Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca - Races ...

Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca de Rasquera
1.2 IMPORTÀNCIA DEL SECTOR CABRUM A CATALUNYA
Catalunya, amb un 2,19 % del cens espanyol, és la vuitena comunitat autònoma amb
cens d’animals caprins per darrera d’Andalusia, Canàries, Castella la Mancha,
Extremadura, Castella i Lleó i Comunitat Valenciana.
A la taula 2 (annex 1) es pot observar la distribució del cens cabrum per comarques. Les
comarques on tradicionalment s’ha explotat la raça Cabra Blanca, Ribera d’Ebre, Baix
Ebre, Baix Camp i Terra Alta, representen el 16,13% del total, tot i que s’ha de tenir en
compte que aquestes comarques també tenen altres poblacions caprines d’altres races.
A Catalunya les províncies amb major cens cabrum és Barcelona amb el 37,57% del
cens, seguit de Lleida (29,49%), Tarragona (22,44%) i Girona (10,49%). Pel que fa a
comarques, el Bages és la comarca amb més cens de cabrum.
1.3 IMPORTÀNCIA DE LES RACES AUTÒCTONES
La definició que dona la FAO sobre el concepte raça és: grup homogeni, subespecífic,
d’animals domèstics que posseeixen característiques externes definides i identificables
que permeten distingir-los a simple vista, d’altres grups definits de la mateixa manera
en la mateixa espècie; també és un grup homogeni sobre el que, degut a la separació
geogràfica amb altres grups fenotípicament similar, existeix un acord general sobre la
seva identitat separada (Turton, 1974).
D’aquesta manera, les races han estat desenvolupades en funció de diferències culturals
o geogràfiques, i per satisfer les necessitats humanes en matèria d’alimentació i
agricultura. En aquest sentit “raça” no és un terme tècnic, però les diferències, tant
visuals com entre altres races, són les responsables de la major part de la diversitat
associada amb cada espècie animal domèstica. “Raça” és acceptat més com un terme
cultural que tècnic, per posar l’accent a la propietat (FAO, 2008).
Pel que fa a les races autòctones són races d’animals domèstics que tenen una identitat
genètica i unes característiques morfològiques específiques. Són troncs genètics molt
allunyats de les races industrials i, per tant, són dipòsit d’una diversitat genètica que cal
preservar (GENCAT, 2008).
5