Gramática - Academia de la Llingua Asturiana
Gramática - Academia de la Llingua Asturiana Gramática - Academia de la Llingua Asturiana
II. Les vocales 24 A mou d'exemplu, amuésense les principales realizaciones fonétiques de les vocales en sílaba tónica: - La vocal /a/ realízase [a] palatal en hachu, baxa, algaire; [a.] velar en prau, xeláu; [a] media en falar, casa; [ã] nasal en mano, mancar. - La vocal /e/ realízase [e.] zarrada en conceyu, xente; [e] abierta en repla, pex; [ö] llabial en fueu, nocéu; [˜e] nasal en mena, neña. - La vocal /i/, pel so llau, presenta pronunciaciones como [i.] zarrada en diximos, filu; [i] abierta en esguil, risa; [ĩ] nasal en mina, inda; [j] semiconsonante en pioyu, mieu; [i] semivocal en coméi, algaire. - La vocal /o/ pronúnciase [o.] zarrada en llocu, xostra; [o ] abierta en xorra, voi; [õ] nasal en monxa, ónde. - La vocal /u/ realízase [u.] zarrada en camuda, lluria; [u ] abierta en murnia, turria; [ũ] nasal en munchos, punxo; [w] semiconsonante en fueya, güei; [u] semivocal en pautu, aniciáu. Les vocales non sólo presenten realizaciones diverses en sílaba tónica, sinón tamién en sílaba átona. N'asturianu les vocales átones amuesen della inestabilidá na so realización fonética. Esto provoca que munches vegaes una mesma vocal átona almita más d'una pronunciación posible, por más que la so forma escrita seya siempre una sola. Por exemplu, la o átona qu'apaez na pallabra probín ye pronunciada unes vegaes como "probín" y otres como "prubín", pero en tou casu ha escribise una «o»; lo mesmo-y pasa a les e átones de pequeñín, que fonéticamente puen ser "pequeñín" o "piquiñín". 3 Normes d'escritura de les vocales átones 3.1 Vocales átones non finales 3.1.1 VOCAL ÁTONA E El fonema /e/ en sílaba átona presenta, bien de veces, realizaciones fonétiques que van dende la [i. ] más zarrada a la [e] más abierta. En tolos casos ha escribise «e». Exemplos: pequeñín, non *piquiñín; neñín, non *niñín; xelar, non *xilar; sentir, non *sintir; alvertir, non *alvirtir; pesllar, non *pisllar; venir, non *vinir; peñera, non *piñera; ceniza, non *ciniza; señor, non *siñor; vecín, non *vicín; vexiga, non *vixiga; etc.
En munches ocasiones podrá duldase de si la vocal átona qu'hai qu'escribir ye una «e» o una «i». Col oxetu d'iguar eses duldes, puen dase les siguientes regles: a) Escríbese «e» átona en pallabres derivaes (o sentíes como tales) d'otres que lleven e tónica. Exemplos: pequeñín (de pequeñu), neñín (de neñu), llecherina (de llechera, de lleche), pegañosu (de pegar), teyáu (de teya), abeyera (d'abeya), etc. Les formes débiles d'un verbu habrán escribise con «e» átona si les correspondientes formes fuertes lleven e tónica. Exemplos: secar (yo seco), enllenar (tu enllenes), xelar (xela), meter (ellos meten), velar (yo velo), averar (tu averes), besar (él besa), fregar (ellos freguen), pescar (yo pesco), mercar (tu merques), cebar (ella ceba), cenar (elles cenen), deber (yo debo), dexar (tu dexes), guetar (él gueta), llevar (ellos lleven), esmenar (yo esmeno), esmesar (tu esmeses), mexar (él mexa), mecer (ellos mecen), pecar (yo peco), pegar (tu pegues), pelar (él pela), pesar (elles pesen), quedar (yo quedo), quemar (tu quemes), quexase (él quéxase), remar (ellos remen), rezar (yo rezo), semar (tu semes), texer (él texe), etc. b) Escríbese «e» átona en pallabres que se deriven (o se sienten derivaes) d'otres primitives onde en sílaba tónica apaeza'l diptongu ie. Exemplos: culebrizu (de culiebra), ferruñosu (de fierro), aveyuscáu (de vieyu), melgueru (de miel), cegatu (de ciegu), dentiquín (de diente), cebatu (de ciebu), etc. De toes maneres, los sustantivos o axetivos que tienen na raíz un diptongu tónicu ie, suelen caltenelu en derivaos con sufixos productivos aumentativos y diminutivos del tipu: tierra, tierrina, tierrona, tierruca; vieyu, vieyín, vieyón, vieyucu. De mou asemeyáu, escríbense con «e» átona les formes verbales rellacionaes con formes fuertes que presenten en sílaba tónica'l diptongu ie. Exemplos: sentir (yo siento), alvertir (tu alviertes), pesllar (él pieslla), venir (ellos vienen), espertar (yo espierto), ximelgar (tu ximielgues), alendar (ella alienda), amestar (yo amiesto), apegar (él apiega), camentar (yo camiento), deprender (tu depriendes), enredar (él enrieda), enrestrar (tu enriestres), enterrar (él entierra), feder (ellos fieden), ferrar (yo fierro), ferver (tu fierves), merendar (ella merienda), prender (ellos prienden), querer (yo quiero), tener (tu tienes), vender (él viende), etc. Pero verbos como ufiertar, avieyar caltienen el diptongu en tola conxugación. II. Les vocales 25
- Page 1 and 2: Tercera edición Uviéu, 2001 Acade
- Page 3 and 4: Uviéu, 2001 Academia de la Llingua
- Page 5 and 6: Índiz xeneral Entamu 9 FONOLOXÍA
- Page 7 and 8: 4. Menes d’interxeiciones 165 5.
- Page 9 and 10: Entamu De magar la so creación pol
- Page 11 and 12: afayadizu y universal, inxertando t
- Page 13 and 14: Morfoloxía 13
- Page 15 and 16: 1 L'alfabetu L'alfabetu asturianu E
- Page 17 and 18: Exemplos: llingua, parllar, mariell
- Page 19 and 20: f) Pa indicar qu'una pallabra sigue
- Page 21 and 22: c) La omisión de daqué que nun se
- Page 23: 1 Les vocales Sistema vocálicu El
- Page 27 and 28: ) N'otres munches ocasiones, la «i
- Page 29 and 30: a) Escribiráse «u» cuando una pa
- Page 31 and 32: gua escrita nos plurales de diversu
- Page 33 and 34: k) Na 1ª persona del singular del
- Page 35 and 36: vocal final de pallabra con otra in
- Page 37 and 38: 1.3 Fonema /ĉ/ El fonema /ĉ/, rea
- Page 39 and 40: - Cuando s'asitia al comienzu de pa
- Page 41 and 42: 1.15 Fonema /n/ El fonema /n/, real
- Page 43 and 44: Los fonemes /r/ y /r- / nun s'opone
- Page 45 and 46: ) Na terminación -eda. Exemplos: c
- Page 47 and 48: que representen, respeutivamente /
- Page 49 and 50: 2.11 Lletres «r» y «rr» Na escr
- Page 51 and 52: 1 La sílaba Carauterístiques xene
- Page 53 and 54: Exemplos: traéi, Faéu, creáis, e
- Page 55 and 56: Ye d'observar que les lleis combina
- Page 57 and 58: D'esta miente, escribiránse con «
- Page 59 and 60: 4.5 Adautación de p final de síla
- Page 61 and 62: d) La «-b» final de pallabra calt
- Page 63 and 64: -bsc- > -sc-: escuru, ascisa -bst-
- Page 65 and 66: 1 L'acentu Carauterístiques del ac
- Page 67 and 68: a) Toles pallabres agudes acabaes e
- Page 69 and 70: Nos compuestos xebraos por guión c
- Page 71 and 72: exemplu, nun enunciáu como con est
- Page 73 and 74: Morfoloxía 73
II.<br />
Les vocales<br />
24<br />
A mou d'exemplu, amuésense les principales realizaciones fonétiques <strong>de</strong><br />
les vocales en sí<strong>la</strong>ba tónica:<br />
- La vocal /a/ realízase [a] pa<strong>la</strong>tal en hachu, baxa, algaire; [a.] ve<strong>la</strong>r en<br />
prau, xeláu; [a] media en fa<strong>la</strong>r, casa; [ã] nasal en mano, mancar.<br />
- La vocal /e/ realízase [e.] zarrada en conceyu, xente; [e] abierta en rep<strong>la</strong>,<br />
pex; [ö] l<strong>la</strong>bial en fueu, nocéu; [˜e] nasal en mena, neña.<br />
- La vocal /i/, pel so l<strong>la</strong>u, presenta pronunciaciones como [i.] zarrada en<br />
diximos, filu; [i] abierta en esguil, risa; [ĩ] nasal en mina, inda; [j] semiconsonante<br />
en pioyu, mieu; [i] semivocal en coméi, algaire.<br />
- La vocal /o/ pronúnciase [o.] zarrada en llocu, xostra; [o ] abierta en<br />
xorra, voi; [õ] nasal en monxa, ón<strong>de</strong>.<br />
- La vocal /u/ realízase [u.] zarrada en camuda, lluria; [u ] abierta en murnia,<br />
turria; [ũ] nasal en munchos, punxo; [w] semiconsonante en fueya,<br />
güei; [u] semivocal en pautu, aniciáu.<br />
Les vocales non sólo presenten realizaciones diverses en sí<strong>la</strong>ba tónica,<br />
sinón tamién en sí<strong>la</strong>ba átona. N'asturianu les vocales átones amuesen <strong>de</strong>l<strong>la</strong><br />
inestabilidá na so realización fonética. Esto provoca que munches vegaes<br />
una mesma vocal átona almita más d'una pronunciación posible, por más<br />
que <strong>la</strong> so forma escrita seya siempre una so<strong>la</strong>. Por exemplu, <strong>la</strong> o átona<br />
qu'apaez na pal<strong>la</strong>bra probín ye pronunciada unes vegaes como "probín" y<br />
otres como "prubín", pero en tou casu ha escribise una «o»; lo mesmo-y<br />
pasa a les e átones <strong>de</strong> pequeñín, que fonéticamente puen ser "pequeñín" o<br />
"piquiñín".<br />
3<br />
Normes d'escritura <strong>de</strong> les vocales átones<br />
3.1 Vocales átones non finales<br />
3.1.1 VOCAL ÁTONA E<br />
El fonema /e/ en sí<strong>la</strong>ba átona presenta, bien <strong>de</strong> veces, realizaciones<br />
fonétiques que van <strong>de</strong>n<strong>de</strong> <strong>la</strong> [i. ] más zarrada a <strong>la</strong> [e] más abierta. En<br />
tolos casos ha escribise «e». Exemplos: pequeñín, non *piquiñín;<br />
neñín, non *niñín; xe<strong>la</strong>r, non *xi<strong>la</strong>r; sentir, non *sintir; alvertir, non<br />
*alvirtir; pesl<strong>la</strong>r, non *pisl<strong>la</strong>r; venir, non *vinir; peñera, non *piñera;<br />
ceniza, non *ciniza; señor, non *siñor; vecín, non *vicín; vexiga, non<br />
*vixiga; etc.