El Grau poble mariner - Universitat per a Majors

- 1 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
A la memòria del meu pare, a ma mare i la meua
germana, per haver-me ensenyat a estimar.

- 2 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
EL GRAU, “POBLE”
MARINER

- 3 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Índex
Pròleg...................................................................................................................................5
Introducció;........................................................................................................................6
Origens i historia del Grau............................................................................................7
Evolució de la població del Grau en relació al treball de la pesca:...................9
Moviments migratoris en el Grau.............................................................................9
Classes de pesca:.............................................................................................................13
Pesca d’arrossegament:.............................................................................................13
Pesca de fanal:.............................................................................................................20
Pesca artesanal:...........................................................................................................26
Tresmall.....................................................................................................................26
Palangre.....................................................................................................................27
Volantí.......................................................................................................................29
Nanses.......................................................................................................................29
Cadufs.......................................................................................................................30
Fluixa........................................................................................................................30
El rall........................................................................................................................31
Oficis al voltant de la mar............................................................................................32
Patró..........................................................................................................................32
Llumero,....................................................................................................................32
Motoriste...................................................................................................................33

- 4 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Mariner......................................................................................................................33
Calafat.......................................................................................................................33
Possero,.....................................................................................................................34
Subhastador...............................................................................................................34
Arrier.........................................................................................................................34
Armador....................................................................................................................35
Remendador..............................................................................................................35
Pescater/a .................................................................................................................36
Règim econòmic de la Mar:..........................................................................................37
La Subhasta..................................................................................................................37
El Pòssit (Confraria)..................................................................................................39
La Comptà: Com cobren els mariners, com es fan els comptes, distribució
dels diners.....................................................................................................................40
El Mariner a terra...........................................................................................................42
Lèxic ..............................................................................................................................44
Expressions Marineres..............................................................................................47
Dites i refranys de la mar..........................................................................................48
Conclusions ......................................................................................................................50
Bibliografia ......................................................................................................................53
Webgrafia...........................................................................................................................54
Agraïments .......................................................................................................................56

Pròleg
- 5 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Quan des de la Universitat ens van proposar que buscarem un tema per al nostre treball
de fi de grau, jo ho vaig tindre clar des del principi. Vull parlar del meu "poble", cal dir, del
meu barri, el Grau de Castelló.
Per què? Varies raons m'han portat a fer-ho.
Des de menuda i fins fa uns 20 anys, observava que Castelló ciutat sempre ha viscut
d'esquena al Grau. El Grau era bo per a estiuejar, anar a la platja, i per a poc més. Després
ni tant sols per això. La gent del Grau havíem de sentir-nos menyspreades pel simple fet de
ser grauers i ja no dic si eren fill/es de mariners. Aleshores, encara que l'actitud ha anat
canviant a mi m’agradaria donar a conèixer el Grau, la seua gent, el port, els treballs de la
mar,…i després, quan sàpiguen i coneguen el Grau ja podran jutjar.
També, perquè sóc una enamorada del meu "poble" i m'agradaria transmetre eixa
estima a tots per a que també l'estimen.
Per voler aprendre encara més coses sobre eixe nucli urbà que va acollir als meus
avantpassats i que jo considere el meu “poble” i perquè encara hi ha coses que no en conec.
Per trasmetre costums, treballs, modismes, tradicions, lèxic, expressions i d’altres coses
relacionades amb el món de la pesca que poden tenir perill de desaparèixer ja que cada
vegada hi ha menys gent que es dedica a eixe món. El Grau és un barri que respira la mar
pels quatre cantons: carrers, monuments, festes, escultures, museu… tot ens parla de la mar
i no m’agradaria que les properes generacions no conegueren els origens del seu “poble”.
Finalment per donar a conèixer com s'ha format un poble que gràcies al món de la
pesca ha anat rebent diferents moviments migratoris que s'han integrat socialment i han fet
un barri gran, important per a la ciutat, i que ha demostrat com poden conviure en pau
diferents cultures.

Introducció
- 6 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Si atenem a la definició de la paraula GRAU en el diccionari català, significa zona
arenosa situada entre la mar i les albuferes o zones pantanoses on podien varar les barques i
desembarcar. A tota la zona de llevant hi ha poblacions menudes o barris marítims que
reben el nom de grau.
Uns altres historiadors diuen que la paraula Grau ve de la contracció de la paraula
"Guerau" espècie de casa o magatzem per guardar els aparells, xarxes i arts de pesca
d’aquells mariners que habitaven en Castelló i deixaven ací els aparells.
Però el que és ben cert és que el Grau de Castelló és el barri marítim de la ciutat de
Castelló de la Plana, a uns 4 Km.. de la ciutat, assentat a vora mar, la qual cosa fa que tinga
unes característiques diferents i una idiosincràcia de poble, encara que no ho és. Està situat
entre les localitats de Benicàssim i d'Almassora.
Però, quin és el seu origen?
El Grau a finals del segle XIX

Origen i història
- 7 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
En un principi el Grau estava format per una conjunt d'estanys. Un graò d’arena (El
Serradal) tancava el pas de l'aigua cap a la mar i formava una zona pantanosa Entre els
aigüerols hi havia unes elevacions de terreny menudes anomenades pujols que estarien
habitats ja que en un d’ells, el Pujol de Gasset, situat on actualment està el col·legi l'Illa, es
van trobar un plom d'escriptura ibera i ceràmica també ibera, així com restes romanes i a la
costa àmfores per al trasllat de líquids o cereals, circumstància que ens indica que fa més
de 2000 anys el Grau ja tenia activitat marítima i comercial.
Ànfora romana (CEIP La Marina)
Durant els segles de la dominació musulmana segurament
també es comerciava perquè quan Jaume I va conquerir
aquestes terres va fer construir un camí, per unir la ciutat de Castelló amb el Grau, que
passava per la zona on s'havien encontrat els restes arqueològics, motiu pel qual creiem que
ja hi havia una ruta comercial establerta.
Després de la construcció del camí, l'activitat comercial va anar augmentant i també
apareix el primer cens de pescadors (1398) fincats a Castelló dintre de la Parròquia de Sant
Tomás i al carrer de Pescadors, des d’un eixien tots els dies per anar a pescar, realitzar la
seua tasca, tornar a casa amb el peix i realitzar la venda.
Plom d'escrptura ibera Pujol de Gasset
El fet que la gent que treballava en la mar no s'establira al Grau era perquè, durant
aquestos segles, la costes de llevant patien dels atacs dels pirates i moros berbers i això

- 8 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
feian perillosa la seua estada en aquell lloc. En 1769, segons el professor Sánchez Adell, un
cens de Castelló comptabilitzà 69 pescadors habitants de l’esmentat carrer de Pescadors.
A les primeries dels segle XIX és quan ens hem de fixar per a trobar-nos amb un Grau
que comença a créixer i que vol desenvolupar-se com a centre urbanístic mariner i després
comercial.
Arribat el segle XIX, i solucionat el
problema de la pirateria alguns dels
mariners decidiren quedar-se a viure al
Grau Al primer cens del Grau (1803)
apareixen censats 26 pescadors, als quals
els seguiren la resta de treballadors de la
mar que encara hi habitaven a Castelló i en
poc de temps aquell “graó”, que es va anar
omplint de barraques i de cases més
sòlides, ja semblava un poblet. Segons
Javier Tomás en 1842 el Grau ja té 55
habitants i poc després (1845) ja són 120
les barraques i cases segons escriu Madoz
La població del Grau va créixer
ràpidament i a primeries del segle XX ja comptava amb 1.806 habitants dedicats a l'activitat
pesquera i a la càrrega i descàrrega de vaixells. Va ser en 1891 quan el Grau va patir una
gran transformació amb el començament de les obres del port. Això va fer que començaren
els primers moviments migratoris de gent marinera que venia a afincar-se ací amb les
famílies. Els primers a vindre van ser d'Almassora i Benicàssim.
Barraca del Grau (1957)

- 9 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Evolució de la població del Grau en relació
Moviments migratoris.
al treball de la pesca:
A pesar que l’emigració és un fet traumàtic per al que la patís, en realitat és un bé per
l'economia del poble que rep i per a la persona que hi arriba impulsant el desenvolupament
econòmic de la zona en èpoques d'abundància i difícils en períodes de crisi. És mà d’obra
posada al servici de l’economia d'un poble. Les diverses migracions, interiors o exteriors
que ha patit el Grau des de principis del segle XX fins a l'actualitat han representat una
evolució positiva al districte, en quant a població i economia.
Cabanyal
Peníscola
Torreblanca
Benicassim
EL GRAU
Almassoraa
Altea
Com ja hem dit abans, la
construcció del port va estar
fonamental per al desenvolupament del
Grau. Durant els primers anys van
augmentar les parelles del bou i la falta
de personal va fer que des de València
(Cabanyal) s'aproparen mariners en
busca de feina. La pesca del Bou tenia
una gran acceptació i per a cobrir les
necessitats de la població no hi havia
suficients barques ni personal per a
governar-les per la qual cosa continuà
venint gent qualificada de la zona
valenciana.
Als anys 30 s'inicia l'arribada dels
torreblanquins per la seguretat que els oferia el port. Dominadors de l'art del bou, del
tresmall i la navegació a vela, aquests mariners eren naturals de Torrenostra, la platja on

- 10 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
varaven les barques de pesca. Ells es dedicaven a la mar i les seues dones a reparar les
xarxes, armar o vendre el peix
Acabada la Guerra Civil, el Grau va tenir una nova immigració tan important com la
torreblanquins: la dels peniscolans, atrets per la qualitat i quantitat de captures. Vingueren
al Grau amb tota la família i aparells de pesca, amb les seues barques de bou o tresmall.
Aquestes famílies s'integraren de tal manera que avui en dia ja estan per la quarta generació
i encara que les seues arrels siguen peniscolanes se senten graueros de soca.
Quasi al mateix temps que els peniscolans van arribar també famílies procedents
d’Altea que, encara que n'eren menys, tenien gran qualificació i coneixements mariners,
sobretot per a la pesquera del fanal. Alguns d'ells, després d'alguns anys d’estar entre
nosaltres, tornaren al seu poble, però la majoria resten al Grau on han format les seues
pròpies famílies.
Barbate de Franco
Adra Almería
Àguilas
Grau de Castelló
A finals dels anys cinquanta i durant les dècades dels seixanta i setanta, als caladors del
sud hi va haver problemes amb Marroc a causa de la reducció de milles per a pescar i, per
això, moltes barques de fanal assabentades de les bones pesqueres de la Mediterrània van

- 11 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
venir ací per tal de guanyar-se un bon jornal. En un principi arribaven els hòmens, que
dormien i vivien a la barca en condicions molt roïnes i quan acabava la temporada de la
pesquera i començava la veda tornaven a casa. Els primers a vindre van ser d'Almeria,
d’Adra, de Carboneras, de La Línea i més endavant de Barbate de Franco. Moltes
d’aquestes famílies ja porten al Grau més de cinquanta anys i els seus descendents ja es
consideren graueros. També van vindre durant eixa època mariners i embarcacions
procedents d’Águilas. Tots els que estem anomenant eren mariners de fanal i avui en dia
els fills i algun nét dels que vingueren continuen pescant al fanal. La majoria era gent poc
qualificada i als inicis varen tindre dificultats pel desconeixement de la llengua.
L'any 1969 França va ampliar la zona dels caladors per a la flota francesa i moltes
barques de fanal de ports del nord d'Espanya van vindre a pescar ací. Eren gent tècnica i
preparada per a la pesca, amb unes barques potents, grans, fortes, amb els elements més
moderns i quasi diria que intimidadores al costat de les nostres barques molt més modestes.
Les embarcacions procedien del País Basc i de Cantàbria. (Santoña, Lequeito Ondarrua
Santander, ...) i estaven acostumades a pescar en aigües més braves que les nostres. Van
vindre unes 33 barques, Els homes pescaven durant la temporada de fanal i a l'estiu venien
les dones per a passar les vacances en companyia dels marits que continuaven fins la veda.
Al final van ser 11 les barques que es van quedar definitivament ací i els pescadors o bé
s'han afincat ací amb la família procedent del nord o s'han casat al poble i han creat la seua
pròpia família.
A mesura que anaven passant els temps i durant la dècada dels noranta, el món de la
mar es va posar més difícil; els motors de les barques tenien més cavalls i per tant gastaven
més gasoil i damunt aquest es va posar a preus prohibitius, mentre el preu del peix es
mantenia, les captures no eren tan òptimes i alhora la indústria del taulell necessitava
treballadors. De manera que la gent més jove no va dubtar a deixar la mar i anar-se'n a
treballar a terra per la qual cosa les barques necessitaven de mà d'obra. A finals dels noranta
van començar a vindre marroquins i algerians per cobrir aquests llocs ja que també tenien
dificultats als seus països.

- 12 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
A l'inici venien els homes però desprès portaren a la família i s’instal·laren al Grau. A
primeries del 2000 també vingué gent de Sud-Amèrica (Colòmbia, Perú,...) alguns d'ells
de forma il·legal i altres amb contracte de treball.
Als immigrants procedents del Nord d’Àfrica els va costar més la integració a causa de
desconeixement de l'idioma i sobretot a les dones que no mantenen relacions socials amb la
resta de la gent. Als fills els va ser més fàcil, per l’edat i perquè assistien a l'escola i
aprenien amb facilitat el nostre idioma.
En aquestes dues dècades el Grau ha experimentat un augment de població important
perquè a més a més dels immigrants aterren al nostre barri gent de Castelló que decidís
Colombia
Perú
Perú
Marroc
Argelia
vindre-se’n a viure al Grau a la zona del Pinar, on s’ha construït de forma desmesurada.
El Grau és una zona tranquil·la d’uns 16.000 habitants, amb gent de diferents
procedències i amb una convivència pacífica i de respecte mutu.
A partir de l'any 2007 el món de la construcció ha entrat en una situació molt roïna,
creant una crisi molt gran. La construcció no funciona i, per tant, la indústria del taulell ha
perdut molts llocs de treball i la gent que abans ja havia treballat a la pesca es planteja
tornar hi, però el nombre d'embarcacions desballestades, a causa de les subvencions de la
Unió Europea per disminuir el cavallatge de la flota fa que manquen els llocs de treball.

Classes de pesca
- 13 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
En l'actualitat el nombre d'embarcacions que hi ha al port de Castelló és de 49 de les
quals 17 són de bou, unes altres tantes de fanal i la resta de tresmall. Totes juntes donen
treball a 256 persones. A hores d’ara es desenvolupen les següents classes de pesca:
arrossegament o de bou, pesca de fanal i pesca artesanal: tresmall, palangre, cadufs...
Pesca d'arrossegament
• Evolució
Segons testimonis escrits se sap que la pesca ja es realitzava al Grau de Castelló durant
l'Edat Mitjana, però no s’especifica quin tipus de pesca. Es molt possible que la pesca
d'arrossegament es practicara en el segle XVII, però no es fins al segle XVIII quan hi ha
referències escrites on es prohibia la pesca del bou i les parelles de barques. Tant sols
estaven autoritzades aquelles que tenien el privilegi d'abastir a la casa reial, al Capità
General de la Regió o a algunes ambaixades. Aquestes condicions van causar malestar i els
gremis començaren a manifestar-se. Es va crear una normativa que marcava els períodes de
pesca. El 1817 es va prohibir la pesquera del bou. Dos anys després, el 1819, una

- 14 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
autorització del rei a una parella de bou de València, durant la Quaresma va fer que el
Capità General de la Regió autoritzara la pesca del bou, tot i que la cosa acabà amb un
altercat que va ocasionar que novament es prohibira l’esmentada pesquera. En 1820, però,
s'autoritza de nou la pesca del bou.
Parelles de bou
Durant el segle XIX i primer quart de segle XX es desenvolupa la pesca del bou en
parelles. Unes vegades les dues barques eren del mateix amo, altres d'amos diferents L'art
de pesca s'enganxava cada extrem a una barca i a vela arrastraven en popa una xarxa en
forma d'embut que anava arrossegant-se pel fons. Després de dues o tres hores de
navegació es xorrava la xarxa amb l'ajuda d'un xigre i s’obria la corona perquè el peix
caiguera a coberta i es procedia a calar de nou.. Si les barques eren del mateix amo les
ordres les donava sempre el mateix patró (generalment l'amo) i si eren de diferent cada bol
el feia un patró. Aquestes barques no tenien la quilla al fons per a poder descansar a la vora
de la platja i fins allí eren arrastrades per parelles pel mariners i en altres llocs per bous

- 15 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
La pesca d'arrossegament a vela va perdurar fins al primer terç del segle XX amb
l'aparició del primer motor. És en 1925 quan s'utilitzen els primers motors dièsels i això va
provocar un gran canvi en la construcció de les embarcacions i de la pesquera.
Les barques adopten aleshores forma de V i la quilla la tenen al fons, el que fa que no
puguen varar-se a la platja i que necessiten de ports on atracar i és per això que a les
localitats on no hi ha port la població marinera haja d’emigrar cap aquelles poblacions que
si que en tenen. Durant aquesta època els calfats incorporen nous elements a les barques: el
pont des d'on el patró serva (mena) l'embarcació a cobert, cuina per a preparar els ranxos,
nevera, i coberta que fa que el sollats siguen més habitables per a la tripulació. També
apareixen nous elements mecanitzats com la maquinilla per a pujar l'art i fer menys pesat
el treball als mariners; i les portes que van amarrades a l'art i fan que aquest s'òbriga.
Durant esta època i després de la guerra civil, vénen a viure al Grau, mariners de les
poblacions veïnes o properes: Benicàssim, Torreblanca, Peníscola,... de manera que
augmenta la població i la flota pesquera de bou.
Barca de bou ((Foto Jorge Lluch)
Fins l'aparició dels elements electrònics i les noves tecnologies en el món de la pesca,
els patrons devien conéixer les senyes de terra per les quals es guiaven fins als caladors on
sabien que estaven els peixos que volien pescar i el fons que hi havia per a no fer les xarxes
malbé. A finals dels anys cinquanta els armadors s’adonen que les captures van disminuint i
que encara que el tamany de la malla siga més menut a mesura que passa el temps cada

- 16 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
vegada es pesca menys. Aleshores la comandància Militar de Marina, després d'escoltar als
científics, proposa un Pla Experimental de Pesca que comunica als armadors Alguns d'ells
preocupats per la despesa de diners que suposarà posar-se dintre de la llei desarmen del bou
i passen a treballar en la pesca de tresmall, uns altres deixen el món de la pesca i busquen
feina en terra, però la majoria accepten el pla i comença una nova època per al bou.La
pesca d'arrossegament es
normalitza i ha de treballar
els mesos marcats i
descansar el període de
veda durant l'estiu. La
grandària de la malla serà
la marcada pel pla, la
jornada serà de 10 hores
com a màxim, es podrà
pescar a partir de 30 o 40
braces de fondària, fixar
potencia màxima als motors, marcar els dies de feina i vigilància perquè les normes siguen
respectades per tots.
El Pla Experimental es va posar en marxa en 1961, en un principi per a la província de
Castelló i immediatament es va afegir la Comfraria de Sant Carles de Ràpita i i va durar
fins 1965. Després del primer any ja es va vore que els resultats eren positius i a partir de
juliol del 1966, el Ministeri de Comerç determina que es portara a terme des de Barcelona
fins a València.
Popa d'una barca de bou amb les portes
• Com i quan es realitza
La maniobra ha canviat molt a causa de la potència dels motors, el tamany de les
embarcacions i els mitjans electrònics que ajuden a realitzar una pesquera més abundant i a
rendabilitzar el temps ja que hi ha uns horaris establerts i una gran competència.

- 17 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Les barques feinen cinc dies a la setmana (de dilluns a divendres) i descansen el cap de
setmana. Ixen al matí a les 6:30 h. i poden estar durant 10 hores en la mar. L'hora de
l'arribada és com a màxim les 4:45 de la vesprada, encara que es permeten uns 15 minuts
de demora. Si arriben més tard tenen una punició i al dia següent eixiran a pescar de trenta
a seixanta minuts més tard que la resta de la flota. Aquest càstig sembla de poca
importància, però dóna peu a que els altres arriben abans als caladors i tu ja no pots triar on
anar perquè ja està treballant alguna embarcació.
Calant l'art de bou (Jorge Lluch)
Una vegada s'arriba al lloc on volen
pescar es procedís a calar l'art
començant per la part de la corona
(mena de sac on es diposita el peix) i la
barca navega lentament soltant les
bandes de l'art que fan la funció de
guiar el peix fins a la corona . Aquestes
bandes van subjectes a les malletes o
cordes d'unes 120 braces. A les
malletes van unides les portes que fan
que l'art s'òbriga. La llargària del cable
es mesura per marques i cadascuna té 40 braces. Aquestes marques estan parelles perquè
l'art treballa sempre parell.
Després d'un temps d'anar arrossegant l'art pels
fons, una o dues hores, es comença a xorrar fent la
maniobra al contrari que al calar. Primer es pugen les
portes i se subjecten per a evitar accidents, es lleven els
ganxos a les malletes i s'enganxen a la maquinilla per
tal de pujar el bou. Una vegada la corona a popa de la
barca es puja amb la grua s'obri i s’aboca el peix sobre
la coberta de la barca on la tripulació fa la tria i
mentrestant es corre un altre vol.
Xorrant (Jorge Lluch)

Triant el peix (Jorge Lluch)
- 18 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Quan es el temps de tornar a port la barca
posa rumb a casa, porta el peix a la llotja i
se subhasta. Quan arriba a port el
“possero” ja té el número i el carro
preparat per carregar el peix i dur-lo a la
subhasta.
El peix d’un bol abans de triar-lo (Facundo Leonisa)

• Classes de peix
- 19 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
A la pesca del bou s'agafen molta varietat de peixos, però de tots es ben sabut la qualitat
del peix de la Mediterrània.
No tot el peix és igualment apreciat, hi ha uns més que altres, però tots són molt bons i
gustosos, des dels més cars: palades, rèmols, escorpores, molls, meros, raps, lluços,
peludes; passant pels més barats: mòllera, maira, fins arribar a la morralla.
Llagostins, molls, polp, lluç, escorpores, gamba, palaes, sepia…

Pesca de fanal
• Evolució
- 20 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Segons conta Basilio Trilles en el seu llibre "El Cerco" la pesca de fanal de forma
intensiva té lloc al Grau de Castelló després de la
Guerra Civil Espanyola. Anteriorment es pescava
a la sardina amb un altre sistema diferent a
l'emprat avui en dia i que es coneixia com el
sardinal. En el primer terç del segle XX amb
baques de rem o vela es calava propet de la costa.
El sardinal era un art destinat a la pesquera de
peixos migrants (peix de mola) i no hi havia punt fixes per trobar-lo, tot depenia de la
saviesa del patró. L'art es calava a partir de popa i es col·locava de forma perpendicular a la
costa per que passés a través d'ella el peix de mola i quedarà emmallat.
Normalment amb un hora que estiguera calat ja n’era prou. Mantindre'l més temps
suposava un perill per a les xarxes que podien ser foradades pels dofins.
Pesquera de fanal
Com ja hem dit abans és a la
postguerra quan comença la pesca de
fanal, però ha anat evolucionant a mesura
que s’afegien noves tecnologies al món
de la pesca.
El sardinal es va canviar per l'art anomenat de "cerco" i acompanyat per una llum
escassa i deficient. En un principi era una llum submarina, després es va canviar per
metxers a l'aire disposats en un cèrcol de llautó i posteriorment van ser substituïts pels de
gasolina amb camisetes.
sardinal

- 21 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
La figura del “llumero” té una importància gran abans de l'arribada de l'electrònica. Ell
és el que determina la composició de la classe de peix que hi ha a la calada segons la
grossària i la quantitat de bambolles que hi ha.
En aquesta època les barques que anaven al fanal formaven parelles. Una es quedava a
la mar afaenant i l'altra "L'envià" era la que es dedicava a portar el peix a terra per a ser
subhastat i per a portar el subministrament i correu a l'embarcació que romania a la mar.
Barca de fanal arrastrant el bot de llum
És a la dècada dels quaranta quan es produïxen moviments migratoris per la
Mediterrània. D'Altea vénen embarcacions que es dedicaran exclusivament a la pesquera
del fanal i al mateix temps altres embarcacions de Peníscola també es traslladen al Grau,
primer per realitzar la pesquera seua pròpia (arrossegament) i després pescar al fanal. És en
aquest període de temps que la flota de fanal creix ràpidament.
A la segona meitat dels anys cinquanta comencen a arribar mariners procedents del Sud
d'Espanya (Almeria, Màlaga. Adra...) i també del Nord D'Àfrica (Ceuta, Melilla) a causa
dels problemes que hi havia per practicar la pesca als caladors del sud. i als anys seixanta
arriben de la zona de Cadis (Barbate).Al llarg d'aquestes dècades la pesquera de fanal té
una forma particular de treballar. Cal pensar que les barques d'uns catorze metres de

- 22 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
llargària anaven atapeïdes de gent, aparells de pesca, xarxes, caixes per al peix, i tota la
vida de les persones que anaven a bord es desenvolupava sense cap intimitat durant els
vint-i-tres dies que estaven a la mar (la fosca) el que feia una relació de germanor entre tots
els que formaven el rol. Per als mariners no hi havia ni diumenges ni dissabtes, es
treballava durant aquells vint-i-tres dies i descansaven les set o huit restants que coincidien
amb la lluna plena. L'Illa era la seua segona casa on es protegien dels temporals
A mesura que passa el temps els aparells capaços de detectar el peix, quantitat,
grandària..., van instal·lant-se a les embarcacions (el sonar) i això facilita el treball als
patrons i llumeros. Uns altres aparells com el xupa-xup van modernitzar la flota pesquera i
facilitaren la feina dels mariners.
Barca de fanal xorrant l’art (fotos Migue Alansotegui)
Actualment el procediment per a pescar al fanal és igual que fa trenta anys, el que
verdaderament ha canviat de forma extraordinària són els aparells electrònics (sonar, radar,
sonda, GPS...) els materials de pesca, la qualitat de les xarxes i la potència dels motors
faciliten el treball dels mariners i dels patrons. També és veritat que a causa d’aquestos
avanços la quantitat de gent embarcada és força menor que abans. Als vint homes que
abans anaven en una barca de fanal avui en dia en corresponen dotze

• Com i quan es realitza
- 23 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Els fanals (anomenats així entre la gent del poble) ixen a poqueta nit remolcant el bot de
El peix el porten a bord amb
salabres o una mena de cistelles grans
i es va abocant a les caixes. Una
vegada el peix a bordo els mariners el
trien seleccionant la sardina, l’aladroc
o qualsevol altre peix, ja que no tots
tenen el mateix preu ni la mateix
qualitat.
Triant el Peix de fanal
llum. Quan s'arriba al lloc triat per a calar, es
paren els motors i el bot de llum s'allunya de
l'embarcació amb els fanals encesos per tal
d'atraure el peix fins que es concentra tot Una
vegada concentrat el peix, es procedís a
encerclar-lo i aquesta feina correspon a
l'embarcació gran. Quan s'ha realitzat el cercle
s’espera uns minuts perquè la xarxa es cale
d'aigua i vaja estirant-se cap al fons i poc a poc
va tancant-se l'art per sota i gràcies a la grua
van pujant l'art.
Xorrant peix de fanal
Les barques tornen a port al matí ( de 9:00 a
10:00) per tal de vendre el peix a la llotja més
propera ja que com el peix de fanal va en moles
hi ha vegades que es pesca lluny del seu port i

- 24 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
no arribarien a hora de subhasta per la qual cosa es permet subhastar en altres llotges.
Quan arriben a port han de portar el peix a la subhasta, aclarir les xarxes si tenen molta
Mariners netejant l’art
Barca de fanal descarregant peix al moll
bruticia, estendre-les per a secar-se o
per a reparar-les si tenen algun forat .
La pesquera es realitza de dilluns
a divendres durant tot l'any
exceptuant els dos mesos que hi ha
de veda (desembre i gener) que
s'aprofita per a netejar, reparar, i
mantindre l'embarcació i els aparells.

• Classes de peix
Sardina
- 25 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Els peixos que es capturen són espècies pelàgiques que van en moles i migren d'uns
llocs a uns altres. Les que més es capturen són la sardina, l'aladroc, el sorell, la cavalla i
també orades,
Aladroc
“alacha”
Cavalla o verat

Pesquera artesanal
• Tresmall
- 26 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
El tresmall és l'art de pesca més important dintre dels anomenats pesquera artesanal o
d'arts menors. Està format per tres peces de xarxa cosides a una mateixa corda. Les
exteriors són les dues iguals i la de dintre disposa de malles més menudes on es queden
emmallats els peixos. La corda superior de l'art porta suros i la inferior ploms perquè la
xarxa estiga sempre vertical. La grandària de la malla varia segons la classe de peix que es
vol pescar: palades, molls, llagostí així com la
grossària del fil.
Barquetes de tresmall
Xorrant la xarxa de tresmall (Foto Panollo)
Desemmallant i triant el peix (Fotos Vicente el Panollo)

• Palangre
El palangre consistís en un cap de fibra
anomenat mare, de llargària diversa i que
porta penjant altres caps mes prims anomenats
filloles o braçols, cadascun d’ells van armats
per un sols ham. Cadascun d'aquests hams van
- 27 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
La pesquera del palangre és de les més
antigues a la nostra comunitat. L'ham és
l'element fonamental del palangre i és conegut
des de l'època primitiva on se n'ha trobat en
jaciments arqueològics.
escats amb sardina, cavalla... i tan sols poden pescar un peix. La grandària de l'ham depèn
del peix que volem pescar, no és igual un dorao, que un congre, un emperador o un lluç..
Als extrems del cap mare es disposen aparells per a fondejar o surar el palangre i
mantindre'l a mig fondejar o fondejat del tot, fix o a la deriva, sempre segons el peix a
pescar.
Barca de palangre
Palangre actual
Peix de palangre
( Foto de Vte. Panollo)

- 28 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Ecològicament la pesquera del palangre es considera amb molt bones propietats
selectives perquè pot escollir el peix a pescar i no destrossa l'ecosistema del fons marí.
El peix de palangre: déntols, pagres, congres... és considerat de molt alta qualitat.
Posant l’esquer i calant el palangre (Fotos J. Santacatalina)
Peix engantxat a l’ham
Peix de palangre
Xorrant el palangre
Bon dia de pesquera

• Volantí
Volantí
• Nanses
La pesca amb nansa ha estat molt
extensa al llarg del litoral
mediterrani. És una pesca que
constituís una trampa per al peix que
atret per l'esquer que hi ha a
l'interior, s'introduís i ja no pot eixir.
L'avantatge que té aquest sistema de
pesca és que permet calar en zones
rocoses, on no hi arriben les xarxes i
es troben alguns bancs de peixos.
- 29 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Un altre aparell de pesca tradicional emprat pels
nostres mariners és el volantí. Està format per un cordell
més o menys llarg que en un extrem porta dues varetes de
ferro entrecreuades i a cada una de les quatre puntes
porten una braçada de fil amb un ham i des del punt on es
creuen les varetes surt una plomada per a enfonsar
l'aparell
Nanses i palangres antics (Associació “Mar i Vent”)
Aquest aparell estava elaborat amb jonc, olivera, espart i fils de cànem Els joncs formen un
mena d'enreixat en forma de campana. A dalt de tot hi ha una obertura, la porteta, per on es
treu el peix i es posa l'esquer. La part interior està tancada per una mena d'embut que a
l’extrem té les puntes dels joncs i fils d'espart que permeten l'entrada, però no l'eixida del
peix. Aquest aparell està calat generalment i es xorra cada dia al matí quan les captures són
retirades i es torna a esquerar. Amb aquestos aparells es pesquen varies classes de peix,
segons on estiguen calades les nanses i també llagostes i llomaltos.

• Cadufs
És una especialitat emprada exclusivament
per a la pesca del polp. El caduf és un atuell
de fang obert per la part superior i amb un
petit foradet a la part posterior. Aquest aparell
va amarrat a un cap i subjecte a una boia. Els
polps entren a l'interior del caduf i ponen els
ous. La Federació Provincial de Comfraries de
Castelló han regulat aquest tipus de pesca
marcant un temps i quantitat de cadufs que pot
- 30 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Avui en dia les nanses estan realitzades
amb altres materials com la malla de
plàstic i han adoptat altres formes més
senzilles de fer.
calar una mateixa embarcació. És una pesca selectiva i respecta els ecosistemes dels fons
marí.
• Fluixa
Un altra classe de pesca artesanal practicada pels mariners del Grau ha estat la fluixa
que es pot realitzar des d'una embarcació fondejada o en navegació. L'art està format per un
cap que porta
nugats un o més
hams i que es
calen fixant-los a
un punt de la
barca, per a quan
Nanses de plàstic
Cadufs. Pesquera del polp
Tonyina de barqueta de pesca artesanal

- 31 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
pica el peix es puga localitzar i traure-la. S'utilitza per a la pesca de tonyina i letxes.
Avui en dia està prohibit pescar tonyines i si alguna s’enganxa a l’ham ha de tirar-se a
la mar , ja que el mariner s’arrisca a ser penalitzat. Els mariners de tresmall demanen poder
pescar a la tonyina perquè diuen que la mar s’ha repoblat d’aquestos peixos.
• El rall
La pesca "amb rall" és una de les herències que ens van deixar els musulmans i s'ha
practicat molt a la nostra comunitat. Després d'uns anys d'estar prohibida ha tornat a
legalitzar-se. Es tracta de llançar una xarxa de forma circular amb ploms al voltant, des de
vora mar i que a l'estirar la corda que té al perímetre es forma una bossa on queda capturat
el peix.. És una pesca de caràcter recreatiu i selectiu. No es pot pescar més de cinc quilos al
dia, no es pot vendre i el peix ha de tenir un tamany correcte. Permet capturar peix
de tamny gran degut a la malla del rall i sinó, es pot tornar viu a l'aigua. Durant els mesos
de deesembre gener i febrer està vedada la pesca amb rall.
Rallaor observant la mar. L. Alaiz
Rallaor llançant el rall

Oficis al voltant de la mar:
• Patró
- 32 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
El qui comanda una barca de pesca o un vaixell de cabotatge; antigament, el qui
comandava una nau qualsevol.
És el màxim responsable a bordo i tots deuen fer el
que mana.
Hi ha patrons de diferents classes segons els estudis
realitzats:
200 TRB.
75 TRB.
-Patró de Pesca de litoral: embarcacions fins 20TRB.
-Patró de Pesca de 1ª classe litoral: Barcos fins a
-Patró de pesca de 2ª classe litoral: barques fins
D’acord amb els papers de patronia que tinga, el patró podrà manar una barca amb més
o menys cavalls.
Patró (Jorge Lluch)
• Llumero
A la pesca de fanal, és la persona que
tripula el bot de llum i està pendent del peix
que atrauen els fanals que porta al bot.
També té cura del bot per a que tot estiga a
punt. És una feina un poc més perillosa que
les altres en nit de temporal o mala mar ja
Bots de llum per a la pesquera de fanal
que el bot de llum és molt menut. Té una compensacions econòmica per part de l’armador.

• Motoriste
- 33 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
És la persona encarregada de manipular el motor i fer que sempre estiga a punt.
Juntament amb el patró deu ser el primer en arribar a la barca per engegar el motor i veure
que tot funciona correctament. Ha de conèixer el motor i saber fer-li les reparacions pròpies
del seu càrrec. A causa de la tasca que desenvolupa cobra més que el mariner ras. Per a
poder treballar de motoriste s’ha de tindre la titulació de Mecànic de Litoral per a barques
fins a 259 CVE o Mecànic Naval de 2ª per a embarcacions fins a 544 CVE de potència.
• Mariner
Anomenat també pescador, és el que va enrolat
en una barca de pesca i desenvolupa el seu treball a
bordo de l’embarcació. Fa la feina de calar, xorrar,
triar el peix, portar-lo a la llotja… Per a poder anar
embarcat, es a dir formar part del rol d’una barca,
cal que tinga la competència marinera i d’altres
cursos necessaris sense els quals no es pot treballar
al món de la mar.
• Calafat
Qui té per ofici calafatar barques; es a dir, que posen l’estopa amb quitrà entre les fustes
que componen el cos d’una barca. calafat.
Calafat
Estatua homenatge al mariner
Persones encarregades de construir barques o
reparar-les. També es coneixen com a mestre
d’aixa. (castellà: carpintero de ribera)

• Possero
- 34 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
És la persona de confiança de l’armador a terra. Quan la barca arriba a port,
generalment està tot enllestit per a no perdre el temps. El possero ha agafat el número per a
la subhasta quan la barca entra a port, té el carro preparat, ha anat a per caixes si és
necessari, busca el personal pe arreglar les xarxes si han patit alguna enganxada…
• Subhastador
Persona que efectuava la subhasta
del peix. A partir d’un preu anava
baixant-ho fins que els compradors la
aturaven Avui en dia tot és electrònic i
es realitza a través d’aparells
electrònics que marquen el pes, el preu
i de quina barca és el peix. Els
compradors paren la subhasta amb uns
comandaments a distància que quan ho fan surt el nom de la persona que ha realitzat la
compra.
• Arrier
Persona que tragina amb el peix.
Persona que compra peix amb grans
quantitats per a ell o per a d’altres que
no hi poden estar a la subhasta. Hi ha
arrier que després ven ell mateix el peix
Subhasta de peix de fanal
Manipulació del peix per a la comercialització
al mercat o l’envia amb camions als llocs on li ho han demanat els seus clients. Per
exemple hi ha arriers que treballen amb la pesquera del fanal l’envien a les poblacions on es
fa conserva d’anxova o sardina o també per a fer d’esquer per a un altre tipus de pesca.

• Armador
Armant unes peces de fanal
- 35 -
Propietari d’una barca.
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Proveir una barca o nau dels aparells i
personal que necessita per a navegar.
Combinar les diverses peces d'un art de
pesca i posar-lo en disposició de servir.
Armar la xarxa: conjunt d'operacions de
disposar una peça de xarxa, reforçant les
vores amb fil més gruixut, entestant els
arpions i encunyant les teles; a les quals
operacions, quan són fetes pel mateix pescador, s'afegeixen també les de posar suros, ploms i
cordes, i tenyir la xarxa amb escorça de pi, en resum, disposar la xarxa per a pescar
• Remendador/a
“Remendaora”
Xarxaire: Teixidor de xarxes.
Antigament reparaven els forats que feien els “galfins” a les xarxes. Avui en dia el que
fan es canviar la peça trencada per una nova i cosir-les; Cast. redero.
Homenatge a la dona remendaora

• Pescater/a
- 36 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Detallista que compra el peix a la subhasta per a vendre'l al mercat.
Pescatera
Llotja del peix
Homenatge a la pescatera

Règim econòmic de la Mar
La Subhasta
- 37 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
En un principi el peix el venien les dones del pescadors, però a mesura que treien més
captures els mateixos pescador, venien el peix a les persones interessades en comprar-lo. El
dipositaven damunt de l’arena i el venien. Sempre valia el mateix i era el mariner
l’encarregat d’anotar el preu de les cistelles per a poder confrontar-lo després en les
anotacions del comprador.
Quan ja es va passar a vendre el peix a les barraques, en un principi es feia de la
mateixa manera, però com la quantitat de barques i captures anava augmentant es va passar
a subhastar el peix. El pòssit marcava el preu d'eixida, el subhastador anava baixant i el
comprador parava la subhasta quan l'interessava. Després de la Guerra civil la subhasta va
passar a fer-se a la llotja.
Quan les barques de bou arribaven a port el treballador de terra (possero) ja tenia el
número que li corresponia en la subhasta. Els mariners carregaven el peix al carro i el
portaven a la llotja on estava escrit el número que la barca tenia. Si el lloc ja estava buit
feien un rogle amb les caixes i al centre els peixos que no omplien una caixa i que no es
podia ajuntar amb un altre: palades, rèmols, llagostes, llagostins,...
Els detallistes anaven acompanyant al subhastador de barca en barca i ja havien sigut
capaços mentre arribaven tots de pegar una ullada a les caixes per vore si hi havia alguna
caixa que els interessava.
El subhastador anava caixa per caixa i no parava de cantar a la baixa fins que no rebés
una senyal del comprador que la majoria de vegades passava inadvertida per a la gent.
Eixe peix amb el nom del comprador en un paper, passava a les bàscules on el pesador
posava el número de kilos que hi havia de peix al "recibo" que anava a la comfraria. El preu
ja l'havia posat el subhastador mancava posar el total.

- 38 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
El mariner que acompanyava el peix a la bàscula replegava el rebut i el portava a les
oficines del possit a la llotja i li posaven el total dels diners de les captures del dia; i també
arreplegaven les caixes que el detallistes havien buidat.
Subhasta del bou a la llotja del Grau de Castelló
Actualment, des de l'any 1999 quan la Unió Europea va determinar normalitzar les
subhastes i modernitzar les llotges ja no es fa així.
Cada barca continua tenint un número per a la subhasta, cada dia diferent segons l'hora
d'entrada a port i es continua portant el peix a la llotja però a un mena d'habitació gran on es
troba el començament d'una cinta transportadora on van dipositant-se les caixes una a una.
Aquesta cinta porta el peix a una altra habitació on hi ha una espècie de tribuna o estan
asseguts els detallistes que tenen un comandament a distància per a parar la subhasta.
Mentre el peix passa a dalt a la paret, hi ha uns panells lluminosos on diu la caixa que és, el
peix que porta, el pes i el preu que va canviant segons passa el temps, També esta escrit el
nom de la barca que esta subhastant. Quan el detallista marca la caixa que vol i al preu que
ell ha estimat, el seu nom es marca en un rebut que va a la caixa que ha comprat. El peix
passa a una tercera habitació on és arreplegat per la persona que l’ha comprat. Avui en dia
tot està mecanitzat i gestionat des de les noves tecnologies.

El Pòssit (Confraria de pescadors Sant Pere)
- 39 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
A finals del segle XIX fins la construcció del port, les barques, després de la jornada de
pesca, atracaven a prop de la platja i portaven el peix per a vendre'l. El peix sempre tenia el
mateix preu i era una relació directa entre el comprador i el mariner. A mesura que
Venent el peix a la platja ( Sorolla)
al que van anomenar Pòssit de Pescadors (1918)
avançaven les obres del port i ja al segle
XX els van comunicar que la venda no
podia efectuar-se a la platja i els armadors
van decidir llogar una barraca que hi havia
a prop, parlaren amb l'amo i aquest va
decidir llogar-la. Com que hi havien unes
despeses que cobrir com el lloguer i la
neteja es va fer necessari un primer
moviment organitzatiu al Grau de Castelló
Aquesta organització tenia com objectiu organitzar de forma cooperativa al gremi. La
falta de documentació escrita fa molt difícil conéixer el desenvolupament del Possit fins
l'any 39 quan es torna a
constituir una junta per a poder
portar a terme els objectius
marcats. El que es coneix és
l'existència d'una escola per als
fills de mariners. A partir del
21 de març el Pòssit, passà a
anomenar-se Comfraria de
Pescadors Sant Pere, amb la
finalitat de representar,
defensar i promocionar els
interessos socioeconòmics dels
Confraria de mariners San Pere. Grau de Castelló. “El Pòssit”
associats i vetlar pel compliment de les regles i mesures adoptades per a exercir la pesca,

- 40 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
promoure normes i ordenances per la producció, transformació i comercialització del peix,
vetlar pel pagament de les compres i vendes efectuades, mantindre les instal·lacions: llotja,
fàbrica de gel, nevera i de tot el necessari per les embarcacions així com l'acció social per
als més necessitats. El president era el Patró Major. El Cabildo i l’Assemblea o Junta
General estava formada de manera equiparada entre els armadors i treballadors.
La Comptà: Com cobren els mariners, com es fan els comptes,
distribució dels diners....
El règim econòmic dels treballadors de les barques de pesca es fa pel sistema anomenat
de la part basat amb la llei d'usos i costums de la mar i en el Codi de Legislació Marítima
de 1407 per Domènec en el Llibre del Consolat del Mar apareix regulat el sistema de la
part. Aquesta modalitat no és molt gustosament acceptada per la gent jove i menys pels que
ja han treballat a terra cobrant un jornal fix. En el món de la pesca la rendibilitat està en
funció de les captures, a major quantitat de peix capturat més guanys.
No tots el treballadors reben la mateixa quantitat, això també està en funció de la tasca
que desenvolupen a bord i el que pacten amb l'armador.
El procés d’aquest sistema és el següent:
El valor de les captures de tota una setmana rep el nom de "Monte major".La Confraria
entrega a l'armador un xec pel valor del peix subhastat durant la setmana i del que s'ha
descomptat un 3,5% per a la Confraria i un 10% per a pagar la Seguretat Social. De la
quantitat del xec, es paguen les despeses que la barca ha tingut durant la setmana: gasoil,
oli, aliments, gel, aigua, caixes, etc.
Als diners que queden desprès de liquidar les despeses se l'anomena "Monte Menor" i
es dividís en dues parts, una per a l'armador i l'altra per a la tripulació que fa tantes parts
com mariners van enrolats. Els mariners que desenvolupen una tasca especialitzada (patró,

- 41 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
motoriste, llumero...) reben mitja, una o duess parts més que els altres, però eixa part
afegida ix de la part de l'armador.
A més de la part cada mariner, armador i treballador de terra rep un poc de peix
(morralla si és al bou o la part de sardina o aladroc que li correspon si és al fanal) A aquesta
gratificació en peix o en la part de diners que es correspon per la venda de la caixa de peix
que els pertoca tant als mariners com a l’amo,s’anomena “Garfa”
Caixa de morralla
Si del 10% que ha retés la Confraria i que després ha donat a l'armador per a pagar la
Seguretat Social sobren diners es repartís entre els treballadors de la mateixa manera.

El Mariner a terra
- 42 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
La mar ha estat la professió d’una majoria dels habitants del Grau, iaios, pares i ara dels
més joves que han volgut continuar amb aquesta professió. Passar nit a la mar, lluitant
contra el temps, les tempestes, treballar sense parar han forjat un caràcter propi a la gent de
la mar. Les ciutats oberts a la mar tenen l’empremta de ser acollidores, i amb costums molt
arrelats. Tot plegat fa que els mariners tinguen un caràcter obert, rialler, noble, acollidor i
molt arrelat a allò que és seu, però tal volta també els ha fet despreocupats i un poc
immobilistes.
Els marines com hem dit abans sempre han cobrat segons les captures. Hi ha hagut
setmanes molt bones, altres normals i de dolentes o molt roïnes, però malgrat això sempre
s’ha actuat com si tingueren diners a la butxaca ja que “si no pesquem avui tal volta ho
farem demà i si no despusdemà...” Durant els darrers anys la mescla de cultures arribades
al Grau també han tingut una mica d’influencia en els costums.
La mar, sempre present al nostre entorn ha influït molt en la gent del Grau i en molts
aspectes:
-En l’economia, encara que la majoria de gent ja no es dedica al món de la pesca, hi ha
molta més gent que el seu treball està lligat a la mar. Els arriers, els pescaters, botigues
d’efectes navals, tallers de mecànica naval, calafats, remendaors, armadors, bars...Quan la
temporada de pesca no és tan bona com deuria ser, es nota i es comenta pel “poble”que no
hi ha un “duro”.
-En la forma de ser. El conviure durant tantes hores en un espai reduit i sense ningun
moment d’intimitat, on cadascú te la seua feina i uns sense els altres no la poden dur a
terme fa que el mariner siga obert, generós, acollidor, improvisador, treballador i arrelats a
allò nostre. Tan arrelats estan a la mar que inclòs després de jubilar-se no passa dia sense

- 43 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
que s’asomen al moll per tal de vore les barques, ajudar als amics en la feina, xarrar de
com ha anat la pesquera, l’oratge i d’altres coses.
-I en el nostre llenguatge. El llenguatge que parlen els mariners quan estan a bord o
feinant té molt poc a vore amb el llenguatge que s'utilitza en terra. És important dominar-lo
per la gent que treballa perquè és el que posa ordre a bord de la barca. A la barca. cada
peça, cada cap, cada part de la barca, cada maniobra té el seu nom i per evitar sorpreses o
perills cal dominar-lo. El llenguatge, però, no només posa nom a les coses, sinó que és la
manifestació d'una cultura i és també el símbol de la seua identitat i manera de ser. Hi ha
paraules i expressions que de vegades són impossibles de traduir. Cada poble té les seues i
aquesta és la gran riquesa de les llengües. Per això quan una llengua desapareix és tot un
món el que ho fa. Sense adonar-se’n el mariner és mariner les 24 hores del dia durant tota
la seua vida i quan està a terra utilitza un argot propi amb moltes expressions marineres que
desconegudes fora del nostre poble, seria bo no es pergueren.
queda.
Però qui ha de vetllar per aquesta part de la nostra llengua? La poca gent de mar que ens
A qui es pot considear gent de mar? Els que viuen de la mar i en la mar, els que
naveguen, els que s’hi guanyen la vida, però també els que d’alguna manera arriben a
estimar la cultura que genera.
Sembla que aquest llenguatge encara està viu, però hem de fer el possible entre tots per
a que no desaparega. perquè parodiant el cantautor Raimon "El poble que oblida les seues
arrels perd la seua identitat"
Amb aquest xicotet vocabulari de paraules marineres, expressions amb un poc
d'explicació i algunes dites que hem recollit, volem despertar la curiositat dels que
desconèixen aquest món i a poder seer que aprenguen a estimar-lo i que a poc a poc es
vagen convertint en gent de mar.

Lèxic
- 44 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Armar: Dotar a una embarcació de tot el que cal per a poder pescar. Ajuntar totes les peces
que formen un aparell de pesca
Armador: 1.- Propietari d'una barca o vaixell. 2.- Persona que unint peces de malla li dona
forma a un art de pesca.
Arrier: Traginer, Persona que compra peix
en quantitat per a vendre'l a uns altres
Art: Conjunt de peces que tenen una forma
determinada per la pesquera de cada claca
(xarxes, cistelles, atuells,…)
Atracar: Col·locar un vaixell arran d'un
moll
Babord Part esquerra d'una embarcació
mirant cap a proa
Barca: Embarcació de pesca
Boia: Cos surant que serveix per a indicar l'extrem de les xarxes, palangres, cadufs calats.
Bol: Acció que comença quan s'inicia la calada de
l'art i acaba quan es xorra.
Borrasca: Dinar que feia la tripulació d’una
embarcació quan finalitzava la “temporà”.
Generalment els abastien les empreses on
compraven durant l’època de pesquera: tendes,
panaderia...
Bou: Art de pesca d'arrossegament en forma
d'embut
Bromejar: Llançar esquer a l'aigua per a que el peix acudisca
Caduf: Recipient de terra cuita que s’empra per pescar polps
Calafat: Persona que es dedica a la construcció de barques
Calar: Acció de tirar la xarxa a l'aigua per a pescar
Cap: Tros de corda
Barca atracant al moll
Borrasca barca d’Armelles (A. Armelles)

- 45 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Castell: Lloc situat a proa o a popa davall de la coberta. Allí descansa la tripulació
Cobrar: Indica l'acció de recuperar un cap
Copejar: Obrir el copo o corona per a que caiga el peix a bord.
Corona: És la part de l'art del bou on es diposita el peix.
Dàrsena: Part resguardada d'un port per a càrrega i descàrrega
Desestiba: Descarregar una nau
Escullera: Obra feta amb grans pedres per a protegir de la mar a un lloc de la costa.
Estiba: Carregar un vaixell de manera que la mercaderia ocupa el menor lloc possible
Estribord Part dreta de la nau vista cap a proa
Fanal: Embarcació dotada de llum per a pescar sardina, aladroc…
Ferro: Nom que també rep l’àncora
Fondejar: Ancorar. Tirar l'àncora.
Fillola: Braçada de fil que porta un ham
i està nugat a la mare del palangre.
Garbí Vent del sud-est
Goleró Part anterior a la corona en l'art
de bou.
Gregal: Vent del nord-est
Ham Ganxo d'acer que s'amarra a l'extrem del fil
de pescar
Llebeig Vent del sud-est
Llevant: Vent de l'est
Llotja Lloc on és subhasta el peix
Maroma: Corda grossa.
Mestral: Vent del nord-oest
Migjorn: Vent del sud
Moll: Obra construïda a la vora de la mar per a
facilitar l'embarcament
Morralla: Conjunt de peixos xicotets de diferents
classes, generalment de poc valor
Norai: Pilar de ferro on s'amarra l'embarcació
Ferro o àncora
Barca amarrada a un norai

Nus Entrellaçar dos caps de fil, cordell corda...
- 46 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Orla: Part del costat d'una embarcació que sobreïx de coberta formant una mena de barana.
Pana: Tros de suro amb una bandera que senyalitza el lloc on estan calades les xarxes de
traesmall o els palangres.
Pont: Lloc des d'on comanda el patró la
barca
Ponent: Vent de l'oest
Popa: Part posterior d'una embarcació
Proa: Part davantera d'una embarcació
Quilla Part inferior d'una embarcació
Rall: Art de pesca de forma rodona que
s’utilitza de forma manual per a pescar a la
platja.
Ranxo: Mejar que es feia a bordo. Tots compartien la safa del menjar respectant el que
tenien al davant i ningú començava a menjar fins que el patró estiguera assegut.
Salabre: Mena de cistella per a agafar el peix de l’art de fanal i descarregar-lo sobre les
caixes a coberta.
Servar: Guiar una embarcació al timó
Subhasta: Sistema de venda de peix que
atorgar a qualsevol arrier una quantitat de
peix després d'haver cantat a la baixa
Tinglao: Magatzem per a guardar
mercaderies
Tramuntana: Vent del nord.
Tresmall: Art de pesca on les xarxes es calen paral·leles a la costa
Xaloc: Vent del sud-est que porta molts temporals
Xarxa: Qualsevol peça de malla que s'utilitza per a pescar
Xorrar: Acte de traure les xarxes de la mar
Xupa-xup: aparell que s'utilitza per a pujar la xarxa a bord
Varador o escar: Lloc on és contruïxen o reparen les embarcacions
Vogar: Remar. Conduir una barca amb els rems.
Ranxo a bord. (Facundo Leonisa)
Tinglao (Miquel Carceller)

Expressions Marineres
Tallar l'abadejo: Portar el domini de la situació
De proa a popa: D'un extrem a un altre
- 47 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Després de la tempestat ve la calma: Després d'una situació problemàtica
sempre hi ha un temps de bonança
Arribar a port: Arribar al punt de destí
Perdre el timó: Perdre el control de la situació. Equivocar-se
Anar a tota vela: Conduir, caminar o realitzar les coses molt de pressa
Anar a la deriva: Caminar per la vida sense control
Tindre l'aigua al coll: Veure's ofegat pels problemes
Cremar totes les naus: Fer ús de tots els recursos per a aconseguir la nostra
finalitat
Arreplegar les veles: Donar-se per vençut
On brama la tonyina: Lloc on s'envia a una persona que no vols veure
Lligar nusos Lligar tots els punts d'una conversació o situació
Tirar la xarxa contra corrent Actuar de forma oposada o contrària a la
majoria
Capejar el temporal: Capejar de la millor manera possible situacions difícils
Això és morralla: Menudeses, coses de poca o cap importància.
Fart com un lluç: Haver menjat massa
Està més ras que un ull de peix: Estar plana la mar com els ulls dels peixos.
Lligar caps: Veure una cosa o situació clara després d’un temps.
Agafar cavalla: Enfadar-se o molestar-se per alguna cosa que ens diuen.
Navegar per ací o per allà: Anar d’un lloc a un altre
Agafar una bona sèpia: Marejar-se, però més bé com a mareig d’anar embarcat
o en cotxe que per la beguda
Fals com el Ponent: Persona que canvia de pensament o de comportament
moltes vegades, com fa el vent de Ponent.
Estar tot el peix venut. Quan tot esta solucionat o no hi ha possibilitat de
solucionar-lo.
Anar en mola: Anar tots junts, en quadrilla

Dites i refranys mariners
Quan la gavina veges per l'horta, fes foc i tanca la porta.
Anar contra corrent no és cosa prudent.
Si la mar s'arrasa ficat a casa.
El peix gros és menja al menut.
On hi ha patró no mana mariner.
Està mes ras que un ull de peix.
Qui no siga bon mariner que no s'embarque.
A la mar per un peix no s'hi coneix.
Quan bufa el mestralet pica espart i fes cordell.
Si veus les estrelles brillar, ves a navegar.
Bufa xaloc i gregal, a la mar hi ha temporal..
- 48 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
És com el capità Aranya que embarca a la gent i és queda en terra.
Més val ser cap de sardina que cua de tonyina.
Bou a l'aigua, caldero al foc.
Pescador de canya, més perd que guanya.
Llampant a la mar, llenya al llar.
Lluna penjada, mariner en vela.
El peix pel qui se'l mereix.
El que peix vulga menjar, les bragues s'ha de banyar.
A nau foradada, cap vent li és favorable.
Vent a Garbí i nuvolat, enganya a l'amo i al criat.
Cel aborregat, mariner ajaçat.
Del cel més en sap la gent de la mar que la gent de l'altar.
El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer.
Mariner que dorm no mena vaixell.
Vent de llebeig, dóna mareig.
Per Nadal, mariner fora la mar.
Quan el març hagi passat mariner fes-te a la mar.
A bon patró bon mariner.

En gregal, ni peix ni pardal.
A patró jove i vaixell vell no hi fies la teua pell.
El ponent la mou i el llevant la plou.
D'abril a setembre navegar sense témer.
Pescador matiner cala primer.
Val més un bon vent que força rems.
Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant.
Reproducció exacta del llaüt “Isidoro”
- 49 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER

Conclusions.
- 50 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Des de 1998 en que es va realitzar l'estudi de la població del Grau per Jorge Tejedor i
Manuel Llorca la gent del port ha passat de 12.262 veïns censats a 16.380 al darrer cens de
2011. L'augment de quasi un 25% ha estat per la vinguda de marroquins i algerians a
treballar al món de la pesca i a la construcció de vivendes a la zona del pinar on molta gent
de Castelló ha decidit viure allí.
La població estrangera i forastera és quasi un 50% del total de la població. Tenint en
comte que les segones i terceres generacions dels primer immigrants ja estan inscrits com
naixcuts al Grau, la xifra és molt alta.
El vinguts des de L'any 30 als 50 s'han integrat totalment, alguns dels seus fills o nets
pertanyen encara al món de la pesca sent propietaris de barques de arrossegament o
tresmall. Les dones d'aquells mariners van contribuir a engrandir el "poble" amb la seua
tasca de venedores de peix o remendadores.
La població andalusa suposa un col·lectiu molt elevat de gent que consta encara com a
nacuts fora, (primera i molts de segona generació) Són els de tercera generació els que són
nats als Grau i estan plenament integrats en les nostres costums però sense perdre els arrels
dels seus pares i avis
El fills dels andalusos que van vindre als anys cinquanta i continuen al món de la pesca
ho fan amb la pesquera de fanal, com a mariners o patrons i pocs són els que tenen barca
pròpia. Hi ha famílies que ja estan per la tercera generació treballant a la mar.
Dels pescadors bascs i càntabres que resten encara al Grau la majoria continuen anant a
pescar amb les seues pròpies embarcacions i ho fan a la pesquera del fanal. Són gent
preparada i amb titulació de tècnics. Aquestes persones resten al Grau perquè la majoria
han format una família ací i estan integrats totalment a la societat gragüera.

- 51 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Degut a la disminució de la flota pesquera al Grau, més del 50% de gent embarcada es
del Nord d'Àfrica. La majoria és gent sense qualificació i va enrolada de mariner. La major
part en barques de fanal, però també en barques de bou i tresmall. Els que tenen la família
ací viuen en pisos llogats i els que no hi tenen la família viuen en les barques.
Este col·lectiu és el menys integrat perquè ha estat el darrer a vindre, desconeixen la
llengua, tenen altres costums, religió i cultura. Les dones no estan integrades perquè no
conviuen amb els demés tan sols amb els seues. Hi haurà de passar més temps per a que
noves generacions nascudes ja al Grau inicien un apropament més complet.
La flota del port de Castelló ha disminuït notablement al llarg dels darrers vint anys.
En l'estudi citat anteriorment ens diuen que la flota pesquera de fanal tenia 45 barques,
actualment hi ha 17. Les barques d'arrossegament n'eren 37, avui en dia en són 17 i les
barquetes de tresmall han passat de 25 a 13.
Els nous elements electrònics i tecnològics han fet que el nombre de tripulants
disminuïsca per embarcacions. Si antigament en una barca de fanal anaven 15, o inclòs
més,tripulants avui en dia la mitjana és de 10 a 12. Al bou han passat a ser-ne 5 i al
tresmall 2
Per què aquesta disminució de la flota pesquera?
En primer lloc en aquesta època que estem parlant (finals del XX i principi del XXI) hi
va haver un boom en el món de la construcció i la gent jove va deixar el món de la mar per
buscar un treball a terra ferma, en les fàbriques de taulells, i assegurar-se un jornal fix.
L’augment del preu de petroli, i el manteniment del preu del peix també ha estat uns
dels factors per a deixar-se el treball de la mar.

- 52 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
La Unió Europea ha estimat que hi havia massa flota pescant als caladors i va crear una
serie de subvencions per a suprimir embarcacions velles Durant aquest temps, la flota s'ha
fet vella i els amos que ja quasi tenen l'edat de jubilar-se han demanat la subvención, han
desballestat la barca i l'han enfonsada per a que faça d'escull artificial. Els altres que han
volgut continuar al món de la pesquera han renovat la barca o bé han tingut que comprar els
papers d'una barca vella per a poder fer-.ne una nova, però sempre sense augmentar el
cavallatge total de la flota ja amarrada al port.
Avui en dia, i degut a la forta crisi que travessa el país, molta gent de la que va deixar
el món de la pesca, o gent jove que no troba treball, vol tornar a la mar, però es troba en que
no hi ha feina, o que no estan preparats per manca de certificacions o titulacions per a poder
embarcar-se. (Competència marinera, primers auxilis, ...)
Finalment, i allò més important per a mi és que a pesar de les pujades i baixades dintre
de l’economia del poble, hem segut capaços de mantindre les nostres arrels marineres, i que
no hem donat l'esquena a un món, el de la pesca, que ha fet que el nostre poble s'engrandira
i fora capaç d'acollit a tan diversos col·lectius i viure de forma pacífica al llarg dels anys.
Mirem la mar, obrim els braços i recordem sempre el que hem segut, som i volem ser.
“un poble mariner.”
Panoràmica del port i del Grau

Bibliografía
- 53 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Alegret, J. Ll. (2002). L’activitat pesquera a Catalunya. La nostra Mar. Setembre,
Gerona: La Proa, diari del Baix Empordà
Demestre, M. (1995). L’activitat pesquera al Maresme: un esquema de manipulació
dels ecosistemes marins propis de la Mediterrània. L'Atzavara, 6, 11-19.
Ferrer de Almenara, S. (2001). El Grao, mi Grao. Castellón: Ayuntamiento de Castellón
de la Plana.
Ferrer de Almenara, S. (2002). Aquel Grao... Castellón: Caja Rural Castellón,
Fundación San Isidro
Ferrer de Almenara, S. (2005). ¿Desde cuándo en el Grao? Castellón: Ayuntamiento de
Castellón de la Plana.
Ferrer de Almenara, S. (2011). El Grao. Siglo XX. Castellón: ACEN
Lostado, R. (1999). Plan Experimental de pesca de Arrastre de Castellón (1961-1965)
Enseñanzas de una estrategia de ordenación pesquera sostenible. Proyecto OPEMED de
la FAO para la Coordinación. Pesquera en el Mediterráneo Occidental y Central.
Llorca, M. y Tegedor, J. (1997). La Pesca en la provincia de Castellón, 1985-1996: un
estudio técnico y sociológico. Castellón: Ayuntamiento de Castellón de la Plana.
Llorca, M. y Tegedor, J. (1999). Proyecto de integración social de los pescadores
inmigrantes en el distrito marítimo del Grao de Castellón. Castellón: Tenencia de
Alcaldía del Grao y AECIPE- Asociación Española de Ciudades de la Pesca.
Llorca, M. y Tegedor, J. (2002). Inmigración en la pesca en el puerto del Grao de
Castellón. Papers: revista de sociología, 66, 187-197.
Llorca, X. F. (2000). El Llenguatge Mariner de la Marina. Alicante: Publicacions
Universitat d’Alacant
Pla i Bartrina, J. (2007). Pròleg del llibre, Salvador, J. Paraules de Mar. Girona.
Termcat
Senent, M. (2003). Memorias del Grao de Castellón II. Castellón: ACEN
Senent, M. (2003). Memorias del Grao de Castellón. Castellón: Servicio de
Publicaciones de la Diputación de Castellón
Tegedor, J. y Llorca, M. (1999). Pesca de Cerco e inmigración en Castellón. Foro
Científico sobre la pesca española en el Mediterráneo.
Trilles, B. (1997). La pesca en el Grao de Castellón “El Arrastre” (Tomo I). Castellón:
BP Oil España
Trilles, B. (1997). La pesca en el Grao de Castellón “El Cerco”(Tomo II).. Castellón:
BP Oil España

- 54 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Trilles, B. (1997). La pesca en el Grao de Castellón “Pesca Artesanal” ”(Tomo III).
Castellón: BP Oil España
Viruela, R. (1985). La actividad pesquera en el Grau de Castelló. Valencia:
Publicaciones de la Universidad de Valencia.
Webgrafía
Atún rojo del Mediterráneo. http://atunrojodelmediterraneo.blogspot.com.es/
El Arrastre.
http://www.tinet.cat/mediterranea/html/castella/pesca/tipus/arrastre/arrastre.htm
El Cerco
http://www.tinet.cat/mediterranea/html/castella/pesca/tipus/cerco/cerco.htm
El Consell recupera el arte “rall” en la ley de pesca. Tradición Marinera.
http://tradicionmarinera-graudecastello.blogspot.com.es/2011/01/el-consell-recupera-elarte-rall-en-la.html
El mar és el camí. Associació La mar d’amics de Palamós. http://elmareselcami.es/
El puerto y la pesca.
http://www.graodecastellon.es/configuracionweb/Contenido/El%20puerto%20y%20la
%20pesca.htm
Federación Provincial de Cofradías de Pescadores de Castellón.
http://www.fedcopesca.es/noticia/58/el-puerto-de-castellon-ha-perdido-la-mitad-de-suflota-pesquera-en-diez-anos.html
Fiestas en el Grau. http://www.radiodecastellon.com/files/revista/revista021.pdf
Gamba de Castelló. Tradición Marinera. Grau de Castelló. http://tradicionmarineragraudecastello.blogspot.com.es/2011/12/gamba-de-castello.html
Grao de Castellón. Wikipedia.
http://es.wikipedia.org/wiki/Grao_de_Castell%C3%B3n
L’activitat pesquera al Maresme.
http://www.scn-mm.cat/atzavara/pdfs/atz06011.pdf
La Lonja. http://www.castellonturismo.com/grao/la-lonja-2
La pesca en el Grau.
http://www.graodecastellon.es/configuracionweb/Contenido/El%20grauero/la%20pesca
%20en%20el%20grao.htm
Llenguatge dels mariners. El mar és camí.
http://elmareselcami.blogspot.com.es/2008/03/el-llenguatge-dels-mariners.html
Memorias del Grao del Castellón.
http://memoriasdelgrao.blogspot.com.es/2008/02/el-puerto-del-grao-de-castelln.html

- 55 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
Modalitats de pesca.
http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.5fbcc9934b5f463053b88e10b031e
1a0/?vgnextoid=7ac559aed33b5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=
7ac559aed33b5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Pesca con Palangre. Club de la Mar.
http://www.clubdelamar.org/pesca_con_palangre.htm
Pesca con Palangre. Wikipedia. http://es.wikipedia.org/wiki/Pesca_con_palangre
Llotja i port pesquer del Grau de Castelló

Agraïments.
- 56 -
EL GRAU UN “POBLE” MARINER
En primer lloc donar les gràcies a la Universitat de Majors de Castelló per donar-me
l’oportunitat de poder donar a conéixer el meu “poble” i a la meua tutora, Raquel Flores
per la seua ajuda en tots els moments del treball .
En segon lloc a ma mare i a la meua germana que m’han regalat moltes hores del seu
temps per a que jo poguera desenvolupar aquest treball, sense elles no haguera estat
possible.
treball:
I finalment a totes aquelles persones que han col·laborat en mi en la realització d’aquest
Els amics de l’associació Mar i Vent, encapçalada pel seu president Pasqual Martí,
que en les entrevistes que he tingut amb ells m’han descobert moltes coses del món
de la pesquera i del llenguatge de la mar.
A Jorge, Facundo, Vicent, Juan, Miguel, Ángela i Lourdes per les fotografies que
m’han deixat
Al meu amic Sento “El Macareno” per ajudar-me a recollir refranys i dites del món
de la mar .
Als xiquets i xiquetes del CEIP La Marina per permetre’m utilitzar els seus
dibuixos i ajudarme amb el recull de dites.
A Josep Miquel Carceller, amic i company de treball, per la seua revisió i correcció
del text.
I per concloure, a totes aquelles persones que han col·laborat amb mi en aquest treball i
que sense elles no haguera pogut realitzar-se com cal.
A tots, moltes gràcies.