Un fragil equilibri_Dossier - Ajuntament de Girona

Dream. En aquest mateix període, va dramatitzar la fermentació dels conflictes racials
en un drama més convencional i realista, The Death of Bessie Smith.
En només uns anys, Albee es va erigir com a líder del creixent moviment Off-Broadway.
El 1962, la seva primera producció per a Broadway, Who’s Afraid of Wirginia Woolf?,
va ser un gran èxit i va causar sensació entre la crítica. L’obra va rebre un premi Tony, i
Albee es va consagrar al panteó dels dramaturgs americans amb Eugene O’Neill, Arthur
Miller i Tennessee Williams.
El punyent ocàs de dos matrimonis infeliços que dibuixa l’obra també el va fer rebre
moltes crítiques. Quan el Premi Pulitzer de teatre va votar Albee com a guanyador del
guardó d’aquell any, el comitè del Pulitzer no va acatar la decisió perquè l’obra no
representava una visió ‘saludable’ de l’estil de vida americà. Aquell any el Pulitzer de
teatre va quedar desert i la meitat del jurat dels premis va renunciar com a protesta.
S’ha reivindicat des de fa temps la sentència original. En quaranta anys l’obra s’ha
produït a tot el món, i avui està considerada un clàssic de la dramatúrgia moderna.
El pare d’Albee, Reed Albee, va morir abans de l’èxit de Who’s Afraid of Virginia
Woolf?, però el 1965, Edward Albee va intentar reconciliar-se amb la seva mare,
Frances. que va morir el 1989. Amb els beneficis de Who’s Afraid of Virginia Woolf?,
Albee va crear l’Edward F. Albee Foundation el 1967. La fundació patrocina un
campament d’estiu per a artistes a Montauk, Long Island, el seu lloc d’estiueig.
Durant la dècada dels 60 la seva obra arriba a tocar una gran varietat de formes i estils,
des de les simples adaptacions literàries, passant per la versió teatral de la novel la de
Carson McCullers Ballad of the Sad Café, a obres tirant a l’experimentació, com Box i
Quotations from Chairman Mao Tse-Tung. L’al legoria de la violència anticlerical a
Tiny Alice (1965) va tenir respostes que anaven del desconcert a la plena hostilitat.
També va fer una breu incursió, fallida, al teatre musical amb una adaptació de
Breakfast at Tiffany’s que no es va arribar a estrenar.
El Comitè del Pulitzer finalment va premiar Albee el 1967 pel drama metafísic de saló A
Delicate Balance. L’obra torna a tractar de dues parelles amb problemes, però modera
el realisme aparent de Who’s Afraid of Virginia Woolf? con un toc de teatre de l’absurd
recuperat de les seves primeres peces. A Delicate Balance va anunciar la tècnica de
moltes de les seves obres posteriors, en les quals apareixen situacions improbables,
dispositius expressionistes o elements de fantasia barrejats amb personatges i diàlegs
completament realistes.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat