Gramática - Academia de la Llingua Asturiana
Gramática - Academia de la Llingua Asturiana Gramática - Academia de la Llingua Asturiana
XI. Los indefiníos 126 Cuando son sustantivos, dambos -es y entrambos -es puen llevar como términu subordináu'l numberal dos, que vien a enfatizar el so significáu: dixéronlo dambes dos, saludáronse entrambos dos con un abrazu. 4.2 Carauterístiques gramaticales Mesmu, otru, tal, dambos y entrambos presenten variación de xéneru y númberu. Convién tenelo en cuenta nel casu de tal; exemplos: tal asuntu, tala hora, eso nun ye talo, talos asuntos, tales hores. Pel so llau, demás ye invariable, anque establez rellación con elementos variables: la demás xente, lo demás, los demás escolinos, les demás muyeres. Pol so conteníu equivalente a "los dos, les dos", dambos dambes y entrambos entrambes namái tienen forma plural. Mesmu y demás nun tienen autonomía sintagmática, fechu que-yos niega la posibilidá de constituyir enunciáu por sí mesmos. Únicamente puen facelo sustantivaos necesariamente per aciu del artículu: el mesmu, la mesma, lo mesmo; lo demás, los demás, les demás. Tamién tal tala talo pue entrar en correllación con cual ~ cualu cuala cualo: esos son tal pa cual, ellos son talos pa cualos, son tales pa cuales. Otres vegaes, produzse la correllación tal... tal: de tal pá tal fíu, a tales entrugues tales respuestes.
1 Los numberales Carauterístiques xenerales Los numberales son pallabres (axetivos, pronomes o sustantivos) qu'espresen númberu, yá seya pa referise a la cantidá esauta d'unidaes que componen un conxuntu, al orde que daqué ocupa dientru d'una serie, a la cantidá que resulta de multiplicar un númberu por otru, a la cantidá que resulta de dividir un númberu por otru o a les nueves unidaes que surden d'amestar unidaes menores. Acordies con estos conteníos, los numberales clasifíquense, respeutivamente, en cardinales, ordinales, multiplicativos, partitivos y coleutivos. Sobre'l comportamientu sintácticu de los numberales nel grupu nominal, ver XXII.2.9. 2 Numberales cardinales 2.1 Conteníu Espresen el númberu esautu d'unidaes con que se presenta un oxetu o una realidá. El cardinal cero desavérase del significáu del restu de numberales, yá que nun espresa una cantidá d'unidaes, sinón l'ausencia d'elles, esto ye, l'ausencia de tou númberu. 2.2 Formes y emplegu Los numberales presenten les formes que siguen darréu: 0 cero 1 un ~ unu, una 2 dos 3 tres 4 cuatro 5 cinco 6 seis ~ seyes 7 siete 8 ocho 9 nueve 10 diez 11 once 12 doce o dolce 13 trece o trelce 14 catorce 15 quince 16 dieciséis o selce 17 diecisiete 18 dieciocho 19 diecinueve ……… 20 venti XII 21 ventiún 22 ventidós 23 ventitrés 29 ventinueve ……… 30 trenta 31 trenta y un 32 trenta y dos 33 trenta y tres 39 trenta y nueve 40 cuarenta XII. Los numberales 127
- Page 75 and 76: midíes y percibíes polos sentíos
- Page 77 and 78: 1.2.4 NOMES COMUNES Y NOMES PROPIOS
- Page 79 and 80: 1.3 Axetivación del sustantivu Los
- Page 81 and 82: interrogativos (¿qué camín?, ¿c
- Page 83 and 84: 2.4 Sustantivación del axetivu Un
- Page 85 and 86: 1 El xéneru y el númberu El xéne
- Page 87 and 88: panaderu, la panadera; facederu, fa
- Page 89 and 90: pertenecen a los que presenten vari
- Page 91 and 92: 3 El númberu. Singular y plural El
- Page 93 and 94: -DERU / -DEROS: l'atechaderu, los a
- Page 95 and 96: pá bonal, pas bonales; él ye mang
- Page 97 and 98: 1 L'artículu tien estes formes: L'
- Page 99 and 100: otres, son dambos. Por exemplu, pel
- Page 101 and 102: L'artículu apaez siempre asociáu
- Page 103 and 104: 1 Los demostrativos Formes de los d
- Page 105 and 106: pospuestos (l'home esti, la muyer e
- Page 107 and 108: 1 Los posesivos Formes de los poses
- Page 109 and 110: Exemplos: - El neñu mio, el neñu
- Page 111 and 112: ances a "les esperances d'ellos o d
- Page 113 and 114: 4 Ye la casa d'él o d'elli Ye la c
- Page 115 and 116: 1 Los indefiníos Carauterístiques
- Page 117 and 118: ellos dixeron lo que-yos paeció; l
- Page 119 and 120: finíos establecen una comparanza,
- Page 121 and 122: Como axetivos antepuestos, los masc
- Page 123 and 124: Davezu, l'indefiníu un una uno pon
- Page 125: Les formes del masculín singular t
- Page 129 and 130: "non cuatro", andaben tres llobos y
- Page 131 and 132: 100 centésimu -a -o, centenu -a -o
- Page 133 and 134: tidá de referencia pue ser un núm
- Page 135 and 136: Sicasí, el fraccionariu pue entend
- Page 137 and 138: nes del castañéu. En dellos usos,
- Page 139 and 140: "gran cantidá de daqué", ensin m
- Page 141 and 142: 1.2 Pronomes personales tónicos y
- Page 143 and 144: MASCULÍN FEMENÍN NEUTRU SINGULAR
- Page 145 and 146: les llárimes, pero tengo que m'ens
- Page 147 and 148: apaez. Asina, por exemplu: el neñu
- Page 149 and 150: 1 L'alverbiu Carauterístiques func
- Page 151 and 152: otru elementu de la oración o del
- Page 153 and 154: Dalgunos alverbios organícense al
- Page 155 and 156: noticies d'amunchayá. Cuantagüéi
- Page 157 and 158: Nun hai que-y lo dicir, non; hai qu
- Page 159 and 160: ches, al escuchu, al pezopé "a la
- Page 161 and 162: 1 Les interxeiciones Carauterístiq
- Page 163 and 164: etc. Nesti sen, na mayoría de los
- Page 165 and 166: 4 Menes d'interxeiciones 4.1 Según
- Page 167 and 168: cras o catacrás (un golpe, trastaz
- Page 169 and 170: arre (p'afalar les caballeríes) bi
- Page 171 and 172: ixuxú (allegría o desafíu) madi
- Page 173 and 174: (comen mazanes), complementu indire
- Page 175 and 176: individuos (el neñu espatuxa / los
1<br />
Los numberales<br />
Carauterístiques xenerales<br />
Los numberales son pal<strong>la</strong>bres (axetivos, pronomes o sustantivos) qu'espresen<br />
númberu, yá seya pa referise a <strong>la</strong> cantidá esauta d'unidaes que componen<br />
un conxuntu, al or<strong>de</strong> que daqué ocupa dientru d'una serie, a <strong>la</strong> cantidá<br />
que resulta <strong>de</strong> multiplicar un númberu por otru, a <strong>la</strong> cantidá que resulta<br />
<strong>de</strong> dividir un númberu por otru o a les nueves unidaes que sur<strong>de</strong>n d'amestar<br />
unidaes menores. Acordies con estos conteníos, los numberales<br />
c<strong>la</strong>sifíquense, respeutivamente, en cardinales, ordinales, multiplicativos,<br />
partitivos y coleutivos.<br />
Sobre'l comportamientu sintácticu <strong>de</strong> los numberales nel grupu nominal,<br />
ver XXII.2.9.<br />
2<br />
Numberales cardinales<br />
2.1 Conteníu<br />
Espresen el númberu esautu d'unidaes con que se presenta un oxetu o una<br />
realidá. El cardinal cero <strong>de</strong>savérase <strong>de</strong>l significáu <strong>de</strong>l restu <strong>de</strong> numberales,<br />
yá que nun espresa una cantidá d'unidaes, sinón l'ausencia d'elles, esto ye,<br />
l'ausencia <strong>de</strong> tou númberu.<br />
2.2 Formes y emplegu<br />
Los numberales presenten les formes que siguen darréu:<br />
0 cero<br />
1 un ~ unu, una<br />
2 dos<br />
3 tres<br />
4 cuatro<br />
5 cinco<br />
6 seis ~ seyes<br />
7 siete<br />
8 ocho<br />
9 nueve<br />
10 diez<br />
11 once<br />
12 doce o dolce<br />
13 trece o trelce<br />
14 catorce<br />
15 quince<br />
16 dieciséis o selce<br />
17 diecisiete<br />
18 dieciocho<br />
19 diecinueve<br />
………<br />
20 venti<br />
XII<br />
21 ventiún<br />
22 ventidós<br />
23 ventitrés<br />
29 ventinueve<br />
………<br />
30 trenta<br />
31 trenta y un<br />
32 trenta y dos<br />
33 trenta y tres<br />
39 trenta y nueve<br />
40 cuarenta<br />
XII.<br />
Los numberales<br />
127