LA POBLA DE SEGUR - Turismedia

2 Pallars Jussà
turismedia.com

Edita
Interguias Publicaciones, S.L.
Tel. 93 817 47 24
Fax 93 538 53 94
Pl. Jaume I, 24 1r
08720 Vilafranca del Penedès
www.turismedia.com
info@turismedia.com
Cap de Producció
Joan Deu
Tel. 617 134 455
jrdeu@turismedia.com
Administració
Ma Dolors Herrera
Tel. 93 817 47 24
Fax. 93 538 53 94
mherrera@turismedia.com
Col·laboradors
Consell Comarcal
D O Costers del Segre
Ajuntaments i Ofi cines de Turisme
de la Comarca
Disseny, Maquetació
i edició d’internet
Sandra Doblas
redaccio@turismedia.com
Fotografíes
Interguias Publicaciones S.L.
Consell Comarcal,
BatlleVell Consultors
Casa Uriach
Ajuntaments i Ofi cines
de Turisme de la Comarca
Portada: Estany de Mar (La Vall Fosca)
Publicitat
Coordinació
Nestor Vilaplana
Tel. 617 334 799
nestor@turismedia.com
publicitat@turismedia.com
Dipòsit legal: B-5.753-2006
Impressió
Impresplà, S.L.
Tel. 973 712 408
Tota la informació ha estat cedida per
el Consell Comarcal, Ajuntaments
i Ofi cines de Turisme de la Comarca
OFERTA TURÍSTICA
Pallars Jussà . .. .. .. .. .. .. .. 4
DO Costers del Segre .. .. .. .. .. 5
Propostes. Esdeveniments puntuals . 6-9
Propostes. Tot l’any .. .. .. .. .. 10-16
Propostes. Passejades .. .. .. .. .. 17-21
LLOCS, FIRES I FESTES D’INTERÈS
Abella de la Conca . .. .. .. .. .. 22
Castell de Mur .. .. .. .. .. .. .. 22
Conca de Dalt .. .. .. .. .. .. .. 24/26
Gavet de la Conca.. .. .. .. .. .. 28
Isona i Conca Dellà .. .. .. .. .. 30/31
Llimiana .. .. .. .. .. .. .. .. .. 32
Salàs de Pallars.. .. .. .. .. .. .. 32
-SUMARI-
La Pobla de Segur.. .. .. .. .. .. 34/36
Sant Esteve de la Sarga .. .. .. .. 38
Sarroca de Bellera.. .. .. .. .. .. 40
Senterada .. .. .. .. .. .. .. .. 42
Talarn . .. .. .. .. .. .. .. .. .. 42
La Torre de Cabdella .. .. .. .. .. 44/45
Tremp . .. .. .. .. .. .. .. .. .. 46-48
SERVEIS
Ajuntaments . .. .. .. .. .. .. .. 23-27
Allotjaments . .. .. .. .. .. .. .. 27-33
Bars - Restaurants .. .. .. .. .. .. 33-35
Alimentació .. .. .. .. .. .. .. .. 35-37
Guia de serveis.. .. .. .. .. .. .. 37-50
-INDEX DE POBLES-
Aguiró ...............................45
Aiguabella .........................44
Alsamora ............................38
Antist .................................45
Aramunt Vell ......................24
Aransís ...............................28
Astell .................................45
Aulàs ..................................48
Avellanos ...........................40
Basturs ...............................30
Benavent ............................30
Benés .................................40
Beniure ..............................38
Beranui .............................45
Biscarri ...............................30
Buira .................................40
Burguet ..............................42
Cadolla ...............................42
Capdella ............................44
Castell de Montllobar .........47
Castell-estaó .......................45
Castellet .............................48
Castellgermà ......................40
Castellnou d’Avellanos ......40
Castellnou de Montsec........38
Casterner de les Olles .........48
Castissent ...........................48
Cérvoles .............................42
Claramunt ..........................47
Claret .................................47
Claverol .............................24
Conques .............................30
Covet .................................31
El pont de Claverol .............26
Envall ................................45
Erinyà ................................24
Eroles .................................47
Escarlà................................48
Espills .................................48
Espluga de la Serra.............48
Esplugafreda ......................48
Espui .................................44
Estavill ...............................45
Estorm ................................38
Fígols..................................47
Figuerola d’Orcau ...............31
Fontsagrada .......................28
Gavet de la Conca ..............28
Gurp ..................................47
Hortoneda de la Conca ......24
Isona ..................................31
La Bastida de Bellera .........40
La Central de Capdella ......44
La Clua ..............................38
L’Alzina ...............................38
La Plana de Mont-rós ........45
La Pobleta de Bellveí .........45
Larèn .................................42
La Torre d’Amargós ............38
La Torre de Capdella .........44
Les Iglésies .........................40
Llastarri ..............................48
Llorda ................................31
Lluçà ..................................42
Manyanet ...........................40
Mare de Déu d’Erbul ..........48
Masos de Sant Martí. .........31
Masos de Tamúrcia ............48
Molinos .............................44
Mont-rós .............................44
Montsor ..............................36
Moror ................................38
Naens ................................42
Orcau .................................31
Orrit ...................................48
Oveix ................................45
Palau de Noguera ..............47
Paüls .................................45
Pessonada .........................26
Pobellà ..............................45
Puigcercós ..........................47
Puigcerver ..........................42
Puigverd .............................48
Puimanyons .......................36
Reguard .............................42
Rivert .................................26
San Joan de Vinyafrescal ....36
Santa Coloma d’Erdo ........40
Sant Adrià ..........................47
Santa Engràcia ...................48
Sant Cristòfol de la Vall ......28
Sant Martí de Barcedana ....28
Sant Martí de Canals .........26
Sant Miquel de la Vall .........28
Sant Romà d’Abella ...........31
Sant Salvador de Toló ........28
Sant Serni. .........................28
Sapeira ...............................48
Sarroca de Bellera ..............40
Sas .....................................40
Sentís ................................40
Serradell ............................26
Siall ....................................31
Sossís .................................26
Suterranya..........................48
Tendrui ...............................47
Tercui .................................48
Toló ...................................28
Toralla ...............................26
Torallola .............................26
Torogó ...............................48
Torre de Tamúrcia ...............48
Vilamitjana .........................48
Vilancòs ..............................40
Vilella .................................40
Xerallo ................................40
turismedia.com Pallars Jussà 3

En poc més de 1.290 km2 , el Pallars
Jussà acull una àmplia varietat de climes i
paisatges. Al nord, la Vall Fosca i la Vall de
Manyanet ofereixen un paisatge típic d’alta
muntanya on un dels atractius és el telefèric
de Sallente Estany-Gento, que remuntant
500 m acosta al visitant a un dels espais
lacustres més importants d’Europa en la
periferia del Parc Nacional d’Aigüestortes.
En aquesta zona també destaquen els
nombrosos cims de prop de 3.000 m
i el patrimoni industrial deixat per la
producció hidroelèctrica com la central
hidroelèctrica de Capdella de 1914 o
la central de bombeig de Sallente.
La part meriodinal, típicament mediterrània,
es vertebra en bona part al voltant del
riu Noguera Pallaresa i els embassaments
de Sant Antoni i Cellers aptes per a la
pràctica de tota mena d’esports aquàtics.
D’altra banda també cal destacar la
possibilitat de practicar esports com
l’escalada sobretot al congost de Terradets
amb la Roca Regina que ofereix vies de
fins a 525 m i totes de màxima dificultat,
l’espeleologia on destaca la Cova de
Cuberes amb 4.712 m de recorregut, l’ala
delta que es practica sobretot a la serra
del Montsec o més innovadors com el
salt de pont o els descens de barrancs.
La zona est de la comarca està ocupada
per la Conca Dellà, una extensa zona fèrtil
que remunta la seva història a l’època
dels dinousaures d’on se’n poden visitar
restes al Museu de la Conca Dellà a Isona;
on també es pot conèixer el passat romà
d’aquesta població, l’antiga Aeso, de la qual
encara es pot observar part de la muralla.
Però la Conca Dellà amaga encara
més encants com el castell d’Orcau,
l’església romànica d’Abella que presideix
el petit poble edificat a l’aixopluc
d’una impressionant penya; el castell de
Llordà, joia del romànic militar català,
o el conjunt romànic de Covet d’on
destaca l’església de Santa Maria amb
la seva excepcional portalada, mostra
genial de l’escultura romànica.
Més al nord, la serra del Boumort constitueix
un indret de gran bellesa i que avui en
4 Pallars Jussà
PALLARS JUSSÀ
dia s’ha convertit en una reserva de caça
major. Dins d’aquesta serra es troba la
muntanya de Sant Corneli, un dels seus cims
més coneguts, tristament famosa per una
cruenta batalla durant la Guerra Civil. En
aquesta zona encara s’hi poden visitar les
trinxeres construïdes durant aquell conflicte.
El sud de la comarca queda tancat per la
Serra del Montsec, des del port de Comiols
al congost de Mont-Rebei; d’aquesta zona
en destaca especialment, apart del paisatge,
l’arquitectura militar medieval amb exemples
com el castell de Sant Gervàs, el castell de
Mur, la torre d’Alsamora, ... i tants d’altres.
O també el romànic religiós, ric i variat, amb
esglésies, capelles i ermites escampades
arreu. Com a curiositat destaca la casa de
Garpar de Portolà a Sant Esteve de la Sarga.
La zona nord-oest de la comarca,
coneguda com la Terreta, mira vers la
vall de la Noguera Ribagorçana, un
indret força despoblat de gran bellesa i
on es pot observar a través de càmeres
la vida dels voltors que nidifiquen
en les penyes d’aquest indret.
Tornant al centre de la comarca, es pot
remorar el passat medieval fent una
visita a Salàs o a Talarn, o trobar opcions
diverses a Tremp o la Pobla com el Museu
Comarcal a Tremp o el Museu dels Raiers
i els edificis modernistes de la Pobla.
El patrimoni artístic del Pallars Jussà és
un dels tresors que ofereix la comarca
al visitant. Les nombroses esglésies
romàniques repartides arreu de la
comarca, els castells i torres de guaita que
formaven la línia de defensa medieval o la
nombrosa arquitectura civil amb diverses
cases senyorials, són una mostra valuosa i
representativa de la història de la comarca.
Arquitectura militar
En la seva qualitat de terra fronterera a
l’època medieval, la comarca del Pallars
Jussà conserva un nombrós patrimoni
d’arquitectura militar. Una vintena de
torres de defensa franquegen tota la
serra del Montsec, antigament utilitzades
com a torres de comunicació entre les
tropes i els cavallers situats en segona
línia en els importants castells com el
de Mur, Llordà, Conques i Orcau.
Arquitectura religiosa
És un dels tresors que ofereix la comarca
al visitant. Les nombroses esglésies
romàniques, són empremtes vives d’un
passat cultural extraordinari: les talles
romàniques de Conques i Sarroca, la
gòtica de la M. de D. de Valldeflors
de Tremp; l’orgue barroc de Talarn, el
retaule barroc de Guàrdia, el renaixentista
de Sarroca i d’Envall; o la portalada
esculpida a l’església de Covet són entre
d’altres, la mostra d’un patrimoni que
avui es mostra més viu que mai.
Arquitectura civil
En l’arquitectura civil cal destacar les
magnífiques cases senyorials que encara
avui es conserven a la comarca: casa
Mauri, edifici modernista i actualment seu
de l’ajuntament de La Pobla; la Casa del
Baró d’Eroles a Talarn; la casa fortalesa de
Gaspar de Portolà, primer governador de
Califòrnia, a Castellnou de Montsec; l’antic
hospital dels pobres, avui seu dels jutjats,
o el pont gòtic de Sant Jaume a Tremp.
turismedia.com

DENOMINACIÓ D’ORIGEN COSTERS DEL SEGRE
Antecedents
En primer lloc cal tenir en compte que la
tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es
remunta a l’època dels Ibers, on trobem les
primeres llavors de Vitis Vinifera. No obstant,
és durant el període de la romanització de
les Terres de Ponent que s’introdueix el
cultiu de vinya, convertint-se en uns dels
cultius més importants durant el segle XIX,
on hi havia plantades un total de 119.000
hectàrees de vinya. Malauradament, amb
l’aparició de la fil·loxera la superfície va
reduir-se, dràsticament, fins a 15.000
hectàrees. Malgrat aquest lamentable
fet, i gràcies a l’acció emprenedora de
determinats cellers, els quals varen apostar
per renovar les vinyes fil.loxades i realitzar
noves plantacions amb l’ implantació de
varietats innovadores com el Cabernet
Sauvignon entre d’altres, han contribuint a
que la DO Costers del Segre es caracteritzi
per ser innovadora, moderna i l’ utilització
de tecnologia de primera línia.
Història
Tenint en compte aquests antecedents
la petita història del Consell Regulador
de la Denominació d’Origen Costers del
Segre començà a mitjans de l’any 1983,
quan el senyor Jaume Ciurana, director
de l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i
el Vi), i el senyor Manel Raventós, director
general de Codorniu i del celler de Raimat,
considerant l’excel·lent qualitat vitivinícola
de les Terres de Ponent i la tradició de la
zona era necessari que fos vetllat per un
Consell Regulador que al mateix temps
lideres la promoció de la regió aprofitant
el gran èxit dels vins de Raimat.
Al 2005, queda definit l’àmbit geogràfic
amb set subzones diferents:
Zones de producció
• Subzona Artesa de Segre
• Subzona d’Urgell
• Subzona Garrigues
• Subzona Pallars Jussà
• Subzona Raimat
• Subzona Segrià
• Subzona Valls del Riu Corb
La finalitat del Consell Regulador de la
Denominació d’Origen Costers del Segre és
la de vetllar per aquesta tradició vitivinícola
i garantir l’excel·lent qualitat dels seus vins
elaborats en els cellers que estan inscrits.
Cal remarcar el fet que les cellers de la DO
Costers del Segre es caracteritzen per la
utilització de tecnologia de primera línia, tant
al camp com en els processos de vinificació.
Caracteritzant-se com una Denominació
d’Origen moderna i innovadora.
Raimat
Garrigues
Segrià
Pallars Jussà
Característiques de la
DO Costers del Segre
Actualment en la D.O. Costers del
Segre es troben inscrits un total de 669
viticultors cultivant una superfície de
4.860 ha. de vinya, distribuït en unes
2.843 parcel•les vitícoles on hi ha un total
de 33 cellers elaboradors, dels quals 24
tenen marques pròpies en el mercat.
El sòl d’aquesta zona és de tipus calcari
mancat de matèria orgànica, amb un clima
mediterrani d’hiverns freds i estius calorosos
(temperatura mitjana de 15 ºC a Lleida i
13,8 ºC al sud de la província) i una mitjana
de precipitació baixa (385 mm/any a Lleida
i 450 mm/any en la resta de zones) que fa
que s’inclogui dins la zona climàtica CII.
Artesa de Segre
Cellers inscrits en la
DO Costers del Segre i
subzona del Pallars Jussà
• Bodegues Vila Corona SL
Vila Mitjana - Tremp
• Castell d’Encús SL
Talarn
turismedia.com Pallars Jussà 5
Urgell
Valls del Riu Corb
Complex de la Caparrella, 97 (Edifici de Gerència). 25192 Lleida - Tel./Fax 973 264 583 - secretari@costersdelsegre.es

TREMP
AGENDA D’ACTIVITATS
6 Pallars Jussà
PROPOSTES ESDEVENIMENTS PUNTUALS
Gener
Cavalgata de reis: Els Reis Mags
d’Orient arriben en carrosses a les 19h
del dia 5 de gener. Fan una rua per tota
la població i acaben el seu trajecte al
Pavelló del Casal, on tots els nens i nenes
poden pujar a l’escenari a fer un petó a
Ses Majestats i fer-se una foto de record.
Lliurament del premi de contes
vent de port: Se celebra la segona
setmana de gener. Aquest premi, dotat
amb 2.100 euros, es presenta oficialment
a la Biblioteca Pública Maria Barbal i
arriba acompanyat de l’edició d’un llibre
que recull els 10 contes finalistes amb
il·lustracions d’artistes de la comarca.
Sant Antoni Abat: Se celebra el 17
de gener amb la tradicional benedicció
dels animals i la maquinària agrícola.
Febrer
Carnaval: Tremp celebra un lluït carnaval
que s’inicia el dissabte anterior amb una
cercavila infantil, el pregó burlesc del
rei Carnestoltes i un ball de disfresses.
El dimarts de Carnaval se celebra
l’escudella popular a la Pl. de Catalunya
amb més de 8 calders d’escudella per a
més de 1.000 persones. El dimecres de
cendra se celebra l’enterrament de la
sardina amb una sardinada popular.
Març
Aplec de Santa Elena de Claret:
A l’ermita de Santa Elena de Claret,
nucli agregat a Tremp, s’hi celebra cada
primer diumenge de març un tradicional
aplec amb Missa cantada per l’Orfeó de
Tremp i una escudellada per tothom.
Cicle de concerts de primavera: L’escola
Municipal de Música s’encarrega d’organitzar
aquest cicle de 3 concerts de música diversa,
sempre en diumenge i normalment a la
Basílica de Nostra Senyora de Valldelflors.
Setmana de la dona: Cicle d’activitats
dirigides a dones que passen des
de teatre, conferències, concerts,
cinema i xerrades amb motiu del dia
Internacional de la Dona treballadora.
Abril
Cantada de caramelles: A càrrec de les
seccions adulta, jove i infantil de l’Orfeó
de Tremp pels carrers i places de Tremp.
Processó de Setmana Santa: El
divendres Sant Tremp celebra la processó de
setmana santa amb la sortida al carrer dels 9
misteris acompanyats de música en directe.
Sant Jordi: El dissabte 21 d’abril
s’organitzen activitats de promoció de la
lectura per a nens i nenes amb explicació
popular de contes, tallers de manualitats
relacionats amb la llegenda i espectacles
d’animació. Lloc Pl. de Capdevila.
Maig
Aplec d’Arbul: El primer diumenge de
maig es fa la trobada de veïns de la zona
per tal d’adorar la Mare de Déu d’Arbul.
Dinar de germanor i ball de fi de festa.
Fira de primavera: El cap de setmana
abans del 14 de maig, fira tradicional
trempolina celebrada des de 1964.
Exposició automobilística, mostra de
comerç local, gastronòmic, mercat firal,
maquinària agrícola i activitats diverses.
Sant Bonifaci: El 14 de maig, Sant
Bonifaci, patró de Tremp. Es celebra un ball
popular a la Pl. de Capdevila per a tothom.
Juny
Revetlla de Sant Joan
Juliol i agost
Cicle nits a la fresca: Cicle
d’activitats que es venen realitzant
a Tremp tots els estius al vespre.
Parc Cucaestiu: Ludoteca gratuïta
d’estiu per a nenes i nenes.
Setembre
Festa Major: Del 7 a l’11 de setembre
Tremp celebra la festa major. Activitats per
a tothom a l’aire lliure: tallers, espectacles,
balls, concerts, pallassos, esport, menjar...
Octubre
Fira del Codony: El darrer cap de setmana
del mes es celebra la fira del Codony
amb una trobada d’artesans i activitats
relacionades amb aquest producte típic
del territori. Mostra de cuina amb codony,
concurs d’allioli de codony, entre d’altres.
Novembre
Cicle de concerts de tardor: L’escola
Municipal de Música s’encarrega d’organitzar
aquest cicle de 3 concerts de música
diversa (clàssica, moderna, fusió...),
sempre en diumenge i normalment a la
Basílica de Nostra Senyora de Valldeflors.
Desembre
Parc de Nadal Cucaliu: Ludoteca gratuïta
durant les festes de Nadal per a nenes i nenes.
Aixecada del ninot: Tradicional festa per
celebrar el dia de Sants innocents (28 de
desembre) on els nens i nenes construeixen
una llufa gegant de cartró i paper de més
de 5 metres i es penja del campanar. Cada
any es fa ballar el ninot i s’acaba cremant
mentre es reparteix xocolata per tothom.
turismedia.com

El complex de Sant Gervàs, consta
d´ermita, castell poblat del segle XII
anomenat “els vilots”, i les restes de
la capella castral del segle ix.
Aquest lloc del Pallars Jussà fou una vila
murallada i representa un prototipus
d´urbanisme de frontera en la Catalunya
dels segles XI i XII. Abans d´acabar el segle X,
reconquerida la Barcedana, s´hi comença
a construir la torre cilíndrica de tres pisos.
Després s´edifica la primera ermita de
Sant Gervàs a inicis del segle XI i una
capella afegida posteriorment a la nau.
La nau té una forma lleugerament
trapezoïdal, acabada en el seu extrem
de llevant amb un arc triomfal que dóna
accés a l´espai de l´absis. A la part interior
de la nau es conserven uns interessants
pintures murals de l´època barroca.
Posteriorment es rodejà la torre per un
PROPOSTES ESDEVENIMENTS PUNTUALS
GAVET DE LA CONCA - Aplec de Sant Gervàs
1 DE MAIG
Els joves del poble baixen en processó amb
torxes enceses des de la muntanya de Santa
Magdalena. A l’església, es fa una ofrena a la
Mare de Déu de Ribera. Per a una consulta
més detallada: consultar programació.
Telèfon de contacte: 973 68 02 57.
Web: www.pobladesegur.cat
mur, s´alçà el castell al seu entorn aïllantlo
amb altres tres torres semicirculars
formant un triangle i sorgiren terrasses
de cases en la pendent, protegides també
per un aforta muralla a banda i banda.
Enmig d´una arbreda recent, s´hi
endevinen les runes d´un castell,
murs, cases i un església; coneguts pels
veïns amb el nom de “Els Vilots”.
El poblat medieval sorgí entre els segles XI
i XII, entre el castell que en protegí la part
alta i l´església que vigila ruta d´arribada
per la part interior. Aquest nucli medieval
estava destinat a defensar la frontera del
Pallars per la part del sud almenys fins ben
avançat el segle XIV, però va perdre el seu
interès estratègic, després de la reconquesta
del regne musulmà de Lleida, a mig segle
XII. Va quedar deshabitat al segle XV.
LA POBLA DE SEGUR - Fira Promopallars
JUNY
Fira multisectorial de la Pobla de Segur amb
especial rellevància del sector agroalimentari,
artesà i comercial. Us donarà la possibilitat
de descobrir tot el dinamisme i servei
de la Pobla de Segur. Per a una consulta
més detallada: consultar programació.
Telèfon de contacte: 973 68 00 38
Web: www.pobladesegur.cat
LA POBLA DE SEGUR - Marxa Cicloesportiva La Bonaigua
JUNY
Prova de ciclisme amb un recorregut de
187 quilòmetres i 2920 m de desnivell
acumulat, que dóna la volta a la Val d’Aran.
La sortida i l’arribada es fan a la Pobla
de Segur, la sortida serà a les 8.30 hores
desde l’Av./ Catalunya. Per a una consulta
més detallada podeu trucar al telèfon:
973 68 01 58 . Web: www.pallarsjussa.
net/sccpobla, www.labonaigua.cat
LA POBLA DE SEGUR - Baixada de Falles de la Mare de Déu de Ribera
17 DE JUNY
turismedia.com Pallars Jussà 7

8 Pallars Jussà
PROPOSTES ESDEVENIMENTS PUNTUALS
ABELLA DE LA CONCA - Aplec de Carràmia
JUNY - 2a PASQUA
GAVET DE LA CONCA - Aplec del Bon Repòs
JUNY - 2a PASQUA
LA POBLA DE SEGUR - La festa dels raiers
PRIMER CAP DE SETMANA DE JULIOL
La festa dels raiers a la Pobla de Segur i el
Pont de Claverol (el primer cap de setmana
del mes de juliol), s’ha convertit en un clàssic.
Primer va ser un ofici, més tard una tradició
i ara, una gran festa. Consisteix a baixar
rais –embarcacions fetes amb el mateixos
troncs que esvanien riu avall– per la Noguera
Pallaresa en una cursa plena d’espectacularitat
i autenticitat. Durant dos dies es pot conviure
amb un dels oficis més tradicionals de les zones
pirinenques. Dissabte de bon matí s’acaben de
muntar els rais a la presa de Llania, diumenge
al migdia els rais comencen a baixar i s’acaba
la festa amb un dinar de germanor. Tot sovint,
Festival dels Castells de Frontera, un clàssic
CAPS DE SETMANA DEL MES DE JULIOL
Els caps de setmana del mes de juliol
els castells de Mur, Llordà i Sant Gervàs
obren les seves portes i s’omplen de
música per acollir el Festival dels Castells
de Frontera. Partitures, instruments,
intèrprets de qualitat i propostes de música
clàssica són els convidats d’excepció
en aquest certamen que cada any posa
el cartell de complet a la porta.
El festival és l’oportunitat d’escoltar música
en viu i, al mateix temps, fer-ho el marc
Consisteix en un aplec a l’ermita
de Carràmia en el qual es fa misa i
després la benedicció del terme i del
pa, per posteriorment reunir-se tothom
per dinar el que cadascú porta.
Carràmia és un ermita amb vestigis
romànics, situada en una balconada natural
entre els pobles d’Abella de la Conca,
Bóixols i la Conca Dellà. Al fons, com un
retaule en pedra, es dibuixa el Montserrat.
Finca de 500 hectàrees que antigament
era un priorat de Bon Repòs amb restes
romàniques d´església. Pertany a la
Diputació de Lleida, hi consta d´un alberg
de Joventut. El diumenge de la 2ª. Pasqua
Florida, es celebra aquest bonic Aplec,
amb ball i dinar de germanor, pertanyent
al nucli de Sant Salvador de Toló.
s’hi inclouen altres activitats festives. No
oblideu de visitar el Museu dels Raiers al Pont
de Claverol, des d’on s’estudia la recuperació
i la conservació de tot el patrimoni dels
vells sistemes de transport fluvial de la fusta.
El Museu està dotat d’arxiu, hemeroteca,
biblioteca i exposició sobre les particularitats
i característiques del treball dels Raiers. Per
la diada, l’entrada al Museu és gratuïta.
Àrees de descans: Parc del
Vernedot La Pobla de Segur.
Telèfon: 973 68 14 93
Web: www.elsraiers.cat
incomparable que ofereixen els castells
en unes hores, als capvespres d’estiu, que
conviden a gaudir-ne amb tota la seva
majestuositat. La cartellera canvia cada any.
Consulta-la i viu un cap de setmana cultural
que et sorprendrà per la seva intensitat.
Més informació:
973.65.01.87
www.pallarsjussa.net
turisme@pallarsjussa.net
turismedia.com

L’any 1990 s’organitza a Salàs la 1a. fira d’art
que pretén mostrar al visitant l’obra plàstica de
diferents artistes vinguts tant de l’àmbit català
com espanyol i, fins i tot, estranger, dins un
marc arquitectònic incomparable: les antigues
eres porxades construïdes exclusivament per
a la fira de bestiar de peu rodó, actualment
desapareguda, que es va celebrar a la
població fins a mitjans dels anys 70.
D’aquesta manera, durant dos dies, la
persona que visita Salàs de Pallars pot
Salàs de Pallars va albergar, des del
segle XIV, una de les fires de bestiar de
peu rodó (mules, cavalls, eugues, rucs,
...) més importants de la península.
Durant els 10 dies que durava aquesta
hi acudien entre 4000 i 7000 caps de
bestiar, segons les dates, que eren objecte
de transacció entre els venedors, grans
criadors del Pallars Sobirà o de la Vall
d’Aran, i els compradors, gent vinguda
de totes les parts de l’estat espanyol.
La gran afluència de gent a la fira va
fer que els propis vilatans ideessin unes
construccions que farien d’hostatgeria, no
només per als mossos dels grans venedors
o compradors, sinó també pel bestiar. Serà
d’aquesta manera que naixeran les eres de
fira, on un gran pati central distribueix els
porxos on s’aixopluga el bestiar, i a on, en
un primer pis, s’obren les habitacions on
dormia el personal que se’n feia càrrec d’ell.
Tanmateix, la gran afluència de gent
durant els dies de fira farà que empresaris
PROPOSTES ESDEVENIMENTS PUNTUALS
SALÀS DE PALLARS- XIX Fira d’Art
8-9 AGOST
gaudir de tot un seguit d’obres pictòriques,
escultòriques, de ceràmica o de fotografia que
esquitxen la població i la seva arquitectura.
Paral·lelament, l’Associació Fira d’Art,
organitza una mostra monogràfica d’art
contemporani, que s’inaugura durant aquests
dies. Per les estances de la sala d’art han
passat artistes tant reconeguts com Hernández
Pijuan, Brossa, Subirachs, Guinovart, Pujol
Grau, Díez Gil, Pitti i un llarg etcètera.
LA POBLETA DE BELLVEÍ - Fira Ramadera
PRINCIPIS D’OCTUBRE
SALÀS DE PALLARS- V Diada de Rememoració de la Fira de Salàs
14 I 15 DE NOVEMBRE
Com a gran esdeveniment cultural destaca la
Fira Ramadera de la Pobleta de Bellveí que
està documentada almenys des de 1845. Des
de fa alguns anys s’ha recuperat la subhasta
d’animals de raça bruna i s’inclou també una
mostra d’ovelles xisquetes, eugues i animals
de raça bruna. Paral·lelament als actes de la
fira ramadera, s’organitzen activitats com la
demostració d’antics oficis, concentració de
2CV, exposició de motos antigues, activitats
infantils, tast de carn ecològica, etc.
de la població adaptin els seus locals als
nous temps i ofereixin, durant aquests
dies, actuació de cupletistes i còmics
en els cafès-cantants de la població.
L’arribada del tractor farà que aviat la mula
sigui substituïda per aquest vehicle i amb
això que desaparegui paulatinament una
fira que havia durat més de 600 anys.
Des de l’any 2005 l’Ajuntament ha posat
en marxa un projecte de revitalització
de la població a partir del seu ric llegat
patrimonial, sobretot etnològic. D’aquesta
manera ha volgut mantenir el record
d’aquella famosa fira, convertint-la en una
diada de record, obrint els espais tancats des
de fa més de quaranta anys, revivint com
es feia un tracte, mostrant les fotografies,
recuperant la gastronomia, ... Així neix
la Diada de Rememoració de la Fira de
Salàs la qual, a mitjans de novembre,
proposa al visitant un viatge en el temps al
passat més recent de la història quotidiana
de la conca i la muntanya pallaresa.
turismedia.com Pallars Jussà 9

ISONA I CONCA DELLÀ
MUSEU DE LA CONCA DELLÀ
SALÀS DE PALLARS
LES BOTIGUES MUSEU
10 Pallars Jussà
PROPOSTES TOT L’ANY
El Museu de la Conca Dellà ens parla del
Prepirineu català i recula fins als dinosaures.
L’escala de l’edifici, anomenada escala del
temps, condueix a tothom des del present
fins al passat més llunyà. Al primer pis
s’exposen les restes de la important Aeso
romana; al segon, es retrocedeix 67 milions
d’anys per conèixer els darrers dinosaures
que van trepitjar la Terra. En aquesta
planta, actualment, també es pot veure el
retaule de la Pietat, del segle XV, originari
de l’església de Sant Esteve d’Abella de la
Conca, i que es troba dipositat al Museu
de la Conca Dellà de forma provisional.
Més enllà del Museu, es pot passejar
veient les restes que van deixar aquests
A diferència de les poblacions on han
proliferat les col·leccions i museus
dedicats a la recuperació dels oficis
tradicionals, Salàs ofereix una proposta
museística menys coneguda i explorada:
el coneixement de botigues i espais
d’època a partir de l’exposició i divulgació
dels béns de consum quotidians.
Aquesta exposició es porta a terme a partir
de l’ambientació de quatre espais, situats a
l’interior del centre històric de la població, i
que mostren retalls de productes i d’imatges
que ja formen part de l’imaginari col·lectiu.
Els espais que es mostren són una botiga
d’ultramarins, una barberia, una farmàcia
i un cafè d’època. Tots aquests es mostren
ambientats amb mobiliari d’època, amb
l’exposició dels productes més representatius
de cada període i amb l’exhibició de cartells i
altres elements publicitaris propis de l’època.
EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’ANTIC COMERÇ (CIAC)
El Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç és
un espai que neix amb la voluntat de recollir,
catalogar i informatitzar el fons documental i
bibliogràfic existent sobre l’antic comerç, a més
d’intentar ampliar-lo a través de donacions,
cessions i adquisicions; de potenciar la recerca
de la història empresarial catalana, sobretot
de les petites empreses d’àmbit local; i,
sobretot, de divulgar tot aquest patrimoni a
partir del muntatge d’exposicions temporals,
l’edició de publicacions dedicades al comerç
i la publicitat i l’organització i gestió de les
visites guiades a les botigues museu.
Des de la seva inauguració, l’agost de 2007,
el CIAC ha programat dues exposicions
sobre l’antic comerç i la publicitat comercial.
animals fantàstics. Hi ha l’oportunitat de
veure jaciments de forats de ratjada a la
Posa, niuades d’ous a Basturs i restes de
la muralla i de làpides romanes a Isona.
Per conèixer la Conca Dellà és indispensable
passar pel Museu i preguntar per les
mil i una ofertes, tant per a grups com
per a particulars: vols en globus, rutes
medievals, naturals o visites a la carta
als nuclis d’aquest municipi. S’aconsella
utilitzar el servei de guies i lloguer de 4x4
amb conductor, depenent de la visita.
C/ del Museu, 4 Isona
Tel.: 973 66 50 62
museucd@parc-cretaci.com
Amb aquest projecte es proposa
al visitant un recorregut per cent
anys de la vida quotidiana.
Les botigues-museu només es poden
visitar mitjançant visita guiada, que és
gestionada pel Centre d’Interpretació
de l’Antic Comerç. Existeix un servei de
visites programades periòdic i anual, que
s’amplia durant els dies de Setmana Santa
i estiu, i un servei de visites concertades.
L’horari de visites programades és:
- dissabtes: 12,30 i 16,00 h.
- diumenges: 12,30 h.
Per més informació sobre l’horari de visites,
les visites concertades i els preus podeu
trucar a l’Ajuntament (973 676 003) o
bé al CIAC (973 676 266), o visitar la
pàgina web http://www.salas.cat/boer
La primera, coproduïda amb el Museu de
Badalona, titulada “llaunes d’abans, te’n
recordes?”, sobre les llaunes litografiades
per la fàbrica Gottardo de Andreis; i la
segona “fantasies’troquelades’”, calendaris
murals de fantasia, sobre els calendaris
gofrats i encunyats que van ser un producte
de reclam publicitari des de finals del segle
XIX fins poc després de la Guerra Civil.
El 2009 s’exposa “Caçadors de mosques”, on
el tema central és la mosca, tant en la publicitat
comercial com en l’art, la literatura, ....
Per més informació: Ajuntament (973
676 003), CIAC (973 676 266), o visitar
la pàgina web http://www.salas.cat
turismedia.com

LA POBLA DE SEGUR
MUSEU DELS RAIERS DEL NOGUERA PALLARESA
El museu disposa de diferents sales on
podem trobar les eines que s’utilitzaven
per aquest antic ofici, també disposa
dels vestits tradicionals, manuscrits i
audiovisuals permanents. Mostra l’antic
i desaparegut ofici de la transformació
de la fusta i del seu transport fluvial
pel riu. Compta amb un important
arxiu documental, una hemeroteca,
una biblioteca, entre d’altres. Desde
1979, cada primer diumenge de
juliol, es celebra la Diada dels Raiers,
declarada Festa d’Interès Nacional.
Horari de visites estiu:
• De dimarts a dissabte: d’11.30 a
13.30 i de 17.30 a 19.30 h.
• Diumenge: d’11.30 a 13.30
• Diumenge tarda i dilluns tancat.
• Resta de l’any a concertar.
PROPOSTES TOT L’ANY
Preus:
• Individual: 3,00 €/pax
• Grup (+10): 2,00 €/pax
• Nens de – 10 anys: gratuït
Visites concertades:
973 68 14 93 // 679 59 20 78
Antigues escoles, s/n
25517 El Pont de Claverol
Ap. correus, 34
25500 La Pobla de Segur
Tel: 973 68 14 93 // 679 59 20 78
Fax: 973 68 06 26
Web: www.elsraiers.cat
E-mail: raiers@elsraiers.cat
COMÚ DE PARTICULARS I ANTIC MOLÍ DE LA FARINA
Descripció: Edifici d’arquitectura
racionalista catalana creat l’any 1820
per un grup de veïns. Edifici de varies
plantes que compta amb diverses sales
amb exposicions diversers, espais
independents com un museu, un
modern taller de ceràmica i un fons
d’art de la pròpia societat. A més a més,
consta d’una sala amb l’antic molí de la
farina on es poden trobar les eines i la
maquinària de l’època. També trobem,
una biblioteca amb un important fons
d’àmbit comarcal, i és considerat com
el primer Ateneu de Catalunya.
FÀBRICA DE LICORS PORTET
C/ la Font, 17
25500 La Pobla de Segur
Tel.: 973 68 01 68 // 973 68 01 17
(Sr. Verdú)
Horari de visites: Visites concertades
Preus:
• Per persona: 1,00 €/pax
• Nens: gratuït
Visita guiada per les instal·lacions de
la fàbrica on es descobreix l’elaboració
dels licors típics del Pallars, com per
exemple la Ratafia, oferint als visitants
una degustació de productes.
Vins i licors Portet
C/ St. Miquel del Pui, 4
25500 La Pobla de Segur
Tel: 973 68 01 32 // 973 68 03 40
E-mail: dportet@catalunya.com
Horari de visites: Visites concertades
Preus: Gratuït
turismedia.com Pallars Jussà 11

ABELLA DE LA CONCA
ESGLÉSIA DE ST. ESTEVE
Gastronomia al Pallars Jussà
La gastronomia té a veure amb la
geografia. La seva situació, a mig camí
de la plana i de la muntanya, fa que rebi
influències d’ambdues zones, integrant
productes típicament pirinencs amb
d’altres propis de la Mediterrània.
Del primer, en pren la tradició de les carns
-de corder, de porc, de corral i de vedella
(també amb la variant ecològica)- les truites
TORRE DE CAPDELLA
GAUDIR DE L’ENTORN I LA NATURA
ACTIVITATS CULTURALS
12 Pallars Jussà
PROPOSTES TOT L’ANY
de riu i altres productes naturals, com les
trumfes i els bolets. Del segon, els aliments
essencials de la Mediterrània: el pa, el vi,
l’oli, les herbes i els condiments. D’aquesta
confluència, i del relatiu aïllament en què ha
viscut durant molts anys el Pallars, en surt
una cuina senzilla, tradicional i consistent,
elaborada amb matèries de primera qualitat.
Un dels camps amb més tradició i abundor
és el dels embotits de porc (el xolís,
la secallona, el bull, la llonganissa...) i
també de corder, amb la típica girella.
Les carns, poden assaborir-se a la brasa
-especialment la de corder- tot acompanyantles
amb all i oli de codony i de tomata.
Cuinades amb bolets o verdures (conill amb
carreretes, perdius amb col,..) o bé guisades
(estofat de llebre, civet d’isard o porc senglar)...
Uns altres element singulars i força
representatius són la coca d’enciam (la
Visites a l’esgésia de st. Esteve.
Horari: diumenges de 10.00 a 13.00 h.
Concertar visita prèviament al tel.
973 665 006 o 973 664 198.
variant local de la coca de samfaina)
i els panadons d’espinacs.
De les postres, se’n poden destacar les que
estan elaborades amb els productes més
típics de la comarca: les coques de sucre, de
llardons, el brossat amb mel, el mostillo de
vi o de mel, les ametlles garapinyades,...
Pel seu clima i els seus sòls, la conca de
Tremp ha estat tradicionalment una zona
productora de vins. Una activitat que
havia entrat en decadència però que
actualment s’està recuperant, com ho
demostra el fet que diversos cellers ja
comercialitzen la seva producció, i l’interès
per part de cases reconegudes del sector.
La majoria d’aquests productes (alguns amb
denominació comarcal de qualitat, com el xolís
i la mel) a més de degustar-se als restaurants,
es poden adquirir als comerços locals.
La Vall Fosca ofereix als seus visitants un
gran ventall d’activitats per fer: rutes a peu
pels camins que unien tradicionalment
pobles del municipi; excursions a la zona
lacustre on també s’hi pot arribar en telefèric
els mesos de juliol, agost i setembre; rutes
en BTT, com la de Pedals de foc; recorregut
pels diferents pobles de la Vall que presenten
característiques molt peculiars i variades, etc.
Durant tot l’any s’organitzen activitats
culturals al municipi que es publiquen a
l’agenda cultural trimestral i a la web (www.
vallfosca.net). L’agenda inclou les festes
majors d’estiu, tallers infantils, concerts
de música, espectacles teatrals, concurs
de fotografia, reportatges fotogràfics de
viatges, xerrades, sortides, exposicions, etc.
turismedia.com

LA TORRE DE CAPDELLA
EL TELEFÈRIC
Durant els mesos de juliol, agost i setembre,
el telefèric de Sallente, a la capçalera de la
Vall Fosca, ofereix viatges a Estany Gento
des d’on es poden fer excursions per
veure alguns dels prop de trenta llacs que
conformen la part més alta de la Vall.
Horaris
Pujada: 9h i 15h
Baixada: 13h i 18h
En els dies de més afluència es
realitzen viatges complementaris.
Venda de tiquets, servei de bar
i de restaurant a Sallente.
EL MUSEU HIDROELÈCTRIC DE CAPDELLA
La visita del Museu Hidroelèctric de
Capdella és també imprescindible per
conèixer i entendre la història de la Vall
Fosca. Les visites són guiades i inclouen
l’entrada a la central construïda al 1914
i que encara està en funcionament. Al
voltant d’aquesta central es va crear un
poble, conegut com el campament de la
Central de Capdella, que és l’equivalent
de les colònies que es van crear al costat
de les fàbriques tèxtils en altres zones de
Catalunya. En destaca l’arquitectura que és
molt similar a la dels pobles suïssos d’alta
muntanya, ja que els enginyers i arquitectes
MIRADORS
Beranui
Ubicat al capdamunt del poble, al costat
de l’església de Sant Joan Evangelista
de Beranui que data del 1876, permet
contemplar els pobles del solà, Aguiró,
Oveix, Astell, i Antist i Castell-Estaó.
Mare de Déu de Fa
Ofereix una panoràmica de la part més
alta de la Vall: la Central de Capdella i
Capdella, Montsent de Pallars, etc.
SENDERISME PER A TOTHOM
Camins de ferradura
A la Vall Fosca podeu recórrer tota una sèrie
de camins que uneixen diferents pobles
del municipi i que us permetran descobrir
paisatges molt variats i sorprenents.
Patronat Municipal de Turisme
de la Vall Fosca
www.vallfosca.net
PROPOSTES TOT L’ANY
Beranui
que van participar en els treballs de la
Central eren originaris d’aquest país.
Visites guiades
De l’1 al 14 de juliol:
Dijous: 11 h - Dissabte: 18 h
Del 15 de juliol al 25 d’agost:
Dijous: 11 h - Divendres: 18 h
Dissabte: 18 h - Diumenge: 12 h
Del 26 d’agost al 14 de setembre:
Dijous: 11 h - Dissabte: 18 h
Del 15 de setembre al 30 de juny:
Dissabte: 12 h
turismedia.com Pallars Jussà 13
Mare de Déu de Fa

Canònica de Santa Maria de Mur
Castell de Mur
Castell de Llordà
Castell de Sant Gervàs
14 Pallars Jussà
PROPOSTES TOT L’ANY
CASTELLS DE FRONTERA, UN PATRIMONI ÚNIC
Únics, singulars, sorprenents, imponents,
majestuosos, impactants, solemnes... un
munt de qualificatius sorgeixen quan
descobreixes els Castells de Frontera. Es
tracta d’un conjunt de castells i torres
que teixeixen una xarxa d’elements
defensius escampada per la serralada del
Montsec i que penetra cap a les conques
de la comarca, creant una frontera.
Som a primers del segle X, els sarraïns
ocupen bona part de la Península Ibèrica
però els territoris on no han aconseguit
arribar i estabilitzar-se conformen una
altra unitat, la Marca Hispànica.
L’actual territori del Pallars Jussà era llavors
terres que pertanyien al comtat d’Urgell, al
comtat de Ribagorça i al comtat de Pallars
i, per tal de poder assentar la població al
territori i anar avançant la reconquesta
cap al sud, la xarxa de castells s’anirà
ampliant i consolidant fins al segle XI. Són
uns anys complicats i conflictius perquè
els comtats que es troben en aquest indret
volen ampliar els seus dominis cap al sud.
I enmig de totes aquestes tensions sorgiran
figures cabdals que ha marcat la història de
la comarca i de les quals, mil anys després,
encara se’n parla: el noble Arnau Mir de Tost
i la seva muller, Arsenda, que, juntament
amb el comte Ramon V de Pallars i la seva
dona, Valença, esdevenen protagonistes
indiscutibles del Pallars medieval i donen
vida i sentit als Castells de Frontera.
Es tracta de construccions romàniques, d’un
romànic diferent al religiós que ens explica
com vivia la gent i com es defensaven i que
avui ha esdevingut un itinerari històric i
arquitectònic que mostra com era la vida a
l’alta edat mitjana i com es va dur a terme
la reconquesta i les colonitzacions feudals.
Quins castells puc visitar?
Els principals castells a visitar són el
Castell de Mur, el Castell palau de
Llordà i el Castell de Sant Gervàs.
Castell de Mur i canònica
de Santa Maria de Mur
Exemple paradigmàtic d’un castell militar,
la forma de nau destaca enlairada dalt de
la roca on es va construir. El seu bon estat
de conservació i les actuacions realitzades
l’han convertit en l’emblema dels castells
i de la mateixa comarca. Al seu costat es
troba la canònica de Santa Maria de Mur,
que havia acollit una comunitat de monjos
i on avui destaca la reposició de les pintures
romàniques de l’absis, les originals del qual
es troben al Museum of Fine Arts de Boston.
Una acollidora botiga amb productes de la
comarca dóna la benvinguda als visitants
que hi arriben, que també poden gaudir de
l’exposició explicativa del conjunt així com
del servei de visites guiades. S’hi accedeix
amb vehicle o també a través d’un sender a
peu descarregable a la web del Pallars Jussà.
Telèfon de contacte, concertació
de visites guiades o per grups i
informació: 677 701 820
Horari de visites:
- de l’1 de juliol al 15 de setembre: de
dilluns a dissabte a les 17, 18 i 19 hores;
dissabte i diumenge a les 11, 12 i 13 hores
- del 16 de setembre al 30 de juny, dissabte
i diumenge a les 11, 12 i 13 hores
www.pallarsjussa.net i
http://castellmur.ddl.net/layout_index.php
Castell palau de Llordà
És, a nivell arquitectònic, una peculiaritat
tant sols comparable amb el Palau Comtal
de Barcelona. Parteix d’un castell militar que
acaba esdevenint quasi una residència pel
matrimoni d’Arnau Mir i Arsenda gràcies a
la remodelació que hi dugueren a terme. Les
visites accedeixen, doncs, a dependències
com la cuina o l’habitació del matrimoni,
on també hi ha una latrina encastada al
mur. Parlar de Llordà, doncs, és parlar de
la vida quotidiana de la noblesa de l’edat
mitjana. S’hi arriba amb cotxe i també a
través d’un sender, l’itinerari del qual es
pot descarregar a www.pallarsjussa.net.
Les visites són concertades:
Museu de la Conca Dellà
C/ del Museu, 7 (Isona)
973.66.50.62
www.parc-cretaci.com
Castell de Sant Gervàs
Ubicat a la Vall de Barcedana, es troba
parcialment reconstruït i al seu voltant
hi havia un dels escassos exemples de
poblament fortificat medieval, tot i que es
troba cobert per la vegetació de la zona i
no és visitable. El castell, en canvi, ha estat
objecte de diferents fases de reconstrucció
que n’han permès conservar la torre de
l’homenatge i una bona part dels seus murs.
Les visites són lliures. S’hi pot accedir amb
cotxe fins al mateix peu del castell seguint
la pista que surt des de Sant Miquel de la
Vall o també fent una bonica excursió a
peu que es troba senyalitzada i que podeu
descarregar a la web www.pallarsjussa.net.
turismedia.com

VIU LA VINYA AL PALLARS JUSSÀ!
Encara que sorprengui, a la nostra comarca,
hi ha hagut i hi haurà vinya, i bona vinya!
Inclosa en la denominació d’origen Costers
del Segre, la comarca va recuperant de
mica en mica aquesta tradició fortament
vinculada a les cases i famílies del Jussà.
El clima mediterrani, els contrastos de
temperatura i una terra idònia a les
conques del nostre territori han facilitat que
nous cellers s’implantin a casa nostra.
Empreses com Bodegues Vila Corona, les
bodegues Torres, el petit celler Orcau Vins,
Valeri Vila i el darrer en implantar-se, la
Bodega Castell d’Encús et permetran tastar
varietats com el Riesling, la Garnatxa, l’Ull
de Llebre o el Merlot en vins tant blancs
Donar-te a conèixer la riquesa cultural
del Pallars Jussà, aquest és el principal
objectius dels diferents museus i centres
d’interpretació que trobaràs a la comarca.
Si vols descobrir un noble i antic ofici
com el dels raiers, que baixaven la fusta
a través del riu, has d’anar fins al Museu
dels Raiers, a la Pobla de Segur.
Si et ve de gust conèixer com era la vida
d’un metge de poble i d’un metge ben
peculiar vinculat al partit comunista, has
d’anar a la Casa Bonifaci, a Llimiana.
Si t’agrada saber com es generava i com es
genera energia elèctrica aprofitant la força de
l’aigua, el lloc idoni per a fer-ho és el Museu
Hidroelèctric de la Torre de Capdella. Si, en
canvi, el que t’agraden són els dinosaures i
PROPOSTES TOT L’ANY
com negres. Acompanya aquests bons vins
amb productes típics del nostre territori
com la girella, el xolís, la secallona, els
formatges artesanals o unes torradetes
ben sucades amb allioli de codony.
I gaudeix-ne com s’ha fet tradicionalment
al Jussà, perquè la nostra comarca sempre
ha estat zona de cultiu de vins. N’hi ha més
d’un miler arreu de les cases particulars.
Per anar fent boca, et proposem que
primer facis un tomb per l’itinerari marcat
que porta per nom ‘Les vinyes de Sant
Miquel’ i que us podeu descarregar a la
pàgina www.pallarsjussa.net., on trobareu
també la informació complementària
que requeriu per la vostra visita.
MUSEUS I CENTRES D’INTERPRETACIÓ, LA CULTURA A L’ABAST DE TOTHOM
El Congost de Mont-rebei és un dels llocs
indispensables on cal anar quan es visita
el Pallars Jussà. Si no hi has estat, és
com si no ens haguessis visitat. L’aigua i
l’erosió, i una pila d’anys treballant junts,
s’han conjurat al cor de la serralada del
Montsec per oferir-nos un espectacle natural
meravellós. El cingle, per ell mateix, ja és
corprenedor i es descobreix pausadament
a través del sender picat a la roca i que
el travessa d’una punta a l’altra.
El riu Noguera Ribagorçana discorre al
fons del congost, mentre el cel s’omple
de voltors i altres aus rapinyaires, que
acompanyen al visitant allà on va. Caminar
la paleontologia, hauràs d’anar cap al Museu
de la Conca Dellà, on trobaràs nombroses
activitats que pots fer amb els teus fills i filles.
Si el modernisme és el corrent arquitectònic
que més t’atreu, una de les escasses
mostres d’aquest art al Pirineu el trobaràs al
Conjunt Modernista de la Pobla de Segur.
Però si tens ganes de saber com vivien els
teus pares o els teus avis cada dia, descobreix
què menjaven, amb què s’afaitaven, com
eren els bars durant les primeres dècades del
segle XX o com guarien les seves malalties a
les botigues-museu del Centre d’Interpretació
de l’Antic Comerç, a Salàs de Pallars.
I si tens ganes de descobrir quina exposició
temporal visita la nostra comarca, ves cap
al Museu Comarcal de Ciències Naturals.
CONGOST DE MONT-REBEI, UN INDRET QUE PARLA PER SI SOL
en aquest bell paratge és omplir-se de
sensacions que tant sols ens proporciona
la natura quan la vivim a fons. I això és
precisament el que ens permet el congost.
Primavera, estiu, tardor o hivern...
qualsevol estació és bona i en totes elles
hi descobrirem nous colors i nous plaers.
Aquest, però, no és l’únic sender per
recórrer a la comarca. Tota la oferta
disponible la podeu trobar a la web www.
pallarsjussa.net, on es poden descarregar
les diferents fitxes de cada camí i on
també hi trobareu activitats a fer, festes,
tradicions, allotjaments i tots els serveis
que requereix una visita a la comarca.
Més informació:
Consell Comarcal del Pallars Jussà - c/ Soldevila, 18 (Tremp) - 973.65.01.87 - www.pallarsjussa.net - turisme@pallarsjussa.net
turismedia.com Pallars Jussà 15

16 Pallars Jussà
PROPOSTES TOT L’ANY
EL PAS DE LA GUERRA CIVIL PER LA COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Durant mesos l’anomenat Front del
Noguera dividia aquest territori entre les
zones controlades pel bàndol republicà i les
que es trobaven a mans dels nacionals.
El control de la Conca de Dalt i de la
Conca Dellà era crucial perquè des
d’aquí, i gràcies a l’energia elèctrica que
es produïa a la comarca, s’alimentava
bona part de la indústria bèl·lica de
Barcelona. Per això s’entenen batalles
com les que es van produir a la zona
de Vilanoveta i Sant Corneli.
Una mostra del pas del front són les
restes que es poden observar recorrent
els senders senyalitzats del Mont de
Conques i de La Posa, on les imatges
panoràmiques permeten copsar la línia
de front. Búnquers, trinxeres, nius de
metralletes i plataformes per instal·lar-hi
els antiaeris són altres elements que encara
avui es troben enmig del paisatge. Els
EMBASSAMENTS DE SANT ANTONI I DE TERRADETS, LES PLATGES DEL PIRINEU
Els rius, que tradicionalment han estat font
de vida gràcies a l’aigua que recullen, són
un important patrimoni de la comarca i
de fet l’aigua és un element present arreu.
Són múltiples les fonts que abasteixen a
veïns i visitants i llocs com la Font de la
O, amb una de les múltiples barbacoes
que es troben instal•lades a la comarca
a disposició de tothom, esdevenen
indrets acollidors i perfectes per fer-hi
un pic-nic amb amistats i familiars.
Els rius Noguera Pallaresa i Flamicell
són la principal aportació d’aigua que
nodreix l’embassament de Sant Antoni i,
després, el de Terradets. Al seu voltant,
diferents accessos permeten sufocar la
intensa calor i prendre un bany d’aigua
dolça, estenent la tovallola i fins i tot
parant-hi el parasol. I és que Sant Antoni
i Terradets són les platges del Pirineu.
L’embassament de Terradets, al costat del
qual es troba el nucli de Cellers, és un
d’aquests indrets en el qual també es poden
realitzar activitats nàutiques diverses. El
principal punt d’accés a l’aigua, i en el
qual es duen a terme activitats nàutiques,
es troba al voltant de l’Hotel Terradets, a
Cellers (carretera C-147). En aquest espai
també s’hi organitzen i desenvolupen
campionats d’esquí nàutic, la pràctica
del qual s’ofereix també als visitants. Els
serveis de restauració i bar són els propis de
l’hotel, així com el de les diferents cases de
turisme rural que s’hi troben ben a prop.
En aquest embassament també s’ha
condicionat una zona per al bany que
es troba en la carretera L-9121 en
direcció a Llimiana, en un espai conegut
com Els Roures, on l’ombra dels arbres
protegeix el banyistes del sol intens.
A l’embassament de Sant Antoni són
múltiples les zones freqüentades per
aquells que busquen oblidar el fred de
l’hivern. A la carretera C-147, entre
Talarn i Salàs de Pallars, es troba el
càmping Gaset, la platja del qual ha estat
dos espais han estat recuperats a través
de les ajudes de la Direcció General de la
Memòria Democràtica, en col·laboració
amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà
així com els diferents ajuntaments.
Molt a prop, la vila d’Isona mostra avui
en dia un urbanisme diferent al que havia
tingut abans de la guerra. El motiu és senzill
però colpidor: aquest terme es trobava tant
a prop de la línia del front que els combats
el van malmetre en gran mesura, fins al
punt que el govern franquista, a través de la
Dirección General de Regiones Devastadas,
en va dur a terme la reconstrucció. Aquest
itinerari urbà també està a disposició del
públic per tal de difondre l’impacte que
el conflicte va tenir en aquest territori.
Més informació:
Museu de la Conca Dellà
973.66.50.62 - www.parc-cretaci.com
sempre un punt de trobada dels i les
banyistes, que utilitzen també els serveis
de restauració i bar del propi càmping.
Una mica més enllà i en direcció a la
Pobla de Segur hi trobem Promotur, un
punt d’accés que ostenta una empresa
dedicada als esports nàutics que treballa
tant sols en la temporada estival i on
es poden llogar kayaks i canoes o fins
i tot patinets per gaudir de l’esport i de
l’aigua. També disposa de servei de
bar per als que no volen mullar-se.
En la mateixa carretera, però una mica
més endavant i seguint l’encreuament per
anar cap a aquesta vila, una carretereta ens
permet creuar la via del tren i dirigir-nos
cap a l’aigua, que també aquí forma una
platja argilosa similar a la del càmping.
Finalment, i anant ja cap a l’altre costat de
l’embassament seguint la pista asfaltada
que surt des de la Pobla de Segur i en
direcció a Aramunt, es troba l’Àrea dels
Dos Arbres, espai també conegut com
‘El Xiringuito’. Disposa de pàrquing i de
rampa d’accés a l’aigua, fet que facilita
el bany, fer-hi kayak o prendre un refresc
al bar que també és molt popular al
vespre per a sopar-hi a base d’entrepans,
amanides i altres menges similars.
Més informació:
Consell Comarcal del Pallars Jussà
c/ Soldevila, 18 (Tremp)
973.65.01.87
www.pallarsjussa.net
turisme@pallarsjussa.net
turismedia.com

TREMP
RUTA DE LA VALL DELS VOLTORS
DESCRIPCIÓ DE LA ZONA
La Terreta forma part de la comarca del
Pallars Jussà i pertany al municipi de Tremp.
Des de la Noguera Ribagorçana, la vall
està envoltada per serres calcàries i
conglomeràtiques, la més fascinant de les
quals és la Serra de Sant Gervàs, que limita
geogràficament el Pre-Pirineu del Pirineu.
És un espai on la mà de l’home ha
modelat el paisatge i la ramaderia
ovina és la principal activitat econòmica
dels habitants autòctons, seguida
de l’artesania dels nouvinguts.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
A la Terreta o també anomenada “La Vall
dels Voltors” hi trobem un espai de gran
interès natural, cultural i paisatgístic. La ruta
turística de 31km comença al Pont d’Orrit
i es pot fer a peu, en BTT o amb vehicle.
La seva quietud i bellesa la fa apte per a
gent de totes les edats i sobretot pels infants.
La primera parada seria La Torre de
Tamúrcia, on hi trobareu “El Casal dels
Voltors”, lloc d’informació turística i
interpretació dels grans protagonistes de la
zona; les aus rapinyaires; el voltors, l’aufrany
i el trencalòs. Des d’aquí podreu visionar els
voltors en directe, mitjançant dues càmeres
instal.lades una als nius i l’altra al canyet (lloc
on es deixen els animals morts per a que
se’ls mengin els voltors). Des del Casal també
podreu obtenir tota la informació necessària
per a fer la ruta amb totes les seves modalitats.
Recentment s’han senyalitzat més de 50 km
de senders que recórren antics camins veïnals
reoberts per a la pràctica del senderisme.
Després de la visita al Casal i seguint
direcció Espluga de Serra, pararem en
el mirador de la Collada de Torogó, on
podrem gaudir de l’espectacle dels voltors
volant per tota la serra de Sant Gervàs.
CASAL DELS VOLTORS
C. Únic s/n
22583 LA TORRE DE TAMÚRCIA
Telf: 610 851 196
PROPOSTES PASSEJADES
Al poble d’Espluga de Serra hi
trobem un bar-merendero dotat d’una
esplèndida terrassa per gaudir del
paisatge tot prenent alguna cosa.
Continuant la ruta trobem la Font dels
Capellans, remodelada per la gent
d’Espluga amb un estil inconfusible i
alhora totalment integrat a la natura.
Després trobarem el poble de Castellet
on hi veurem la importància de la
ramaderia. En aquest punt la roca
canvia a conglomeràtica on hi podem
destacar les típiques morfologies
“montserratines”, on hi nien els voltors.
Seguint el camí, trobarem la Roureda
d’Aulàs, un bosc impressionant per
la seva flora i fauna abundant.
L’últim poble de la ruta és Sapeira, on
hi trobarem un mirador davant la paret
de Turmeda, on hi cria una important
colònia de voltors. Cal esmentar també
l’església de Santa Maria, de tipus
romànica i molt ben conservada. Tot
seguit arribarem altre cop al Pont d’Orrit.
Aquesta ruta és recomanada pel seu paisatge
immillorable gairebé verge. El recorregut
és de fàcil accés per a la gent gran, ja
que es pot fer tota la ruta amb vehicle i
fer parades de gran contingut cultural.
Així doncs, també és recomanada per a
passar un dia familiar; les aus rapinyaires i
les càmeres al casal fascinen als més menuts.
Es poden fer varies excursions de
diferents nivells; es pot practicar des
del senderisme fins al muntanyisme,
tot arribant a llocs inèdits. La ruta
també és ideal per fer-la en BTT.
FLORA A TROBAR
La vegetació potencial ha estat bastant
substituïda per coníferes, si bé queden algunes
masses forestals de planifolis amb un gran
valor natural. D’entre aquestes, destaquen
la roureda d’Aulàs, amb roure de fulla
petita (Quercus faginea), el roure martinenc
(Quercus humilis) i la fageda del Castellet.
La primera és la roureda plana més extensa
de Catalunya i la segona és de les poques
fagedes prepirinenques del nostre país.
ARTESANIA
La Terreta es caracteritza per tenir una gran
varietat d’artesans entre els quals destaca la
fusta i pintura d’Espluga de Serra, el ferro
forjat d’Aulàs, diferents artesans treballen la
bijuteria... També hi ha uns músics excel.lents.
ALTRES
La serra de Sant Gervàs i la vall alta de
Serradell són dos espais inclosos en el Pla
d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.
S’hi pot fer excursionisme i espeleologia.
A la serra de Sant Gervàs hi ha unes
pintures rupestres declarades Patrimoni
de la Humanitat per la UNESCO.
Horari:
De dimarts a divendres de 10h a 14h
Dissabtes de 10h a 13:30h i de 15:30h a 17:30h
(a l’estiu el dissabte a la tarda està obert de 17h a 19h)
Diumenges de 11h a 14h
turismedia.com Pallars Jussà 17

TREMP - Ruta per la ciutat de Tremp
LA PLAÇA DE LA CREU
BASÍLICA DE LA MARE DE DÉU DE VALLDEFLORS
ANTIC HOSPITAL DELS POBRES
18 Pallars Jussà
PROPOSTES PASSEJADES
Des d’antic, aquesta plaça ha estat el
centre neuràlgic de la població. El fet
que aculli l’Ajuntament i la Basílica i que
tradicionalment hagi estat el lloc de parada
dels carruatges i vehicles en els trajectes de
la plana cap al Pirineu, li confereix el paper
de centre de la vila i altaveu de les notícies
locals. La creu de terme, que li dóna nom,
culmina la font, envoltada de plataners. La
plaça de la Creu uneix els principals àmbits
de la població: a ponent, l’urbà, representat
en el primer pla per l’Ajuntament, el
L’origen de l’església parroquial es
remunta al s. IX, encara que la fesomia i
l’estructura actuals són fruit de diferents
transformacions i barreja de diferents
estils. Amb una estructura d’una sola
planta, la Basílica (títol que li fou concedit
per Pius XII el 1923) és presidida per la
Verge de Valldeflors, una verge trobada
de característiques gòtiques (s.XV), que
substitueix l’original, desapareguda en un
incendi que destruí l’altar major. El 1701
es va dur a terme la construcció de l’actual
retaule de l’altar major, d’estil barroc,
obra del mestre J. Argemir, que va ser
destruït el 1936 i reemplaçat per l’actual,
de característiques semblants, el 1952.
Un altre element destacable és l’orgue,
d’origen barroc, restaurat a principis de
L’antic Hospital dels Pobres, fundat pel
doctor Jaume Fiella el 1521, allotja
en l’actualitat els Jutjats de Primera
Instància. És un edifici del segle XVI amb
reminiscències gòtiques apreciables,
fonamentalment a l’antiga capella. Al
llarg de la seva història ha rebut diferents
usos: hospital per a les persones sense
recursos, l’Hospital dels Pobres; escola
pública; presó i magatzem municipal.
L’edifici es troba enclavat al bell mig del barri
antic, d’origen incert. Per bé que algunes
teories el remunten a l’època romana, les
més versemblants serien les que situen
el seu origen a l’època medieval. Segons
aquesta hipòtesi, el nucli originari se situaria
als voltants de l’actual carrer de Picamill
i s’expandiria posteriorment en anelles
concèntriques, seguint un dels models
de creixement urbà més característic.
Els carrers i les cases del nucli antic
reflecteixen l’organització econòmica i social
campanar i l’absis de l’església parroquial
i, a llevant, els carrers del raval.
L’Ajuntament, de construcció recent (1995)
i ubicat en el mateix lloc on s’aixecava
l’antic, i el campanar, són els dos elements
arquitectònics que donen personalitat a
la plaça. Adossat a la Basílica parroquial,
és un dels símbols més característics de
Tremp. Fou construït el 1638 i a principis
de segle adquirí la seva fesomia actual.
L’observació detallada de la seva estructura
permet observar aquestes modificacions.
segle per l’enginyer de la Canadenca F.S.
Pearson, la companyia que realitzava les
grans obres hidroelèctriques de la Noguera
Pallaresa. L’eclecticisme de l’edifici
també es reflecteix a la portada, on
conviuen elements clàssics amb un modern
timpà, obra de l’escultor Pujol-Grau.
La placeta de l’Església ocupa l’espai
de l’antic claustre, del qual es conserven
alguns capitells al Museu Diocesà de la
Seu d’Urgell. A finals del segle XIX, la plaça
fou coneguda amb el nom de plaça de les
carnisseries, per ser el lloc on s’aixecaven
petites dependències per a la venda de
carn. En aquesta placeta va néixer el 1833
el beat Josep Manyanet, religiós fundador
de la congregació de la Sagrada Família.
de la societat tradicional. En els més estrets i
tortuosos, que porten el nom de les activitats
que s’hi practicaven (mercadal, del forn…),
s’hi poden veure les cases unifamiliars
d’aquestes classes menestrals i comerciants
que mantenen l’estructura original: eixida
i obrador, habitatge a la planta principal
i segona i les golfes al tercer pis.
Encara avui, com un senyal d’aquest passat
menestral i comerciant, la plaça de Francesc
Pujol, popularment coneguda per plaça de
la verdura, és un espai de comercialització
del productes hortícoles locals.
En canvi, altres carrers, com per exemple
el de Soldevila, reflecteixen una societat
senyorial, amb cases nobles presidides per
amples portalades. Casa Feliu, al costat
mateix de la portalada de la Basílica, és
l’exemple més representatiu d’aquesta
classe benestant local, amb una interessant
galeria vidriada en la seva part posterior.
turismedia.com

LES TORRES DE L’ANTIGA MURALLA
Fins a les darreries del s. XIX, Tremp fou
una ciutat tancada per muralles, relligades
per 6 torres de defensa, de les quals
actualment en resten tres: la de Mingo,
prop de l’entrada de Capdevila, la de la
Sagristia, propera a l’absis de l’església
i la que teniu al davant, la dels padres,
al costat del portal de Soldevila. Al peu
de la muralla, i per tal de reforçar les
mesures de defensa, hi havia un fossat,
el vall, del qual pren el nom l’actual
passeig que porta fins la plaça de la
Creu. Aquest fossat és ocupat avui per
les terrasses de les cases del nucli urbà.
EL PARC DEL PINELL
El parc del Pinell és l’espai verd més
important de la ciutat. Fou dissenyat i
construït sota l’impuls de les diferents
municipalitats republicanes. Concebut
com un espai per al lleure de tota la
ciutadania, el projecte comprenia una
extensa pineda i diverses instal·lacions
esportives. La pineda i l’esplanada que
havia de ser el camp de futbol foren
realitzades el 1937 per l’Ajuntament
dirigit per Josep Sastre i Ot Lledós.
LA PLAÇA DEL PEIRÓ
La plaça del Peiró, situada sobre el turó
més enlairat de la població, i segons
algunes opinions l’emplaçament originari
de Tremp, és el lloc de confluència dels
diferents carrers del raval que parteixen de
la plaça de la Creu. Inicialment, aquesta
zona entre el nucli urbà i la plaça del
Peiró, fou l’espai fora muralles on els
trempolins van localitzar les dependències
agrícoles, els corrals i les eres, algunes de
les quals encara persisteixen actualment.
Prop de la plaça, en direcció sud, apareix
l’antic Convent dels Caputxins, un edifici
EL PONT DE SANT JAUME
Pont d’origen romànic remodelat a
començaments del s. XVIII, fou construït
per comunicar la població amb l’antic
Convent de Sant Jaume, tot salvant el
barranc de les Gesseres o Adoberies. El
Convent de Sant Jaume, de pares dominics,
fou bastit el s. XV i es va mantenir fins
al 1835. El 1903 es va aprofitar l’espai
per construir-hi un centre d’acolliment
conegut com a Casa dels Pobres.
A través del pont, es pot accedir, barranc
amunt, a l’antic barri de les Adoberies on,
aprofitant les aigües que hi baixen, s’hi
instal·laren diversos tallers que adobaven
pells per al seu posterior aprofitament.
PROPOSTES PASSEJADES
La rehabilitada torre dels padres s’ha
integrat al Centre de Cultura Josep
Manyanet, l’antic col·legi St. Josep, avui seu
del Museu de Ciències Naturals del Pallars.
El Portal de Capdevila enllaçava amb
l’antiga carretera de Lleida i Artesa de
Segre, que discorria per l’actual rambla del
Dr. Pearson, popularment coneguda com
el Passeig. Aquest espai i els carrers que
l’envolten, constitueixen un exemple del
nou urbanisme fruit de l’expansió urbana
posterior a l’enderrocament de les muralles,
plasmat en l’anomena’t Pla Moore (1927),
inspirat en el model d’eixample en illes.
La creació de la resta d’equipaments
es veié estroncada per l’esclat de la
Guerra Civil. El projecte fou reprès a
la dècada dels anys setanta, època en
què fou construïda la piscina, i, a la
seva vora, la pista poliesportiva.
A l’entorn d’aquest parc també s’hi han
anat implantant altres equipaments
socioculturals, com l’Institut d’Ensenyament
Secundari i el Casal d’avis.
construït el 1627, que va acollir una
comunitat d’aquesta congregació fins a la
meitat del segle XIX, quan passà a ser la
nova seu de l’Hospital dels Pobres. Fins al
1992 fou centre hospitalari de la comarca
i, a partir d’aquell moment, es transformà
en la Residència Geriàtrica Fiella, en
remembrança del qui fou fundador de
l’Hospital dels Pobres de Tremp, el 1521.
Al costat d’aquest centre s’aixeca l’Hospital
del Pallars, un modern centre que garanteix
l’atenció sanitària de tots els habitants
del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.
Seguint pel camí del Convent de Sant
Jaume, s’arriba a un turó que ofereix una
àmplia panoràmica sobre la conca de Tremp,
la Noguera Pallaresa, la central hidroelèctrica
de Talarn i la presa de l’embassament de
Sant Antoni que l’alimenta. Una construcció
aixecada durant la guerra europea amb la
funció de cobrir les necessitat energètiques
de la creixent indústria barcelonina de
principis de segle. Més a l’oest, estès
sobre un serrat, es distingeix el poble de
Talarn, d’origen medieval, i més llunyà i
encimbellat, s’entreveu Santa Engràcia.
turismedia.com Pallars Jussà 19

LA POBLA DE SEGUR
CONJUNT MODERNISTA CASA MAURI
CASC ANTIC
NATURA
20 Pallars Jussà
PROPOSTES PASSEJADES
Visita per les antigues instal·lacions de
l’antic molí de l’oli de la Pobla de Segur.
Aquest molí disposa de tota la primitiva
maquinària de caire industrial utilitzada
per a l’elaboració de l’oli, indústria d’una
gran tradició dins de la comarca.
En l’actualitat s’utilitza com a sala de
conferències, recepcions i exposicions
d’art. En la planta inferior hi ha els arxius
fotogràfics i documentals de la Vila.
L’escultura de Sant Josep de la façana, és
obra de l’escultor Josep Llimona.Quan
a Casa Mauri, és un palauet residència
modernista integrant materials i decoració
propis d’aquest estil. Els mosaics són
obra del Lluís Bru. Actualment és
l’Ajuntament de la Pobla de Segur. El
complex disposa d’uns jardins de l’època.
Visita pels carrers de l’antiga vila medieval,
on els seus carrers, desemboquen
en dos portals: el portal d’Orteu, al
sud, i el portal de Parrau, al nord.
Aquí ens somergirem per aquests carrers
amb tant d’encant, i ens situarem
a l’època, veient encara les cases
senyorials que encara es conserven.
Passejarem pel Raval, i acabarem
passant pel carrer d’Oran, que a
mitjans del segle XIX, fou el carrer més
comercial de la Pobla de Segur.
El Casc Antic: Carrer Major;
Carrer Llorenç i Torres.
A les rodalies del municipi de la Pobla
de Segur, trobarem uns paratges, on
podrem gaudir de la fauna, flora i
vegetació autòctona i típica del Pre-Pirineu
i Pirineu. Pel nord-est tenim la Reserva
Natural de Boumort i seguint el curs
de la Noguera Pallaresa el Congost
de Collegats on trobem l’Argenteria
que limita amb el Pallars Sobirà.
Al nord-oest trobaríem indrets com Toralla,
Serradell i l’estret d’Erinyà, que seguint
el curs del riu Flamisell ens portarà cap
a la Vall Fosca i la Vall de Manyanet.
Més al sud trobaríem l’Embassament
de Sant Antoni, tenint a l’abast la resta
d’indrets meravellosos de la comarca,
ja que la ubicació és privilegiada.
Av/ Verdaguer 35
25500 La Pobla de Segur
Web: www.pobladesegur.cat
E-mail: turisme@pobladesegur.cat
Horari de visites: Visites concertades
Preus:
• Grups (1-25 pax): 25 €
• Grups (25-50 pax): 45 €
Juliol i Agost
• Individual: 2,5 €/pax
Visites concertades: 973 68 02 57 (Sònia)
Tel: 973 68 02 57
(Oficina Municipal de Turisme)
Fax: 973 68 02 57
Web: www.pobladesegur.cat
E-mail: turisme@pobladesegur.cat
Horari de visites: Visites concertades
Visites concertades: 973 68 02 57 (Sònia)
Preus:
• Grups (1-25 pax): 25 €
• Grups (25-50 pax): 45 €
Parc Municipal Alcalde Boixareu: Espai
on destaquem els seus jardins, i la barreja
d’arbres i plantes exòtiques i autòctones.
Espai Natural del Vernedot: Gran
varietat d’espècies d’arbres. Bona mostra de
la vegetació de ribera, i area de picnic amb
barbacoa de la comarca del Pallars Jussà.
Font de la Figuereta i Morreres:
Zones recreatives tot seguint el riu
Noguera Pallaresa a l’entrada i sortida
del Congost de Collegats. Amb
singulars monuments als raiers, obra de
l’escultor Rufino Mesa. Àrea de pícnic
amb fonts, taules i bancs de fusta.
turismedia.com

LA POBLA DE SEGUR
ERMITA ROMÀNICA DE SANT MIQUEL DEL PUI
Ermita romànica del s. XII, formada per
una nau i volta esfondrada, absis decorat i
esberlat amb arcs i faixes, arcs de mig punt i
nau amb volta de canó. Es troba totalmente
restaurada. Situada a 2 km de la Pobla de
Segur, en dirección al Pont de Suert per la
carretera vella. Popular aplec el 8 de maig,
on el Comú de Particulars dóna a tots
els participants un “pa beneït”. Amb una
missa i una animada ballada de cardanes
els poblatans recorden els seus origens.
Església que pertany a l’Edat Mitjana i
que s’atribueix, com a altres de la zona,
a l’escola de l’ordre dels Templers,
que cap al s. X s’establí a Sensui.
A la serra del Boumort hi ha molt per
descobrir. Fa temps que és un espai
protegit, una reserva nacional de caça
que cal explorar. Si pot ser, cap al tard.
Al setembre és l’època de l’any on
es viuen més els colors i on la fauna
s’acosta molt més al visitant.
El recorregut pot iniciar-se per Pessonada
i per donar tota la volta s’ha d’arribar a
Hortoneda. A la cinglera de Pessonada-
Roca Roia cal parar-hi per poder observar
la gran quantitat de nius de voltors i
d’altres espècies de rapinyaires.
Són bastants quilòmetres per pista forestal
en la qual l’accés a moltes zones queda
prohibit. Els binocles són imprescindibles
per veure volar el trencalòs o el voltor,
PROPOSTES PASSEJADES
ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT CRISTÒFOL DE PUIMANYONS
SERRA DE BOUMORT
però el bram del cérvol es pot escoltar
de molt més a la vora i des de la bassa
de pedra se’n poden veure sovint.
Cal parar també a la Molina de Carreu,
antic nucli habitat, on a l’hivern no toca
el sol gairebé durant dos mesos. És
un punt excel·lent per poder observar
cérvols i isards. Cal tenir paciència.
Des del coll de Llívia es pot anar a Bóixols,
un altre dels accessos a Boumort. I des
del refugi de Boumort es pot ascendir
al cap de Boumort (2.077,6 metres).
Les vistes de l’anomena’t refugi dels
Guardes, des de la coma d’Orient, o la
pau dels prats de Montanisell i de la font
de la Menta són altres raons per una
visita que aconsellem fer amb guies.
turismedia.com Pallars Jussà 21

Abella de la Conca
Ajuntament
Espiguet, s/n
Tel./Fax: 973 66 41 98
ajuntament@abellaconca.ddl.net
La vila d’Abella (956 m) té part de les
cases semiexcavades a la roca, les quals
van essent abandonades, a canvi d’altres
situades en llocs més segurs o, més sovint,
per emigració: durant els darrers cent anys la
població ha restat reduïda a una tercera part.
El municipi comprèn, a més, els pobles i
les caseries de Bóixols, la Rua, Faidella,
Carreu, Capdecarreu i la Torre d’Eroles.
LLOCS D’INTERÈS
• El Castell, assentat damunt la vila,
documentat des del segle XI, i avui enrunat,
era el centre de la baronia d’Abella.
• Vora el riu d’Abella, on hi ha moltes
cases disseminades, s’ha bastit
una nova església parroquial,
dedicada al Bon Pastor.
• Antiga església parroquial de Sant
Esteve, documentada el 1141.
• A l’antiga església parroquial es
conservava un magnífic retaule
gòtic, pintat devers el 1375, avui
al Museu Diocesà d’Urgell.
• A la vila es conservava un altre retaule
de
la Pietat, de Pere Espallargues, del segle
xv, restaurat recentment i que actualment
es pot contemplar al Museu de la Conca
Dellà, en breu serà traslladat a l’església
de st. Esteve d’Abella de la Conca.
• Prop de la població l’església
romànica de Santa Cauberola.
• Un pont romànic al poble de Bóixols.
• Santuari de la Mare de Déu
de Carrànima damunt de la
serra del mateix nom.
FIRES I FESTES
• Abella. 1 er Cap de setmana
d’octubre. Festa Major.
• 2 pasqua. Aplec de Carràmia.
• Bóixols. Gener. Sant Vicenç.
Festa Major petita.
• Bóixols. Agost. Sant Roc. Festa Major.
22 Pallars Jussà
• Castell de Mur
Ajuntament
Carme, 46
Tel.: 973 65 17 95
Fax: 973 65 25 94
ajuntament@castellmur.cat
Format per els nuclis de Guàrdia de
Noguera, Cellers, Vilamolat de Mur, El
Meüll, Sta. Llúcia, Collmorter i Puigmaçana.
La vila de Guardia es troba en un
desviament a la dreta del pantà de Terradets
i es centre administratiu del municipi.
Cellers, poblet situat a la carretera, just a
la vora del pantà de Terradets. Hi podem
trobar l’estació de Cellers, on hi fa parada
el ferrocarril de Lleida - La Pobla de Segur.
En aquest poble hi han centres per
a la pràctica d’esports aquàtics i
nombroses rutes de senderisme.
LLOCS D’INTERÈS
• El conjunt monumental de Mur,
que el formen, el Castell (segle X),
el Monestir que va ser el gran centre
cultural del Pallars Jussà durant l’edat
mitjana i la Canònica de Santa Maria
consagrada el 1069, que no depenia de
cap bisbat sinó que ho feia directament de
Roma, a ponent de l’església i desplaçat
de l’eix de la nau central hi ha el claustre
del segle XII.
Telf. d’informació i visites: 677 701 820
• El Castell de Guàrdia de Mur amb la
seva església romànica de Sant Feliu.
• Casa Forta de Miravet.
• La Torre de Ginebrell.
• La Torre dels Gasol.
• Església parroquial de
Guàrdia de Noguera.
• Església de Sant Joan Baptiste
de Cellers, restaurada i pintada al
fresc pel pintor Josep Minguell.
• Arbres monumentals: El Ginebre del
Tuberic; L’Olivera del Baró de la
Torre d’Amargós; Les alzines de
la Bassa; L’Alzina del planell.
• Forn de pa medieval de
Vilamolat de Mur.
FIRES I FESTES
• 20 gener. Aplec de St. Sebastià a Guàrdia.
• 1r diumenge de maig. Aplec de Mur.
• 1r dissabte de juny. Aplec
de Santa Llúcia.
• 1 i 2 d’agost. Festa Major de Vilamolat.
• 29 i 30 d’agost. Festa Major de Cellers.
• Primer cap de setmana de setembre.
Festa Major de Guàrdia.
turismedia.com

Ajuntament
d’Abella de la Conca
C/ Espiguet, s/n - Tel./ Fax 973 664 198
25651 ABELLA DE LA CONCA
e-mail: ajuntament@abellaconca.ddl.net
Ajuntament
d’ISONA i
CONCA DELLÀ
Plaça del Bisbe Badia, 1
Tel. 973 664 008 - Fax 973 664 228
ajuntament@isona.ddl.net
25650 ISONA (Pallars Jussà)
Ajuntament de
LLIMINANA
Plaça Major, 1 - 25639 Llimiana
Telèfon i fax 973 650 773
AJUNTAMENT
DE
SANT ESTEVE DE LA SARGA
PALLARS JUSSÀ
(Lleida)
Oficines municipals a Tremp
C/ Magistrat Saura, 22, bx.
25620 TREMP
Tel. 973 65 33 77 - Fax 973 65 33 78
ajuntament@santesteve.ddl.net
turismedia.com Ajuntaments / Ofi cines de Turisme 23

24 Pallars Jussà
Conca de Dalt
Ajuntament
Bellavia, 32, 1r
Tel./Fax: 973 68 00 92
La Pobla de Segur
ajuntament@concadalt.ddl.net
Rebé oficialment el nom de Pallars
Jussà, fins el 1995, data en què el
nom fou canviat pel de Conca de
Dalt. La població és de 450 h.
Per la seva extensió (165,8 km2 )
gaudeix d’una important diversitat i
d’un gran nombre de possibilitats per al
turisme, activitats nàutiques i de lleure a
l’Embassament de Sant Antoni, les coves
de Serradell, el museu dels Raiers, el Nucli
deshabitat d’Aramunt Vell, actualment
en procés de rehabilitació, senderisme,
excursions a cavall, en bicicleta, pesca, etc.
LLOCS D’INTERÈS I FESTES
Aramunt Vell
Conserva el camí medieval d’accés,
el portal d’entrada, les restes de la
capella gòtica de Sant Antoni, la font
i, en el lloc més elevat i mig enrunada,
l’antiga església de Sant Fructuós,
amb elements romànics. Prop d’una torre
medieval mig enrunada es troba l’ermita
de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII.
- 21 de gener. Sant Fructuós.
- 3a setmana d’agost. Festa Major.
- 14 de setembre. Festa Major petita.
A uns 500 m a ponent i a uns 540
m d’altitud, en un pla, es troba el
poble d’Aramunt, amb 104 h.
• Sant Corneli és un santuari situat al cim
de la serra de Sant Corneli (1.354 m alt).
Claverol
25 h (768 m alt). Antic castell de
Claverol, del qual resta una torre
cilíndrica; la parròquia de Sant
Cristòfol.
- 4 de febrer. Mare de Déu de la Sena.
- 1r cap de setmana d’agost. Festa Major.
Erinyà
34 h. L’església parroquial de sant
Esteve. Prop seu, a l’Escap del Congost
(on hi ha l’antic pont d’Erinyà) s’inicia
l’important congost d’Erinyà, obert pel
Flamicell que comunica la vall Fosca amb
la conca de Tremp.
- 15 de maig. Sant Isidre.
Dinar popular.
- 2a Pasqua. Festa Major i missa a
l’ermita de Ntra. Sra. del Remei.
Hortoneda de la Conca
52 h. L’església parroquial de
Santa Maria és d’origen romànic;
el notable campanar de planta
octagonal s’arruïnà vers el 1910.
turismedia.com

· El Telefèric
Ajuntament
de Senterada
Ajuntament 973 661 762
Consultori Mèdic 973 661 779
Farmàcia 973 661 758
Rectoria 973 661 747
La Fàbrica 973 661 756
Casa Leonardo 973 661 787
Casa Parranxo 973 661 831
Bar Dos Rius 973 661 761
Càmping Pirineu 973 661 818
Ctra. de el Pont de Suert, s/n
25514 SENTERADA
ajuntament@senterada.ddl.net
LA TORRE
DE CAPDELLA
· El Museu hidroelèctric de Capdella
· Miradors :
Beranui i Mare de Déu de Fa
· Camins de Ferradura
PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME
DE LA VALL FOSCA
Tel.: 973 663 001 - Fax 973 663 145
turisme@vallfosca.net
ajuntament@torrecapdella.ddl.net
www.vallfosca.net - www.torredecapdella.org
turismedia.com Ajuntaments / Ofi cines de Turisme 25

- 1 de maig. Festa Major petita.
- 15 d’agost. Festa Major.
Pessonada
58 h. Situat a 878 m alt. L’església
parroquial de Santa Maria
adossada a les cases és un edifici
de pedra amb campanar de torre
vuitavat i portal adovellat.
Al nord del poble, enlairada sota els
cingles, hi ha l’ermita de la Mare de
Déu de la Plana, edifici romànic. La
imatge romànica de la Mare de
Déu de la Plana, talla policromada, es
conserva en una casa particular.
- 15 d’agost. Festa Major. Mare
de Déu de l’Ascensió.
- 16 d’agost. Aplec de La Plana
en honor a la Santa Mare.
El pont de Claverol
La necròpolis de la Capsera sobresurt
per la construcció singular de les seves
sepultures. Restes òssies procedents de
l’edat del bronze (2000-1000 a.C.).
- 1r diumenge de juliol.
Diada dels Raiers.
Rivert
L’actual nucli es de formació,
possiblement del s. XIV-XV. L’església
26 Pallars Jussà
parroquial, d’origen romànic amb restes
de pintures, està força modificada.
Un dels principals atractius del nucli de
Rivert, són les abundoses fonts naturals
i el Molí de Rivert.
- 2n cap de setmana d’agost.
Festa Major.
- 11 de novembre. Sant Martí.
Sant Martí de Canals
A la dreta de l’embassament de Sant
Antoni. Església parroquial de
Sant Martí de Canals, documentada
suposadament a la fi del segle XI.
- 26 de juny. Aplec de Sant
Joan i Sant Pau.
- 1r diumenge d’octubre: Festa Major.
- 11 de novembre. Patró. Sopar
en honor de Sant Martí.
Serradell
Amb l’església de Sant Andreu.
Damunt el poble, al bosc de Serradell,
es troben les restes de l’ermita de
Sant Aleix, Erinyà, Rivert, església
parroquial de Sant Martí, i el
santuari de la Mare de Déu del
Castell, capella de l’antic castell de
Rivert (centre de la baronia de Rivert);
la imatge fou traslladada després a
l’església parroquial) i Torallola, església
parroquial de Sant Martí.
- Últim cap de setmana d’abril. Festa
Major en honor a Sant Marc.
- 30 de novembre. missa en
honor a Sant Andreu.
Sossís
36 h. Vora les mines de Sossís, de
carbó, tancades el decenni dels anys
cinquanta. Avui és una Entitat Municipal
Descentralitzada. Església de Santa
Maria.
- Últim diumenge d’agost. Festa Major.
- 4 de desembre. Santa Bàrbara.
Toralla
Amb l’església parroquial de Santa
Maria que tot i ser reconstruïda en
èpoques properes conserva l’estructura
romànica i la coberta de lloses.
- 2n dissabte d’agost. Festa Major
en honor a Sant Salvador.
Torallola
Nucli amb morfologia urbana poc definida
de forma concèntrica a la que podria ser
la primera edificació a prop dels restes de
l’antiga església. S’identifiquen fases de
creixement clares que distingeixen entre
la part alta del nucli i el raval de la part
baixa.
- Cap de setmana anterior al
15 d’agost. Festa Major en
honor a la Mare de Déu.
turismedia.com

casa
“El CONFORT com objectiu, la BONA CUINA un plaer
...i el BENESTAR GARANTIT.”
c/ de l’Església, 8 - 25517 Claverol
Tel. + (34) 973 680 776 - Mòbil. + (34) 649 876 342
Info@casachurchil.com - www.casachurchill.com
Hostal LEO
Telèfons 973 66 31 57 - 973 66 31 38
25515 CAPDELLA (La Vall Fosca - Lleida)
LA RECTORIA
HOTEL RURAL - RESTAURANT
Hotel rural amb
7 habitacions dobles
Es prega fer reserva
www.hotel-larectoria.com
guardiamur@msn.com
C/ del Forn, s/n - 25632 Guàrdia de Noguera
Tels. 973 65 00 42 / 679 21 94 42 / 616 08 64 48 - Fax 973 65 00 42
turismedia.com Consell Comarcal / Museu / Allotjaments 27

28 Pallars Jussà
Gavet de la Conca
Ajuntament
Casa Consistorial
Tel./Fax: 973 65 02 17
ajuntament@gavet.ddl.net
L’Ajuntament i l’Administració d’aquests
pobles és a Gavet de la Conca. La seva altura
sobre el nivell del mar és de 421 m. El terme
municipal complert té una superficie de 90,8
km 2 . La totalitat dels seus habitants és de 335.
LLOCS D’INTERÈS
Aransís
Església parroquial romànica,
molt modificada posteriorment.
Fontsagrada
Amb l’església dedicada a santa
Fe i la caseria de Terrassa.
Complex de Sant Gervàs (Vall de
Barcedana). Consta d’ermita, castell i
poblat del segle XII, i les restes de la capella
castral del segle IX. Destaca la seva torre
de mitjans del segle IX al voltant de la qual es
va construir el castell i l’antic poble de Sant
Miquel, que va quedar deshabitat al segle xv
a causa dels greus enfrontaments entre els
comtes del Pallars i els senyors de Llordà.
Gavet de la Conca
L’església parroquial està
dedicada a sant Pere.
Sant Martí de Barcedana
Forma unitat geogràfica amb Sant Miquel
de la Vall, molt proper, i Sant Cristòfol
de la Vall, a ponent de la mateixa vall,
una mica més allunyat. El barranc de les
Moles, afluent del de Barcedana és el que
articula la vall on es troben els tres pobles.
Sant Salvador de Toló
De la seva església parroquial
(Sant Salvador de Toló) depèn la de
Sant Vicenç de Toló, antiga matriu.
El lloc depenia del Castell de Toló.
L’antic terme comprenia els llogarets i les
caseries del Mas de Guillem, Mera, Perolet,
Castellnou amb l’església de santa Maria.
Sant Serni (antic cap del municipi).
Toló
O Sant Vicenç de Toló, Matasolana,
la Farreria, Presquiró i Hostal Roig.
Dins del gran recinte hi ha les ruïnes
de l´església romànica de Santa
Anna. Comprenia encara la casa i l´antic
priorat de Bonrepòs, església amb restes
romàniques, i el despoblat de Montllor.
FIRES I FESTES
• 1 de maig. Sant Gervàs. S’hi
celebra un bonic aplec.
• Diumenge de la 2a Pasqua Florida.
Aplec de Bon Repòs.
• 28, 29 i 30 de setembre. Festa Major.
turismedia.com

turismedia.com Allotjaments 29

30 Pallars Jussà
Isona i Conca Dellà
Ajuntament
Pl. Bisbe Badia, 1
Tel.: 973 66 40 08
Fax: 973 66 42 28
ajuntament@isona.ddl.net
Oficina de turisme
Tel.: 973 66 50 62
ofturisme@parc-cretaci.com
Museu de la Conca Dellà
C/ del Museu, 4 Isona
Tel.: 973 66 50 62
museucd@parc-cretaci.com
El municipi va néixer l’any 1970 amb
l’annexió de diferents pobles: Isona, Covet,
Llordà, Masos de St. Martí, Siall, Benavent,
Biscarri, Gramenet, Conques, Sant Romà
d’Abella, Basturs, Orcau i Figuerola d’Orcau.
LLOCS D’INTERÈS I FESTES
Basturs
Podem visitar l’antic poble medieval
actualment despoblat i l’església de la
Mare de Déu de Vilavella del segle
XI. A l’interior de la població podem
veure l’església romànica de Sant
Julià dels segles XII-XIII. Un dels espais
naturals més importants de la Conca Dellà
pertanyen a aquesta població Els Estanys
naturals de Basturs, d’origen càrstic,
declarats espai natural protegit. A nivell
paleontològic cal destacar els jaciments
d’ossos i ous de dinosaure de Basturs.
Benavent
Altitud de 1.004 m. El poble de
Benavent queda sota el espadat
de conglomerats montserratins que
formen el Roc de Benavent, on habiten
una colònia de Voltors. Església
romànica de Santa Margarida dels
segles XI-XII. El despoblat medieval
de Montadó i l’església de Santa
Anna de Montadó del segle XIII-XIV.
Biscarri
Podem visitar el poble vell de Biscarri on
trobarem l’església de Sant Andreu, un
notable edifici romànic del segles XI-XII.
Conques
Conserva l’església parroquial de
Sant Miquel de Conques dins el
nucli urbà del poble, del segle XII, amb
decoració pictòrica mural d’època gòtica.
Les restes del castell de Conques
són al cim d’un turó que domina la
població, on també hi trobem les restes
de l’església de Sant Sadurní del segle
XII. Mare de Déu de les Esplugues, talla
romànica policromada dels segles XII-XIII.
- Cada 8 de desembre es celebra
la Fira d’hivern, i cada dilluns
turismedia.com

de pasqua es celebra un aplec
a l’ermita de les Esplugues.
Covet
L’església parroquial de Santa
Maria és dins del petit poble de Covet,
aquesta església del segle XII presenta
una de les portalades més originals del
romànic català. La Mare de Déu de
Covet, una talla romànica policromada
del segle XII-XIII, que actualment es
troba al MNAC i de la que podem
veure una reproducció a l’església.
Figuerola d’Orcau
És el poble que conserva millor la seva
estructura medieval de la Conca Dellà. Es
conserven alguns edificis senyorials del
segle XVI. Aquesta vila presenta dos edificis
religiosos, l’església de Santa Maria,
situada a l’interior del poble, datada al
segle XII i l’església del Prat, datada
al segle XVIII i que al seu interior mostra
una rica decoració pictòrica de l’època.
Isona
Constitueix el centre neuràlgic de la Conca
Dellà. Isona, antiga ciutat romana d’Aeso,
datada de finals del segle II a.C. fins al IV
d.C., tingué una destacada importància en
aquella època. Hom coneix restes materials
d’aquesta època (troballes numismàtiques,
ceràmiques ibèriques i romanes,
làpides funeràries i commemoratives,
restes arquitectòniques de diferents
tipus com la muralla, vivendes...
La major part d’aquests vestigis del
passat es poden visitar al Museu
de la Conca Dellà, on s’exposen
també les restes paleontològiques de
dinosaures trobades al municipi.
Cal destacar l’església gòtica-moderna
de la Verge de l’Assumpció.
- Cada dilluns de pasqua i per
sant Sebastià es celebra un
aplec a l’ermita de la Posa.
- El dia de Carnestoltes es fa
la festa de la Guixa.
- El quart diumenge d’octubre
es celebra Boletus, fira del
bolet d’Isona i Conca Dellà.
Llorda
Presenta un conjunt monumental
alt-medieval, format per el castell
i l’església de Sant Sadurní del
segle XI, situat al cim d’un turó. És el
conjunt d’arquitectura civil d’aquesta
època més remarcable de Catalunya.
Masos de Sant Martí.
Nucli agregat a Isona, avui despoblat
que conserva l’ermita romànica
de Sant Martí del segle XII.
Orcau
Manté encara força elements del seu
passat medieval. Podem veure el castell
i l’església romànica de la Pietat
del segle XI-XIII. Situada en el nucli del
poble vell d’Orcau, es troba l’ermita
romànica de Sant Joan Baptista del
segle XII. De l’actual poble cal destacar
també l’església de la Mare de Déu
dels Àngels del segle XVI. Dins el terme
d’Orcau es troben jaciments de restes
òssies i petjades de dinosaure. A
l’alzinar del Pelleu, es troba una alzina
centenària protegida per la Generalitat.
Des del coll d’Orcau podrem gaudir d’una
vista privilegiada, quedant al descobert
l’embassament de Sant Antoni, i els
despoblats de Montesquiu on hi ha
l’ermita romànica de Sant Sadurní
de Montesquiu del segle XII i l’església
de Sant Urbà, d’època medieval i
moderna. Galliner, també conserva
l’ermita romànica de Sant Vicenç i
l’església de Sant Sebastià del Puig
de l’Anell, actualment també despoblat.
Sant Romà d’Abella
El poble té l’església de Sant Pere
Màrtir del segle XII, la qual conserva
una làpida romana al seu interior. Cal
destacar igualment l’església de Sant
Romà d’època medieval i les restes
del castell del segle XI-XII. Jaciment
de restes òssies de dinosaure.
Siall
Poblet agregat a Isona, on es troba
un gran recurs natural, el bosc de
Siall, abundant recol·lecció de bolets,
en especial rovellons. Conserva
l’ermita romànica de Santa
Clara del Mullol del segle XI.
turismedia.com Pallars Jussà 31

Llimiana
Ajuntament
Pl. Major, 1
Tel./Fax: 973 65 07 73
ajuntament@llimiana.ddl.net
Petit poble situat sobre el pantà de Terradets
(790 m) ocupa un turó en posició defensiva
i una vista inigualable de tota la vall.
LLOCS D’INTERÈS
• Museu Casa Bonifaci. Antiga
residencia del Dr. Josep Bonifaci i
Mora, Director General d’Assistència
Social del Govern de la República
que va sofrir l’exili a Rússia, França,
Txecoslovàquia i Rumania.
• Santuari del Sant del Bosc. Situat
a la Serra del Montsec de Rúbies,
l’origen es romànic i està situat a uns
900 metres d’alçada. L’aplec es celebra
l’últim diumenge de setembre
• Sant Andreu de la Serra.
Ermita romànica d’una sola nau
però amb dos àbsides bessons
• Cova dels Murisecs. Situada en una
paret del congost de Terradets (Serra del
Montsec), el seu nom ve donat per la
quantitat de muricecs que viuen a la cova
• Altres coves interessants son
la Cova Negra, El Forat del
gel i El Forat de l’hort.
• La paret de les bruixes. Situada al
congost de Terradets s’ha convertit en un
lloc famós per escaladors de tot el món.
FIRES I FESTES
• 15 agost. Festa Major.
32 Pallars Jussà
•
Salàs de Pallars
Ajuntament
Bon Jesús, 47
Tel: 973 67 60 03 - Fax: 973 67 62 48
ajuntament@salas.cat
www.salas.cat
Salàs de Pallars es troba situat a
l’anomenada Conca Alta de Tremp,
entre les poblacions de la Pobla de
Segur i Tremp, al Pallars Jussà, a
573 m. sobre el nivell del mar.
Actualment consta amb una població
oscil·lant entre els 330 i els 350
habitants, que es dediquen, bàsicament,
al sector serveis, distribuïts entre la
pròpia població, la Pobla i Tremp.
LLOCS D’INTERÈS
• L’embassament de Sant Antoni.
Es pot accedir a la zona del pantà
mitjançant un itinerari peatonal que surt
del poble i arriba a la zona del Piolet o
dels Xalets. La zona de l’embassament
permet practicar molts tipus d’esports
nàutics i activitats nàutiques.
• Itineraris a peu i BTT. A Pleta Verda,
al Mas de Balust, a la Serra, a Sant
Pere Màrtir, i a la font de Fontelles.
• Arquitectura militar. Es redueix a
la pròpia vila closa, composta per tres
torres circulars, dues d’elles de període
alt medieval, datables entre els segles
X i XI i una d’època baix medieval. Tot
aquest conjunt, inclosa l’arquitectura
civil interior han estat classificades com a
BCIN (Bé Cultural d’Interés Nacional) .
• Arquitectura religiosa. Formant un
cinturó espiritual que protegia d’epidèmies,
tempestes i d’altres calamitats el poble
s’alçaven 6 ermites i una església. D’època
romànica Sant Cebrià i Sant Roc, i
d’època moderna Sant Pere Màrtir i
Sant Clem. De les ermites de Santa
Margarida i Sant Sebastià només es
coneix la seva ubicació aproximada.
L’església de Sant Pere, que va
esdevenir parroquial fins una data
indeterminada del segle XVII o principis
del XVIII és un edifici romànic del qual
només en resta la capçalera. Aquesta
va ser enderrocada parcialment l’any
1841 quan, per reial decret, es prohibeix
enterrar a l’interior de la població i el
cementiri es trasllada a aquest indret.
L’antiga església parroquial de
Santa Bàrbara de Sensui és un
edifici amb una tipologia constructiva
d’època romànica força singular.
El darrer exponent d’arquitectura religiosa
és, sens dubte, l’església parroquial de
la Mare de Déu del Coll. Aquest és
un edifici bastit entre els segles XVII-XVIII.
• Arquitectura civil. Les cases.
Podem inventariar com a patrimoni
arquitectònic tant les cases senyorials,
com les cases populars.
El porxos. A l’interior de la vila closa els
porxos que encara es conserven al carrer
Sant Pere i a la Plaça del Mercat.
• Les Botigues Museu i el Centre
d’Interpretació de l’antic comerç
(CIAC). (Veure pàg. 10).
FIRES I FESTES
• 20 de febrer. Calderada de carnaval.
• 1 de març. Festa del Caçador.
• 26 d’abril. Aplec de Sant Pere Màrtir.
• 5, 7, 8 i 9 d’agost. Festa Major.
• 8 i 9 d’agost. Fira d’Art. Vol donar a
conèixer, d’una manera innovadora, els
espais que havien servit per aixoplugar
els animals durant els dies de fira,
substituïnt les mules per les obres d’art.
• 16 d’agost. Aplec de Sant Roc.
• 12 de setembre. Festa Petita.
• 14 i 15 de novembre. V Diada
de Rememoració de la
Fira. Fira de Tardor.
turismedia.com

hotel
terradets
restaurant del llac
bar - cafeteria
restaurant del llac
habitacions amb bany, tv.
aire condicionat, calefacció.
centre de convencions
zona infantil
piscina
celebracions especials
esports d’aventura
activitats nàutiques
ctra. balaguer - tremp, c-13 km. 75 - 25631 - cellers (lleida)
tel. 973 65 11 20 fax: 973 65 13 04
www.hotelterradets.cat - info@hotelterradets.com
turismedia.com Allotjaments / Bars-Restaurants 33

34 Pallars Jussà
La Pobla de Segur
Ajuntament
Av. Verdaguer, 35-37
Tel.: 973 68 00 38
Fax: 973 68 11 07
ajuntament@poblasegur.ddl.net
Oficina Municipal de turisme
Av. Verdaguer 35
Tel. i fax: 973 68 02 57
turisme@pobladesegur.cat
www.pobladesegur.cat
El municipi de la Pobla de Segur és la
segona població més important de la
comarca del Pallars Jussà amb quelcom
menys de 3.000 h. i amb una extensió de
33,59 km 2 . El municipi està format pels
següents nuclis agregats: Sant Joan de
Vinyafrescal, Puimanyons i Montsor.
LLOCS D’INTERÈS
• El casc antic es considera una típica
vila medieval, el Portal d’Orteu, al sud, el
Portal de Parrau, al nord, obrint-se envers
la plaça de la Pedrera i el carrer i camí
de la Riba sortida de la població cap a
Senterada, Capdella, la Vall de Boí i el
Pont de Suert. El casc antic està configurat
per dos carrers: el carrer Major, on es
poden veure les antigues cases senyorials i
el carrer Llorens i Torres. En aquest carrer
destaca la gran casa senyorial d’Orteu.
• Museu dels Raiers. Exposició
permanent que mostra el
desenvolupament de l’ofici de raier. Des
de 1979, es celebra cada primer diumenge
de juliol, la Diada del Raiers, homenatge
a les persones que van viure i morir al
riu. Declarada Festa d’Interès Nacional.
• Carrer del Raval. Dóna accés a la plaça
del Fossar Vell, lloc on s’ubicava l’antiga
església parroquial fins a la construcció
de l’actual, d’estil neoclàssic, l’any 1783.
• El carrer d’Oran. Fou el camí de
sortida de la població fins el 1887 en
que s’obrí la carretera de Gerri de la
Sal, que portava envers la Ribera de
Sort i cap a la Val d’Aran, i a mitjans
del segle XIX es va convertir en el carrer
més comercial de la Pobla de Segur.
• Comú de Particulars. El 1934 es
transformà l’antic molí fariner en un
museu que actualment es pot visitar.
• Casa Mauri i el Molí d’Oli de Sant
Josep. Del 1903 al 1905, Ramon
Mauri construí el Molí de l’Oli de Sant
Josep. Des de 1992, data en que es va
rehabilitar, és una sala d’exposicions i de
conferències, i alberga l’arxiu municipal
i fotogràfic de la vila. Del 1905 al 1907
construí Casa Mauri, una torre-residència
d’estiueig. L’any 1986, va ser inaugurat
com a nova seu de les oficines de
l’Ajuntament. El Garatge és construït en
turismedia.com

Pizzeria-Braseria
Carns a la brasa
Pizzes fetes a mà - Per emportar
Tel. 973 650 226
www.turismedia.com/lafada.htm
Passeig Pare Manyanet, 49 25620 TREMP
Rambla Dr. Pearson, 29 - Telèfon 973 654 719
Mòbil 669 109 681 - 25620 TREMP (Lleida)
turismedia.com Bars-Restaurants / Alimentació 35

l’època del Molí d’Oli, en l’any 1992 es
va rehabilitar com a Oficina Municipal
de Turisme traslladant l’anterior oficina
que havia estat inaugurada l’any 1954,
estant la primera oficina de turísme
de la província de Lleida. Durant els
anys 50 i 60 l’Oficina de Turisme va
ser pionera en la promoció turística
del Pirineu Occidental de Catalunya.
• Parc Municipal Alcalde Boixareu,
Espai Natural del Bernedot i
Bosc de Ribera entre rius. Al parc
municipal s’hi pot trobar gran varietat
d’espècies d’arbres. L’espai natural del
Bernedot és una bona mostra de la
vegetació de ribera que es contempla en
l’espai entre rius Noguera i Flamisell.
• Ermita romànica de Sant Miquel
del Pui. Església romànica del segle
XII. Sant Miquel del Pui a 2 km de la
Pobla en direcció a Pont de Suert per la
carretera vella. Popular pel seu aplec.
• Font de la Figuereta i Moreres.
Zones recreatives que segueixen el riu
Noguera Pallaresa a l’entrada i sortida
del Congost de Collegats, disposen de
singulars monuments als raiers, obra de
l’escultor Rufino Mesa. Àrea de pícnic
amb fonts, taules i bancs de fusta.
36 Pallars Jussà
San Joan de Vinyafrescal
Poble situat a 2 km de la Pobla de Segur,
de 550 m d’alçada i amb unes vistes
espectaculars al Llac de Sant Antoni
i a les muntanyes de Sant Corneli.
Puimanyons
Població situada a 611 m d’alçada a 1
km de la Pobla de Segur, on destacarem
la seva església romànica de Sant
Cristòfol, en procés de restauració.
Montsor
Despoblat situat a 1.218 m d’alçada,
amb una espectacular vista panoràmica.
Actualment hi ha una ruta de
senderisme totalment senyalitzada per
a poder-hi arribar, que surt directament
desde la Pobla de Segur, de 16 km
i amb un desnivell de 670 m.
FIRES I FESTES
• Febrer. Carnestoltes.
• Febrer. Open Vall Fosca –
Travessa esquí alpinisme.
• Març. Olimpíada Escolar Flamisell.
• 8 de maig. Aplec de Sant Miquel
del Pui: Festa local i patró de la vila.
• Juny. Marxa Cicloesportiva la
Bonaigua: Prova de ciclisme amb
un recorregut de 187 quilòmetres i
2920 m de desnivell acumulat.
• Juny. Marxa Cicloturística
Verge de Ribera.
• Juny. Fira Promopallars: Fira
multisectorial amb especial rellevància del
sector agroalimentari, artesà i comercial.
• 17 de juny Baixada de falles de
la Mare de Déu de Ribera.
• 18 de juny. Diada de la Mare
de Déu de Ribera.
• 1er cap de setmana de juliol.
La festa dels raiers.
• 4t. Cap de setmana de
juliol. Festa Major.
• Durant la Festa Major. Travessa
tradicional a l’embassament de
Sant Antoni: Prova de natació amateur,
d’aproximadament 1 quilòmetre.
• Desembre. Pel Pont de la Puríssima:
“Firaski”: Fira de compravenda de
material d’esquí de segona mà.
turismedia.com

CONSTRUCCIONS CANAL-LLIMIÑANA, S.L.
Tel. 609 382 836 - 629 041 827
Pg. Ribera de Segur, 2 - 25500 LA POBLA DE SEGUR
ECOLÒGICA DE QUALITAT
ROIA prové de ramaderies de producció del Pirineu.
Els seus animals s’alimenten a l’aire lliure exclusivament
amb farratges de prat natural sense productes químics,
medicaments ni transgènics.
La producció ecològica facilita el benestar dels consumidors i és
respectuosa amb el medi ambient.
ROIA compta amb el certifi cat del Consell Regulador de la
Producció Agrària Ecològica (CCPAE).
C/ Democràcia Parcela 38 B - Polg. del Migdia - 25500 La Pobla de Segur
Tel. 973 681 311 - Fax. 973 681 297 - www.ecologicadelospirineos.com
ELECTRICITAT - IL·LUMINACIÓ
LAMPISTERIA - CALEFACCIÓ
Cuberes-Plancheria S.L.
Tros del Roi, 14 - 25500 La Pobla de Segur - Lleida
Tel. 973 680 489 - Fax 973 680 992
email cp@cuberesplancheria.com - www. cuberesplancheria.com
turismedia.com Alimentació / Guia de Serveis 37
eco-carn

Sant Esteve de la Sarga
Ajuntament
Casa Consistorial
Tel.: 973 65 33 77
Fax: 973 65 33 78
ajuntament@santesteve.ddl.net
Municipi limítrof amb la Noguera i la
Ribagorça. El poble (875 m alt) és en un
coster que vetlla el camí del coll d’Ares.
LLOCS D’INTERÈS
• L’ església parroquial està dedicada
a sant Esteve, es troba pròpiament al
poble de Sant Esteve de la Sarga.
• Sant Martí de les Tombetes.
S’hi troben les restes d’un poblat
rònec amb la seva església i una
necròpoli, fortificat a dalt d’un turó.
És un dels exemples més clars d’un
lloc de poblament cristià creat en
una època anterior a l’any 1000.
Ocupat durant els segles IX o X.
Anualment s’efectuen tasques de
recerca finançades per diverses
institucions; tanmateix la preservació
38 Pallars Jussà
de l’indret requereix també de l’actitud
respectuosa de tots els visitants.
Alsamora
5 h. Situat a 851 m d’altitud. Hi
passa el camí d’Àger al Pont de
Montanyana pel coll d’Ares. Torre
d’Alsamora. Típica torre de guaita,
monument emblemàtic a la zona.
Santuari de la Mare de Déu
de la Fabregada. És un edifici
romànic, del segle XII.
L’Alzina
28 h. Nucli més important del municipi de
Sant Esteve de la Sarga situat en un coster
a 958 m d’altitud, enfront del Montsec
d’Ares. La seva església parroquial
de la Santa Creu, romànica. Antic
molí d’oli a la plaça del poble.
Beniure
6 habitants. Llogaret a 2 km del poble a
l’església de Santa Creu i Molí d’oli.
Castellnou de Montsec
17 habitants. Amb seva església de
Sant Esteve, monument a Gaspar
de Portolà i Rovira (1717-1786),
descobridor i Governador de California
i fill de Castellnou del Montsec.
La Clua
17 habitants. A l’esquerra del barranc de
la Clua, parròquia de Santa Maria,
l’església romànica i té un absis.
Estorm
8 habitants. Situat en un coster, restes
del Castell, situades al costat i damunt
del poble. Castell format per una torre
(del segle XI) i un recinte que s’estenia pel
planell que hi ha al cim del turó. Església
parroquial de Sant Salvador al nucli
urbà. Capella de Sant Salvador,
d’origen alt-medieval. Molí d’oli.
Moror
13 habitants. Al sector oriental del
municipi, (1.057 m alt). La seva església
parroquial està dedicada a sant Miquel.
També trobem un molí d’oli i de blat.
La Torre d’Amargós
5 habitants. La seva església és de
la Concepció. Torre de guaita.
turismedia.com

turismedia.com Guia de Serveis 39

Sarroca de Bellera
Ajuntament
Únic, s/n
Tel. / Fax: 973 66 17 01
ajuntament@sarrocabellera.ddl.net
Municipi al límit amb l’Alta Ribagorça. Ocupa
les valls de Bellera, d’Avellanos i de Manyanet
(a la conca de la Noguera Pallaresa) i comprèn
una part de la vall de riu d’Erta (a la conca
de la Noguera Ribagorçana). La instal·lació
d’indústries de transformació lletera ha
provocat l’especialització de la ramaderia
bovina, sense deixar de banda l’oví i l’equí.
Al terme municipal de Sarroca de Bellera,
al Barranc del Diable es pot practicar el
barranquisme, a la tardor, i als boscos
municipals, podem gaudir de la troballa
de rovellons. Així mateix és zona de caça i
pesca, a través d’una societat de caça local.
LLOCS D’INTERÈS
Avellanos
La seva església parroquial
de Santa Maria és romànica.
En projecte de restauració.
La Bastida de Bellera
Les cases són centrades per l’església
parroquial de Sant Sebastià. Prop
l’antic monestir benedictí, hi ha el pont
medieval dit pont del Diable, d’un sol
arc, en procès de restauració. Prop del
mateix barranc, hi ha l’ermita de la
Mare de Déu de Bellera, romànica.
Benés
Les cases s’esglaonen esparses al
vessant de la vall, centrades per
l’església de Santa Coloma.
Buira
A l’extrem Sud del terme. La
seva església parroquial de Sant
Corneli és d’origen romànic.
40 Pallars Jussà
Castellgermà
A l’altre costat del riu de Bellera, hi ha
el despoblat de Castellgermà (1.103
m), amb restes de l’antic castell de
Castellgermà i la petita ermita de
la Mare de Déu de Castellgermà.
Castellnou d’Avellanos
Es troba a l’altre costat del riu d’Avellanos,
enfront d’Avellanos. L’església
parroquial està dedicada a sant
Pere. A migdia hi ha l’antic santuari
de Sant Joan de la Riberola,
damunt la riba del riuet, i més avall el
despoblat de Castellvell de Bellera
(1.383 m). L’església parroquial
era dedicada a sant Sadurní.
Les Iglésies
Sobre el riu. Les poques cases que
hi ha són centrades per l’església
de Sant Joan Baptista.
Manyanet
L’església parroquial de Sant
Pere, té com a sufragània la de la
caseria del Mesull, dedicada a sant
Esteve i situada 1 km aigua avall.
Santa Coloma d’Erdo
Sota el pui de Farer (1.423 m), petit
grup de cases amb l’església de
Santa Coloma. Més a migdia hi ha el
poble d’Erdo amb l’antiga església
parroquial dedicada a sant Julià.
Sarroca de Bellera
Damunt un penyal espadat pel costat del
riu, presidit per les escasses restes de
l’antic castell de Bellera. L’església
parroquial de Sant Feliu de Sarroca
de Bellera, petit edifici molt simple,
que conserva una bella imatge de la
Mare de Déu de Bellera; als afores hi
ha les ruïnes de la capella romànica
de Sant Salvador, molt escasses.
Sas
El topònim és pre-romà. El mateix
castell és esmentat en un document
del 986. Forma un petit nucli amb
forts desnivells, presidit per l’església
parroquial de Sant Miquel, amb un
esvelt campanar. Damunt el tossal de
Sant Quiri hi ha el santuari de Sant
Quiri de Sas, petit edifici romànic.
Sentís
És situat a la solana del tossal de Sant
Quiri. Església parroquial de Sant Julià.
Vilancòs
Llogaret que es troba dins l’antic terme
d’Avellanos, a 1.376 m alt. L’església de
Santa Bàrbara és d’origen romànic.
Vilella
Damunt les roques d’Erdo, dominant
el poble de Sarroca, hi ha la caseria
de Vilella (1.150 m), amb una
capella dedicada a sant Esteve.
Xerallo
Més a ponent, igualment a l’esquerra
del riu de Bellera, hi ha les instal·lacions
de la fàbrica de ciment de Xerallo,
avui abandonades, com també el
poble que es formà al seu voltant; al
lloc d’una antiga capella de Sant Joan
l’ENHER bastí una moderna església
dedicada a la Mare de Déu del Carme
per a la nova població, com també la
capella de l’Ascensió, enlairada en
una roca. A l’antiga fàbrica de ciment
s’està tramitant el Pla Parcial per a la
construcció i rehabilitació d’habitatges.
FIRES I FESTES
• 1 d’agost. Festa Major de Sant Feliu.
• 12 de maig. Mare de Déu de Bellera.
turismedia.com

BAZAR NEUS
Regals - Ferreteria
Papereria - Plàstic
Joguines - Marcs
Parament Cuina
Dr. Pearson, 31
Tel. 649 305 751
25620 TREMP
BAZAR JIANG
Regals - Roba - Sabates - Mobles - Perfums - Roba Llar
c/ Lleida, 9 - Tel. 649 305 751- 25620 TREMP
Propera obertura RESTAURANT
Av. Pirineus (al costat de la benzinera)
Mobiliari · Decoració · Interiorisme
Mobles de cuina i bany a mida
Mobiliari de tots els estils i a mida
Dissabtes tarda obert per visites concertades
Dr. Pearson, 12 Tel i Fax 973 651 302 25620 TREMP (Lleida)
CASA
TREMP
CASA CREUS
(Casa Fundada l’any 1853)
Dr. Roure, 8 - Tel./ Fax. 973 65 01 57
25620 TREMP (Lleida)
Joguines i Articles Infància
Articles Viatge
Fotografia
Perfumeria
Objectes de Regal
Menatge
Telefonia Mòbil
So i Televisió
turismedia.com Guia de Serveis 41

Senterada
Ajuntament
Ctra. Pont de Suert, s/n
Tel.: 973 66 17 62
Fax: 973 66 17 30
ajuntament@senterada.ddl.net
Municipi que limita amb l’Alta Ribagorça
a l’W i amb el Pallars Sobirà a l’E.
Comprèn l’enclavament de Larén, dins
la zona geomorfològica de les Nogueres,
que els municipis de Sarroca de Bellera
i la Torre de Cabdella separen del terme
propi de Senterada, el S del qual ja
és als Pre-pirineus. El poble (729 m
alt) és situat a redós dels conglomerats
postcretacis, a la riba esquerra del riu
de Bosia, vora la confluència amb el
Flamicell. L’església parroquial correspon
a l’antic monestir de Senterada.
Tot el municipi és zona privilegiada de caça
i pesca, porc senglar, cabirol, truites,...
LLOCS D’INTERÈS I FESTES
• Pont del Diable. Pont romànic
compartit amb Sarroca de Bellera.
• Itinerari a peu: La serra de Sant Gervàs
i Els Dòlmens de Senterada.
• A la Serra de Sant Gervàs, dins el
municipi, i en procés d’investigació
arqueològica, s’han trobat diferents
jaciments; 3 dòlmens, 2 menhirs,
3 jaciments, 2 necròpolis...
datades del 3200 al 2900 a.C.
• Monestir de Bellera. Antic monestir
benedictí (Sant Genís de Bellera),
actualment desaparegut, situat vora el
Flamicell, prop de la borda de Sant Genís.
• Monestir de Senterada. Antic monestir
a l’indret de la seva església parroquial
de Santa Maria. En aquest lloc, a la
confluència del riu de Bosia i el Flamicell,
hi hagué amb anterioritat al segle IX un
monestir de tradició visigòtica dedicat a
santa Grata, d’on ha derivat el nom de
Senterada. A la fi del segle XIII ja no hi ha
traces de comunitat a Senterada, que fou
una simple parròquia de domini directe de
42 Pallars Jussà
la mitra d’Urgell.
- 15 d’agost. Festa Major.
Burguet
Llogaret del municipi de Senterada,
aturonat a la dreta del Flamicell.
Al s XIX formava municipi amb
Cérvoles. Hi viuen dos habitants.
Cadolla
Antic poble (935 m alt) del municipi de
Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra
del riu de Cadolla, que neix al vessant
septentrional de la serra de Sant Gervàs
i desemboca al riu de Bellera per la
dreta, sota la Bastida de Bellera. Al s
XIX formà municipi amb la quadra de
Miravet. Té tres habitants censats.
Cérvoles
Poble recentment despoblat a l’extrem
meridional de la vall Fosca, aturonat
a 1.174 m d’altitud, a la dreta del
Flamicell. La seva església parroquial
està dedicada a sant Aventí.
Larèn
Terme del qual, estès entre el tossal de Santa
Bàrbara i el torrent de Sant Genís, és separat
de la resta del municipi pel de Sarroca de
Bellera. Població de tant sols dos habitants.
Lluçà
Poblet situat a l’esquerra del Flamicell,
aigua amunt del congost d’Erinyà, a
l’extrem S de la vall Fosca. Actualment
té censats quatre habitants.
Naens
10 h. Poble disseminat. De la parròquia
de Sant Esteve depèn l’església
de Cadolla. Restes de l’església de
Sant Miquel de Naens segle XII.
Puigcerver
5 h a la vall Fosca. Església
de Sant Salvador.
Reguard
3 h. Poble, en vies de despoblament, enlairat
a 812 m alt a l’esquerra del Flamicell, al
S de Lluçà. Església de Sant Feliu.
Talarn
Ajuntament
Pau Coll, 3
Tel.: 973 65 08 12 - Fax: 973 65 33 29
ajuntament@talarn.ddl.net
El municipi comprèn, a més de la vila
de Talarn, el nucli dels Nerets que té una
població de 31 habitants, l’antic i despoblat
Castelló d’Encús i l’Acadèmia General
Bàsica, que compta amb 39 habitants
empadronats, que amb els 342 de Talarn
formen un municipi de 412 habitants.
LLOCS D’INTERÈS
• Els carrers conserven l’aspecte del segle
XVII, amb algunes cases nobles, entre
les quals es destaca la del baró d’Eroles.
• La plaça Major és porxada a la banda
est i nord. Hi ha restes de les muralles.
L’església parroquial de Sant Martí
ocupa el centre del nucli; d’origen romànic
i documentada el 1097. Conserva un
magnífic orgue barroc. Durant l’època
d’estiu, concerts d’orgue i amb l’actuació
de prestigiosos organistes d’arreu del món.
• La font de Caps, als afores,
rega les hortes de la població.
• De l’any 1911 a 1916 es va construir
l’embassament de Sant Antoni i la
central hidroelèctrica de Talarn. El
nom de l’embassament li ve donat perquè
hi havia la capella de Sant Antoni de
Susterris. La resclosa de retenció d’aigua
fou la més gran d’Europa i quarta del món.
A l’Embassament de Sant Antoni s’hi
organitzen activitats aquàtiques.
FESTES
• Diumenge més proper al 20 de gener.
Aplec a l’ermita de Sant Sebastià.
• Diumenge Carnestoltes.
Calderada popular. I el dimarts,
enterrament de la sardina.
• Setmana Santa. Processó
Divendres Sant.
• Tercer cap de setmana
d’agost. Festa Major.
• 7-8 novembre. Festes de Sant
Martí. Concurs de Pintura Ràpida.
turismedia.com

Fustería
RANC
Segona travesia Sant Jaume, 8
Tel. 639 081 338 - 25620 TREMP
Solucions
Neteja, manteniment i serveis a la gent gran
Instal·lacions i reparacions
elèctriques
Joan Borrell
Camí de Tendrui, 2 - baixos
Tel. 973 65 27 63 - Mòbil: 659 096 002
25620 TREMP
Tel. i Fax 973 650 511
Alfons Alfons Torres Torres
Tel. mòbil 627 543 840
Pol. Ind. La Colomina - C/ La Canadenca, 3 - 25620 TREMP
atctorres@terra.es
GARATGE TREMP
Representant als Pallars
Av. Espanya, 1 Baixos B - 25620 Tremp (Lleida) - Tel/Fax 973 650 700
clarafarrero@yahoo.es Avda. Pirineus, 7 - Tel. 973 65 09 69 - 25620 TREMP
turismedia.com Guia de Serveis 43
E
ELECTRO
INSTAL· LACIONS
- INSTAL· LACIONS ELÈCTRIQUES
- ENLLUMENAT PÚBLIC
- MANTENIMENT
C/ Aragó, 39
Tels. 676 71 64 64 - 973 65 12 11 - 973 65 16 26
Fax 973 65 16 26 - 25620 TREMP

La Torre de Capdella - La Vall Fosca
Ajuntament
Patronat Municipal de Turisme
Casa Consistorial
Tel.:973 66 30 01 Fax 973 66 31 45
turisme@vallfosca.net
ajuntament@torrecapdella.ddl.net
www.vallfosca.net
www.torredecapdella.org
El municipi de la Torre de Capdella està
format per 19 pobles que són de sud a nord:
la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist,
Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós,
Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Montrós,
Molinos, la Torre de Capdella, Aiguabella,
Espui i la Central de Capdella i Capdella.
A la Torre de Capdella es troben les
instal·lacions de l’Ajuntament, on es pot
obtenir informació turística de la Vall i
recomanacions per realitzar activitats
en funció de la temporada de l’any.
NUCLIS I LLOCS D’INTERÈS
Capdella (1.422 m)
Capdella es troba encimbellat dalt d’un
tossal, sobre la Central de Capdella,
des d’on presideix tota la vall amb
esplèndides vistes sobre el pla d’Espui.
En un lloc preeminent del poble es troba
l’església romànica de Sant Vicenç,
del segle XI, amb campanar quadrat i
absis amb arcuacions llombardes fetes
en pedra calcària, fet que el diferencia
de la resta de la construcció que està feta
amb granit. Del nord-oest de l’ església
surten dues rutes remarcables: la que
44 Pallars Jussà
porta fins el Port de Rus, passant per la
vall glacial del riu Riqüerna, i la de Filià.
La Central de Capdella (1.265 m)
Aquest poble es va crear com a campament
industrial arran de la construcció de la
central hidràulica a principis del segle XX. La
Central va viure un segle XX esplendorós, i
va créixer com les conegudes colònies tèxtils
a la vora del Ter (escola, cinema, economat,
dispensari, oficina de correus, etc.). Degut a
l’automatització de la central i a la falta de
llocs de treball a la comarca, la Central com
bona part de la Vall es va anar despoblant.
Cal destacar la inauguració el 2006 del
Museu Hidroelèctric de Capdella, que explica
com es va construir la central hidroelèctrica
(1914), com era la vall abans i després
de la seva construcció, les característiques
i el funcionament de la central, etc.
Espui (1.275 m)
Espui s’eleva aferrat a la muntanya de
la Mare de Déu de Fa i a la dreta del
riu Flamicell. Aquest nucli es mostra
compacte amb carrerons estrets que
tenen com a eix principal la plaça amb
l’església romànica de Sant Julià del
segle XI. Des d’Espui es pot fer una bona
excursió fins a l’ermita de la Mare de Déu
de Fa, on s’ha construït un mirador que
permet tenir una panoràmica esplèndida
de la part més alta de la Vall Fosca.
- El poble d’Espui celebra la seva
festa major a mitjan de setembre.
En destaca la trobada de puntaires
organitzada per l’Associació de
Puntaires de la Vall Fosca, que el 2009
celebra la seva cinquena edició.
Aiguabella (1.217 m)
Situat sota la imponent serra dels
Altars, envoltat de prats i d’aigua,
el petit nucli es concentra a l’entorn
de l’església de Sant Pere.
La Torre de Capdella (1.075 m)
És el centre administratiu de la Vall Fosca.
La població sorgeix d’entre el serrat dels
Cubilars i la roca del Migdia. A 800 m
trobem l’ermita romànica de Sant
Martí, veritable joia, de la qual avui només
es conserva una torre amb absis decorat. El
2007 va ser declarada Bé cultural d’interès
nacional en la categoria de monument
històric per la Generalitat de Catalunya.
Molinos (985 m)
L’origen d’aquest nucli es troba a casa
Molins, però amb la instal·lació d’una central
hidroelèctrica, s’hi va crear un campament
industrial als anys 20 del segle passat.
Mont-rós (1.210 m)
Mont-rós es reconeix fàcilment pel
campanar de l’església de la Mare de
Déu del Boix, a l’entorn de la qual els
carrerons es tornen ombrívols i estrets.
Als afores del poble trobem el barranc
de les Espones, indret en el qual es pot
gaudir i deixar-se emportar pel màgic
soroll de l’aigua. De Mont-rós en surt un
dels camins que s’han recuperat i que
arriba fins a la Plana de Mont-rós, passant
pel poble de Paüls. Aquest recorregut
permet veure com canvia el paisatge a
mesura que es va avançant. Destaca en
especial el color de la terra i la roca que
passa de ser marronosa a ser rogenca.
turismedia.com

Pobellà (1.233 m)
Situat sota una immensa obaga de pins,
el poble s’estructura a partir de la placeta
davant de l’església de Sant Miquel. És
el punt de partida de les rutes del Serrat
Roi, indret amb unes bones panoràmiques
de la vall, i Sant Quiri, ermita situada
al límit del terme, a 1.833 m.
- Als voltants de Sant Joan. Festa
major, la primera de tota la Vall.
Paüls (1.138 m)
Enfonsat a la vora del barranc de
Campos, conserva l’església dedicada
a sant Iscle i santa Victòria, petit edifici
de pedra d’una nau que agrupa les
cases del poble. Molt a prop, hi ha
l’església romànica de Santa Llúcia.
Aguiró (1.361 m)
Arraulit a la solana, la plaça principal
fa de mirador de la vall. A Aguiró hi ha
l’església de Sant Joan Baptista,
de campanar de sostre pla. De la plaça,
en surt el carrer principal, molt costerut,
seguint el perfil de la muntanya i on es
troben les cases del poble. Aquest és
l’únic poble que pertany al Bisbat de
Lleida. Seguint el camí que porta a coll
d’Oli, passant per la Mare de Déu del
Coll, es troba el barranc de les Ausades,
on es pot observar una singular planta
carnívora: la viola d’aigua. Continuant la
ruta s’arriba fins al coll d’Oli, pas d’unió
amb la veïna vall de Manyanet, i molt
recorregut perquè forma part d’una etapa
de l’itinerari en BTT de Pedals de Foc.
- El primer cap de setmana d’agost.
Festa major amb un munt
d’activitats per a grans i petits.
Oveix (1.230 m)
Amagat sota el serrat de les Cabanes,
gaudeix d’una situació molt recollida i
assolellada. Destaca l’església de la
Purificació, d’origen romànic. Al nord
del poble, i enlairat sobre un turó, trobem
l’ermita de Sant Cristau, indret des del
qual es pot gaudir d’unes esplèndides vistes.
Astell (1.157 m)
Abans d’arribar al nucli anirem trobant
diferents infraestructures lligades a la
central hidroelèctrica de Molinos, com són
la canonada forçada i la via de funicular.
L’església de Sant Andreu és una
construcció de pedra i amb campanar
de torre quadrada de dos cossos.
La Plana de Mont-rós (890 m)
La Plana s’estén al costat del riu Flamisell,
de manera que quan és de nit dóna la
imatge d’un petita ciutat. En destaca el
santuari de la Mare de Déu de la Plana.
Pels pobles de la vall encara es recorda la
figura de l’ermità, personatge místic que
es desplaçava portant la imatge de la Mare
de Déu, i que també feia de remeier.
Actualment s’hi troba l’escola (CEIP Vall
Fosca), que es va reobrir fa pocs anys i
compta amb una vintena d’alumnes.
- El darrer cap de setmana d’agost.
Festa major, amb cucanyes per als
més petits i ball de nit per a tothom.
Beranui (1.044 m)
Situat a l’est de la Plana de Mont-rós,
en destaca l’església de Sant Joan
Evangelista, recentment restaurada.
A l’interior es conserva una pica
d’aigua beneïda de tradició romànica.
La proximitat a la carretera principal
convida el visitant a deixar el vehicle i
arribar-hi gaudint d’una curta i senzilla
passejada i de les panoràmiques del nou
mirador que es va construir al 2008.
- A l’octubre. Festa major, l’última
festa major de l’any de la Vall Fosca.
Castell-estaó (1.125 m)
Etimològicament el topònim significa lloc de
parada. L’església, dedicada a sant Pere,
va ser traslladada del turó situat al nord
del poble. Encara avui es coneix l’indret
com les roques de Sant Pere Vell. És el
punt de partida dels descensos del barranc
Roi. A les proximitats encara es conserven
restes d’unes antigues mines d’urani, i
és fàcil apreciar les vetes multicolors del
mineral que ha quedat al descobert.
Antist (1.235 m)
El poble està situat a dalt d’un turó, que
li permet tenir una bona perspectiva,
no tan sols de la Vall Fosca, sinó també
sobre els municipis veïns i la comarca. El
despoblament en què es va veure empès
el poble des dels anys 60 fins als 80 el va
situar en perill de desaparició. Actualment
s’està fent una tasca de rehabilitació
amb gran cura, preservant els elements
arquitectònics bàsics preexistents (parets,
finestres, portes, teulades). La rehabilitació
de l’espai interior edificable es fa
preferentment amb tècniques tradicionals,
arrebossats amb tonalitats rogenques i
respectant especialment la volumetria, el
perfil i el perímetre històric del poble.
Envall (1.080 m)
En aquest nucli es poden comprovar els
efectes devastadors del despoblament
i abandonament sofert per molts dels
pobles de muntanya. En els darrers anys
s’hi han iniciat treballs de rehabilitació i
condicionament, s’ha millorat l’accés, i
s’hi han establert els primers habitants.
La Pobleta de Bellveí (800 m)
Aquesta vila és la que té més població
de la vall. L’església parroquial
està dedicada a sant Feliu i presenta
una característica teulada plana. Avui
encara es conserva a l’octubre, una de
les fires de bestiar més importants de
la comarca. A més de la subhasta de
bestiar, es poden trobar parades amb
articles artesanals (terrissa, cistells de
cànem, estris de fusta, mel, formatge,
etc.). Des d’aquest nucli s’inicia una
ruta molt interessant des del punt de
vista paisatgístic i mediambiental, que
permet conèixer l’estany de Moncortés.
- El cap de setmana després de la Mare
de Déu d’agost. Festa Major.
Estavill (1.180 m)
És el poble que millor conserva
l’estructura medieval, articulat a partir
d’un carrer central que es tancava a les
nits. Una altra peculiaritat constructiva és
l’entrellat de carrers coberts, construccions
típiques de l’alta muntanya. S’aprofiten
les superfícies lliures de sobre els carrers
per fer ampliacions de les cases o bé per
construir passadissos d’accés a les quadres
i pallers. A l’oest del poble surt la ruta
fins al Pont del Diable, nexe d’unió amb
el municipi veí de Sarroca de Bellera.
turismedia.com Pallars Jussà 45

46 Pallars Jussà
Tremp
Ajuntament
Plaça de la Creu, 1
Tel.: 973 65 00 05
Fax: 973 65 20 36
ajuntament@tremp.ddl.net
www.ajuntamentdetremp.cat
La ciutat de Tremp, capital del Pallars
Jussà, s’estén damunt d’un petit turó a 468
m d’altitud al marge dret del riu Noguera
Pallaresa, al centre de la Conca de Tremp.
El municipi té una població de 6.699 h., la
majoria dels quals viuen a la capital, mentre
que la resta es troben dispersos per un
territori de 303 km2 en una trentena de petits
nuclis, fet que el converteix en el municipi
més extens de Catalunya. Tremp és una
ciutat de regust medieval, apreciable en el
seu casc antic, on s’ha desenvolupat una
intensa activitat comercial, si bé darrerament
s’ha ampliat a l’eixample on cada dilluns
es celebra un concorregut mercat.
La situació de Tremp a l’entrada del
Pirineu, converteix la ciutat en un lloc
de sortida privilegiat per a la realització
de tot tipus d’activitats turístiques,
on destaquen els esports nàutics als
embassaments de la zona, l’escalada,
l’espeleologia, la pesca i el senderisme.
LLOCS D’INTERÈS,
FIRES I FESTES
• Plaça de la Creu. Des d’antic,
aquesta plaça ha estat el centre
neuràlgic de la població.
• La creu de terme, que li dóna nom,
culmina la font, envoltada de plataners.
La plaça de la Creu uneix els principals
àmbits de la població: a ponent,
l’urbà, representat en el primer pla per
l’Ajuntament, el campanar i l’absis
de l’església parroquial i, a llevant,
els carrers del raval. L’Ajuntament,
de construcció recent (1995) i ubicat
en el mateix lloc on s’aixecava l’antic,
i el campanar, són els dos elements
arquitectònics que donen personalitat a
la plaça. Adossat a la basílica parroquial,
és un dels símbols més característics de
Tremp. Fou construït el 1638 i a principis
de segle adquirí la seva fesomia actual.
• Basílica de la Mare de Déu de
Valldeflors. L’origen de l’església
parroquial es remunta al segle IX, la
basílica és presidida per la verge de
Valldeflors, una verge trobada de
característiques gòtiques (segle xv), que
substitueix l’original, desapareguda en
un incendi que destruí l’altar major.
La placeta de l’Església ocupa
l’espai de l’antic claustre, del qual
se’n conserven alguns capitells al
Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.
turismedia.com

• Casa del Beat Josep Manyanet (1883-
1901). Es pot visitar la casa on va nèixer
a Tremp ubicada a la placeta de l’Església.
Visites a hores concertades: Oficina de
Turisme: 973 65 00 05 i 973 65 00 09.
• L’Antic Hospital dels Pobres. Fundat
pel doctor Jaume Fiella el 1521, allotja
en l’actualitat els Jutjats de Primera
Instància. És un edifici del segle XVI.
• La plaça de Francesc Pujol,
popularment coneguda per plaça de la
verdura, és un espai de comercialització
de productes hortícoles locals. En
canvi, altres carrers, com per exemple
el de Soldevila, reflecteixen una
societat senyorial, amb cases nobles
presidides per amples portalades. Casa
Feliu, amb una interessant galeria
vidriada en la seva part posterior.
• Les Torres de l’antiga muralla.
Fins a les darreries del segle XIX, Tremp
fou una ciutat tancada per muralles,
relligades per 6 torres de defensa, de
les quals actualment en resten tres: la
de Mingo, la de la Sagristia, i la dels
padres,que s’ha integrat al Centre de
Cultura Josep Manyanet, l’antic
col·legi St. Josep, avui seu del Museu
de Ciències Naturals del Pallars.
• El Parc del Pinell. És l’espai verd més
important de la ciutat on s’hi han anat
implantant equipaments socioculturals,
com l’Institut d’Ensenyament
Secundari i el Casal d’Avis.
• La plaça del Peiró, situada sobre el
turó més enlairat de la població. Prop
de la plaça, en direcció sud, apareix
l’antic Convent dels Caputxins,
un edifici construït el 1627. Al costat
d’aquest centre s’aixeca l’Hospital del
Pallars, un modern centre que garanteix
l’atenció sanitària de tots els habitants
del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.
• El pont de Sant Jaume. Pont
d’origen romànic remodelat a
començaments del segle XVIII.
• La central hidroelèctrica de Talarn
i la presa de l’embassament de
Sant Antoni que l’alimenta.
- 14 de maig. Sant Bonifaci: Festa
- patronal i Fira de primavera.
- 8 de setembre. Festa
patronal i Festa major.
- 1 de novembre. Fira del codony.
NUCLIS, FIRES I FESTES
Gurp
Són llocs d’interès, l’església parroquial
de Sant Serni (romànica), les Coves
d’interès espeleològic, les construccions
subterrànies, la capella romànica de
Sant Martí i l’església romànica de
Sant Miquel que està mig esfondrada.
Claramunt
Restes d’una torre antiga i vestigis
d’altres fortificacions. També podem
veure l’església parroquial de Sant
Pere (romànica), i prop del Mas Fumat
hi ha la capella de Sant Salvador.
Sant Adrià
Cal visitar l’església de Sant Adrià i
l’ermita romànica de Sant Llorenç.
Eroles
És interessant fer una passejada per
l’església parroquial de Santa Maria,
el molí d’oli amb embigat de fusta i
ruïnes de torres, i la capella de Sant
Pere Màrtir a les afores del poble.
Castell de Montllobar
Sortint de Tremp, en direcció a Pont
de Montanyana, enfilem un port de
muntanya de 1.102 m d’altitud, en
arribar al cim, una torre de guaita,
circular d’uns cinc metres d’altura
presideix les dues valls. Des d’aquí
la vista és espectacular. D’una banda
tota la Conca de la Noguera Pallaresa
amb una immillorable panoràmica dels
embassaments de Cellers i Sant Antoni i
els cims del Pirineu al nord, de l’altra la
Conca de la Noguera Ribagorçana amb
l’embassament de Canelles al sud i els
grans cims del Pirineu aragonès al nord.
Fígols
Església parroquial de Sant Pere
(romànica); vora la població, a la casa
Batlle, hi ha una capella dedicada a
la Mare de Déu de Montserrat i un xic
més allunyada la capella de Sant
Sebastià i la romànica de Sant
Joan Evangelista (en ruïnes).
- 4t diumenge d’agost. Festa major.
Tendrui
A migdia del terme, sobre
Tremp, al voltant de les restes del
castell de Tendrui. Església
romànica de Sant Esteve.
Claret
Com a llocs d’interès, hi ha
l’església parroquial de la
Mare de Déu de l’Esperança i
la capella de Santa Elena.
- 1r diumenge de març. Aplec
de Santa Elena.
Puigcercós
L’antic poble es va començar a esllavissar
al 1858. El 1892 les famílies hagueren
d’abandonar el poble vell. Queden avui
dia les ruïnes de la torre rodona.
- Cap de setmana de sant
Joan. Festa major.
Palau de Noguera
Té una església parroquial dedicada a
sant Joan Baptista i les ermites de Sant
Antoni, de Santa Llúcia i de Nostra
turismedia.com Pallars Jussà 47

Senyora del Rosari i de Sant Joan.
Fou una població fortificada al seu origen.
- 4t diumenge d’agost. Festa major.
Suterranya
Petit nucli compacte de cases aturonades
entorn de l’església parroquial de
Sant Serni, d’època gòtica. També hi
ha el santuari de Sant Miquel d’estil
romànic, i al poble vell, les ruïnes de
l’església romànica de Sant Serni.
- 2n diumenge d’agost. Festa major.
Vilamitjana
És a 450 m d’altitud, en un antic tossal
que domina la plana regada per la
Noguera. Consta d’un nucli antic format
per una trama de carrers irregulars adaptat
al tossal, que culmina amb l’església
parroquial de Santa Maria, un edifici
gòtic. També hi ha la capella romànica
de Santa Llúcia i al cim de la vila es
troben les ruïnes d’un poblat ibèric.
- 3r diumenge d’agost. Festa major.
Puigverd
Aquí es troba l’església parroquial
de Santa Anna. El trull de la
vila, fou traslladat a Barcelona.
- Dia 1 o primer diumenge (variable)
de maig. Aplec d’Arbull.
Mare de Déu d’Erbul
Al vessant occidental de la serra
de Montllobar hi ha l’antic lloc
d’Erbul, amb el santuari de la
Mare de Déu d’Erbul, romànic,
amb absis amb arcuacions.
Santa Engràcia
Sobre una roca tallada verticalment
en espadat per la part nord-est de
ponent, que val la pena d’admirar,
així com les petjades del Diable,
l’antiga torre, l’església parroquial
de Santa Engràcia i els vestigis de la
petita capella de Sant Sebastià.
Casterner de les Olles
És situat a 878 m d’altitud, a la riba
esquerra de la Noguera Ribagorçana
(ara inundada pel pantà d’Escales) al
peu de la roca de Casterner. Hi ha un
castell anomenat de Casterner
(ruïnes) i l’església de Sant Llorenç.
48 Pallars Jussà
Llastarri
És a 1.211 m d’altitud als aspres vessants
de la Serra de Sant Gervàs, dominant
Sopeira i el monestir d’Alaó i a la vora
del Coll de Llastarri, antic pas obligat en
aquest sector. Hi podem veure l’església
de Sant Hilari i el castell arruïnat.
Torre de Tamúrcia
És situada a 1.049 m d’altitud, a peu
de la Serra de Sant Gervàs. L’església
parroquial de Sant Josep, de
construcció romànica, possiblement del
segle XII. Podem visitar el casal dels
voltors, conèixer la vida d’aquests
rapinyaires gràcies a dues càmeres
situades en punts estratègics per
a l’observació d’aquestes aus.
Masos de Tamúrcia
Situada a 982 m d’altitud i en el
límit de província amb Huesca.
La seva església està dedicada a
la Mare de Déu de les Neus.
Espluga de la Serra
És a 1.196 m d’altitud, el nucli de la
Terreta situat a més alçada. Format
per un agrupament de cases centrat
per l’església parroquial de la
Purificació, d’origen romànic. En
aquest poble trobem el punt de partida
i arribada de l’itinerari que ens porta
fins al Pui de Lleràs 1.692 m.
Torogó
A 974 m d’altitud. Hi ha una església
romànica anomenada església de Sant
Climent. El mirador de la Collada
de Torogó, punt ideal per observar les
parets de la Serra de Sant Gervàs i la
colònia de voltors que hi nidifica.
Castellet
Situat a 1.109 m d’altitud, a migdia
d’Espluga i a la capçalera del petit
barranc de Torogó. Podem veure
l’església parroquial de la Mare
de Déu de l’Esperança, i el castell
que actualment està en ruïnes. Des de
Castellet podem observar la fageda de
Lleràs, pròpia de la regió eurosiberiana,
té un gran interès geobotànic.
Aulàs
Situat a 916 m d’altitud, vora el barranc
de Torogó. La roureda d’Aulàs,
és la roureda amb extensió plana
més gran del Prepirineu català.
Orrit
Enlairat en un turó a 851 m, actualment
deshabitat. L’antiga església parroquial
de Sant Pere, és una bella construcció
romànica del segle XI de gran importància.
En el mateix sector del terme, però a
tocar de la Noguera Ribagorçana hi
ha el raval del Pont d’Orrit enfront
de la vila d’Areny de Noguera.
Sapeira
A 1.015 m d’altitud. L’església
parroquial de Santa Maria, d’origen
romànic i modificada. En aquest poble
trobem dos miradors privilegiats
per a l’observació de la Terreta.
Esplugafreda
Situat a 864 m d’altitud. Hi ha dues
esglésies: l’església parroquial de
Sant Esteve on es destaca el campanar
de torre quadrada, i l’església de
Sant Cosme, lluny del poble i amb
camí encara no accessible, troglodítica
i en ruïnes que es troba als vessants
de la muntanya del mateix nom.
Espills
Enlairat a 1.077 m en un esperó rocós.
Les ruïnes de l’antic castell, l’església
parroquial de Sant Pere, i a migdia
del poble hi ha l’ermita de la Mare de
Déu del Solà, petit edifici romànic.
Tercui
Hi ha l’església parroquial de
Sant Pere, d’origen romànic i als
afores hi ha les restes de l’antic
monestir de Santa Maria.
Escarlà
Hi ha la bonica església de Sant
Joan, d’origen romànic.
Castissent
Masos dispersos, l’església parroquial
de Sant Joan Baptista, fragments
de torres i muralles de l’antic castell
de Castissent, la capella de Sant Roc
(romànica), el santuari de la Mare
de Déu de Montserbós (romànic)
i l’ermita de la Mare de Déu de
Montserbós, també romànica.
turismedia.com

CONSTRUCCIONS
ESPOT - CARDÓS, SL
OBRES I SERVEIS
C. Montllobar, 28 baixos - 25620 TREMP
Tel./Fax 973 651 840
Mòbil. 606 313 940 - 606 313 932
construccions.espotcardos@wanadoo.es
* Botiga
* Perruqueria canina
Gosigat
CLÍNICA
VETERINÀRIA
C/ Barcelona, 7
25620 TREMP
Tel. 973 650 089
gosigatveterinaria@telefonica.net
AGENCIA
OFICIAL
RENAULT
AUTOMÒBILS FLORES-ARDIACA, S.L.
Adoberies, 23 - 256 20 Tremp (Lleida)
Tel. / Fax 973 652 939 - 973 652 755 (part.) -973 652 437
turismedia.com Guia de Serveis 49

AJUNTAMENTS
• Abella de la Conca
973 664 198 ...............................23
• Gavet de la Conca
973 650 217 ...............................23
• Isona i Conca Dellà
973 664 008 ..................................23
• Llimiana
973 650 773 ..................................23
• La Pobla de Segur
973 680 257 ..................................23
• Sant Esteve de la Sarga
973 653 377 ..................................23
• Senterada
973 661 762 ..................................25
• La Torre de Capdella
973 663 001 ..................................25
OFICINES DE TURISME
• Tremp
973 650 005 ............................25
CONSELL COMARCAL
• Pallars Jussà
973 650 187 ............................27
ALLOTJAMENTS
Aguiró
• Casa Ramonet
973 663 146 ..................................27
Capdella
• Refugi Tacita
973 663 121 ..................................27
• Hostal Leo
973 663 138 ..................................27
Claverol
• Casa Churchill
973 680 776 ..................................27
Les Esglésies
• Casa Batlle
973 666 015 ..................................29
Espui
• Hotel Montseny
973 663 060 ..................................29
Guàrdia de Noguera
• La Rectoria
973 650 042 ..................................27
Llimiana
• Hostal Centre Montsec
973 651 411 ..................................29
Mont-Ros
• Casa Ramon
973 663 004 ..................................29
La Plana de Mont-Ros
• Casa Gallart
973 663 100 ..................................29
• Casa Teixidó
973 663 119 ..................................29
Pobellà
• La Borda de turell
973 663 027 ..................................33
La Pobla de Segur
• Apart Hotel Solé
973 680 452 ..................................33
50 Pallars Jussà
Índex d’anunciants
La Pobleta de Bellveí
• Hotel-Restaurant Arturo
973 661 735 ..................................33
• L’Era del Marxant
973 661 735 ..................................52
Senterada
• Camping Senterada Bungalows
973 661 818 ..................................33
La Torre de Capdella
• Camping Vall Fosca
973 663 080 ..................................33
Tremp
• Hotel Terradets
973 651 120 ..................................33
ARQUITECTES
La Pobla de Segur
• Maria Nayach
617 226 484 ..................................39
ASSESSORIES
La Pobla de Segur
• Grup 90
973 680 266 ..................................39
BAR-RESTAURANTE
Isona
• Bar-Restaurant Miami
973 664 172 ..................................33
Tremp
• Llac Negre
973 650 071 ..................................33
• La Fada
973 650 226 ..................................35
BAZAR
Tremp
• Bazar Neus
649 305 751 ..................................41
• Bazar Jiang
649 305 751 ..................................41
• Casa Creus
973 650 157 ..................................41
COMERÇ
La Pobla de Segur
• Associació de Comerciants i
industrials ......................................37
COMERCIAL AGRICOLA
Suterranya
• Antenti
973 651 280 ..................................49
CONST. I REFORMES
La Pobla de Segur
• Canal
609 382 836 ..................................37
• Farré de la Raval, SL
973 680 509 ..................................37
Tremp
• Espot-Cardós
973 651 840 ..................................49
DISTRIBUCIONS
La Pobla de Segur
• Distribucions Roset
973 680 239 ..................................50
ECOLÒGIQUES
La Pobla de Segur
• Roia
973 681 311 ..................................37
FORNS DE PA
Tremp
• Forn de pa Ribera
973 651 202 ..................................35
• Montsec
973 654 719 ..................................35
FOTOGRAFIA
Tremp
• Casa Uriach
973 650 137 ..................................41
FRUITES
Tremp
• Fumàs Gabernet
973 651 263 ..................................37
FUSTERIES
Tremp
• Fusteria Franc
639 081 338 ..................................43
INSTALACIONS
La Pobla de Segur
• Cuberes-Plancheria
973 680 489 ..................................37
Tremp
• Electro instal·lacions
676 716 464 ..................................43
• JDF
973 652 515 ..................................43
• Llum verda
973 652 763 ..................................43
JOGUETS I REGALS
Tremp
• Casa Uriach
973 653 468 ..................................41
LOTERIES
La Pobla de Segur
• La Ganxa
973 681 065 ..................................39
LLIBRERIES
La Pobla de Segur
• J.Chalamanch
973 680 712 ..................................39
MARBRES
Tremp
• Marbres Pirineu
973 650 511 ..................................43
MUSEU
Isona
• Museu de la Conca Dellà
973 665 062 ..................................27
MOBILIARI I DECORACIÓ
Tremp
• Art i disseny
973 651 302 ..................................41
NETEJA I MANTENIMENT
Tremp
• Solucions integrals
973 650 700 ..................................43
PERRUQUERIES
Tremp
• La Barberia
973 650 630 ..................................43
PINTURA I DECORACIÓ
La Pobla de Segur
• Cardona Pintors
973 681 543 ..................................39
SERRALLERIA
La Pobla de Segur
• Alu-Pallars SL
973 681 437 ..................................39
SERVEIS
Figuerola d’Orcau
• Germans Fité
973 664 426 ..................................49
TALLERS
La Pobla de Segur
• Miquel Gasa
973 680 761 ..................................39
Tremp
• Garatge Tremp
973 650 969 ..................................43
• Automòbils Ais
973 650 646 ..................................49
• Tallers Montsec
973 650 103 ..................................49
• Automòbils Flores-Ardiaca SL
973 852 939 ..................................49
VETERINARIS
Tremp
• Gosigat
973 650 089 ..................................49
XARCUTERIES-CARNISSERIES
La Plana de Mont-Rós
• Ca d’Antema
973 663 055 ..................................35
La Pobla de Segur
• Prió
973 680 368 ..................................35
Tremp
• Fondevila
973 651 490 ..................................35
• Pociello
973 650 978 ..................................35
turismedia.com

RESTAURANT L’ERA DEL MARXANT
APARTAMENTS L’ESTANÇA DE L’ERA
Plaça del Portal, 25
Tel. 973 661 735 - Fax 973 661 717 - www.leradelmarxant.com
25513 La Pobleta de Bellveí
turismedia.com Pallars Jussà 51

APARTAMENTS L’ESTANÇA DE L’ERA
Cinc petits apartaments rurals molt acollidors
i totalment equipats.
Amb capacitat per a 2-4 persones.
Servei de restauració opcional.
Aparcament per als clients. Obert tot l’any.
RESTAURANT L’ERA DEL MARXANT
Menú diari, degustació i carta selecta.
Cuina tradicional pallaresa.
Especialitats: girella, cap i pota de corder i confi tat de porc.
Assortit de carns a la brasa de llenya.
Terrassa i aparcament per als clients. Cal reserva prèvia.
Plaça del Portal, 25
Tel. 973 661 735 - Fax 973 661 717 - www.leradelmarxant.com
25513 La Pobleta de Bellveí