Vocabulari dels noms - Curs Superior de Valencià

Hipocorístics per sufixació
És el mecanisme més productiu de formació d’hipocorístics:
a) El sufix més usat és –et, –eta. Masculins: Carlets, Miquelet (o Micalet),
Nelet, Rafelet, Vicentet (o Viçantet). Femenins: Angeleta, Antonieta,
Candideta, Clareta, Doloretes, Isabelet o Isabeleta, Llucieta, Marieta, Neleta,
Pilareta, Pureta, Roseta, Tereseta, Toneta, Vicenteta (o Viçanteta).
b) Menys usat però molt peculiar del valencià és el sufix –iu, quasi sempre aplicat
a noms femenins: Carmiu, Conxiu, Conxiues, Empariues, Isabeliu, Mariu,
Puriu. Però a vegades també a masculins: Gonçaliu, Tomasiu.
c) Fa dècades tingué una certa vitalitat el sufix –ico, –ica: Pepico, Pepica,
Tonico, Tonica, Vicentico, Vicentica.
LEGISLACIÓ SOBRE NOMS DE PERSONA
Art. 54 de la Llei de 8 de juny de 1957, del Registre Civil
102
A N N E X I I
En la inscripció s’expressarà el nom que es dóna al nadó, però no podran consignar-s’hi
més d’un nom compost, ni més de dos simples.
Queden prohibits els noms que objectivament perjudiquen la persona, així
com els diminutius o variants familiars i col·loquials que no hagen adquirit
substantivitat, els que en facen confusa la identificació i els que induïsquen en
conjunt a error quant al sexe.
No es pot imposar al nadó un nom que duga un dels germans, si no és que
haguera mort, ni tampoc la seua traducció usual a una altra llengua.
A petició de la persona interessada o del seu representant legal, l’encarregat
del Registre substituirà el seu nom propi per l’equivalent onomàstic en qualsevol
de les llengües espanyoles.