Gramática - Academia de la Llingua Asturiana
Gramática - Academia de la Llingua Asturiana Gramática - Academia de la Llingua Asturiana
XII. Los numberales 128 50 cincuenta 60 sesenta 70 setenta 80 ochenta 90 noventa ……… 100 cien 101 cientu un 102 cientu dos 103 cientu tres 110 cientu diez 120 cientu venti Los siguientes númberos esprésense con sustantivos de significáu coleutivu: 1.000.000 un millón 2.000.000 dos millones 1.000.000.000.000 un billón Los cardinales, pol so conteníu, nun presenten variación de númberu. N'efeutu, un una ye siempre singular (un camín, una casa), pero'l restu concuerda siempre en plural: dos caminos, cien cases. Casu especial ye'l del cardinal cero que, espresando ausencia total de cantidá, sin embargu esixe sustantivu en plural: cero pesetes, cero graos. Los cardinales puen usase tamién como sustantivos gracies a la so mención. Esto dase cuando se nomen los númberos pa indicar entidaes aritmétiques, figures que representen a los númberos, fiches o cartes que tán marcaes con númberos, etc. Exemplos: escribi tres sietes siguíos; el nueve siempre lu faes daqué achapláu; salió-y un cuatro y dos treses; si me sal un cinquín, gánote. Sobre los numberales cardinales convién tener en cuenta estes observaciones: UN, UNA Estrema xéneru masculín y femenín: un carbayu, una castañal. Cuando ye nucleu de sintagma, el masculín pue usase cola forma un o unu: l'un de xineru o l'unu de xineru. TRES 130 cientu trenta ……… 200 doscientos -es 300 trescientos -es 400 cuatrocientos -es 500 quinientos -es o cincocientos -es 600 seiscientos -es 700 setecientos -es 800 ochocientos -es 900 novecientos -es ……… 1.000 mil 1.001 mil un 1.002 mil dos 1.020 mil venti 2.000 dos mil 3.000 tres mil ……… 10.000 diez mil 20.000 venti mil 30.000 trenta mil 100.000 cien mil ……… Acentúase (trés) si asina s'evita una confusión cola preposición tres. Exemplos: marcharon tres d'ellos "detrás d'ellos" / marcharon trés d'ellos
"non cuatro", andaben tres llobos y raposos "detrás de llobos y raposos" / andaben trés llobos y raposos "3 llobos". DECENES + UNIDAES Nel casu d'unidaes con 20, síguese l'esquema venti + unidá, escrito nuna sola pallabra: ventiún, ventidós, venticinco, ventisiete... Nel casu de les otres decenes, síguese l'esquema decena + y + unidá, escrito en pallabres separaes: trenta y un, cuarenta y dos, cincuenta y tres, sesenta y cuatro, setenta y cinco, ochenta y seis, noventa y siete. VENTIÚN, TRENTA Y UN, CUARENTA Y UN, ETC. Mentanto que la unidá un una estrema xéneru, cuando s'amiesta a una decena yá non, de manera que s'emplega siempre la mesma forma pa masculín y pa femenín. Exemplos: ventiún homes, ventiún muyeres, muyeres apuntáronse cuarenta y un, trenta y un gües, trenta y un vaques. CENTENES Namái 100 tien nome específicu: cien, que nun estrema xéneru (cien ferres, cien aigles). El restu fórmase acordies con esti esquema: unidá + cientos -es. La pallabra resultante estrema xéneru: doscientos ferres, doscientes aigles, trescientos coches, trescientes furgonetes, cuatrocientos llibros, cuatrocientes fueyes, etc. CENTENA Y OTRU NÚMBERU Cuando se trata del númberu 100 úsase cien: cien llibros, cien cases. Pero pa los númberos del 101 al 199 emplégase cientu + el númberu correspondiente, escritos dambos xebradamente. Asina: 101 cientu un, 120 cientu venti, 131 cientu trenta y un, 195 cientu noventa y cinco. Coles otres centenes síguese'l mesmu esquema; asina, 241 pesetes doscientes cuarenta y un pesetes, 473 coches cuatrocientos setenta y tres coches, 507 selmanes quinientes siete selmanes. MILLARES El númberu 1.000 esprésase per aciu de mil: mil años, mil persones. Los múltiplos de 1.000 siguen l'esquema númberu + mil, escrito en pallabres estremaes y ensin que mil garre forma plural. Asina, 2.000 dos mil, 3.000 tres mil, 5.000 cinco mil, 10.000 diez mil, 11.000 once mil, 16.000 dieciséis mil, 20.000 venti mil, 34.000 trenta y cuatro mil, 40.000 cuarenta mil, 75.000 setenta y cinco mil, 100.000 cien mil, 200.000 doscientos mil, 500.000 quinientos mil, etc. XII. Los numberales 129
- Page 77 and 78: 1.2.4 NOMES COMUNES Y NOMES PROPIOS
- Page 79 and 80: 1.3 Axetivación del sustantivu Los
- Page 81 and 82: interrogativos (¿qué camín?, ¿c
- Page 83 and 84: 2.4 Sustantivación del axetivu Un
- Page 85 and 86: 1 El xéneru y el númberu El xéne
- Page 87 and 88: panaderu, la panadera; facederu, fa
- Page 89 and 90: pertenecen a los que presenten vari
- Page 91 and 92: 3 El númberu. Singular y plural El
- Page 93 and 94: -DERU / -DEROS: l'atechaderu, los a
- Page 95 and 96: pá bonal, pas bonales; él ye mang
- Page 97 and 98: 1 L'artículu tien estes formes: L'
- Page 99 and 100: otres, son dambos. Por exemplu, pel
- Page 101 and 102: L'artículu apaez siempre asociáu
- Page 103 and 104: 1 Los demostrativos Formes de los d
- Page 105 and 106: pospuestos (l'home esti, la muyer e
- Page 107 and 108: 1 Los posesivos Formes de los poses
- Page 109 and 110: Exemplos: - El neñu mio, el neñu
- Page 111 and 112: ances a "les esperances d'ellos o d
- Page 113 and 114: 4 Ye la casa d'él o d'elli Ye la c
- Page 115 and 116: 1 Los indefiníos Carauterístiques
- Page 117 and 118: ellos dixeron lo que-yos paeció; l
- Page 119 and 120: finíos establecen una comparanza,
- Page 121 and 122: Como axetivos antepuestos, los masc
- Page 123 and 124: Davezu, l'indefiníu un una uno pon
- Page 125 and 126: Les formes del masculín singular t
- Page 127: 1 Los numberales Carauterístiques
- Page 131 and 132: 100 centésimu -a -o, centenu -a -o
- Page 133 and 134: tidá de referencia pue ser un núm
- Page 135 and 136: Sicasí, el fraccionariu pue entend
- Page 137 and 138: nes del castañéu. En dellos usos,
- Page 139 and 140: "gran cantidá de daqué", ensin m
- Page 141 and 142: 1.2 Pronomes personales tónicos y
- Page 143 and 144: MASCULÍN FEMENÍN NEUTRU SINGULAR
- Page 145 and 146: les llárimes, pero tengo que m'ens
- Page 147 and 148: apaez. Asina, por exemplu: el neñu
- Page 149 and 150: 1 L'alverbiu Carauterístiques func
- Page 151 and 152: otru elementu de la oración o del
- Page 153 and 154: Dalgunos alverbios organícense al
- Page 155 and 156: noticies d'amunchayá. Cuantagüéi
- Page 157 and 158: Nun hai que-y lo dicir, non; hai qu
- Page 159 and 160: ches, al escuchu, al pezopé "a la
- Page 161 and 162: 1 Les interxeiciones Carauterístiq
- Page 163 and 164: etc. Nesti sen, na mayoría de los
- Page 165 and 166: 4 Menes d'interxeiciones 4.1 Según
- Page 167 and 168: cras o catacrás (un golpe, trastaz
- Page 169 and 170: arre (p'afalar les caballeríes) bi
- Page 171 and 172: ixuxú (allegría o desafíu) madi
- Page 173 and 174: (comen mazanes), complementu indire
- Page 175 and 176: individuos (el neñu espatuxa / los
- Page 177 and 178: do vien?, ¿quién ye?). Pelo contr
XII.<br />
Los numberales<br />
128<br />
50 cincuenta<br />
60 sesenta<br />
70 setenta<br />
80 ochenta<br />
90 noventa<br />
………<br />
100 cien<br />
101 cientu un<br />
102 cientu dos<br />
103 cientu tres<br />
110 cientu diez<br />
120 cientu venti<br />
Los siguientes númberos esprésense con sustantivos <strong>de</strong> significáu coleutivu:<br />
1.000.000 un millón<br />
2.000.000 dos millones<br />
1.000.000.000.000 un billón<br />
Los cardinales, pol so conteníu, nun presenten variación <strong>de</strong> númberu.<br />
N'efeutu, un una ye siempre singu<strong>la</strong>r (un camín, una casa), pero'l restu<br />
concuerda siempre en plural: dos caminos, cien cases. Casu especial ye'l<br />
<strong>de</strong>l cardinal cero que, espresando ausencia total <strong>de</strong> cantidá, sin embargu<br />
esixe sustantivu en plural: cero pesetes, cero graos.<br />
Los cardinales puen usase tamién como sustantivos gracies a <strong>la</strong> so mención.<br />
Esto dase cuando se nomen los númberos pa indicar entidaes aritmétiques,<br />
figures que representen a los númberos, fiches o cartes que tán<br />
marcaes con númberos, etc. Exemplos: escribi tres sietes siguíos; el nueve<br />
siempre lu faes daqué achapláu; salió-y un cuatro y dos treses; si me sal<br />
un cinquín, gánote.<br />
Sobre los numberales cardinales convién tener en cuenta estes observaciones:<br />
UN, UNA<br />
Estrema xéneru masculín y femenín: un carbayu, una castañal. Cuando ye<br />
nucleu <strong>de</strong> sintagma, el masculín pue usase co<strong>la</strong> forma un o unu: l'un <strong>de</strong><br />
xineru o l'unu <strong>de</strong> xineru.<br />
TRES<br />
130 cientu trenta<br />
………<br />
200 doscientos -es<br />
300 trescientos -es<br />
400 cuatrocientos -es<br />
500 quinientos -es<br />
o cincocientos -es<br />
600 seiscientos -es<br />
700 setecientos -es<br />
800 ochocientos -es<br />
900 novecientos -es<br />
………<br />
1.000 mil<br />
1.001 mil un<br />
1.002 mil dos<br />
1.020 mil venti<br />
2.000 dos mil<br />
3.000 tres mil<br />
………<br />
10.000 diez mil<br />
20.000 venti mil<br />
30.000 trenta mil<br />
100.000 cien mil<br />
………<br />
Acentúase (trés) si asina s'evita una confusión co<strong>la</strong> preposición tres.<br />
Exemplos: marcharon tres d'ellos "<strong>de</strong>trás d'ellos" / marcharon trés d'ellos