carmen perrin carola bürgi christian bonnefoi daniel ybarra deva ...

0 _ MARÍA ORTEGA
tige (treasure) that I pursue: an emotion that is located under
the skin of things and does not know their meaning. A
sediment in the retina that remains long after having
registered the visible, a pure sensation disconcerting to
the gaze via the evocation of vital impressions that surroundings
provoke in all of us. This is why my painting
(a practice that I assume from a broad perspective that
does not reduce its object to a canvas’ two dimensional
limitations or to the presumed traditional compartmentalisation),
openly wanders between the abstract and
the figurative, a game, ironic at times, that challenges
the spectator from memory, and not recognition, of
some of the objects that populate our daily universe (at
times the domestic setting: cups, pipes, cables, tassels;
at times the urban habitat: paving stones, traffic signs).
Like a scientist, restitution is an experience, but with
the difference of an experience that is not of the order
of the cognitive but the sensitive.// María Ortega
Davall de la pell de la pintura, arqueología de l’intim.//
Igual que l’arqueòleg que interroga escrupolosament
els vestigis d’una realitat irremissiblement perduda, el
treball plàstic que desplegue els últims anys explora
l’entorn quotidià que ens envolta, furgant, escrutant
els rastres deixats pel nostre present (que de vegades,
paradoxalment, resulta tan estrany com el més llunyà
dels pretèrits). Però un present que no s’entén com una
suma d’objectes, arguments i artefactes que intenten
omplir de significats la nostra contemporaneïtat, sinó
un ara i ací subterrani, successió de formes, colors i estructures
que, despullats del seu embolcall verbal, instauren
una experiència estètica en què preval l’instant,
allò fugaç i, no obstant això, etern.// Tal és el vestigi
(tresor) que perseguisc: una emoció que se situa davall
la pell de les coses i en desconeix el sentit. Un solatge
en la retina que perdura molt després d’haver registrat
la cosa vista, pura sensació que pretén el desconcert
de la mirada mitjançant l’evocació de les impressions
vitals que l’entorn provoca en qualsevol de nosaltres.
És per això que la meua pintura (pràctica que assumisc
des d’una perspectiva àmplia que no redueix el seu objecte
als límits bidimensionals del quadre ni a una compartimentació
tradicionalment assumida) passeja obertament
entre l’abstracció i la figuració, joc de vegades
irònic que desafia l’espectador des de la rememoració,
que no reconeixement, d’alguns dels objectes que poblen
el nostre univers diari (de vegades de l’àmbit domèstic:
tasses, canonades, cables, borles; de vegades
de l’hàbitat urbà: llambordes, senyals de trànsit). Igual
que el científic, per tant, restitució d’una experiència;
però a diferència d’ell, experiència que no és de l’ordre
de la cognició sinó de la sensació.// María Ortega
A HOUSE IS NOT A HOME, 200
ACRYLIQUE SUR TOILE
200 X 1 0 CM
A HOUSE IS NOT A HOME, 200
ACRÍLICO SOBRE LIENZO
200 X 1 0 CM
A HOUSE IS NOT A HOME, 200
ACRYLIC ON CANVAS
200 X 1 0 CM
0 _ MARIA ORTEGA
A HOUSE IS NOT A HOME, 200
ACRÍLIC SOBRE TELA
200 X 1 0 CM
_ _