0 _ MARÍA ORTEGA tige (treasure) that I pursue: an emotion that is located under the skin of things and does not know their meaning. A sediment in the retina that remains long after having registered the visible, a pure sensation disconcerting to the gaze via the evocation of vital impressions that surroundings provoke in all of us. This is why my painting (a practice that I assume from a broad perspective that does not reduce its object to a canvas’ two dimensional limitations or to the presumed traditional compartmentalisation), openly wanders between the abstract and the figurative, a game, ironic at times, that challenges the spectator from memory, and not recognition, of some of the objects that populate our daily universe (at times the domestic setting: cups, pipes, cables, tassels; at times the urban habitat: paving stones, traffic signs). Like a scientist, restitution is an experience, but with the difference of an experience that is not of the order of the cognitive but the sensitive.// María Ortega Davall de la pell de la pintura, arqueología de l’intim.// Igual que l’arqueòleg que interroga escrupolosament els vestigis d’una realitat irremissiblement perduda, el treball plàstic que desplegue els últims anys explora l’entorn quotidià que ens envolta, furgant, escrutant els rastres deixats pel nostre present (que de vegades, paradoxalment, resulta tan estrany com el més llunyà dels pretèrits). Però un present que no s’entén com una suma d’objectes, arguments i artefactes que intenten omplir de significats la nostra contemporaneïtat, sinó un ara i ací subterrani, successió de formes, colors i estructures que, despullats del seu embolcall verbal, instauren una experiència estètica en què preval l’instant, allò fugaç i, no obstant això, etern.// Tal és el vestigi (tresor) que perseguisc: una emoció que se situa davall la pell de les coses i en desconeix el sentit. Un solatge en la retina que perdura molt després d’haver registrat la cosa vista, pura sensació que pretén el desconcert de la mirada mitjançant l’evocació de les impressions vitals que l’entorn provoca en qualsevol de nosaltres. És per això que la meua pintura (pràctica que assumisc des d’una perspectiva àmplia que no redueix el seu objecte als límits bidimensionals del quadre ni a una compartimentació tradicionalment assumida) passeja obertament entre l’abstracció i la figuració, joc de vegades irònic que desafia l’espectador des de la rememoració, que no reconeixement, d’alguns dels objectes que poblen el nostre univers diari (de vegades de l’àmbit domèstic: tasses, canonades, cables, borles; de vegades de l’hàbitat urbà: llambordes, senyals de trànsit). Igual que el científic, per tant, restitució d’una experiència; però a diferència d’ell, experiència que no és de l’ordre de la cognició sinó de la sensació.// María Ortega A HOUSE IS NOT A HOME, 200 ACRYLIQUE SUR TOILE 200 X 1 0 CM A HOUSE IS NOT A HOME, 200 ACRÍLICO SOBRE LIENZO 200 X 1 0 CM A HOUSE IS NOT A HOME, 200 ACRYLIC ON CANVAS 200 X 1 0 CM 0 _ MARIA ORTEGA A HOUSE IS NOT A HOME, 200 ACRÍLIC SOBRE TELA 200 X 1 0 CM _ _
0 _ MARÍA ORTEGA FUNKY, FUNKY, 200 ACRYLIQUE SUR TOILE 230 X 1 0 CM FUNKY, FUNKY, 200 ACRÍLICO SOBRE LIENZO 230 X 1 0 CM FUNKY, FUNKY, 200 ACRYLIC ON CANVAS 230 X 1 0 CM FUNKY, FUNKY, 200 ACRÍLIC SOBRE TELA 230 X 1 0 CM NOUVELLE, 200 ACRYLIQUE SUR TOILE 1 0 X 220 CM NOTICIA, 200 ACRÍLICO SOBRE LIENZO 1 0 X 220 CM NEW, 200 ACRYLIC ON CANVAS 1 0 X 220 CM 0 _ MARIA ORTEGA NOTICIA, 200 ACRÍLIC SOBRE TELA 1 0 X 220 CM _ 0 _ 1
Change language