21.04.2013 Views

1− ORIGEN El badminton és una versió moderna d'un joc primitiu i ...

1− ORIGEN El badminton és una versió moderna d'un joc primitiu i ...

1− ORIGEN El badminton és una versió moderna d'un joc primitiu i ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

HISTÒRIA:<br />

<strong>1−</strong> <strong>ORIGEN</strong><br />

<strong>El</strong> <strong>badminton</strong> <strong>és</strong> <strong>una</strong> <strong>versió</strong> <strong>moderna</strong> <strong>d'un</strong> <strong>joc</strong> <strong>primitiu</strong> i m<strong>és</strong> senzill cridat battledore, que va ser inventat a<br />

Xina i que en els primers anys era <strong>una</strong> simple forma de di<strong>versió</strong>. Es practicava amb 2 taujanes de fusta i <strong>una</strong><br />

pilota. Aquesta va ser modificada de manera que el seu vol fora m<strong>és</strong> lent, semblant al del "gall" modern.<br />

L'actual <strong>joc</strong> de <strong>badminton</strong> va sorgir en l'Índia, on es cridava Poona, nom d'<strong>una</strong> població del país on va ser<br />

jugat originalment. Alguns oficials de l'exèrcit britànic van veure el <strong>joc</strong> en l'Índia i ho van dur A Anglaterra al<br />

voltant de 1873. Allí, el duc de Beaufort es va interessar en el <strong>joc</strong>. Ja que es practicava amb regularitat en la<br />

seva finca campestre de Gloucestershire, coneguda com Badminton, aquest nom va continuar associat amb el<br />

<strong>joc</strong>. En la seva forma original, el <strong>badminton</strong> era un <strong>joc</strong> m<strong>és</strong> aviat formal que es practicava vestint casacas<br />

Príncep Alberto, sabates botonades, corbatín i pantalons bombats de seda. <strong>El</strong> primer club de <strong>badminton</strong> va ser<br />

format en Bath, Anglaterra, en 1873. <strong>El</strong> <strong>joc</strong> es va implantar als Estats Units en 1890 i també va ser introduït a<br />

Canadà. L'Associació Nacional de Badminton dels Estats Units va ser creada en 1895. En aquesta època es<br />

van unificar les regles. L'Associació Canadenca de Badminton va ser fundada en 1931 i l'Associació<br />

Nord−americana de Badminton en 1936 . Per a 1910 ja havia 300 clubs de <strong>badminton</strong> i el seu nombre es va<br />

elevar a 9000 poc despr<strong>és</strong> de la Primera Guerra Mundial. <strong>El</strong> primer torneig de campionat per a barons de tota<br />

Anglaterra es va celebrar en 1899, i el primer per a dames en 1900. <strong>El</strong>s primers campionats nord−americans.<br />

2− BADMINTON EN ESPANYA<br />

<strong>El</strong> bàdminton sorgeix a Espanya de la mà <strong>d'un</strong> grup d'amics, que allà per l'any 1971 practicaven gimnàstica de<br />

manteniment en el poliesportiu Municipal de Vigo (Pontevedra.) Cert dia del mes de desembre, (director del<br />

gimnàs i professor de INEF), mostrava als joves esportistes un parell de "estranyes" raquetes i <strong>una</strong> espècie de<br />

pelotita de plàstic. Encara que de dolenta qualitat, aquells artilugios que Miró Falcon havia portat en <strong>una</strong> dels<br />

seus viatges a Suècia, va cridar de seguida l'atenció dels allí congregats. Llocs a investigar sobre l'assumpte, el<br />

nostre primer president, José Luis Vila, va fotocopiar unes normes molt simples i el reportatge en qüestió, i de<br />

tal guisa, al dissabte següent van començar a gaudir <strong>d'un</strong> "pseudobádminton". Aplicant uns reglaments<br />

casolans, encara que ja mes<br />

ajustats a la realitat (pistes menors, xarxa mes baixa) van dissenyar les primeres competicions internar entre<br />

socis del gimnàs, que al mes i mig de participar van abandonar les peses per la raqueta. Passats alguns mesos,<br />

els mariners <strong>d'un</strong> vaixell anglès atracat a Vigo van contactar amb els nostres joves pioners, als quals a m<strong>és</strong><br />

d'ensenyar−los les autèntiques normes del bàdminton van donar <strong>una</strong> quantes lliçons de <strong>joc</strong>. Per mitjà dels<br />

britànics es va tenir coneixement de l'existència de la Federació Portuguesa de Bàdminton, que ja en aquells<br />

dies contava amb 25 anys d'història, i la qual ens va ajudar a comprendre, de forma definitiva, la importància<br />

d'aquest esport. Amb els jugadors lusitanos van començar les primeres competicions internacionals, que van<br />

tenir la seva continuació espanyola a l'any següent, amb els primers Campionats Internacionals "Ciutat de<br />

Vigo".Tres anys despr<strong>és</strong>, en 1975, se sumava al primer club de bàdminton, el "Alerta" de Vigo, altre equip<br />

també gallec, el "Cub del Mar San Amaro", que regia Agustín Rodríguez. Un any mes tarda, s'iniciava el<br />

Campionat Gallec de Clubs. Una vegada que els Campionats de Clubs de Galícia adquireixen <strong>una</strong> certa<br />

continuïtat, les seves iniciadores es plantegen, i aproven, fundar<br />

l'Associació Gallega de Bàdminton, a fi de potència en aquest esport en aquesta Comunitat Autònoma. I així<br />

es desenvolupo el <strong>badminton</strong> a Espanya.<br />

REGLAMENT:<br />

1


<strong>1−</strong> MESURES DEL CAMP I XARXA<br />

Les dimensions del camp de <strong>joc</strong> són de 13,40 m. per 5,18 m. d'ample en individuals i de 13,40 m. de longitud<br />

per 6,10 m. d'ample per a les trobades dobles. Les línies són de quatre centímetres d'amplària, preferentment<br />

grogues, que formen part de la superfície de <strong>joc</strong> −per això estan traçades cap al seu interior−. També la línia<br />

mitjana es traça repartint la seva amplària entre les dues zones de servei formant part de cada zona de servei.<br />

En definitiva, el camp d'individuals està delimitat per les línies laterals interiors i la del fons; el de dobles per<br />

les línies laterals exteriors i la del fons. Al voltant del camp haurà d'haurà d'haver un espai lliure d'obstacles<br />

d'almenys 0,50 m. en els laterals i 1,00 m. en els fons. Deuen evitar−se les superfícies lliscants o amb dolenta<br />

adherència degut al fet que perjudiquen els desplaçaments i fan difícil arribar a a temps les posicions<br />

de copejo. <strong>El</strong>s pals tenen <strong>una</strong> altura de 1.55 metres, amidats des del sòl de la pista. Es col·locaran sobre les<br />

línies laterals del camp de dobles. La xarxa<br />

deu estar fabricada amb corda fina de color fosc i <strong>d'un</strong> grossor uniforme, amb <strong>una</strong> quadrícula de no menys de<br />

15 mm. i no m<strong>és</strong> de 20. La seva amplària<br />

serà de 0,76 metres i la seva longitud de 6,10 m. Tindrà <strong>una</strong> banda blanca en la seva part superior de 75 mm.<br />

d'amplària, doblegada sobre <strong>una</strong> corda.<br />

2− VOLANT<br />

Existeixen dos tipus de volants: sintètics i els de ploma natural. <strong>El</strong> volant de nylon s'utilitzen com volant<br />

escolar i per jugadors principiants per ser m<strong>és</strong> barat i m<strong>és</strong> durador. <strong>El</strong> volant de ploma <strong>és</strong> m<strong>és</strong> fràgil i ho<br />

utilitzen els jugadors de cert nivell per als seus entrenaments i competicions oficials. En qualsevol cas la base<br />

del volant deu ser de suro recobert de pell. No importa que material es faci el volant, les característiques del<br />

vol deuen ser en general semblants a les <strong>d'un</strong> volant amb plomes naturals i <strong>una</strong> base de suro coberta per <strong>una</strong><br />

capa prima de cuir. <strong>El</strong> volant deu tenir 16 plomes fixades en la base. Les plomes poden tenir un llarg variable<br />

de 64 mm a 70 mm, però en cada volant deuen amidar el mateix des de la punta fins al final de la base. Les<br />

puntes de les plomes deuen formar un cercle de 58 mm a 68 mm. Les plomes deuen assegurar−se fermament<br />

amb un fil o altre material apropiat. La base deu ser: de 25 mm a 28 mm en diàmetre i de final arrodonit. <strong>El</strong><br />

volant deu pesar de 4,74 a 5,50 grams. La faldilla, o simulació de les plomes en materials sintètics, reemplaça<br />

a les plomes naturals.<br />

3− LA RAQUETA<br />

La superfície per a copejar el volant de la raqueta deu ser plana, i consistirà en un disseny d'entenimentades<br />

croades connectades a un marc, o entrellaçades alternativament o enllaçades on creuen. <strong>El</strong> model del cordaje<br />

deu ser en general uniforme i en particular no menys dens en el centre que en qualsevol altre lloc. <strong>El</strong> marc de<br />

la raqueta, fins i tot el mànec, no deu excedir 680 mm en llarg total i 230 mm en ample total. <strong>El</strong> llarg total del<br />

cap no deu excedir 290 mm. <strong>El</strong> llarg total del cordaje no deu excedir 280 mm en llarg total i 220 mm en ample<br />

total. Deu estar lliure d'objectes afegits i sortints, excepte els utilitzats solament i específicament per a limitar<br />

o prevenir desgast o vibració, o per a distribuir pes, o per a assegurar el mànec a la mà del jugador amb <strong>una</strong><br />

corda, i que siguin de grandària i col·locació apropiats per als propòsits; i deu estar lliure de qualsevol<br />

mecanisme que faci possible que el jugador pugui canviar en essència la forma de la raqueta.<br />

4− MODALITATS I PUNTUANCIÓN<br />

Les modalitats que establix el reglament de <strong>joc</strong> són:<br />

individual: o masculí o femení<br />

2


dobles: o masculins o femenins<br />

dobles mixts (parelles formada per un home i <strong>una</strong> dona).<br />

Les trobades es disputen al millor de 3 <strong>joc</strong>s. Per a marcar <strong>una</strong> miqueta, <strong>és</strong> necessari estar en possessió del<br />

servei. Quan el jugador que està traient comet mancada, perd el servei i passa a treure el contrari però no es<br />

modifica el tempteig de cap dels jugadors. No obstant això, si <strong>és</strong> el jugador querecibía el qual comet mancada,<br />

s'augmenta en 1 tant la puntuació del jugador que està traient. En les modalitats individual masculí i dobles<br />

masculins, els <strong>joc</strong>s es disputen a 15 punts. No obstant això, si s'empata a 14 en qualsevol dels <strong>joc</strong>s, el jugador<br />

que va arribar primer a 14 pot triar si acabar en 15 o seguir el <strong>joc</strong> fins a 17 punts. En les modalitats individual<br />

femení, dobles femenins i dobles mixts, els <strong>joc</strong>s es disputen a 11 punts. En aquests casos, si s'empata a 10 en<br />

qualsevol dels <strong>joc</strong>s, la jugadora que va arribar primer a 10 pot triar si acabar en 11 o seguir el <strong>joc</strong> fins a 13<br />

punts.<br />

En cada <strong>joc</strong> es canvia de costat i comença traient el jugador que va guanyar el <strong>joc</strong> que acaba d'acabar.<br />

5− EL SERVEI<br />

Tant el qual realitza el servei com el qual ho rep es col·loquen en les respectives zones de servei sense trepitjar<br />

les línies que les delimiten. Fins que es realitza el servei, ambdós jugadors han de mantenir ambdós peus en<br />

contacte amb el sòl i mantenir <strong>una</strong> posició estàtica. En el moment de l'impacte en el servei, la posició de<br />

copejo correcte <strong>és</strong> tal que el cap de la raqueta i el volant deuen trobar−se per sota de la línia de la cintura i<br />

l'empunyadura de la raqueta estigui per sobre del cap de la mateixa<br />

6− LES INFRACCIONS<br />

Entre les m<strong>és</strong> habituals caben assenyalar: En el servei: Copejar el volant per sobre de la cintura o que el cap<br />

de la raqueta estigui per sobre de la mà. Si el servidor està fora de l'àrea que li correspon en el moment del<br />

servei. Si el volant cau fora de la zona de servei contrari. Durant el <strong>joc</strong>: Si el volant toca la vestimenta o part<br />

del cos <strong>d'un</strong> jugador. Si es copeja al volant en camp contrari o es passa la raqueta per sobre de la xarxa. Si es<br />

toca la xarxa o els pals bé amb la raqueta, la roba o amb qualsevol part del cos. Si el volant queda atrapat en<br />

la xarxa o en la raqueta <strong>d'un</strong> jugador. Si es copeja dues vegades seguides al volant o s'arrossega sobre el<br />

cordaje. Si un jugador fa <strong>una</strong> pantalla deliberata amb la raqueta sobre la posició de copejo del jugador<br />

contrari. Si el volant toca el sòl fora dels respectius límits del camp segons la modalitat de <strong>joc</strong>.<br />

TÉCNICA<br />

<strong>1−</strong>COPS<br />

NOM DEL COP ZONA DEL CAMP ALTURA DEL COP<br />

Saque en individuals De red a fons Per sota de la cintura<br />

Clear De fons a fons Per sobre del cap<br />

Drop o Deixada alta De fons a red Per sobre del cap<br />

Lob De red a fons Per sota de la cintura<br />

Deixada baixa De red a red Per sota del cap<br />

Remate o Smash Desde cualsevol zona però amb trayectoria descendent Per sobre del cap<br />

Drive<br />

Desde cualcualsevol zona però amb trayectoria paral·lela al<br />

terra<br />

A la altura del cap<br />

3


TACTICA 2X2<br />

Per a la trobada de dobles i mixts, la puntuació <strong>és</strong> la mateixa que per a la modalitat individual i igualment els<br />

serveis es fan en diagonal. No obstant això, en la trobada de dobles cada equip té dret a dos serveis<br />

consecutius −uneixo per cada jugador− excepte en el primer servei de cada <strong>joc</strong>, on l'equip que comença traient<br />

nom<strong>és</strong> conta amb un servei. Sempre que un equip recupera el servei ho iniciarà des de la zona dreta. Si l'equip<br />

que té el servei comet mancada, deurà treure el segon jugador; si de nou cometen mancada, el servei passa a<br />

l'equip contrari. Cada vegada que es guanya <strong>una</strong> miqueta, el jugador que efectua el servei deu fer−lo canviant<br />

de zona de servei. Cap jugador pot rebre dos serveis consecutius durant <strong>una</strong> trobada. En la pràctica, per a<br />

conèixer la posició que li correspon a cada jugador en el moment de realitzar el servei, es deurà memoritzar en<br />

quina part comença cada jugador el <strong>joc</strong>. A partir d'aquí, sempre que l'equip dugui tempteig parell, el jugador<br />

que va començar en el costat dret, deurà estar situat en aquest mateix costat; si l'equip duu tempteig imparell,<br />

el jugador que va començar en el costat dret estarà situat en el costat esquerre i el qual va iniciar el <strong>joc</strong> en el<br />

costat esquerre estarà en el costat dret.<br />

CURIOSITATS<br />

<strong>El</strong> bàdminton <strong>és</strong> l'esport de raqueta m<strong>és</strong> ràpid del món. Un jugador de bàdminton pot recórrer mes d'<strong>una</strong> milla<br />

(1852 metres) en un partit. Un partit de bàdminton no sol sobrepassar els 45 minuts de durada. Un volant pesa<br />

entre 4.74 i 5.50 grams. <strong>El</strong>s millors volants estan fets amb les plomes de l'ala esquerra d'<strong>una</strong> oca o ganso. <strong>El</strong><br />

major volant del món es troba en els jardins del museu de Kansas City. És 48 vegades m<strong>és</strong> gran del normal...<br />

18 peus mes alt i 5000 lliures mes pesat. Una raqueta de bàdminton no sol sobrepassar els 100 grams de pes.<br />

La "Thomas Cup", el campionat mundial masculí, ha estat guanyada solament per 3 països, des que va<br />

començar en 1948: Malàsia, Indonèsia i Xina. Solament en 1957, 1960 i 1963 la "Uber Cup", el campionat<br />

mundial femení, no va ser guanyada per un país asiàtic, sinó per EUA Paul Newman, Maradona o Nick Faldo<br />

són alguns dels famosos que practiquen el bàdminton. <strong>El</strong> bàdminton es va convertir en <strong>joc</strong> olímpic a<br />

Barcelona 92. Mes de 1.1 bilions de persones van presenciar per la televisió el seu debut olímpic. Xina i<br />

Indonèsia posseïxen el 70% de victòries de totes les proves organitzades per la I.B.F. En la majoria de països<br />

asiàtics el bàdminton <strong>és</strong> l'esport nombre 1; especialment en països com Indonèsia, Malàsia i Xina. Tennis i el<br />

bàdminton demostren diverses diferències, les estadístiques no menteixen... la velocitat i resistència<br />

requerides pel bàdminton són molt majors que les de la resta d'esports de raqueta. En 1985, en un campionat<br />

de tennis, Boris Becker va vèncer a Kevin Curren per 6−3, 6−7, 7−6 i 6−4; aquest mateix any, en el campionat<br />

mundial de <strong>badminton</strong>, Han Jian va vèncer a Morten Frost per 14−18, 15−10, 15−8 .<br />

Diferencia del tenis al bàdminton:<br />

TENIS BÁDMINTON<br />

Duració del partit 3 horas 18 minuts 1 hora 16 minuts<br />

Pilota/Volant en <strong>joc</strong> 18 minuts 37 minuts<br />

Intensidat del partid 9% 48%<br />

Intercambi de golpejos 299 tocs 1972 tocs<br />

4


BIBLIOGRAFIA<br />

http://www.alumnos.unican.es<br />

www.alcazaba.unex.es<br />

www.csd.mec.es/CSD/Deporte/ InfraestructurasDeportivas/NormasNide/<strong>badminton</strong>.htm<br />

www.sitiosespana.com/deportes/<strong>badminton</strong>.htm<br />

− 4 −<br />

5

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!