5. Altres processos de formació de mots - Institut d'Estudis Catalans

Tipus de
compost
Subordinant
endocèntric
FORMACIÓ DE MOTS
QUADRE III.16
Compostos sintagmàtics verbals
Estructura Exemples
V N parar compte, plegar veles, tancar caixa
V Inf deixar-se anar, deixar-se caure
V Prep N posar en escena, treure de polleguera
V Adj fer curt, fer salat, filar prim, saber greu
V Adv fer fora, venir bé
Com en els altres casos, les principals estructures dels compostos
sintagmàtics verbals presenten les mateixes relacions que es donen en els
sintagmes verbals lliures: verb i complement directe (desfer camí, donar ales,
girar cua, plegar veles, posar ordre, tancar caixa), verb i complement
preposicional (caure en gràcia, engegar a passeig, fugir d’estudi, posar en
escena, treure de polleguera), verb i complement circumstancial (venir bé) i
verb i complement predicatiu (agafar desprevingut, fer curt, fer salat, filar
prim). Pel que fa a les estructures [V N] i [V Prep N], també trobem
compostos amb determinants, com ara aclucar els ulls, caure de l’escambell,
cobrir l’expedient, ensenyar les cartes, tirar pel dret, venir al món.
5. ALTRES PROCESSOS DE FORMACIÓ DE MOTS
5.1. EL TRUNCAMENT
La truncació és un procediment que consisteix a modificar un mot existent
eliminant-ne una part, però conservant-ne les característiques gramaticals i el
significat. S’utilitza sobretot en la formació d’hipocorístics a partir de noms
propis mitjançant l’eliminació de la primera part del mot, com en Lena
(Magdalena), Quim (Joaquim) o Tomeu (Bartomeu), o, més rarament, de la
part central, com en Jan (Joan), Jep (Josep) o Tesa (Teresa).
En parlars valencians, la truncació dels antropònims masculins pren en molts casos l’afix
masculí -o, a diferència del que ocorre en els altres parlars. Així, Cento (Vicent), Nelo
(Manuel), Ximo (Joaquim).
Un altre tipus de truncació és la que es produeix en els compostos cultes,
en els quals s’elimina un dels seus components, normalment el segon. Aquest
és el cas de mots com autobús (de autoòmnibus), moto (de motocicleta) ,
ràdio (de radiodifusió) o zoo (de zoològic), entre d’altres. El component que
ESBORRANY PROVISIONAL
335

336
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
queda després de la truncació pot existir autònomament o bé es pot
combinar amb altres mots o fragments de mots per crear una paraula nova;
per exemple, ràdio es comporta autònomament en una frase com engega la
ràdio, i apareix combinat amb un altre mot a radiocasset. Un cas semblant és
el de compostos propis formats amb components escurçats, per un procés
d’acronímia (cf. més avall): niló (de vinil i cotó), ofimàtica (de oficina i
informàtica), telenotícies (de televisió i notícies).
Finalment, hi ha una altra possibilitat de truncació que s’empra sobretot
en els llenguatges d’especialitat: la formació de sigles o siglació (cf. IV, § 5).
Aquest procés dóna com a resultat un mot format per lletres o segments
inicials o finals de diferents mots, per exemple, el mot sida, que prové de la
sigla SIDA, formada a partir de la truncació dels mots síndrome
d’immunodeficiència adquirida (en aquest cas hi ha la inicial de cada
formant). Com podem veure en aquest exemple, les sigles es poden
lexicalitzar, i aleshores es regeixen pels mateixos criteris ortogràfics, fonètics,
morfològics i sintàctics que els altres mots de la llengua, com en el cas de
làser, o poden produir derivats, com en el cas de cenetista (a partir de CNT).
Les sigles s’utilitzen molt per a formar noms d’empreses, organismes,
institucions, publicacions, etc., com ara IEC (Institut d’Estudis Catalans),
IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), ONU (Organització de les Nacions
Unides), UIB (Universitat de les Illes Balears). Si no es tracta únicament
d’inicials de mots significatius, sinó que la sigla resultant conté segments
inicials o finals de diferents mots, s’anomena també acrònim: CESCA
(Centre de Supercomputació de Catalunya), CREDOC (crèdit documentari),
INCACARN (Institut Català de la Carn).
5.2. L’ONOMATOPEIA
L’onomatopeia és un procés de formació de mots que consisteix a
denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o
soroll estretament vinculat a aquest concepte. També s’anomena
onomatopeia el mot nou creat mitjançant aquest procés. Així, per exemple, el
crit del gat es diu que és un mèu o miol, o, quan està enfurismat, un
marrameu, mentre que el del gos fa bub-bub; de la mateixa manera, un
esternut és un atxim, el plor d’un nadó és enguè, la campana fa ning-nang i
els guisats han de fer xup-xup.
Les onomatopeies funcionen sobretot com a interjeccions, però molt
sovint es poden nominalitzar en contextos com ara Els mèus del gat el van
desvetllar o Tota la nit he sentit el xim-xim de la pluja damunt de la teulada.
També intervenen en la formació de verbs (dringar, xerricar, xipollejar,
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS 337
xiuxiuejar) i de locucions verbals (estar cloc-piu o anar cloc-piu, fer la garagara,
fer la viu-viu).
5.3. LA REDUPLICACIÓ
El procés de reduplicació, que consisteix en la repetició d’un element d’un
mot o de tot un mot sencer, és molt poc productiu en català i només es dóna
en alguns hipocorístics (Nina, Pep), en el llenguatge infantil (bobò, mama,
pipí, titit) i, sobretot, en compostos expressius i onomatopeies (bub-bub,
gara-gara, gloc-gloc, nyeu-nyeu, xiu-xiu, xup-xup, zum-zum). En alguns
casos, aquesta reduplicació presenta variació vocàlica: flist-flast, ning-nang,
pengim-penjam, tic-tac, xino-xano, ziga-zaga.
6. ANNEX: INVENTARI D’AFIXOS LÈXICS I VALORATIUS
6.1. SUFIXOS LÈXICS PATRIMONIALS
A continuació presentem una relació dels sufixos lèxics productius segons
la forma gràfica corresponent, per tal de facilitar-ne la identificació, que
inclou les terminacions flexionals que s’apliquen al derivat relatives, segons el
cas, al singular o, entre parèntesis, a l’infinitiu. A l’efecte d’aquesta
presentació, els al·lomorfs, les variants històriques i les variants territorials
apareixen agrupats sota una mateixa forma, mentre que són consignades
separadament les formes els derivats de les quals no pertanyen al mateix
paradigma flexional. En conseqüència, hom ha prescindit de distincions
etimològiques o referides a la combinatòria i al contingut semàntic, per bé
que per a cada forma figuren les combinacions més freqüents, els exemples
de les quals són encapçalats per un guió quan corresponen a més d’un
significat (quadre III.17).
QUADRE III.17
Sufixos lèxics patrimonials
Sufix Categoria Exemples
-à/-ana N → N
castell → castellà/castellana,
cirurgia → cirurgià/cirurgiana
ESBORRANY PROVISIONAL