21.04.2013 Views

Gramática - Academia de la Llingua Asturiana

Gramática - Academia de la Llingua Asturiana

Gramática - Academia de la Llingua Asturiana

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

VII.<br />

El xéneru<br />

y el númberu<br />

94<br />

-DORA / -DORES: <strong>la</strong> trabayadora, les trabayadores; <strong>la</strong> catadora, les<br />

catadores; fa<strong>la</strong>dora, fa<strong>la</strong>dores; xugadora, xugadores<br />

-DERA / -DERES: <strong>la</strong> pana<strong>de</strong>ra, les pana<strong>de</strong>res; <strong>la</strong> rega<strong>de</strong>ra, les rega<strong>de</strong>res;<br />

face<strong>de</strong>ra, face<strong>de</strong>res; abri<strong>de</strong>ra, abri<strong>de</strong>res<br />

-DORIA / DORIES: <strong>la</strong> subidoria, les subidories<br />

-DURA / DURES: <strong>la</strong> chiscadura, les chiscadures; <strong>la</strong> moyadura, les<br />

moyadures<br />

-DIZA / DICES: antoxadiza, antoxadices; afayadiza, afayadices<br />

-UDA / UDES: ñariguda, ñarigu<strong>de</strong>s; carnuda, carnu<strong>de</strong>s<br />

-ADA / AES: l'abogada, les abogaes; <strong>la</strong> cuyarada, les cuyaraes;<br />

moyada, moyaes; llograda, llograes<br />

-IDA / ÍES: <strong>la</strong> partida, les partíes; l'atapecida, les atapecíes; bebida,<br />

bebíes; galdida, galdíes<br />

-EDA / EES: <strong>la</strong> carbayeda, les carbayees; <strong>la</strong> fumareda, les fumarees<br />

Sobre <strong>la</strong> escritura <strong>de</strong> «d» nestes terminaciones, ver III.2.3.<br />

d) Singu<strong>la</strong>r -E / plural -ES. Exemplos: el monte, los montes; <strong>la</strong> llen<strong>de</strong>, les<br />

llen<strong>de</strong>s; <strong>la</strong> fonte, les fontes; pueblu llibre, pueblos llibres; home probe,<br />

homes probes; nación llibre, naciones llibres; muyer probe, muyeres<br />

probes.<br />

e) Singu<strong>la</strong>r -E / plural -ENES, namái en <strong>de</strong>llos sustantivos d'aniciu cultu: l'orixe,<br />

los oríxenes; el resume, los resúmenes; el dictame, los dictámenes;<br />

el marxe, los márxenes; el crime, los crímenes; <strong>la</strong> virxe, les vírxenes. En<br />

voces patrimoniales síguese'l mesmu esquema qu'en d): el <strong>de</strong>ntame, los<br />

<strong>de</strong>ntames.<br />

f) Singu<strong>la</strong>r en diptongu o triptongu acabáu en -I / plural -IS: el rei, los reis;<br />

el cai, los cais; <strong>la</strong> llei, les lleis; <strong>la</strong> cai, les cais.<br />

g) Singu<strong>la</strong>r en vocal tónica / plural vocal tónica + -S. Exemplos: l'esquí,<br />

los esquís; el xalé, los xalés; el sofá, los sofás; el tabú, los tabús; <strong>la</strong><br />

xarré, les xarrés; <strong>la</strong> coñá, les coñás.<br />

h) Singu<strong>la</strong>r en vocal tónica / plural vocal tónica + -ES. Dase namái en sustantivos:<br />

<strong>la</strong> realidá, les realidaes; <strong>la</strong> señardá, les señardaes; <strong>la</strong> llibertá,<br />

les llibertaes; l'amistá, les amistaes; <strong>la</strong> virtú, les virtúes.<br />

i) Singu<strong>la</strong>r en consonante / plural consonante + -ES. Exemplos: l'animal,<br />

los animales; el fontán, los fontanes; el l<strong>la</strong>gar, los l<strong>la</strong>gares; el cabás, los<br />

cabases; el pex (tamién pexe), los pexes; <strong>la</strong> canal, les canales; <strong>la</strong> esmolición,<br />

les esmoliciones; <strong>la</strong> figar, les figares; el viax (o viaxe), los viaxes;

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!