Número 33, juny 2012

Butlletí Informatiu
INS Taradell. www.instaradell.cat
Número 33 juny 2012
BI BI BI BI BI BI BI BI BI BI
Sí, s’acaba un curs i hi ha moltes coses que han
omplert les nostres motxilles. Ho dèiem en
començar el curs, tots som alumnes del temps i
de l’experiència que ens aporta, el temps passa i
l’experiència queda. Ara cal que tots plegats ens
valguem d’aquesta experiència per afrontar els
nous reptes.
Aquests nous reptes no aniran acompanyats
d’una butxaca plena de diners per a especular-
hi. La crisi arriba a tots els àmbits de la societat
i més que mai al de l’educació. La situació
econòmica que ens va permetre estrenar
pissarres digitals ara ens atura les inversions. I
serà cosa de tots nosaltres que aquest factor
afecti tant poc com pugui la nostra tasca. De
totes maneres, estic segur que el seny català
sabrà continuar fent camí i omplir la motxilla de
bones tasques educatives.
De cara al curs vinent, el Departament
d’Ensenyament ens ha obert la porta a la petició
de la jornada singular (a nosaltres ens agrada
anomenar jornada continuada). Aquesta porta
però, cal que la passem de manera conjunta tota
E N A Q U E S T N Ú M E R O
S’acaba el curs
la nostra comunitat educativa i per això ha fet falta
saber l’opinió de cadascun dels seus sectors:
professors, mares i pares, personal d’administració
i serveis (PAS) i representació de l’Ajuntament. El
procés s’ha acabat amb l’opinió favorable i de
manera unànime del Consell Escolar, on s’ha
ressaltat positivament l’alta participació de les
famílies a la consulta. És ara el Departament
d’Ensenyament qui té la darrera paraula.
I per acabar, us vull desitjar a tots bones vacances.
Ens veurem al setembre amb la motxilla preparada
per encabir-hi noves experiències.
Josep Maria Moreno Furner
S’acaba el curs ................................................ 1 Racó literari ..................................................... 13
Espai entrevista ............................................... 2 Diversos ........................................................... 14
Sortides i activitats .......................................... 3
Director

En aquesta ocasió canviem el costum
de convidar a l’Espai Entrevista a un
dels nostres alumnes que ens parla de
la seva activitat extraescolar, sigui
esport o qualsevol altre activitat i hem
convidat tres alumnes que el curs
passat van arribar de Nigèria.
Els alumnes de segon C, varen fer una entrevista
al nostre company Steve que va arribar a la
nostra classe el curs passat. Venia de Lagos
(Nigèria) i no tenia gens de coneixement d’on
anava: Catalunya. El pare que ja feia uns anys
que era aquí, va voler repatriar tota la família, la
dona i els cinc fills. Vivien a Santa Eugènia de
Berga i per tant havia de venir a l’ Institut de
Taradell. En el nostre institut hi venen els tres
germans grans: la Romidan que fa 1r. de
Batxillerat, en Danromy que està fent 4t. ESO i
l’ Steve que fa 2n. ESO.
L’Steve no tenia coneixement del català i en un
any l’ha après i fins i tot el parla i volíem saber
coses del seu país, per això li hem fet una
entrevista.
Com els vàreu dir als vostres amics que
marxaríeu de Nigèria?
Els van dir que no tornaríem a Nigèria, però els
meus germans petits deien que sí.
Fèieu les mateixes hores d’escola que aquí?
Només fèiem de les 8 del matí fins a 2/4 de tres.
- pàg. 2 -
Espai entrevista
Quines assignatures fèieu?
Fèiem les mateixes assignatures que a aquí,
menys geografia i naturals. A història, només
estudiàvem les coses més bàsiques de Nigèria.
També estudiàvem les llengües de Nigèria i
francès.
A quins jocs jugàveu a Nigèria?
A Nigèria acostumàvem a jugar a futbol, a fer
competicions de córrer, tennis...
Com t’imaginaves que seria Catalunya, Santa
Eugènia de Berga, l’ Institut de Taradell...?
M’imaginava que es parlaria més anglès, creia
que a les classes es parlava en anglès.
Et vas sentir gaire diferent quan vas arribar
aquí?
Sí, quan vaig arribar ho veia tot diferent, el
primer dia tenia una sensació de soledat, però un
cop us vaig conèixer em vaig integrar molt bé i
ara m’agrada molt estar aquí.
Quina escola és més fàcil per tu?
La d’aquí.
Com anàveu vestits a l’escola?
Tothom portava uniforme.
Has dedicat gaire esforç a aprendre català?
Nou mesos més l’estiu que feia classes.

Quin canvi de clima vas trobar?
Quan vaig arribar notava que tenia fred, encara
que vosaltres dèieu que feia calor.
Tenies molts companys allà?
Sí, en tenia de l’escola i també de fora l’escola.
Menjaves el mateix que aquí?
Hi havia alguns menjars que eren diferents.
Sobretot es menjava puré, carn, patates,
fruites...
T’ha agradat poder aprendre un nou idioma?
Sí, m’ ha agradat poder aprendre un nou idioma.
Quina assignatura t’ agrada més aquí? I allà?
Allà l’ assignatura que m’ agradava més era
matemàtiques i la d’aquí, també.
És molt diferent INS d’aquí que el d’allà
Nigèria?
Sí. Sobretot els exàmens. Allà feien tots els
temes en un examen. Tothom menjava i dormia
a l’ escola.
Perquè vas venir a aquí (Catalunya) i no a un
altre país?
Perquè el meu pare estava aquí. I nosaltres vam
Els alumnes de 1r d’ESO van als Aiguamolls de
L’Empordà.
El passat 3 de maig els alumnes de 1r. d’ESO
varen fer una sortida als Aiguamolls de
l’Empordà per conèixer més la fauna i la flora
d’una zona molt diferent a la nostra. Varen
sortir a 2/4 de 9 del matí i ja van esmorzar a les
instal lacions dels Aiguamolls.
Amb tots els participants de la sortida es van fer
tres grups de treball i tres monitors van explicar
moltes coses relacionades amb la flora i fauna
mentre feien un itinerari caminant. Així mateix,
i guardant el màxim silenci, varen observar
les aus més clàssiques dels Aiguamolls
venir a estudiar.
Quina diferència hi ha entre la vida d’allà i
d’aquí?
L’escola, el poble... Bé, de fet tot.
A on et trobes més a gust? Aquí o allà?
Allà perquè tinc més amics. Aquí també, però
només amb els de la classe.
Com et vas sentir quan et van dir que havies
de canviar de llengua, amics, etc ?
Trist de canviar d’amics, però amb ganes de
conèixer el nou país.
Pots dir coses bones i dolentes de Nigèria i
coses bones i dolentes de Catalunya?
Aquí tenim més possibilitats per fer coses que a
Nigèria.
Aquí el clima no ens agrada. Preferim el de
Nigèria perquè hi fa més calor.
Jugaves a algun equip de futbol a Nigèria?
Sí.
Gràcies Steve.
Sortides i activitats
Els alumnes i companys de 2C d’ESO.
- pàg. 3 -

des de dos observatoris de guaita. Van poder
observar amb certa facilitat flamencs, ànecs de
coll verd, fotges, camallargues, gavines,
esplugabous i cigonyes. Daines, gripaus,
llangardaixos i tortugues varen ser altres
acompanyants dels itineraris.
Uns grups abans i altres després, varen pujar a
unes torres, antigues sitges d’arròs, des d’on
podíem tenir, des d’una atalaia espectacular,
unes vistes esplèndides dels Aiguamolls.
Més tard van anar a dinar a una de les platges
d’Empuriabrava. Després, cap a casa.
- pàg. 4 -
Tutors i tutores de 1r. D’ESO.
Pep Coll amb els alumnes de 1r. d’ESO.
El passat dia 23 de maig de 12 a 13 i a la
Biblioteca del centre, el lleidatà Pep Coll, amb
una llarga trajectòria com escriptor per a joves i
adults va fer una xerrada als alumnes de primer
d'ESO. Es va parlar de la novel la que
llegeixen “Què farem què direm” sobre el mite
dels minairons.
El Departament de Català valora positivament
aquesta activitat perquè acosta l'autor a
l'alumnat i esdevé una motivació més a la
lectura. L'esdeveniment es va cloure amb una
projecció d'animació que tractava del tema dels
minairons, extreta de la col lecció “Contes
d'arreu del món. Departament de Català.
Sortida a la Selva de l’Aventura.
El dimarts 24 d'abril, els alumnes de 2n d'ESO van
fer una sortida a "La Selva de l'Aventura", un
parc d'aventures als arbres situat al terme
d’Arbúcies. Allà van poder gaudir de la natura i
divertir-se alhora, tot pujant per xarxes i escales
de cordes, passant per ponts i túnels penjants,
creuant camins aeris, fent jocs d'equilibris i
baixant per grans lianes i tirolines.
Va ser una experiència molt positiva on es van
posar de manifest valors com la superació
personal i l'ajuda als companys.
Concurs de fotografia “Artabac”.
Tutors i tutores de 2n. d’ESO.
L'institut ha participat en el concurs de
fotografies " Artabac" organitzat per l'Hospital de
Vic, a nivell comarcal.
Els alumnes de 2n d'ESO han elaborat imatges des
de l'assignatura de Visual i Plàstica i tres dels
nostres alumnes han estat premiats: Berta Camps
(1r premi), Aina Aumatell i Jèssica Godayol.
El dijous 31 de maig, Dia Internacional contra el
tabac, es va fer el lliurament d'aquests premis a
la sala d'actes del mateix Hospital de Vic.
Marta Juvanteny i Abel Martínez.

Aquestes són les fotografies premiades:
Premi al més votat. Fumar no és bona vida. Berta Camps.
Accèssit. Fumar mata. Jèssica Godayol.
Accèssit. El tabac no et compensa. Aïna Aumatell.
BI: Butlletí Informatiu
Fem memòria. La Guerra Civil, la Batalla de
l’Ebre i els nostres avis i avantpassats.
La visita als espais històrics.
El dia 19 d’abril, els alumnes de 4t d’ESO i de 2n
de Batxillerat vam fer una sortida conjunta per
veure els espais de la Batalla de l’Ebre. Els
espais que vam visitar van ser els mateixos dels
quals altres alumnes que ja havien visitat el curs
passat us en van fer un resum al butlletí del juny
del 2011. Cada vegada que es visita un lloc
històric, però, aporta nous coneixements.
El poble vell de Corbera d’Ebre. Dalt del turó
de la Montera hi havia situat el casc antic de
Corbera d’Ebre; un poble de pagès tranquil, que
actualment està pràcticament enderrocat del tot
pels atacs de l’artilleria. Vam passejar pel que
queda de carrers i cases i ens vam asseure
davant de l’església vella de Sant Pere per fer
història i memòria al davant d’aquell gran edifici
barroc de finals del segle XVIII.
El lloc històric del poble va ser declarat, l’any
1992, Bé d’Interès Cultural i hi ha exposades 28
obres que formen un abecedari que parlen de la
pau i la llibertat; es coneix com l’Abecedari de la
Llibertat.
Ell poble vell de Corbera d’Ebre
El refugi de la Font Gran de Benissanet. Vam
entrar al refugi que la mateixa població va haver
de construir per salvar-se dels bombardejos de
l’aviació franquista.
El refugi de la plaça de la Font Gran es va
construir entre els mesos d’agost i octubre de
1938. En les tasques hi van participar soldats
republicans que feien de paleta, excavant i
reforçant diversos trams de les galeries amb
obra, i, sobretot noies joves del mateix municipi
-pàg. 5 -

(unes 20 noies entre 14 i 16 anys) que van
col laborar-hi, per torns i de nit, extraient-ne la
terra. També hi vam veure un documental
explicat per aquestes mateixes noies, ara ja unes
àvies.
El campament militar de la Fatarella. Es tracta
d’un campament de les tropes republicanes del
XVè. cos de l’Exèrcit de l’Ebre ubicat a la Serra
de la Fatarella, dins del terme d’Ascó.
L’existència d’aquest campament va ser
descoberta l’any 2005. Aquest sistema defensiu
va ser construït l’estiu de 1938 per conservar les
posicions conquerides durant l’ofensiva del mes
de juliol i garantir un replegament ordenat de les
tropes en cas de retirada. Sembla que també
podia ser un espai idoni per atendre els ferits i
fer tasques d’intendència. Encara s’hi poden
veure algunes rajoles, en algunes cambres.
La trinxera de les Devees. També vam estar a la
trinxera de les Devees, una rasa allargada que
protegia del foc de l’artilleria i de les
metralladores enemigues. La línia de trinxera
tenia una forma de ziga-zaga que permetia
reduir l’efecte dels obusos enemics i facilitava la
defensa. Originàriament, la rasa tenia uns 180
cm de profunditat; actualment, és menys
profunda degut a la sedimentació.
En aquest mateix lloc, també es conserva el
refugi que van construir els soldats de la posició i
que utilitzaven com a cambra per a dormir i lloc
de resguard.
El centre d’interpretació 115 Dies. En aquest
museu o aquest centre d’interpretació amb el
títol de 115 dies, vam poder fer-nos una idea
completa del que van significar aquells 115 dies
de combats a l’Ebre; tant des del punt de vista
de les diferents accions bèl liques de les
ofensives i contraofensives que ambdós exèrcits
van protagonitzar al llarg d’aquells dies, com des
- pàg. 6 -
del punt de vista de les conseqüències polítiques
que va tenir la batalla, tant durant el seu
desenvolupament com després de la derrota
republicana. Els testimonis dels documentals
sempre són impactants pels nostres alumnes.
La memòria dels nostres avantpassats.
Els alumnes de 4t d’ESO han parlat amb els seus
avis, familiars i amics sobre la Guerra Civil
Espanyola i han recollit els testimonis de les seves
vivències i records. Tots han estat molt
interessants però no els podem publicar tots. Els
següents són els que hem escollit com a mostra
per a aquesta edició.
• Els testimonis de l’Arola Altimir Esquís
La meva iaia, la Feliça Serra Serra, va néixer
l’any 1937 i m’ha explicat que la seva mare
anava demanant menjar a les cases de pagès
del voltant de Viladrau, per poder anar a
portar menjar durant les nits a l’amagatall on
hi havia el seu home. Estava amagat amb el seu
germà al forn de llenya d’una casa de pagès
perquè no volien anar a la guerra ni lluitar.
Durant la retirada dels rojos, algú va saber on
eren amagats i els rojos els van agafar. Els van
portar cap a la casa de pagès on van néixer, el
seu pare els va donar un bon sopar i els
prometia de tot i més. Després van travessar,
presos pels rojos, Viladrau i una cosina del meu
besavi els va veure i ell li va dir que no els
veuria mai més. Al cap de dues hores es van
sentir dos trets a una muntanya de Viladrau i
els van deixar allà tots dos morts. Després, la
gent del poble van anar a la muntanya i els van
posar en una caixa i els van portar al
cementiri.
Com que la meva besàvia va quedar vídua, va
marxar de la caseta amb la meva iaia i la seva
germana, i va anar a la casa on era filla perquè
no tenia res per menjar i allà la van acollir.
La meva besàvia no volia explicar mai res a la
meva iaia, sobre el seu pare ni sobre la guerra.
Només els va explicar com va morir.
L’avi de la meva iaia va agafar el calze i peces
d’or i va fer un forat a l’hort de casa seva i ho
va enterrar per protegir-ho. Després, el van
tancar a la presó perquè es pensaven que era
un lladre. Al cap d’un més, el van deixar sortir
de la presó de Girona perquè una senyora
amiga dels jesuïtes va anar a la presó de
Girona a explicar-los que ell no era un lladre i
que era innocent.

El meu avi, en Josep Ma. Altimir Cruells, va
néixer l’any 1929 i m’ha explicat que el seu
pare va amagar diners nacionals a casa seva i
els rojos se’l van endur perquè algú el va
delatar. El van portar presoner cap a
Cadaqués, on hi havia una quadrilla que feia
una carretera de Cadaqués a Roses. Va ser
allà durant tres mesos i després els nacionals
van alliberar els presoners.
El meu avi recorda com veia passar els
projectils per sobre de casa seva, perquè els
feixistes eren a Collsuspina i els rojos eren al
Montseny. Un dels obusos que
s’intercanviaven en el bombardeig, va caure
al galliner de casa del meu avi i va fer un sot
al terra.
Quan s’estava acabant la guerra, els de la
guàrdia franquista, van anar a casa del meu
avi per demanar aigua. Van treure aigua del
pou i anaven omplint les seves cantimplores,
però mentrestant els van anar saquejant la
casa.
Al pati de casa del meu avi, l’exèrcit
republicà va deixar uns telers d’una fàbrica
tèxtil de Taradell per convertir-la en una
caserna militar.
Durant la guerra, el meu avi anava a una
escola nova unificada republicana on
l’ensenyament era en català. Després de la
guerra, va anar a Mataró a una escola
religiosa on només hi havia nens. La majoria
de professors eren exmilitars, eren molt
estrictes. Fomentaven la delació.
• Els testimonis de la Júlia Reig Montaña
El meu besavi, Genís Montaña, (persona humil
que treballava el camp) s’amagava per la
muntanya perquè no el fessin anar a la
guerra, però un dia el van trobar i el van
enviar cap a la batalla de l’Ebre. Va passar
molts dies a primera línia, fins que un dia
amb un seu amic van intentar creuar el riu
Ebre per tornar a Taradell i ho van
aconseguir. Caminant, van arribar fins a casa.
Quant va arribar a Taradell, sense dir-ho als
seus fills, a la nit anava a dormir a casa seva,
sota algun llit, i durant el dia s’amagava.
El meu besavi Genís tenia dos germans, que
van morir a la guerra. En Josep Montaña, el
van afusellar perquè era republicà i en Ramon
Montaña va morir en combat.
Per part de la família Roca, hi havia el meu
besavi, Llucià Roca, que va anar a la guerra
l’any 36. Es va fer voluntari de sanitat per no
haver d’anar a disparar al front i el van fer
treballar de sanitari. Però en realitat, el que
feia era recollir amb una llitera el mors i durlos
a les foses.
Quant va haver acabat la guerra, va venir a peu
des de Tarragona fins a Taradell i en tot el
trajecte només va poder menjar algunes peles
de taronja que trobava pels vorals.
En Llucià tenia dos germans, en Josep, que va
haver d’anar a combatre a l’Àfrica, i en Tomàs,
que va ser un dels que va formar la lleva del
Biberó. En Tomàs, el van deixar tornar a casa
perquè estava molt malalt de tuberculosi.
Un germà de la meva besàvia Salarina (casada
amb Genís Montaña) va morir d’un tret davant
de casa seva (una casa de pagès anomenada
Vilardell). Diuen que va ser una bala perduda.
També m’han parlat de la mare de la meva iaia
Pilar, la Fina. No es va voler casar amb en
Llucià fins acabada la guerra. Ho van fer el
setembre de 1939.
Els meus avis m’han explicat que els seus pares
mai parlaven de la guerra, sempre evitaven el
tema. Però era la realitat, era el que estaven
vivint.
Els testimonis de la Marina Ferrer
La meva besàvia, Trinidad Codinasaltas Dalmau
m’ha explicat que va néixer l’any 1929, i la
guerra civil va esclatar el 1936, just quan ella
tenia 7 anys. Vivia a Vic, amb els seus pares i el
seu germà Antoni, i pertanyien al bàndol
republicà.
Trinidad
Codinasaltas
i la Marina.
- pàg. 7 -

Durant la guerra hi havia molta pobresa, gairebé
no tenien aliments per sobreviure i s’espavilaven
com podien.
Als homes els agafaven per enviar-los a lluitar, i
molts s’amagaven a les muntanyes per no anar-hi.
Al seu pare no el van cridar perquè ja era molt
gran, però sí que van cridar el seu germà, malgrat
que només tenia 18 anys, a punt dels 19 -la lleva
del biberó.
El van fer anar a Santander, per formar-se com a
soldat. Llavors, quan va acabar la guerra, el 1939,
la família va fer uns avals i el van deixar tornar a
casa.
També m’ha explicat que tenia dos cosins, en
Pere i en Josep. En Pere tenia 21 anys i el van fer
anar a la batalla de l’Ebre, i en travessar el riu es
va ofegar com molts altres soldats, i va perdre la
vida. En Josep l’altre cosí, també el van fer anar
a la batalla de l’Ebre amb 24 anys. Va sobreviure,
però li van tirar un tret molt arran de l’ull i va
quedar cec.
M’ha explicat que van ser temps molt difícils.
Costava molt tenir menjar i poder alimentar-se i
moltes vegades anaven a resseguir patates,
espigues i altres vegetals als camps de pagès.
També a Vic existia una fàbrica anomenada Can
Claveria, on feien espardenyes i molts
treballadors intercanviaven les sabates a cases de
pagès per conills o menjar. D’això, en deien
intercanvi.
Xerrada de l'Amical de Mauthausen.
- pàg. 8 -
Carme Terricabras.
El divendres 25 de maig a les 18.00 van venir a fer
una xerrada als alumnes de 4t. d'ESO i 2n. de
Batxillerat dos membres de l'Amical de
Mauthausen, en Llibert i en Tomàs. Tots dos són
fills de deportats al camp de concentració
austríac i allà van morir els seus pares.
Els republicans espanyols que van anar a parar a
Mauthausen van arribar-hi perquè fugien de la
repressió franquista. Van sortir d'Espanya el 1939
i en acabar la guerra civil, van ser tancats en
camps de concentració al sud de França i allà els
va sorprendre la conquesta fulminant dels
alemanys sobre França. Quan Hitler va
assabentar-se que tenia un grup important de
republicans espanyols en territori francès va
comunicar-ho a les autoritats franquistes que
se'n van desentendre, per tant van ser tractats
com “apàtrides” i tancats en camps de
concentració i extermini (com va succeir també
amb la població jueva d'Alemanya).
Dels 10.000 espanyols que van ser empresonats a
Mauthausen només en van sortir 4.000 amb vida.
Tal com ens van comentar en Llibert i en Tomàs
la resta van sortir “per la xemeneia”, fent
al lusió a que els nazis els van passar per la
cambra de gas i pels forns crematoris.
El tractament que van rebre els deportats a
Mauthausen va ser terrible i molt cruent: des de
pallisses dels SS, molts morien de fam,
malalties, de la duresa del treball a la pedrera
(els feien extreure blocs de pedra i carregarlos),
proves mèdiques escabroses i, finalment, el
cas més extrem, la cambra de gas.
Cada dia, a Mauthausen, es produïen una gran
quantitat de morts per totes aquestes causes
esmentades. Dels morts n'aprofitaven tot el que
podien: dels cabells de les dones en feien
teixits, dels ossos, adob, dels cossos, sabó i de la
pell en feien làmpades o cobertures per llibres,
per exemple.
Els oients vam quedar sorpresos i esgarrifats de
veure fins on pot arribar la crueltat humana. Tal
com ho fan en Llibert i en Tomàs, seguirem
explicant aquesta trista història per evitar que
es torni a repetir en un futur.
Eugènia Sitjes.
Els 5 grans problemes del món i la crisi
econòmica actual.
Tots els alumnes de 3r. i 4t. d’ESO i de 1r. i 2n.
de Batxillerat van assistir el dimecres 9 de maig
a la xerrada col loqui que ens va venir a fer
Arcadi Oliveres Boadella sobre els 5 grans
problemes que afecten el món i la crisi
econòmica.
Arcadi Oliveres és doctor en Ciències
Econòmiques, professor de la UAB i president de

Justícia i Pau, una organització no governamental
que actua a Catalunya des de l’any 1968. La
finalitat d’aquesta organització és la defensa dels
drets humans, la lluita contra la pobresa i la
marginació i la promoció del desenvolupament
dels països empobrits.
Va parlar als alumnes de 3r d’ESO dels 5 grans
problemes que actualment afecten el món on
vivim. Són:
1. La fam. Va quedar palès que no tothom té
un plat a taula, que cada dia unes 100.000
persones moren de fam i que no existeix
cap altra catàstrofe més gran al planeta que
aquesta. Segons Oliveres, és el pitjor
problema perquè no és a causa d’una
epidèmia, d’un terratrèmol ni d’una guerra.
El juny del 2008 l’ONU va demanar 50
milions de dòlars als països rics per fer front
a la fam però aquests no van voler fer
l’aportació. Tres mesos més tard, el
setembre del 2008, quan va fer fallida la
banca Lehman Brothers, els països rics van
començar a donar diners a la banca i la
quantitat que ja han donat és de 4 bilions
600.000 milions de dòlars, 92 vegades més
del que demanava l’ONU per a pal liar la
fam.
2. L’aigua. L’aigua està molt mal distribuïda i
la diferència de consum entre els països és
molt gran. El consum d’aigua a EUA és de
550 litres per persona i dia, a Europa de
350, a Catalunya de 200 i a l’Àfrica de 8
litres per persona i dia. Una altra gran
diferència és que tots, excepte a l’Àfrica,
obrint una aixeta tenim aigua. Les nenes
africanes són les encarregades d’anar a
buscar l’aigua cada dia i perden una
mitjana de 6 hores diàries; per tant, no van
a l’escola. Segons l’ONU, aquest problema
es podria solucionar fent canalitzacions
perquè, com a mínim, a cada poble hi
hagués un pou i una font, només caldria una
inversió de 20.000 milions de dòlars.
3. La malaltia. Al món hi ha 40 milions de
persones que tenen la SIDA, 4 milions moren
anualment i 4 milions s’infecten cada any;
d’aquí que la xifra no baixi. La SIDA als
països desenvolupats, amb el tractament
adequat, una persona pot esperar a viure
força anys, però qui té la SIDA a l’Àfrica,
que són uns 23 milions de persones, l’únic
que pot esperar és la mort perquè el
tractament per curar-se és massa car.
Com tots sabeu, va dir Oliveres, els
medicaments es poden vendre de 2
maneres: com a genèrics i són barats o
com a específics i són cars; el medicament
és el mateix, però en un cas paguem el
fàrmac i en l’altre paguem el fàrmac i la
patent. Els medicaments que curen la SIDA
encara es troben sota la patent i són molt
cars.
4. La guerra. Les guerres existeixen i els
conflictes es repeteixen. Àfrica és el
continent on hi ha hagut i hi ha més
guerres i, en canvi, no fabrica armament.
Els països que més armes fabriquen són:
en 1r lloc els Estats Units i, en 2n lloc,
Espanya. A la guerra de Líbia es van
utilitzar moltíssimes bombes de fabricació
espanyola, es produïen en una empresa de
Saragossa anomenda Instalaza, el director
de la qual era Pedro Morenés, l’actual
ministre de defensa del govern de Rajoy.
Les guerres hi són i es mantenen.
5. El medi ambient. Si continuem consumint
amb els nivells actuals, no podrem sortir
d’aquesta crisi global. Fins el 1986, tot el
- pàg. 9 -

- pàg. 10 -
que consumíem cada any, el planeta ho
tornava a regenerar en un any; ara ja és
impossible. Hem traspassat el llindar de
7.000 milions de persones; d’aquestes, 1.000
milions consumeixen i 6.000 milions no
consumeixen. Si aquestes últimes volguessin
consumir com les que consumeixen
necessitaríem 4 planetes.
Arcadi Oliveres ens va deixar ben clar que no
podem consumir més, que mai més podrem
recuperar el creixement material que hem
tingut fins ara. No podem consumir
productes amb llaunes, no podem tenir un
telèfon mòbil cada any i el que tenim ens
hauria de durar 10 anys com a mínim… Hem
de ser consumidors responsables.
Als alumnes de 4t d’ESO i batxillerat, també els va
parlar del gran problema actual: la crisi
econòmica. El primer que els va dir és que les
retallades no són necessàries i si un govern vol fer
retallades és per dues qüestions: perquè vol més
ingressos i perquè vol mantenir despeses
inadequades.
• Com podria el govern obtenir més ingressos?
Doncs controlant el gran frau fiscal que
existeix. Alguns inspectors d’Hisenda han
denunciat situacions però el govern
espanyol, pels interessos que té amb
aquestes persones que tenen aquestes grans
fortunes, no permet perseguir el frau fiscal.
A Espanya, les persones més riques poden
dipositar els seus diners en dipòsits
anomenats SICAV (Societat d’Inversió de
Capital Variable) i paguen només un 1%
d’impostos mentre que la resta de persones
n’hem de pagar entre el 15% i el 30%. En
aquestes SICAV hi trobem multimilionaris
com l’Emilio Botín, president i propietari del
Banco Santander.
• Quines són les despeses inadequades? Tota
la gran despesa que ens suposa haver de
mantenir la família reial espanyola. El rei
obté de les arques públiques gairebé
300.000 euros anuals, a més de la partida
que hi ha per tota la família i les seves
despeses.
Una altra despesa inútil i absurda és la
militar. Cada dia, el Ministeri de Defensa
gasta 54 milions d’euros fent armament, ja
sigui amb avions o aparells òptics que
serviran per fer algun míssil que no
necessitem, enlloc de fer escoles,
hospitals… L’any 2011, el govern ens va dir
que no hi havia diners per a pagar ajuts i
pensions, però no ens va dir que sí que
n’hi havia per continuar la construcció
d’un avió de combat europeu.
I, unes altres despeses són les de les caixes
i bancs. No hi ha diners per lluitar per la
fam però hi ha diners per donar als bancs.
S’han donat diners a Caja Castilla-Mancha,
Unnim, Caja de Ahorros del Mediterráneo,
Catalunya Caixa… El cas de Caja Castilla-
La Mancha és els següent: aquesta caixa
tenia un forat i el govern espanyol hi va
posar 3.500 milions d’euros. El gran forat
era perquè els directius de l’entitat, en
comptes de donar crèdits als seus clients
se’ls donaven a ells mateixos, i no els
tornaven. Aquesta mateixa caixa va
invertir en la construcció d’un aeroport a
Ciudad Real on només aterra un avió cada
setmana. Amb els diners que es van donar
a aquesta caixa es podrien apujar les
pensions gairebé 3 vegades. I malgrat la
injecció de diners, la banca no s’ha
nacionalitzat.
Un altre gran problema important
d’aquesta crisi és l’atur. Hi ha 5 milions
d’aturats i per solucionar aquest problema
només es pot fer si ens repartim la feina.
Els que tenen feina hauran de treballar
menys per una mica menys, i en aquest
moment, aquesta sembla la única solució
viable i solidària per fer disminuir aquesta
taxa de desocupació. Es podria fer com va
fer França, fa més de 10 anys, quan el
ministre Lionel Jospin va decidir canviar la
jornada laboral i va passar de 8h/diàries a
7h/diàries i en 2 mesos va reduir en
1.500.000 la xifra d’aturats. Els francesos
treballaven 35 hores a la setmana enlloc
de 40 i en cedien 5 a un aturat. I si
treballem menys i cobrem una miqueta
menys, el consum es reduirà i el planeta
ho agrairà. Mesures com aquestes no són
massa ben vistes pels empresaris i, per
tant, els governs no en fan massa cas. Un
empresari preferirà tenir 8 treballadors
que treballin 10 hores que no pas 10
treballadors que treballin 8 hores. I, ja no
parlem d’una empresa transnacional, que
és molt probable que es plantegi
traslladar-se a un país on les condicions
laborals i els drets dels treballadors siguin
més vulnerables. Carme Terricabras

Projecte Art i Escola.
Els alumnes de 4t i 2n d’ESO han participat en el
projecte ART i ESCOLA organitzat pels centres
d’Art de Vic, la Universitat de Vic i el
Departament d’Ensenyament. El projecte promou i
posa en valor la presència de l’art els centres
educatius. S’han realitzat activitats des del
departament de Visual i Plàstica tant a 2n d’ESO
com a 4t d’ESO. També s’ha assistit a una jornada
a la Universitat de Vic per posar en comú tots els
treballs realitzats a cadascun dels centres
participants.
AEE Institut Taradell.
Aquest curs hem continuat oferint les activitats
que ja funcionaven l'any passat, però també se
n'han fet d'altres.
ACTIVITATS CONTINUADES
BÀSQUET CADET MASCULÍ
Han participat als JJEE i han quedat guanyadors
comarcals.
FUTBOL SALA CADET MASCULÍ
Han participat als JJEE i a la Copa Congost,
triangular amb les AEE dels instituts Belulla, de
Canovelles i Blancafort de La Garriga.
VOLEIBOL CADET FEMENÍ
Han participat als JJEE. Tot i no haver-se
classificat han millorat molt respecte al
Trobada d’alumnes mediadors.
Com altres anys, els alumnes que formen l'equip
de convivència de l'INS Taradell han participat a
la trobada d'alumnes mediadors que va tenir lloc
el 16 de maig a Sant Cugat.
En aquesta trobada s'intercanvien experiències,
coneixen alumnes d'altres instituts que també
fan de mediadors, .... La trobada s'organitza
amb un acte d'inici que en aquest cas ha estat
una projecció d'uns vídeos elaborats en cada
institut, i després els alumnes participen en dos
sessions de tallers dinamitzats pels mateixos
alumnes. Com a cloenda es va organitzar una
ballada final, animada per la música i el ritme
dels alumnes de l'INS Taradell.
començament de curs. Enhorabona noies per la
vostra dedicació!
TENNIS TAULA
Per falta d'equips participants no van poder
jugar als JJEE, però sí que ho van fer a la Lliga
Intercomarcal d'Equips organitzada pel Vic
Tennis Taula. Els “nanos” van gaudir del bon
ambient i de la bona organització del torneig.
- pàg. 11 -

BTT
Els participants de BTT ens demostren cada any la
seva bona forma física entrenant en diferents
circuits de natura. Enguany han participat en
moltes curses i pedalades: 4a. MI-BTT COMPEX,
Copa Catalana Internacional de BTT, Open GIANT
BTT, Trofeu Open tàctic BTT..., i mostrant la
seva faceta més solidària la pedalada “Pedals de
la marató”, a Sant Quirze Safaja, els beneficis de
la qual anaven íntegrament destinats a “La
marató de TV3”.
HABILITATS GIMNÀSTIQUES
Aquest any s'ha incrementat bastant el nombre de
participants i s'ho han passat d'allò més bé fent
cabrioles i acrobàcies. Alguns d'ells han participat
al festival “ART DEL COS” de Vic i al comiat dels
alumnes de2n. de Batxillerat que es va fer per Sant
Jordi.
- pàg. 12 -
HIP HOP
Hi ha un grupet de nenes que han demostrat les
seves habilitats amb el ball, tot movent-se al
ritme de la música dance i hip hop. També han
participat al festival “ART DEL COS” de Vic.
ACTIVITAT PUNTUAL
DUATLÓ
A proposta dels professors Josep Ma Moreno i Jordi
Codinachs, aquest curs també s'està organitzant

El racó literari
El racó literari de 4t.
Aquest ha estat el resultat d’un treball conjunt que
hem portat a terme a la classe de Llengua i
Literatura Catalana.
Record etern
La llum esquinça el gris hivernal,
Bet Maresma
de l’hivern fosc i fred.
Mentre les fulles dels arbres et recorden
perquè no tot és blanc o negre,
tot es pot mesclar.
Dibuixant un paisatge nevat de color vermell
et recordo com un bell somni
reflectit per la llum brillant del sol.
Els antics colors han renascut.
Rebrota la primavera flor salvatge.
Després d’aquell fred d’hivern
Ens arriba la calor.
Tornem a viure aquells moments d’innocència
que per sempre ens han unit dolçament.
Com un record profund que no fuig
caminem junts cap al viarany de l’alegria.
Res no està escrit.
Viatge sense destí
Començo el viatge d’un lloc que no conec
Per trobar aquell record perdut,
El sol m’enfosqueix el camí,
Un destí obscur, nit sense estrelles.
No sé ben bé com expressar
4t. A.
Que passeu tots i totes
el millor estiu possible!
INS Taradell
una duatló no competitiva pels voltants de
l'institut que tindrà lloc la tarda de divendres dia
15 de juny. Està oberta tant a alumnes com a
professors!!!...
Animeu-vos!!! Qui s'hi apunta???
Eulàlia Garriga
El dia en què nosaltres ens van separar.
Una copa de vi mig buida
que ningú s’ha pogut acabar.
Les ales d’Ícar m’acosten a tu,
tot i això, segueixes lluny.
Em guio pel so de la teva veu.
Recordo com si fos ahir
el somriure vell del teu rostre,
com el vent a poc a poc se l’emporta,
Lluny i molt lluny de mi.
Un nou camí
4t. B.
La perla blanca del meu futur incert,
m’acompanya dia a dia, cada instant,
brillant al meu costat intensament
com una llum blanca que em cega
negant-me anar endavant.
Maleït sigui el dia que et vaig perdre
en aquella platja solitària et vas esfumar
empassat per les onades. El temps es va aturar.
La llum del far torna a brillar guiant-me cap a un
nou destí,
Un nou camí ple d’esperança
que no em retorni al teu costat.
Punt i final. Vull un somriure a cada port.
4t. C.
- pàg. 13 –

- pàg. 14 -
Diversos
St. Jordi 2012
Com alumnes de 3r.ESO i responsables de
l'organització de la festa de Sant Jordi del centre,
creiem que el festival va ser tot un èxit, encara que
hi van haver alguns errors en algunes actuacions
que només vàrem observar nosaltres; la nostra
valoració és NOTABLE ALT.
Pel que fa a les presentadores i ajudants el tema de
l'organització ho vam tenir bastant controlat i vam
anar força coordinats, sobretot amb el temps. Van
haver-hi actuacions voluntàries i d'altres
obligatòries com els poemes de Joan Salvat-
Papasseit.
Tot i que sembli un tema que no agrada tant, va ser
força entretingut i divertit (per alguns errors).
El ball del country, cloenda de la festa en honor als
alumnes que acomiadaven de 2n. Batx., ball
conjunt de tots nosaltres, al principi pensàvem que
no sortiria del tot bé amb el tema de les cadires,
però finalment va sortir MOLT BÉ i fins i tot a algú
se li va posar la pell da gallina al veure ballar amb
ganes a tots els alumnes.
Aquesta festa ens diu que s'acaba el curs i si volem
tirar endavant i ser feliços cal estudiar.
Jornades d’atletisme a 1r d’ESO.
Alumnes de 3r.
Els dies dimecres 28 de març i divendres 27 d’abril
els alumnes de 1r. d’ESO varen participar en unes
jornades d’atletisme que es feien a les pistes
“Josep Ma. Pallàs” a Vic conjuntament amb altres
instituts de la comarca.
El primer dia es varen celebrar les proves generals i
el segon dia les finals amb els alumnes que havien
aconseguit millors marques.
Proves com velocitat, tanques, llançament de
Cantada a la
Residència
El dilluns 4 de juny a la tarda , els alumnes de
1r ESO de l’ Institut amb els professors
acompanyants varen anar a la residència d’avis
de Taradell. Tots plegats interpretaren
cançons de pop rock català dedicades a tota la
gent gran i als seus cuidadors/es. Aquí en
teniu una fotografia de l’acte.
Gustau Ibáñez.
vórtex, salt de llargada i altres varen omplir
les jornades amb força expectació dels
alumnes i professorat que estaven a la
graderia.
BI: Butlletí Informatiu
BI