21.04.2013 Views

Exercicis pr`actics Exercici pr`actic primer Exercici pr`actic segon ...

Exercicis pr`actics Exercici pr`actic primer Exercici pr`actic segon ...

Exercicis pr`actics Exercici pr`actic primer Exercici pr`actic segon ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong><strong>Exercici</strong>s</strong> pràctics<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic <strong>primer</strong><br />

1. Dobla un quadrat de costat donat [E ii 7].<br />

2. Biseca un angle arbitrari donat [E i 9].<br />

3. Quadra un rectangle de costats donats [E ii 14].<br />

Dedueix-ne:<br />

(a) És possible quadrar un paral. lelogram.<br />

(b) És possible quadrar un triangle.<br />

(c) És possible quadrar qualsevol mena de polígon convex.<br />

Què passa amb els convexos?<br />

Amb regle i compàs podem construir un triangle equilàter [E i 1],<br />

un quadrat [E i 46, amb postulat de les paral . leles], un pentàgon [E iv 11],<br />

i un pentadecàgon [E i 16], i els que tenen el doble de costats com ara un<br />

hexàgon [E i 15], un octògon, un decàgon, etc.<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic <strong>segon</strong><br />

1. Observa que una manera d’aconseguir dues mitjanes proporcionals<br />

s’aconsegeuix tallant dues paràboles.<br />

2. Observa que una manera d’aconseguir dues mitjanes proporcionals<br />

s’aconsegeuix tallant dues hipèrboles.<br />

3. Observa que una manera d’aconseguir dues mitjanes proporcionals<br />

s’aconsegeuix tallant una paràbola i una hipèrbola.<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic tercer<br />

Considera un con recte, generat per un triangle rectangle que giravolta<br />

a l’entorn del catat gran, i talla’l amb un pla.<br />

1. Demostra que, si el pla és perpendicular a l’eix del con, la corba<br />

que determina el con és una circumferència.<br />

2. Demostra que, si el pla és oblic a l’eix del con però no és paral . lel<br />

a l’aresta, la corba que determina el con és una el . lipse.<br />

3. Demostra que, si el pla és paral . lel a l’eix del con, la corba que<br />

determina el con és una hipèrbola.<br />

4. Demostra que, si el pla és paral . lel a l’aresta del con, la corba que<br />

determina el con és una paràbola.<br />

1


2<br />

5. Observa que una manera d’aconseguir dues mitjanes proporcionals<br />

s’aconsegeuix tallant una paràbola i una hipèrbola.<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic quart<br />

La cissoide de Diocles és el lloc geomètric dels<br />

punts A que s’obtenen així:<br />

1. Donada una circumferència C, que passa<br />

pel punt O, tirem la tangent L en el punt<br />

diametralment oposat al punt O.<br />

2. Sigui B un punt de la circumferència C i C<br />

el punt de tall de les rectes OA i L.<br />

3. Considerem els punts A de la recta OB<br />

(quan B es mou a C) que la distància OA =<br />

BC.<br />

Aquesta corba —dóna’n l’equació— permet trobar<br />

dues mitjanes proporcionals.<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic cinquè<br />

La quadratriu és el lloc geomètric dels punts<br />

T que s’obtenen quan es tallen dos costats contigus<br />

BB ′ i AB d’un quadrat que es mouen, en el<br />

mateix temps, així: DC es desplaça verticalment<br />

cap avall fins a superposar-se al costat AM, amb<br />

moviment rectilini uniforme, mentre que AB gira<br />

al voltant del punt A fins a superposar-se al<br />

costat AM, amb moviment circular uniforme.<br />

Demostra que serveix per trisecar l’angle.<br />

Dóna’n l’equació.


<strong>Exercici</strong> pràctic sisè<br />

L’espiral d’Arquimedes és el lloc geomètric<br />

dels punts P que s’obtenen així: Tenim una semirecta<br />

horitzontal il . limitada OA que giravolta,<br />

amb velocitat circular uniforme, entorn del punt<br />

O, mentre O es desplaça, amb moviment rectilini<br />

uniforme, cap a la dreta buscant el punt A.<br />

Demostra que serveix per trisecar l’angle, i<br />

dóna’n l’equació.<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic setè<br />

Amb la neusis és ben fàcil trisecar l’angle.<br />

Donat l’angle AOB, tirem una circumferència<br />

O(OA). Usant la neusis, determinar<br />

l’angle NOM que val una tercera part de l’angle<br />

donat AOB.<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic vuitè<br />

3<br />

Tenim una recta ℓ, un pol<br />

O i un segment AB. Considerem<br />

el lloc geomètric dels punts<br />

M que s’obtenen així. Per O<br />

tirem una perpendicular OA a<br />

ℓ i la fem giravoltar entorn del<br />

punt O. Cada una de les rectes<br />

ℓ ′ , generades per ℓ, talla ℓ<br />

en un punt P . Prenem un punt<br />

M ∈ ℓ ′ que P M = AB. És la<br />

concoide de Nicomedes.<br />

Demsotra que, amb la concoide<br />

de Nicomedes, és possible<br />

trisecar l’angle, i dóna’n l’equació.


4<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic nonè<br />

Demostra:<br />

1. La concoide de Nicomedes serveix per doblar el cub, perquè<br />

serveix per fer dues mitjanes proporcionals.<br />

2. L’espiral d’Arquimedes permet de quadrar el cercle perquè la<br />

longitud del segment en què la tangent a l’espiral, quan s’acaba<br />

la <strong>primer</strong>a volta, talla l’eix vertical —és a dir, la subtangent—<br />

val 2 π (2 a π), on a indica la velocitat angular del costat OA.<br />

3. La trisectriu d’Hippies permet també quadrar el cercle. Per això<br />

rep el nom de quadratriu.<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic desè<br />

Sabries demostrar —sense recórrer a les primitives— que l’àrea que<br />

tanca la hipèrbola equilàtera té la propietat de la prostafèresis?<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic onzè<br />

Sabries demostrar —sense recórrer a les primitives— que l’àrea que<br />

hi ha a sota de la corba 1<br />

1+x 2 és l’arctangent x?<br />

Àrea a sota de la funció<br />

f(x) = 1<br />

1+x 2 a [0, x]<br />

<strong>Exercici</strong> pràctic dotzè<br />

Valor de la funció<br />

y = arctan x a x.<br />

Usant el desenvolupament en sèrie de funcions —per simple divisió, com<br />

feia Newton— determina la sèrie de potències de ln(1 + x) i arctan x?


Textos per llegir<br />

Tots aquests documents són del volum 2 de Científicos griegos de Francisco<br />

Vera. Aguilar. Madrid, 1970.<br />

5

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!