sindrome de joubert - E-ducalia.com

MOSTRA PARCIAL 

PLA DE SUPORT 

(SINDROME DE JOUBERT) 

DE OPOSICIONS DE 

PEDAGOGÍA 

TERAPÉUTICA 

Educació Primaria: 

VANESSA CLERIGES SEBASTIÀ 

COS DE MESTRES

Títol: Mostra sesgada pla de suport d’oposicions de Pedagogía Terapéutica (Sindrome de Joubert). 

Cos de mestres 

Edita: Educàlia Innovació, S.L. 

Carrer Montdúver, 9 baix 46025 València 

http://www.e-ducalia.com 

ISBN: EN CURS 

Autora: Vanessa Cleriges Sebastià 

Imprimeix: Educàlia Innovació, S.L. 

Any 2010 

1ª Edició. 

Prohibida la reproducció total o parcial, encara citant la seua prodecencia, sense autorització expressa de 

l’editorial.

CENTRE D’OPOSICIONS 

1. INTRODUCCIÓ 

2. DADES 

Centre 

Alumne 

A) Descripció 

COS DE MESTRES – PEDAGOGÍA TERAPÉUTICA 

MOSTRA PARCIAL PLA DE SUPORT PEDAGOGÍA TERAPÉUTICA – 

SINDROME DE JOUBERT 

L’alumne en el qual m’he basat per desenvolupar la meua programació 

és Ramsés. 

Ramsés és un xiquet de 8 anys d’edat, és natural de l’Àfrica, 

concretament del Sàhara, però viu a l’Alcúdia en una família d’ acollida. 

L’alumne en qüestió presenta una discapacitat motriu i plurideficiència 

associades al Síndrome de Joubert, amb retard mental moderat. Aquest 

síndrome es caracteritza per... La discapacitat que pateix i les seues 

conseqüències apareix a l’informe tècnic, que queda establert per l’Ordre del 

15/5/2006. 

Quan Ramsés va nàixer es veia clarament que tenia problemes motors i 

a més no enfocava bé la vista, i tenia hipotonia. Per la qual cosa li 

diagnosticaren malformacions en el cerebel. Posteriorment va hi haure un 

peregrinatge d’hospital en hospital, fins que als 5 mesos va ser diagnosticat 

amb el Síndrome de Joubert. 

Ramsés està escolaritzat en una aula de primària, en un centre 

específic, el Carmen Picó d’Alzira. Aquesta informació es pot trobar al seu 

dictamen d’escolarització, regulat per l’Ordre 11/11/1994. 


Tel.: 96 327 35 17 www.e-ducalia.com Mostra parcial





Primerament, al començament de la seua escolarització i segons 

establia el seu corresponent dictamen, el xiquet, va estar escolaritzat en l’etapa 

d’infantil en la modalitat combinada. Quan Ramsés va complir els 6 anys, es va 

decidir al corresponent dictamen d’escolarització que seria millor per a ell estar 

escolaritzat a temps complet en un centre específic. 

B) Nivell de desenvolupament general 

Aspectes biològics: 

Aspectes intel·lectuals: 

Aspectes del desenvolupament motor: 

Aspectes comunicatius-lingüístics: 

Aspectes d’adaptació i inserció social: 

Aspectes emocionals: 

C) Avaluació 

NCC 

Començaré per explicar el nivell que té Ramsés en l’àrea de 

matemàtiques. Segons les proves corresponents, l’alumne en qüestió, tenint 

en compte els coneixements i els objectius aconseguits en l’àrea de 

matemàtiques es situa en un nivell de competència curricular de 4-5 anys, 

als seus 8 anys d’edat. Encara que caldria proposar-se aconseguir dos 

objectius propis del curs de 5 anys (ordenar de menor a major del 0 al 9; 

mesures naturals de longitud:pam). Per tant es situa en segon cicle 

d’educació infantil. A més diré, que de forma evident, les proves foren 

realitzades en la seua llengua vehicular, el valencià. 

L’alumne forma grups de forma dirigida, realitza correspondències amb 

conjunts de diferent nombre d’ elements, classifica elements per el criteri de 

negació i utilitat, sap els nombres anterior i posterior del 0-9, el dictat i la 







lectura del 0 al 9 és correcte, associa nombre-quantitat, coneix els ordinals 

1er, 2on 3er i darrer. Presenta problemes al ordenar els nombres del 0 al 9 

de menor a major. Tot açò respecte a la numeració. 

Estil d’aprenentatge 

En aquest apartat faré referència a la utilització que l’alumne fa de les 

seues aptituds i capacitats. 

Motivació 

Context escolar i sociofamiliar 

A) Context escolar 

B) Context sociofamiliar 

Necessitats educatives que presenta 

Respecte a les necessitats educatives relacionades amb la comunicació... 

Pel que fa a les necessitats relacionades amb l’autonomia i identitat personal... 

Centrant-me en l’àmbit social, necessita ajuda per participar en diferents 

entorns. 

Atenent al desenvolupament cognitiu... 

S’han d’elegir aprenentatges amb el major grau de funcionalitat i que li 

proporcionen major independència personal. 

3. PRESA DE DECISIONS I RESPOSTA EDUCATIVA 

Decisions de centre 

Decisions de cicle/aula 







Donat que és una aula d’educació especial de l’etapa de primària, i els 

seus alumnes presenten la necessitat de poder crear una estructuració 

espaciotemporal, etc., per això pense que la millor metodologia per treballar 

amb aquests xiquets és la metodologia Teacch. 

Decisions a nivell individual 

TÉ UN ALTRA VERSIÓ PER A CENTRE ORDINARI 







MOSTRA PARCIAL DEFENSA ORAL UNITAT DIDÀCTICA 

Bé, una vegada exposada la primera part de la programació, passaré a explicar 

la unitat didàctica corresponent segons queda exposat a l’ordre…..per la qual 

es regula el procediment selectiu per al cos de mestres. 

He escollit la unitat didàctica 1: coneixem el nostre cos, ja que és un dels 

eixos transversals que al currículum s’estableix. Sense deixar de banda els 

eixos transversals que s’inclouen dins d’aquest tema, com són la higiene i la 

salut que s’ha treballat dia a dia sempre que ha sorgit l’oportunitat de fer-ho, 

mitjançant explicacions, vídeos i utilitzant sempre les rutines (com són rentar-se 

les mans abans d’esmorzar) . 

És molt important que l’alumne (ja descrit anteriorment a la primera part 

de la programació) aprenga de les seues pròpies vivències, és a dir, assimile 

els objectius proposats des de la seua experiència directa, és per això que al 

llarg de les unitats didàctiques he intentat en tot moment que les activitats 

siguen dinàmiques per captar la seua atenció, i molt participatives. 

Per fer una breu introducció a dita unitat, faré referència a com, des de 

la reflexió, he introduït els ítems a seguir. 

Per tal de formular cadascun dels aspectes (objectius, continguts…) que 

la unitat didàctica engloba, m’he plantejat una sèrie de qüestions que van 

entrellaçades entre sí com en una espècie de cicle. 

Quedant introduïda així la unitat didàctica, crec convenient explicar com 

vaig a realitzar l’exposició d’aquesta per tal que vegen la relació cíclica 

anteriorment citada. 







Tenint en compte els coneixements previs de l’alumne, per tal de 

motivar-lo i introduir-li el tema (activitat d’introducció), llegim de forma 

conjunta aquest conte (ensenyar) sobre el cos humà. El conte ens explica 

perquè serveixen cadascuna de les parts del cos. Dit conte també es mostra a 

la pissarra digital al mateix temps que s’està llegint, per tal de fer l’activitat el 

més visual possible. 

A més a més, hi ha una cançó que ens canta els paràgrafs, per això la 

utilitze perquè l’alumne interioritze millor el seu aprenentatge. 

El primer objectiu de la unitat didàctica “Coneixem el nostre cos” és: conèixer i 

utilitzar el vocabulari propi de la unitat; el contingut lligat a aquest és: les parts 

del cos. Per aconseguir el que em vaig proposar, vaig portar a terme les 

activitats següents: 

Explicar els bits elaborats i seleccionats amb el vocabulari de la unitat: 

de forma conjunta es treballaran aquests bits a l’aula (ensenyar bits, 

seran amb fotografies del cos humà per tal que siga el més real 

possible), primerament es mostraran al grup dient el nom de la part del 

cos, a poc a poc s’aniran introduint noves paraules. De forma que cada 

dia, a l’hora de les rutines es repasse el vocabulari après. 

Senyalar en un mural les diferents parts del cos humà. Per fer aquesta 

activitat s’ha elaborat un mural d’un xiquet, en el qual, mitjançant el 

velcro (ja que amb aquest es treballa la motricitat fina i la pinsa, també 

l’utilitzarem en moltes altres activitats) es podran apegar a aquest les 

diferents parts del cos. L’activitat es va realitzar primerament de forma 

col·lectiva i després individual per veure els progressos de l’alumne. És 

una forma d’associació imatge/paraula. 

Una altra activitat es titola “Juguem amb les paraules”: es tracta d’una 

activitat individual, l’alumne posa les paraules presentades de les parts 







del cos en la part corresponent del cos del xiquet fotografiat al full, 

seguidament farem el mateix amb les parts de la cara. (Ensenyar 

l’activitat: per exemple posarem els ulls als ulls, si cal recolzarem 

l’alumne per fer dit exercici) 

També es portarà a terme l’exercici “paraules de colors”, en la qual 

l’alumne ha de pintar les paraules del color de les parts del cos 

corresponents i al revés. S’utilitzaran colors molt cridaners degut a la 

xicoteta deficiència visual que presenta el xiquet. 

Per últim les activitats de síntesis i aplicació de continguts són les 

següents: 

identificar davant l’espill les parts del seu cos 

identificar-les en una fotografia i escriure-les amb model 

aquest puzle del cos humà grandària real que ha de muntar tot 

sol(ensenyar) 

i , mitjançant aquests nombres manipulatius, identificar-los i ordenar-los 

del 0 al 9 (ensenyar) 

Respecte als criteris d’avaluació, seran els següents: 

Pel que respecta a la metodologia... 

És important afegir que recentment s’han introduït al currículum les 

competències bàsiques, que són... Per tant a aquesta unitat es desenvolupen 

les següents competències bàsiques: 

A més m’agradaria fer un incís, crec que com a docents és molt 

important l’autoavaluació... 

Voldria concloure amb unes paraules que han marcat molt la meu 

experiència com a docent:.... 







Fins ací l’exposició del meu pla de suport de pedagogia terapèutica. Si 

tenen ... 



Pla de suport d’oposicions de Pedagogía Terapéutica (Sindorme de Joubert). 

Cos de Mestres

sindrome de joubert - E-ducalia.com

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?