Dossier materials primer d'eso

ies bisbe sivilla de calella 

ciències naturals de 1r curs d’eso 

activitats i materials complementaris, exàmens i 

correccions 

curs 2005 - 2006 

xavier varela pinart 

editor@cienciesnaturals.com

IES Bisbe Sivilla - Calella Curs 2005-2006 

Ciències naturals 1r ESO Memòria - full 1 

Consideracions generals 

- Grups i horaris: 

· grups E1A, E1B i E1C 

· 2 hores setmanals de classe per cada grup (hores A) i 1 hora setmanal per cada mig 

grup (hores B): 

· · grup A: dilluns matí 2 hores B, dijous i divendres matins 2 hores A 

· · grup B: dilluns tarda i divendres matí 2 hores A, dimarts matí 2 hores B 

· · grup C: dilluns tarda i dimarts matí 2 hores A, dijous i divendres matí 2 hores B 

- Llibre de text: Biologia i geologia: primer cicle. Grup Promotor Santillana (2003) 

Primera avaluació 

temari continguts conceptuals llibre de text 

Tema 1: El regne vegetal 

1.1.- Què és una planta? 

Les plantes: herbes, arbusts i arbres Unitat 3: El regne vegetal (p. 32-35) 

1.2.- Els grans grups de vegetals 

Característiques generals del briòfits i pteridòfits id. (pàg. 36) 

Característiques generals de les gimnospermes id. (pàg. 37) 

Característiques generals de les angiospermes id. (pàg. 37) 

1.3.- La nutrició vegetal 

Nutrició vegetal (visió general) i respiració id. (pàg. 38-39) 

1.4.- La reproducció de les plantes 

Tema 2: Els fongs 

Reproducció vegetal (visió general) id. (pàg. 40-41) 

2.1.- Característiques generals dels fongs 

Generalitats dels fongs id. (pàg. 26-27) 

2.2.- Tipus de fongs 

Ascomicets (llevats i tòfones), ficomicets (floridures), 

basidiomicets (fongs amb bolets) 

2.3.- Els bolets 

Treballs pràctics 

- La lupa binocular (descripció i ús) 

- Coneixement dels arbres de l’IES 

- L’herbari (descripció i finalitats) 

Sortida de camp 

- Taller de coneixement del medi a l’Escola de Natura del Montnegre (Hortsavinyà, 21 de 

novembre de 2005) -report: www.cienciesnaturals.com/21112005.html-



Primera avaluació (2) 

Continguts procedimentals 

- Expressió oral (1): lectura en veu alta dels paràgrafs del llibre de text. 

- Observacions amb la lupa binocular de mostres de plantes. 

- Observacions de camp: 

· plantes del jardí i del pati de l’IES 

· sortida a Hortsavinyà 

- Confecció de dibuixos: xarxes micelars i bolets. 

- Interpretació de gràfics de barres (act. complementària: “Quants anys viuen els arbres” / 

adreça internet: www.cienciesnaturals.com/primer.eso/0506longevitat.arbres.pdf) 

- Act. complementària de comprensió de textos: “Els boscos” (adreça internet: 

www.cienciesnaturals.com/primer.eso/0506boscos.pdf) 

- Ús de guies de camp per la recerca dels noms científics dels arbres. 

- Ús d’internet (1): recerca de les activitats complementàries i dels exàmens corregits. 

Actituds, valors i normes 

- Ordenació dels materials propis: exercicis del llibre lligats als continguts conceptuals; 

activitats complementàries i exàmens corregits (1) 

- Valoració de la bona lletra i la presentació acurada dels exercicis (1) 

- Ordre a l’aula i al laboratori (taules, llocs i materials) i ús de l’agenda (1) 

- Portar exàmens signats pels pares (1) 

Gestió a l’aula 

- Qüestionari d’avaluació inicial dels grups. 

- Treball individual a les hores A. 

- Treball en grups de 2 alumnes en el laboratori i grups de 3 o més alumnes en les obser- 

vacions de camp. 

- Exercicis previs de preparació d’exàmens. 

- Tres nivells de dificultat en l’examen 1 (www.cienciesnaturals.com/primer.eso/0506ex11.pdf) 

- Activitat d’autocorrecció dels exàmens. 

Segona avaluació 


Tema 3: Organismes unicel·lulars 

3.1.- Concepte de cèl·lula: estructura i tipus 

Les cèl·lules, les funcions vitals Unitat 1: La matèria viva (p. 12-13) 

3.2.- Bacteris i cianobacteris (Moneres) (pàg. 24) 

3.3.- Protozous i algues uniciel·lulars (pàg. 25)



Segona avaluació (2) 


Tema 4: Organismes pluricel·lulars 

4.1.- Concepte de teixit i òrgan, tal·lus i corm. Unitat 1: La matèria viva (p. 14-15) 

4.2.- Algues pluricel·lulars (pàg. 25) 

4.3.- Els cinc regnes Un. 2: La diversitat de la vida (p. 23) 

Tema 5: El regne animal 

5.1.- Característiques generals dels animals Un. 4: El regne animal (p. 48, 50, 51) 

5.2.- Principals grups d’invertebrats (pàgs. 49, 52, 53) 

5.3.- Principals grups de vertebrats (pàgs. 54-55) 


- Coneixement dels arbres de l’IES (i 2) 

- Observació de micrografies de bacteris i protozous (imatges d’internet) 

- Observació de fotografies d’algues pluricel·lulars (imatges d’internet) 

- Dibuixos de cèl·lules (dibuix tradicional i dibuix amb ordinador) 

- Interpretació d’esquemes de bacteris, cianobacteris, cèl·lules animals i protozous. 

- Fer dibuixos o esquemes d’anatomia d’invertebrats. 

- DVDs de zoologia: documentals de National Geografiphic Television, 2003 (Joies del 

Mar del Carib i Àrtic Extrem) i de la sèrie Mamífers de David Attenborough i la BBC 

Discovery Chanel, 2002. 

- Activitat complementària “Les categories taxonòmiques” (llibre de text: pàg. 23 i inter- 

net: www.cienciesnaturals.com/primer.eso/taxons06.pdf) 

- Activitats complementàries en línia: “Més animals, més grups, més tàxons” (voluntària) 

· 1a. part: www.cienciesnaturals.com/primer.eso/index002.html 

· 2a. part: www.cienciesnaturals.com/primer.eso/index003.html 



- Observació d’imatges d’organismes unicel·lulars. 

- Memorització dels noms dels principals orgànuls cel·lulars. 

- Interpretació d’esquemes d’ultraestructures. 

- Confecció de dibuixos: 

· Copiar el dibuix d’una cèl·lula animal de l’Atles de Zoologia (Ed. Parramón, Barcelona, 

2001) 

· Confecció d’un dibuix digital d’una cèl·lula (activitat voluntària) 

· Copiar esquemes anatòmics de cnidaris, mol·luscs (cargol i sípia) i crustacis de l’Atles 

de Zoologia.



Segona avaluació (3) 

Continguts procedimentals (cont.) 

- Memoritzar els noms de les categories taxonòmiques principals del regne animal. 

- Seguiment de DVDs de zoologia (1): guions amb els principals conceptes exposats, llistat 

d’espècies i qüestionaris. 

- Ús d’internet (2): consultes bibliogràfiques “en línia”, recerca de les activitats complemen- 

tàries i dels exàmens corregits. 



activitats complementàries, exercicis de preparació d’exàmens i els exàmens corregits (2) 

- Valoració del comportament a l’aula, del respecte cap als companys i professor (2) 


- Portar exàmens signats pels pares (2) 


- Treball individual a les hores A i B. 

- Textos i dibuixos complementàris dels temes 3 i 4. 

- Exercicis previs de preparació dels exàmens 3 i 4. 

- Exàmens 4 amb els guions i els qüestionaris de les sessions de documentals. 

- Activitat d’autocorrecció dels exàmens. 

Tercera avaluació 


Tema 6: Els ecosistemes 

6.1.- Concepte d’ecosistema, tipus i exemples 

Ecosistema, biosfera, biòtop, biocenosi Unitat 5: Els ecosistemes (p. 62) 

Ecosistemes terrestres i aquàtics (pàg. 63) 

6.2.- Els nivells d’alimentació 

Productors, consumidors, descomponedors (pàgs. 66 i 67) 

6.3.- Les associacions d’organismes Un. 6: La vida a la Terra (p. 80-81) 

Tema 7: Estructura de la Terra 

7.1.- Estructura interna Unitat 9: La Terra a l’univers (p. 126) 

7.2.- Estructura externa atmosfera, hidrosfera (pàg. 127) 

7.3.- Característiques generals de l’escorça 

escorça continental, escorça oceànica, agents geològics 

interns, agents geològics externs, formes de relleu (exemples: 

serralades de muntanyes, planes, penya-segats...) Un. 10: L’escorça terrestre 

(pàgs. 134-135)



Tercera avaluació (2) 


Tema 8: Els minerals i les roques 

8.1.- Conceptes generals: matèria, materials, substàncies i estats físics 

8.2.- Els minerals (pàgs. 136-137) 

8.3.- Classificació de les roques (pàgs. 138-139) 

8.4.- Les roques més abundants a Catalunya [*] (pàgs. 140-141) 


- DVDs de zoologia (2): documentals de la sèrie Mamífers de David Attenborough i la 

BBC Discovery Chanel, 2002. 

- DVD de geologia (“Genesis” del Museu de Ciències de Minnesota i Grafic Films 

Corporation, 1999) 

- Activitat amb murals: reconeixement de les espècies principals de l’alzinar i del posidoniar. 

- Identificació dels nivells tròfics en les xarxes de l’alzinar i del posidoniar: 

· www.cienciesnaturals.com/pdfs/alzinar.pdf 

· www.cienciesnaturals.com/pdfs/posidoniar.pdf 

- Lectura i interpretació de mapes conceptuals: 

· la matèria: www.cienciesnaturals.com/images/mat3.gif 

· els minerals: www.cienciesnaturals.com/images/min1.gif 

- Activitats complementàries consulta de dades “en línia” (voluntàries): International 

Rhino Foundation i International Whaling Commission: 

www.cienciesnaturals.com/primer.eso/index003.html 

- Dibuixos de geologia (estructura interna de la Terra i bloc diagrama de l’escorça) 

- Observació de minerals (2 sessions) [* *] 



- Memorització dels noms dels nivells tròfics d’un ecosistema i dels principals tipus d’associa- 

cions d’éssers vivents: a. gregàries, familiars, socials, comensalisme, parasitisme, mutualis- 

me, simbiosi i depredació. 

- Memorització dels noms dels principals tipus de roques. 

- Confecció de dibuixos de geologia. 

- Completar mapes conceptuals. 

- Conversió d’un mapa conceptual en un text. 

- Característiques observables dels minerals (brillantor, transperència, color...)



Tercera avaluació (3) 

Continguts procedimentals (continuació) 

- Seguiment de DVDs de zoologia (2) i de geologia: guions amb els principals conceptes 

exposats, llistat d’espècies i qüestionaris. 

- Ús d’internet (3): consultes bibliogràfiques “en línia”, recerca de les activitats complemen- 

tàries i dels exàmens corregits. 



activitats complementàries, exercicis de preparació d’exàmens i els exàmens corregits (3) 

- Valoració del comportament a l’aula, del respecte cap als companys i professor (3) 



- Treball individual a les hores A i B. 

- Treball en grups de 2 persones, hores A i B. 

- Exercicis previs de preparació dels exàmens 5 i 6. 

- Exàmens 5 amb els guions i els qüestionaris de les sessions de documentals. 

Crèdit de síntesi 

- DVD de geologia, guió i qüestionari (“Anell de Foc” del Museu de Ciències de Minnesota i 

Grafic Films Corporation, 1991) 

- Dossiers d’exercicis de preparació dels exàmens de suficiència de juny: 

1) www.cienciesnaturals.com/primer.eso/0506exersuf11.pdf 

2) www.cienciesnaturals.com/primer.eso/0506exersuf12.pdf 

Aclariments 

[*] Apartat només tractat parcialment: lectura dels textos corresponents del llibre de text 

durant algunes hores del crèdit de síntesi. 

[* *] Mig grup d’E1C no va poder fer aquesta activitat per desajusts d’horaris (concentració 

de festes en divendres) 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ 

Calella, 26 de juny de 2006 

www.cienciesnaturals.com/pdfs/memo1.2006.pdf


Ciències naturals 1r ESO Prova inicial - full 1 

Nom i cognoms: Data: Grup: 

1.- Qüestionari personal: 

• Data de naixement: ..................................................................... 

• Número de germans i germanes: ................................................ 

• Ets el germà o la germana gran? ...el petit, o la petita? ................ 

• Amb quins familiars vius? .......................................................... 

...................................................................................................... 

• De què treballa el teu pare? ....................................................... 

• I la teva mare? ............................................................................ 

• Quines són les matèries que més t’agraden? ........................... 

...................................................................................................... 

• Quan siguis gran, de què t’agradaria treballar? ......................... 

...................................................................................................... 

• Quina és la teva llengua materna? És a dir, la llengua amb la 

que parleu a casa vostra. ........................................................... 

• Quins són els teus passatemps o interessos personals? 

...................................................................................................... 

• Quines activitats extraescolars penses fer aquest curs? 

..................................................................................................... 

• Et consideres una persona intel·ligent? Per quin motiu? 

..................................................................................................... 

..................................................................................................... signatura 

2.- Qüestions que fan referència a coneixements: 

2.1.- Què són les ciències naturals? 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

2.2.- Quines diferències hi ha entre els animals i els vegetals? 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

2.3.- A la llista de paraules següent hi ha, entre d’altres, sis noms d’animals; quins són? 

- gripau - argila - eucaliptus - granit - aranya - guix - esquirol - quars - rovelló - tisoreta - grèvol - 

talc - llevat - voltor - peixet de plata - teix - 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................


Ciències naturals 1r ESO Tema 1: activitats complementàries - full 1 


1.- Lectura: Els boscos -ompliu els espais buits amb les paraules que hi ha al final del text- 

Un bosc és un lloc ocupat per una massa __________ d'arbres, en el qual viuen també moltes 

altres __________, a més de __________, animals i microorganismes. Tots aquests éssers vivents 

i el lloc ocupat formen un sistema ecològic o ecosistema. Els elements vegetals fonamentals del 

bosc són, doncs, els __________. Per això, els noms dels boscos estan determinats per l'espècie 

d'arbre principal o dominant. 

En els boscos, a més dels __________ hi viuen vegetals que són arbustos, herbes, lianes o 

plantes enfiladisses, __________ i molses. Tots plegats conviuen amb els __________ i es 

distribueixen en estrats o capes. Així, l'estrat alt el formen els __________, que per això se'n diu 

també estrat arbori; l'estrat mitjà o arbustiu està format pels __________ i lianes, i l'estrat baix o 

herbaci està format per les herbes, __________, molses i la virosta o fullaraca. En aquest estrat 

també hi trobem líquens i __________. Els estrats mitjà i baix formen el sotabosc; aquest, no només 

és diferent segons el tipus de bosc, sino també segons el clima, l'estacionalitat i la intervenció 

humana. 

El bosc és també el lloc on viuen molts animals. Hi viuen perquè es poden amagar facilment, és una 

manera de defensar-se, i també, perquè hi troben els __________. Els principals __________ que 

podem trobar als boscos de Catalunya són: eriçons, mussaranyes, mosteles, teixons, fagines, 

porcs senglars, __________ salvatges, rates, ratolins, talps, guineus, erminis, turons, conills, 

__________ mesquers, isards, llebres, esquirols, lirons i talpons. Hi ha amfibis, com les 

__________, els gripaus, els tritons i les granotes. I rèptils com les __________, els dragons, els 

llangardaixos, la serp verda o l'escurçó. Els ocells constitueixen el grup d'animals superiors més 

nombrós; n’hi ha més d'un centenar d'espècies i, moltes d'elles viuen tot l'any a casa nostra; 

d'altres, són ocells migratoris. El grup que més crida la nostra atenció és el dels ocells __________, 

diürns com el grup dels falconiformes, esparvers, àguiles, __________, xoriguers, astors, aligots, 

milans i voltors; i rapinyaires nocturns -estrigiformes- com el xot, el duc, l'òliba, el gamarús, la 

miloca i els mussols. Una gran majoria de __________ són ocells protegits que estan o han estat 

fins fa poc temps en perill d'extinció. 

- arbres (4 vegades) - falgueres (2) - arbustos - aliments - gats - cabres - rapinyaires (2) - 

mamífers - salamandres - sargantanes - natural - plantes - falcons - fongs (2) - 

2.- Qüestions referents al text anterior: 

2.1.- Què són els microorganismes: 

2.2.- Què és l’arbre dominant d’un bosc? 

2.3.- Què és la virosta o fullaraca? 

2.4.- Què és l’estacionalitat? 

2.5.- Què és un ecosistema?




1.- Lectura: Els boscos -ompliu els espais buits amb les paraules que hi ha al final del text- 

Un bosc és un lloc ocupat per una massa natural d'arbres, en el qual viuen també moltes altres 

plantes, a més de fongs, animals i microorganismes. Tots aquests éssers vivents i el lloc ocupat 

formen un sistema ecològic o ecosistema. Els elements vegetals fonamentals del bosc són, doncs, 

els arbres. Per això, els noms dels boscos estan determinats per l'espècie d'arbre principal o 

dominant. 

En els boscos, a més dels arbres hi viuen vegetals que són arbustos, herbes, lianes o plantes 

enfiladisses, falgueres i molses. Tots plegats conviuen amb els arbres i es distribueixen en estrats 

o capes. Així, l'estrat alt el formen els arbres, que per això se'n diu també estrat arbori; l'estrat mitjà 

o arbustiu està format pels arbustos i lianes, i l'estrat baix o herbaci està format per les herbes, 

falgueres, molses i la virosta o fullaraca. En aquest estrat també hi trobem líquens i fongs. Els 

estrats mitjà i baix formen el sotabosc; aquest, no només és diferent segons el tipus de bosc, sino 

també segons el clima, l'estacionalitat i la intervenció humana. 

El bosc és també el lloc on viuen molts animals. Hi viuen perquè es poden amagar facilment, és una 

manera de defensar-se, i també, perquè hi troben els aliments. Els principals mamífers que podem 

trobar als boscos de Catalunya són: eriçons, mussaranyes, mosteles, teixons, fagines, porcs 

senglars, cabres salvatges, rates, ratolins, talps, guineus, erminis, turons, conills, gats mesquers, 

isards, llebres, esquirols, lirons i talpons. Hi ha amfibis, com les salamandres, els gripaus, els tritons 

i les granotes. I rèptils com les sargantanes, els dragons, els llangardaixos, la serp verda o 

l'escurçó. Els ocells constitueixen el grup d'animals superiors més nombrós; n’hi ha més d'un 

centenar d'espècies i, moltes d'elles viuen tot l'any a casa nostra; d'altres, són ocells migratoris. El 

grup que més crida la nostra atenció és el dels ocells rapinyaires, diürns com el grup dels 

falconiformes, esparvers, àguiles, falcons, xoriguers, astors, aligots, milans i voltors; i rapinyaires 

nocturns -estrigiformes- com el xot, el duc, l'òliba, el gamarús, la miloca i els mussols. Una gran 

majoria de rapinyaires són ocells protegits que estan o han estat fins fa poc temps en perill 

d'extinció. 

Els factors que determinen l'existència i la conservació d'un bosc són el clima i el sòl, a més dels 

diferents organismes que hi viuen. De tota manera, actualment cal tenir molt en compte l'actuació de 

l'ésser humà, perquè ha fet canviar profundament la fisonomia dels boscos, així com del paisatge 

en general. Aquesta intervenció va des de les explotacions forestals encaminades al subministrament 

de fusta per a les indústries del paper, el moble i la construcció, passant per les obres 

públiques (carreteres, esteses elèctriques, embassaments...) fins a la invasió masiva dels boscos 

per la gent que no estar acostumada estar-hi (des dels populars “pixapins” fins als turistes urbans 

de cap de setmana). 

La intervenció humana en els boscos ens obliga a distinguir entre el bosc potencial d'una zona i el 

bosc real que hi viu. El bosc potencial seria aquell que d'una manera natural ha ocupat un territori, i 

el bosc real d'una zona determinada és el resultat de la transformació per les activitats humanes 

del bosc potencial originari. Un parell d'exemples: avui a Catalunya hi ha moltes pinedes de pi roig, 

un pi que es va introduir ja fa molts anys en zones potencials de rouredes, i, hi ha boscos de pi 

pinyer i pi blanc introduïts en zones potencials d'alzinars. Sembla que van ser els romans que van 

estendre l’ús d’aquests arbres pel territori de Catalunya! 

Com que la intervenció humana ha arribat pràcticament a tots els racons del nostre país, ens 

adonarem que de boscos naturals (i potencials) n’hi ha molt pocs; la majoria són boscos modificats, 

alguns amb l'espècie dominant renovada; un exemple que ja hem assenyalat serien les pinedes de 

pi pinyer i pi blanc. A casa nostra, trobem, per una banda, alguns boscos modificats ben tractats 

per l'ésser humà de cara a un aprofitament forestal, on s’intenta mantenir l'equilibri biològic i 

aconseguir un aprofitament racional a llarg termini; i per una altra banda, trobem boscos malmesos 

pels humans a causa dels incendis o d'una mala gestió de la seva explotació.




3.- Lectura i exercicis: Quants anys viuen els arbres? 

 

Exercicis: 

3.1.- Fixeu-vos en el gràfic adjunt (figura 1) i identifiqueu les espècies d’arbres que 

corresponen a les diferents columnes: A, B, C, D i E. 

Tingueu en compte que en l’eix d’ordenades s’ha representat la longevitat màxima en 

anys. 

figura 1 

3.2.- Confeccioneu un segon gràfic de barres, com l’anterior, que ens representi la 

longevitat màxima dels pins del nostre país. Pinteu les barres de colors diferents per 

indicar el tipus de creixement (lent, mitjà o ràpid).




3.- Lectura i exercicis: Quants anys viuen els arbres? - continuació - 

3.3.- Classifiqueu totes les espècies d’arbres anomenades en el text anterior en els 

grups següents: Gimnospermes i Angiospermes. 

3.4.- A partir de les dades de la lectura del full anterior, identifiqueu les espècies representades 

en els dos gràfics següents (figura 2 i figura 3); tingueu en compte que es 

tracta de gràfics diferents, independents un de l’altre, i que hi poden haver espècies 

d’arbres comunes o repetides. 

figura 2 

figura 3


Ciències naturals 1r ESO Exercicis per preparar l’examen 1 - full 1 

1.- Feu parelles o correspondències amb les paraules de les llistes següents (fixeu-vos en 

l’exemple): 

Llista A: rosella - alzina - xiprer - molses - pi - pteridòfits - ametller - fruits carnosos - 

- pinya - farigola - fruits secs - 

Llista B: briòfits - fals fruit - falgueres - gimnosperma - angiosperma - taronges - nous - 

llista A llista B (respostes) 

exemple: rosella angiosperma 

alzina ................................. 

xiprer ................................. 

molses ................................. 

pi ................................. 

pteridòfits ................................. 

ametller ................................. 

fruits carnosos ................................. 

pinya ................................. 

farigola ................................. 

fruits secs ................................. 

2.- Expliqueu dues diferències entre una herba i un arbust. 

3.- Expliqueu les característiques principals de les angiospermes. 

4.- Indiqueu tres característiques comunes a totes les plantes. 

5.- Què és la fotosíntesi? 

6.- Expliqueu dues diferències entre un arbre i un arbust. 

7.- Expliqueu les característiques principals de les gimnospermes. 

8.- Indiqueu tres característiques comunes a totes les falgueres. 

9.- Per què respiren les plantes? 

10.- Quines són les cinc funcions vitals que tenen tots els éssers vivents? 

11.- Quines similituds i quines diferències hi ha entre una falguera i una gimnosperma? 

12.- Què és un briòfit (o una molsa)? 

13.- Establiu correspondències entre la llista de "boscos" i la de "l'arbre dominant": 

Boscos: avetosa, bedollar, pineda, fageda, freixeneda, platanar, roureda, castanyeda, 

alzinar, carrascar, sureda, albera, omeda, pollancreda, salzeda, verneda. 

Arbre dominant: plàtan fals, freixe, roure martinenc, roure de fulla gran, faig, om, àlber, 

pollancre, vern, bedoll, pi blanc, avet, pi negre, pi pinyer, castanyer, alzina de carrasca, 

alzina surera, salze, alzina típica, pinassa.

ES Bisbe Sivilla - Calella Curs 2005-2006 


14.- Ompliu els espais buits del text següent: 

 

15.- Què són els microorganismes? 

16.- Què és l’arbre dominant d’un bosc? 

17.- Què és la virosta o fullaraca? 

18.- Què és l’estacionalitat? 

19.- Què és un ecosistema? 

20.- Què és una liana?


Ciències naturals 1r ESO Examen 1.1 - full 1 


1.- Feu parelles o correspondències amb les paraules de les llistes següents (fixeu-vos en l’exem- 

ple): [2.0 punts] 






alzina ................................. 

xiprer ................................. 

molses ................................. 

pi ................................. 

pteridòfits ................................. 

ametller ................................. 


pinya ................................. 

farigola ................................. 

fruits secs ................................. 

2.- Expliqueu dues diferències entre una herba i un arbust. [1.5 punts] 

3.- Per què respiren les plantes? [1.5 punts] 

4.- Quines similituds i quines diferències hi ha entre una falguera i una gimnosperma? [1.5 punts] 

5.- Què és l’arbre dominant d’un bosc? [1.5 punts] 

6.- Quines són les cinc funcions vitals que tenen tots els éssers vivents? [1.5 punts] 

Aclariments importants: 1) heu d’escriure amb un bolígraf blau o negre 

2) no feu servir “typex” 

3) la bona lletra pot comptar fins a 0,5 punts. 

Signatura dels pares











alzina ................................. 

xiprer ................................. 

molses ................................. 

pi ................................. 

pteridòfits ................................. 

ametller ................................. 


pinya ................................. 

farigola ................................. 

fruits secs ................................. 

2.- Ompliu els espais buits del text següent: [3.0 punts] 

 

3.- Expliqueu les característiques principals de les angiospermes. [2.0 punts] 

4.- Indiqueu tres característiques comunes a totes les plantes. [1.5 punts] 



3) la bona lletra pot comptar fins a 0,5 punts. 





1.- Fixeu-vos en el dibuix següent i contesteu les qüestions que hi ha a continuació: [2.5 punts] 

1.1.- Nom de l’instrument representat: 

1.2.- Nom de la peça assenyalada amb el 2: 

1.3.- Nom del conjunt de peces assenyalat amb el 4: 

1.4.- Funció de la peça número 7: 

1.5.- Nom de les lents assenyalades amb el 5: 


 

3.- Expliqueu les característiques principals de les gimnospermes. [3.0 punts] 

Aclariments importants: 

1) heu d’escriure amb un bolígraf blau o negre - 2) no feu servir “typex” - i 3) la bona lletra pot 

comptar fins a 0,5 punts. Signatura dels pares


Ciències naturals 1r ESO Correcció examen 1.1 - full 1 









alzina angiosperma 

xiprer gimnosperma 

molses briòfits 

pi gimnosperma 

pteridòfits falgueres 

ametller angiosperma 

fruits carnosos taronges 

pinya fals fruit 

farigola angiosperma 

fruits secs nous 

2.- Expliqueu dues diferències entre una herba i un arbust. [1.5 punts] 

Els arbustos tenen una tija llenyosa més o menys dura anomenada tronc; aquest és molt curt i les 

branques surten de la base. Les herbes tenen tiges flexibles i toves, generalment de color verd. 

3.- Per què respiren les plantes? [1.5 punts] 

Les plantes, com tots els organismes vius, respiren perquè cremen una petita part dels aliments per 

obtenir energia per a les diferents funcions vitals: creixement i reproducció, principalment. Aquest 

procés de la respiració comporta una entrada d’oxigen de l’aire i una sortida de diòxid de carboni. 

4.- Quines similituds i quines diferències hi ha entre una falguera i una gimnosperma? [1.5 punts] 

Les falgueres tenen vasos conductors i fulles com les gimnospermes. En canvi no tenen ni tronc, ni 

flors ni falsos fruits. 

5.- Què és l’arbre dominant d’un bosc? [1.5 punts] 

És l’espècie d’arbre que predomina i que dona nom al tipus de bosc; així, per exemple, l’avet és 

l’arbre dominant de l’avetosa. 

6.- Quines són les cinc funcions vitals que tenen tots els éssers vivents? [1.5 punts] 

El moviment, el creixement, la nutrició, la relació i la reproducció. 



3) la bona lletra pot comptar fins a 0.5 punts. 












alzina angiosperma 

xiprer gimnosperma 

molses briòfits 

pi gimnosperma 

pteridòfits falgueres 

ametller angiosperma 

fruits carnosos taronges 

pinya fals fruit 

farigola angiosperma 

fruits secs nous 


 

3.- Expliqueu les característiques principals de les angiospermes. [2.0 punts] 

Són els arbres, arbustos i herbes que dominen la vegetació a gairebé tot el món. Totes les 

angiospermes tenen flors i produeixen fruits, en els quals hi ha les llavors. Els fruits poden secs, 

com ara les nous i els grans de blat, i carnosos, com les pomes o les taronges. 

4.- Indiqueu tres característiques comunes a totes les plantes. [1.5 punts] 

Totes les plantes són éssers pluricel·lulars amb arrels, tija i fulles; són organismes autòtrofos (que 

es fan els seus propis aliments) i no es desplacen. 



3) la bona lletra pot comptar fins a 0.5 punts. 





1.- Fixeu-vos en el dibuix següent i contesteu les qüestions que hi ha a continuació: [2.5 punts] 

1.1.- Nom de l’instrument representat: lupa binocular 

1.2.- Nom de la peça assenyalada amb el 2: platina 

1.3.- Nom del conjunt de peces assenyalat amb el 4: tub òptic 

1.4.- Funció de la peça número 7: enfocament 

1.5.- Nom de les lents assenyalades amb el 5: oculars 


 

3.- Expliqueu les característiques principals de les gimnospermes. [3.0 punts] Són plantes que 

tenen vasos conductors a la tija, tenen flors però no fruits. Els pins, els avets i els cedres 

produeixen pinyes, que són falsos fruits que protegeixen les llavors; els xiprers formen unes boles 

anomenades gàlbuls. Són tots ells, majoritàriament, arbres i arbustos perennifolis. 

Aclariments importants: 1) heu d’escriure amb un bolígraf blau o negre - 2) no feu servir “typex” - i 

3) la bona lletra pot comptar fins a 0.5 punts. Signatura dels pares


Ciències naturals 1r ESO Exercicis complementaris de l’examen 1 - full 1 


1.- Lectura i qüestions: 

 

1.1.- Feu parelles o correspondències amb les paraules de les llistes següents (A i B), que s’han 

extret gairebé totes del text: 

Llista A: Vaccinium - Pinus uncinata - avet - boscos subàrtics - Rhododendron - bedoll 

pubescent - nadiu - boscos de coníferes - neret - moixera de guilla - fageda - 

Llista B: taigà - Sorbus aucuparia - nabiu - gavet - avetosa - pi negre - faig - boscos 

subalpins - Betula pubescens - myrtillus - ferrugineum - 

1.2.- En les muntanyes, com s’anomenen les zones on viuen les plantes que volen molta llum? 

1.3.- Els bedolls pubescents i els faigs són arbres caducifolis. Assenyaleu tres característiques que 

els hi siguin comunes. 

1.4.- Les tres frases següents són errònies; modifiqueu-les i refeu-les perquè siguin correctes: 

- Els aliments dels vegetals són: l’aigua, les sals minerals i l’oxigen de l’aire. Amb aquests 

materials les plantes creixen i es reprodueixen. 

- La fotosíntesi és una activitat que fan les plantes i que serveix per la renovació de l’aire. 

- La respiració té per finalitat intercanviar oxigen i diòxid de carboni entre l’aire i l’organisme. 

1.5.- Què és una mata?


Ciències naturals 1r ESO Exercicis preparació examen 2 - full 1 


1.- Fixeu-vos en els dibuixos següents i contesteu les qüestions que hi ha a continuació: 

1.1.- Nom de l’arbre del que s’ha representat un tros de branca amb fulles a la figura 1. 

1.2.- Forma de les fulles assenyalades amb la lletra “a” (fig. 1). 

1.3.- A quin arbre correspon la fig. 2? 

1.4.- Què ens assenyalen les lletres “c” i “d” (fig. 3)? 

1.5.- A quin arbre correspon la fig. 3? 

2.- A partir del text i la figura següents, identifiqueu els cinc arbres representats: 

 

figura 4




2.- continuació - 




5.- Fixeu-vos en els dibuixos següents i contesteu les qüestions que hi ha a continuació: 

figura 5 

5.1.- Nom dels arbres de l’IES que tenen les fulles representades a la figura 5. 

5.2.- Nom de l’estructura foliar assenyalada amb la lletra “a” (fig. 5) 

5.3.- Nom de la part de la fulla assenyalada amb la lletra “b” (fig. 5) 

5.4.- Nom de l’estructura assenyalada amb la lletra “c” (fig. 5) 

5.5.- Nom de la cara assenyalada amb la lletra “d” (fig. 5) 

6.- De la llista d’arbres del jardí de l’IES -alzina surera, pebrer bord, nesprer, àlber, pi pinyer, 

olivera, xiprer, palmera, cedre- indiqueu: 

a) els que són caducifolis: ..................................................................................................................... 

b) els que són gimnospermes: .............................................................................................................. 

c) el que té les fulles més grans: ........................................................................................................... 

d) el que té les fulles més petites: ......................................................................................................... 

e) el que no té branques: ...................................................................................................................... 





1.- A partir del text i la figura 1, identifiqueu els cinc arbres representats: [5 · 0.5 = 2.5 punts] 





olivera, xiprer, palmera i cedre- indiqueu: [4 · 0.5 = 2.0 p.] 

- els que són caducifolis: ....................................................................................................................... 

- el que té les fulles més grans: ............................................................................................................. 

- el que té les fulles més petites: ........................................................................................................... 

- el que no té branques: ........................................................................................................................ 

4.- Expliqueu l’esquema mut següent, que està relacionat amb els fongs: [2.0 p.] 

-podeu assenyalar elements del dibuix- 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

signatura dels pares




1.- A partir de les dades del text següent, confeccioneu el gràfic corresponent: [2.0 punts] 

 

2.- Associeu els diferents conceptes de la llista A amb les explicacions de la llista B: [7 · 0.5 = 3.5 

p.] 

· Llista A: reproducció vegetativa - pol·linització - llavor - fruit - reproducció sexual - esqueix - 

germinació. 

· Llista B: 1) s’origina a partir del creixement del gineceu i després de la fecundació dels òvuls; 2) 

quan d’una llavor alliberada en surt una arrel i unes fulles petites; 3) una branca que es talla, es 

planta al terra i continua creixent i desenvolupant-se; 4) en la formació dels descendents hi intervenen 

dos progenitors; 5) el pol·len és transportat pels insectes o pel vent d’una flor a una altra; i 6) 

un sol individu dona lloc a la descendència; 7) embrió que s’ha format a partir d’un òvul fecundat. 

- reproducció vegetativa: ....................................................................................................................... 

- pol·linització: ........................................................................................................................................ 

- fruit: ...................................................................................................................................................... 

- esqueix: ............................................................................................................................................... 

- germinació: ........................................................................................................................................... 

- llavor: ................................................................................................................................................... 

- reproducció sexual: ............................................................................................................................. 



- els que són caducifolis: ....................................................................................................................... 

- els que són gimnospermes: ................................................................................................................ 

- el que té les fulles més grans: ............................................................................................................. 

- els que tenen fulles compostes: .......................................................................................................... 

- el que no té branques: ........................................................................................................................




4.- Expliqueu la figura següent: [2.0 p.] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 






 

figura 1 





................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 











- els que són caducifolis: àlber .............................................................................................................. 

- el que té les fulles més grans: palmera ............................................................................................... 

- el que té les fulles més petites: xiprer ................................................................................................. 

- el que no té branques: palmera ........................................................................................................... 

4.- Expliqueu l’esquema mut següent, que està relacionat amb els fongs: [2.0 p.] 

-podeu assenyalar elements del dibuix- 

................................................................................................................................................................ 

A partir d’una espora s’han anat formant les primeres hifes del miceli d’un fong nou; hi podem 

observar també, algunes hifes fusionades. .......................................................................................... 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 





1.- A partir de les dades del text següent, confeccioneu el gràfic corresponent: [2.0 punts] 

 

2.- Associeu els diferents conceptes de la llista A amb les explicacions de la llista B: [7 · 0.5 = 3.5 

p.] 

· Llista A: reproducció vegetativa - pol·linització - llavor - fruit - reproducció sexual - esqueix - 

germinació. 

· Llista B: 1) s’origina a partir del creixement del gineceu i després de la fecundació dels òvuls; 2) 

quan d’una llavor alliberada en surt una arrel i unes fulles petites; 3) una branca que es talla, es 

planta al terra i continua creixent i desenvolupant-se; 4) en la formació dels descendents hi intervenen 

dos progenitors; 5) el pol·len és transportat pels insectes o pel vent d’una flor a una altra; i 6) 

un sol individu dona lloc a la descendència; 7) embrió que s’ha format a partir d’un òvul fecundat. 

- reproducció vegetativa: un sol individu dona lloc a la descendència. 

- pol·linització: el pol·len és transportat pels insectes o pel vent d’una flor a una altra. 

- fruit: s’origina a partir del creixement del gineceu i després de la fecundació dels òvuls. 

- esqueix: una branca que es talla, es planta al terra i continua creixent i desenvolupant-se. 

- germinació: quan d’una llavor alliberada en surt una arrel i unes fulles petites. 

- llavor: embrió que s’ha format a partir d’un òvul fecundat. 

- reproducció sexual: en la formació dels descendents hi intervenen dos progenitors. 



- els que són caducifolis: àlber .............................................................................................................. 

- els que són gimnospermes: pi pinyer - xiprer - cedre ......................................................................... 

- el que té les fulles més grans: palmera ............................................................................................... 

- els que tenen fulles compostes: pebrer bord - palmera ...................................................................... 

- el que no té branques: palmera ...........................................................................................................





................................................................................................................................................................ 

Les fulles representades són fulles simples. La fulla núm. 1 correspon a una morera negra i la fulla 

núm. 2, a un àlber. La lletra “a” assenyala el nervi principal; la “b”, l’anvers del limbe; la “c”, el pecíol 

i la “d”, el revers del limbe. ..................................................................................................................... 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 






 

figura 1 





................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

Aquest dibuix ens representa un bolet, la part reproductora d’un fong basidiomicet i òrgan formador 

d’espores. La lletra “a” assenyala el barret; la “b”, l’himeni que conté les espores; la “c”, l’anell; la 

“d”, el peu; la lletra “e”, la volva, i la “f”, les hifes del miceli. .................................................................. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 





1.- Anomeneu els orgànuls d’una cèl·lula humana assenyalats en l’esquema adjunt: 

la circulació de materials per a l’interior de la cèl·lula: 

1.- 

2.- 

3.- 

4.- 

5.- 

6.- 

7.- 

8.- 

2.- Una cèl·lula dels 

nostres budells, com la 

que hi ha dibuixada, és 

un ésser viu; indiqueu 

quines seran les estruc- 

tures cel·lulars respon- 

sables de les funcions o 

de les activitats... 

2.1.- relacionades amb 

la síntesi de proteïnes: 

................................... 

................................... 

................................... 

................................... 

2.2.- relacionades amb 

............................................................................................................................................................... 

2.3.- relacionades amb l’abocament de materials fora de la cèl·lula: ................................................... 

2.4.- relacionades amb els subministraments d’energia: ..................................................................... 

3.- Ompliu els espais buits del següent text: - cada espai només una paraula! - 

Els éssers vius formats per un conjunt nombrós de cèl·lules s’anomenen éssers __________ . La 

major part d’aquestes cèl·lules no tenen contacte directe amb el medi __________ , però totes 

necessiten la __________ i l’energia de l’exterior per realitzar les seves __________ vitals. Per 

això s’han __________ ; és a dir, hi ha diversos tipus de cèl·lules amb __________ diferents: n’hi 

ha que capten l’__________ , d’altres transporten l’oxigen… El __________ coordinat de totes les 

cèl·lules fa possible la vida de l’__________ . 

4.- Expliqueu breument els principals canvis i transformacions que experimenta una cèl·lula del 

nostre cos quan es reprodueix: ............................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




5.- Lectura: Els Moneres (1ª part) 

En aquest gran grup d’éssers ____________ s’hi agrupen dues classes d’organismes 

____________, els ____________ i els ____________. Els seus avantpassats, fa més de 3.500 

milions d’anys, van ser les primeres formes de ____________ que van sorgir a la Terra. Durant un 

període de temps molt llarg, d’uns 2.000 milions d’anys, sembla que els ____________ haurien estat 

els únics pobladors del nostre ____________, i alguns d’ells, les primeres ____________ que van 

aprendre a fer servir l’energia del Sol per fabricar-se els aliments; aquest procés s’ha anomenat 

____________. Actualment els seus descendents són organismes que tenen una capacitat 

excepcional per viure i per sobreviure. Així, hi ha ____________ que viuen en les fonts d’aigües 

termals, o en els ____________ de l’Antàrtida, o en l’interior del nostre cos o fins i tot, al fons del 

mar. Els ajuda a sobreviure la gran velocitat de ____________ que tenen. 

Les ____________ bacterianes són molt més petites i senzilles que les ____________ dels 

animals, dels ____________ o dels vegetals. Tenen una paret cel·lular bastant rígida, com les 

____________ dels vegetals o dels ____________, que protegeix la membrana plasmàtica, però la 

dels ____________ està formada per materials diferents. No tenen la membrana ____________ i 

els materials del ____________ estan escampats pel citoplasma (el nucleoide). Tampoc tenen 

reticle endoplasmàtic i per això els ____________ estan escampats pel citoplasma com els 

vacúols. En canvi, la membrana plasmàtica presenta uns plecs cap a l’interior del citoplasma que 

reben el nom de ____________. Molts ____________ tenen a més a més uns filaments que 

sobresurten de la paret cel·lular; quan aquets filaments són curts i n’hi ha molts reben el nom de 

cilis; si són molt llargs, són gruixuts i n’hi ha pocs -o només alguns parells en els extrems- 

s’anomenen ____________. 

5.1.- Ompliu els espais buits amb les paraules següents: (entre parèntesi, les repeticions!) 

- reproducció - fongs (2) - gels - fotosíntesi - nucli - nuclear - cèl·lules (4) - ribosomes - planeta - 

flagels - bacteris (5) - cianobacteris - vivents - vida - mesosoma - unicel·lulars -




5.2.- Anomeneu les estructures cel·lulars assenyalades en la figura del full 2: 

1) ................................................ 2) ................................................ 

3) ................................................ 4) ................................................ 

5) ................................................ 6) ................................................ 

7) ................................................ 

5.3.- Els bacteris poden viure a qualsevol lloc del nostre planeta i tenen una gran varietat de formes 

de vida. Uns tenen nutrició autòtrofa -com els vegetals- i altres són heteròtrofos com nosaltres, els 

animals. Dels bacteris heteròtrofos n’hi ha que descomponen la matèria orgànica morta, n’hi ha que 

que viuen a l’interior del nostre organisme i són beneficiosos, i n’hi ha que ens causen malalties. 

Els bacteris per viure necessiten energia que l’obtenen dels aliments. Hi ha bacteris que amb l’ajut 

de l’oxigen de l’aire cremen alguns aliments per a l’obtenció de l’energia (s’anomenen bacteris 

aeròbics). Però hi ha uns altres bacteris que són capaços d’obtenir l’energia dels aliments sense 

fer servir l’oxigen de l’aire, són els bacteris anaeròbics. 

Finalment, hi ha bacteris que viuen a l’interior de cèl·lules eucariotes i els prenen l’energia! Aquests 

darrers són els paràsits intracel·lulars. 

5.3.1.- Expliqueu quina diferència hi ha entre els dos tipus de nutrició. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

5.3.2.- Cremar aliments per obtenir energia és una activitat cel·lular anomenada respiració. Quants 

tipus de respiració bacteriana hi ha segons el paràgraf anterior? Anomeneu-los. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

5.3.3.- Què és un paràsit intracel·lular? 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




5.- Lectura: Els Moneres 

En aquest gran grup d’éssers vivents s’hi agrupen dues classes d’organismes unicel·lulars, els 

bacteris i els cianobacteris. Els seus avantpassats, fa més de 3.500 milions d’anys, van ser les 

primeres formes de vida que van sorgir a la Terra. Durant un període de temps molt llarg, d’uns 

2.000 milions d’anys, sembla que els bacteris haurien estat els únics pobladors del nostre planeta, i 

alguns d’ells, les primeres cèl·lules que van aprendre a fer servir l’energia del Sol per fabricar-se 

els aliments; aquest procés s’ha anomenat fotosíntesi. Actualment els seus descendents són 

organismes que tenen una capacitat excepcional per viure i per sobreviure. Així, hi ha bacteris que 

viuen en les fonts d’aigües termals, o en els gels de l’Antàrtida, o en l’interior del nostre cos o fins i 

tot, al fons del mar. Els ajuda a sobreviure la gran velocitat de reproducció que tenen. 

Les cèl·lules bacterianes són molt més petites i senzilles que les cèl·lules dels animals, dels fongs o 

dels vegetals. Tenen una paret cel·lular bastant rígida, com les cèl·lules dels vegetals o dels fongs, 

que protegeix la membrana plasmàtica, però la dels bacteris està formada per materials diferents. 

No tenen la membrana nuclear i els materials del nucli estan escampats pel citoplasma (el 

nucleoide). Tampoc tenen reticle endoplasmàtic i per això els ribosomes estan escampats pel 

citoplasma com els vacúols. En canvi, la membrana plasmàtica presenta uns plecs cap a l’interior 

del citoplasma que reben el nom de mesosoma. Molts bacteris tenen a més a més uns filaments que 

sobresurten de la paret cel·lular; quan aquets filaments són curts i n’hi ha molts reben el nom de 

cilis; si són molt llargs, són gruixuts i n’hi ha pocs -o només alguns parells en els extrems- 

s’anomenen flagels. 

Figura 1: esquema d’una cèl·lula bacteriana en forma de bacil 

1) Vacúol - 2) Paret cel·lular o bacteriana - 3) Citoplasma - 4) Nucleoide 

5) Membrana plasmàtica - 6) Mesosoma - 7) Ribosomes




6.- Lectura: Els Moneres (2ª part) 

Els ____________ fins no fa massa temps també s’anomenaven ____________ verd-blavoses, 

però com que s’assemblen tant als ____________ és més convenient el nom actual de 

____________ . El prefix ciano- té a veure amb els ____________ que donen el color característic 

verd-blavós; però també hi ha ____________ amb ____________ de color groc, vermell i fins i tot 

de negres. 

Tots els ____________ són organismes autòtrofos, fan la fotosíntesi i tenen ____________ (el 

pigment predominant en els vegetals). 

Els ____________ poden presentar-se en cèl·lules aïllades, en colònies o en filaments i es 

reprodueixen per bipartició com els ____________ . Viuen en ambients molt humits a la superfície 

d’arbres i roques, i en medis aquàtics com per exemple als tolls d’aigua, als estanys, als llacs i al 

mar. Alguns d’aquests organismes sobreviuen a les temperatures altes de les fonts termals i 

d’altres s’associen amb ____________ per formar ____________ . 


- fongs - pigments (2) - bacteris (2) - cianobacteris (5) - algues - líquens - clorofil·la - 

6.2.- Anomeneu les estructures cel·lulars assenyalades en la figura adjunta: 

1) ................................................ 2) ................................................ 

3) ................................................ 4) ................................................ 

5) ................................................ 6) ................................................ 

7) ................................................ 8) ................................................ 

9) ................................................ 

6.3.- Compareu l’anterior dibuix amb l’esquema d’un bacteri que hi ha en l’activitat núm. 5 i 

assenyaleu quines estructures cel·lulars són exclusives dels cianobacteris.




7.- Lectura: Els protozous 

Els ____________ són éssers unicel·lulars i eucariotes. Alguns tenen una obertura en forma 

d'embut (citòstoma) per on entren els ____________ fins a formar ____________ . La majoria dels 

____________ són mòbils i per això tenen estructures com els ____________ i els flagels o bé 

presenten la formació de pseudopodis o prolongacions del citoplasma. 

Per respirar els ____________ utilitzen l'oxigen dissolt a l'aigua del medi on viuen, però els 

____________ paràsits que infecten els teixits d'animals pluricel·lulars solen ser ____________ . 

Una característica important dels ____________ paràsits és la formació de quists, bosses de líquid 

tancades amb el paràsit al seu interior i situades en els teixits de l'hoste. 

Molts ____________ viuen en els sòls humits i en els tolls d’aigua. Quan les condicions ambientals 

es tornen desfavorables, els ____________ produeixen una membrana especial amb diverses 

capes que envolten la cèl·lula, perden els apèndixs (____________ o flagels) i se'n redueix la 

grandària. 

La reproducció dels ____________ es produeix per bipartició, que pot produir-se per gemmació, és 

a dir, que les dues cèl·lules filles no són iguals en grandària; o per escissió múltiple, quan es 

formen moltes cèl·lules més petites a la vegada. 


- anaerobis - cilis (2) - aliments - protozous (8) - vacúols - 

7.2.- Quan s’assequen els sòls, es moren els protozous que vivien lliures en l’aigua que hi havia 

entre els grans de sorra?




7.3.- Molts protozous conviuen en el medi amb les algues unicel·lulars. Consulteu en el llibre de text 

la principal diferència entre un protozou i una alga unicel·lular com l’euglena de la figura adjunta: 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

7.4.- En la pàgina 25 del llibre de text hi ha un dibuix d’un parameci (protozou). Compareu-lo amb el 

de l’euglena i assenyaleu quins orgànuls i estructures comparteixen i quins orgànuls són específics 

de cada un d’ells. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




1.- Lectura i qüestions: Organismes pluricel·lulars 

Quan contemplem la natura i sobretot els éssers vivents que l’habiten ens sorprèn la gran diversitat 

d’animals, de fongs i de vegetals que hi descobrim, les diferents maneres de viure i d’ambients on 

es desenvolupen tots ells. Si comparem un corall (1) que viu fix al fons del mar i un peix que neda 

ràpidament no sembla pas que tinguin res en comú, i el contrast encara és més sorprenent si 

comparem el corall amb una múrgola (2), un roure o un trencalòs! (3) Això no obstant, tots ells són 

éssers pluricel·lulars. 

A la biosfera hi ha també molts organismes unicel·lulars que, com que són tan petits, van passar 

inadvertits durant molt de temps. Quan es van descobrir amb el microscopi se’ls anomenà microbis 

o microorganismes. Alguns van ser considerats plantes, altres animals, però sovint la seva estruc- 

tura cel·lular era més simple que la de les cèl·lules dels animals o dels vegetals. Per aquest motiu 

els científics van establir dos regnes nous: els moneres i els protists (4); dos “grans grups” 

d’éssers vivents que es van afegir als tres que ja hi havia: el regne animal, el regne dels fongs i el 

regne vegetal. 

Els protists són els protozous i les algues unicel·lulars. Actualment se’ls hi ha incorporat els grup de 

les algues pluricel·lulars i aquest fet ha comportat un canvi de nom; així, les algues pluricel·lulars, 

les algues unicel·lulars i els protozous consititueixen el regne dels protoctists (5). 

En els organismes pluricel·lulars trobem diferents tipus d’associacions cel·lulars. La més senzilla, 

anomenada “tal·lus” és formada per moltes, o moltíssimes cèl·lules que són uniformes i cadascuna 

funciona amb independència de les veïnes; només hi ha una excepció: les cèl·lules reproductores, 

generalment espores (6), són diferents de la resta. Cal recordar que totes les cèl·lules d’un 

organisme pluricel·lular provenen d’una primera cèl·lula individual que s’ha anat dividint. Els tal·lus 

els trobem en les algues pluricel·lulars i en els fongs. 

Una segona estructura pluricel·lular més complexa rep el nom de “corm” i es distingeix de l’anterior 

perquè les cèl·lules hi són molt diferenciades en les estructures i formes, i estan especialitzades en 

diferents tasques; és a dir, no funcionen independentment sinó que cadascuna fa una funció 

parcial que contribueix al funcionament general de tot l’organisme (7). Hi ha per exemple cèl·lules 

especialitzades en la conducció de líquids -vasos conductors-, hi ha cèl·lules que impedeixen la 

pèrdua d’aigua, etc. L’aparell vegetatiu de les plantes seria doncs el corm. 

Finalment hi ha l’estructura pluricel·lular que presenten els animals. Aquests es formen a partir 

d’una primera cèl·lula -un òvul fecundat- que segueix un procés de desenvolupament; això significa 

que les cèl·lules es van dividint i a la vegada es van especialitzant formant teixits i òrgans. Un 

animal és un organisme pluricel·lular constituït per una sèrie d’organs, cadascun dels quals té una 

tasca a fer-hi (8).




1.- Continuació: 

(1) Corall, nom que es dona als cnidaris, animals molt senzills, marins, amb un 

esquelet calcari i arborescent, i que poden viure isolats o formant colònies. 

(2) Vegeu la pàgina 27 del llibre de text. 

(3) Pàgina 59 del llibre de text. 

(4) Organismes unicel·lulars formats per cèl·lules eucariotes. 





1.1.- Què és la biosfera? 

1.2.- Què és un regne en biologia? 

1.3.- Quina és la diferència principal entre moneres i protists? 

1.4.- Quina diferència hi ha entre protists i protoctists? 

1.5.- Què són les espores? 

1.6.- Quins serien els grups d’organismes tal·lòfits? 

1.7.- Quins són els organismes cormòfits? 

1.8.- Què és un teixit animal? 

1.9.- Què és un òrgan? 

1.10.- Què és un aparell i un sistema?




2.- Lectura i qüestions: Les algues pluricel·lulars 

Les algues pluricel·lulars són uns organismes aquàtics ________________________________; 

per aquest motiu, els científics actualment les inclouen ___________________________________. 

No tenir teixits ben diferenciats significa que totes les cèl·lules, excepte les reproductores, són 

gairebé iguals, __________________________________________. Recordem que en un text 

anterior anomenavem aquest tipus d’organització cel·lular amb la paraula “tal·lus”. Malgrat tot, hi ha 

algunes espècies d’algues de mides grans, com les laminàries o els sargassos (1), que presenten 

estructures complicades, i els sargassos, a més a més, tenen unes vesícules plenes d’aire 

_____________________________, de manera que semblen realment vegetals marins! 

Segons els pigments que predominen a les seves cèl·lules, _________________________: les 

verdes, les brunes i les vermelles. ______________________________________, és a dir, que 

fan la fotosíntesi. __________________________________________________ d’aquestes algues 

es fan servir com a aliment a l’Orient (Japó) i en algun país europeu com a Irlanda (la “molsa 

irlandesa”). _____________________________________________ les vermelles i les brunes, i 

algunes viuen a les aigües dolces. 

2.1.- Completeu el text anterior amb les frases següents: 

1) ... que són òrgans de flotació 

2) Les algues verdes són petites i més simples que ... 

3) La majoria d’algues brunes i vermelles són marines i algunes ... 

4) ... amb els mateixos orgànuls, pigments i parets cel·lulars 

5) Totes són organismes amb nutrició autòtrofa ... 

6) ... es diferencien tres grups d’algues 

7) ... en el regne dels protoctists en comptes del regne vegetal 

8) ... que no tenen teixits ben diferenciats 

2.2.- A partir del text, proposeu una similitud entre les algues pluricel·lulars i els vegetals. 

2.3.- Expliqueu perquè actualment les algues pluricel·lulars s’agrupen amb les algues unicel·lulars i 

els protozous formant el regne dels protoctists. 

2.4.- Cerqueu en les pàgines 22 i 23 del llibre de text els criteris que es fan servir actualment per 

classificar els éssers vivents en els cinc regnes. 

Aclariments: 

1.- En la pàgina web www.cienciesnaturals.com/primer.eso/index002.html podeu 

trobar enllaços per veure imatges de laminàries i sargassos. 

2.- En el volum 4 de la “Història Natural dels Països Catalans” podeu observar moltes 

il·lustracions d’algues pluricel·lulars brunes i vermelles.




1.- Fixeu-vos en el dibuix següent, hi ha representades cèl·lules com les que hi ha en les parets in- 

ternes dels nostres budells. Assenyaleu-hi els orgànuls següents: nucli, reticle endoplasmàtic, 

aparell de Golgi, vacúols, ribosomes i membrana plasmàtica: 

2.- Fixeu-vos en el dibuix següent; expliqueu de quin tipus de cèl·lula es tracta i identifiqueu les 

estructures assenyalades:




3.- Fixeu-vos en el dibuix seguent; expliqueu de quin tipus de cèl·lula es tracta i identifiqueu sis 

estructures i orgànuls que comparteix aquesta cèl·lula amb un bacteri: 


 

5.- Expliqueu quina diferència hi ha entre els dos tipus de nutrició bacteriana. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

6.- Cremar aliments per obtenir energia és una activitat cel·lular anomenada respiració. Quants tipus 

de respiració bacteriana hi ha? Expliqueu-los. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




7.- Identifiqueu les estructures assenyalades en l’esquema adjunt i indiqueu de quin tipus de cèl·lula 

es tracta: 


 





9.- Lectura i qüestions: -continuació- 

 

9.1.- Quina és la principal diferència que hi ha entre els moneres i els protists? 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

9.2.- Quina diferència hi ha entre els protists i els protoctists? 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

9.3.- Expliqueu dues diferències entre els fongs i les algues pluricel·lulars: 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

9.4.- Expliqueu una similitud i una diferència entre els protozous i les algues unicel·lulars: 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

9.5.- Quina diferència hi ha entre un organisme tal·lòfit i un organisme cormòfit? 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




1.- Ompliu els espais buits del text amb les paraules següents: (entre parèntesi, les repeticions!) [20 

· 0.3 = 6.0 punts] 


flagels - bacteris (5) - cianobacteris - vivents - vida - mesosoma - unicel·lulars - 

 

2.- Expliqueu quina diferència hi ha entre els dos tipus de nutrició bacteriana. [2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


de respiració bacteriana hi ha? Expliqueu-los. [2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 





1.- Ompliu els espais buits del text següent: -a continuació hi ha algunes de les paraules, i tingueu 

en compte que hi ha paraules repetides!- [20 · 0.3 = 6.0 punts] 

- reproducció - gels - fotosíntesi - nuclear - ribosomes - planeta - flagels - cianobacteris - vivents 

- vida - mesosoma - unicel·lulars - 

 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 



................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 






 

1.1.- Quina és la principal diferència que hi ha entre els moneres i els protists? [2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

1.2.- Quina diferència hi ha entre els protists i els protoctists? [2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

1.3.- Expliqueu dues diferències entre els fongs i les algues pluricel·lulars. [2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

1.4.- Expliqueu una similitud i una diferència entre els protozous i les algues unicel·lulars. [2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

1.5.- Quina diferència hi ha entre un organisme tal·lòfit i un organisme cormòfit? [2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 





1.- Ompliu els espais buits del text següent: [10 · 0.3 = 3.0 punts] 

 

2.- Fixeu-vos en el dibuix seguent; expliqueu de quin tipus de cèl·lula es tracta i identifiqueu les 

estructures i orgànuls que s’han numerat: [8 · 0.25 = 2.0 p.] 

Tipus de cèl·lula: .................................................................................................. 

Orgànuls: 1) ........................... 2) .................................3) .................................. 

4) ......................... 5) ........................ 6) ............................. 7) ......................... 

3.- Quina diferència hi ha entre els protists i els protoctists? [2.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

4.- Expliqueu dues diferències entre els fongs i les algues pluricel·lulars. [2.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 






 

2.- Fixeu-vos en el dibuix seguent; expliqueu de quin tipus de cèl·lula es tracta i identifiqueu cinc 

estructures i orgànuls que comparteix aquesta cèl·lula amb un bacteri: [5 · 0.5 = 2.5 p.] 


Orgànuls: 1) ............................................ 2) ...................................................... 

3) ....................................... 4) ....................................... 5) ................................. 

3.- Quina diferència hi ha entre els protists i els protoctists? [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




4.- Expliqueu dues diferències entre els fongs i les algues pluricel·lulars. [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 



aparell de Golgi, vacúols, ribosomes i membrana plasmàtica i expliqueu de quin tipus de cèl·lula es 

tracta. [7 · 0.5 = 3.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 






· 0.15 = 3.0 punts] 



 





2.- continuació: 

funciona amb independència de les veïnes; només hi ha una excepció: les cèl·lules reproductores, 

generalment espores, són diferents de la resta. Cal recordar que totes les cèl·lules d’un organisme 

pluricel·lular provenen d’una primera cèl·lula individual que s’ha anat dividint. Els tal·lus els trobem en 

les algues pluricel·lulars i en els fongs. 

Una segona estructura pluricel·lular més complexa rep el nom de “corm” i es distingeix de l’anterior 

perquè les cèl·lules hi són molt diferenciades en les estructures i formes, i estan especialitzades en 

diferents tasques; és a dir, no funcionen independentment sinó que cadascuna fa una funció 

parcial que contribueix al funcionament general de tot l’organisme.>> 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 




Orgànuls: 1) ........................... 2) .................................3) .................................. 

4) ......................... 5) ........................ 6) ............................. 7) ......................... 



Ciències naturals 1r ESO Correcció examens 3 - full 1 



· 0.3 = 6.0 punts] 



 


Els bacteris autòtrofos es fan els seus propis aliments a partir de materials senzills i d’alguna font 

d’energia del medi que els envolta; en canvi, els bacteris heteròtrofos s’alimenten i obtenen l’energia 

de materials orgànics del medi on viuen. ............................................................................................... 

................................................................................................................................................................ 



Hi ha bacteris que amb l’ajut de l’oxigen de l’aire cremen alguns aliments per a l’obtenció de l’energia 

(s’anomenen bacteris aeròbics). Però hi ha uns altres bacteris que són capaços d’obtenir l’energia 

dels aliments sense fer servir l’oxigen de l’aire, són els bacteris anaeròbics. Finalment, hi ha 

bacteris que viuen a l’interior de cèl·lules eucariotes i els prenen l’energia! Aquests darrers són els 

paràsits intracel·lulars. .......................................................................................................................... 

................................................................................................................................................................





 


Els moneres són organismes unicel·lulars procariotes i els protists són unicel·lulars eucariotes. ....... 

................................................................................................................................................................ 


Els protoctists és un grup (un regne) format pels protists (organismes unicel·lulars eucariotes) i les 

algues pluricel·lulars. ............................................................................................................................. 


1a.) Els fongs són organismes terrestres i les algues pluricel·lulars són marines (n’hi ha també 

d’aigua dolça) - 2a.) Els fongs tenen nutrició heteròtrofa i les algues pluricel·lulars són organismes 

autòtrofos. ............................................................................................................................................. 

4.4.- Expliqueu una similitud i una diferència entre els protozous i les algues unicel·lulars. [2.0 punts] 

Similitud: són dos grups d’organismes unicel·lulars formats per cèl·lules eucariotes. - Diferència: els 

protozous tenen nutrició heteròtrofa i les algues unicel·lulars són autòtrofes. .................................... 

................................................................................................................................................................ 


L’organització cel·lular: en un organisme tal·lòfit totes les cèl·lules, excepte les reproductores, són 

idèntiques; en un cormòfit hi ha diferents tipus de cèl·lules, és a dir, hi ha teixits. ............................... 

................................................................................................................................................................





 



Tipus de cèl·lula: procariota (bacteri) 

Orgànuls: 1) vacúol 2) paret bacteriana 3) citoplasma 

4) nucleoide 5) membrana plasmàtica 6) mesosoma 7) ribosomes 

7.- Fixeu-vos en el dibuix del full seguent; expliqueu de quin tipus de cèl·lula es tracta [0.5 punts] i 

identifiqueu cinc estructures i orgànuls que comparteix aquesta cèl·lula amb un bacteri: [5 · 0.5 = 

2.5 p.]




7.- continuació: 

Tipus de cèl·lula: procariota (cianobacteri) 

Orgànuls que comparteixen amb els bacteris: 1) membrana plasmàtica 2) paret bacteriana 

5) vacúols 6) nucleoide 8) citoplasma 9) ribosomes






aparell de Golgi, vacúols, ribosomes i membrana plasmàtica i expliqueu de quin tipus de cèl·lula es 

tracta. [7 · 0.5 = 3.5 punts] 

És tracta d’un dibuix o un esquema d’unes cèl·lules eucariotes, és a dir, cèl·lules amb nucli. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................


Ciències naturals 1r ESO Sessió DVD - full 1 


1.- DVD: "Joies del Mar del Carib" de National Geographic Television, 2003. 

Tema: animals aquàtics d’una zona tropical: els esculls de corall. 

Guió: 

Esculls de corall - reproducció - larves a la deriva -celenterats- 

Manta gegant, Tauró d’escull caribeny, Mero negre, Mero tigre, Gobis -peixos- 

Esquelets petits de pòlips de corall -celenterats- 

Gambes netejadores -crustacis- 

Tortugues babau, Tortuges carei -rèptils- 

Peix emperador de cua groga -peixos- 

Calamars del Carib -mol·luscs cefalòpodes- 

Peix mandíbula de cap groc, Làbrids criolls, Làbrids espanyols, Peix lloro -peixos- 

Esponges de barril -porífers- 

Invasió primaveral de meduses -celenterats- 

Catxalots, Manatís -mamífers- 

Praderies de Thalassia -vegetals- 

Rèmores, Caràngids, Peix angel negre, Peix angel reina, Castanyoletes -peixos- 

Cogombres de mar -equinoderms- 

Fulles dels Sargassos (algues gegants que floten) -protoctists- 

Medusa gran col-i-flor verinosa, Aurèlies -celenterats- 

Llagostes, estratègies de defensa cap a les tortuges; llagostes que migren -crustacis- 

Algues que concentren calci i bancs de sorres blanques -protoctists- 

Llenguados -peixos- 

Navalles -mol·luscs bivalves- 

Dofins tacats de l’Atlàntic, Dofins mulars, Balenes amb gep i balenons -mamífers- 

2.- Qüestions: 

2.1.- Quines són les mides aproximades d’un escull de corall? 

2.2.- Quants centímetres creix un escull de corall en un any? 

2.3.- Cada quant les tortugues babau han de pujar a la superfície a respirar? 

2.4.- Quina espècie el mascle es guarda els ous a la boca? 

2.5.- Quins peixos es mengen els ous que ponen les femelles d’una altra espècie? 

2.6.- Per quines causes estan actualment en perill d’extinció els manatís? 

2.7.- Quins animals les femelles escampen les larves amb moviments de la cua? 

2.8.- On s’amaga el peix cogombre de les Bermudes? 

2.9.- Quants anys viu una tortuga babau? 

2.10.- Què mengen les tortugues carei? 

2.11.- Com s’aparellen els dofins? 

2.12.- Quina és la longitud d’un balenó quan neix?




3.- DVD: "Àrtic extrem" de National Geographic Television, 2003. 

Tema: animals aquàtics i terrestres d’una zona polar. El poble inuit. 

Guió: 

Un depredador solitari: l’ós blanc o polar, Foca ocelada, Guineu àrtica -mamífers- 

Les anèmones daurades -celenterats- 

Prades d’algues -protoctists- 

Bacallans de l’estret de Lancaster -peixos- 

Els somorgollaires, la versió àrtica del pingüí -ocells- 

Nius als penya-segats de l’illa Prince Leopold i ous en forma de pera 

Les balenes blanques o belugues, Morses -mamífers- 

Caragols o cargols carnívors de cloïsses -mol·luscs gastròpodes i bivalves- 

Balena de Groenlàndia o del cap arquejat, Narvals -mamífers- 

Meduses, copèpodes, caçadors flotants diminuts (zooplàncton)-celenterats i crustacis- 

Pollets de gavià argentat, Xatracs -ocells- 

Beluga (Delphinapterus leucas): cetaci odontocet de coloració blanca, de dentat molt reduït 

(de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals. La 

llargada oscil·la entre 3 i 7 m. Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del 

litoral àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i 

en alguns casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys. Són gregàries i poden 

constituir, a vegades, agrupaments molt amplis. Són ràpides i migren regularment; emeten 

sons submarins, aflautats. També són anomenades balenes blanques. 

Narval (Monodon monoceros): mamífer de l'ordre dels cetacis, desproveït d'aleta dorsal; a la 

mandíbula superior té dues dents, una de les quals, l'esquerra, es desenvolupa extraordinà- 

riament en els mascles, de manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada so- 

bre si mateixa, amb una llargada de més de 2,5 m. L'animal, sense comptar-hi la defensa, pot 

arribar a fer 5 m de llargària. És carnívor. La durada de la gestació no és coneguda, i la fe- 

mella pareix una cria única. Habita l'oceà Àrtic, però no n'hi ha més al sud del cercle polar. 

Antigament hom atribuïa propietats medicinals a les defenses dels narvals. 


4.1.- A quants quilograms de massa pot arribar un ós polar adult? 

4.2.- Què es mengen els óssos polars de la carn de foca? 

4.3.- A quina fondària es troben les anèmones daurades? 

4.4.- Quantes tones mètriques aproximadament de bacallans viuen a l’estret de Lancaster? 

4.5.- A quina fondària arriben els somorgollaires quan se submergeixen? 

4.6.- Què mengen les balenes blanques? 

4.7.- Quina diferència hi ha entre els dofins i les balenes blanques? 

4.8.- A més a més dels inuits, quins són els principals enemics de les morses? 

4.9.- Com s’anomenen les dents de les balenes de Groenlàndia? 

4.10.- Quan les belugues canvien la pell, quins ocells es mengen els trossos de pell vella?




5.- DVD: "Mamífers: un disseny guanyador" de David Attenborough i BBC/Discovery Chanel, 

2002. 

Tema: les principals característiques dels mamífers, el pèl i la llet materna. Els grans grups 

de mamífers. 

Guió: 

Guineu àrtica o polar -mamífer carnívor- 

Balena blava -mamífer cetaci- 

Equidna -mamífer monotrema- 

Ornitorinc -mamífer monotrema- 

Cormorà o corb marí -ocell- 

Opòssum o sariga -mamífer marsupial- 

Cangur -mamífer marsupial- 

Coala -mamífer marsupial- 

Opòssum meler -- 

Opòssum de muntanya -- 

Opòssum de cua anellada -- 

Cangur vermell o roig -- 

Ualabi -mamífer marsupial- 

Cangur gris -- 

Opòssum aquàtic o d’aigua -- 

Nyu de barba blanca -mamífer placentari- 


6.1.- Quin és l’animal de sang calenta més gran que ha existit mai? 

6.2.- Quin mamífer australià molt primitiu s’assembla a un eriçó i és ovípar? 

6.3.- L’ornitorinc, és ovípar o vivípar? 

6.4.- De què s’alimenten els ornitorincs? 

6.5.- D’on surt la llet de la femella de l’ornitorinc? 

6.6.- Què té a la punta del bec la cria d’ornitorinc? I per què serveix? 

6.7.- Què tenien els ornitorincs fòssils i no tenen els actuals? 

6.8.- Quin és l’únic aliment dels coales? 

6.9.- La paraula llatina “marsupium”, què significa? 

6.10.- Què mengen els opòssums de muntanya? 

6.11.- S’assemblen als cangurs i tenen les cues anellades; com s’anomenen? 

6.12.- Els cangurs, són ovípars o vivípars? 

6.13.- En el naixement d’un nyu de barba blanca, quin nom rep l’òrgan que és expulsat del 

cos de la mare després del nadó? 

6.14.- Dels tres grups de mamífers (monotremes, marsupials i placentaris), a quin pertany 

l’espècie humana?




7.- DVD: "Mamífers: grans caçadors" de David Attenborough i BBC/Discovery Chanel, 2002. 

Tema: els mamífers carnívors: dels fèlids i als cànids; caçadors solitaris i caçadors en grup. 

Guió: 

Xais i ovelles -mamífer artiodàctil- 

Conills -mamífer rosegador- 

Ermini o gran mostela -mamífer mustèlid- 

Serval -mamífer felí- 

Tigre siberià -mamífer felí- 

Mart americà -mamífer mustèlid- 

Fennec o guineu del desert -mamífer cànid- 

Escurçó cornut -rèptil ofidi- 

Guineu polar -mamífer cànid- 

Óssos marins africans -mamífers pinnípedes- 

Hienes -mamífer hiènid- 

Gossos de muntanya sudamericans -mamífer cànid- 

Licaons o gossos salvatges africans -mamífer cànid- 

Llops -mamífer cànid- 

Ants -mamífers artiodàctils- 

Cèrvols vermells europeus -mamífers artiodàctils- 

Lleons -mamífer felí- 

Zebres -mamífer artiodàctil- 

Guepard -mamífer felí- 

Impales -mamífer artiodàctil- 

Gaseles de Grant -mamífer artiodàctil- 

Cabres domèstiques de l’Índia -mamífer artiodàctil- 

Lleopard -mamífer felí- 


8.1.- Quina és la longitud d’un ermini? 

8.2.- Quin és el felí més petit? I què caça? 

8.3.- Indiqueu quatre famílies de carnívors: mustèlids, hiènids, ... 

8.4.- Quin és el felí més gran? 

8.5.- Quin és el mustèlid que viu als arbres i és descendent directe dels carnívors primitius? 

8.6.- Quin cànid viu al desert del Sahara? 

8.7.- Quins són els únics cànids amb peus membranosos? 

8.8.- Què cacen els licaons? 

8.9.- Són els cànids més grans i udolen... 

8.10.- De nit, qui hi veu millor, un lleó o un home? Quina relació hi ha? 

8.11.- A l’Àfrica, un felí solitari que caça gaseles de nit... 

8.12.- Un felí que li agrada el mateix tipus de carn que els humans...




9.- DVD: "Mamífers: devoradors de plantes" de David Attenborough i BBC/Discovery Chanel, 

2002. 

Tema: molts dels més grans depredadors del nostre planeta s’enfronten a una batalla diària, 

les seves preses estan fortament protegides per armadures, o són poc digeribles o fins i tot, 

són verinoses. En aquest capítol les víctimes són plantes... 

Guió: 

Elefant africà (Loxodonta africana) -mamífer proboscidi- 

Peresós de tres dits -mamífer edentat- 

Tapir americà -mamífer perissodàctil- 

Pica o llebre xiuladora princep -mamífer rosegador- 

Antílop jeroglífic -mamífer artiodàctil- 

Búfal cafre o africà (Bufalus caffer) -mamífer artiodàctil- 

Grans migracions d’herbívors: nyus de barba blanca, zebres, búfals, elefents, antílops... 

Caribú d’Alaska (Rangifer caribu) -mamífer artiodàctil- 

Antílops: Dic-dic de Kirk, Impala, Gerenuk o antílop girafa... -mamífer artiodàctil- 

Girafa -mamífer artiodàctil- 

Antílop americà -mamífer artiodàctil- 

Bisó americà -mamífer artiodàctil- 

Moltó de les Rocoses -mamífer artiodàctil- 

Sassabi o topi -mamífer artiodàctil- 


10.1.- Què és una bandada? 

10.2.- Què fa el peresós a terra un cop per setmana? 

10.3.- Com estalvia energia el peresós? 

10.4.- Quin és l’animal més gran de les selves d’Amèrica del Sud? 

10.5.- Què és l’estricnina? 

10.6.- Quin grup de microorganismes digereix la cel·lulosa? 

10.7.- Quin animal caça les piques de les Rocoses? 

10.8.- Què emmagatzemen les piques? 

10.9.- Quina és la funció de menjar caolí o caolinita en alguns animals? 

10.10.- Un dels antílops més petits de les sabanes africanes... 

10.11.- La longitud del coll d’una girafa pot arribar ser... 

10.12.- Les girafes dispersen les llavors de les plantes fins a... 

10.13.- Quina és l’avantatge principal de ser l’herbívor més gran? 

10.14.- Quin és el segon animal millor corredor? 

10.15.- Quina és la principal funció de les banyes? 

10.16.- Nom científic del búfal africà... 

10.17.- Quins animals es pinten amb fang?




· Lectura i qüestions: “Ets un Homo sapiens” 

El teu cos conté milers de milions de cèl·lules; ets un organisme pluricel·lular. Tens el costum de 

menjar cada dia i els teus aliments són cereals i derivats de la farina de blat, llet i derivats lactis, 

hortalisses, verdures, fruites, carn, peix i ous; ets un organisme heteròtrof. Les teves cèl·lules 

formen teixits molt diferenciats que conformen òrgans i aparells; ets un organisme del regne animal. 

En el teu cos hi ha un cordó nerviós acompanyat d’un esquelet intern; per tot això pertanys al tipus 

o fílum dels cordats. Com que vas néixer de la teva mare, que té o que tenia en aquell moment la 

capacitat d’alletar, ets un individu de la classe mamífer. Tens uns polzes (el dit primer i gros de la 

mà) oposables als altres dits i els ulls dirigits cap endavant, aleshores pertanys a l’ordre dels 

primats. 

Com que tens les cames llargues i els braços curts, no ets excessivament pelut i no camines de 

quatre grapes, ets de la família dels homínids, una categoria taxonòmica o tàxon que no té altres 

espècies vives. S’han trobat fòssils de diferents homínids però tots estan extingits menys nosaltres 

que formem el gènere: Homo i una sola espècie: sapiens. Per això el nom científic de l’espècie 

humana és: Homo sapiens. 

Qüestions: 

1.- El colob i el babuí són mones del vell món (Euràsia i Àfrica). Assenyaleu totes les caracterís- 

tiques i totes les categories taxonòmiques que comparteixen amb l’ésser humà. 

2.- El Gorilla gorilla és un mamífer de la família dels pòngids i l’ós polar (Thalarctos maritimus) n’és 

un altre que pertany a l’ordre dels carnívors (vegeu l’activitat núm. 5: “Les categories taxonòmi- 

ques”) 

2.1.- Quins tàxons comparteixen els goril·les i els óssos polars? 

2.2.- Expliqueu una diferència entre aquestes dues espècies de mamífers. 

3.- Proposeu tres exemples d’animals que no siguin mamífers, que tinguin esquelet intern i que no 

pertanyin a la mateixa classe. 

4.- La classe dels mamífers es subdivideix en tres subclasses (la subclasse és una nova categoria 

taxonòmica secundària) que són: la subclasse prototeris o monotremes, la metateris o marsupials, i 

la placentaris. Els primers ponen ous, són l’equidna i l’ornitorinc, els segons transporten els nounats 

molt poc desenvolupats en una bossa ventral, com els cangurs o els coales, entre d’altres, i els 

placentaris neixen acompanyats d’un òrgan sanguinolent, anomenat placenta. 

4.1.- A quina subclasse pertanyen la família camèlids, l’ordre rosegadors i el gènere 

Homo? 

4.2.- Quan fem grups en una subclasse, quin tàxon estem fent? 

4.3. A quin o quins fílums pertanyen l’equidna, el coala i els cangurs? 

5.- Com definirieu un organisme del regne animal?




- Per fer aquests exercicis heu de consultar els guions de les sessions de documentals.- 

1.- En el documental “Mamífers: grans caçadors” es mostraven exemples d’animals que són l’ali- 

ment dels carnívors i que pertanyen als rosegadors, pinnípedes i artiodàctils. Els pinnípedes són 

uns mamífers caracteritzats per la seva adaptació a la vida aquàtica i tenen les potes conformades 

per a la natació, especialment les anteriors, en forma d’aleta. Habiten a totes les mars, però sobre- 

tot a les aigües àrtiques i antàrtiques. [4 · 0.25 = 1.0 punt] 

1.1.- Anomeneu dos artiodàctils africans: ......................................................................... 

1.2.- Exemple d’una espècie de pinnípede: ......................................................................... 

1.3.- Un artiodàctil d’Amèrica del Nord: ......................................................................... 

1.4.- Els artiodàctils i rosegadors, a quin tàxon corresponen? ............................................ 

2.- Indiqueu a quina família dels carnívors pertanyen els animals següents: [4 · 0.25 = 1.0 punt] 

· Licaó (Lycaon pictus) ...................................................................................... 

· Guepard (Acynonyx jubatus) ...................................................................................... 

· Hiena bruna (Hyaena brunea) ...................................................................................... 

· Ermini (Mustela erminea) ...................................................................................... 

3.- Associeu les característiques següents a grups d’invertebrats: [4 · 0.25 = 1.0 punt] 

· Són animals filtradors ................................................... 

· Tenen el cos tou amb una massa visceral o mantell ................................................... 

· Són animals de simetria radial ................................................... 

· Tenen un peu format per tentacles ................................................... 

4.- Lectura: “Ets un Homo sapiens” 

 

4.1.- El colob i el babuí són mones del vell món. Expliqueu a partir del text tres característiques que 

comparteixen amb l’ésser humà. [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




4.2.- Expliqueu perquè els éssers humans som organismes heteròtrofos. [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

5.- Anomeneu cinc gèneres que es poden trobar en els enunciats dels exercicis del full anterior. [5 

· 0.2 = 1.0 punt] 

1) ................................................. 2) ................................................. 

3) ................................................. 4) ................................................. 

5) ................................................. 

6.- Qüestions de seguiment dels documentals: -copieu les respostes dels vostres guions- [5 · 0.4 = 

2.0 punts] 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

7.- El narval (Monodon monoceros): és un cetaci desproveït d'aleta dorsal; a la mandíbula superior 

té dues dents, una de les quals, l'esquerra, es desenvolupa extraordinàriament en els mascles, de 

manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada sobre si mateixa, amb una llargada de 

més de 2,5 m. L'animal, sense comptar-hi la defensa, pot arribar a fer 5 m de llargària. La durada de 

la gestació no és coneguda, i la femella pareix una cria única. Antigament hom atribuïa propietats 

medicinals a les defenses dels narvals. Expliqueu el tipus d’alimentació d’aquest animal, les zones 

on habita i les característiques principals dels tàxons -classe i ordre- als que pertany. [4 · 0.5 = 2.0 

punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 







 

1.1.- El Gorilla gorilla és un mamífer de la família dels pòngids. Expliqueu a partir del text tres 

característiques que comparteixen amb l’ésser humà. [1.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


2.4 punts] 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................




3.- En el documental “Mamífers: grans caçadors” es mostraven molts exemples d’animals carnívors 

i algunes de les seves preses que pertanyen als rosegadors, pinnípedes i artiodàctils. Els pin- 

nípedes són uns mamífers caracteritzats per la seva adaptació a la vida aquàtica i tenen les potes 

conformades per a la natació, especialment les anteriors, en forma d’aleta. Habiten a totes les 

mars, però sobretot a les aigües àrtiques i antàrtiques. [4 · 0.4 = 1.6 punts] 

3.1.- Anomeneu dos cànids africans: ......................................................................... 

3.2.- Exemple d’una espècie de pinnípede: ......................................................................... 

3.3.- Un artiodàctil d’Amèrica del Nord: ......................................................................... 

3.4.- Els artiodàctils i rosegadors, a quin tàxon corresponen? ............................................ 

4.- La beluga (Delphinapterus leucas) és un cetaci odontocet de coloració blanca, de dentat molt 

reduït (de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals. La 

llargada oscil·la entre 3 i 7 m. Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral 

àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns 

casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys. Són gregàries, són ràpides, migren regu- 

larment i emeten sons submarins, aflautats. [5 · 0.4 = 2.0 punts] 

4.1.- Quin altre nom reben les belugues? ......................................................................... 

4.2.- A quin gènere pertany la beluga? ......................................................................... 

4.3.- Què significa “distribució circumpolar”? ......................................................................... 

.................................................................................................................................................. 

.................................................................................................................................................. 

4.4.- Què vol dir que les belugues són gregàries? ................................................................. 

.................................................................................................................................................. 

.................................................................................................................................................. 

4.5.- Què vol dir que les belugues migren? ......................................................................... 

.................................................................................................................................................. 

.................................................................................................................................................. 

5.- Associeu les característiques següents a grups d’invertebrats: [5 · 0.3 = 1.5 punts] 

· Una closca d’una sola peça (n’hi ha però sense closca) ................................................... 

· Tenen tres parells de potes i dos parells d’ales ................................................... 

· Cos en forma de sac i una boca envoltada de tentacles ................................................... 

· Cos tou amb una massa visceral o mantell ................................................... 

· Les erugues són les formes larvàries ................................................... 






1.- En el documental “Mamífers: grans caçadors” es mostraven exemples d’animals que són l’ali- 

ment dels carnívors i que pertanyen als rosegadors, pinnípedes i artiodàctils. Els pinnípedes són 

uns mamífers caracteritzats per la seva adaptació a la vida aquàtica i tenen les potes conformades 

per a la natació, especialment les anteriors, en forma d’aleta. Habiten a totes les mars, però sobre- 

tot a les aigües àrtiques i antàrtiques. [4 · 0.25 = 1.0 punt] 

1.1.- Anomeneu dos artiodàctils africans: zebres, impales (i/o gaseles de Grant) 

1.2.- Exemple d’una espècie de pinnípede: óssos marins africans 

1.3.- Un artiodàctil d’Amèrica del Nord: ants 

1.4.- Els artiodàctils i rosegadors, a quin tàxon corresponen? odres 

2.- Indiqueu a quina família dels carnívors pertanyen els animals següents: [4 · 0.25 = 1.0 punt] 

· Licaó (Lycaon pictus) cànids 

· Guepard (Acynonyx jubatus) felins 

· Hiena bruna (Hyaena brunea) hiènids 

· Ermini (Mustela erminea) mustèlids 

3.- Associeu les característiques següents a grups d’invertebrats: [4 · 0.25 = 1.0 punt] 

· Són animals filtradors bivalves 

· Tenen el cos tou amb una massa visceral o mantell mol·luscs 

· Són animals de simetria radial equinoderms 

· Tenen un peu format per tentacles cefalòpodes 


 

4.1.- El colob i el babuí són mones del vell món. Expliqueu a partir del text tres característiques que 

comparteixen amb l’ésser humà. [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

Tenen (o tenim) els polzes oposables als altres dits de les mans, els ulls dirigits cap endavant i són 

(o som) vivípars, que significa que van (o vam) desenvolupar-se (-nos) dintre la (nostra) mare. ...... 

................................................................................................................................................................





................................................................................................................................................................ 

Els nostres aliments són materials d’origen orgànic i provenen d’altres organismes vius o d’alguns 

dels seus òrgans o aparells (fruits, llavors, fulles, ous, etc.) ............................................................... 

................................................................................................................................................................ 

5.- Anomeneu cinc gèneres que es poden trobar en els enunciats dels exercicis del full anterior. [5 

· 0.2 = 1.0 punt] 

1) Lycaon 2) Acynonyx 

3) Hyaena 4) Homo 

5) Mustela 


2.0 punts] 


......... Per la contaminació i pels caçadors furtius. ................................................................................ 


......... Uns 60 anys, aproximadament .................................................................................................... 


......... El greix ......................................................................................................................................... 


......... 90 metres ..................................................................................................................................... 


......... Gossos de muntanya sudamericans ........................................................................................... 

7.- El narval (Monodon monoceros): és un cetaci desproveït d'aleta dorsal; a la mandíbula superior 

té dues dents, una de les quals, l'esquerra, es desenvolupa extraordinàriament en els mascles, de 

manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada sobre si mateixa, amb una llargada de 

més de 2,5 m. L'animal, sense comptar-hi la defensa, pot arribar a fer 5 m de llargària. La durada de 

la gestació no és coneguda, i la femella pareix una cria única. Antigament hom atribuïa propietats 

medicinals a les defenses dels narvals. Expliqueu el tipus d’alimentació d’aquest animal, les zones 

on habita i les característiques principals dels tàxons -classe i ordre- als que pertany. [4 · 0.5 = 2.0 

punts] 

................................................................................................................................................................ 

Són animals de la classe mamífers i de l’ordre dels cetacis que viuen en l’oceà glaciar Àrtic, per 

sobre del cercle polar, i són animals carnívors. .................................................................................... 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 







 

1.1.- El Gorilla gorilla és un mamífer de la família dels pòngids. Expliqueu a partir del text tres 

característiques que comparteixen amb l’ésser humà. [1.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

Tenen (o tenim) els polzes oposables als altres dits de les mans, els ulls dirigits cap endavant i són 

(o som) vivípars, que significa que van (o vam) desenvolupar-se (-nos) dintre la (nostra) mare. ...... 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

Els nostres aliments són materials d’origen orgànic i provenen d’altres organismes vius o d’alguns 

dels seus òrgans o aparells (fruits, llavors, fulles, ous, etc.) ............................................................... 

................................................................................................................................................................ 


2.4 punts] 


......... Tapir americà ............................................................................................................................... 


......... Gossos de muntanya sudamericans ........................................................................................... 


......... Dic-dic de Kirk .............................................................................................................................. 


......... Una dent que serveix per trencar la closca de l’ou. .................................................................... 


......... de 2 metres .................................................................................................................................. 


......... Per la contaminació i pels caçadors furtius. ................................................................................




3.- En el documental “Mamífers: grans caçadors” es mostraven molts exemples d’animals carnívors 

i algunes de les seves preses que pertanyen als rosegadors, pinnípedes i artiodàctils. Els pin- 

nípedes són uns mamífers caracteritzats per la seva adaptació a la vida aquàtica i tenen les potes 

conformades per a la natació, especialment les anteriors, en forma d’aleta. Habiten a totes les 

mars, però sobretot a les aigües àrtiques i antàrtiques. [4 · 0.4 = 1.6 punts] 

3.1.- Anomeneu dos cànids africans: licaons i fennecs 

3.2.- Exemple d’una espècie de pinnípede: óssos marins africans 

3.3.- Un artiodàctil d’Amèrica del Nord: ants 

3.4.- Els artiodàctils i rosegadors, a quin tàxon corresponen? ordres 

4.- La beluga (Delphinapterus leucas) és un cetaci odontocet de coloració blanca, de dentat molt 

reduït (de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals. La 

llargada oscil·la entre 3 i 7 m. Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral 

àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns 

casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys. Són gregàries, són ràpides, migren regu- 

larment i emeten sons submarins, aflautats. [5 · 0.4 = 2.0 punts] 

4.1.- Quin altre nom reben les belugues? balenes blanques 

4.2.- A quin gènere pertany la beluga? Delphinapterus 

4.3.- Què significa “distribució circumpolar”? ......................................................................... 

Que viuen al voltant d’un pol geogràfic; les beluges s’escampen per tot l’oceà Àrtic durant 

l’estiu........................................................................................................................................ 

.................................................................................................................................................. 

4.4.- Què vol dir que les belugues són gregàries? ................................................................. 

Que viuen en bandades, en grup d’individus molt nombrosos. ............................................... 

.................................................................................................................................................. 

4.5.- Què vol dir que les belugues migren? ............................................................................ 

Que durant l’estiu polar viuen en les zones costaneres de l’oceà Àrtic i l’hivern el passen en 

.................................................................................................... 

els litorals de l’Atlàntic nord. 

5.- Associeu les característiques següents a grups d’invertebrats: [5 · 0.3 = 1.5 punts] 

· Una closca d’una sola peça (n’hi ha però sense closca) gastròpodes 

· Tenen tres parells de potes i dos parells d’ales insectes 

· Cos en forma de sac i una boca envoltada de tentacles celenterats 

· Cos tou amb una massa visceral o mantell mol·luscs 

· Les erugues són les formes larvàries insectes 





11.- DVD: "Mamífers: habitants del mar" de David Attenborough i BBC/Discovery Chanel, 2002. 

Tema: des del primer moment en que els éssers vivents van colonitzar el medi terrestre va 

començar una cursa per l’aliment. Milions d’anys de competència van portar a algunes 

espècies d’animals terrestres cap a una immens rebost: les aigües dels rius, mars i oceans. 

Guió: 

Elefant asiàtic (Elephas cuaxomus) -mamífer proboscidi- 

Talp de riu -mamífer insectívor- 

Llúdria marina o llúdriga marina -mamífer carnívor- 

Lleó marí -mamífer carnívor- 

Llits d’algues (pluricel·lulars, organismes del regne dels protoctists) 

Foques (comunes, anellades, caputxines, marbrades...) -mamífer carnívor- 

Guineu àrtica, ós polar -mamífers carnívors- 

Manatí -mamífer sirenis- 

Dofins (del Ganges, comuns, de l’Amazones...) -mamífer cetaci- 

Balenes (blaves, geparudes, franques australs...) -mamífer cetaci- 


12.1.- Quina seria la primera funció de la trompa dels elefants? 

12.2.- Quina part del planeta és coberta pels oceans? 

12.3.- Una adaptació corporal de les llúdries marines a la vida submarina... 

12.4.- Com dormen les llúdries marines? 

12.5.- Quins animals amb orelles, i parents de les llúdries, tenen les potes davanteres en 

forma de rems? 

12.6.- Quins són els dos depredadors principals de les foques de l’Àrtic? 

12.7.- Quant de temps poden estar sense respirar les foques adultes? 

12.8.- Fins a quina distància un ós polar pot detectar l’alè d’una foca? 

12.9.- Per què són animals agressius les llúdries, les foques i els lleons marins? 

12.10.- Quants milions d’anys fa que els animals herbívors van tornar a l’aigua? 

12.11.- Quins òrgans ens relacionen els manatís amb els elefants? 

12.12.- Quin és el nom científic de l’elefant asiàtic? 

12.13.- Quina és l’espècie de mamífer aquàtic que és completament cec? 

12.14.- Quins peixos són l’aliment de les bandades de dofins a la mar oberta? 

12.15.- Quins mamífers cetacis s’alimenten de plàncton? 

12.16.- Quantes vegades per minut batega el cor d’una balena blava? 

12.17.- Quin és el pes d’un mascle de balena franca austral? 

12.18.- Quina és la longitud del penis d’una balena franca?




13.- DVD: "Mamífers: rosegadors implacables" de David Attenborough i BBC/Discovery 

Chanel, 2002. 

Tema: tots els rosegadors, des del petit ratolí de camp comú fins als poderosos castors 

euroasiàtics i americans, tenen unes dents incisives, tallants, situades a la part anterior de 

cada mandíbula, entre els dos ullals, que creixen constantment; i amb un esmalt esmolat que 

fa les funcions d’un cisell (eina per tallar o desbastar blocs de metall o pedra). 

Guió: 

Micos de cara blanca -mamífer primat- 

Agutí (Dasyprocta agouti) -mamífer rosegador- 

Esquirols arboris, grisos (gènere Sciurus) -mamífers rosegadors- 

Rata cangur del desert (Dipodomys deserti) -mamífer rosegador- 

Serp toro -rèptil ofidi- 

Marmota alpina (Marmota marmota) -mamífer rosegador- 

Castor americà (Castor canadensis) -mamífer rosegador- 

Rata mesquera (Ondatra zibethicus) -mamífer rosegador- 

Porc espí africà (Hystrix cristata) -mamífer rosegador- 

Esquirols de terra (Cynomys ludovicianus) -mamífer rosegador- 

Talp de ribera o rata talp nua (Heterocephalus glaber) -mamífer rosegador- 

Linx americà -mamífer carnívor- 

Ratolins de la collita (Micromys minutus) -mamífer rosegador- 

Ratolins domèstics -mamífer rosegador- 

Llebre de la Patagònia o Marà (Dolichotus patagonum) -mamífer rosegador- 

Mussol de lloriguera -ocell rapinyaire nocturn- 

Corriol -ocell caràdrid- 

Capibara (Hydrochoerus capybara) -mamífer rosegador- 


14.1.- Quina és la matèria tova de les dents incisives dels rosegadors? 

14.2.- Quantes espècies de rates i ratolins hi ha al món? 

14.3.- Un gènere de rosegadors escaladors d’arbres... 

14.4.- Quins són els arbres que produeixen glans a la tardor? 

14.5.- Què tenen a les galtes les rates cangur del desert de Mojave? 

14.6.- Com delimiten el territori les marmotes alpines? 

14.7.- Quantes cries tenen les marmotes en cada ventrada? (una ventrada és el conjunt de 

nats d’un mateix part) 

14.8.- Dos mamífers enemics dels castors americans... 

14.9.- Què menga un porc espí? 

14.10.- Quants individus poden formar una colònia de talps de ribera? 

14.11.- Quantes ventrades poden tenir els ratolins de collita, cada temporada? 

14.12.- Què mengen els capibares? 

14.13.- On tenen les glàndules d’essències masculines els capibares?




15.- DVD: "Mamífers: espavilats, oportunistes i vividors" de David Attenborough i BBC / Discovery 

Chanel, 2002. 

Tema: malgrat que la majoria de mamífers tenen dietes molt especialitzades, n’hi ha alguns 

que són capaços d’aprofitar gairebé tot el que troben al seu voltant! 

Guió: 

Ós panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) -mamífer carnívor- 

Ós rentador nord-americà (cast. mapache - Procyon lotor) -mamífer rosegador- 

Mamífers primitius i fòssils 

Babirussa (Babyrussa babyrussa) -mamífer artiodàctil de la família dels súids- 

Senglar o porc senglar (Sus scrofa) -mamífer artiodàctil- 

Gos rentador o viverrí (Nyctereutes procyonoïdes) -mamífer carnívor- 

Gall domèstic / gallina domèstica (Gallus gallus) -ocell fasianiforme- 

Guineu (Vulpes vulpes) -mamífer carnívor- 

Rata-penada / rata-pinyada (pl. rates-pinyades) -mamífers quiròpters- 

Mofeta (Mephitis mephitis) -mamífer carnívor de la família dels mostèlids- 

Ós gris d’Alaska (Ursus horribilis) -mamífers carnívors- 

Ós morrut o llavi-gros (Melursus ursinus) -mamífers carnívors- 

Rata comuna o de claveguera (Rattus norvegicus) -mamífer rosegador família dels múrids- 


16.1.- Quina és la peculiaritat de la dieta dels óssos panda gegants? 

16.2.- Què és un omnívor? 

16.3.- Quin és el sentit més desenvolupat en l’ós rentador? 

16.4.- A quin estat pertany l’illa de Sulawesi? 

16.5.- Què cerquen les babirusses en els fangars? 

16.6.- A quina família pertanyen els porcs senglars? 

16.7.- Quantes cries tenen els gossos rentadors en una ventrada? 

16.8.- Quí té cura dels cadells dels gossos rentadors? 

16.9.- Quants dies poden estar les mofetes i els óssos rentadors cercant aliment en les coves 

on crien les rates-pinyades? 

16.10.- Quantes calories crema un ós gris d’Alaska durant la hivernació? 

16.11.- Quan hi ha molts salmons, quines parts es mengen els óssos grissos d’Alaska? 

16.12.- Quantes baies es pot menjar un ós en un dia? 

16.13.- Què cerquen els óssos morruts en els termiters? 

16.14.- Quins animals amb un gran olfacte i bons trepadors s’han adaptat a les grans ciutats 

nord-americanes? 

16.15.- Quin animal territorial provinent del medi rural s’ha adaptat a les ciutats del Regne Unit? 

16.16.- A quin país estan protegides les rates? 

16.17:- Quina és la mida màxima d’una colònia salvatge de rates? 

16.18.- Quina és l’espècie de mamífer més pròspera? I a quina família pertany?




17.- DVD: "Génesis: una creación de cuatro mil millones de años" (en castellà) del Museu de 

Ciències de Minnesota i produïda per Grafic Films Corporation, 1999. 

Tema i guió: l’origen de la Terra i del Sistema Solar a partir d’una supernova; la formació de 

l’escorça, Pangea, el supercontinent que es va fragmentar; la formació dels oceans; la teoria 

de la tectònica de plaques global; l’expansió dels fons marins; les erupcions volcàniques 

submarines; l’origen de les illes volcàniques; les forces que alteren l’escorça terrestre; la 

subducció o la destrucció de les plaques; l’origen del vulcanisme; la desaparició de la 

civilització minoica; la col·lisió de continents i la formació de serralades de muntanyes; les falles 

i els terratrèmols. 


18.1.- Quina edat se suposa que té l’Univers conegut? 

18.2.- Què és una supernova? 

18.3.- Quina força va iniciar la formació del Sistema Solar? 

18.4.- Quants anys té el nostre planeta? 

18.5.- Les primeres erupcions volcàniques de la Terra, què van formar? 

18.6.- Quants anys fa que es va fracturar Pangea? 

18.7.- Quan van aparèixer els primers ocells? 

18.8.- Quants anys fa que es van separar l’Índia i l’Antàrtida? 

18.9.- Aproximadament, quan van desaparèixer els dinosaures, quina serralada de muntanyes 

es va formar? 

18.10.- Quina és l’illa volcànica més gran del món? 

18.11.- Què és Surtsey? 

18.12.- Quina és la longitud de la Vall del Rift d’Àfrica? 

18.13.- Qui són més antics: els rèptils o els mamífers? 

18.14.- Quants anys tenen els Alps? 

18.15.- On es troba la falla de Sant Andreu (o S. Andrews)? 

18.16.- Quina ciutat va patir un gran terratrèmol i, a continuació, un incendi, l’any 1906?




19.- DVD: "Mamífers: menjar per pensar" de David Attenborough i BBC / Discovery Chanel, 

2002. 

Tema: entre tots els mamífers, els éssers humans semblem ésser únics! Però, quan vam 

començar en realitat a allunyar-nos de la nostra condició de mamífers? Els orangutans, els 

ximpanzés i els goril·les comparteixen moltes característiques amb l’espècie humana. 

Guió: 

Orangutan (Pongo pygmaeus) -mamífer primat- 

Tigre (Panthera tigris) -mamífer carnívor- 

Ximpanzé (Pan troglodytes) -mamífer primat- 

Micos còlobs (Colobus sp) -mamífers primats- 

Goril·la (Gorilla gorilla) -mamífer primat de la família dels pòngids- 

Cudú (Strepsiceros strepsiceros) -mamífer artiodàctil de la família dels bòvids- 


20.1.- Dues habilitats dels orangutans... 

20.2.- Per què és “humana” la mà d’un orangutan? 

20.3.- Quin és l’aliment preferit dels primats? 

20.4.- Quants anys necessita una cria d’orangutan per adquirir el mateix coneixement del 

bosc que la seva mare? 

20.5.- Per què viuen sòls els orangurants adults? 

20.6.- Què mengen els orangutans del nord de Sumatra? 

20.7.- A quin país hi ha una “cultura” de simis superior a la dels orangutans? 

20.8.- Què fan els mascles joves de ximpanzés de Ngogo per mantenir la unió de la 

comunitat? 

20.9.- A quin gènere pertanyen els còlobs vermells? 

20.10.- Quins són els nostres “parents” vius més propers? 

20.11.- A quin país es troben les gorges d’Olduvai? 

20.12.- Quants anys fa de les petjades de Laetoli? 

20.13.- Què va passar fa sis milions d’anys al nostre planeta? 

20.14.- Per què els nostres avantpassats van començar caminar amb dues potes? 

20.15.- Com és la dieta dels goril·les? 

20.16.- Quina és la tècnica de caça més antiga? 

20.17:- Quina és la finalitat de la suor? 

20.18.- Quan es van construir els primers gratacels de Nova York? 

20.19.- Cap a quin any van “morir” les ciutats maies? 

20.20.- Quantes persones hi havia al nostre planeta a l’època dels maies?




1.- Associem característiques a grups d’invertebrats: 

1) Esquelet de plaques calcàries, fixes o mòbils. ................................. 

2) Cos dividit en cap, tòrax i abdomen. ................................. 

3) Animals filtradors. ................................. 

4) Cos allargat i cilíndric dividit en segments o anells. ................................. 

5) Cos tou amb una massa visceral o mantell. ................................. 

6) Cinc parells de potes articulades. ................................. 

7) Cos en forma de sac i una boca envoltada de tentacles. ................................. 

8) Cos allargat amb nombrosos parells de potes. ................................. 

9) Animals de simetria radial. ................................. 

10) Una closca d’una sola peça (n’hi ha però sense closca) ................................. 

11) Tenen apèndixs articulats. ................................. 

12) Les erugues són les formes larvàries. ................................. 

13) Tenen quatre parells de potes. ................................. 

14) Tenen un esquelet extern rígid amb zones flexibles. ................................. 

15) Tenen un peu format per tentacles. ................................. 

16) Cossos perforats amb porus i en forma de sac. ................................. 

17) Cos tancat entre dues closques o valves. ................................. 

18) Viuen fixats a les roques del fons marí. ................................. 

19) Tenen un peu ample, pla i en posició ventral. ................................. 

20) Tenen tres parells de potes i dos parells d’ales. ................................. 

2.- A quins grups d’invertebrats pertanyen els animals següents? 

1) Peixet de plata - ................................. - 2) Cogombre de mar - ................................. - 

3) Escorpí - ................................. - 4) Cloïssa - ................................. - 

5) Sangonera - ................................. - 6) Musclo - ................................. - 

7) Mosca - ................................. - 8) Estrella de mar - ................................. - 

9) Medusa - ................................. - 10) Tèrmit - ................................. - 

11) Pop - ................................. - 12) Cuc de terra - ................................. - 

13) Pegellida - ................................. - 14) Puça - ................................. - 

15) Llimac - ................................. - 16) Gorgònia - ................................. - 

17) Escarabat - ................................. - 18) Sípia - ................................. - 

19) Centcames - ................................. - 20) Cranc de riu - ................................. -




3.- Associem característiques a grups de vertebrats: 

1) Pell fina sense escates, tetràpodes i sense coll. ................................. 

2) Cos cobert de pell amb pèl. ................................. 

3) Moviment per reptació. ................................. 

4) Brànquies o ganyes protegides pels opercles. ................................. 

5) Larves aquàtiques de respiració branquial i adults 

amb respiració pulmonar. ................................. 

6) Aletes carnoses i rígides i esquelet cartilaginós. ................................. 

7) Pell recoberta d’escates seques i dures. ................................. 

8) Bec corni sense dents. ................................. 

9) Cordó esquelètic intern. ................................. 

10) Cos cobert de denticles dèrmics diminuts. ................................. 

11) Les cries s’alimenten de la llet segregada per les 

glàndules mamàries. ................................. 

12) Cos cobert de plomes. ................................. 

13) Pell coberta d’escates i aletes formades per làmines 

i una carcassa de radis espinosos. ................................. 

14) Tub nerviós longitudinal. ................................. 

Tipus Cordats - Classe Peixos cartilaginosos o Condictis - Cl. Peixos ossis o 

Osteïctis - Cl. Amfibis - Cl. Rèptils - Cl. Ocells - Cl. Mamífers. 

4.- A quines classes pertanyen els animals següents? 

1) Dragó - ................................. - 2) Seitó - ................................. - 

3) Corb de mar - ................................. - 4) Puput - ................................. - 

5) Talp - ................................. - 6) Esquirol - ................................. - 

7) Palometa - ................................. - 8) Tritó marbrat - ................................. - 

9) Orangutan - ................................. - 10) Salmó - ................................. - 

11) Rajada - ................................. - 12) Cèrvol - ................................. - 

13) Escurçó ibèric - ................................. - 14) Òliba - ................................. - 

15) Gripau comú - ................................. - 16) Òrix - ................................. - 

17) Catxalot - ................................. - 18) Tauró - ................................. - 

19) Tortuga grega - ................................. - 20) Perdiu - ................................. -




5.- Les categories taxonòmiques: 

www.cienciesnaturals.com/primer.eso/index002.html 

En el sistema de classificació dels éssers vius que es fa servir actualment cal diferenciar els noms 

dels diferents grups d'animals de les categories taxonòmiques o tàxons. Recordeu que els tàxons 

principals són: regne, tipus (o fílum), classe, ordre, família, gènere i espècie. A continuació teniu 

una classificació que correspon a set espècies de vertebrats: la capibara, el flamenc, l'ós blanc o 

polar, la llama, la tortuga de les Galápagos, el goril·la i l’espècie humana. 

Per altra banda, cal recordar que els noms científics de les espècies són compostos, és a dir, 

estan formats per dos mots d'origen llatí, i que el primer correspon al gènere i el segon a l'espècie. 

Així, el nom científic de l'espècie humana és Homo sapiens i la paraula "Homo" correspon al gènere 

i "sapiens" a l'espècie.




5.- Les categories taxonòmiques: -continuació- 

Qüestions 

5.1.- Quin és el nom científic de la capibara, el flamenc i l'ós blanc? 

5.2.- A quina família pertany l'espècie humana? 

5.3.- A quines classes pertanyen el flamenc i la tortuga de les Galápagos? 

5.4.- Quin és el tipus o filum al que pertanyen totes les espècies representades en la figura adjunta 

del full anterior? 

-hi ha les fotografies dels animals a la pàgina web: www.cienciesnaturals.com/primer.eso/index002.html- 

5.5.- Assenyaleu una característica comuna a tots els rosegadors. 

5.6.- Assenyaleu una característica comuna als pòngids i als homínids. 

5.7.- Quants ordres hi ha en la figura adjunta? I quantes famílies? 

5.8.- Indiqueu els gèneres als que pertanyen la llama, l'ós blanc i el goril·la. 

5.9.- On viuen les capibares? I els flamencs? 

5.10.- Proposeu dos exemples més d'artiodàctils que també pertanyin a la família dels camèlids, i 

dos que no hi pertanyin. 

5.11.- Cerqueu informació dels grups als que pertanyen el lleopard, l’ocapi i l’òrix comú (hi ha 

fotografies a la pàgina web: www.cienciesnaturals.com/primer.eso/index002.html) i també, el 

corres-ponent nom científic.




1.- Ordeneu de més antic a més recent els fenòmens següents: a) aparició dels primers ocells al 

nostre planeta; b) formació dels Alps; c) formació del planeta Terra; d) retorn dels mamífers 

herbívors a l’aigua; e) trencament del supercontinent Pangea; i f) origen de l’Univers conegut. 

Indiqueu quants anys d’antiguitat suposen els científics a cada fenomen; recordeu que heu de 

consultar el guions dels DVD: “Mamífers habitants del mar” i “Génesis”. 

2.- Assenyaleu tres mamífers que siguin bastant freqüents a casa nostra (al nostre país), que 

siguin d’ordres diferents i que tinguin una dieta molt variada, és a dir, que siguin uns oportunistes. 

Indiqueu a més a més del nom comú, el nom científic, la família i la classe a la que pertanyen. 

3.- Consulteu la llibreta d’apunts i activitats i completeu el text següent: 

 

4.- Feu un esquema del cicle hidrològic o cicle de l’aigua. 

5.- Feu una cadena tròfica amb els organismes següents que viuen a l’alzinar: mostela, guineu, 

alzina, musaranya i cuc de terra. Indiqueu a més, l’organisme productor i els organismes consu- 

midors (primaris, secundaris, terciaris). 

6.- En la cadena tròfica següent: posidònia > garota > juliola > vaca serrana > llobarro, indiqueu: 

a) organisme o organismes del tipus cordats; b) organisme (-s) de la classe osteïctis; c) organisme 

(-s) del regne vegetal; d) organisme (-s) del tipus equinoderms, i e) organisme (-s) que viu en el 

medi marí.




7.- A continuació teniu una llista d’expressions o de conceptes que heu de classificar en les tres 

categories següents: a) Formes de relleu - b) Agents o factors geològics interns - c) Agents o fac- 

tors geològics externs. 

Conceptes: onatge - col·lisió de continents - altiplà - expansió del fons de l’Atlàntic - vent - dunes - 

moviments sísmics - rius - delta - pluges - moviments de les plaques de l’escorça - penya-segats - 

erupcions volcàniques - platges - geleres - cingles - serralades de muntanyes - torrents - 

terrasses fluvials - nevades - congostos. 

Exemple: terrasses fluvials = categoria a) Formes de relleu. 

8.- Expliqueu què és un penya-segat, un delta, una terrassa fluvial i un congost. 

9.- Completeu el bloc diagrama adjunt:




1.- A partir del dibuix adjunt, indiqueu les capes internes de la Terra. [5 · 0.30 = 1.5 punts] 

2.- Consulteu la llista d’animals dels guions de les sessions de DVD (de la 5 a la 8) i contesteu les 

qüestions següents: [5 · 0.20 = 1.0 punt] 

2.1.- Nom científic del porc senglar: ......................................................................... 

2.2.- Nom científic de l’elefant asiàtic: ......................................................................... 

2.3.- Ordre al que pertany la mofeta: ......................................................................... 

2.4.- Família a la que pertany la babirussa: ......................................................................... 

2.5.- Gènere al que pertany la guineu: ......................................................................... 

3.- Ompliu els espais buits del paràgraf següent: [10 · 0.15 = 1.5 punts] 











Exemple: terrasses fluvials = categoria a) Formes de relleu [20 · 0.15 = 3.0 punts] 

a) Formes de relleu 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

b) Agents o factors geològics interns 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

c) Agents o factors geològics externs 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

5.- Consulteu les qüestions següents en els guions de les sessions de DVD i copieu les respostes 

corresponents: [10 · 0.30 = 3.0 punts] 

5.1.- Quins animals amb orelles, i parents de les llúdries, tenen les potes davanteres en forma de 

rems? 







5.8.- Què cerquen els óssos morruts en els termiters? 

5.9.- Quantes cries tenen les marmotes en cada ventrada? 






1.- Consulteu els guions de les sessions de DVD i assenyaleu tres mamífers que siguin bastant 

freqüents al nostre país, que siguin d’ordres diferents i que tinguin una dieta molt variada, és a dir, 

que siguin uns oportunistes. Indiqueu a més a més del nom comú i de l’ordre, el nom científic i la 

família a la que pertany un d’ells. [10 · 0.20 = 2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 



midors (primaris, secundaris, terciaris). [10 · 0.20 = 2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


a) organisme o organismes del tipus cordats: ...................................................................................... 

b) organisme o organismes de la classe osteïctis: ............................................................................... 

c) organisme o organismes del regne vegetal: ..................................................................................... 

d) organisme o organismes del tipus equinoderms: .............................................................................. 

[4 · 0.25 = 1.0 punt] 

4.- A partir del dibuix adjunt, indiqueu les capes internes de la Terra. [5 · 0.20 = 1.0 punt]











Exemple: terrasses fluvials = categoria a) Formes de relleu [20 · 0.10 = 2.0 punts] 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

















1.- Consulteu els guions de les sessions de DVD i assenyaleu tres mamífers que siguin bastant 

freqüents al nostre país, que siguin d’ordres diferents i que tinguin una dieta molt variada, és a dir, 

que siguin uns oportunistes. Indiqueu a més a més del nom comú i de l’ordre, el nom científic i la 

família a la que pertany un d’ells. [10 · 0.20 = 2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 



midors (primaris, secundaris, terciaris). [10 · 0.10 = 1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

3.- En la cadena tròfica següent indiqueu: [4 · 0.50 = 2.0 punts] 

posidònia > garota > juliola > vaca serrana > llobarro 

3.1.- organisme o organismes del tipus cordats: .......................................................... 

3.2.- organisme o organismes de la classe osteïctis: .......................................................... 

3.3.- organisme o organismes del regne vegetal: .......................................................... 

3.4.- organisme o organismes del tipus equinoderms: .......................................................... 

4.- Consulteu la llista d’animals dels guions de les sessions de DVD (de la 5 a la 8) i contesteu les 

qüestions següents: [5 · 0.30 = 1.5 punts] 

4.1.- Nom científic de l’ós panda gegant: ......................................................................... 

4.2.- Nom científic de l’elefant africà: ......................................................................... 

4.3.- Ordre al que pertany el porc senglar: ......................................................................... 


4.5.- Gènere al que pertany la marmota: ......................................................................... 








Exemple: terrasses fluvials = categoria a) Formes de relleu 

[20 · 0.10 = 2.0 punts]




5.- [continuació] 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 




















Ciències naturals 1r ESO Dades complementàries de l’examen 5 - full 1 


Sessió 5 








Antílops: Dic-dic de Kirk, Impala, Gerenuk o antílop girafa... -mamífers artiodàctils- 

Girafa (Giraffa camelopardalis) -mamífer artiodàctil de la família dels giràfids- 


Bisó americà (Bison bison) -mamífer artiodàctil de la família dels bòvids- 


Sassabi o topi (Damaliscus lunatus) -mamífer artiodàctil- 

Sessió 6 





Foques (comunes, anellades, caputxines, marbrades...) -mamífer carnívor- 

Guineu àrtica, ós polar -mamífers carnívors- 


Dofins (del Ganges, comuns, de l’Amazones...) -mamífers cetacis- 

Balenes (blaves, geparudes, franques australs...) -mamífers cetacis- 

Sessió 7 





Serp toro -rèptil ofidi- 










Llebre de la Patagònia o Marà (Dolichotus patagonum) -mamífers rosegadors- 

Mussol de lloriguera -ocell rapinyaire nocturn- 

Corriol -ocell caràdrid- 


Sessió 8 






Gall domèstic / gallina domèstica (Gallus gallus) -ocell fasianiforme- 


Rata-penada / rata-pinyada (pl. rates-pinyades) -mamífers quiròpters- 




Rata comuna o de claveguera (Rattus norvegicus) -mamífer rosegador família dels múrids-


Ciències naturals 1r ESO Activitats complementàries tema 6 - full 1 


Activitats complementàries del tema 6 

1.- El cicle de l’aigua i els éssers vius 

- Exercici d’omplir els espais buits - 




1.- Fixeu-vos en el mapa conceptual adjunt i contesteu les qüestions que hi ha a continuació: 

1.1.- Indiqueu els noms de tres substàncies simples que hi ha en el mapa conceptual: 

................................................................................................................................................................ 

1.2.- Indiqueu els noms dels metalls que hi ha: 

................................................................................................................................................................ 

1.3.- Indiqueu els noms dels minerals que són compostos químics: 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

1.4.- Proposeu tres exemples de silicats, a més a més de l’olivina, que els poguéssim incorporar al 

mapa conceptual: 

................................................................................................................................................................




2.- Completeu el mapa conceptual següent i, a continuació, redacteu un text: 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




3.- Consulteu el llibre de text i completeu les frases següents: 

3.1.- Les roques formades per fragments que provenen de l’erosió d’altres roques s’anomen ............ 

.................. i poden ser .......................................................................................................................... 

3.2.- El carbó i el petroli són roques sedimentàries ............................................... formades ................ 

.............................................................................................. 

3.3.- El granit és una roca ........................................ que quan es degrada .......................................... 

............................................ i es compon de ......................................................................................... 

.............................................................................................. 

3.4.- Els minerals són materials ................................. que tenen .......................................................... 

.............................................................................................. 

3.5.- El metamorfisme té lloc ................................................................., amb unes condicions ............. 

......................................................................................... que fan que .................................................. 

...................................................................................................... sense perdre .................................. 

...................................................................... 

3.6.- En les roques extrusives o ..........................................., com els ................................................, 

el procés de cristal·lització ..................................................................................................................... 

4.- Test; respostes possibles: V = verdadera / F = falsa / ns = no ho sé. 

V F ns 

1.- La malaquita és un òxid. .... .... .... 

2.- El cinabri és una mena del mercuri. .... .... .... 

3.- La galena és un òxid del ferro. .... .... .... 

4.- El plom, l’or i el coure són substàncies pures. .... .... .... 

5.- La galena és una mena del plom. .... .... .... 

6.- La cerussita és una mena del coure. .... .... .... 

7.- La magnetita és una mena del ferro. .... .... .... 

8.- El guix és un silicat. .... .... .... 

9.- El quars és un tectosilicat. .... .... .... 

10.- La calcita i l’atzurita són carbonats. .... .... .... 

11.- Els protons i els neutrons són partícules elementals. .... .... .... 

12.- Els electrons tenen càrrega positiva. .... .... .... 

13.- El quars és un metall. .... .... .... 

14.- La galena és transparent. .... .... .... 

15.- L’oxigen és un element químic. .... .... .... 

16.- L’olivina és un nesosilicat. .... .... .... 

17.- El carboni és un mineral format per grafit. .... .... .... 

18.- L’ortosa és un tectosilicat. .... .... .... 

19.- El cinabri és un mineral de color blau. .... .... .... 

20.- La malaquita és un mineral de color groc. .... .... .... 

21.- La pirita és daurada amb tonalitats verdoses. .... .... .... 

22.- La mica moscovita té brillantor vítria. .... .... .... 

23.- El sofre natiu és de color groc. .... .... .... 

24.- Els granats són transparents. .... .... .... 

25.- La magnetita és de color gris fosc. .... .... ....




1.- Completeu el mapa conceptual següent [10 · 0.2 = 2.0 punts] i, a continuació, redacteu un text: 

[1 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




-aquesta segona part de l’examen es pot fer consultant la llibreta i el llibre de text- 

2.- Completeu les frases següents: [6 · 0.5 = 3.0 punts] 

2.1.- Les roques formades per fragments que provenen de l’erosió d’altres roques s’anomen 

.................. i poden ser .......................................................................................................................... 


.............................................................................................. 


............................................ i es compon de ......................................................................................... 

.............................................................................................. 


........................................................................................ 


......................................................................................... que fan que .................................................. 

...................................................................................................... sense perdre .................................. 

...................................................................... 



...................................................................... 

3.- Test; respostes possibles: V = verdadera / F = falsa / ns = no ho sé. [25 · 0.16 = 4.0 punts] 

-atenció: les respostes errònies descompten 0.08 punts!- V F ns 

1.- La malaquita és un òxid. .... .... .... 

2.- El cinabri és una mena del mercuri. .... .... .... 

3.- La galena és un òxid del ferro. .... .... .... 

4.- El plom, l’or i el coure són substàncies pures. .... .... .... 

5.- La galena és una mena del plom. .... .... .... 

6.- La cerussita és una mena del coure. .... .... .... 

7.- La magnetita és una mena del ferro. .... .... .... 

8.- El guix és un silicat. .... .... .... 

9.- El quars és un tectosilicat. .... .... .... 

10.- La calcita i l’atzurita són carbonats. .... .... .... 

11.- Els protons i els neutrons són partícules elementals. .... .... .... 

12.- Els electrons tenen càrrega positiva. .... .... .... 

13.- El quars és un metall. .... .... .... 

14.- La galena és transparent. .... .... .... 

15.- L’oxigen és un element químic. .... .... .... 

16.- L’olivina és un nesosilicat. .... .... .... 

17.- El carboni és un mineral format per grafit. .... .... .... 

18.- L’ortosa és un tectosilicat. .... .... .... 

19.- El cinabri és un mineral de color blau. .... .... .... 

20.- La malaquita és un mineral de color groc. .... .... .... 

21.- La pirita és daurada amb tonalitats verdoses. .... .... .... 

22.- La mica moscovita té brillantor vítria. .... .... .... 

23.- El sofre natiu és de color groc. .... .... .... 

24.- Els granats són transparents. .... .... .... 

25.- La magnetita és de color gris fosc. .... .... ....




1.- Completeu el mapa conceptual següent [10 · 0.2 = 2.0 punts] i, a continuació, redacteu un text: 

[2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




2.- Completeu les frases següents: [4 · 0.5 = 2.0 punts] 

2.1.- Les roques formades per fragments que provenen de l’erosió d’altres roques s’anomen 

.................. i poden ser .......................................................................................................................... 


.............................................................................................. 


......................................................................................... que fan que .................................................. 

...................................................................................................... sense perdre .................................. 

...................................................................... 



...................................................................... 

3.- Completeu el mapa conceptual adjunt. [10 · 0.40 = 4.0 punts]




21.- DVD: "Anillo de fuego" (en castellà) del Museu de Ciències de Minnesota i produïda per 

Grafic Films Corporation, 1991. 

Tema i guió: l’Anell de foc és la cadena de volcans i l’àrea d’activitat sísmica que envolta 

l’oceà Pacífic. Des del naixement d’un nou volcà a Xile, passant pels terratrèmols i per 

l’excepcional erupció del Mount St. Helens als EE.UU., o les erupcions del Sakurajima al 

Japó, fins als volcans d’Indonèsia i l’arxipèlag de Hawaii, aquest darrer, al bell mig de l’Anell. 

Els volcans i els terratrèmols són els agents geològics interns -les forces constructores del 

relleu- més espectaculars! 

22.-Qüestions: 

1.- Quants volcans actius hi ha al voltant de l’oceà Pacífic? 

2.- Quin any es va formar el volcà Navidad al sud de Xile? 

3.- El terratrèmol de l’octubre de 1989 a San Francisco, quantes vegades menys potent va 

ser comparat amb el sisme de 1906? 

4.- Quantes persones van perdre la vida al terratrèmol de 1989 a San Francisco? 

5.- 1.000 km més al nord de San Francisco, quin volcà hi ha que va esclatar l’any 1980? 

6.- Quins metalls se suposa que hi ha al nucli de la Terra? 

7.- Quants volcans actius hi ha a l’arxipèlag del Japó? 

8.- Aproximadament, quants terratrèmols hi ha cada any al Japó? 

9.- Quina és l’espècie de simi que viu més al nord i que es troba al Japó? 

10.- Quina és la causa perquè la gent d’Indonèsia visqui tan a prop dels volcans? 

11.- Quants anys viuen els miners que extreuen sofre d’un volcà d’Indonèsia? 

12.- A quin any a l’illa de Bali una erupció volcànica de cendres incandescents va matar 

milers de persones? 

13.- A quin arxipèlag es troban els volcans Mauna Loa i Kilauea? 

14.- Quin any, en aquest arxipèlag, hi va haver una erupció que va durar 21 dies seguits?


Ciències naturals 1r ESO Sessió complementària DVD - full 12 


23.- DVD: "Viajes asombrosos" (en castellà) de Migration Films Partners Ltd. amb la col·laboració 

del Museu de Ciències Naturals de Houston i produïda per Grafic Films Corporation, 2000. 

Tema i guió: les migracions estacionals de milions d’éssers vivents són els fenòmens de la 

biosfera més espectaculars! Des de les papallones “monarca” fins als crancs vermells de l’illa 

Christmas a l’Oceà Índic, passant per les balenes grises de la Baixa Califòrnia, o les zebres i 

els nyus de les sabanes africanes. Però la migració no estacional més important va començar 

a l’Àfrica oriental fa més de cent mil anys... 

24.-Qüestions: 

1.- Quantes generacions de papallones “monarca” es succeeixen cada estiu a Nord Amèrica? 

2.- Quantes vegades més de temps viuen les papallones que migren cap al sud? I, quants 

quilòmetres recorren? 

3.- Quantes papallones monarca arriben als boscos de Mèxic? 

4.- Quina festa mexicana coincideix amb l’arribada de les monarques? 

5.- Com passen l’hivern aquestes papallones? 

6.- Què fan els ànecs del Canadà durant l’estiu? 

7.- Quants ocells migren des d’Europa fins al cor d’Àfrica? 

8.- Com anomenem al camp magnètic terrestre quan es fa visible? 

9.- Quants quilòmetres migren les balenes grises? 

10.- Quan les balenes migren cap al sud, a quin costat del cos reben els sorolls de les ones? 

11.- Quina és la mida d’una balena grisa acabada de néixer? 

12.- Quants habitants hi ha a l’illa Christmas a l’Oceà Índic? 

13.- Quins són els primers crancs vermells que arriben al litoral? I què hi fan? 

14.- Quants ous pot portar una femella de cranc vermell? 

15.- Quantes zebres migren des de les sabanes de l’Àfrica oriental cap a les praderies del 

nord? I, quants nyus les acompanyen? 

16.- Quantes generacions d’éssers humans han existit des del moment que van migrar les 

primeres tribus d’Àfrica oriental?


Ciències naturals 1r ESO Dossier examen suficiència 1 - full 1 




................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 



................................................................................................................................................................




2.- Completeu el mapa conceptual següent i, a continuació, redacteu un text: 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




3.- Consulteu el llibre de text (pàgs. 134-140) i completeu les frases següents: 

3.1.- Les roques formades per fragments que provenen de l’erosió d’altres roques s’anomen ............ 

.................. i poden ser .......................................................................................................................... 


.............................................................................................. 


............................................ i es compon de ......................................................................................... 

.............................................................................................. 


.............................................................................................. 


......................................................................................... que fan que .................................................. 

...................................................................................................... sense perdre .................................. 

...................................................................... 



...................................................................... 



midors (primaris, secundaris, terciaris) 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 






6.- Consulteu el llistat del full següent i assenyaleu dos mamífers que siguin bastant freqüents al 

nostre país, que siguin d’ordres diferents i que tinguin una dieta molt variada, és a dir, que siguin 

uns oportunistes. Indiqueu a més a més del nom comú i de l’ordre, el nom científic i la família a la que 

pertanyen. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

7.- Consulteu la llista d’animals i contesteu les qüestions següents: 

7.1.- Nom científic del topi: ......................................................................... 




7.5.- Gènere al que pertany el castor: .........................................................................




Annex: llistat d’animals (mamífers): 















































1.- Feu parelles o correspondències amb les paraules de les llistes següents: 






alzina ................................. 

xiprer ................................. 

molses ................................. 

pi ................................. 

pteridòfits ................................. 

ametller ................................. 


pinya ................................. 

farigola ................................. 

fruits secs ................................. 

2.- Expliqueu dues diferències entre una herba i un arbust. 

3.- Expliqueu les característiques principals de les angiospermes. 

4.- Indiqueu tres característiques comunes a totes les plantes. 

5.- Expliqueu dues diferències entre un arbre i un arbust. 

6.- Expliqueu les característiques principals de les gimnospermes. 

7.- Establiu correspondències entre la llista de "boscos" i la de "l'arbre dominant": 

Boscos: avetosa, bedollar, pineda, fageda, freixeneda, platanar, roureda, castanyeda, 

alzinar, carrascar, sureda, albera, omeda, pollancreda, salzeda, verneda. 

Arbre dominant: plàtan fals, freixe, roure martinenc, roure de fulla gran, faig, om, àlber, 

pollancre, vern, bedoll, pi blanc, avet, pi negre, pi pinyer, castanyer, alzina de carrasca, 

alzina surera, salze, alzina típica, pinassa.






aparell de Golgi, vacúols, ribosomes i membrana plasmàtica: 

9.- Fixeu-vos en el dibuix següent; expliqueu de quin tipus de cèl·lula es tracta i identifiqueu les 

estructures assenyalades:




10.- Fixeu-vos en el dibuix seguent; expliqueu de quin tipus de cèl·lula es tracta i identifiqueu sis 

estructures i orgànuls que comparteix aquesta cèl·lula amb un bacteri: 


 

12.- Expliqueu quina diferència hi ha entre els dos tipus de nutrició bacteriana. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

13.- Cremar aliments per obtenir energia és una activitat cel·lular anomenada respiració. Quants 

tipus de respiració bacteriana hi ha? Expliqueu-los. 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

...............................................................................................................................................................




14.- Identifiqueu les estructures assenyalades en l’esquema adjunt i indiqueu de quin tipus de 

cèl·lula es tracta: 


 





16.- Lectura i qüestions: -continuació- 

 

16.1.- Quina és la principal diferència que hi ha entre els moneres i els protists? 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

16.2.- Quina diferència hi ha entre els protists i els protoctists? 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

16.3.- Expliqueu dues diferències entre els fongs i les algues pluricel·lulars: 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

16.4.- Expliqueu una similitud i una diferència entre els protozous i les algues unicel·lulars: 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

16.5.- Quina diferència hi ha entre un organisme tal·lòfit i un organisme cormòfit? 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................






................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 



................................................................................................................................................................




18.- Completeu el mapa conceptual següent i, a continuació, redacteu un text a partir del mapa: 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................


Ciències naturals 1r ESO Examen suficiència 1 - full 1 



1.1.- Indiqueu els noms de tres substàncies simples que hi ha en el mapa conceptual: [0.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

1.2.- Indiqueu els noms dels metalls que hi ha: [0.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

1.3.- Indiqueu els noms dels minerals que són compostos químics: [0.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


mapa conceptual: [0.5 punts] 

................................................................................................................................................................


Ciències naturals 1r ESO Examen suficiència 1 - full 2 




midors (primaris, secundaris, terciaris) [2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


[4 · 0.5 = 2.0 punts] 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

4.- Consulteu el llistat del full següent i assenyaleu dos mamífers que siguin bastant freqüents al 

nostre país, que siguin d’ordres diferents i que tinguin una dieta molt variada, és a dir, que siguin 

uns oportunistes. Indiqueu a més a més del nom comú i de l’ordre, el nom científic i la família a la que 

pertanyen. [2 · 1.0 = 2.0 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

5.- Consulteu la llista d’animals i contesteu les qüestions següents: [5 · 0.4 = 2.0 punts] 

5.1.- Nom científic del topi: ......................................................................... 




5.5.- Gènere al que pertany el castor: .........................................................................


Ciències naturals 1r ESO Annex examen suficiència 1 - full 3 


Annex: llistat d’animals (mamífers): 













































Ciències naturals 1r ESO Examen suficiència 2.1 - full 1 


1.- Expliqueu dues diferències entre una herba i un arbust. [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

2.- Expliqueu les característiques principals de les angiospermes. [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 



aparell de Golgi, vacúols, ribosomes i membrana plasmàtica. [1.0 punt] 



................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................





 

6.- Lectura i qüestions: [total 2.0 punts] 

 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................





................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

6.4.- Expliqueu una similitud i una diferència entre els protozous i les algues unicel·lulars. [0.4 

punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

7.- Completeu el mapa conceptual següent. [10 · 0.1 = 1.0 punt]




1.- Feu parelles o correspondències amb les paraules de les llistes següents. [10 · 0.1 = 1.0 punt] 






alzina ................................. 

xiprer ................................. 

molses ................................. 

pi ................................. 

pteridòfits ................................. 

ametller ................................. 


pinya ................................. 

farigola ................................. 

fruits secs ................................. 

2.- Expliqueu dues diferències entre una herba i un arbust. [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

3.- Fixeu-vos en el dibuix següent; expliqueu de quin tipus de cèl·lula es tracta i identifiqueu les es- 

tructures assenyalades. [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................




4.- Ompliu els espais buits del text següent. [10 · 0.2 = 2.0 punts] 

 

5.- Identifiqueu les estructures assenyalades en l’esquema adjunt i indiqueu de quin tipus de cèl·lula 

es tracta. [1.0 punt] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................





6.1.- Indiqueu els noms de tres substàncies simples que hi ha en el mapa conceptual: [0.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

6.2.- Indiqueu els noms dels metalls que hi ha: [0.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

6.3.- Indiqueu els noms dels minerals que són compostos químics: [0.5 punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 


mapa conceptual: [0.5 punts] 

................................................................................................................................................................




7.- Completeu el mapa conceptual següent i, a continuació, redacteu un text a partir del mapa. [2.0 

punts] 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................ 

................................................................................................................................................................

Dossier materials primer d'eso

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?