21.04.2013 Views

Gramática - Academia de la Llingua Asturiana

Gramática - Academia de la Llingua Asturiana

Gramática - Academia de la Llingua Asturiana

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

XXIV.<br />

Les oraciones<br />

atributives<br />

374<br />

De <strong>la</strong> mesma manera, Xuan lleva enllenes les caxes supón una predicativa<br />

Xuan lleva les caxes y otra atributiva les caxes tán enllenes. El sintagma<br />

enllenes ponse –na oración híbrida– en rel<strong>la</strong>ción col complementu<br />

direutu, polo que función ta<strong>la</strong> recibe'l nome d'atributu <strong>de</strong>l complementu<br />

direutu.<br />

3.1 Carauterístiques <strong>de</strong>l atributu <strong>de</strong>l suxetu y <strong>de</strong>l atributu <strong>de</strong>l complementu<br />

direutu<br />

L'atributu <strong>de</strong>l suxetu y <strong>de</strong>l complementu direutu son funciones que pue<br />

exercer un axetivu (el neñu vien cansáu), un sustantivu (escoyeron secretariu<br />

al vecín) o un alverbiu (el neñu vien asina). Mesmamente, un infinitivu<br />

o un xerundiu son a <strong>de</strong>sempeñar tales funciones: vieron escon<strong>de</strong>se<br />

~ escondiéndose al l<strong>la</strong>drón, toos sentimos les foles ruxir ~ ruxendo, <strong>de</strong>xaron<br />

el fueu morrer ~ morriendo, <strong>de</strong>xó l'agua ferver ~ ferviendo. Oraciones<br />

axetivaes tamién apaecen nestes funciones: nesta ciudá tienen les cais que<br />

nun se pue andar per elles, el probe home vien que nun s'aguanta <strong>de</strong><br />

fame.<br />

Dambes funciones carauterícense po<strong>la</strong> so in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ncia sintagmática respeuto<br />

<strong>de</strong>l suxetu o <strong>de</strong>l complementu direutu. N'efeutu, nes oraciones les<br />

moces escuchen el cantar atentes, el sintagma atentes nun ye subordináu<br />

<strong>de</strong> les moces; y lo mesmo asoce<strong>de</strong> col sintagma enllenes respeuto <strong>de</strong> les<br />

caxes, en Xuan lleva enllenes les caxes.<br />

D'esta miente, atributu <strong>de</strong>l suxetu y atributu <strong>de</strong>l complementu direutu permiten<br />

un camudamientu <strong>de</strong> llugar dientro <strong>la</strong> oración; en resultes, <strong>de</strong>lles<br />

oraciones preséntense como ambigües ensin contestu c<strong>la</strong>ru. Asina, por<br />

exemplu, el mozu escucha'l cantar aburríu pue presentar dos estructures<br />

y dos interpretaciones. Si aburríu ye subordináu <strong>de</strong> cantar (o seya, non<br />

atributu), <strong>la</strong> so movilidá nun trespasa les llen<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l sintagma <strong>de</strong>l que cantar<br />

ye nucleu, <strong>de</strong> manera que <strong>la</strong> única permutación posible d'aburríu será<br />

el mozu escucha l'aburríu cantar. Pelo contrario, si aburríu ye atributu <strong>de</strong>l<br />

suxetu el mozu, entós, al nun pertenecer al so sintagma, gozará <strong>de</strong> verda<strong>de</strong>ra<br />

movilidá na oración. N'efeutu: aburríu escucha'l cantar el mozu ~ el<br />

mozu escucha aburríu'l cantar.<br />

Asemeyada observación val tamién pal sintagma enllenes en Xuan lleva<br />

les caxes enllenes. Como términu subordináu <strong>de</strong>l complementu direutu:<br />

Xuan lleva les enllenes caxes; como atributu <strong>de</strong>l complementu direutu:<br />

enllenes Xuan lleva les caxes ~ Xuan enllenes lleva les caxes ~ Xuan lleva<br />

enllenes les caxes.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!