primers auxilis en l'educació infantil - Ideaspropias Editorial

PRIMERS AUXILIS EN
L'EDUCACIÓ INFANTIL
Guia Pràctica per a Docents
EDITORIAL

Primers Auxilis en
l’Educació Infantil

Primers Auxilis en
l’Educació Infantil
Guia Pràctica per a Docents

L’Autora
Rocío Carrera i Cores és llicenciada en Pedagogia per la
Universitat de Barcelona, diplomada en Educació Musical per la
Universitat de Santiago de Compostela i Tècnic Especialista en
Llar d’Infants per l’Institut Politècnic de Pontevedra.
La seva experiencia, tant com a educadora com en la creació de
diversos materials didàctics, així com la seva formació complementària,
l’han duta a l’elaboració del present manual, publicat
per Ideaspropias Editorial.

Primers auxilis en l’educació infantil. Guia pràctica per a
docents. • 1ª Edició
Ideaspropias Editorial. Vigo, 2006
ISBN 10: 84-9839-179-2
ISBN 13: 978-84-9839-179-4
Format: 17 x 24 cm. • Pàgines: 120
PRIMERS AUXILIS EN L’EDUCACIÓ INFANTIL. GUIA PRÀCTICA PER A DOCENTS.
No està permesa la reproducció total o parcial dáquest llibre, ni el seu tractament informatic,
ni la transmissió per qualsevol mitjà o procediment, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocopia,
per registre o d’altres mètodes, sense l’autorizació per escrit dels titulars del Copyright.
DRETS RESERVATS 2006, RESPECTE A LA PRIMERA EDICIÓ EN CATALÀ, PER
© Ideaspropias Editorial.
ISBN 10: 84-9839-179-2
ISBN 13: 978-84-9839-179-4
Dipòsit Legal: C-1733-2006
Autora: Rocío Carrera Cores.
Traductora: Charo Colubi Sendra.
Disseny: Ideaspropias Publicidad, S. L.
Producció Editorial: Gesbiblo, S. L.
Imprès a Espanya - Printed in Spain

ÍNDEX
1 Emergències: PAS.............................................................................................. 1
1.1. Introducció.............................................................................................. 1
1.2. Protegir ................................................................................................... 2
1.3. Avisar ................................................................................................... 4
1.4. Socórrer .................................................................................................. 5
1.4.1. Valoració de les lesions............................................................... 5
1.5. Resum de continguts............................................................................... 7
AUTOAVALUACIÓ 1 ..................................................................................... 9
SOLUCIONS ................................................................................................... 10
2 Tècniques de primers auxilis............................................................................. 11
2.1. Introducció.............................................................................................. 11
2.2. Principis generals de l’aplicació dels primers auxilis ............................... 11
2.3. Transport d’accidentats........................................................................... 13
2.3.1. Formes de moure un accidentat ................................................. 13
2.4. Reanimació càrdio-pulmonar bàsica....................................................... 14
2.5. Ferides i hemorràgies .............................................................................. 18
2.5.1. Ferides ........................................................................................ 18
2.5.2. Hemorràgies ............................................................................... 20
2.6. Fractures i esquinços............................................................................... 22
2.6.1. Fractures..................................................................................... 22
2.6.2. Lesions que afecten les articulacions.......................................... 24
2.7. Cremades ................................................................................................ 26
2.8. Lipotímies, síncopes i convulsions .......................................................... 28
2.8.1. Lipotímies................................................................................... 28
2.8.2. Síncopes ..................................................................................... 29
2.8.3. Convulsions................................................................................ 30
2.9. Intoxicacions i altres urgències ............................................................... 31
2.9.1. Intoxicacions .............................................................................. 31
2.9.2. Altres urgències.......................................................................... 33
2.10. Embenats ................................................................................................ 41
2.11. Farmaciola............................................................................................... 44
2.12. Resum de continguts............................................................................... 46
AUTOAVALUACIÓ 2 ..................................................................................... 47
SOLUCIONS ................................................................................................... 49

3 Reconeixement de símptomes generals en la infància....................................... 53
3.1. Introducció.............................................................................................. 53
3.2. Reconeixement de símptomes generals en la infància ............................ 53
3.2.1. Desenvolupament i educació...................................................... 55
3.2.2. Prevenció d’accidents ................................................................. 59
3.2.3. Tipologia d’accidents.................................................................. 62
3.2.4. Incidència en els accidents infantils........................................... 71
3.3. Resum de continguts............................................................................... 73
AUTOAVALUACIÓ 3 ..................................................................................... 74
SOLUCIONS ................................................................................................... 76
4 Educació per a la salut en l’escola...................................................................... 77
4.1. Introducció.............................................................................................. 77
4.2. Escola i educació per a la salut................................................................ 77
4.3. Preguntes bàsiques sobre la salut............................................................. 78
4.4. La salut en els diferents contexts ............................................................ 82
4.5. Principis bàsics de l’educaciò per la salut ................................................ 83
4.6. El currículum integrat............................................................................. 85
4.7. Com crear situacions d’aprenentatge per a la salut en l’aula................... 86
4.8. Resum de continguts............................................................................... 90
AUTOAVALUACIÓ 4 ..................................................................................... 91
SOLUCIONS ................................................................................................... 93
PROPOSTES PRÀCTIQUES ALS CONTINGUTS...................................... 95
RESUM ............................................................................................................ 97
EXAMEN ......................................................................................................... 99
BIBLIOGRAFIA............................................................................................... 105

Primers auxilis en l’Educació
Infantil
1 Emergències: PAS
1.1. Introducció
Primers auxilis en l’Educació Infantil 1
Segurament quasi tots ens hem trobat, al llarg de la nostra vida, davant alguna
situació d’emergència. Aquestes situacions es caracteritzen per la necessitat de
donar solucions ràpides i, al mateix temps, efectives.
Però qui ens ensenya a actuar d’una forma efectiva? Aquest és, precisament,
l’objectiu del manual; és a dir, el que es pretén és aportar solucions eficaces
als professionals relacionats amb l’Educació Infantil que en algun moment es
poden trobar davant una emergència, perquè sàpiguen reaccionar de la millor
forma possible.
Moltes vegades, les coses que resulten més òbvies són les que se solen passar
per alt. Per aquest motiu, ressaltem en una unitat didàctica aquest tema tan
fonamental per a poder portar a terme les pertinents accions de socors i auxili.
Què signifiquen aquestes lletres? Les sigles PAS són sinònimes de protegir, avisar
i socórrer. És a dir, les accions que cal portar a terme davant una emergència.
L’objectiu que es persegueix en aquesta unitat didàctica és especificar detingudament
els tres passos principals, i primers en l’acció de socors, davant una
situació d’emergència.
Si per alguna cosa es caracteritza l’edat infantil és pels riscs que comporta aquest
període evolutiu. Els nens no veuen perill en les seves accions, no tenen consciència
d’allò que els pot ocórrer si fan determinades coses, per això els professionals
de l’Educació Infantil han d’estar en permanent alerta per a evitar que ocorrin
accidents dins l’aula. No és estrany que aparegui en els mitjans de comunicació
alguna notícia relacionada amb algun accident ocorregut en l’escola.

2 Primers auxilis en l’Educació Infantil
Els professors d’Educació Infantil han de tenir uns coneixements mínims de
primers auxilis, ja que en multitud d’ocasions es produeixen accidents en l’aula
que varien en el seu nivell de gravetat. Això no significa que hagin de ser vertaders
experts en la matèria, però sí que tinguin cert coneixement de com han d’actuar
davant determinades situacions, per a que les conseqüències no siguin fatídiques
per a la persona que la pateix.
1.2. Protegir
La primera acció que cal portar a terme davant una situació d’emergència és la
de protegir. Hem d’evitar que a les lesions que ja existeixen, se’n puguin sumar
d’altres produïdes per l’entorn.
Una cosa fonamental que cal tenir en compte sempre és que si una cosa ha
succeït, pot tornar a succeir.
En primer lloc, traslladarem l’accidentat fins un lloc protegit. En el cas que això
no sigui possible per algun motiu de seguretat, procedirem a l’habilitació del
mateix lloc on ha ocorregut l’accident, per a aconseguir resguardar el ferit.
• Per a entendre millor allò a què ens referim, posarem un exemple:
Un dels nostres alumnes s’acosta a un estant petit on tenim material de
classe. Es desprèn l’estant i li pega en una cama. En arribar a socórrer-lo, no
despengem l’estant i cau del tot, colpejant novament el nen i a nosaltres que
el socorrem.

Quin és l’error que hem comès en aquest cas?
Primers auxilis en l’Educació Infantil 3
Doncs no haver-hi descarregat el pes de l’estant i no despenjar-lo per complet,
amb la qual cosa no hem protegit ni l’accidentat ni nosaltres mateixos.
• Un altre exemple que es pot posar és el següent:
Un nen s’acosta al ràdio-casset de l’aula amb una ampolla d’aigua. Es vessa
un poc del líquid que hi havia dins l’ampolla, produint una guspira que
desencadena una reacció nerviosa en el nen.
Abans de socórrer-lo, el que hem de fer és tallar la llum, per a que no es
produeixi cap altre curt circuit. Posteriorment ajudarem el nen amb la seva
crisi nerviosa, per a calmar-lo i prendre el control de la situació, ja que potser
no sigui l’únic amb un atac de nervis.
Amb estos dos exemples queda clara la necessitat de protecció, tant del nen com
de les persones que el socorren i de les que estan al voltant. L’entorn ha de ser
sempre, i en la mesura que sigui possible, segur. La paraula precaució ha d’estar
sempre present en una acció de socors.
Moltes vegades els accidents no ocorren davant nosaltres, amb la qual cosa no
sabem amb exactitud quines són les causes que els han provocat. La nostra labor
primordial és proporcionar a l’accidentat i a nosaltres mateixos un lloc segur on
portar a terme els primers auxilis.

4 Primers auxilis en l’Educació Infantil
1.3. Avisar
Una vegada que tenim l’entorn protegit, tan necessari per a tots, procedirem a
avisar els serveis d’emergència.
En finalitzar aquest curs estarem capacitats per a donar els primers auxilis als
nostres nens, però hem de tenir sempre en compte que l’ajuda a un accidentat
comporta més que donar-li aquestos primers auxilis. Els professionals de la
medicina són els que tenen l’última paraula.
Els socorristes, en aquest cas els professors, avisarem els serveis sanitaris com més
prompte millor. Ells són els especialistes i els que tenen els materials necessaris
per a poder portar a terme una acció més completa. Moltes vegades, aquesta ajuda
especialitzada ja ve donada per telèfon, donant-nos directrius per a efectuar les
accions bàsiques de socors.
A continuació proporcionem un llistat de números on podem telefonar:
Serveis d’Emergències
Bombers 080
Policia Nacional 091
Guàrdia Urbana 092
Urgències Sanitaries 061
Emergències 112
Mossos d´Esquadra 088
Una vegada que donem l’alarma de l’accident, hem d’informar la persona que
ens atén de:
• On s’ha produït l’accident. Informarem del lloc exacte, si disposem de
les dades.
• Quin tipus d’accident és el que s’ha produït. També si hi ha circumstàncies
que poden agreujar la situació.
• El nombre de persones ferides i l’aspecte que presenten els accidentats.
• Ens identificarem donant el nostre nom o el del lloc des del qual telefonem.

Primers auxilis en l’Educació Infantil 5
Aquest tipus de serveis són molt adequats perquè, a més de prestar auxili en
tot moment, poden donar-nos consells i servir-nos d’orientació quan estiguem
davant del ferit.
1.4. Socórrer
Una vegada portades a terme les accions anteriorment assenyalades de protecció
i avís, procedirem a efectuar les accions de socors que siguin necessàries.
Potser serà la part més important pel que fa a l’efectivitat, per això la desenvolupem
en una unitat didàctica a banda, ja que la manera de socórrer en cada
emergència dependrà del tipus i classe d’accident del qual es tracti.
1.4.1. Valoració de les lesions
Tots hem vist un accident en alguna ocasió. Sovint, i una vegada que s’ha passat
l’esglai, quan analitzem pas a pas la situació, ens adonem del desordre que es viu
en circumstàncies com aquestes; la majoria de les vegades les accions d’ajuda són
desordenades i, de vegades, fins i tot innecessàries.
Les dos primeres accions bàsiques en l’ajuda a l’accidentat ja les coneixem. Una
vegada que hem protegit l’accidentat i ja hem avisat els serveis d’emergència,
procedirem amb les accions de socors.
Per a que aquest tipus d’accions resulten eficaces han de seguir un ordre
concret.
El primer pas és fer una valoració global de l’estat de la persona accidentada,
d’aquesta manera coneixerem l’abast i repercussió de les lesions que s’han produït.
Conèixer l’estat de la víctima ens permetrà establir quines actuacions són prioritàries
per a socórrer i quines són les accions que necessitarem portar a terme.
Per a fer això efectuarem en el lloc on va ocórrer l’accident una primera valoració
o valoració primària i una altra segona o secundària.
• Valoració Primària: en aquesta primera valoració ens centrarem en totes
aquelles amenaces que puguin suposar un perill per a la persona accidentada.
La primera cosa que cal fer és:
- Avaluar el nivell de consciència de la víctima.

6 Primers auxilis en l’Educació Infantil
- Prestar atenció a la respiració. Si esta funció vital no existeix, procedirem
a restablir-la de forma immediata. La respiració també afecta
l’estat de consciència.
- Un altre punt que cal comprovar immediatament és el pols sanguini. Si
observem en la nostra exploració que el batec és inexistent, procedirem
immediatament a efectuar la reanimació càrdio-pulmonar, que explicarem
més avant.
- Si hi ha una hemorràgia, cal detenir-la. No hem de permetre que l’accidentat
perdi sang.
Aquestos quatre passos s’han de portar a terme seguint l’ordre indicat amb
anterioritat.
• Valoració secundària: ara ja tenim assegurat el funcionament de les funcions
vitals. A partir d’ací ens dedicarem a cercar i tractar tot tipus de ferides que
es puguin haver produït en l’accident.
El que farem serà una exploració exhaustiva i detallada de la víctima, però
seguint un ordre: del cap als peus.
Preguntar als testimonis ens ajudarà a saber què ha passat i ens donarà pistes
sobre la localització de les possibles lesions.
Per a actuar seguirem l’esquema següent:
- Cap: en el cap cercarem possibles ferides o contusions que s’hagin pogut
produir en el cuiro cabellut i en la cara.
Prestarem especial atenció a si hi ha hemorràgia en la cavitat auditiva o
en el nas. L’existència d’hemorràgia és un símptoma que pot haver-hi una
fractura en el crani.
Cercarem lesions en els ulls i en la seva contornada. Mirarem l’aspecte
de la cara: si observem que hi ha pal·lidesa, la cara està freda al tacte i es
detecten suors, estem, possiblement, davant un xoc.
- Coll: aquesta és una zona molt delicada, pel fet que és la unió entre el
cervell i la resta del cos. També és una zona on venes importants es troben
superficials.

Primers auxilis en l’Educació Infantil 7
Per a moure l’accidentat mourem cap, coll i tronc com un bloc continu.
Tindrem especial atenció si hi ha queixes per part de la víctima. Si hi ha
dolor en el coll serem encara més cautelosos, ja que pot significar una
lesió cervical.
Hem de valorar el pols. Sempre afluixarem la roba que rodegi el coll. Això
evitarà una possible sensació d’angoixa de l’accidentat i ens permetrà una
exploració molt més fluida.
- Tòrax: cercarem indicis de fractures. Per a fer això mirarem si trobem ferides
o alguna deformitat que ens permeti sospitar d’una lesió d’aquest tipus.
En el tòrax es troben els pulmons. Els observarem i valorarem la forma
en què es mouen, la qual cosa ens donarà una perspectiva de si hi
ha dificultat respiratòria. Si hi ha dolor toràcic, el localitzarem, per
a saber-ho preguntarem a l’accidentat, si està conscient, si sent algun
dolor en la zona.
- Abdomen: en l’abdomen es troben una pila de vísceres. Hem de cercar
ferides i dolor, així com palpar, per a veure si l’abdomen està dur o, al
contrari, depresible. No s’ha de descartar la possibilitat que existeixi una
possible lesió interna.
- Extremitats: cercarem en braços i cames possibles fractures, hemorràgies,
deformitats, inflamacions, etcètera.
No mourem bruscament les zones que puguin estar afectades. Un altre pas
important és comprovar si hi ha sensibilitat, per a la qual cosa donarem
petits pessics.
Comprovarem si hi ha mobilitat, demanant a l’accidentat que mogui
les cames. Si la resposta és positiva, descartarem una possible lesió
medul·lar.
1.5. Resumdecontinguts
Com hem pogut comprovar, preocupar-nos per la seguretat dels accidentats pot
evitar disgustos greus, tant per a ells com per a nosaltres que portem a terme
l’acció de socors.

8 Primers auxilis en l’Educació Infantil
Aquest tipus de coses, amb les ànsies de socórrer, se solen passar per alt. És
imprescindible portar a terme els tres passos, en l’ordre en què s’exposen.
Ha quedat especificat, mitjançant exemples, que la seguretat és fonamental a
l’hora de socórrer.
Les ajudes són necessàries sempre. No passarem per alt que no som professionals
i que són els metges els que han de tractar i avaluar la situació, però una part
fonamental de qualsevol tipus d’emergència és l’aplicació dels primers auxilis
d’una forma efectiva.
Les sigles PAS són fonamentals per a tota acció de socors. El seu significat és
protegir, avisar i socórrer.

1. Què signifiquen les sigles PAS?
AUTOAVALUACIÓ 1
Primers auxilis en l’Educació Infantil 9
2. Assenyala quina de les següents opcions no es correspon amb la valoració
primària de l’accidentat.
a. Cal avaluar el nivell de consciència.
b. Detenir l’hemorràgia en el cas que existeixi.
c. Preguntar als testimonis què és el que ha ocorregut.
d. Comprovar el pols sanguini.
3. Quins són els passos que cal donar per a una valoració secundària d’un
accidentat?
4. Uneix amb fletxes les afirmacions corresponents d’ambdues columnes.
1 Coll
a Cercarem possibles ferides o contusions que es puguin
produir en el cuiro cabellut.
2 Cap
b Cercarem fractures, hemorràgies, deformitats, inflamacions...
en braços i cames.
3 Extremitats
c És una zona molt delicada degut al fet que venes importants
es troben superficials.
4 Tòrax d Es troben una pila de vísceres. Cercarem ferides i dolor.
5 Abdomen
e Cercarem indicis de fractures. Per a fer això mirarem si
trobem ferides o alguna deformitat que ens permeti sospitar
d’una lesió com aquesta.

10 Primers auxilis en l’Educació Infantil
AUTOAVALUACIÓ 1:
1.
Protegir, avisar i socórrer.
SOLUCIONS
2.
c. Preguntar als testimonis què és el que ha ocorregut.
3.
Es realitza una exploració exhaustiva de la víctima des del cap fins els peus,
cercant possibles ferides, contusions, etc. Es comença primer pel cap, després
pel coll, el tòrax, l’abdomen i, finalment, les extremitats.
4.
1.c 2.a 3.b 4.e 5.d

2 Tècniques de primers auxilis
2.1. Introducció
Primers auxilis en l’Educació Infantil 11
Socórrer significa ajudar amb eficàcia un ferit o accidentat, de manera limitada
i temporal, perquè arribi a les mans dels serveis mèdics amb vida. Que un ferit
arribi a les mans dels serveis sanitaris viu, sense que les malalties empitjoren o
s’incrementen, constitueix l’important paper que juguen els primers auxilis.
Esta unitat didàctica té com a objectiu proporcionar-nos els coneixements teòrics
i pràctics necessaris per a poder resoldre amb èxit situacions de perill per als
nens de la nostra escola.
Aprendrem a executar la reanimació càrdio-pulmonar, fer embenats, procediments
per a tallar una hemorràgia, etc. En definitiva, coneixerem les tècniques
bàsiques que possibiliten el salvament de vides humanes i eviten l’empitjorament
de les lesions dels ferits.
2.2. Principis generals de l’aplicació dels primers auxilis
La forma en què es porten a terme els primers auxilis té tanta importància com
el fet de fer-los.
Els objectius de portar a terme les accions auxiliars són tres:
• Preservar la vida.
• Pal·liar el dolor.
• Evitar lesions secundàries.
Els principis bàsics d’actuació davant qualsevol situació d’emergència són els que
a continuació passem a comentar:
• Estar tranquil. La tranquil·litat ens permetrà actuar amb rapidesa. La serenitat
donarà confiança a l’accidentat i a les persones que ens rodegen.

12 Primers auxilis en l’Educació Infantil
• Cerciorar-se que no hi ha perill. Avaluar la situació és imprescindible. Hem
d’assegurar-nos que el malalt es troba lluny de corrents elèctrics, enfonsaments,
explosions, etcètera. Procedirem al trasllat de l’accidentat, en el cas que sigui
necessari pels motius que enumerem abans.
• Examinar bé l’accidentat per a comprovar si ha perdut el coneixement, respira,
té pols, sagna o presenta alguna fractura.
• Col·locar i mantenir el ferit en posició horitzontal si està conscient i en posició
lateral de seguretat (PLS) si està inconscient i si es té l’absoluta seguretat que
l’accidentat no té lesions en la columna vertebral. Esta posició permet una
millor circulació de la sang i que el cervell oxigeni millor.
• Fer només l’imprescindible; les decisions que es prenen a l’hora d’aplicar les
mesures d’urgència ens permetran actuar amb eficàcia si es fa el que cal, o,
al contrari, entorpeixen o emprenyen el malalt, amb perill d’incrementar les
seves ferides. Les cures i totes les accions han de ser simples, per a aprofitar
el temps. Cal tenir en compte que nosaltres no som personal qualificat com
els metges per a aplicar tècniques complicades.
• Mantenir l’accidentat calent: els accidentats tendeixen a una pèrdua de
temperatura; per a evitar-ho, els abrigarem amb mantes o abrics.
• Tranquil·litzar l’accidentat: procurarem que els accidentats no vegin les ferides
que pateixen.
• Evitar el xoc: el xoc o col·lapse és la fallada de les funcions de l’aparell
circulatori. Els traumes o agressions que pateix el nostre cos repercuteixen
en una baixada de la tensió arterial, que fa que la sang flueix amb lentitud i

Primers auxilis en l’Educació Infantil 13
dificultat. És important evitar-ho, perquè aquest tipus de baixada de tensió
pot repercutir en parts del cos tan importants com el cervell, el ronyó o
el cor.
El perill del xoc és que pot agreujar-se fins a fer-se irreversible, és a dir,
pot arribar fins un punt en el qual no s’aconsegueixi recuperar la tensió
arterial normal.
2.3. Transport d’accidentats
Com hem pogut aprendre en la unitat anterior, la rapidesa, l’ordre i l’efectivitat
amb què es duen a terme les accions d’emergència, són fonamentals per a salvar
la vida d’una persona.
Per aquest motiu exposarem en aquesta unitat la manera més eficaç de transportar
els ferits. Eficàcia ha d’unir-se a seguretat. En aquest apartat exposarem els punts
clau del transport de ferits.
Com a norma general no hem de moure els accidentats, però, de vegades, la
necessitat impera i hem d’apartar les persones de l’escena de l’accident. El perill
que es corre quedant-se allí pot ser molt més gran que els perills que pugui generar
el fet de moure el ferit. Exemples clars en què hem d’apartar el ferit del lloc de
l’accident són enfonsaments, incendis o gasos tòxics en l’habitació.
A més de pensar en la seguretat de l’accidentat, hem de pensar en la nostra
seguretat. Si recordem la unitat u ens vindrà al cap la idea que si estem nosaltres
ferits també, de poc li servirem a l’accidentat. Tindrem en compte les dos parts
per a valorar si moure un malalt o no.
2.3.1. Formes de moure un accidentat
• Si ens trobem sols, mourem l’accidentat arrossegant-lo pel sòl. Intentarem
que el desplaçament sigui en línia recta, d’aquesta manera evitarem que es
mogui l’eix cap-tronc-coll. Hem d’evitar posar en perill la medul·la espinal.
Subjectarem l’accidentat pels turmells i procedirem a l’arrossegament.

14
Primers auxilis en l’Educació Infantil
• Si s’han descartat les lesions de columna, utilitzarem una forma molt més
ràpida per a evacuar un ferit. Agafarem el malalt per davall de les axil·les i,
recolzant la seva esquena en el teu pit, el mourem fins evacuar-lo.
• Una altra possibilitat, en el cas que la distància que s’ha de recórrer sigui
llarga, és la d’agafar el malalt i posar-lo damunt del nostre muscle, passant els
seus braços per l’altre muscle. D’esta manera el seu cap quedarà cap arrere i
cap avall. Podem dir que aquesta forma de portar un accidentat és com portar
un sac. Nosaltres agarrarem les cames amb una mà i els braços amb l’altra.
• Si l’accidentat està conscient i pot caminar, l’ajudarem passant el seu braç pel
nostre muscle. El subjectarem per davall de l’axil·la, de manera que el nostre
braç per l’esquena farà de suport.
• Si la víctima està inconscient el mourem subjectant-lo un per davall de les
axil·les i un altre pels peus. També es pot subjectar pels genolls, si aquests no
presenten lesió.
• Els accidentats de columna vertebral s’han de moure sobre una superfície
dura. Improvisarem una llitera i posarem el malalt damunt utilitzant el menor
nombre de moviments possible. Sempre tractarem amb suavitat el malalt. Els
moviments han de ser ràpids.
• Si som dues persones podem traslladar l’accidentat en el tron. Aquesta forma de
transport només es pot realitzar quan estan descartades les lesions d’esquena.
Consisteix a construir una cadira entrecreuant les mans. L’accidentat s’asseurà
en les mans entrecreuades i se subjectarà als nostres muscles. És una forma
ràpida i segura de traslladar un malalt, però ha d’existir coordinació entre
els dos transportadors.
2.4. Reanimació càrdio-pulmonar bàsica
Les sigles RCP signifiquen:
• Reanimació.
• Càrdio.
• Pulmonar.

Primers auxilis en l’Educació Infantil 15
Per tots és conegut el procediment de la respiració boca a boca i les compressions
en el pit, encara que només ho hàgim vist en la televisió en alguna pel·lícula. Ara
tractarem d’analitzar amb detall com i quan s’han de portar a terme.
A causa de les característiques morfològiques dels nens, la RCP varia de la que
per norma general s’aplica amb els pacients adults. Fins i tot ens anem a trobar
amb variacions entre la RCP que s’aplica en els nens i la RCP que s’ha d’aplicar en
el cas que el ferit sigui un bebè.
Les primeres indicacions que donarem són:
• En una situació d’emergència mai hem de perdre la calma: encara que
paregui impossible és una cosa fonamental, i només així podrem actuar de
forma racional i lògica, garantint una atenció de qualitat.
• Telefonar als serveis d’urgència: el primer que farem serà telefonar als serveis
d’urgència, perquè acudeixin com més prompte millor al lloc de l’accident
i procedeixin, en cas necessari, al trasllat del ferit a un centre hospitalari.
A més a més, els serveis mèdics poden proporcionar-nos alguns consells o
orientacions perquè l’auxili que donem al ferit sigui el més eficaç possible.
• És necessari avaluar l’estat del pacient: hem d’observar si té pols i si respira.
A més a més, hem de saber fins on arriba la gravetat del ferit.
• Si el ferit no té pols ni respira, procedirem amb la reanimació respiratòria:
per a fer això hem de seguir detalladament les indicacions que donarem a
continuació per saber com hem de procedir.
Com es porta a terme la RCP?
El primer pas fonamental i necessari és observar i cerciorar-se de si el nen respira.
Davant una resposta negativa procedirem de la manera següent:
• Fregar suaument el nen i donar-li unes palmelladetes, però sense sacsejar-lo.
• Col·locar-lo boca per amunt, en posició de cúbit supí.
• Comprovar si les vies respiratòries estan obstruïdes. Per a fer això introduirem
un dit en la boca i col·locarem el cap decantat. D’esta manera evitarem que,
si hi ha algun cos estrany en la cavitat oral, pugui ser portat cap a les vies
respiratòries inferiors amb una insuflació.

16 Primers auxilis en l’Educació Infantil
• Una vegada comprovada l’absència de cossos estranys, obrirem les vies
respiratòries inclinant el cap cap arrere i alçant la barbeta.
• Mantenint les vies respiratòries obertes, observarem si respira. Per a fer això
observarem les oscil·lacions del pit, escoltarem si hi ha sorolls raneres i, acostant
la galta, sentirem el seu alè. Si no observem cap de les tres coses anteriors,
procedirem amb la respiració boca a boca, per a la qual cosa seguirem les
operacions següents:
- Cobrirem la boca del nen amb la nostra, al mateix temps que tapem el
nas subjectant-lo entre els dits.
- Bufarem lentament dues vegades (entre un segon i segon i mig).
- Mentre observarem si el pit s’alça amb les bufades.
- Llevarem la nostra boca de la del nen en cadascuna de les bufades. Si
observem una reacció positiva i el pit s’alça amb cada insuflació, passem
a reanimar la circulació (en el cas que no hi hagi pols).
• La reanimació de la circulació s’efectua de la manera següent:
- Posem el palmell de la mà entre els mugrons i damunt de l’estèrnum.
- Pressionem l’estèrnum cap avall amb fermesa, entre un terç i la meitat de
la grossor del pit.
- És necessari efectuar cinc compressions a un ritme de, almenys, 100
compressions per minut.

- Insuflem una vegada després de cada cinc compressions.
Primers auxilis en l’Educació Infantil 17
- Així hem de repetir almenys 20 vegades el cicle. El temps emprat ha de
ser d’un minut aproximadament.
- Després d’un minut, comprovarem si hi ha circulació i respiració.
- Si torna la respiració, acabarem amb la RCP.
- Si no hi hi ha lesions, col·locarem el nen de costat.
• En el cas de bebès de 0-1 anys: pel fet que l’anatomia dels bebès és més
fràgil que la dels nens, la reanimació es porta a terme d’una manera diferent.
El canvi essencial resideix en la reanimació de la circulació a causa de la
morfologia del cos del bebè.
Es porta a terme de la manera següent:
- Posem dos dits damunt de l’estèrnum, a un dit d’amplària per damunt de
la línia imaginària dels mugrons. Cal assegurar-se que els dits no estan al
final del estèrnum, ja que eixa part és molt sensible i podria trencar-se en
efectuar les contraccions.
- Pressionem l’estèrnum cap avall, entre un terç i la meitat de l’ample del
pit del bebè.
- Farem cinc compressions a un ritme inferior a les 100 compressions per
minut.

18 Primers auxilis en l’Educació Infantil
- Després d’efectuar les cinc compressions, realitzarem una respiració en el
ferit.
- Així, repetirem el cicle de cinc compressions i una respiració vint vegades,
i procedirem igual que en el cas dels adults.
La reanimació càrdio-pulmonar és una pràctica difícil, que cal portar a terme
seguint les instruccions donades més amunt.
Les indicacions teòriques han de practicar-se en maniquins especials per a aquest
tipus d’aprenentatges. Mai s’ha de practicar amb persones. És un procés molt
dolorós i només es pot portar a terme en cas d’extrema necessitat.
2.5. Ferides i hemorràgies
2.5.1. Ferides
Definim ferida com tota aquella ruptura dels teixits de la pell. Solen originar-se
a causa de traumatismes que actuen en la superfície del cos i que originen lesions
de fora cap a dins.
Els seus principals símptomes són tres:
• Dolor.
• Hemorràgia.
• Separació de les vores.
Els tipus de ferides són múltiples i es poden classificar atenent a criteris diferents:
quant a la causa que la produeix, la forma que pren la ferida, etc.
En funció de la forma en què es produeixen, les ferides es poden classificar de
la manera següent:
• Ferides punxents: com el seu nom indica, es produeixen amb objectes amb
punta. Exemples clars són ferides amb claus, agulles, etc. Es caracteritzen
perquè solen ser profundes i l’orifici d’entrada és petit. Solen ser ferides de

Primers auxilis en l’Educació Infantil 19
pronòstic benigne, però cal tenir en compte les condicions de l’objecte que
produeix la ferida, ja que pot tenir bacteris de gran virulència.
• Ferides incises: són ferides provocades per objectes tallants, com navalles,
fulles, etc. La seva característica principal és que l’orifici d’entrada és de vores
netes i de gran longitud. Igual que amb les ferides punxents, tenen molta
importància les condicions de l’objecte que les provoca.
• Ferides contuses: són provocades per caigudes i cops. El seu aspecte és
magolat i molt irregular.
• Ferides per arrencament: són poc freqüents en el context en què ens trobem
(l’escola). Són provocades per una forta i violenta torsió i tracció. Exemple
d’això són les ferides produïdes dins del món laboral, per exemple, accidents
amb hèlices.
• Ferides per mos: dins el col·legi són freqüents.
En funció de la profunditat de les ferides, aquestes poden ser superficials o
profundes.
Forma
Profunditat
Punxents
Incises
Contuses
Per arrencament
Per mos
Superficials
Profundes

20 Primers auxilis en l’Educació Infantil
El dolor està en relació amb la superfície traumatitzada, amb la seva profunditat
i amb la localització de la ferida. Una ferida en els dits és molt més dolorosa que
una en la cama, ja que les terminacions nervioses i venoses dels dits són molt
més abundants.
• Conducta davant una ferida: les mesures que cal adoptar davant qualsevol
ferida, sigui del tipus que sigui de les indicades més amunt, són les
següents:
- Rentada de la ferida amb aigua i sabó.
- Aplicació d’un desinfectant.
- Col·locació de gases estèrils o una bena.
- Trasllat a un centre hospitalari.
2.5.2. Hemorràgies
Definim hemorràgia com l’eixida de sang fora del sistema circulatori. Si la sang
flueix cap a l’exterior del cos, estarem parlant d’una hemorràgia externa. Si al
contrari, la sang es vessa cap a l’interior, parlem d’una hemorràgia interna. Quan
la sang es vessa per orificis naturals del cos, com el nas i les orelles, es parla d’una
hemorràgia exterioritzada.
• Tractament de les hemorràgies externes: la sang flueix amb força cap a
l’exterior, per tant, hem d’exercir una força de pressió oposada a la d’eixida
de la sang. Hem de comprimir de la següent manera i per aquest ordre:
- La mateixa ferida: s’efectuarà la pressió amb un drap o teixit el més net
possible, que farà un tap sobre l’eixida de la sang. Es pressionarà amb els
dits o el palmell de la mà segons l’extensió de la ferida.
- L’artèria sagnant contra l’os: hi ha cinc punts on s’efectua esta pressió.
- El coll: L’artèria caròtida es pressiona contra les clavícules.
- El muscle: Es pressiona l’artèria subclàvia contra la primera costella,
per darrere de la clavícula. És la forma de detenir una hemorràgia per
amputació d’un braç o una ferida greu en l’axil·la.

Primers auxilis en l’Educació Infantil 21
- El braç: es pressiona l’artèria humeral contra l’húmer. Aquesta és la
forma de detenir una hemorràgia greu en la zona inferior del braç.
- L’engonal: la pressió de l’artèria femoral es realitza al mig del plec
de l’engonal, amb el puny tancat i el braç estès de forma vertical.
D’aquesta manera detindrem una hemorràgia greu en la part superior
de la cama.
- En la cuixa: es comprimeix l’artèria femoral contra el fèmur amb el
puny tancat i el braç estès. D’aquesta manera detindrem una hemorràgia
greu en la part inferior de la cama.
- En casos extrems i excepcionals, quan s’ha produït l’amputació d’un
membre, pressionarem l’artèria per mitjà d’un torniquet.
Els torniquets només són aplicables en les parts anteriors dels membres.
És una solució prou dràstica.
Important: el socorrista mai afluixarà el torniquet, ja que es corre el perill de
mort sobtada.
• Tractament de les hemorràgies internes: per a la persona que exerceix els
primers auxilis a un accidentat, és molt difícil identificar una hemorràgia
interna. Signes que poden ser significatius per a poder diagnosticar-la són: set,
pols dèbil i ràpid, pal·lidesa, suor freda, angoixa, nàusees i un gran malestar.
Poc resta per fer per al socorrista més que tenir l’accidentat en posició horitzontal
o en PLS i abrigar-lo perquè no baixi la seva temperatura corporal.
• Tractament de les hemorràgies exterioritzades: quan l’hemorràgia és nasal,
el que cal fer és tenir l’accidentat segut, amb el cap cap avant. Un error molt
comú que se sol cometre és tirar el cap cap arrere.
Quan el que sagna és l’orella, pot ser senyal de ferides en el crani o ruptura
del timpà. La sang que emana de la boca també és igual de perillosa, ja que
pot provenir de l’aparell digestiu o respiratori. En aquest cas, el que cal fer és
portar l’accidentat a un centre sanitari.

22 Primers auxilis en l’Educació Infantil
2.6. Fractures i esquinços
2.6.1. Fractures
Una fractura és la ruptura completa o parcial d’un os. Les fractures poden ser
de dos tipus: obertes o tancades.
Són obertes aquelles en les quals l’os, en fracturar-se, trenca la pell que el protegeix,
quedant-se a l’aire. Aquest tipus de fractures són molt perilloses, perquè
a més de la fractura en si, es corre un greu risc d’infecció.
Els fragments d’os poden ser punxeguts i tallants, podent actuar com una fulla
i esgarrar músculs, vasos sanguinis o algun nervi.
Els símptomes de les fractures són els següents:
• Dolor en el focus de la fractura.
• Impotència funcional o incapacitat de moviment normal en el membre
fracturat.
• Deformació del membre. La fractura pot escurçar o tòrcer la zona afectada.
• Equimosi. L’equimosi és l’aparició d’un hematoma en la zona afectada poc
després de produir-se el traumatisme.
Què hem de fer davant les fractures? En funció d’on es produeixi la fractura,
el seu tractament també serà diferent, és a dir, no es procedirà de la mateixa
manera davant la fractura d’un os del cap que davant la ruptura del peroné. A
continuació veurem els diferents procediments davant les possibles fractures amb
les quals ens podem trobar.
• Fractura d’un membre: el socorrista, si es troba sol en el lloc de l’accident,
no immobilitzarà el membre quan presenti una deformació important.
Simplement es limitarà a tenir el ferit ajagut, abrigat i en un lloc tranquil
i segur.
Si la deformació que presenta no és massa important, es procedirà a una
immobilització provisional. Aquest tipus d’immobilització consisteix a proporcionar
a l’os trencat un mecanisme que impedeixi que es mogui. La finalitat
que es persegueix és que els fragments dels ossos no originen noves lesions.

PRIMERS AUXILIS
EN L'EDUCACIÓ INFANTIL
Segurament gairebé tots ens hem trobat, al llarg de la nostra vida,
davant d´alguna situació d'emergència. Aquestes situacions es caracteritzen
per la necessitat de donar solucions ràpides i, alhora, efectives.
Però quí ens ensenya a actuar d'una forma efectiva? Aquest és,
precisament, l'objectiu del manual; és a dir, el que es pretén és
aportar solucions efectives als professionals relacionats amb l'educació
infantil que en algun moment es poden trobar davant d´una emergència,
perquè sàpiguen reaccionar de la millor forma possible.
En aquest manual s'aborden temes referents a les característiques
d'actuació davant emergències, tècniques de primers auxilis,
transport d'accidentats, reanimació cardiopulmonar bàsica, formes
d'actuació davant hemorràgies, fractures, cremades, lipotímies,
intoxicacions, etc., així com el reconeixement de símptomes i
l'educació per a la salut a l'escola.
ISBN 10: 84-9839-179-2
ISBN 13: 978-84-9839-179-4
9 788498 391794
EDITORIAL
www.ideaspropiaseditorial.com