Gramática - Academia de la Llingua Asturiana
Gramática - Academia de la Llingua Asturiana Gramática - Academia de la Llingua Asturiana
III. Les consonantes 38 a) [d] oclusiva: - Cuando s'atopa en principiu de pallabra o d'enunciáu tres d'una pausa. - Cuando va precedíu del archifonema nasal /N/ y del archifonema líquidu /L/, dientro o non d'una mesma pallabra. Exemplos: candáu, un deu, lleldu, el duviellu. b) [d¯] fricativa: - Cuando s'alcuentra ente vocales, dientro o non d'una mesma pallabra: rueda, la dixebra. - Nel grupu dr ente vocales, seya dientro d'una mesma pallabra o non. Exemplos: cadril, la drecha. - Cuando va precedíu, dientro o non de la mesma pallabra, de cualquier consonante que nun seya nin l'archifonema nasal /N/ nin l'archifonema líquidu /L/. Exemplos: surdir, poner debaxu, desdexase, los dibuxos, merez dello, pexdegatu, fux d'equí. Los fonemes /t/ y /d/ neutralícense cuando apaecen en final de sílaba, resultando d'ello l'archifonema dental /D/: atmósfera, admonitoriu. 1.7 Fonema /y/ El fonema /y/, realizáu como pospalatal fricativu o africáu sonoru, represéntase per aciu de la lletra «y». Ofrez dos realizaciones fonétiques estremaes: a) [y] fricativa: - Cuando s'atopa ente vocales, seya dientro o non d'una mesma pallabra. Exemplos: glayar, fáigolo yo. - Cuando ta precedíu, dientro d'una mesma pallabra o non, de cualquier consonante que nun seya l'archifonema nasal /N/. Exemplos: quemar yerba, él ye, xorrez yá. b) [ ˆy] africada: - Cuando entama pallabra (o enunciáu) tres d'una pausa. - Cuando ta precedíu, dientro o non d'una mesma pallabra, del archifonema nasal /N/. Exemplos: nenyures, nun ye. 1.8 Fonema /g/ El fonema /g/ tien dos representaciones escrites: la lletra «g» y el dígrafu «gu». Realízase xeneralmente como velar fricativu sonoru [g–]:
- Cuando s'asitia al comienzu de pallabra (o d'enunciáu) tres d'una pausa. - Cuando va precedíu del archifonema llateral /L/, del archifonema nasal /N/, del archifonema vibrante /R/, del fonema /s/, del fonema /θ/ y del fonema / s/ dientro o non d'una mesma pallabra. Exemplos: dalguién, el gatu, llargu, fungar, un gatu, facer goxes, esguedeyar, los glayíos, paez grande, pex grande. - Cuando s'atopa ente vocales, dientro o non d'una mesma pallabra: mugor, esta goxa. - Nos grupos gr, gl ente vocales, seya dientro d'una mesma pallabra o non: allegre, la griesca, sieglu, esti glayíu. Los fonemes /k/ y /g/ neutralícense en final de sílaba, resultando d'ello l'archifonema velar /G/: arácnidu, magnesiu. 1.9 Fonema /f/ El fonema /f/, realizáu como llabiodental o billabial fricativu sordu, represéntase na escritura per aciu de la lletra «f». Exemplos: furacu, cafiar, flaire, inflar, frayar, esfronar, atmósfera, naftalina. 1.10 Fonema /θ/ El fonema /θ/, realizáu como interdental fricativu sordu o sonoru, ye representáu na ortografía per aciu de les lletres «c» ante e, i, y «z» ante a, o, u. Les sos realizaciones fonétiques son: a) [z.] sonora en final de sílaba o de pallabra cuando-y sigue una consonante sonora. Exemplos: merez besos, diz dos, pazguatu, paz yá, xorrez menos, cruz nueva, amanez ñublo, aguapez la casa, paez llargu, paez roxa. b) [θ] sorda nel restu de los casos: zarrar, cenoyu, zreza, llazu, la ceya, alcazre, la zrezal, esmuzte, cozcar, voz falsa, dizse, conoz xente. 1.11 Fonema /s/ El fonema xiblante /s/, realizáu como fricativa alveolar o dental sorda o sonora, represéntase ortográficamente pela lletra «s». Presenta diverses realizaciones fonétiques, toes elles apicales y dependiendo del contestu: III. Les consonantes 39
- Page 1 and 2: Tercera edición Uviéu, 2001 Acade
- Page 3 and 4: Uviéu, 2001 Academia de la Llingua
- Page 5 and 6: Índiz xeneral Entamu 9 FONOLOXÍA
- Page 7 and 8: 4. Menes d’interxeiciones 165 5.
- Page 9 and 10: Entamu De magar la so creación pol
- Page 11 and 12: afayadizu y universal, inxertando t
- Page 13 and 14: Morfoloxía 13
- Page 15 and 16: 1 L'alfabetu L'alfabetu asturianu E
- Page 17 and 18: Exemplos: llingua, parllar, mariell
- Page 19 and 20: f) Pa indicar qu'una pallabra sigue
- Page 21 and 22: c) La omisión de daqué que nun se
- Page 23 and 24: 1 Les vocales Sistema vocálicu El
- Page 25 and 26: En munches ocasiones podrá duldase
- Page 27 and 28: ) N'otres munches ocasiones, la «i
- Page 29 and 30: a) Escribiráse «u» cuando una pa
- Page 31 and 32: gua escrita nos plurales de diversu
- Page 33 and 34: k) Na 1ª persona del singular del
- Page 35 and 36: vocal final de pallabra con otra in
- Page 37: 1.3 Fonema /ĉ/ El fonema /ĉ/, rea
- Page 41 and 42: 1.15 Fonema /n/ El fonema /n/, real
- Page 43 and 44: Los fonemes /r/ y /r- / nun s'opone
- Page 45 and 46: ) Na terminación -eda. Exemplos: c
- Page 47 and 48: que representen, respeutivamente /
- Page 49 and 50: 2.11 Lletres «r» y «rr» Na escr
- Page 51 and 52: 1 La sílaba Carauterístiques xene
- Page 53 and 54: Exemplos: traéi, Faéu, creáis, e
- Page 55 and 56: Ye d'observar que les lleis combina
- Page 57 and 58: D'esta miente, escribiránse con «
- Page 59 and 60: 4.5 Adautación de p final de síla
- Page 61 and 62: d) La «-b» final de pallabra calt
- Page 63 and 64: -bsc- > -sc-: escuru, ascisa -bst-
- Page 65 and 66: 1 L'acentu Carauterístiques del ac
- Page 67 and 68: a) Toles pallabres agudes acabaes e
- Page 69 and 70: Nos compuestos xebraos por guión c
- Page 71 and 72: exemplu, nun enunciáu como con est
- Page 73 and 74: Morfoloxía 73
- Page 75 and 76: midíes y percibíes polos sentíos
- Page 77 and 78: 1.2.4 NOMES COMUNES Y NOMES PROPIOS
- Page 79 and 80: 1.3 Axetivación del sustantivu Los
- Page 81 and 82: interrogativos (¿qué camín?, ¿c
- Page 83 and 84: 2.4 Sustantivación del axetivu Un
- Page 85 and 86: 1 El xéneru y el númberu El xéne
- Page 87 and 88: panaderu, la panadera; facederu, fa
- Cuando s'asitia al comienzu <strong>de</strong> pal<strong>la</strong>bra (o d'enunciáu) tres<br />
d'una pausa.<br />
- Cuando va precedíu <strong>de</strong>l archifonema l<strong>la</strong>teral /L/, <strong>de</strong>l archifonema<br />
nasal /N/, <strong>de</strong>l archifonema vibrante /R/, <strong>de</strong>l fonema /s/, <strong>de</strong>l<br />
fonema /θ/ y <strong>de</strong>l fonema / s/ dientro o non d'una mesma pal<strong>la</strong>bra.<br />
Exemplos: dalguién, el gatu, l<strong>la</strong>rgu, fungar, un gatu, facer<br />
goxes, esgue<strong>de</strong>yar, los g<strong>la</strong>yíos, paez gran<strong>de</strong>, pex gran<strong>de</strong>.<br />
- Cuando s'atopa ente vocales, dientro o non d'una mesma pal<strong>la</strong>bra:<br />
mugor, esta goxa.<br />
- Nos grupos gr, gl ente vocales, seya dientro d'una mesma pal<strong>la</strong>bra<br />
o non: allegre, <strong>la</strong> griesca, sieglu, esti g<strong>la</strong>yíu.<br />
Los fonemes /k/ y /g/ neutralícense en final <strong>de</strong> sí<strong>la</strong>ba, resultando d'ello l'archifonema<br />
ve<strong>la</strong>r /G/: arácnidu, magnesiu.<br />
1.9 Fonema /f/<br />
El fonema /f/, realizáu como l<strong>la</strong>bio<strong>de</strong>ntal o bil<strong>la</strong>bial fricativu sordu, represéntase<br />
na escritura per aciu <strong>de</strong> <strong>la</strong> lletra «f». Exemplos: furacu, cafiar, f<strong>la</strong>ire,<br />
inf<strong>la</strong>r, frayar, esfronar, atmósfera, naftalina.<br />
1.10 Fonema /θ/<br />
El fonema /θ/, realizáu como inter<strong>de</strong>ntal fricativu sordu o sonoru, ye<br />
representáu na ortografía per aciu <strong>de</strong> les lletres «c» ante e, i, y «z» ante a,<br />
o, u. Les sos realizaciones fonétiques son:<br />
a) [z.] sonora en final <strong>de</strong> sí<strong>la</strong>ba o <strong>de</strong> pal<strong>la</strong>bra cuando-y sigue una consonante<br />
sonora. Exemplos: merez besos, diz dos, pazguatu, paz yá, xorrez<br />
menos, cruz nueva, amanez ñublo, aguapez <strong>la</strong> casa, paez l<strong>la</strong>rgu, paez<br />
roxa.<br />
b) [θ] sorda nel restu <strong>de</strong> los casos: zarrar, cenoyu, zreza, l<strong>la</strong>zu, <strong>la</strong> ceya,<br />
alcazre, <strong>la</strong> zrezal, esmuzte, cozcar, voz falsa, dizse, conoz xente.<br />
1.11 Fonema /s/<br />
El fonema xib<strong>la</strong>nte /s/, realizáu como fricativa alveo<strong>la</strong>r o <strong>de</strong>ntal sorda o<br />
sonora, represéntase ortográficamente pe<strong>la</strong> lletra «s».<br />
Presenta diverses realizaciones fonétiques, toes elles apicales y <strong>de</strong>pendiendo<br />
<strong>de</strong>l contestu:<br />
III.<br />
Les consonantes<br />
39