Vocabulari dels noms - Curs Superior de Valencià

FORMACIÓ DELS HIPOCORÍSTICS
Entenem per hipocorístics aquelles variants de noms propis personals formades
per ampliació, abreviació o simplificació de sons, o per sufixació aspectual.
Generalment s’usen com a designacions afectuoses i familiars, si bé alguns
han adquirit ja substantivitat.
Hipocorístics per ampliació
És un dels mecanismes de formació de noms més peculiar del valencià.
El procediment consistix en l’afegiment al final del nom d’una –o. Així s’han
creat variants, documentades des del segle XVIII, com ara Baltasaro, Blaio,
Danielo, Gabrielo, Ismaelo, Jesuso, Joano, Joatximo (de Joatxim, variant
de Joaquim), Llahuiso (de Llahuís, variant de Lluís), Manelo, Miquelo, Pasqualo,
Pepo (de Pep), Rafelo, Salvadoro, Tomaso, Vicento.
Hipocorístics per abreviació
El mecanisme d’abreviació més productiu en valencià és l’elisió d’una o de dos
síl·labes pretòniques del nom. Així tenim hipocorístics:
a) Amb elisió de la síl·laba inicial, com ara Briel (de Gabriel), Brielo (de Gabrielo),
Cento, Centa (de Vicento, Vicenta), Colau (de Nicolau), Felo (de Rafelo), Gori (de
Gregori), Huiso (de Llahuiso), Maelo (d’Ismaelo), Maso (de Tomaso), Nel, Nelo,
Nela (de Manel, Manelo, Manela), Qualo, Quala (de Pasqualo, Pasquala), Quelo (de
Miquelo), Sabel (d’Isabel), Suso (de Jesuso), Tòfol (de Cristòfol), Toni (d’Antoni),
Vadoro (de Salvadoro).
El mateix procediment s’aplica a noms d’origen castellà, com ara Berto
(d’Alberto i de Roberto), Çalo (de Gonzalo), Mingo (de Domingo), Nando (de
Fernando), Nàcio (d’Ignacio), Xisco (de Francisco).
b) Amb elisió de les dos síl·labes inicials, com ara Bel (d’Isabel), Doro (de
Salvadoro o d’Isidoro), Saro (de Baltasaro), Ximo (de Joatximo). També en
noms d’origen castellà com Tano (de Cayetano), Tino (de Constantino).
Hipocorístics per simplificació
Per simplificació de grups vocàlics o consonàntics s’han format, entre altres,
Betriu (de Beatriu), Biel i Bielo (de Briel i Brielo), Calo, Cala (de Qualo, Quala),
Goia (de Gòria, de Gregòria), Jogim (de Joaquim), Melo (de Maelo), Toia
(de Tòria, de Victòria), Tono (de Tónio, del castellà Antonio), Vaoro i Voro
(de Vadoro), Xelo (de Suelo, del castellà Consuelo).
101
A N N E X I