21.04.2013 Views

Gramática - Academia de la Llingua Asturiana

Gramática - Academia de la Llingua Asturiana

Gramática - Academia de la Llingua Asturiana

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

III.<br />

Les consonantes<br />

42<br />

1.16 Fonema /l/<br />

El fonema /l/, realizáu como líquidu l<strong>la</strong>teral alveo<strong>la</strong>r sonoru, ye representáu<br />

co<strong>la</strong> lletra «l». Exemplos: <strong>la</strong> velea, filu, ralu, xúbes<strong>la</strong>.<br />

1.17 Fonema /l/<br />

El fonema /l/, realizáu como líquidu l<strong>la</strong>teral pa<strong>la</strong>tal sonoru, represéntase<br />

col dígrafu «ll». Exemplos: castiellu, L<strong>la</strong>viana, lluna, pesl<strong>la</strong>r.<br />

Los fonemes /l/ y /l/ neutralícense en final <strong>de</strong> sí<strong>la</strong>ba o <strong>de</strong> pal<strong>la</strong>bra; y nos<br />

grupos pl, tl, cl, bl, gl y fl. Nestes posiciones los dos fonemes l<strong>la</strong>terales<br />

pier<strong>de</strong>n toa posibilidá d'oponese distintivamente. Trátase, entós, <strong>de</strong>l archifonema<br />

l<strong>la</strong>teral /L/.<br />

L'archifonema /L/ ofrez estremaes pronunciaciones, acordies col calter<br />

fonéticu <strong>de</strong> <strong>la</strong> consonante que tea nel so entornu:<br />

a) [l.] inter<strong>de</strong>ntal cuando-y sigue una consonante inter<strong>de</strong>ntal [θ]: calce,<br />

alzar, el centru, el zarru.<br />

b) [l] <strong>de</strong>ntal si-y sigue una consonante <strong>de</strong>ntal [t] o [d]: altu, el texu, coldu,<br />

el <strong>de</strong>u.<br />

c) [l] alveo<strong>la</strong>r cuando-y sigue una consonante alveo<strong>la</strong>r [s], [n], [l] o [r- ];<br />

una l<strong>la</strong>bial [p], [b], [f] o [m]; o una ve<strong>la</strong>r [k] o [g–]: bulsia, el sentíu, valnos,<br />

mil neños, el lentu, alredor, mal repetíu, apalpar, el puxu, malvís,<br />

el vasar, refalfiu, sal fino, alma, él maxina, calcar, mal caráuter, xulgar,<br />

el gatu. Tamién se realiza alveo<strong>la</strong>r en grupu consonánticu: achap<strong>la</strong>r,<br />

atleta, c<strong>la</strong>ustru, b<strong>la</strong>nca, g<strong>la</strong>yar, floxu.<br />

d) [l] pa<strong>la</strong>tal cuando-y sigue una consonante pa<strong>la</strong>tar [ĉ], [y], [ s], [n] o<br />

[l]: colcha, el chinu, el yerbatu, álxebra, el xabón, el ñuedu, mal l<strong>la</strong>drón.<br />

1.18 Fonema /r/<br />

El fonema /r/, realizáu como líquidu vibrante alveo<strong>la</strong>r sonoru simple,<br />

represéntase co<strong>la</strong> lletra «r». Exemplos: faru, xarabal, hora.<br />

1.19 Fonema /r- /<br />

El fonema /r- /, realizáu como líquidu vibrante alveo<strong>la</strong>r sonoru múltiple,<br />

represéntase siempre per aciu <strong>de</strong>l dígrafu «rr». Exemplos: perru, xorra,<br />

horru, sarriu, xarru.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!