Un fragil equilibri_Dossier - Ajuntament de Girona

UN FRÀGIL EQUILIBRI
Text d’Edward Albee
Direcció de Mario Gas
Una Producció de
EL CANAL – Centre d’Arts Escèniques de Salt / Girona
Teatre Lliure
Foto: Ros Ribas
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

UN FRÀGIL EQUILIBRI
Edward Albee va escriure Un fràgil equilibri el 1966, per mostrar les complexes
relacions de la classe alta de Nova York i per parlar, en el fons, de l’amistat, de la
sensació de pèrdua, de les pors que ens envaeixen i de la tendència a fugir de la realitat.
Albee presenta una parella que acull a casa seva la filla, divorciada, la germana d'ella,
amb problemes amb la beguda i, per si fos poc, una parella amiga, que pateix una mena
de por irracional, que s'instal len també a la seva llar, sembla que de manera definitiva.
Això posarà a prova la fortalesa del matrimoni i dels lligams familiars, i qüestionarà el
concepte d’amistat. Mario Gas, un creador assidu del festival, amant de la paraula, és el
responsable de la posada en escena d'aquesta peça magistral en què el text és
fonamental, i per dur-ho tot a bon port, s'ha envoltat d'un repartiment d'una qualitat
incomparable.
Dani Chicano
Foto: Ros Ribas
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

...La fragilitat de l'entrega, del miratge continuat, la rigidesa de les conductes i la
paràlisi conseqüentment inevitable que es deriva d'aquesta rigidesa i d'aquestes
conductes.
...El paradís perdut que, de fet, mai es va perdre perquè mai no va existir. La basarda, o
més ben dit, l'horror, el terror invasiu, la comoditat amputant, les eleccions retardades,
arxivades, evitades que acaben per arrabassar tot indici de veritable elecció, tot indici
de llibertat... por de l'altre, de si mateix, de la llibertat. Fràgil desequilibri... que pretén
la recuperació d'un assossec mínim i subtil que enterri la tempesta que corre per
camins interiors, la galerna profunda que paralitza... Cal que seguim instal lats en un
riu que s'assembli a la vida com a únic mode de supervivència!
La simulació per conjurar el costat fosc de la nostra raó i tornar a l'ordre, a la llum del
dia... A l'ordre que oblida i permet seguir i construir un fràgil equilibri...
Edward Albee dissecciona una classe mitja acomodada d'ahir, d'avui... i de sempre...
Tot un regne per a què res canviï, tot i que com va dir el poeta: “Nosaltres, els d'abans,
ja no som els mateixos”.
W. Burkethy
Foto: Ros Ribas
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

Mario Gas obre el festival gironí amb Un fràgil equilibri
d’Edward Albee
La família que s’esmicola mútuament amb rampells d’un humor sardònic
és una tradició teatral molt americana
Mario Gas torna a Albee amb Un fràgil equilibri, espectacle que obre el festival
Temporada Alta. Una mansió de Connecticut. Vespreja. Una parella madura, de classe
alta, prova de cobrir el buit de les seves vides amb una capa triple d’hipocresia, alcohol i
tirallongues sofisticades que amaguen tot el que no volen o no saben dir-se.
Agnes, l’esposa, tan immaculada i perifràstica com un personatge de Henry James, es
considera l’agulla de la balança, la peça que manté als seus en un “fràgil equilibri”.
Tobias, el marit, viu congelat emocionalment, apàtic. Claire, la germana d’Agnes,
instal lada a perpetuïtat a la casa, sobreviu amarada en bourbon i vidriol a parts iguals.
En plena nit arriben Harry i Edna, que es proclamen “els millors amics” del matrimoni,
encalçats per un pànic indefinible que els impedeix tornar a casa seva. L’endemà al
matí apareix Julia, la filla d’Agnes i Tobias, una noia malcriada i mal crescuda que
arrossega diversos divorcis i exigeix la seva habitació, on ara s’han instal lat les visites.
Un terror sobtat i algú que torna per reclamar territori: aquests són els detonants que
faran sortir a la superfície les pors secretes, les traïcions, els comptes pendents,
l’enfrontament de tots contra tots.
La família que s’esmicola mútuament, entre rampells d’humor sardònic i explosions de
lucidesa glaçada, és una tradició teatral més americana que el pastís de cireres i cobreix
el període que va de, posem, Llarg viatge del dia cap a la nit, d’O’Neill, fins a Agost, de
Tracy Letts.
L’any 1966, quatre anys després de la bomba de Qui té por de Virginia Woolf?, Edward
Albee va alimentar la tradició amb Un fràgil equilibri, que sembla beure en igual
mesura de Sartre (l’infern claustrofòbic de Huis Clos), Eliot (l’alta retòrica de The
Family Reunion) i Pinter (la ferotgia de The Homecoming), i anticipa les vetllades de
catch psicològic de Thomas Bernhard.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

Albee va dedicar el text al seu amic John Steinbeck i va estrenar-lo al Martin Beck
Theatre de Broadway, dirigit per Alan Schneider, amb Jessica Tandy (Agnes) i Hume
Cronyn (Tobias), marit i muller en la vida real, secundats per Rosemary Murphy
(Claire), Marian Seldes (Julia), Henderson Forsythe (Harry) i Carmen Matthews
(Edna).
Va ser un gran èxit de públic i de crítica. Les ressenyes van destacar l’amplitud de tons
de la seva paleta, tot i que Walter Kerr, al diari de referència The New York Times, li va
retreure la magror del conflicte dramàtic i la duració excessiva de la peça.
Marcos Ordóñez
Foto: Ros Ribas
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

FITXA
TEXT
EDWARD ALBEE
DIRECCIÓ
MARIO GAS
TRADUCCIÓ
JOAN SELLENT
AJUDANT DIRECCIÓ
MONTSE TIXÉ
INTÈRPRETES
MIA ESTEVE
PEP FERRER
MERCÈ MONTALÁ
ROSA NOVELL
ROSA RENOM
ALBERT VIDAL
ESCENOGRAFIA
JUAN SANZ
MIQUEL ÁNGEL COSO
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

VESTUARI
ANTONIO BELART
IL LUMINACIÓ
CARLES LUCENA
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat
SO
ORESTES GAS
CARACTERITZACIÓ
TONI SANTOS
ADJUNTA D’ESCENOGRAFIA
MARIANELA MORALES
AJUDANT D’ESCENOGRAFIA
MARÍA DE FRUTOS
AJUDANT DE VESTUARI
BRISA SALIETTI
ASSISTENTS
JOFFRE HUGUET
ALBERT MASSANAS
ISRAEL SOLÀ
DIRECCIÓ TÈCNICA
MATEU VALLHONESTA

AJUDANT DIRECCIÓ TÈCNICA
FRANCISCO GRANDE
REGIDORA I UTILLERIA
MARÍA DE FRUTOS
TÈCNIC LLUMS
CARLES LUCENA
TÈCNIC SO
ORESTES GAS
SASTRESSA
IMMA PORTA
PERRUQUERIA I MAQUILLATGE
JOSE FUENTES
ALICA DVORSKA
amb la col laboració de NEW LOOK
PROFESSOR D’ACORDIÓ
GREGORI FERRER
REALITZACIÓ D’ESCENOGRAFIA
TALLER D’ESCENOGRAFIA JORDI CASTELLS I ESTRUCTURES I
MECANISMES ESCENOGRÀFICS JAUME SERRAT
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

CONFECCIÓ VESTUARI
GORETTI SASTRERIA TEATRAL DRESSART I EL PON SASTRERIA
FOTOGRAFIES
ROS RIBAS
AJUDANT PRODUCCIÓ
LORENA LÓPEZ
PRODUCCIÓ EXECUTIVA
LOLA DAVÓ
DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
JOSEP DOMÈNECH
Coproducció de EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona i Teatre Lliure
www.elcanalteatre.com www.teatrelliure.cat
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Integrat per:
Aquest espectacle forma part del projecte Escena Catalana Transfronterera d’EL CANAL i el
Théâtre de l’Archipel.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

Un fràgil equilibri a Temporada Alta
ESTRENA ABSOLUTA
Dia i hora 30 de setembre, 21h
1 d’octubre, 21h
2 d’octubre, 18h
Lloc Teatre Municipal de Girona
Durada de l’espectacle 3h amb un entreacte de 15 min Preu 32/20/16/8€
Un fràgil equilibri al Teatre Lliure
Dia i hora Del 20 d’octubre al 27 de novembre
De dimarts a dissabte a les 20.30h
Diumenges a les 18h
Lloc Teatre Lliure Montjuïc
Durada de l’espectacle 3h amb un entreacte de 15 min Preu 27/22/18€
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

EDWARD FRANKLIN ALBEE
(Washington, 1928)
Edward Albee, nascut com a Edward Harvey, va ser adoptat al cap de dues setmanes
pels Reed Albee de Larchmont, Nova York, i el van rebatejar com a Edward Franklin
Albee III.
La família Albee, rica i de bona posició, era partícip d’una cadena nacional de teatres.
L’organització Keith-Albee havia tingut un paper dominant al teatre americà del segle
XIX, des dels dies del vodevil i les grans gires de les companyies previs a l’era de les
pel lícules, quan la companyia es va fusionar amb dues empreses i es va convertir en
Radio-Keith-Orpheum, la companyia mare dels estudis RKO.
A través d’aquests negocis familiars, Edward Albee va estar exposat al món teatral des
de molt petit i va desenvolupar un amor passional per a aquestes arts. Els pares
adoptius, però, esperaven que seguís una carrera convencional en el món dels negocis o
de las professions liberals. En aquest sentit, des dels inicis va viure en un conflicte
permanent amb la família.
El van expulsar de dues escoles privades abans de graduar-se a Choate. El segon anys
del Trinity College de Hartford abandona els estudis. Amb 20 anys trenca amb la
família i es trasllada al Greenwich Village. No va tornar a veure mai el seu pare i va
trigar 17 anys a fer les paus amb sa mare.
A la dècada següent, Albee va viure d’una petita herència que li va deixar la seva àvia,
alhora que feia algunes feines ocasionals, com ara repartidor de telegrames per a la
Western Union. Captivat per l’efervescència artística del Manhattan dels anys 50, va
absorbir totes les innovacions en art, música, literatura i teatre. Després d’experiments
sense èxit en poesia i prosa de ficció, finalment va encaminar-se a l’escriptura teatral.
Amb 30 anys acaba la seva primera gran obra, The Zoo Story. L’obra es va estrenar
mundialment a Berlín el 1959 i va obrir l’Off-Broadway l’any següent. El primer acte
resultava sorprenent, amb un loquaç rodamón que es troba amb un home d’una família
convencional en un banc del parc i l’incita a la violència, i el va fer guanyar el prestigi
internacional de profund observador de l’alienació humana. Albee va traslladar el teatre
de l’absurd als escenaris americans amb obres com The Sandbox i The American
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

Dream. En aquest mateix període, va dramatitzar la fermentació dels conflictes racials
en un drama més convencional i realista, The Death of Bessie Smith.
En només uns anys, Albee es va erigir com a líder del creixent moviment Off-Broadway.
El 1962, la seva primera producció per a Broadway, Who’s Afraid of Wirginia Woolf?,
va ser un gran èxit i va causar sensació entre la crítica. L’obra va rebre un premi Tony, i
Albee es va consagrar al panteó dels dramaturgs americans amb Eugene O’Neill, Arthur
Miller i Tennessee Williams.
El punyent ocàs de dos matrimonis infeliços que dibuixa l’obra també el va fer rebre
moltes crítiques. Quan el Premi Pulitzer de teatre va votar Albee com a guanyador del
guardó d’aquell any, el comitè del Pulitzer no va acatar la decisió perquè l’obra no
representava una visió ‘saludable’ de l’estil de vida americà. Aquell any el Pulitzer de
teatre va quedar desert i la meitat del jurat dels premis va renunciar com a protesta.
S’ha reivindicat des de fa temps la sentència original. En quaranta anys l’obra s’ha
produït a tot el món, i avui està considerada un clàssic de la dramatúrgia moderna.
El pare d’Albee, Reed Albee, va morir abans de l’èxit de Who’s Afraid of Virginia
Woolf?, però el 1965, Edward Albee va intentar reconciliar-se amb la seva mare,
Frances. que va morir el 1989. Amb els beneficis de Who’s Afraid of Virginia Woolf?,
Albee va crear l’Edward F. Albee Foundation el 1967. La fundació patrocina un
campament d’estiu per a artistes a Montauk, Long Island, el seu lloc d’estiueig.
Durant la dècada dels 60 la seva obra arriba a tocar una gran varietat de formes i estils,
des de les simples adaptacions literàries, passant per la versió teatral de la novel la de
Carson McCullers Ballad of the Sad Café, a obres tirant a l’experimentació, com Box i
Quotations from Chairman Mao Tse-Tung. L’al legoria de la violència anticlerical a
Tiny Alice (1965) va tenir respostes que anaven del desconcert a la plena hostilitat.
També va fer una breu incursió, fallida, al teatre musical amb una adaptació de
Breakfast at Tiffany’s que no es va arribar a estrenar.
El Comitè del Pulitzer finalment va premiar Albee el 1967 pel drama metafísic de saló A
Delicate Balance. L’obra torna a tractar de dues parelles amb problemes, però modera
el realisme aparent de Who’s Afraid of Virginia Woolf? con un toc de teatre de l’absurd
recuperat de les seves primeres peces. A Delicate Balance va anunciar la tècnica de
moltes de les seves obres posteriors, en les quals apareixen situacions improbables,
dispositius expressionistes o elements de fantasia barrejats amb personatges i diàlegs
completament realistes.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

Sense repetir aquell primer èxit, Albee va continuar compromès amb temes complicats,
como a All Over (1971), una mirada directe envers la mort i el procés d’envelliment.
Albee es va tornar a guanyar el públic de Nova York amb Seascape el 1975, una fantasia
expressionista en la qual dues parelles, una d’humana i una de llangardaixos
antropomòrfics, es troben a la platja de Montauk. Allà discuteixen sobre l’amor, les
relacions i el procés evolutiu. Per estranya que semblés llavors la idea, el resultat va ser
còmic i commovedor alhora. L’obra va encantar el públic i la crítica i Albee va guanyar
el seu segon Premi Pulitzer.
Després de Seascape, el teatre de Nova York es va tornar a menystenir. Als anys 70
l’autor va començar a beure bastant i a tenir problemes amb hisenda. Un cop retirat
dels excessos i de la beguda, la dècada següent no va tenir gaire èxit amb els seus nous
textos, com ara The Lady From Dubuque (1980) i The Man Who Had Three Arms
(1983). Durant uns 15 anys sense grans èxits, Albee va continuar compromès amb el
teatre com a membre de la junta del Gremi de Dramaturgs i dirigint revisions d’algunes
de les seves primeres obres.
Defensor a ultrança de la integritat dels seus propis textos i implicant-se molt en la
feina dels autors joves, Albee s’ha reservat escrupolosament una part del temps per a la
formació dels escriptors joves. Periòdicament ha dirigit workshops de dramatúrgia a
Nova York i, del 1989 al 2003, va ser professor de dramatúrgia a la Universitat de
Houston. Des de les aules ha demanat insistentment als joves que mantinguin els
estàndards artístics elevats i que es resisteixin a la invasió de la imaginació dramàtica
per la comercialització.
Edward Albee va tornar a triomfar amb Three Tall Women el 1994. Elogiada per la
crítica com la millor obra dels últims 30 anys, a molts especialistes dels estudiosos de la
seva obra els va xocar el seu record de la vital però dominant mare adoptiva. L’obra va
guanyar tots els premis existents i Albee va rebre el seu tercer Premi Pulitzer. El 1996,
Albee va ser un dels guardonats amb el Kennedy Center Honor i se li va concedir la
Medalla Nacional de les Arts.
Albee repunta la seva creativitat a finals de segle XX. The Play About the Baby (1998),
va ser seguit per un èxit inesperat The Goat or Who Is Sylvia? (2002). Aquell mateix
any, Albee, un apassionat amant de l’art, va treure a la llum Occupant, un estudi
dramàtic sobre l’escultor Louise Nevelson. Inesperadament, va tornar als personatges
de The Zoo Story, en una nova obra, Homelife, que s’havia de representar amb la
primera sota el títol col lectiu Peter and Jerry.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

La reposició de Who's Afraid of Virginia Woolf va ser un dels èxits de la temporada
2004-2005 a Broadway. Tot i que l’obra ja s’havia remuntat amb èxit diverses vegades,
el retorn al Broadway del segle XIX va propiciar una reavaluació crítica de la seva llarga
carrera i el reconeixement amb un premi Tony especial per a tota la seva carrera, amb
un reconeixement com al dramaturg viu més important dels Estats Units.
Peter y Jerry reapareixen en una altra reencarnació a At Home in the Zoo, el 2009. El
seu últim text, Me Myself and I, una mare dolorosament narcisista i els seus fills,
bessons idèntics, que es diuen Otto tots dos, lluiten davant de preguntes inquietants
sobre parentiu i identitat. Me Myself and I va obrir el New York's Playwrights Horizon
el 2010 amb crítiques admirades i un públic entusiasmat que confirmen com a la seva
novena dècada, l’obra d’Albee no ha perdut ni un bri del seu poder.
Foto: Ros Ribas
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

MIA ESTEVE
Actriu
TEATRE
2011 Les tres germanes, d’A. Txékhov. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure.
2010 Club Fernando Pessoa de Cia. Societat Doctor Alonso. Radicals Lliure.
2009 Alícia al país de les meravelles, de L. Carrol. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure.
2009 Julia smells (like teen spirit) de J. Casanovas. Festival Grec. Teatre Lliure.
2008 Las troyanas, d’Euripides. Dir. Mario Gas. Festival de Mérida, Grec i Teatro
Español.
2007 El traspiés de Luisa de Companyia Societat Dr. Alonso. Mercat de les Flors.
2006 Els estiuejants de M. Gorki. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure.
2005 Al vostre gust, de W. Shakespeare. Dir. Xicu Mas. Cia. La Mirada. Grec.
2005 Occisió, de Lluïsa Cunillé. Dir. Lourdes Barba. Teatre Lliure.
2004 Esthetic paradise de V. Spunzberg. Dir. Carol López. Sala Beckett.
2004 La serrana de la vera. Dir. María Ruiz. Teatro Clásico Madrid.
2003 Las troyanas, d’Eurípides. La Fura dels Baus i Irene Papas. Roma 2003.
2003 Bones intencions de Cia. Roger Bernat. Teatre Lliure.
2002 11 de setembre. Les troianes. Dir. Ramon Simó. TNC.
2001 La mare coratge i els seus fills, de B. Brecht. Dir. Mario Gas. TNC.
2001 Trilogia 70. Dir. Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec.
2001 Lulú, de F. Wedekind. Dir. Mario Gas. TNC.
2000 Solness, el constructor, de H. Ibsen. Dir. Carme Portaceli. TNC.
2000 Taurons, de D. Mamet. Dir. Ferran Madico. Villarroel Teatre i Grec.
2000 El criat, de R. Maugham. Dir. Mario Gas. Mercat de les Flors.
1999 Bernadeta xoc, d’A. Platel i A. Sierens. Dir. Magda Puyo. TNC.
1999 Una joventut europea. Dir. Roger Bernat. Grec i Mercat de les Flors.
1998 Mesura per mesura, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. TNC.
1998 Álbum, Dir. Roger Bernat. Teatre Lliure i Grec.
1998 Interior d’una rentadora. Dir. Roger Bernat. Festival STI 98.
1993-1994 MTM de La Fura dels Baus. Gira.
TELEVISIÓ
2001-2005 Dinamita, de El Tricicle. TV3.
1997 La saga de los Clark, de Paco Mir. Lo + Plus i Canal Plus.
CINEMA
2009 Los ojos de Júlia, dir. Guillem Morales.
2004 Inconscientes, dir. Joaquim Oristrell.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

PEP FERRER
Actor graduat en interpretació per l’Institut de Teatre de Barcelona al 1983, ja fet
seminaris d’interpretació amb John Strasberg i Konrad Zschiedrich
TEATRE
2010 Rigor Mortis, de J. L. Martin. Dir. José Luis Martín. VANIA.
2010 Kvetch, de Stevan Berkoff. Dir. Pep Pla. Promocions Teatrals Degira i CAET.
2008 Un fill, un llibre, un arbre, de Jordi Silba. Dir. Antonio Calvo. TNC.
2006 Volpone, de Ben Jonson. Dir. Pep Pla. CAET.
2006 Misteriós assassinat a Manhattan, de Woody Allen. Dir. Elisenda Roca. VANIA.
2004-2005 El rey Lear, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Beito. Focus.
2003 Cendres a les cendres,de Harold Pinter. Dir. Antonio Simón. Teatre Lliure.
2001-2002 Sopar d’amics,de Donald Margulies. Dir. Esteve Ferrer. Teatro Marquina i
Bitò Produccions.
2000-2001 Vides privades, de Noël Coward. Dir. Paco Mir. Focus.
1999-2000 Tots eren fills meus, d’Arthur Miller. Dir. Ferran Madico. Focus.
1999 Rumors, de Neil Simon. Dir. Sergi Belbel. VANIA.
1997-1998 Políticament incorrecte, de Ray Cooney. Dir. Paco Mir. VANIA.
1996 El temps i l’habitació, de Botho Strauss. Dir. Lluís Homar. Teatre Lliure.
1994 Othel lo, de W. Shakespeare. Dir. Mario Gas. Fagot.
1994 Espectres,de Henrik Ibsen. Dir. John Strasberg. Companyia Julieta Serrano.
1992 El parc, de Botho Strauss. Dir. Carme Portacelli. Teatre Lliure. (TVE)
1991 Timon d’Atenes, de W. Shakespeare. Dir. Ariel Garcia Valdés. Teatre Lliure.
1991 Noche de reyes, de W. Shakespeare. Dir. Konrad Zschiedrich. Talleret de Salt.
1989-1990 Dancing, dir. Helder Costa. Teatre Condal.
1988 La bona persona del sezuan, de B. Brecht. Dir. Fabià Puigserber. Teatre Lliure.
(TVE)
1987 Pels pèls, de P. Pörtner. Dir. Pere Planella. Tricicle-Anexa. TV3.
1986 Damunt l’herba, de G. J. Graells. Dir. Pere Planella. Zitzània. TV3.
1986 Mel salvatge, d’A. Txèkhov. Dir. Pere Planella. Centre Dramàtic. TV3.
1985 Pel davant i pel darrera,de M. Frayn. Dir. Alexander Herold. Atesa-Anexa-
Tricicle.
1983 Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Dir. John Strasberg. Centre Dramàtic.
TELEVISIÓ
2011 14 d’abril, Macià contra Companys, de Minoria Absoluta. TVC.
2011 Sagrada Família, de Dagoll-Dagom. TVC.
2010-2011 Cuéntame, de Ganga. TVE.
2010 Los misterios de Laura, de TVE.
2009 Cuéntame, de Ganga. TVE.
2008 Amar en tiempos revueltos, de Diagonal TV. TVE.
2007 Ventdelplà, de TVC-Diagonal TV.
2005-2006 El cor de la ciutat, d’Esteve Rovira. TV3.
2005 Cor de Pirata (Störtebeker), dir. Miguel Alexandre. ICC-Bavaria Films.
2004 Trilita, de Paco Mir. Ovideo-TV3
2003 Aquí no hay quien viva, de Laura Caballero. Antena 3.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

2003 Jet-Lag, de T de Teatre. TV3.
2003 Majoria absoluta, de Joaquim Oristrell. TV3.
2002 Hospital Contral, ICC-PATHE TV.
2002 Pepe Carvalho, ICC-PATHE TV.
2001 Temps de silenci, de Xavier Borrell i Enric Banquer. Diagonal Televisió.
2000 Periodistas i El comisario. Telecinco – Globomedia.
1998-1999 La memòria dels cargols, d’Eduard Cortés. TV3 – Ovideo – Dagoll Dagom.
1998 Dues dones, dir. Enric Folch. TV3-Oberon.
1995 Secrets de família, d’Eduard Cortés. TV3.
1993 Arnau, de Lluís María Güell. TV3-Ovideo.
1992-1994 Quico, de Ricard Reguant i Eduard Cortés. TV3.
CINEMA
2007 Mejor imposible, de Dolors Payás.
2003 Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, de Paco Mir. Ovideo.
1997 Me llamo Sara, de Dolors Payás. In Vitro Films.
1996 En brazos de la mujer madura, de Manuel Lombardero. Lola Films.
1992 Un plaer indescriptible, d’Ignasi P. Farré. Ixia Films.
1990 La teranyina, de Toni Verdaguer. Floc.
1989 Pont de Varsòvia, de Pere Portabella. Films 89 / TVE.
1988 La banyera, de Jesús Garay.
1988 Si te dicen que caí, de Vicente Aranda. IPC S.A.
1987 Barcelona connection, de Miguel Iglesias. Ópalo Films.
PREMIS I MENCIONS
1998 Finalista al millor actor de T.V per l’A.A.D.P.C. per Secrets de família
1994 Finalista al millor actor de T.V per l’A.A.D.P.C. per Quico.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

MERCÈ MONTALÀ
Actriu de teatre, cinema, televisió i doblatge.
TEATRE
2008 -2009 L'habitació de Verònica, de Iran Levin. Dirigida per Hèctor Claramunt.
2007 La millor nit de la teva vida, de Jordi Silba. Dirigida per Antonio Calvo.
2005 Veus de dones, textos d'Imma Sanchís.
2001 La cuina amb Elvis, dirigida per Roger Peña.
TELEVISIÓ
2011 La Duquesa II
2006-2009 El cor de la ciutat
2003 Iris TV
2001 Quia
1996 Nissaga de Poder
1995 Estació d'enllaç
CINEMA
2011 Camille Claudel, curtmetratge dirigit per Carme Puche.
2011 Children's Corner, dirigida per Xavier Berraondo.
2010 Lo mejor de la vida es no haber muerto, dirigida per Marc Recuenco, Olivier
Pictet i Pablo Martín Torrado.
1998 Bomba de Relojería, dirigida per Ramón Grau.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

ROSA NOVELL
Actriu
TEATRE
2011 El misàntrop, de Molière. Dir. Georges Lavaudant. TNC.
2010 La dona jsuta, de Sándor Marai. Dir. Fernando Bernúes. Teatre Borràs.
2009 Edipo. Una trilogía, de Sòfocles. Dir. Georges Lavaudant. Teatro Espanyol de
Madrid.
2008 Un dia. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. Dir. Ricard Salvat. Teatre Borràs.
2007 Sin notícias de Gurg, d’Eduardo Mendoza. Lectura dramatitzada. Teatre Lliure.
2007 Mòbil, de Sergi Belbel. Dir. Lluís Pasqual. Teatre Lliure.
2006 Vells temps, de Harold Pinter. Dir. Rosa Novell. Sala Beckett.
2004 Fedra de Racine. Dir. Joan Ollé. Madrid.
2003 Zona Zero, de Neil LaBute. Dir. Mario Gas. Teatre Borràs.
2002 Fedra de Racine. Dir. Joan Ollé. Grec
2002 Coriolà, de William Shakespeare. Dir. Georges Lavaudant. TNC.
2001 Unes polaroids explícites, de Mark Ravenhill. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre
Lliure.
2000-2001 La noche de Molly Bloom, a partir de l’Ulisses de James Joyce. Dir.
Lurdes Barba. Artenbrut i Teatre Lliure.
2000 Plaça dels herois, de Thomas Bernhard. Dir. Ariel García Valdés. TNC.
1999 Memorias de Adriano, de M. Yourcenar. Dir. Maurizio Scaparro. Festival de
Teatro de Mérida.
1996 De poble en poble, de Peter Handke. Dir. Joan Ollé. Mercat de les Flors. Festival
Grec. Premi Ciutat de Barcelona.
1996 Revolta de bruixes, de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Lurdes Barba. Teatre
Joventut de L’Hospitalet.
1995 La paraula tan buscada. Lectura de poemes dels s.XIX i XX. Dir. Xavier Albertí.
Pavelló Mies van der Rohe.
1995 Antoni i Cleopatra, de William Shakespeare. Dir. Xavier Albertí. Grec.
1994 Queridos míos es preciso contaros ciertas cosas… d’Agustín Gómez Arcos. Dir.
Carme Portacelli. Teatro María Guerrero. Centro Dramático Nacional.
1993-1994 La senyora Florentina i el seu amor Homer de Mercè Rodoreda. Dir.
Mario Gas. Teatre Romea.
1993 Joan Miró l’amic de les Arts, de Joan Miró, J.V. Foix, Sebastià Gasch. Dir. H.
Bonnin. Companyia Rosa Novell. Festival Internacional de Sitges.
1993 Carles Riba filòsof arquitecte. Dir. Rosa Novell-Teresa Vilardell.
1993 Cartes a nenes, de Lewis Carrol. Dir. H. Bonnin
1992 El gran mercado del mundo, de Calderón de la Barca. Dir. Miguel Narros.
Madrid Capital Cultural 92. Plaza mayor.
1992 Edip, Rei, de Sòfocles. Dir. Mathias Langoff. Teatre Poliorama. Olimpíada
Cultural.
1991 Restauració, d'Eduardo Mendoza. Dir. Ariel García Valdés. Teatre Romea.
1989 El viatge, de Manuel Vázquez Montalbán. Dir. Ariel García Valdés. Teatre
Romea.
1989 Elsa Schneider, de Sergi Belbel. Dir. Ramon Simó. Teatre Romea.
1989 La Marquesa Rosalinda, de Ramón del Valle-Inclán. Dir. Alfredo Arias. Teatre
Rialto. Centre Dramàtic València.
1987 L’ lntercanvi, de Paul Claudel. Dir. Ariel García Valdés. Teatre Romea.
1987 El 30 d’abril, de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. Teatre Lliure.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

1987 Oh, els bons dies!, de Samuel Beckett. Dir. Sanchis Sinisterra.
1986 La senyora de Sade, de Mishima. Dir. J. Mesalles. Teatre Lliure.
1985 La ronda, d’A. Schnitzler. Dir. Mario Gas. Teatre Romea.
1984 Al vostre gust, de William Shakespeare. Dir. Lluís Pasqual. Teatre Lliure.
1984 Oh, els bons dies!, de Samuel Beckett. Dir. Producció: Rosa Novell
1983 Deixeu-me ser mariner de Serra Fontelles. Dir. Beno Mazzone. Teatre Obert.
Sala Villarroel. Premi Ciutat de Barcelona.
1982 El príncep d’Hamburg, de von Kleist. Dir. Ricard Salvat. Teatre Romea.
1981 El guant negre, d’A. Strindberg. Dir. H. Bonnin. Teatre Romea.
1980 Antoni i Cleopatra, de William Shakespeare. Dir. Jordi Mesalles. Grec.
1980 El Balcó, de J. Genet. Dir. Lluís Pasqual. Teatre Lliure.
1979 La gavina, d’A. Txèkhov. Dir. H. Bonnin.
1979 Hamlet, de William Shakespeare. Dir. Pere Planella. Plaça del Rei.
1976 Quiriquibu, de Joan Brossa. Dir. Fabià Puigserver. Interpretació fregolista de tots
els personatges (homes i dones) de l’obra.
1974 Les Troianes, d’Eurípides. Dir. Joan Lluís Bozzo. Universitat Autònoma de
Barcelona.
TELEVISIÓ
2003 Majoria absoluta, de Joaquim Oristrell. TV3.
2002 La Mari. TV-movie. TV3 – In Vitro.
2001Germanes de sang. TV-movie. Massa d’Or i TV3.
1999-2000 Crims. Sèrie d’intriga. TV3.
1996-1997 Nissaga de poder. Sèrie de TV3.
1997 La Tramontada, de Laurent Carceles. Sèrie francesa-catalana. ICC.
1999 Pepe Carvalho. Sèrie francesa-catalana-tele 5.
1996 Un amor clarobscur, de J. Garay. Coproducció TV3 – ICC – França
1995 Secrets de familia. TV3.
1994 Estació d’enllaç. TV3.
1994 La tarda és nostra. Magazine cultural i d’oci. TV3.
1993 Arnau. Els dies secrets. Sèrie per TV3. Ovideo.
1993 Un corazón solitario. Sèrie “Crónicas del mal”. Televisión Española-Mabuse.
1992 Eh, Joe!, de Samuel Beckett. Realització: Rosa Novell/ Jesús Garay. Televisió
Espanyola. La 2.
CINEMA
2003 El año del diluvio, de Jaime Chávarri.
1996 Más allá del jardín, de Pedro Olea.
1995 Libertarias, de Vicente Aranda.
1995 El passatger clandestí, d’Agustí Villaronga.
1995 Razones sentimentales, d’Antonio Farré.
1994 El per què de tot plegat, de Ventura Pons.
1992 Rosa Rosae, de Fernando Colomo.
1991 Els papers d’Aspern, de Jordi Cadena.
1990 Lo más natural, de Josefina Molina.
1989 Dalí, d’Antoni Ribas.
1989 La banyera, de Jesús Garay.
1985 Lola, de Bigas Luna.
1985 Pasión lejana, de Jesús Garay.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

PREMIS I MENCIONS
2000-2001. Premi Butaca a la millor actriu per La noche de Molly Bloom.
2000 Premi Butaca a la millor actriu i premi de la Crítica de Barcelona a la millor
interpretació per Plaça dels herois.
1994 Premi de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació i Premi d’interpretació
de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya per La senyora Florentina i el seu
amor Homer.
1989 Premi Nacional d’Interpretació de la Generalitat de Catalunya per La Marquesa
Rosalinda.
1989 Premi Margarida Xirgu a la millor actriu i Premi Nacional d’Interpretació de la
Generalitat de Catalunya per Elsa Schneider.
1985 Premi Joanot d’interpretació per La ronda.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

ROSA RENOM
Actriu
TEATRE
2011 Agost, de Tracy Letts. Dir. Sergi Belbel. TNC.
2011 Copenhaguen, Michael Frayn. Dir. Ramón Simó. Bitò Produccions.
2010 La gavina, d’A. Txèkhov. Dir. David Selvas.
2009 Mort d’un viatjant, d’Arthur Miller. Dir. Mario Gas. Teatre Lliure.
2008 El ángel exterminador, de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec i
Bitò Produccions.
2008 Rock’n’roll, de Tom Stoppard. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure.
2006 La cantant calva & la cantant calva al Mc Donald’s, d’Eugène Ionesco i Lluïsa
Cunillé. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure.
2006 Vells temps, de Harold Pinter. Dir. Rosa Novell. Sala Beckett.
2004 Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Dir. D’Àngel Alonso. TNC.
2002 Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure.
TELEVISIÓ
2011 Ermessenda. ICCA-ICAA-Ovideo Televisió. TV3.
2000-2009 El cor de la ciutat. TV3.
2008 El Comisario. Telecinco.
2007 Hospital Central. Telecinco.
1994 Poblenou, de Josep Maria Benet i Jornet. TV3.
1996-1998 Nissaga de Poder, de Josep Maria Benet i Jornet i Jordi Alcarazo. TVC.
CINEMA
2009 Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Dir. Lluís María Güell
2007 Azaña, de Santiago San Miguel
2000 Pleure pas Germaine, d’Alain de Halleux.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

ALBERT VIDAL
Actor
Albert Vidal és, sens dubte, un dels grans mestres de l'art de la veu i del moviment. El
seu treball és fruit d'una coherent línia interpretativa heretada de tres grans mestres
contemporanis: Jacques Lecoq, Darío Fo i Kazuo Ohono.
Creador polifacètic que durant la seva trajectòria professional ha produït obres de
teatre visual, performances a galeries d'art, ha realitzat curtmetratges, obres en vídeo,
treballs de fotografia, concerts... i ha participat en una vintena de pel lícules. Molts dels
seus treballs s'han presentat en els festivals més importants d'Europa, Amèrica, Estats
Units, Canadà, Japó, Israel i Mongòlia. Ha estudiat tècniques de dansa topeng a Bali,
Butoh a Japó i danses de possessió Bori en Níger.
Des de principis dels 90, Albert Vidal crea un gènere propi que denomina "Art
tel lúric", el qual presenta en societat al ICA de Londres enmig de l'aclamació unànime
de la crítica i on és representat com a gran màster de les arts visuals d'Europa.
A finals dels 90 ia principis del 2000 inicia la gravació dels primers
cants tel.lúrics a l'Índia, al nord de la Península Ibèrica i a Mongòlia,
on desenvolupa les seves investigacions sobre les cultures del centre d'Àsia.
En teatre, a més de les prop de 60 produccions pròpies, ha treballat com actor en
llengua francesa per al Theatre National Populaire sota la direcció de David Esrig, en
llengua italiana com a actor estable de la Companyia de Dario Fo a Milà i juntament
amb Estabros Doufexis per al Stadt Theater de Bielefeld a Alemanya. Així mateix ha
col.laborat amb la Companyia Mai Juku de Min Tanaka en l'espai Pla B de Tòquio.
En cinema ha treballat al costat d'actors com Javier Bardém, Vittorio Gassman, Sharon
Stone o Gerard Depardieu.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

M. ANGEL COSO MARÍN - JUAN SANZ BALLESTEROS:
ANTIQUA ESCENA
Disseny d’escenografia
Directores de escena, escenógrafos e investigadores teatrales. Cuentan con más de dos
décadas de trayectoria profesional. Diseñan espacios escénicos, museos, exposiciones,
así como vestuario, iluminación, utilería y máscaras para espectáculos. Han firmado
más de medio centenar de montajes teatrales y una serie de proyectos museográficos
entre los que se cuentan el Museo Casa de Dulcinea en el Toboso, la Casa Museo natal
de Miguel de Cervantes en Alcalá de Henares y varios montajes del Belén Napolitano de
Patrimonio Nacional en el Palacio Real de Madrid.
Entre los años 1981 y 2003 descubrieron y restauraron el Antiguo Teatro Cervantes de
Alcalá de Henares, Corral de comedias de 1601. Sus investigaciones han sido publicadas
en la serie C de Tamesis Books, declarada de interés científico y cultural por la British
Academy y la Union Académique Internationale. Considerados expertos en
escenografía y arquitectura teatral del Siglo de Oro por lo que han impartido cursos,
talleres, seminarios y ponencias en destacadas universidades de todo el mundo.
En el ámbito de la práctica de la ópera y el teatro barroco han dirigido la puesta en
escena del La Paz Universal de Calderón de la Barca, dentro de la Semana de Música
Religiosa de Cuenca, y han diseñado las escenografías para las producciones: La
Didone de Francesco Cavalli para el International Early Music Festival de Glasgow
Early Music Festival; El viaje del Parnaso de Miguel de Cervantes, Romances de Cid y
Del Rey abajo ninguno de Rojas Zorrilla, todos para la Compañía Nacional de Teatro
Clásico.
Una buena parte de su carrera como escenógrafos está comprometida con la
dramaturgia española de los últimos años desarrollada desde las salas alternativas
,como las galardonadas Cuarta Pared y Mirador de Madrid, los festivales como el
Internacional de Edimburgo y los teatros públicos como el Centro Dramático Nacional :
Trilogía de la Juventud, Imagina y Las manos, de Yolanda Pallín, José Ramón
Fernández y Javier Yagüe; Ay Carmela, Perdida en los Apalaches, Retrato de Mujer
con sombras y Mal dormir de José Sanchís Sinisterra; El fin de los sueños de Alberto
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

San Juan; Share 38 de Roberto Santiago; Barcelona mapa de sombras de Lluisa
Cunillé…
Colaboradores habituales del director de escena Mario Gas para el que han diseñado las
escenografías de Un tranvía llamado deseo de Tennessee Willians; La Clementina de
Ramón de la Cruz y Luigi Boccherini; La muerte de un viajante de Arthur Miller; Adiós
a la bohemia de Pio Baroja y Pablo Sorozábal.
Colaboran también con el Teatro Nacional de la Zarzuela para el que han diseñado las
escenografías de El Estreno de un Artista y Gloria y Peluca bajo la dirección de Ignacio
García, y El rey que rabió, bajo la dirección de Luís Olmos. Además han sido
responsables del diseño de un espacio expositivo en el Teatro, así como de las
exposiciones que se desarrollan en el contexto de las zarzuelas estrenadas en dicha
institución.
Han incursionado en el área del interiorismo teatral habiendo realizado, entre otros, los
proyectos para la nueva tienda del Teatro de La Zarzuela, El café del Teatro Español en
el Matadero de Legazpi y la fachada y hall de entrada de la Sala La Cuarta Pared.
Conscientes de la necesidad de recuperar y difundir técnicas históricas de las artes del
espectáculo crearon en 2004 la empresa Antiqua Escena, respaldada por un equipo
estable de profesionales. Su primera aventura El escenario de la ilusión, exposición
itinerante sobre maquinaria teatral barroca, ha recorrido hasta el momento más de
cincuenta espacios y teatros acompañada de actividades divulgativas y pedagógicas.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

ANTONIO BELART
Gandesa (Tarragona), 1957
Vestuari
Antonio Belart treballa des de molt jove per a la Indústria Audiovisual i per les Arts
Escèniques com a director artístic i figurinista.
TEATRE
2010 Un tranvia llamado deseo (Dir. Mario Gas). Agost (Dir. Sergi Belbel). Prometeu
(Carme Portaceli). L’auca del senyor esteve (Dir. Carme Portaceli); vestuari. Escenes
d’un matrimoni / Sarabanda (Dir. Marta Angelat); vestuari. 2009 La mort d’un
viatjant (Dir. Mario Gas); vestuari. Llueve en Barcelona (Dir. Francesco Saponaro);
vestuari. 2008 Las troyanas (Dir. Mario Gas); vestuari. Ante la jubilacón (Dir. Carme
Portaceli); vestuari. La sonrisa etíope (Dir. Pepe Rubianes); vestuari. 2007 Ascenso y
caída de la ciudad de Mahagonny (Dir. Mario Gas); vestuari. Gran via musical
(Director Mario Gas). Homebody/Kabul (Dir. Mario Gas). 2006 Días felices (Dir.
Vicky Peña). Adiós a la bohemia (Dir. Mario Gas); vestuari. Black El Payaso (Dir.
Ignacio García); vestuari. Nina (Dir. Salvador García Ruiz); vestuari. Cámara negra
(Dir. Salvador García Ruiz); escenografia i vestuari. Le troianne (Dir. Mario Gas);
escenografia i vestuari. 2005 A Electra le sienta bien el luto (Dir. Mario Gas);
escenografia i vestuari. 2004 Orestíada (Dir. Mario Gas); escenografia i vestuari.
2003 La perrichola (Dir. Joan Lluis Bozzo); vestuari. Ölelés (Dir. Jordi Cortés i
Damián Muñoz); vestuari. Lear (Dir. Carme Portaceli); vestuari. 2002 Poeta en Nueva
York (Dir. Rafael Amargo); vestuari. Las criadas (Dir. Mario Gas); escenografia i
vestuari. El somni d’una nit d’estiu. (Dir. Angel Llàcer); vestuari. 2001 The full monty
(Dir. Mario Gas); vestuari. La mare coratge i els seus fills (Dir. Mario Gas); vestuari.
Lulú. La caja de pandora (Dir. Mario Gas); vestuari. 2000 A little night music (Dir.
Mario Gas); vestuari. Por menjar-se ànima (Dir. Carme Portaceli); vestuari. La noche
de Molly Bloom (Dir. Lourdes Barba); vestuari.
1989-1999 Un cop l’any (Dir. Xicu Masó); vestuari. T’estimo, ets perfecte...ja et
canviaré (Dir. Esteve Ferrer); vestuari. Yo tengo un tío en América (Dir. Albert
Boadella); vestuari. ¡Por el amor de Dios! (Dir. Pep Molina); vestuari. Els cavallers de
Verona (Dir. Pep Molina); vestuari. Dancing! (Director: Helder Costa); vestuari. En
resumidas cuentas (Dir. Hemán Zvala); vestuari.
CINEMA
2010 Orson West (Dir. Fran Ruvira); direcció artística. 2009 The frost. (Dir. Ferrán
Audí); direcció artística. 2007 Little Ashes (Dir. Paul Morrison); vestuari. 2005 Coses
que pasen (Dir. Sílvia Munt); direcció artística. 2004 Casa Reial (Dir. Enric Banqué);
direcció artística. Projecte Cassandra (Dir. Xavier Manich); direcció artística. F.B.I.
Frikis buscan incordiar (Dir. Javier Cárdenas); direcció artística. 2003 Las hijas de
Mohamed (Dir. Sílvia Munt); direcció artística. 2002 Lisístrata (Dir. Francesc
Bellmunt); vestuari. 2000 Junts (Dir. Mireia Rosa); direcció artística.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

1998 Genesis (Dir. Nacho Cerdà); direcció artística. 1997 Gracias por la propina
(Francesc Bellmunt); direcció artística. 1996 Un cuerpo en el bosque (Joaquim Jordà);
direcció artística. La Moños (Dir. Mireia Ros); direcció artística. 1995 El pasajero
clandestino (Dir. Agustí Villaronga); vestuari. Atolladero (Dir. Oscar Aibar); vestuari.
Si te dicen que caí (Dir. Vicente Aranda); ambientació. 1993 Semos peligroso (Dir.
Caros Suárez); direcció artística.
TELEVISIÓ
2000 Happy House. Direcció artística.
1995 Makinavaja. Dir. José Luis Cuerda. Direcció artística. TVE.
1993 Pin-nic. Dir. Miquel Obiols. Direcció artística. TVE.
1992 Crímenes. Dir. Jordi Fraces. Direcció artística. TV3.
1991 Orden especial. Dir. Albert Boadella, Xavier Manich. TVE.
PREMIS I MENCIONS
2009 Premi Gaudí per The Frost.
2009 Premi a la Millor Direcció Artística Viznaga de Plata per The Frost.
2009 Premi al millor vestuari. Festival de cinema de Málaga.
2007 Premis Gran Via Musical Nominat al millor vestuari per Ascenso y caída de la
ciudad de Mahagonny.
2007 Premi MAX al Millor Vestuari per Black el Payaso.
2000 Premi MAX al Millor vestuari per A little night music.
2000 Premi de la Crítica al Millor Vestuari per A little night music.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

CARLES LUCENA
Il luminació
TEATRE (disseny d’il luminació)
2009 Mort d’un viatjant, d’Arthur Miller. Dir. Mario Gas. Canal , Teatre Lliure i
Teatro Español. 2008 Las Troyanas, d’Euripides. Dir. Mario Gas. Teatro Español i
festival de Mérida. 2006 Els dies feliços, de Samuel Beckett. Dir. Vicky Peña. Festival
Temporada Alta, Girona. 2005 A Electra le sienta bien el luto, d’Eugene O’Neill. Dir.
Mario Gas. Centro Dramático Nacional. 2004 La Orestiada, d’Esquilo. Dir. Mario Gas.
Festival de Mérida.
1997 Sóc lletja, de Sergi Belbel i Jordi Sánchez. Dir. Sergi Belbel. Teatre Condal. 1996
Krampack, de Jordi Sánchez. Dir. Josep Mª Mestres. Sala Villarroel. 1995 A l’est de
qualsevol lloc, d’Edward Thomas. Dir. Josep Mª Mestres. Mercat de les Flors. 1994
Yvonne, princesa de Borgonya, de Witold Gombrowicz. Dir. Josep Mª Mestres. Sant
Andreu Teatre. 1991 Negroni de Ginebra, de Mª Antònia Olivé. Dir. Josep Mª Mestres.
Teatre Alegria, Terrassa.
TEATRE (ajudant d’il luminació)
2004 Wit, de Margaret Edson. Dir. Lluis Pasqual. Teatre Borràs. 2003 Això no es
vida, de varis autores. Dir. David Plana. Teatre Poliorama. 2002 Edipo XXI, segons
Esquilo, Sófocles. Eurípides i Jean Genet. Dir. Lluis Pasqual. Teatre Bartrina, Reus.
TEATRE (tècnic d’il luminació)
1998 Criatures, de varis autors. Dir. David Plana. Teatro Lara, Madrid. 1993 Joc de
dos, de Dario Fo i Franca Rame. Dir. Enric Flores. Gira per Catalunya. 1990-1993:
Tècnic d’il luminació del Gran Teatre del Liceu, Barcelona.
1988 Dancing, segons la película Le bal, de Ettore Scola. Dir. Helder Costa. Teatre
Condal. 1987 El rei de l’Orient, de J. Offenbach i J. Rendé. Dir. Carlo Bosso. Teatro
Condal. 1986 La ronda, d’Arthur Schnitzler. Dir. Mario Gas. Teatre Romea. 1985 Pel
davant i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold. Gira per Catalunya.
1984 L’òpera de tres rals, B. Brecht i K. Weill (Ajudant de Direcció). Dir. Mario Gas.
Teatre Romea. 1983 Maria Rosa, d’Ángel Guimerà. Dir. John Strasberg. Teatre
Condal.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

ORESTES GAS
So
TEATRE
2011 Un tramvia llamado deseo. Tècnic de so (operador). Teatre Tivoli de Barcelona.
2011 Gusev, un conte de txehov. Banda i espai sonor. Espai Brossa de Barcelona. 2010
Mario Gas recita Miguel Hernandez. Tècnic de so (operador). 2009-2011 Angelina o
el honor de un brigadier. Tècnic de so. 2009 Tito Andronico. Tècnic de so (micròfons
sense fils)Teatro Español. 2008 Las Troyanas. Teatro Español. Banda sonora/ técnic
de so (operador). 2008 Estriptis. Banda sonora/ tècnic de so (operador). 2008 Llanto
por la muerte de Ignacio Sánchez Mejia. Técnic de so. 2007 Ascensión y caída de la
ciudad de mahagonny. Teatro Español. Tècnic de so (micròfons sense fils). 2007 Cap
al tard. Bitó produccions. Técnic de so (operador). 2006 Dies feliços. Bitó
produccions. Banda sonora/ tècnic de so (operador). Teatre de Salt. 2006 Le Troyanne
(Siracussa). Castillo de Elsinor/ I.N.D.A. Banda sonora. 2006 Nausica. Bitó
produccions. Tècnic de so (micròfons sense fils). 2005 – 2010 De Mahagonny a
Youkali (Castillo de Elsinor). Tècnic de so (operador). 2005 Con Belisa. Banda sonora.
2005 La magia dels Ki kids. Essential Minds. Técnic de so (micròfons). Teatre Condal.
2005 A Electra le sienta bien el luto. La perla lila. Tècnic de so (micròfons sense fils)/
co-diseny banda sonora. 2004 Orestiada. La perla lila. Tècnic de so (micròfons
inalámbrics)/ co-diseny banda sonora. 2003 Zona zero. Bitó produccions. Tècnic de so
(operador). 2001 A little night music. Bitó produccions. Aprenent (assistent micròfons
sense fils). Teatre Grec de Barcelona y Festival de Perelada.
PREMIS I MENCIONS
2008 Nominat als premis Max a la categoria “Composición musical para espectáculo
escénico” per Las Troyanas
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

EL CANAL- CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA
El CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona és un centre nacional de
producció i de creació escènica que forma part de la xarxa de centres públics
conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i els Centres d’Arts
Escèniques de Reus i de Terrassa. L’Ajuntament de Salt, l’Ajuntament de Girona, la
Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són les
institucions conveniades que han engegat el centre.
Des dels seus inicis, els objectius que persegueix el Centre són: produir i coproduir
espectacles de primera línia des de l’àrea urbana de Girona però amb la voluntat que
tinguin una exhibició posterior el més àmplia possible. Aquests espectacles són
sobretot de teatre, i molt especialment de teatre de text; el Centre treballa
conjuntament amb el Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya, i aquesta
col laboració ha de servir als creadors del nostre país com a espai natural de trobada
amb creadors estrangers i també com a trampolí per accedir a programacions de fora
del nostre país; el Canal vol ser un lloc de treball també per a les noves generacions de
creadors que van sorgint a Catalunya; el Centre vol col laborar a difondre i a fer créixer
l’autoria catalana; col laborar a teixir conjuntament amb el TNC, el Teatre Lliure, el
Mercat de les Flors, els Centre d’Arts Escèniques de Reus i de Terrassa, la nova xarxa de
producció teatral pública de Catalunya; treballar conjuntament amb els teatres del
Servei Metropolità de Teatres i Auditoris (Teatre Municipal de Girona, Teatre de Salt,
Sala la Planeta i Auditori de Girona) tant per aconseguir una programació millor, com
per aconseguir arribar a un públic més ampli.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona produeix cada temporada un
mínim de quatre espectacles que es gestionen des del Centre i per cada es compta amb
coproductors (Teatre Lliure, Teatro Español de Madrid, Festival Grec...), la qual cosa
permet, a banda de poder fer propostes amb més mitjans, garantir la seva exhibició i
gira posterior. També cada temporada els Centres de Creació de Reus, Terrassa i
Salt/Girona presenten una coproducció conjunta.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

La futura seu de EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona, la
Factoria Cultural de La Coma-Cros, està actualment en fase d’obres. A la Coma-Cros EL
CANAL hi tindrà espais d’assaig, magatzems, oficines i un espai d’exhibició modulable.
Actualment els espectacles del Centre s’estrenen als espais teatrals existents a Girona i
Salt (Teatre Municipal, Teatre de Salt, Sala La Planeta...).
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

TEMPORADA ALTA 2011 – FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA
Més informació
- www.temporada-alta.net
- www.facebook.com/temporadaalta
- www.twitter.com/temporadalta
- www.flickr.com/photos/temporada-alta
- www.youtube.com/temporadaalta2011
- www.apuntsdetemporada.cat
Venda d’entrades a partir de del 15 de setembre a
les 10h
- Terminals ServiCaixa
- www.servicaixa.com i www.temporada-alta.net
- Telèfon: 902 33 22 11
- No s’admeten devolucions o canvis d’entrades
- Horari taquilles
o De forma excepcional, del 13 al 16 de setembre
inclosos, l’horari de totes les taquilles, inclosa la de la Sala
La Planeta, serà de 10 a 17h
o Teatre Municipal de Girona: de dimarts a
divendres de 13 a 17h
o Auditori Palau de Congressos: de dimarts a
divendres de 12 a 14h
o Teatre de Salt: de dimarts a divendres de 20
21h
o A tots els espais d’actuació, venda fins una
hora abans de l’espectacle
Abonaments a partir del 13 de setembre a les 10h
- Només a taquilla i al telèfon 902 888 390
o AB 10: 25% de descompte. A partir de 10
espectacles
o AB 6: 20% de descompte. A partir de 6
espectacles
Descomptes (excepte espectacles de públic
familiar)
- Aturats, jubilats, majors 65 anys, menors 26 anys,
Carnet Jove, La Vanguardia i Club Tr3sC: 15% de
descompte. Taquilles i canals.
- Alumnes UdG i socis GEiEG: 15 % de descompte.
- Qltura Jove: entrades a 3€ (limitades, per
espectacles a Girona). Taquilla.
Persones amb mobilitat reduïda
Per tal de garantir una atenció
adequada a les seves necessitats és
recomanable trucar prèviament als
telèfons de la sala corresponent.
Espais d’actuació
GIRONA
TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA
Plaça del Vi, 1 – Tel. 972 419 018 / 019
AUDITORI DE GIRONA
Pg. de la Devesa, 35 –Tel. 872 08 07 09
SALA LA PLANETA
Pg. Canalejas, 3 – Tel. 972 20 77 54
CENTRE CULTURAL LA MERCÈ
Pujada de la Mercè, 12
Tel. 972 22 33 05
PAVELLÓ FONTAJAU
Av. J. Tarradellas, 22-24
Tel. 972 22 61 36
SALA PLATEA-TOURMIX
Jeroni Reial de Fontclara, 4
Tel. 972 22 72 88
CARPA DE CIRC – PALAU SACOSTA
Josep Aguilera i Martí, s/n
SALT
TEATRE DE SALT
Plaça Sant Jaume 6- Tel. 972 40 20 04
SALA LA MIRONA
Amnistia Internacional s/n.
Tel. 972 20 01 22
FACTORIA COMA CROS
Sant Antoni, 1
SANT GREGORI
ESPAI LA PINEDA
Zona La Pineda s/n - Tel. 972 22 61 36
CELRÀ
ESPAI LA PINEDA
Zona La Pineda s/n - Tel. 972 22 61 36
BESCANÓ
TEATRE DE BESCANÓ
Major, s/n - Tel. 972 44 00 05
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat