REVISTA SARRIA 49 5/8/04 13:34 Página 1 - Sarrià de Ter

Catalunya, presidida per Prat de la
Riba. Va formar part de l’Assemblea
General i del Consell Permanent,
com a conseller de Comunicacions
i Obres Públiques, des d’on
va impulsar la xarxa de camins veïnals,
la xarxa de línies telefòniques
i algunes competències en ferrocarrils
secundaris. La seva experiència
mèdica el va fer implicar en la
lluita contra el paludisme, la tuber-
Parlem de Sarrià
. . . . . . . . .
20
. . . . . . . . . .
ABRIL/MAIG/JUNY 2004
Agustí Riera, al centre de la imatge, en la inauguració, l’any 1919, d’una exposició avícola a Girona. Foto: Arxiu del Centre
d’Investigacions Arqueològiques de Girona.
Una de les darreres fotos del metge
Agustí Riera i Pau. Foto cedida per la
família.
culosi i el tifus, malalties causades
per la inexistència en molts pobles
d’una xarxa de clavegueram.
L’època de la Mancomunitat és l’època
del renaixement cultural i de
conscienciació nacional, de l’impuls
del moviment noucentista, que a
Girona és sinònim de l’obra de l’arquitecte
Rafel Masó i del grup de la
Sala Athenea. Agustí Riera participa
en múltiples manifestacions culturals,
des dels Jocs Florals de Girona
on es va instituir l’any 1920 un
premi amb el seu nom, fins a les
actuacions del modest “Orfeó
Joventut” de Sarrià de Ter o del
Club Esportiu Sarrianenc.
L’any 1923 fou nomenat senador
del Regne per Barcelona, càrrec
que durà de maig a setembre, a
causa del cop d’estat del general
Primo de Rivera.
Agustí Riera fou defenestrat i la
Mancomunitat de Catalunya, dissolta.
Alliberat de les responsabilitats
polítiques, tornà a la seva feina de
metge de capçalera a Sarrià de Ter.
A causa de la seva popularitat, el
criden de pobles de les rodalies,
Medinyà, Celrà, Bordils, Canet d’Adri
i es converteix en un metge molt
estimat. Quan se celebren les eleccions
municipal de 1931 que donen
una majoria als partits republicans,
Agustí Riera no intervé, però ja és
el president del Centre Catalanista
de Girona. Més tard, quan Francesc
Cambó reforma el partit com a
“Lliga Catalana” nomena Agustí
Riera vicepresident del Consell de
Govern.
Els primers dies de la revolta militar
de 18 de juliol de 1936 varen provocar
una onada de violència incontrolada
envers els clergues, els polítics
de la Lliga i els propietaris i homes
de negocis. La major part dels
membres de la Lliga varen exiliarse,
però Agustí Riera no va témer
per la seva vida. El 27 d’agost de
1936, se’l varen emportar quan sortia
de visitar un pacient al carrer
Major de Sarrià de Ter i el varen
matar en un bosc prop de Les
Encies, a les Planes. Tenia 60 anys.
La seva família, que aleshores ja
vivia al carrer del Pont Major, sempre
ha mantingut lligams amb Sarrià
de Ter. Els també metges Agustí
Riera i Trotcha i Gabriel Riera i
Matute, fill i nét, han estat metges
de l’empresa Torraspapel. 1