carmen perrin carola bürgi christian bonnefoi daniel ybarra deva ...

01_ CARMEN PERRIN
entre els elements i jo mateix duent, estrenyent, arrossegant,
corbant, bloquejant, lligant, superposant, blegant, doblegant,
torçant, recolzant, comprimint, empunyant, pressionant,
fixant, ajustant, calçant, encaixant, folrant, estretint…
Sovint intervenia sobre la superfície de certs materials per a
canviar-ne l’aspecte. Volia tindre en compte una altra dimensió
de la mirada cap a l’objecte per a provocar, des de lluny,
una sensació de superfície metàl·lica, per exemple, i deixar
veure de prop la textura de la fusta tenyida amb crema de
sabates. Estes escultures eren intransportables. Per a les
exposicions, havia de desmuntar-les en l’estudi i després
tornar-les a muntar en un altre lloc.// Fa uns deu anys, vaig
buscar una eina a la mesura d’una altra relació entre l’espai
ocupat per l’obra i la presència del públic. Desitjava arrancarme
del centre de gravetat propi de l’objecte/escultura i anar
cap a un terreny d’investigació on poder confrontar el meu
llenguatge plàstic amb altres contextos.// Vaig comprendre
que l’intercanvi de mirades, de pensaments, amb creadors
implicats en disciplines diferents, m’obligava a modificar la
meua forma de treball i a tornar a qüestionar la presència de
les meues obres enmig d’una realitat social, cultural i geogràfica.//
Actualment, ja quasi no utilitze els materials bruts
per a realitzar escultures. M’estime més intervindre sobre
objectes oposats que formen part de la vida diària o que
el públic pot reconéixer fàcilment, com una cadira de fusta,
una catifa de PVC amb disseny d’escaquer en blanc i negre,
molls, revistes de Paris Match dels anys 60 i 70 o de Cahiers
du Cinéma dels anys 60 i 70. Manipule i intervinc sobre
els diferents objectes per a transformar la primera imatge
que s’imposa davant la nostra mirada i evocar altres representacions
o sensacions que puguen aparéixer després de
la primera visió de l’objecte. La tècnica de la perforació em
permet intervindre en el material sense destruir l’objecte.
Em permet també utilitzar de vegades la superposició de
capes i evocar l’estratificació o la perforació com a maneres
possibles de representació de la memòria, del temps i
de la nostra constitució biològica i física, la qual no és tan
diferent dels objectes i de la naturalesa que ens envolta.//
Els molls // Escric paraules separant els molls amb l’extremitat
de les ungles dels dits polze i índex. L’aparició de l’escriptura
procedeix dels espais buits creats en llocs precisos
de la llarga i fina espiral de cada moll d’acer. Trie paraules
que evoquen directament relacions de forces físiques que jo
projecte en el material, però que evoquen també estats subjectius
que modelen i modifiquen el nostre cos en situacions
de tensió. La multiplicació de molls, premuts els uns contra
altres, crea una textura llisa i estriada, una pantalla fràgil
sobre la qual s’esgola la mirada fins que xoca contra les separacions
que articulen les formes de les lletres, que l’espai
enfosquit, que es troba després d’aquell tibant pla metàl·lic,
ens permet desxifrar.// Les perforacions en les revistes // El
que m’interessa de les revistes Paris Match o Cahiers du
Cinéma dels anys 60 i 70 és la retrobada amb la memòria
popular de la meua infància i la meua adolescència a Europa,
i experimentar una espècie de collage quasi “automàtic”
entre imatges que estan gravades en la meua memòria, i
altres que coincideixen amb el que conec actualment, que
redescobrisc i que pose en relació amb les primeres. Però
és també la sensació que la construcció de cada peça és
com el muntatge d’un relat interior que s’articula en silenci
amb el que visc en l’actualitat. Si sentira que açò només té
una relació amb la nostàlgia, no estaria interessada a continuar.
Açò pot estar relacionat amb la següent frase del filòsof
Jean-Christophe Bailly que he trobat en Versant animal:
“L’ull no és un dispositiu òptic, la visió està sempre lligada a
la història i a la microhistòria d’una vida, és a dir, forma part
de l’ajustament dels processos motors, de les decisions i de
les operacions de selecció, dels records, les referències i,
sobretot, dels afectes”...// Carmen Perrin
ESPACE ÉPONGE, 200
CHAISES PERFORÉES
DIMENSIONS VARIABLES
ESPACIO ESPONjA, 200
SILLAS PERFORADAS
DIMENSIONES VARIABLES
SPACE SPONGE, 200
PIERCED CHAIRS
VARIABLE DIMENSIONS
01_ CARMEN PERRIN
ESPAI ESPONjA, 200
CADIRES PERFORADES
DIMENSIONS VARIABLES
_1 _1