You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Peluts<br />
www.protectoramataro.org<br />
Revista de les Protectores<br />
d’Animals de Mataró i Cabrera<br />
Octubre 2009<br />
Exemplar gratuït<br />
n.13<br />
L’ós bru, el retorn<br />
d’un mite<br />
La ràbia: malaltia<br />
desapareguda?<br />
Sant Boi, un nou<br />
refugi d’animals<br />
<strong>Alaska</strong><br />
Implicada amb<br />
els animals<br />
abandonats<br />
1
El sabor más saludable<br />
ADVANCE presenta el nuevo Duo+effect:<br />
un alimento de alta gama que ofrece toda<br />
la protección y ventajas nutricionales del<br />
actual ADVANCE junto con lo mejor de las<br />
frutas: sus beneficios de salud (gracias a<br />
los polifenoles, antioxidantes y fibra) y todo<br />
su extraordinario sabor.<br />
La <strong>com</strong>binación de carne fresca de pollo y<br />
arroz con la selección de frutas hace de<br />
Duo+effect un alimento sumamente sano,<br />
sabroso y digestible.<br />
2<br />
Ahora<br />
también<br />
para perros<br />
Maxi
Editorial<br />
Text: Miquel Bonet<br />
Professor i Director de P. Competències de la UB.<br />
Tot i que no sempre sabem so·<br />
lucionar els nostres problemes,<br />
tots ens considerem éssers intel·<br />
ligents. Fins fa 50 anys, pensàvem<br />
que calia un coeficient intel·lectual<br />
alt per conquistar el millor lloc de<br />
treball. Per sort, en els darrers anys<br />
s’ha demostrat que la intel·ligència<br />
emocional i social són decisives en<br />
el camí a l’èxit, és a dir, per sentir·<br />
se feliç amb el que un mateix fa.<br />
La intel·ligència social existeix si hi<br />
ha consciència social, és a dir, em·<br />
patia i sintonia amb el nostre en·<br />
torn: relació, influència, preocupa·<br />
ció i <strong>com</strong>promís envers els altres.<br />
Tot això contribueix al creixement<br />
d’una <strong>com</strong>unitat i la seva absència<br />
es tradueix per ambició, avarícia i<br />
egoisme.<br />
Per a algunes persones, <strong>com</strong> els que<br />
conformen l’equip de la SPAM, no<br />
hi ha prou amb crear un projecte<br />
social propi i per això s’agrupen<br />
per donar vida a un projecte més<br />
altruista on l’objectiu és assegurar<br />
als animals abandonats una exis·<br />
tència òptima i, de pas, millorar el<br />
civisme.<br />
I aquest projecte funciona perquè<br />
els seus treballadors, socis i volun·<br />
taris creuen en la cooperació i en<br />
què existeix l’oportunitat de crear<br />
xarxes social que permetin fer ar·<br />
ribar el missatge del seu projecte a<br />
altres parts de Catalunya. Per això,<br />
la SPAM s’ha <strong>com</strong>promès a gestio·<br />
nar un nou refugi d’animals, el de<br />
Sant Boi del Llobregat. Gràcies al<br />
suport municipal que ha rebut, la<br />
Protectora de Mataró farà arribar el<br />
seu missatge fins aquesta <strong>com</strong>arca<br />
per construir una societat una mica<br />
millor per a tothom.<br />
Qualsevol que ara estigui llegint<br />
aquestes línies sabrà perfectament<br />
que l’èxit d’un projecte depèn de la<br />
implicació de les persones que el<br />
conformen. De ben segur que la<br />
intel·ligència social ens ajudarà a<br />
mantenir la nostra visió altruista<br />
sense oblidar que per a dur a terme<br />
aquesta missió cívica cal la contri·<br />
bució i recolzament econòmic de<br />
moltes persones <strong>com</strong> ara vostè, lec·<br />
tor, que no es confirma amb mou·<br />
re el cap sinó que divulgarà aquest<br />
projecte per formar·ne part de la<br />
seva realització. l<br />
Sumari<br />
Protectora<br />
4 Ara, el refugi de Sant Boi<br />
10 Daina, un nou projecte<br />
16 Vincles: teràpies per a<br />
malalts d’esquizofrènia<br />
20 Vincles: escola Auxilia<br />
26 Abans i després<br />
28 EQNV: Entrevista<br />
29 Biografies gat i gos<br />
32 Busquem família<br />
34 Entrevista: <strong>Alaska</strong><br />
38 Han trobat família<br />
39 Adopcions “Gent gran”<br />
40 Breus<br />
La finestra<br />
43 Cultura<br />
44 Ós Bru<br />
48 Protegim els amfibis<br />
Parlen els experts<br />
50 La ràbia<br />
52 Alimentacio gats 2a part<br />
54 Micció i defecació<br />
Opinió<br />
57 El termòmetre<br />
58 Dofins en captivitat<br />
60 ADDA: i després què?<br />
3<br />
PROTECTORA<br />
LA FINESTRA<br />
ELS EXPERTS<br />
OPINIÓ
Ara, el refugi<br />
de Sant Boi<br />
La SPAM ja gestiona<br />
tres centres d’acollida<br />
Text: Isabel Navarra i Dúnia Ramiro.<br />
Redacció<br />
Des del juny, la SPAM ges·<br />
tiona el refugi de Sant Boi<br />
del Llobregat. L’ajuntament<br />
del municipi ha dipositat<br />
tota la confiança en la Pro·<br />
tectora de Mataró per mi·<br />
llorar les condicions de vida<br />
dels animals que hi viuen.<br />
4
5<br />
PROTECTORA
La voluntat i objectiu princi·<br />
pal de la SPAM és el benes·<br />
tar dels animals abandonats<br />
i així ho està demostrant<br />
des de fa molts anys. El<br />
juny de 2009, l’ajuntament<br />
de Sant Boi del Llobregat li<br />
va concedir la possibilitat<br />
de demostrar un cop més el<br />
que es pot fer amb un cen·<br />
tre d’acollida. I els resultats<br />
estant sent més que satis·<br />
factoris.<br />
De gossera a refugi<br />
El centre de Sant Boi del Llobregat<br />
allotja els animals abandonats d’aquest<br />
municipi i els de Santa Coloma de<br />
Cervelló i, fins ara, recollia aproxima·<br />
dament uns 200 gossos i uns 60 gats<br />
cada any. Les instal·lacions responen<br />
a la construcció típica de les gosseres<br />
de la dècada passada amb gàbies mi·<br />
6<br />
núscules on els animals només s’hi<br />
estaven uns dies mentre esperaven a<br />
ser sacrificats. Quan la SPAM va gua·<br />
nyar el concurs públic per gestionar<br />
aquest centre, va decidir millorar al<br />
màxim el benestar dels animals que<br />
hi viuen. Una de les primeres accions<br />
que va dur a terme és treure els gos·<br />
sos de les gàbies i deixar·los lliures pel<br />
pati durant el dia perquè els donés el<br />
sol i retornar·los només a les minús·<br />
cules gàbies per dormir·hi.<br />
La SPAM està <strong>com</strong>ptant amb el su·<br />
port incondicional de la regidora de<br />
Salut Pública del municipi, Rosa<br />
María Berrio, que té intenció que el<br />
refugi funcioni <strong>com</strong> els dos de Ma·<br />
taró, garantint·hi el màxim benestar,<br />
fomentant l’adopció i obrint les portes<br />
al voluntariat. Alhora, la responsable<br />
de Benestar Social de l’ajuntament de<br />
Sant Boi del Llobregat, Sonia Guerra,<br />
ha decidit que ben aviat els gossos del<br />
centre es destinaran a projectes socials<br />
i terapèutics, obrint la porta al projecte<br />
VINCLES de la SPAM.<br />
Pati per jugar i gatera<br />
El refugi està ubicat en un recinte on<br />
hi ha la Policia Municipal, a la Riera<br />
del Fonollar, 2. Compta amb un pati<br />
central envoltat de gàbies, un quirò·<br />
fan on els veterinaris municipals fan<br />
les cures i esterilitzacions, un despatx<br />
i una zona de bany on ara provisional·<br />
ment hi viuen alguns gats en gàbies.<br />
A dia d’avui, l’ajuntament hi està fent<br />
millores importants per condicionar<br />
els espais. La primera obra és la cons·<br />
trucció d’un nou pati per als gossos.<br />
La segona és la construcció d’una ga·<br />
tera perquè els gats gaudeixin d’un<br />
espai on viure en condicions que els<br />
permeti prendre l’aire, ja que abans<br />
que la SPAM gestionés aquest centre,<br />
vivien dins del pati dels gossos total·<br />
ment tancats.<br />
Un equip de primera<br />
L’Eva Casado i la Maria Rosa Porta<br />
obren el centre a diari de 9h a 17h
L’equip de la SPAM:<br />
Maria Rosa Porta,<br />
Mahmadou Traore,<br />
Eva Casado,<br />
i la veterinària municipal<br />
Raquel Aznar<br />
de la tarda. Els caps de setmana el re·<br />
fugi obre de 9h a 14h i <strong>com</strong>pte amb el<br />
suport, a més, del preciat ajut de Pepa,<br />
voluntària molt fidel de la SPAM. El ser·<br />
vei de recollida dels animals abandonats<br />
de la <strong>com</strong>arca el realitza en Mahmadou<br />
Traore.<br />
En Sant Boi s’obren moltes possibilitats<br />
per fer un projecte pel qual la SPAM<br />
duu treballant molts anys que pot per·<br />
metre donar una oportunitat als cente·<br />
nars d’animals que ara viuen confinats<br />
a unes gàbies sense tenir cap possibilitat<br />
de trobar una família. Junts, Sant Boi i<br />
la SPAM, treballarem perquè en un fu·<br />
tur no massa llunyà la dura realitat de<br />
l’abandonament del Baix Llobregat sigui<br />
només un mal son del passat.<br />
El voluntariat<br />
La SPAM i l’Ajuntament de Sant Boi<br />
del Llobregat volen obrir el centre al vo·<br />
luntariat, que fins ara era inexistent.El<br />
voluntariat permetrà que els gossos que<br />
hi viuen surtin a passejar els caps de<br />
setmana i coneguin quel<strong>com</strong> proper<br />
a una família.<br />
Per això, des de setembre, la SPAM i<br />
l’ajuntament del municipi han orga·<br />
nitzat un curs adreçat a tots aquells<br />
que vulguin aprendre a passejar gos·<br />
sos.<br />
D’aquest curs, en sortiran voluntaris<br />
passejadors que passaran a formar<br />
part d’aquesta nova família de Sant<br />
Boi. El cap de benestar animal de la<br />
Protectora de Mataró, Jaume Fatjó,<br />
ha impartit el curs i la pròpia regidora<br />
de Salut Pública, Rosa Maria Berrio,<br />
n’ha estat la coordinadora.<br />
Aquest és un projecte molt impor·<br />
tant. Els passejadors garanteixen el<br />
contacte d’aquests gossos amb les<br />
persones.<br />
Després d’aquest primer curs, la<br />
SPAM i l’ajuntament també <strong>com</strong>en·<br />
çaran a treballar per buscar vountaris<br />
que facin de casa d’acollida i de mai·<br />
naders, figures també vitals pel be·<br />
nestar de molts animals. l<br />
Peluts<br />
n.13<br />
Edita:<br />
sp m<br />
A<br />
Societat Protectora d’Animals de Mataró<br />
NIF: G·58223785<br />
Refugi Cal Pilé<br />
Ctra. Nacional II. Qm 648,4 · 08301. Mataró<br />
CAAC Mataró<br />
C. Galícia s/n · 08303. Mataró<br />
CAAC Sant Boi de Llobregat<br />
Riera del Fonollar, 2 · 08830 Sant Boi<br />
Telèfon d’atenció: 902 90 80 43<br />
Apartat de Correus 1232.<br />
08301. Mataró (Barcelona)<br />
E·mail: info@protectoramataro.org<br />
www.protectoramataro.org<br />
a.p.a.c.<br />
Associació Protectora d’Animals de Cabrera<br />
NIF: G·62715610<br />
Camí de Can Segarra, 40<br />
(Can Bartomeu) 08349. Cabrera de Mar<br />
La SPAM ofereix un nou servei<br />
Telèfon: 647 78 28 71 / 647 78 28 72<br />
als E·mail: ajuntaments: info@protectoracabrera.org el control de les<br />
colònies www.protectoracabrera.org<br />
de gats de carrer per do·<br />
nar Consell resposta Redactor: a la problemàtica que<br />
suposa la presència d’aquests ani·<br />
Publicitat: Isabel Navarra (647 94 92 88 /<br />
mals en els municipis.<br />
Silvia Serra, Isabel Navarra,Dúnia Ramiro.<br />
isabel@protectoramataro.org)<br />
Coordinació i revisió d’estil: Dúnia Ramiro<br />
Disseny i maquetació: www.airecsg.<strong>com</strong><br />
Dipòsit Legal: B-19999-2005<br />
Tiratge: 30.000 exemplars<br />
Agraïments: A tots els socis i col·laboradors<br />
que han participat de forma desinteressada<br />
El Saló pel Benestar i<br />
Defensa de l’Animal<br />
en la realització d’aquest projecte.<br />
Abandonat, més conegut<br />
<strong>com</strong> “l’Animaladda”,<br />
Col·laboren:<br />
va afavorir l’adopció de<br />
molts gossos i gats, entre<br />
els quals 43 van ser de la<br />
Protectora de Mataró<br />
El Saló pel Benestar i Defensa de<br />
l’Animal Abandonat es va celebrar<br />
7<br />
PROTECTORA
La gossera de Sant Boi ja la gestionava<br />
una empresa des de feia anys, per què<br />
la vau voler canviar?<br />
El primer contacte amb el refugi de<br />
Sant Boi em va mostrar totes les defici·<br />
ències que hi havien (de funcionament,<br />
d’estructura i sobretot de filosofia). Era<br />
un refugi desconegut per bona part de<br />
la població del municipi, on les adop·<br />
cions eren insuficients i el benestar<br />
animal no era prioritari. Des de Salut<br />
Pública teníem clar que volíem que el<br />
nostre municipi fos una ciutat amiga<br />
dels animals. L’educació és la millor<br />
opció per conviure en harmonia i ga·<br />
rantir·hi la bona convivència. Lamen·<br />
tablement, els esforços per treballar en<br />
aquesta línia amb l’empresa que gesti·<br />
onava el refugi van ser estèrils.<br />
Per què la SPAM?<br />
Un cop decidit que calia un canvi a la<br />
gestió del refugi vam <strong>com</strong>ençar a con·<br />
tactar amb diferents possibilitats per<br />
garantir que, posats a fer aquest gran<br />
esforç que suposa canviar dinàmiques<br />
ben establertes, la nova gestió sigués<br />
8<br />
La regidora de Sant Boi,<br />
Rosa Maria Berrio<br />
<strong>com</strong>promesa amb el canvi<br />
La regidora de Salut Pública, Agricultura i Parc<br />
Agrícola de Sant Boi, Rosa María Berrio, ha estat<br />
una de les impulsores perquè els animals del<br />
centre de Sant Boi del Llobregat tinguin l’opor·<br />
tunitat de millorar les seves condicions de vida<br />
amb la gestió de la Protectora de Mataró.<br />
Entrevista: Dúnia Ramiro.<br />
Redacció<br />
la millor opció. Vam anar a Mataró per<br />
conèixer directament <strong>com</strong> treballava la<br />
SPAM <strong>com</strong> vam fer amb la resta de can·<br />
didats a la gestió.<br />
I un cop cop seleccionada la SPAM, en<br />
què ha millorat el centre?<br />
Qualsevol persona s’adonaria que els<br />
animals són molt més feliços. La seva<br />
millora en qualitat de vida és el més<br />
destacable i això es deu al treball diari<br />
de les persones encarregades del refugi<br />
i a les millores estructurals realitzades.<br />
Hi ha altres millores destacables, <strong>com</strong><br />
l’augment d’adopcions i el fet que des<br />
d’aquest setembre hem <strong>com</strong>ençat a tre·<br />
ballar amb voluntaris.<br />
Quins són els propers projectes?<br />
Acabar la nova gatera. Inicialment, vi·<br />
vien en unes gàbies sense cap raig de<br />
sol ni espai per moure’s. Amb la nova<br />
gatera disposaran d’un espai interior i<br />
un pati amb sol i estaran fora de la zona<br />
de gàbies de gossos, fet que garantirà la<br />
seva major tranquil·litat.<br />
Un altre projecte està relacionat amb<br />
la funció educadora i terapèutica i serà<br />
a més llarg termini. Actualment, ofe·<br />
rim a les escoles un programa educatiu<br />
per formar en la tinença responsable i<br />
el respecte envers als animals de <strong>com</strong>·<br />
panyia. A més, molt aviat col·laborarem<br />
en un programa pilot d’ajuda a persones<br />
malaltes d’Alzheimer, per promoure la<br />
seva autonomia en la primera fase de<br />
la malaltia amb l’ajuda de gossos ensi·<br />
nistrats, òbviament els candidats seràn<br />
gossos del nostre refugi amb les carac·<br />
terístiques adequades per desenvolupar<br />
aquesta tasca.<br />
Per tant, la valoració és positiva?<br />
Molt positiva. No podria ser de cap altra<br />
manera. Amb l’esforç de la SPAM, PRO·<br />
GAT Sant Boi i l’Ajuntament de Sant Boi,<br />
el Refugi Municipal d’Animals de Com·<br />
panyia de Sant Boi dos anys després de<br />
la meva primera visita viu de cara la ciu·<br />
tadania, amb la intenció de col·laborar<br />
amb la ciutat per millorar la seva relació<br />
amb els animals de <strong>com</strong>panyia i oferir el<br />
màxim de serveis a aquesta. l
Peluts<br />
El programa que dóna veu els<br />
animals abandonats de la SPAM<br />
Escolta’ns<br />
Mataró Ràdio: 89.3 FM<br />
Dijous 16 h - dissabte 15 h<br />
Canet Ràdio: 107.6 FM<br />
Dissabte 21 h<br />
Ràdio Montornès: 91.2 FM<br />
Dijous 17 h<br />
Ràdio Despí: 107.1 FM<br />
Diumenge 14 h<br />
Cerdanyola Ràdio: 105.3 FM<br />
Dimecres 11 h<br />
Vilassar Ràdio: 98.1 FM<br />
Dimarts 17.30 h<br />
Papiol FM: 101.2 FM<br />
Dimecres 20 h - dijous 13 h<br />
Ràdio Vilamajor: 92.2 FM<br />
Dimarts 21 h - diumenges 11 h<br />
Ràdio Mollet del Vallès: 96.3 FM<br />
Divendres 16 h<br />
Ràdio Barberà: 98.1 FM<br />
Dissabtes 11:30 h<br />
Ràdio Argentona: 104.6 FM<br />
Dilluns 18:00 h<br />
Ràdio Sant Boi: 89.4 FM<br />
Dissabtes 17:00 h<br />
Ràdio Esparraguera: 89.4 FM<br />
Dijous 18:00 h<br />
Ràdio Cardedeu: 90.7 FM<br />
Dissabtes 15:00 h<br />
9<br />
PROTECTORA
Escola DAINA:<br />
Neix un nou projecte<br />
Text: Jaume Fatjó<br />
Cap de benestar animal SPAM<br />
La Protectora de<br />
Mataró crea una<br />
escola d’educació<br />
d’animals<br />
Per primer cop a Es·<br />
panya, una protectora<br />
d’animals crea la seva<br />
pròpia escola d’educació<br />
canina i felina. Un refu·<br />
gi modern que mira cap<br />
a Europa ha de <strong>com</strong>ptar<br />
amb aquesta vessant i la<br />
SPAM ha decidit apos·<br />
tar per aquest projecte.<br />
Amb l’escola DAINA,<br />
es posa en marxa un<br />
programa del qual se’n<br />
beneficiaran, sobretot,<br />
els animals abandonats.<br />
L’activitat d’un refugi d’animals<br />
modern ha de ser més àmplia que<br />
la gestió dels seus gossos i gats. Un<br />
10<br />
cop es troba una família adoptant,<br />
aquesta ha de rebre el recolzament<br />
tècnic per garantir la bona convi·<br />
vència i adaptació al nou entorn.<br />
D’acord amb aquesta filosofia, la<br />
SPAM ha creat un departament<br />
d’etologia i benestar de la SPAM<br />
que ha posat en marxa de forma<br />
progressiva diferents activitats,<br />
<strong>com</strong> l’escola DAINA<br />
Primeres passes de l’escola<br />
DAINA<br />
La primera activitat de l’escola ha<br />
sigut la creació d’un programa<br />
d’educació bàsica per a tots els<br />
cadells adoptats dels refugis de la<br />
SPAM. Molts cadells són retor·<br />
nats al refugi als pocs mesos de<br />
ser adoptats pel no enteniment<br />
de l’amo amb l’animal. Per evitar<br />
aquesta situació, la protectora va<br />
decidir oferir un curs amb consells<br />
bàsics d’educació canina. L’escola<br />
DAINA també ofereix assessora·<br />
ment etològic gratuït als propie·<br />
taris dels animals adoptats en els<br />
centres de la SPAM que mostren<br />
un problema de <strong>com</strong>portament<br />
durant els mesos posteriors a la<br />
seva adopció.<br />
Finalment, l’equip de l’àrea d’eto·<br />
logia de l’escola ha participat en<br />
una prova pilot d’ensinistrament<br />
“En un futur proper, l’escola<br />
oferirà programes de<br />
formació per a persones<br />
que volen dedicar-se professionalment<br />
a l’educació<br />
canina, <strong>com</strong> es fa a refugis<br />
de referència de països europeus<br />
i nord americans”<br />
d’obediència per a gossos. Hi ha<br />
evidència que els animals que han<br />
estat sotmesos a aquestes sessions<br />
han tingut més facilitat per ser<br />
adoptats i a més s’han s’adaptat mi·<br />
llor al seu nou entorn.<br />
Propers objectius<br />
L’escola vol esdevenir un punt de<br />
referència per a totes les persones<br />
amb interès pel <strong>com</strong>portament i<br />
benestar del seu animal de <strong>com</strong>pa·<br />
nyia. Aquests, a més, han de voler<br />
participar i donar suport a una ac·<br />
tivitat solidària <strong>com</strong> és el manteni·<br />
ment d’un refugi d’animals.<br />
En un futur proper, DAINA oferirà<br />
programes de formació per a per·<br />
sones que volen dedicar·se profes·<br />
sionalment a l’educació canina, tal<br />
<strong>com</strong> fan altres refugis de referència<br />
a països europeus i nord ameri·<br />
cans.
Diferents moments d’una sessió del curs d’educació bàsica al refugi de Cal Pilé.<br />
“Per als educadors de la SPAM, el benestar<br />
dels gossos i dels gats és fonamental i<br />
en cap cas es faran servir mètodes que puguin<br />
afectar-los negativament”.<br />
11<br />
PROTECTORA
L’escola tindrà dos línies de<br />
treball fonamentals:<br />
D’assistència i formativa. Pel que fa a<br />
la línia d’assistència, es consolidaran<br />
les activitats que es fan actualment i<br />
s’hi incorporaran de noves, <strong>com</strong> ara:<br />
• Programa d’educació bàsica per cadells:<br />
d’accés gratuït per a tots els<br />
nous adoptants i obert també als pro·<br />
pietaris que han adoptat o <strong>com</strong>prat<br />
un cadell i que volen millorar la seva<br />
adaptació a la família.<br />
• Programa d’obediència canina individual:<br />
per a famílies que volen edu·<br />
car el seu gos en l’obediència bàsica<br />
i disposar d’un programa educatiu a<br />
mida de les seves necessitats.<br />
• Programa d’obediència canina en<br />
grup: per a famílies que volen edu·<br />
car el seu gos en l’obediència bàsica<br />
a l’aire lliure, juntament amb altres<br />
propietaris, tot gaudint dels espais<br />
que disposa la SPAM.<br />
• Servei d’assessorament: per a famí·<br />
lies que tenen problemes de convi·<br />
vència amb el seu animal de <strong>com</strong>pa·<br />
nyia.<br />
Pel que fa a la línia formativa, l’escola<br />
es planteja oferir en un futur proper<br />
un curs de formació per educadors ca·<br />
nins.<br />
La filosofia de DAINA:<br />
el benestar dels animals<br />
L’àmbit de l’educació canina ha canvi·<br />
at molt en els darrers anys. Avui, les<br />
principals associacions d’especialistes<br />
en educació canina re<strong>com</strong>anen siste·<br />
mes d’educació basats en la re<strong>com</strong>·<br />
pensa de la bona conducta i no en la<br />
utilització d’estímuls negatius. Per als<br />
educadors de la SPAM, el benestar<br />
dels gossos i dels gats és fonamental i<br />
en cap cas es faran servir mètodes que<br />
puguin afectar·lo negativament.<br />
12<br />
Les cares de<br />
DAINA:<br />
Núria Alonso Llicenciada en biologia<br />
i Màster en etologia aplicada.<br />
Paula Calvo Llicenciada en biologia<br />
i Màster en etologia aplicada.<br />
Elena García Llicenciada en veterinària.<br />
Mar Moradell Educadora canina.<br />
Jaume Fatjó Doctor en veterinària<br />
i especialista europeu certificat en<br />
medicina del <strong>com</strong>portament.<br />
DAINA i el<br />
voluntariat<br />
Per bé que la gestió dels centres<br />
d’acollida d’animals s’està professionalitzant<br />
cada cop més, el<br />
paper del voluntariat continua sent<br />
esencial, <strong>com</strong> a qualsevol activitat<br />
de caire social. En aquest sentit,<br />
l’àrea d’etologia i benestar animal<br />
de la SPAM ha volgut <strong>com</strong>ptar<br />
amb l’ajut dels voluntaris.<br />
El voluntari educador<br />
L’escola ha participat en els pro·<br />
grames educatius per a voluntaris<br />
de passeig i mainaderes. A més, fa<br />
uns mesos es va posar en marxa un<br />
programa pilot per crear la figura<br />
del voluntari educador.<br />
El voluntari educador rep una for·<br />
mació específica per ensenyar a un<br />
gos les ordres bàsiques d’obedièn·<br />
cia. Un cop habilitat, el voluntari<br />
pot participar en sessions d’educa·<br />
ció de gossos que encara es troben<br />
a un dels nostres refugis.<br />
Hi ha evidència que els gossos de<br />
refugi que han rebut ensinistra·<br />
ment d’obediència tenen més faci·<br />
litat per ser adoptats i a més a més<br />
s’adapten millor al seu nou entorn.<br />
Els resultats d’aquesta primera ex·<br />
periència indiquen que és una ac·<br />
tivitat molt ben valorada pels parti·<br />
cipants, que ja ha ajudat a diversos<br />
gossos en el seu procés d’adopció.<br />
A més de participar en les sessions<br />
d’obediència, el voluntari d’educa·<br />
dor també podrà donar suport als<br />
educadors canins del servei d’etolo·<br />
gia en les sessions de modificació<br />
de conducta per a gossos adoptats<br />
que presenten problemes de <strong>com</strong>·<br />
portament. l
Vincles<br />
El projecte social de la SPAM<br />
Teràpies amb gossos<br />
per a malalts amb<br />
trastorns mentals<br />
Escola Auxilia<br />
Primera activitat de<br />
VINCLES fora del refugi<br />
Fes-te Mecenes<br />
Creant Vincles tots<br />
hi guanyem<br />
15
16<br />
Part del grup de les teràpies amb<br />
l’Equip tècnic d’AREP: Meritxell (abaix a<br />
la esquerra) i Sílvia (abaix a la dreta)
Teràpies amb gossos<br />
per a malalts amb<br />
trastorns mentals<br />
Text: Equip tècnic del centre AREP<br />
i Míriam Pérez, educadora social SPAM<br />
Associació AREP<br />
www.arep.cat<br />
El Centre de Dia de l’As·<br />
sociació per a la Rehabili·<br />
tació del malalt Psiquic de<br />
Barcelona (AREP) va inici·<br />
ar un programa de teràpia<br />
assistida amb gossos de la<br />
SPAM a <strong>com</strong>ençaments<br />
d’any a través del projecte<br />
“Vincles”. Aquesta inicia·<br />
tiva treballa aspectes cog·<br />
nitius, socials, relacionals<br />
i de <strong>com</strong>portament alhora<br />
que aprofita el vincle que<br />
s’estableix amb els ani·<br />
mals per millorar el dete·<br />
riorament que presenten<br />
els usuaris, inserint·los en<br />
un entorn diferent al seu.<br />
Parlar de salut mental implica fer·ho<br />
en termes relatius: una persona que<br />
pateix un trastorn mental fluctua en·<br />
tre èpoques amb una presència més o<br />
menys intensa de símptomes i períodes<br />
d’absència relativa d’aquests. El mateix<br />
podríem dir dels individus que, col·<br />
loquialment definim <strong>com</strong> “sans”, per·<br />
què ells també poden passar per etapes<br />
on experimenten cert malestar psíquic.<br />
En el cas de les persones diagnosticades<br />
de trastorn esquizofrènic, determinem<br />
el seu diagnòstic a partir de la presèn·<br />
cia de la simptomatologia psicòtica, del<br />
deteriorament personal i de les alteraci·<br />
ons relacionals.<br />
Aquesta patologia cursa també amb<br />
grans dificultats de <strong>com</strong>unicació i rela·<br />
ció interpersonal, baixant l’autoestima i<br />
disminuint la pròpia confiança.<br />
Teràpia assistida<br />
Les accions terapèutiques en les que in·<br />
tervenen els animals, en aquest cas, els<br />
17<br />
PROTECTORA
gossos de la Protectora, es divideixen<br />
en dos grans grups: activitats assistides<br />
amb animals (AAA) i teràpies assistides<br />
amb animals (TAA). La primera aporta<br />
situacions motivacionals, educacionals<br />
i/o lúdiques que beneficien la qualitat<br />
de vida de les persones sense que hi<br />
hagi uns objectius marcats. La segona<br />
és la introducció d’un animal <strong>com</strong> a<br />
part integral d’un pla de tractament di·<br />
rigit a uns objectius establerts.<br />
Per això, el programa amb el Centre<br />
de dia AREP ha sigut un clar exemple<br />
d’un programa de teràpia assistida amb<br />
objectius, tot seguint un protocol en el<br />
qual han participat els técnics del pro·<br />
grama i els terapeutes i educadors del<br />
centre.<br />
“Els gossos seleccionats tenien<br />
un perfil dòcil, una bona<br />
capacitat d’interacció social i<br />
un bon estat de salut”.<br />
Primer contacte<br />
AREP volia un programa novedós per<br />
als seus usuaris i va <strong>com</strong>ençar a treba·<br />
llar amb la Protectora de Mataró amb<br />
una prova pilot per conèixer el tipus de<br />
pacient i la viabilitat del programa. Des·<br />
prés d’analitzar els possibles usuaris<br />
es va decidir tirar endevant la primera<br />
teràpia assistida iniciant un programa<br />
de 12 sessions amb una durada de 3<br />
mesos (juny, juliol i setembre).<br />
Un programa fet a mida<br />
Per establir el programa pels usuaris<br />
d’AREP es van tenir en <strong>com</strong>pte els ob·<br />
jectius o finalitats, sempre tenint en<br />
<strong>com</strong>pte el gos <strong>com</strong> a vincle i eina de<br />
treball.<br />
18<br />
Cada sessió es va preparar prèviament<br />
i es van adaptar al ritme de les perso·<br />
nes que hi van participar. L’elecció dels<br />
gossos també va variar depenent del<br />
programa de la sessió. En general, els<br />
gossos van tenir tots un perfil dòcil,<br />
amb bona capacitat d’interacció social<br />
i un bon estat de salut.<br />
A les sessions, hi van participar els usu·<br />
aris del Centre de dia AREP, els educa·<br />
dors del mateix centre i un mínim de<br />
cinc persones del Departament d’Etolo·<br />
gia i teràpies de la SPAM.<br />
Els beneficis del gos<br />
Els gossos han estat un estímul mul·<br />
tisensorial que ha proporcionat una<br />
motivació en les sessions, ajudant a<br />
potenciar actituts d’interacció entre els<br />
<strong>com</strong>panys, expressions de sentiments,<br />
captació d’atenció i concentració, entre<br />
d’altres.<br />
Sobretot, no hem d’oblidar que el gos<br />
és capaç de catalitzat emocions, senti·<br />
ments i actituts que s’expressen envers<br />
a ell i que esdevenen el primer pas per<br />
poder·les transferir a les persones. l<br />
Objectius aconseguits:<br />
• Inserció <strong>com</strong>unitària<br />
• Establiment de vincles<br />
amb animals<br />
• Relació i interacció amb<br />
els <strong>com</strong>panys<br />
• Millora de les capacitats<br />
cognitives<br />
La Meritxell en un moment de la teràpia<br />
amb un dels usuaris del Centre de dia AREP
PROTECTORA
Els animals de la pro·<br />
tectora havien sigut<br />
fins ara una eina tera·<br />
pèutica dins del recin·<br />
te del refugi. Però a<br />
partir de maig, els gos·<br />
sos que participen en<br />
els programes de terà·<br />
pies van sortir del cen·<br />
tre per realitzar una<br />
activitat terapèutica a<br />
l’escola Auxilia, on hi<br />
ha nens que presenten<br />
diverses discapacitats.<br />
El passat 25 de maig, una part de<br />
l’equip de Vincles va visitar l’Escola<br />
Auxilia, un centre privat i concertat<br />
amb el Departament d’Educació de<br />
la Generalitat de Catalunya, per a<br />
donar resposta a les necessitats es·<br />
pecífiques de nens amb discapaci·<br />
tats. Concretament en aquesta es·<br />
cola hi ha un gran nombre d’alum·<br />
nes amb cadira de rodes, fet que va<br />
20<br />
Escola Auxilia<br />
Primera activitat de VINCLES<br />
fora del refugi<br />
Text: Marta Masmitjà<br />
Coordinadora Projecte Vincles<br />
ser decisiu a l’hora d’escollir on es<br />
realitzaria l’activitat terapèutica.<br />
El nen i el gos<br />
L’activitat es va portar a terme en<br />
els propis jardins de l’escola Auxi·<br />
lia i es va enfocar en el contacte del<br />
nen amb el gos mitjançant el tac·<br />
te. Val a dir que molts d’ells patei·<br />
xen deficiències auditives i visuals<br />
i l’únic contacte amb el món real<br />
que tenen és mitjançant el tacte.<br />
Per a ells, sentir un ésser viu entre<br />
els seus braços és molt estimulant,<br />
només calia veure els somriures i<br />
les expresions de les seves cares.<br />
L’equip de VINCLES va escollir<br />
tres gossos dòcils de mida petita<br />
del Refugi de Cal Pilé, a Mataró.<br />
Tots ells eren d’edat avançada,<br />
“Els nens pateixes deficiències<br />
auditives, visuals i de mobilitat<br />
i l’únic contacte amb<br />
el món real que tenen és el<br />
tacte. Per a ells, sentir un ésser<br />
viu entre els seus braços<br />
va ser molt estimulant”<br />
molt tranquils i no pesavem més<br />
de 10kg. Així, es van assegurar un<br />
bon maneig dels gossos a l’hora<br />
de posar·los sobre els genolls dels<br />
nens.<br />
La directora del centre, Sílvia Cla·<br />
ret, i l’equip de l’escola va partici·<br />
par·hi organitzant grups per edats<br />
per tal que tots gaudissin d’una<br />
estona amb els gossos.<br />
“Tots els gossos escollits<br />
pesaven menys de 10 kg,<br />
eren dòcils i d’edat avançada<br />
per assegurar un bon<br />
maneig sobre els genolls<br />
dels nens”.<br />
Un cop acabada l’activitat, l’equip<br />
de VINCLES va quedar atrapat en·<br />
tre els somriures d’aquells nens<br />
i va quedar meravellat de la feina<br />
que fa l’escola Auxilia.<br />
Activitats terapèutiques que fun·<br />
cionen amb èxit es veuen sovint,<br />
però <strong>com</strong> aquesta que es va fer, es<br />
pot assegurar que n’hi ha poques.<br />
Els nens de l’escola es beneficien del<br />
contacte amb els gossos
La directora de l’escola Auxilia, Síl·<br />
via Claret, va apostar per la SPAM<br />
a l’hora de fer una activitat terapeu·<br />
tica. PELUTS vol saber de primerà<br />
mà <strong>com</strong> valora l’experiència.<br />
Quants nens hi ha a l’escola?<br />
Actualment, tenim uns 35 alumnes<br />
pluridiscapacitats. Són nens amb<br />
afectacions neurològiques, sensori·<br />
als, físiques i psíquiques i amb un<br />
important retard en el seu desenvo·<br />
lupament global.<br />
Per què vau voler organitzar una activitat<br />
terapèutica amb gossos?<br />
Un dels nostres alumnes va adoptar<br />
un gos de la Protectora de Mataró. A<br />
partir d’aquí, vam conèixer el projec·<br />
te VINCLES i la seva vessant terapèu·<br />
tica i ens va semblar molt interessant<br />
per als nostres alumnes.<br />
Com valores la resposta dels nens?<br />
Els nens van estar tranquils tot<br />
el temps i cada un d’ells va poder<br />
gaudir,en la mida de les seves pos·<br />
sibilitats, de l’estona que van estar<br />
amb els gossos. Guardarem un re·<br />
cord molt entranyable de les imat·<br />
ges d’alguns acaronant els gossos<br />
i tibant de la corda per passejar·los<br />
amb expressions de sorpresa, ale·<br />
gria i emoció.<br />
Quina valoració en faries?<br />
La valoració és del tot positiva. Re·<br />
petiríem l’experiència sense pensar·<br />
nos·ho. Val la pena donar l’oportu·<br />
nitat de poder sentir el vincle que<br />
suposa tenir un gosset sobre teu<br />
amb totes les emocions i sensacions<br />
que això <strong>com</strong>porta.<br />
Per acabar, voldria agrair a tot<br />
l’equip de teràpies de VINCLES la<br />
qualitat professional i personal que<br />
van aportar durant la seva estada i el<br />
fet d’haver·nos deixat participar en<br />
aquesta experiència. l<br />
www.fundacioauxilia.org<br />
21<br />
PROTECTORA
Creant “Vincles”<br />
tots hi guanyem<br />
Vincles<br />
Vincles és el projecte social de la SPAM
Vols ser mecenes<br />
del Projecte Vincles?<br />
L’animal abandonat pot i ha de ser un canal d’ajuda<br />
per a determinats col·lectius necessitats i un<br />
mitjà per educar els infants envers el respecte als<br />
animals. Amb aquesta finalitat neix el projecte<br />
social “Vincles” en les seves dues vessants.<br />
Vessant terapèutica<br />
Per aconseguir millores en el pacient <strong>com</strong> a conse·<br />
qüència de la teràpia assistida amb els gossos pel<br />
que fa a la <strong>com</strong>unicació, la mobilitat, l’emotivitat i<br />
l’autoestima entre d’altres aspectes a treballar.<br />
Vessant educativa<br />
Programa educatiu adreçat a les escoles, per formar<br />
els infants en la responsabilitat i el respecte envers<br />
als animals de <strong>com</strong>panyia i fomentar·ne així el civis·<br />
me i la bona convivència.<br />
Butlleta de<br />
Mecenatge<br />
Modalitats de pagament<br />
Trimestral 30 C= 60<br />
Semestral 60 C= 120<br />
Anual 120 C= 240<br />
Aportació voluntària anual<br />
C=<br />
C=<br />
C=<br />
C=<br />
Omple les teves dades personals<br />
1<br />
2<br />
3<br />
Nom i cognoms <br />
Adreça CP <br />
Ciutat Província <br />
e-mail Telèfon <br />
DNI <br />
Dades bancàries<br />
Ent. Of. DC. CC.<br />
La <strong>com</strong>unicació emesa quedarà incorporada als sistemes d’informació de Societat Protectora d’Animals de Mataró. Aquesta <strong>com</strong>unicació s’utilitzarà exclusivament<br />
per a gestionar la seva consulta en un fitxer protegit i propietat de Societat Protectora d’Animals de Mataró per la gestió de la base de dades de la web. Mitjançant<br />
la indicació de les seves dades, i conforme amb el que estableix l’article 6 de la L.O.P.D. , vostè otorga consentiment inequívoc a Societat Protectora d’Animals de<br />
Mataró per tal de que procedeixi, en <strong>com</strong>pliment de les finalitats esmentades en l’apartat anterior, al tractament de les dades personals facilitades.<br />
Si no desitgés rebre informació sobre promocions <strong>com</strong>ercials de la nostre entitat, marqui la casella expressament per tal de NO autoritzar la <strong>com</strong>unicació a tercers<br />
de les seves dades personals, continguda a la nostre base de dades.<br />
En qualsevol moment vostè podrà dirigir-se per l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel.lació o oposició, podran dirigir-se en qualsevol moment a aquesta<br />
entitat, en el domicili ubicat a Carretera Nacional II km. 648,4 08303 de Mataró, Barcelona.<br />
No vull autoritzar la <strong>com</strong>unicació a tercers de les meves dades personals, continguda a la base de dades de la<br />
Societat Protectora d’Animals de Mataró.<br />
Com ens pots ajudar?<br />
Fes un donatiu on-line a través de la<br />
nostra web:<br />
www.protectoramataro.org<br />
Fes un donatiu mitjançant transferència<br />
bancària, indicant “Vincles”, al número<br />
de <strong>com</strong>pte:<br />
2042·0000·70·3300070104<br />
Fes-te mecenes del projecte “Vincles”,<br />
omple la butlleta i envia·la. Amb<br />
només 30 euros al trimestre seràs un<br />
dels nostres mecenes fundadors del<br />
primer projecte social de la Protectora<br />
d’Animals de Mataró.<br />
Envia-ho per fax al: 93 756 22 69 / O per correu: AP. 1232 · 08301 Mataró<br />
23
Els que<br />
ningú vol<br />
Abans i després:<br />
Nitx, Nara i Kenshu<br />
Isabel, la<br />
reina dels<br />
gats que<br />
ningú vol<br />
Entrevista:<br />
Isabel, la reina dels<br />
gats que ningú vol<br />
Espai dedicat<br />
als animals de<br />
difícil adopció<br />
Biografies:<br />
Yayo i Mika<br />
25
Abans i després<br />
Espai dedicat als animals de difícil adopció<br />
“Els que ningú vol” són gos·<br />
sos i gats de difícil adopció<br />
perquè estan malalts, perquè<br />
necessiten atencions especials<br />
o senzillament perquè són<br />
vells i suposen una càrrega.<br />
Ells, <strong>com</strong> tots els nostres gos·<br />
sos i gats dels refugis, esperen<br />
una nova família però sabem<br />
que serà molt més <strong>com</strong>plicat<br />
per a ells i que molts acabaran<br />
vivint la resta dels seus dies<br />
entre nosaltres.<br />
Nitx<br />
Té 8 anys i la seva família el<br />
va deixar el 2006 al refugi,<br />
on cada dia estava més en·<br />
sopit. Fa uns mesos va patir<br />
una intervenció quirúrgica i<br />
va necessitar recuperar·se en<br />
una casa d’acollida. El temps<br />
que s’hi va estar va ser sufi·<br />
cient <strong>com</strong> per guanyar·se el<br />
cor de l’Àngela Blasco qui<br />
finalment no va poder ni<br />
voler tornar·lo a la pro·<br />
tectora i l’ha adoptat.<br />
26<br />
Volem fer una crida en favor<br />
d’ells. Busquem padrins que<br />
ens ajudin en el seu manteni·<br />
ment i adoptants disposats a<br />
donar·los tot l’amor i l’estima<br />
que necessiten.<br />
Pegats aconseguirem que<br />
visquin la darrera etapa de la<br />
seva vida dignament.<br />
A 1 d’Octubre de 2009<br />
ja tenim més de 450<br />
padrins que ens<br />
ajuden en el seu<br />
dia a dia.<br />
Des de gener s’han<br />
adoptat 158 animals de<br />
la campanya<br />
“Els que ningú vol”
Kenshu<br />
El Kenshu va ser abandonat davant<br />
de la porta del refugi el 2006 en<br />
molt mal estat. Tenia una ferida<br />
molt greu a l’abdomen produïda per<br />
un accident de trànsit o una caiguda<br />
des d’un pis. Els veterinaris de la<br />
protectora el van operar i en Kens·<br />
hu va demostrar tenir moltes ganes<br />
de viure perquè es va recuperar al<br />
poc temps. Més tard també va patir<br />
encefalitis que li va deixar el cap en<br />
una posició una mica torta.<br />
La família d’en Rafel Medina, però,<br />
va decidir que en Kenshu ja havia<br />
patit massa i que es mereixia una<br />
llar. Ara, es passa els matins dor·<br />
mint al sofà i aprofitant la sort que<br />
ha tingut.<br />
Nara<br />
La Nara vivia a Mérida. Al seu amo<br />
el van ingressar en una residència<br />
i ella va passar molts dies al carrer<br />
esperant·lo, davant de la porta.<br />
Gràcies a la protectora, va deixar el<br />
carrer i va arribar a Mataró. Estava<br />
en molt mal estat: era gran d’edat,<br />
cega d’un ull, i estava molt prima i<br />
espantada.<br />
Davant de la situació d’urgència<br />
que corria la seva vida, la família<br />
de la Silvia Perpiña i Sanitjas, va<br />
decidir tenir·la a casa en règim<br />
d’acollida fins que es recuperés.<br />
Però s’en van enamorar d’ella i<br />
l’han adoptada. Ara viu els seus<br />
darrers anys junt amb dos pastors<br />
alemanys (un d’ells, la Lilian,<br />
també adoptada a la SPAM) molt<br />
agraïda d’haver trobat una nova<br />
família.<br />
27<br />
PROTECTORA
Entrevista<br />
Isabel<br />
La reina dels gats<br />
que ningú vol<br />
Entrevista: Dúnia Ramiro. Redacció<br />
Sempre la trobarem amunt i<br />
avall, buscant un gat que s’ha<br />
amagat, o explicant als visitants<br />
què implica conviure amb<br />
aquests felins, però sobretot,<br />
ocupant-se dels gats que ningú<br />
vol, aquells que tenen més dificultats<br />
per a ser adoptats. Gràcies<br />
a la seva feina, la qualitat<br />
de vida dels gats de la SPAM ha<br />
augmentat exponencialment.<br />
Isabel Pujol té clar què és el que més li<br />
agrada a la vida: els nens i els animals.<br />
I és una persona afortunada perquè ha<br />
tingut la sort de treballar en tots dos<br />
àmbits. De formació puericultora, va<br />
fer feina a una guarderia durant molts<br />
anys. Ara, ha deixat la llar d’infants per<br />
dedicar·se en cos i ànima a la protec·<br />
tora.<br />
Com vas introduir-te en la protectora<br />
d’animals de Mataró?<br />
Fa uns tres anys, em va tocar el torn<br />
de presidenta de la meva zona re·<br />
sidencial. Allà, molts veïns estaven<br />
preocupats per l’augment incontrolat<br />
de gats al barri. Per soluciona·ho, em<br />
vaig posar en contacte amb la SPAM.<br />
A partir d’aquí, vaig establir un con·<br />
tacte diari amb ells. I quan em vaig<br />
assabentar que a la gatera hi faltaven<br />
voluntaris, vaig <strong>com</strong>ençar a anar·hi<br />
sovint i ajudar·los, fins que vaig aca·<br />
bar treballant·hi professionalment.<br />
28<br />
Per què els gats? Què veus en ells?<br />
M’agraden tots els animals, però tro·<br />
bo que els gats estan més indefensos<br />
davant la societat. I aquest és un sen·<br />
timent que m’a<strong>com</strong>panya des que sóc<br />
petita. Fa ja unes dècades, a Espanya<br />
es perpetraven barbàries amb els gats,<br />
podien morir·se al carrer que ningú<br />
no s’hi fixava, ho trobaven normal tan<br />
sols perquè es tractava de gats. Jo, en<br />
canvi, no <strong>com</strong>prenia aquesta reacció<br />
i els recollia del carrer i els intentava<br />
ajudar en allò que podia, però és clar,<br />
era molt petita.<br />
Quins són els gats que ningú vol?<br />
Són els més <strong>com</strong>plicats de donar en<br />
adopció. Sovint, es tracta de gats poc<br />
domesticats que, malauradament, no<br />
interessen a l’adoptant. Però també<br />
són aquells que tenen malalties crò·<br />
niques o que són grans d’edat… A<br />
aquests els hi donc una atenció especi·<br />
al perquè són els que amb més possi·<br />
bilitats acabaran els seus dies amb mi,<br />
a la gatera, sense conèixer què és una<br />
família. A vegades, algunes famílies ve·<br />
nen i et diuen: “Vull ajudar el que més<br />
ho necessiti”, i és quan un gat dels que<br />
ningú vol troba el cop de sort que porta<br />
mesos o anys esperant.<br />
Molts d’aquests gats els han abandonat<br />
a la gatera quan ja són grans o amb malalties.<br />
Com podem acabar amb l’abandonament?<br />
Amb informació. El primer és l’este·<br />
rilització. La societat veu amb millors<br />
ulls I la toxoplasmosi també augmenta<br />
molt l’abandonament. Molts gats que<br />
deixen a la protectora tenen una propi·<br />
etària que acaba de quedar·se embaras·<br />
sada. Elles han d’escoltar el seu metge,<br />
però també haurien d’informar·se més<br />
perquè seguint unes normes d’higiene<br />
concretes el risc disminueix notable·<br />
ment. l
Biografies<br />
YAYO<br />
En Yayo és un gos gran de raça canitx, petitó i molt simpàtic. Un<br />
conductor gairebé el va atropellar, però en parar el cotxe, el va<br />
agafar i el va portar al refugi. En arribar tot ell era una boleta de pèl<br />
brut, estava molt descuidat i tenia cataractes.<br />
Al refugi de Sant Boi, ens fem càrrec d’ell. Ara està net i polit<br />
però no s’hi veu gaire tot i que això no és problema per en Yayo.<br />
Ell és un gos espavilat que et segueix per tot arreu, camina d’una<br />
manera molt elegant, quasi bé de puntetes i sempre sap on trobar<br />
menjar, té un olfacte!!!<br />
Amb el fred de la tardor i l’hivern, en Yayo necessitarà el caliu<br />
d’una llar més que mai. Ell necessita un bon llit i les carícies d’un<br />
amo bo i dolç que el sàpiga cuidar bé la resta de la seva vida.<br />
MIKA<br />
Adopta’ls o<br />
apadrina’ls<br />
En Yayo i la Mika són animals de la campanya “Els que ningú vol”. La seva adopció<br />
és gratuïta i la SPAM es fa càrrec de l’alimentació i les despeses veterinàries que oca·<br />
sionin fins els dia que ja no hi siguin. Només necessiten una família que se’ls estimi<br />
i els cuidi per sempre més.<br />
Tot i que només té dos anys, ja té una llarga història a les seves es·<br />
quenes. La vam trobar a les portes del refugi, miolant, sense saber<br />
exactament <strong>com</strong> havia arribat fins allà. Presentava un estat molt<br />
lamentable, estava bruta i famèlica. Però l’equip del refugi de Sant<br />
Boi la va acollir i al poc temps ja s’havia recuperat.<br />
Malauradament, la Mika té immunodeficiència felina que fa<br />
que sempre tingui les defenses molt baixes. Ella és portadora del<br />
virus i això fa que sigui un risc deixar·la amb els altres gats de la<br />
gatera. Per tant, viu aïllada a una gàbia esperant que arribi el seu<br />
moment.<br />
Si haguéssim de descriure la Mika en una paraula podríem dir<br />
que és un encant! És bonica, dolça, carinyosa, molt tranquil·la i<br />
gens esquerpa. La Mika t’espera, vine a conèixer·la!<br />
29<br />
PROTECTORA
Ajudan’s<br />
30<br />
“Apadrina els<br />
que ningú vol”<br />
Ajuda als animals vells i malalts<br />
que són rebutjats, els que estan<br />
destinats a no tenir una família<br />
<strong>com</strong> els altres.<br />
Fent-te padrí garanteixes que<br />
podran gaudir d’una bona qua·<br />
litat de vida, en els nostres refu·<br />
gis, fins el dia de la seva mort.
Ajudar-nos és fàcil<br />
El granet de sorra que aportis, per insignificant que et<br />
pugui semblar, sempre esdevé gegantí quan parlem<br />
d’animals que ho han perdut tot.<br />
Dipositeu el donatiu directament al nostre <strong>com</strong>pte:<br />
2042-0000-70-3300070104<br />
La major part dels nostres voluntaris desenvolupa la seva<br />
tasca als refugis, ajudant a passejar, banyar, raspatllar, jugar<br />
i sociabilitzar els gossos i gats, però també n’hi ha que<br />
s’estimen més col·laborar en les tasques de divulgació o<br />
organització d’events.<br />
Si les teves inquietuds es centren en ajudar un gat o un<br />
gos especialment dissortats, pots consultar els animals<br />
inclosos a la campanya “Apadrina els que ningú vol”.<br />
Si vols ajudar els gats de carrer perquè disposin de menjar<br />
i d’atenció veterinària, escull l’opció d’apadrinament de<br />
“els sense sostre”.<br />
Els socis, amb les seves quotes, són el recurs econòmic<br />
que ens permet portar a terme el dia a dia de les nostres<br />
activitats, però sobretot són la font de finançament que<br />
ens permet gestionar els nostres refugis prescindint de<br />
practicar l’eutanàsia.<br />
A l’SPAM, acollim en els nostres refugis gats i gossos<br />
abandonats i els cuidem fins que els trobem una nova<br />
família. A través de la web tindràs informació actualitzada<br />
de tots els gossos i gats que estan en adopció a les nostres<br />
instal·lacions. Ells necessiten una nova llar i tu t’emportaràs<br />
a casa la seva <strong>com</strong>panyia i el seu amor incondicional.<br />
www.protectoramataro.org<br />
2<br />
3<br />
Marca, omple i envia<br />
1 Marca les opcions que prefereixis<br />
Apadrinament<br />
Desitjo apadrinar un animal de la campanya<br />
“Apadrina els que ningú vol”<br />
Modalitats d’apadrinament:<br />
Trimestral 30 C= 60 C=<br />
Semestral 60 C= 120 C=<br />
Anual 120 C= 240 C=<br />
Fent-te soci<br />
Desitjo fer-me soci<br />
Omple les teves dades personals<br />
Nom i cognoms....................................................................................................<br />
Adreça ................................................................................... CP<br />
Ciutat ........................................... Província ......................................................<br />
e-mail ............................................................ Telèfon<br />
DNI<br />
Mòbil<br />
La <strong>com</strong>unicació emesa quedarà incorporada als sistemes d’informació de Societat Protectora d’Animals de Mataró. Aquesta<br />
<strong>com</strong>unicació s’utilitzarà exclusivament per a gestionar la seva consulta en un fitxer protegit i propietat de Societat Protectora<br />
d’Animals de Mataró per la gestió de la base de dades de la web. Mitjançant la indicació de les seves dades, i conforme amb el<br />
que estableix l’article 6 de la L.O.P.D. , vostè otorga consentiment inequívoc a Societat Protectora d’Animals de Mataró per tal<br />
de que procedeixi, en <strong>com</strong>pliment de les finalitats esmentades en l’apartat anterior, al tractament de les dades personals facilitades.<br />
Si no desitgés rebre informació sobre promocions <strong>com</strong>ercials de la nostre entitat, marqui la casella expressament per tal de NO<br />
autoritzar la <strong>com</strong>unicació a tercers de les seves dades personals, continguda a la nostre base de dades.<br />
En qualsevol moment vostè podrà dirigir-se per l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel.lació o oposició, podran dirigir-se<br />
en qualsevol moment a aquesta entitat, en el domicili ubicat a Carretera Nacional II km. 648,4 08303 de Mataró, Barcelona.<br />
Envia-ho per correu o fax<br />
Protectora d’animals de Mataró.<br />
Apartat de correus 1232 - 08301 Mataró<br />
O per Fax: 93 756 22 69<br />
Aportació voluntària anual<br />
No vull autoritzar la <strong>com</strong>unicació a tercers de les meves dades personals, continguda a la base de dades de la<br />
Societat Protectora d’Animals de Mataró.<br />
C=<br />
31
Busquem<br />
família<br />
Bresac<br />
Duna<br />
Goofy<br />
Leon<br />
Neptuno<br />
32<br />
Gossos<br />
Aretha Biret Blanqueta<br />
Buf Cèlia Coki Crash Denis<br />
Encantador Fletxa Flipa Focus Frank<br />
Grace Grau Honda Ibiza Jony<br />
Lligat Llina Moly Montesa Mundo<br />
Nitro Olligat Philip Pigat Rocki
Gats<br />
Dimarts<br />
Kikiku<br />
Persi<br />
Els que<br />
ningú vol<br />
Brito<br />
Baldufa Blavi Bolet Chop Dilluns<br />
Filtipaldi Frankita Garbo Grano Jutji<br />
Kiku Loti Mañi Marlon Momo<br />
Pristi Pixi Plus Pop Rovelló<br />
Argos Aska Bambi Betty Brinca<br />
Cabri Capy Chumba Florinda Fosquet<br />
Potser en el moment de publicar·se aquesta revista, alguns dels animals que apareixen a les fotos estan ja adoptats i n’hi altres de nous. Si esteu<br />
interessats en adoptar un gat o un gos, truqueu·nos o entreu a la nostra pàgina web. www.protectoramataro.org<br />
33
34<br />
La cèlebre<br />
cantant de<br />
Fangoria,<br />
a PELUTS<br />
Text: Dúnia Ramiro. Redacció<br />
Fotografia: Carola Schmitt / ANIMAL-ART<br />
<strong>Alaska</strong><br />
Olvido Gara, més coneguda<br />
<strong>com</strong> <strong>Alaska</strong>, és una icona<br />
de la música espanyola. Va<br />
<strong>com</strong>ençar la seva carrera el<br />
1978 i encara avui continua<br />
en els primers llocs de les<br />
llistes de vendes del nostre<br />
país.<br />
Tot i que té una agenda in·<br />
creïblement <strong>com</strong>pleta, ens<br />
rep a un hotel de Barcelona<br />
i ens assegura que de totes<br />
les entrevistes que té concer·<br />
tades la nostra és la que li ve<br />
més de gust fer. I ens ho cre·<br />
iem, només cal observar <strong>com</strong><br />
li brillen els ulls quan parla<br />
de gossos i gats.
“Amb accions contra<br />
les curses de braus<br />
s’actua <strong>com</strong> a una<br />
campanya electoral,<br />
buscant guanyar el vot<br />
dels indecisos, dels<br />
que mai s’ho havien<br />
plantejat abans.”<br />
35<br />
PROTECTORA
“Agraeixo la feina que fan les<br />
protectores perquè, davant de<br />
totes les adversitats, encara<br />
aconsegueixen reunir diners<br />
i espai per tirar endavant els<br />
animals abandonats”.<br />
Acabes de tornar d’una gira per<br />
Mèxic, <strong>com</strong> us ha rebut el públic<br />
d’aquest país?<br />
És el cop que millor ens ha anat, la<br />
veritat. Hem sortit directament a les<br />
llistes de vendes en el número qua·<br />
tre. No hem d’oblidar que a Mèxic<br />
som un grup de culte, alternatiu.<br />
Fangoria és conegut perquè sóc me·<br />
xicana i tot el que aconseguim allà és<br />
per a nosaltres un gran èxit perquè<br />
aquell país és un mercat molt gran.<br />
Quines diferències trobes entre el<br />
públic mexicà i l’espanyol?<br />
El públic mexicà és molt anglosaxó<br />
amb la música, això vol dir que se·<br />
gueix la carrera d’un artista i no tant<br />
una cançó o un àlbum. Per altra ban·<br />
da, és molt demostratiu davant del<br />
36<br />
grup que li agrada, <strong>com</strong> també passa<br />
amb el públic espanyol.<br />
Ha sigut tot un repte trobar un moment<br />
per fer-te aquesta entrevista,<br />
la teva agenda treu fum…<br />
És un no parar. Fins a finals d’any,<br />
presentarem el disc a Espanya i<br />
després continuarem fent la seva<br />
promoció a l’Amèrica Llatina, en<br />
concret a Mèxic i l’Argentina. I no<br />
pararem de fer concerts, aquesta és<br />
la nostra filosofia.<br />
Sí, perquè feu concerts tant al Festival<br />
de Benicàssim <strong>com</strong> a les festes<br />
majors dels pobles…<br />
Per suposat. Per a nosaltres és im·<br />
portant no parar de tocar i de donar<br />
a conèixer la nostra feina. Fem una<br />
mitjana de 80 concerts en un any i<br />
mig. Això és molt dins de la situació<br />
actual al nostre país.<br />
En quin moment es troba la música<br />
espanyola?<br />
En un molt bon moment. Hi ha tot<br />
tipus de formacions i artistes. Per al·<br />
tra banda, és difícil fer difusió dels<br />
nous grups i al final moltes d’aques·<br />
tes propostes queden diluïdes. Pen·<br />
sa que no hi ha gairebé programes<br />
musicals a la televisió i en els ma·<br />
gazines i late shows quasi no hi ha<br />
actuacions en directe. Qui es vulgui<br />
informar de les novetats ho ha de<br />
fer a internet. I les persones que no<br />
l’utilitzen gaire poden arribar a pen·<br />
sar que ens trobem en un moment<br />
musical molt pobre, tot i que no és<br />
així.
<strong>Alaska</strong> en un moment de l’entrevista realitzada per Dúnia Ramiro amb uns dels gatets de la Protectora d’animals de Mataró.<br />
Quins artistes em re<strong>com</strong>anaries ara<br />
mateix?<br />
L’últim disc de Pet Shop Boys, Katie<br />
Perry, The Kills i el darrer de Prohi·<br />
bida.<br />
Has fet cinema i televisió. Si no poguessis<br />
dedicar-te a la música, amb<br />
quina opció et quedaries?<br />
La televisió, sense dubte. M’agrada·<br />
ria presentar un magazine de contin·<br />
guts generals. Durant un temps vaig<br />
fer·ho amb el programa “La tarde”<br />
i allà havíem de decidir cada dia els<br />
continguts: entrevistes, reportatges,<br />
actuacions… estava molt bé.<br />
Parlem d’animals. Has demostrat<br />
públicament la teva oposició a les<br />
curses de braus…<br />
Sé que les persones que llegeixen<br />
aquesta revista pensen el mateix<br />
que jo, però no perquè sembli obvi<br />
el que dic deixa de tenir força o sen·<br />
tit. Amb accions contra les curses de<br />
braus s’actua <strong>com</strong> a una campanya<br />
electoral, buscant guanyar el vot dels<br />
indecisos, dels que mai s’ho havien<br />
plantejat abans. Perquè sabem que<br />
a aquells als que els hi agraden no<br />
canviaran per molt que els hi di·<br />
guem.<br />
T’encanten els gossos i gats però<br />
malauradament n’ets al·lèrgica.<br />
Com vius aquesta situació?<br />
Bé, l’al·lèrgia va <strong>com</strong>ençar fa 20<br />
anys quan vivia amb 8 animals, gos·<br />
sos i gats, a casa meva. Un matí, em<br />
vaig llevar amb al·lèrgia. Vaig trigar<br />
mesos a saber què em passava fins<br />
que un metge m’ho va diagnosticar<br />
i em va dir que em desfés d’ells. No<br />
ho vaig fer, vaig esperar que tots<br />
morissin i, després, mai més en vaig<br />
tenir. Per altra banda, he de mirar la<br />
part positiva de la situació: si no fos<br />
per l’al·lèrgia, ara mateix en tindria<br />
la casa plena.<br />
Has visitat alguna vegada una protectora?<br />
Sí, i l’opinió que em mereixen és<br />
molt contradictòria. Per una banda,<br />
agraeixo la seva lluita. Davant de<br />
totes les adversitats, encara acon·<br />
segueixen reunir diners i espai per<br />
tirar endavant els animals abando·<br />
nats. Però, per l’altra, molts d’ells<br />
es queden sense família i això em<br />
provoca una sensació de felicitat i<br />
depressió, alhora. l<br />
37<br />
PROTECTORA
Han trobat família<br />
Des de gener de 2009 han trobat familia 1065 animals<br />
(800 gossos i 265 gats).<br />
7<br />
38<br />
1 Bonica,<br />
4<br />
Bach, adoptat per Marcos<br />
Vidal Molina<br />
Foc, adoptat per Ana Maria<br />
Muñoz i familia<br />
Pasqui, adoptat per Svenja<br />
Christina Müller<br />
2<br />
adoptada por Maria<br />
Jose Solohaga<br />
Fura, adoptada per Montserrat<br />
Pocurull<br />
6<br />
3<br />
Dama y Dark adoptats per la<br />
família Enciso Green<br />
adoptat per Eloi<br />
Crespillo i Kelin Béjar<br />
5Minuetto,<br />
i Fuet adoptats per<br />
Bea i Tomas<br />
8Xata<br />
Tom i la Bruna, adoptats per<br />
Mª Angeles Delgado<br />
9
Campanya<br />
d’adopció per<br />
“GENT GRAN”<br />
La Francisca Noy té 67 anys<br />
i acaba d’adoptar en Pipo.<br />
Aquest gos l’ha ajudat a sor·<br />
tir més al carrer, a tenir una<br />
vida social més activa i a ser<br />
una mica més feliç. Aquesta<br />
és la seva història.<br />
Per què va voler adoptar un gos de protectora?<br />
Tinc 4 fills i quan el darrer es va anar de casa i<br />
em vaig quedar sola, em vaig ensopir molt. Els<br />
meus fills em van dir que un gos m’ajudaria a<br />
recobrar els ànims perduts.<br />
I vau visitar el refugi de la SPAM...<br />
Sí. En arribar al refugi vam veure en Pipo, que<br />
es deia Spaiki, i de seguida vaig tenir clar que<br />
l‘adoptaria a ell.<br />
Com van ser els primers dies?<br />
Els primers dies, quan jo estava asseguda al<br />
sofà, ell posava les potetes a la meva faldilla<br />
<strong>com</strong> dient·me: “Puc pujar·hi?”. Avui, ja s’ha<br />
acostumat i sempre seu sobre els meus genolls<br />
quan miro el televisor.<br />
En què ha millorat la seva vida?<br />
Abans estava deprimida perquè ja no vivien els<br />
meus fills amb mi. Des que en Pipo va arribar<br />
a la meva vida, surto cada dia a passejar·lo i em<br />
fa molta <strong>com</strong>panyia. A més, he fet amistats de<br />
persones que també treuen a passejar el seu<br />
gos i cada tarda sortim tots plegats a fer una<br />
volta pel carrer amb els nostres gossos. Reco·<br />
mano molt aquesta experiència per a gent que<br />
es trobi en la mateixa situació que jo em vaig<br />
trobar. l<br />
Campanya d’Adopció patrocinada per<br />
fundació Affinity<br />
www.fundacion-affinity.org<br />
39<br />
PROTECTORA
Breus<br />
Els gossos rodamóns de La Roca i Esparraguera,<br />
a la SPAM<br />
La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) ha<br />
guanyat els concursos públics de La Roca del Vallès i<br />
Esparraguera per fer el servei de recollida i acollida dels<br />
animals perduts i abandonats en aquests municipis.<br />
Amb aquests, la SPAM suma ja 30 municipis repartits<br />
en les <strong>com</strong>arques del Maresme, Vallès i Baix Llobregat.<br />
La protectora de Mataró dóna per tancada la capacitat<br />
dels seus refugis de Mataró per oferir el servei a altres<br />
consistoris.<br />
Tot i així, la demanda continua augmentant i, per<br />
aquesta raó, la SPAM estudia obrir noves vies de col·<br />
laboració amb altres centres que permetin ampliar la<br />
capacitat i el servei a partir del 2010.<br />
La crisi i les adopcions<br />
La crisi s’ha fet sentir també als refugis de la SPAM<br />
malgrat els esforços i inversió que ha fet el 2009. Tot<br />
i això. el període de juliol, agost i setembre es va tan·<br />
car amb un lleuger augment de les adopcions respecte<br />
l’any anterior.<br />
L’equip de la protectora és optimista i seguirà treballant<br />
per aconseguir que el nombre d’adopcions s’equipari,<br />
<strong>com</strong> a mínim, al que es va aconseguir durant el 2008.<br />
Per fer front a la crisi, la SPAM ha llençat una forta<br />
campanya de <strong>com</strong>unicació. La premsa <strong>com</strong>arcal s’ha<br />
fet ressò dels nostres anuncis d’adopcions; en televisió,<br />
ha <strong>com</strong>ptat amb la difusió del Telenotícies i Els Matins,<br />
de TV3; en ràdio, la protectora continua emetent el pro·<br />
grama PELUTS que tot i que es fa des de Mataró Rà·<br />
dio ja s’escolta a 15 municipis catalans i aquesta tardor<br />
s’emetrà des de la xarxa sindicada de COMRàdio. l<br />
La SPAM troba a Catalunya un gos desaparegut<br />
a Benidorm fa un any<br />
La protectora va trobar un gos de raça Lulu de Pome·<br />
rània perdut a Sant Joan Despí el juny i el van dur<br />
a un dels seus refugis. El gos duia xip però els seus<br />
propietaris no figuraven a la base de l’AIAC (Arxiu<br />
Identificatiu d’Animals de Companyia).<br />
Podia ser que la documentació del xip mai s’hagués<br />
arribat a formalitzar correctament o bé que el xip pro·<br />
vingués d’una altra <strong>com</strong>unitat autònoma. La SPAM<br />
va investigar fins descobrir que el gos havia desapa·<br />
regut feia un any a Benidorm. Un cop confirmada la<br />
desaparició amb els antics propietaris, la protectora<br />
va enviar el gos a la família, que no s’ho acabava de<br />
creure. l<br />
Rectificació article PELUTS<br />
En referència a l’article “Col·laboració SPAM·UAB”<br />
publicat en l’onzena edició de PELUTS, el consell de<br />
redacció de la revista rectifica les següents informa·<br />
cions:<br />
· Va ser la Protectora d’Animals de Mataró qui va<br />
col·laborar en la realització del màster de la Uni·<br />
versitat Autònoma de Barcelona (UAB) i no pas a<br />
l’inrevés.<br />
· Només tres alumnes del màster realitzen el seu<br />
projecte de recerca en l’àmbit dels gossos de refu·<br />
gi. En aquest sentit, el terme recerca fa referència<br />
a la formació de l’alumne i en cap cas suposa la<br />
realització de procediments experimentals amb els<br />
gossos del refugi.<br />
· Qui va participar <strong>com</strong> a professor del màster d’eto·<br />
logia aplicada va ser el cap de benestar animal de<br />
la SPAM.<br />
· En l’àmbit de la teràpia assistida, la col·laboració<br />
de la SPAM amb la UAB no implica la validació<br />
del programa científic de teràpia sinó que es limita<br />
a millorar la formació d’un dels seus terapeutes, la<br />
Míriam Pérez, alumna del màster. l
ANUNCI<br />
NOVARTIS<br />
42
Anècdotes de<br />
veterinaris<br />
El millor amic de l’home<br />
o de l’animal<br />
Text: Dúnia Ramiro.<br />
Redacció.<br />
El nou llibre del vete·<br />
rinari de la Protectora<br />
d’Animals de Mataró,<br />
Ricard Adán, ha tingut<br />
una alta acceptació en·<br />
tre els lectors i un bon<br />
ressò en els mitjans<br />
de <strong>com</strong>unicació. I ha<br />
agradat tant perquè<br />
és un recull molt amè<br />
d’allò que succeeix<br />
dins de les consultes<br />
veterinàries.<br />
En una consulta veterinària passen<br />
moltes coses i algunes són força di·<br />
vertides. Quan entra una senyora que<br />
t’explica que a la seva gata li agraden<br />
molt les gambes et planteges <strong>com</strong> pots<br />
explicar·li quina és l’alimentació més<br />
correcte per a un gat, de manera fàcil i<br />
divertida. Va ser així <strong>com</strong> es va <strong>com</strong>en·<br />
çar a gestar el llibre “Anécdotas de ve·<br />
terinarios”.<br />
En Ricard Adán va contactar amb ve·<br />
terinaris de tot Espanya que li van fer<br />
arribar les seves històries, les seves<br />
anècdotes, per tal de fer·ne el recull i<br />
publicar·les.<br />
Anècdotes per donar i vendre.<br />
En aquest llibre trobareu un bon gra·<br />
pat d’anècdotes: des d’animals que es<br />
mengen coses que mai creuríeu que<br />
es podrien empassar, persones fan<br />
àlbums de fotografies de la seva mas·<br />
cota incloent·hi fotos de les proves his·<br />
tològiques del seu tumor o gent tant<br />
susceptible que se’n va de la consulta<br />
quan el veterinari s’adreça al seu gat<br />
perquè surti del transportaddor dient·<br />
li: “vinga grassonet, surt d’aquí”.<br />
La intenció és passar una bona estona<br />
tot i que també té intenció pedagògi·<br />
ca: dels equívocs i desconeixements<br />
podem aprendre <strong>com</strong> s’han de fer les<br />
coses. És per això que el llibre es di·<br />
videix en temes, ja sigui l’alimentació<br />
del gos, dels animals exòtics o l’educa·<br />
ció de les nostres mascotes.<br />
Podeu també trobar alguns detalls in·<br />
teressants <strong>com</strong> ara quins han estat els<br />
gossos més famosos, les 10 coses que<br />
no ha de fer un propietari amb el seu<br />
gos per no maleducar·lo i les 20 pre·<br />
guntes que s’ha de fer el futur propie·<br />
tari d’un gos per saber si està preparat<br />
per ser·ho.<br />
“Anécdotas de veterinarios:<br />
el mejor amigo del hombre o<br />
del animal” he estat editat per<br />
Styria i el podreu trobar en les<br />
principal llibreries de la ciutat.<br />
Segur que passareu una bona<br />
estona al mateix temps que po·<br />
dreu aclarir alguns dubtes sobre<br />
els animals de <strong>com</strong>panyia. l<br />
43<br />
LA FINESTRA
44<br />
Ós<br />
bru<br />
El retorn<br />
d’un mite<br />
Text: Frank Capdevila<br />
Vicepresident de DEPANA<br />
(Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural)<br />
www.depana.org
La història de l’ós bru del Pirineu és la his·<br />
tòria d’un extermini. La persecució per part<br />
de l’home va fer que la població d’óssos es<br />
reduís de 200 l’any 1900 a només 5 a prin·<br />
cipis dels anys noranta. Ara, però gràcies<br />
a un projecte de reintroducció, el número<br />
d’exemplars ha augmentat.<br />
45<br />
LA FINESTRA
En concret, el 19 de maig del 1996<br />
l’óssa Giva (que en eslovè vol dir “lliu·<br />
re”) va ser transportada directament<br />
des dels boscos eslovens fins la seva<br />
nova llar, els Pirineus. La van seguir<br />
l’óssa Melba i l’ós Pyros, en el que<br />
va esdevenir primer pas per evitar la<br />
seva extinció i recuperar l’espècie a<br />
la nostra serralada. El segon pas va<br />
ser durant el 2006, quan s’hi van re·<br />
introduir 5 exemplars més: Paloma,<br />
Hvala, Sarousse, Franska i Balou.<br />
Els óssos als Pirineus: un<br />
èxit per a l’espècie<br />
L’adaptació dels óssos alliberats als<br />
Pirineus ha estat un èxit. I la mos·<br />
tra són les nombroses reproducci·<br />
ons que aquests animals han tingut.<br />
Els exemplars reintroduïts han fet<br />
servir les mateixes zones que els ós·<br />
sos autòctons, és a dir, els boscos de<br />
faig, roure i avet de l’Alta Ribagorça,<br />
46<br />
Pallars Sobirà i Vall d’Aran. Social·<br />
ment, però, el projecte no ha estat<br />
tan positiu. Una part de la població<br />
dels Pirineus va aprofitar la mala<br />
gestió i la manca d’informació per<br />
part de l’administració catalana du·<br />
rant la reintroducció per oposar·se a<br />
la tornada de l’ós.<br />
Cal tenir clar que l’ós bru, <strong>com</strong> a<br />
símbol de conservació, té poderosos<br />
enemics. Així, un sector dels caça·<br />
dors creu que la presència de l’ós<br />
bru suposarà una protecció excessi·<br />
va dels Pirineus. En la mateixa línia,<br />
alguns “lobbies” associats a l’especu·<br />
“Actualment, es calcula que<br />
viuen uns 20 óssos als Pirineus,<br />
això és una petita i<br />
vulnerable població que fan<br />
que la muntanya sigui una<br />
mica més salvatge”.<br />
lació immobiliària també s’hi oposen.<br />
Aquest any 2009 estem d’enhorabona,<br />
ja que l’óssa Hvala (vol dir “gràcies” en<br />
eslovè) ha tingut 2 cadells al munici·<br />
pi aranès de Bossòst. Actualment, es<br />
calcula que viuen uns 20 óssos als Pi·<br />
rineus.<br />
Biologia de l’ós bru<br />
Els mascles d’ós són més grans que<br />
les femelles i poden pesar fins a 240<br />
kg. En canvi, les femelles rarament<br />
superen els 150 kg. Pel que fa a la re·<br />
producció, les ósses pareixen d’1 a 3<br />
cadells que neixen durant la hiverna·<br />
ció, entre gener i febrer, però que no<br />
surten de l’ossera fins l’abril o el maig<br />
amb un pes no superior als 350 grams.<br />
Les cries viuen amb la mare fins que<br />
tenen un any i mig, moment en què<br />
les cries seguiran juntes un any més<br />
sense la mare fins a la seva separació<br />
definitiva.
La serralada Cantàbrica<br />
La Serralada Cantàbrica és un bon<br />
exemple pels Pirineus, ja que hi vi·<br />
uen més de 150 óssos en perfecte<br />
convivència amb les activitats tradi·<br />
cionals de muntanya.<br />
“La Serralada Cantàbrica és<br />
un bon exemple pels Pirineus,<br />
ja que hi viuen més<br />
de 150 óssos en perfecte<br />
convivència amb les activitats<br />
tradicionals de muntanya.<br />
L’acceptació social de l’ós en aques·<br />
ta serralada és inqüestionable, fins<br />
al punt que s’han convertit en un<br />
excel·lent reclam ecoturístic. El cas<br />
més conegut és el del Parc Natural<br />
de Somiedo.<br />
Ramaderia<br />
Les baixes que provoca l’ós a la ra·<br />
maderia de muntanya, bàsicament<br />
ovelles, són molt baixes i són <strong>com</strong>·<br />
pensades per l’administració. L’ali·<br />
mentació de l’ós és en un 80% vege·<br />
tariana. La part carnívora la formen<br />
sobretot animals morts i insectes.<br />
Campanyes de DEPANA<br />
Les campanyes de DEPANA han anat<br />
adreçades, d’una banda, a la protec·<br />
ció de l’hàbitat de l’ós i, per l’altra, a<br />
la millora en la informació i sensibi·<br />
lització envers la figura d’aquest ani·<br />
mal. En aquest sentit, cal destacar la<br />
campanya d’educació ambiental que<br />
realitzem a les escoles pirinenques<br />
anomenada “Pirineu Viu” i la infor·<br />
mació actualitzada sobre els óssos al<br />
web de la nostra associació que in·<br />
clou un joc on·line sobre l’ós.<br />
La conservació de l’ós als Pirineus<br />
no està resolta. Ens queda molt camí<br />
per recórrer i dificultats per superar.<br />
En qualsevol cas, ara tenim una pe·<br />
tita i vulnerable població d’óssos que<br />
fa que la nostra muntanya sigui una<br />
mica més salvatge. Probablement,<br />
caldran més alliberaments en el fu·<br />
tur però tenim motius per l’esperan·<br />
ça. La petjada de l’ós ha tornat als<br />
Pirineus. l<br />
“Les baixes que provoca<br />
l’ós a la ramaderia de muntanya<br />
són de molt poca<br />
incidència, perquè la seva<br />
alimentació és en un 80%<br />
vegetariana. La part carnívora<br />
de la seva dieta la<br />
formen basicament animals<br />
morts i insectes”.<br />
47<br />
LA FINESTRA
Protegint els<br />
amfibis i rèptils<br />
El CRARC, 18 anys d’esforços per<br />
salvaguardar aquesta fauna<br />
Text i foto: Joaquim Soler.<br />
Director tècnic del CRARC<br />
www.amasquefa.<strong>com</strong>/crarc<br />
L’Ajuntament de Mas·<br />
quefa disposa des de l’any<br />
1991 de l’únic Centre de<br />
Recuperació de Fauna<br />
Salvatge de l’estat especi·<br />
alitzat en amfibis i rèptils<br />
tant autòctons <strong>com</strong> exò·<br />
tics, el CRARC. El centre<br />
esmerça esforços en la<br />
rehabilitació d’aquesta<br />
fauna amb l’objectiu de<br />
retornar·la al seu hàbitat<br />
natural. Més de 3.700<br />
exemplars de 15 espècies<br />
diferents han estat allibe·<br />
rades des del 1998.<br />
Moltes tortugues mediterrànies<br />
i de rierol, llangardaixos, serps i<br />
amfibis de diverses espècies han<br />
rebut atenció al CRARC. Afortu·<br />
nadament, una bona part ha pogut<br />
retornar a la natura. El gran repte<br />
48<br />
de tots els que treballem per con·<br />
servar la biodiversitat és divulgar<br />
aquesta tasca.<br />
Alguns projectes que el CRARC<br />
gestiona o amb els que col·labora<br />
són:<br />
· La conservació de les tortugues<br />
d’aigües continentals catalanes,<br />
entre les quals trobem la tortuga<br />
de rierol (Mauremys leprosa).<br />
· La reintroducció de la tortuga<br />
mediterrània (Testudo hermanni<br />
hermanni) al Parc Natural de la<br />
Serra de Montsant i del Parc del<br />
Garraf.<br />
· La conservació dels llangardaixos<br />
gegants (Gallotia simonyi i Gallo·<br />
tia gomerana) de les Illes Canàries,<br />
així <strong>com</strong> el control en els ecosiste·<br />
mes catalans d’espècies de rèptils<br />
invasors.<br />
Aquesta darrera tasca, se centra<br />
molt especialment en la gestió de<br />
les famoses tortugues de Florida,<br />
uns quelonis mantinguts <strong>com</strong> a<br />
mascota, que quan s’han fet grans,<br />
persones sense escrúpols les aban·<br />
donen al primer riu o llac.<br />
“Moltes tortugues, llangardaixos,<br />
serps i amfibis han<br />
rebut atenció al CRARC.<br />
Afortunadament, una bona<br />
part ha pogut retornar a la<br />
natura”.<br />
La investigació: peça clau<br />
Cal tenir present que en un centre<br />
de recuperació la investigació re·<br />
presenta una part molt important<br />
de la seva feina, donat que la for·<br />
mació continuada és plenament<br />
necessària per gestionar correcta·<br />
ment fauna salvatge.<br />
S’han fet nombrosos treballs de re·<br />
cerca sobre reproducció, malalties,<br />
biometria, <strong>com</strong>portament, etc. que
han generat nombroses ponències<br />
en congressos, a més de 10 llibres<br />
i més de 200 articles adreçats a po·<br />
tenciar el coneixement i el respecte<br />
de la fauna herpetològica.<br />
Divulgació mediambiental<br />
Dins el programa de treball diari<br />
del centre, es posa especial interès<br />
en la divulgació mediambiental.<br />
Així doncs, restem oberts tots els<br />
dies de l’any per tal de ser visitats<br />
i entrar en contacte amb la proble·<br />
màtica que genera el <strong>com</strong>erç legal<br />
o il·legal d’animals salvatges.<br />
“L’entitat treballa per reintroduir<br />
la tortuga mediterrània<br />
al Parc Natural de<br />
la Serra de Montsant i del<br />
Parc del Garraf”.<br />
És important que la societat tingui<br />
elements de judici que l’orienti<br />
vers una consciència de respecte i<br />
protecció de la fauna. I no oblidem<br />
les tasques educatives, adreçades al<br />
públic en general, però molt espe·<br />
cialment als escolars.<br />
Quan la feina esdevé passió<br />
Tots els que treballem al CRARC,<br />
tant professionalment <strong>com</strong> volun·<br />
tàriament, ho fem més enllà del<br />
que les simples obligacions dema·<br />
nen, vinculant·nos emocionalment<br />
en una feina que ha transformat les<br />
nostres vides. Creiem en un treball<br />
pel que lluitarem mentre tinguem<br />
forces, per tal de conservar per a les<br />
generacions futures un patrimoni<br />
biològic tan poc conegut <strong>com</strong> els<br />
amfibis i rèptils. Aquest projecte,<br />
cal dir, que no hauria estat realitat<br />
sense el recolzament sempre in·<br />
condicional de la vila de Masquefa<br />
i el seu ajuntament. l<br />
1<br />
1- Exemplar de Cocodril del Nil / 2- Tortuga d’estany / 3- Tortuga Mediterrànea sortint de l’ou<br />
4- Llargandaix del desert<br />
2<br />
4<br />
3<br />
49<br />
LA FINESTRA
La ràbia<br />
Una malaltia que no hem d’oblidar<br />
Text: Marcelo Cabrera<br />
Cap dels Serveis Veterinaris de la SPAM<br />
L’organització Mundial<br />
de la Salut (OMS) no obli·<br />
da la ràbia i és per això<br />
que cada 28 de setembre<br />
fa un recordatori d’aques·<br />
ta malaltia. L’objectiu<br />
és educar i mantenir els<br />
nivells d’alerta en la so·<br />
cietat. A PELUTS volem<br />
reflexionar sobre la situ·<br />
ació actual de la ràbia a<br />
Espanya.<br />
Aquesta malaltia és tan antiga <strong>com</strong><br />
l’evolució de l’home i la domestica·<br />
ció del gos. Els primers registres es·<br />
crits sobre la descripció de la ràbia<br />
en els gossos els va fer Demòcrit el<br />
segle V a.c. Un segle després, Aris·<br />
tòtil en va fer referència d’aquesta<br />
manera: “Els gossos pateixen, es<br />
tornen molt irritables i tots aquells<br />
a qui mosseguen contrauen la ma·<br />
laltia”.<br />
Altres filòsofs, metges i científics<br />
van contribuir al coneixement de<br />
la ràbia però no va ser fins el 1885<br />
en què Louis Pasteur va obtenir la<br />
vacuna contra el virus de la ràbia<br />
50<br />
per tractar un jove mossegat per<br />
un gos malalt, aconseguint salvar·<br />
li la vida.<br />
Com es contagia<br />
La ràbia és una malaltia provocada<br />
per un virus que afecta el sistema<br />
nerviós i amb una mortalitat de<br />
gairebé el 100% un cop apareixen<br />
els primers símptomes.<br />
Afecta els animals domèstics i<br />
salvatges i es transmet per la sali·<br />
va d’una mosssegada, esdevenint<br />
aquesta la principal manera de<br />
contagi, tot i que també es pot con·<br />
traure a través de les esgarrapades<br />
directes a la pell.<br />
Els cicles de la ràbia<br />
Es poden distingir dos cicle: una<br />
que es manté per mamífers terres·<br />
tres (afecta sobretot a gossos, gats<br />
i guineus) i una altra, per ratpe·<br />
nats. L’home es pot contagiar de<br />
les dues maneres però la primera<br />
presenta un risc més alt per a ell.<br />
Dins d’aquesta divisió de mamí·<br />
fers terrestres tenim el cicle urbà<br />
representat per animals domèstics<br />
(gossos, gats i fures) i el selvàtic,<br />
on situem les guineus.<br />
A Catalunya, no hi ha ratpenats<br />
portadors del virus i a la resta de<br />
l’estat s’han identificat 25 espècies<br />
de ratpenats que s’alimenten ex·<br />
clusivament d’insectes i fruita. A<br />
més, aquests animals són una peça<br />
clau de l’ecosistema dels nostres<br />
boscos.<br />
“El 1986, l’OMS va re<strong>com</strong>anar<br />
que España no deixés de<br />
vacunar contra la ràbia els<br />
seus animals. Però el govern<br />
central va decidir traslladar<br />
aquesta responsabilitat a<br />
les <strong>com</strong>unitats autònomes,<br />
creant un panorama poc<br />
homogeni de la vacunació al<br />
nostre país”.<br />
A tot el món hi ha 1.075 espècies<br />
de ratpenats, només 3 d’elles s’ali·<br />
menten de sang (hematòfags) i<br />
se situen al continent americà (a<br />
Amèrica del Sud i Centre Amèri·<br />
ca). La novela de Dràcula és, per<br />
tant, una ficció que ha servit per<br />
distorsionar la nostra visió sobre<br />
aquests animals.
Situació de la<br />
vacuna de la<br />
ràbia a Espanya<br />
El Consell Oficial de Veterinaris re<strong>com</strong>ana<br />
la vacunació. És un requisit legal que<br />
s’identifiqui la nostra mascota amb microxip,<br />
que se’l vacuni de la ràbia i que tingui<br />
passaport per moure’s amb els nostres<br />
animals per a Europa.<br />
Font: EUROSURVEILLANCE, revista de divulgación de la<br />
WHO, volume 14, Isuue13, April 2009.<br />
Prevenció en l’home<br />
Segons l’OMS, els sistemes sani·<br />
taris segueixen protocols davant<br />
d’una mossegada de gos amb ràbia:<br />
aplicació de 4 a 5 vacunes i d’un<br />
sèrum amb inmunoglobulines.<br />
Cada any, en el món s’apliquen<br />
uns 150.000 d’aquests tractaments<br />
preventius.<br />
La manera més eficaç per prevenir<br />
la malaltia i reduir la incidència<br />
d’aquesta zoonosi és la vacunació<br />
del 70% o 80% de la població de<br />
gossos en les zones endèmiques.<br />
Situació a España<br />
Al nostre país no existeix ràbia en<br />
animals terrestres des del 1966,<br />
any en què España va adquirir l’es·<br />
tatus de “lliure de ràbia”.<br />
Però, el 1975 es va registrar un brot<br />
d’aquesta malaltia a Màlaga que<br />
va acabar amb la vida de dues per·<br />
sones i amb un balanç de 10.000<br />
gossos sacrificats. Alhora, es va fer<br />
una àmplia campanya de vacuna·<br />
ció per aturar l’epidèmia.<br />
“Cada any, en el món<br />
s’apliquen uns 150.000<br />
d’aquests tractaments preventius”<br />
A França, es van detectar dos casos<br />
de ràbia en gossos que provenien<br />
del Marroc i que van entrar de for·<br />
ma il·legal els anys 2002 i 2004.<br />
Aquest fet demana especial atenció<br />
perquè es pot deduir que aquests<br />
gossos portadors de ràbia van cre·<br />
uar el territori espanyol.<br />
El 1986, l’OMS va re<strong>com</strong>anar que<br />
Espanya no deixés de vacunar con·<br />
tra la ràbia els seus animals. Però el<br />
govern central va decidir traslladar<br />
aquesta responsabilitat a les <strong>com</strong>u·<br />
nitats autònomes, creant un pano·<br />
rama poc homogeni de la vacuna·<br />
ció al nostre país (veure mapa).<br />
Ceuta i Melilla<br />
Vacunació anual<br />
Vacunació bianual<br />
No vacunació<br />
Aquestes dues ciutats, ubicades al<br />
continent africà, reben constant·<br />
ment casos de ràbia donada la per·<br />
meabilitat de les seves fronteres.<br />
Segons l’Agència Europea de Vigi·<br />
lància Epidemiològica s’han detec·<br />
tat fins a 130 casos des del 1987 de<br />
ràbia en gossos i gats.<br />
Això mostra que la Unió Europea<br />
està envoltada de països on la ràbia<br />
existeix de forma permanent, fet<br />
que ens ha de fer reflexionar sobre<br />
si la vacunació ha de ser obligatò·<br />
ria o no.<br />
Consultar el veterinari<br />
Davant de qualsevol dubte hem de<br />
consultar el nostre veterinari de<br />
confiança i ell serà qui ens aconse·<br />
lli si hem de vacunar o no la nostra<br />
mascota, atenent a cada situació<br />
particular. l<br />
51<br />
ELS EXPERTS
El <strong>com</strong>portament<br />
alimentari dels gats<br />
(Part II)<br />
Del caràcter depredador al domèstic<br />
Text: Isabelle Yensette i Victor Romano<br />
Pàgina patrocinada per:<br />
En l’anterior edició vam<br />
presentar l’evolució dels<br />
gats fins a la seva do·<br />
mesticació. També vam<br />
destacar que aquests<br />
animals conserven molts<br />
més <strong>com</strong>portaments dels<br />
seus avantpassats salvat·<br />
ges dels que mantenen<br />
els gossos. A continu·<br />
ació, continuem apre·<br />
nent sobre l’alimentació<br />
d’aquests petits felins.<br />
52<br />
L’olfacte i el gust<br />
Com altres mamífers, els gats tenen<br />
dos tipus diferents de quimoreceptors<br />
que es corresponen amb els sentits<br />
de l’olfacte i el gust. Els receptors de<br />
l’olfacte són sensibles a les substànci·<br />
es volàtils de l’aire. Tot i que els gats<br />
tenen una mida molt més petita que la<br />
dels humans, l’àrea de sensibilitat de<br />
l’olor de la mucosa olfactiva és apro·<br />
ximadament el doble que la humana.<br />
Es considera que depenent de la subs·<br />
tància, es gats poden tenir un sentit de<br />
“Es considera que els gats poden<br />
tenir un sentit de l’olfacte<br />
20 cops més agut que els dels<br />
humans”<br />
l’olfacte 20 cops més agut que els dels<br />
humans.<br />
El sentit del gust dels gats prové de les<br />
cèl·lules de les papil·les gustatives de<br />
la llengua. La llengua del gat té alhora<br />
dues funcions importants: la neteja i<br />
l’absorció de líquids. Actualment, es<br />
diu que molts mamífers tenen 5 cate·<br />
gories de sabor: dolç, salat, amarg, agri<br />
i umami. Umami és el sabor menys<br />
conegut i es va identificar per primer<br />
cop fa menys de 100 anys. S’associa<br />
a certs aminoàcids <strong>com</strong> el glutamat<br />
i l’àcid aspàrtic, que es troben, per<br />
exemple, a la carn. Aquest sabor està<br />
molt desenvolupat en els gats.<br />
Pel contrari, i a diferència de la majoria<br />
dels mamífers, els gats no són capaços<br />
de detectar les substàncies dolces amb<br />
la seva llengua, així que a la pràctica<br />
només <strong>com</strong>pten amb 4 dimensions<br />
gustatives.<br />
Influència en la criança i les experiències<br />
Certs estudis suggerien que als felins<br />
nos els agradaven els aliments que no<br />
havien provat quan eren cadells, un<br />
<strong>com</strong>portament conegut <strong>com</strong> neofòbia.<br />
Però investigacions més actuals posen<br />
en dubta aquests resultats i expliquen<br />
que molts gats adults prefereixen un<br />
aliment nou abans que un ja conegut.<br />
El més probable és que aquest gust<br />
per la novetat sigui conseqüència de la<br />
monotonia de la dieta i no d’un desig
especial per allò nou.<br />
Un altre estudi va revelar que quan<br />
s’acostumava a les gates mares a men·<br />
jar aliments inusuals <strong>com</strong> plàtans o<br />
patata, els seus cadells preferien una<br />
dieta similar abans que una dieta feli·<br />
na convencional a base de carn.<br />
La presència de la mare i el seu <strong>com</strong>·<br />
portament alimentari pot afectar els<br />
seus cadells donat que els resultats<br />
d’un altre estudi demostraven que els<br />
cadells podien menjar tonyina <strong>com</strong> ali·<br />
ment nou a la primera o segona ocasió<br />
quan la mare estava present, però ne·<br />
cessitava diversos intents per a men·<br />
jar·se’l quan no hi era.<br />
Aliments <strong>com</strong>ercials per a gats<br />
S’ha dit que els gats presenten una<br />
preferència inicial pel menjar que des·<br />
coneixen tot i que aquesta tendència<br />
pot disminuir en els àpats posteriors.<br />
Els aliments <strong>com</strong>ercialitzats per a gats<br />
es presenten de formes molt diverses:<br />
alimentació seca i humida, en llauna o<br />
en paquets. Ambdós tipus d’aliments<br />
són molt diferents pel que fa al sabor,<br />
la preparació i la textura de les pres·<br />
ses capturades pels gats que viuen en<br />
llibertat.<br />
Aquests aliments tenen moltes avan·<br />
tatges pel que fa a l’alimentació: han<br />
sigut elaborats per a ser nutritivament<br />
<strong>com</strong>plets, són fàcils i higiènics a l’hora<br />
de servir·los i presenten un format mi·<br />
crobiòticament segur. Normalment,<br />
els gats deixen poques restes i són fà·<br />
cils de digerir.<br />
Conclusió<br />
Pel que fa a la seva conducta alimen·<br />
tària, els gats són uns animals sor·<br />
prenents en molts aspectes. Per una<br />
banda, són grans predadors i molts<br />
gats domèstics cacen i maten ratolins<br />
o ocells tot i que no se’ls mengin. Però,<br />
alhora, accepten amb plaer una gran<br />
varietat d’aliments, cuinats o crus,<br />
secs o humits, sempre que la nutrició<br />
sigui correcte.<br />
Els gats són bons animals de <strong>com</strong>pa·<br />
nyia gràcies, en part, a l’adaptabilitat<br />
de la seva conducta alimentària. Fins al<br />
desenvolupament dels coneixements<br />
moderns sobre alimentació felina és<br />
probable que la seva habilitat per a<br />
<strong>com</strong>plementar el menjar facilitat pels<br />
humans amb una altra que ells matei·<br />
xos caçaven en llibertat és el que els<br />
va permetre a criar·se i créixer sense<br />
problemes.<br />
“Es diu que molts mamífers<br />
tenen 5 categories de<br />
sabor: dolç, salat, amarg,<br />
agre i umami. Umami és el<br />
sabor menys conegut i es va<br />
identificar per primer cop fa<br />
menys de 100 anys. Aquest<br />
sabor està molt desenvolupat<br />
en els gats”.<br />
Els gats d’avui tenen més sort perquè<br />
<strong>com</strong> que ara entenem les seves neces·<br />
sitats nutricionals se’ls dóna correc·<br />
tament amb menjars preparats que<br />
satisfan les seves exigències i els pro·<br />
porciona temps i energia per caçar, si<br />
així ho desitgen. l<br />
53<br />
ELS EXPERTS
Micció i defecació<br />
inadequades<br />
Els problemes més habituals<br />
en els gats casolans<br />
Text: Jaume Fatjó<br />
Cap de benestar animal de la SPAM<br />
La micció i/o defeca·<br />
ció fora de la safata de<br />
sorra són, juntament<br />
amb l’agressivitat cap a<br />
les persones o els altres<br />
gats, els problemes de<br />
<strong>com</strong>portament més ha·<br />
bituals del gat. Aquest<br />
animal pot deixar de<br />
fer servir la safata de<br />
sorra per 3 motius: una<br />
malaltia, una conducta<br />
de marcatge o un pro·<br />
blema relacionat amb la<br />
safata de sorra.<br />
Tota malaltia que afecti els aparells uri·<br />
nari o digestiu pot provocar un quadre<br />
de micció o defecació inadequades. Un<br />
exemple serien els problemes de les<br />
vies urinàries baixes que provoquen<br />
dolor i <strong>com</strong> a conseqüència la mic·<br />
ció fora de la safata. Si es parla de la<br />
defecació, qualsevol problema mèdic<br />
que provoqui dolor a l’hora de defecar<br />
54<br />
pot fet que el gat no vulgui anar a la<br />
safata a fer les seves deposicions. En<br />
qualsevol cas, és molt important te·<br />
nir en <strong>com</strong>pte que l’aparició d’orina o<br />
femtes fora de la safata pot ser l’únic<br />
indicador visible de l’existència d’una<br />
malaltia i, per tant, cal consultar amb<br />
“El gat pot rebutjar anar a la<br />
safata de sorra quan aquesta<br />
es troba en llocs de difícil accés<br />
o molt sorollosos, <strong>com</strong> ara un<br />
safareig o molt a prop del menjar<br />
o de l’aigua”.<br />
el veterinari.<br />
Un cop el veterinari hagi descartat<br />
l’existència d’una malaltia, es pot pen·<br />
sar que el problema tingui a veure amb<br />
el marcatge o amb la safata de sorra.<br />
Marcatge amb orina<br />
El marcatge amb orina és una forma<br />
natural de <strong>com</strong>unicació dels felins.<br />
En un episodi de marcatge típic, el gat<br />
es posar d’esquena a l’objecte que vol<br />
assenyalar, aixeca la cua i finalment el<br />
ruixa amb una petita quantitat d’orina.<br />
De vegades, els gats marquen objectes<br />
adoptant la postura típica que fan ser·<br />
vir quan orinen dins la safata de sorra.<br />
El marcatge amb orina pot estar rela·<br />
cionat amb la reproducció. Per això,<br />
és més freqüent en els mascles que<br />
en les femelles i també ho és més en<br />
els animals sencers que en els cas·<br />
trats. Però el marcatge pot aparèixer<br />
per estrès provocat des d’un conflicte<br />
amb un altre gat o amb una persona<br />
a una modificació del territori habitual<br />
d’aquell gat.<br />
El tractament acostuma a incloure la<br />
castració, si encara no s’ha realitzat,<br />
així <strong>com</strong> millores de l’entorn físic i<br />
social del gat. Es pot <strong>com</strong>plementar<br />
amb feromones sintètiques felines,<br />
molt eficaces en reduir l’estrès i que<br />
es <strong>com</strong>pren a veterinaris o botigues<br />
d’animals.<br />
Si totes les estratègies anteri·<br />
ors no donen fruit, el ve·<br />
terinari pot decidir l’ús<br />
temporal de fàrmacs<br />
per controlar l’angoixa<br />
del gat.
S’ha de fer servir safates<br />
obertes, sense tapa, de perfil<br />
baix i prou grans per permetre<br />
que el gat entri i pugui<br />
donar una volta sobre sí mateix<br />
amb <strong>com</strong>oditat”.<br />
Rebuig de la safata de sorra<br />
El gat fa servir la safata de sorra no<br />
perquè entengui que aquest és el lloc<br />
on ha de fer les seves necessitats sinó<br />
perquè és simplement el que li resulta<br />
més atractiu. Si la safata de sorra no<br />
agrada prou, el gat rebutjarà fer·la ser·<br />
vir i buscarà un lloc alternatiu <strong>com</strong> ara<br />
un racó, una catifa, un sofà i fins i tot<br />
el llit.<br />
Alguns dels motius més freqüents<br />
pels quals un gat pot rebutjar anar a la<br />
safata de sorra són:<br />
• Una ubicació incorrecta, en llocs de<br />
difícil accés o molt sorollosos, <strong>com</strong><br />
ara un safareig o molt a prop del<br />
menjar o de l’aigua.<br />
• Safates cobertes o amb un cantell per<br />
evitar que la sorra s’escampi fora.<br />
• Sorra perfumada o que no es neteja<br />
amb prou assiduïtat.<br />
• Una quantitat insuficient de safates<br />
per la quantitat de gats que <strong>com</strong>par·<br />
teixen un mateix territori.<br />
Re<strong>com</strong>anacions per afavorir la utilització<br />
de la safata de sorra:<br />
• Disposar de més d’una safata a dife·<br />
rents llocs de la casa, tranquils i de<br />
fàcil accés.<br />
• Col·locar el menjar i l’aigua lluny de<br />
les safates de sorra.<br />
• Fer servir safates obertes, sense<br />
tapa, de perfil baix i prou grans per<br />
permetre que el gat entri i pugui do·<br />
nar una volta sobre sí mateix amb<br />
<strong>com</strong>oditat.<br />
• Fer servir sorra <strong>com</strong>ercial no perfu·<br />
mada. La més acceptada pels gats<br />
sembla ser la de tipus aglomerant de<br />
gama alta, disponible en clíniques<br />
veterinàries i <strong>com</strong>erços especialit·<br />
zats en animals de <strong>com</strong>panyia.<br />
• Netejar la sorra de cada safata al<br />
menys un cop al dia i substituir·la<br />
<strong>com</strong>pletament un cop per setmana<br />
o segons l’ús que s’hagi fet.<br />
Conclusió<br />
Els problemes de micció i defecació<br />
fora de la safata tenen en general<br />
un pronòstic molt bo però és im·<br />
prescindible consultar amb el vete·<br />
rinari abans de prendre qualsevol<br />
mesura correctora. l<br />
55<br />
ELS EXPERTS
Alimentació de primeres marques per a<br />
Animals de Companyia, Complements i accesoris, joguines,<br />
Higiene i molt més.<br />
Informa´t<br />
Tel. 93 759 87 07 · Tel./Fax 93 759 85 38<br />
www.nel-vet.<strong>com</strong> distribucions@nel-vet.<strong>com</strong><br />
Rda. Narcís Monturiol Interior Nave 4 · 08349 Cabrera de Mar (Barcelona)
Haurien de po·<br />
der entrar els<br />
gossos en res·<br />
taurants, hotels,<br />
bars i altres es·<br />
pais públics?<br />
Text: Sílvia Serra<br />
Presidenta de la SPAM<br />
Malauradament enca·<br />
ra son masses els llocs<br />
públics <strong>com</strong> hotels,<br />
bars, restaurants o bo·<br />
tigues que no perme·<br />
ten l’entrada als ani·<br />
mals de <strong>com</strong>panyia.<br />
Ben al contrari que en<br />
països europeus mes<br />
avançats socialment on<br />
els animals poden en·<br />
trar en el bars amb els<br />
seus propietaris quan<br />
volen prendre un cafè<br />
sense haver de deixar<br />
el gos lligat a l’altre<br />
costat del carrer amb<br />
el risc que marxi per<br />
un ensurt o el robin.<br />
Poca tolerància envers els animals<br />
Recordo quan els meus fills eren pe·<br />
tits que vam anar a un parc aquàtic<br />
amb un dels meus gossos, que no<br />
pesava més de 10 kg. No ens van<br />
deixar entrar i tampoc no disposa·<br />
ven d’un lloc on allotjar·lo. Era es·<br />
tiu, feia molta calor i per tant era<br />
inviable deixar·lo dins el cotxe, únic<br />
lloc on se’ns permetia situar·lo. Evi·<br />
dentment, vam marxar.<br />
Vaig <strong>com</strong>prendre <strong>com</strong> estàvem<br />
d’endarrerits pel que fa al civisme i<br />
educació. Aquesta norma volia pre·<br />
venir riscos sanitaris a llocs públics<br />
degut a que encara queden molts<br />
humans no educats en matèria de<br />
respecte als demés.<br />
Malgrat tot, no <strong>com</strong>prenc <strong>com</strong> en<br />
els mateixos llocs on es diferencien<br />
espais per fumadors i no fumadors,<br />
no es disposa d’espais per entrar·hi<br />
amb el teu gos sempre que estigui<br />
ben educat i no molesti els altres.<br />
SI<br />
80% - 986 vots<br />
NO<br />
20% - 220 vots<br />
Aquests enuigs que sovint prove·<br />
nen d’infants i d’adults que hem<br />
de suportar en restaurants o altres<br />
llocs públics.<br />
Propietaris respectuosos, gossos<br />
educats<br />
El nostre país se situa a la cua en<br />
quant a la convivència de persones<br />
i animals en espais públics i això va<br />
en contra de la tendència actual de<br />
<strong>com</strong>partir la vida familiar amb un<br />
animal de <strong>com</strong>panyia.<br />
La majoria dels nostres votants en<br />
l’enquesta coincideixen amb la nos·<br />
tre opinió. Els gossos a<strong>com</strong>panyats<br />
de persones educades i respectuo·<br />
ses han de poder entrar en els es·<br />
pais públics. I els humans en man·<br />
ca d’aquest valor tan fonamental no<br />
haurien d’entrar en cap lloc públic,<br />
ni amb animal ni sense. Millor que<br />
es quedin a casa. Com és sabut, en<br />
aquest cas, paguen justos per peca·<br />
dors. l<br />
57<br />
OPINIÓ
58<br />
Dofins<br />
en captivitat<br />
Nedar amb dofins o fer·hi espectacle és<br />
una nova forma d’explotació.<br />
Text: Jennifer Berengueras<br />
Coordinadora Campayes Relacions Internacionals<br />
Fundació FAADA www.faada.org
Viure en captivitat afecte<br />
greument el benestar fí·<br />
sic i psicològic d’aquests<br />
animals. La seva vida<br />
salvatge als oceans no<br />
es pot <strong>com</strong>parar a la<br />
que duen a les piscines<br />
i instal·lacions similars<br />
espanyoles on molts<br />
d’ells viuen. Nedar amb<br />
dofins, fer teràpia o es·<br />
pectacles amb ells minva<br />
la seva qualitat de vida.<br />
Lamentablement pels dofins, les seves<br />
cares mostren un rictus que els humans<br />
associen sovint a un somriure donant la<br />
impressió que en captivitat i en contac·<br />
te amb els humans són feliços. Aquest<br />
somriure oculta la veritable natura<br />
d’aquests animals<br />
Segrestats de la natura<br />
L’extensió de l’ús dels dofins per a di·<br />
versos usos està intensificant les captu·<br />
res d’aquests animals de la natura. Les<br />
extraccions es fan sovint brutalment i<br />
sense estudis adequats que determinin<br />
si les poblacions que romanen poden<br />
suportar la nova situació.<br />
Com que són animals altament soci·<br />
ables, la captura d’un sol individu pot<br />
afectar profundament les estructures so·<br />
cials del grup i la població sencera. Molts<br />
són capturats per a centres de captiveri<br />
i moren a conseqüència del shock i es·<br />
très provocats. També, algunes femelles<br />
prenyades en captivitat poden avortar o<br />
fins i tot deixar d’alletar les seves cries,<br />
conduint·les a la mort<br />
Efectes del captiveri<br />
A la natura, els dofins acostumen a ne·<br />
dar entre 80 i 160 quilòmetres diaris, se<br />
submergeixen fins a diversos metres de<br />
profunditat i només passen un 15% del<br />
seu temps a la superfície. Per tant, no és<br />
difícil d’imaginar el patiment que han de<br />
viure dins de petites piscines poc profun·<br />
des.<br />
A més, en els oceans, els dofins formen<br />
grups d’entre 15 i 60 individus de la<br />
mateixa família creant llaços i camades<br />
cohesionades. En captivitat, viuen amb<br />
animals d’altres orígens creant grups<br />
artificials que no els permet establir una<br />
jerarquia.<br />
Altres condicions negatives de la captivitat<br />
són:<br />
• Aigua artificial (aigua dolça i sal amb ad·<br />
ditius químics)<br />
• Llum i so artificials<br />
• Dieta restringida (se’ls manté amb gana<br />
perquè treballin millor durant les actua·<br />
cions) i diferent a la seva (peix mort).<br />
• Poc descans<br />
Situació a l’Estat Espanyol<br />
Espanya és l’únic país de la Unió Europea<br />
que, en lloc d’ordenar el tancament de do·<br />
finaris seguint la corrent actual de respec·<br />
te pels animals, n’obre cada any de nous.<br />
Hi ha al voltant de 100 dofins mantinguts<br />
en captivitat a Espanya.<br />
Fa pocs anys es va permetre la importa·<br />
ció de dues orques a un zoo de Teneri·<br />
fe. Aquesta va ser la primera importació<br />
d’orques a la Unió Europea des de feia 10<br />
anys. Encara que el seu destí ha estat viu·<br />
re en un tanc de ciment realitzant tomba·<br />
relles de circ al ritme de la música, la im·<br />
portació d’aquests animals, inclosos a la<br />
llista d’espècies amenaçades, es va auto·<br />
ritzar <strong>com</strong> a part d’un programa científic.<br />
Protegim els dofins<br />
A Europa s’ha iniciat una campanya que<br />
agrupa diferents entitats per acabar amb<br />
el captiveri dels dofins. Entre elles, hi ha<br />
la nostra entitat, FAADA. L’objectiu és<br />
aconseguir un milió de signatures de<br />
ciutadans europeus per al 2010 i presen·<br />
tar·les al Parlament Europeu.<br />
La campanya sol·licita a la Unió Europea<br />
la prohibició immediata de la construc·<br />
ció de nous dofinaris i que es posi fi al<br />
<strong>com</strong>erç de balenes i dofins en el nostre<br />
continent, en els països candidats i en<br />
Turquia i Suïssa.<br />
Aquesta recollida de signatures no és<br />
vinculant <strong>com</strong> ho pot ser una iniciativa<br />
legislativa popular o un referèndum,<br />
però creiem que portarà al Parlament<br />
Europeu la preocupació de milers de<br />
ciutadans per la manca de benestar dels<br />
dofins mantinguts en captivitat. l<br />
59<br />
OPINIÓ
I després què?<br />
La fi de les curses de braus<br />
Text: Manel Cases<br />
Vicepresident Associació Defensa Animals<br />
(ADDA) www.addaong.org<br />
Les curses de braus tenen els dies <strong>com</strong>ptats.<br />
Catalunya espera la resolució de la Iniciati·<br />
va Legislativa Popular que va recollir més de<br />
50.000 signatures per demanar al Parlament<br />
prohibir aquest espectacle bàrbar. Els anti·tau·<br />
rins, més que mai, <strong>com</strong>pten que el panorama<br />
pugui canviar ben aviat.<br />
60<br />
Com ja és sabut, la Plataforma Prou es<br />
va formar per presentar una Iniciativa<br />
de Legislació Popular (ILP) per aturar<br />
les curses de braus al nostre país, donat<br />
que aquest tema havia quedat vergo·<br />
nyosament aturat al final de l’anterior<br />
legislatura al Parlament de Catalunya,<br />
després d’una ben preparada “enginye·<br />
ria parlamentaria”.<br />
Quan el Sr. Montilla, conegut per la<br />
seva afició a les curses, es va fer càrrec<br />
de la presidència de la Generalitat, ja<br />
no es van presentar més propostes per<br />
a la seva supressió. Va facilitar la ILP el<br />
fet que si abans es demanaven 100.000<br />
signatures en un determinat termini,<br />
es van rebaixar a 50.000. Els <strong>com</strong>panys<br />
que es van encarregar de portar enda·<br />
vant aquesta iniciativa ho van fer molt<br />
bé, i, per tant, el resultat va ser brillant,<br />
“Les curses tenen data<br />
de caducitat i es parlarà<br />
d’elles <strong>com</strong> es fa de l’esclavatge,<br />
el circ romà o les<br />
execucions públiques”.
doncs no tan sols es van superar les<br />
50.000 signatures sinó que fins i tot<br />
les van superar i l’administració ho<br />
va donar per bo sense mirar la resta<br />
perquè la ILP entrés en el tràmit le·<br />
gislatiu del Parlament de Catalunya.<br />
Què passarà amb la ILP?<br />
Els que hi estem ficats ja ens suposà·<br />
vem que per l’experiència de les en·<br />
questes, tres d’elles encarregades per<br />
l’ADDA y la WSPA, Catalunya res·<br />
pondria demanant·ne la supressió.<br />
I també es pot estar segur, encara<br />
que en política tot és possible, que en<br />
el plenari del Parlament això reeixirà<br />
perquè ERC i ICVerds votaran a fa·<br />
vor, CIU donarà llibertat de vot <strong>com</strong><br />
sempre ha dit l’Artur Mas i, fins i tot,<br />
es <strong>com</strong>enta que PSC també ho farà.<br />
Esperem i desitgem que els catalans,<br />
per fi, siguin els primers al món a<br />
eradicar aquesta crueltat.<br />
Des de la resta d’Espanya no ens ho<br />
deixaran tan fàcil perquè els taurins<br />
ja estan cercant l’estratègia per opo·<br />
sar·s’hi. D’entrada, hi ha una llei<br />
estatal que els avala i un reglament.<br />
D’altra banda, a nosaltres ens afavo·<br />
reix que a Canàries estan prohibides<br />
des del seu estatut i ningú no s’hi ha<br />
oposat. Potser, donat que ho tenen<br />
perdut, iniciaran la tanda de recur·<br />
sos que, tractant·se de Catalunya, po·<br />
drien seguir el camí del conte de mai<br />
acabar, <strong>com</strong> el de l’Estatut.<br />
“Als EUA les curses estan<br />
prohibides i se substitueixen<br />
per un espectacle<br />
sense sang, amb<br />
banderilles que s’enganxen<br />
sobre un coixinet<br />
que porta el brau a l’espatlla”<br />
Un nou horitzó es dibuixa.<br />
Cal elevar l’horitzó i pensar que ja en<br />
ple segle XXI, a una Europa on Es·<br />
panya està cada cop més integrada,<br />
les curses tenen “data de caducitat” i<br />
que es parlarà d’elles <strong>com</strong> ho fem de<br />
l’esclavatge, el circ romà, les exe·<br />
cucions públiques i d’altres. A curt<br />
o més llarg termini, ho tenen ben<br />
perdut i el negoci taurí ho sap.<br />
Ara, per exemple, la seva gran por<br />
són les properes curses que s’anun·<br />
cien als EUA. Un empresari mexi·<br />
cà que havia estat organitzador de<br />
curses cruentes, n’està preparant<br />
a Las Vegas de manera estable i ja<br />
hi té contractats famosos “matato·<br />
ros” espanyols. Clar que als EUA<br />
les curses estan prohibides! I tant!<br />
Sembla que es faran sense sang,<br />
amb banderilles que s’enganxaran<br />
sobre un coixinet que portarà el<br />
brau a l’espatlla. I s’amanirà l’es·<br />
pectacle, molt a l’estil d’ Hollywo·<br />
od, amb senyoretes vestides de<br />
flamenques i tot el que es pugui<br />
imaginar. El fet que s’hi prestin<br />
“matatoros” de renom (la pela és<br />
la pela a tot arreu) té espantadís·<br />
sims als “puristes” taurins perquè<br />
veuen que no tan sols a Catalunya<br />
sinó a la resta del món la barbàrie<br />
de les curses de braus, inclosos els<br />
pobres cavalls, està ja camí de pas·<br />
sar a la història. l<br />
61<br />
OPINIÓ
Empresa<br />
col.laboradora<br />
amb l’SPAM<br />
64
Educació Canina<br />
Residència Canina<br />
Nucli Zoològic núm. B2500324<br />
Educador Caní<br />
Kiko Baltrons<br />
• Diplomat per la Generalitat de Catalunya<br />
• Jutje de treball del CRE<br />
• Especialista en problemas de conducta<br />
• Preparació RCI/BH, ZTP totes les races d’utilitat<br />
• 15 anys d’experiencia exclusiva amb gossos de família<br />
• Instructor Formador de la Reial Societat Canina d’Espanya<br />
Vicepresident de l’Associació<br />
d’Especialistes del Comportament<br />
Caní de Catalunya<br />
Tel. 639 33 04 38<br />
www.pedracastell.<strong>com</strong><br />
Passeig Rocafonda, 55. Tel.: 93 790 57 72<br />
Sant Josep, 17 bis. Tel.: 93 510 41 95<br />
Mataró - Barcelona
Ramon Roig Riera<br />
Movil: 654 215 609<br />
e-mail: ramon@rrassociats.<strong>com</strong><br />
AUROCEL S.L.<br />
Productos de hosteleria e higiene<br />
Distribuidor de papel celulosa<br />
y productos químicos<br />
Montserrat Roig i Fransitorras, 18<br />
08310 Argentona (BCN)<br />
T. 93 756 01 38 - F.: 93 756 05 76<br />
aurocel@telefonica.net<br />
Medicina interna<br />
Dermatologia<br />
Cirugia general<br />
Etologia clínica<br />
Electrocardiogrames<br />
Neteges de boca<br />
Anàlisis<br />
Per publicitat<br />
contactar amb:<br />
Ma José Compte<br />
T. 672 24 71 44<br />
Teléfono: 636 353 620<br />
67
Frontline ® lleva 15 años demostrando su eficacia en el control de<br />
las pulgas y garrapatas de nuestras mascotas. Frontline ® Combo<br />
además, evita el desarrollo de huevos y larvas y protege de la<br />
reinfestación procedente del animal y del entorno, gracias a su<br />
único inhibidor del crecimiento de parásitos (IGR).<br />
Porque sólo el líder puede ofrecer toda la tranquilidad que<br />
merecen la mascota y su dueño.<br />
Carlota<br />
Seguridad & Confianza<br />
Canela<br />
FRONTLINE<br />
68<br />
® COMBO SPOT-ON PERROS. Composición: Solución para unción dorsal puntual. 100 ml de Frontline ® Combo Spot-on perro contienen: Fipronil 10 g; (S)-metopreno 9 g; Butilhidroxianisol (E320) 0,02 g; Butilhidroxitolueno (E321) 0,01 g;<br />
Etanol 7,9 g; Excipiente csp. Indicaciones: Eliminación de pulgas (Ctenocephalides spp) durante 8 semanas. Inhibición del desarrollo de huevos, larvas y pupas de pulgas durante 8 semanas. Eliminación de garrapatas (Ixodes ricinus, Dermacentor variabilis,<br />
Rhipicephalus Sanguineus) hasta 4 semanas. Eliminación de piojos picadores (Trichodectes canis y Felicola subrostratus); control de la Dermatitis Alérgica por Pulgas. Contraindicaciones: No utilizarse en cachorros menores de 8 semanas o de 2 kg. No utilizar<br />
en animales enfermos o convalecientes. No utilizar en conejos. Efectos indeseables: En caso de lamido, puede observarse hipersalivación. Reacciones adversas esporádicas: reacciones cutáneas transitorias en el punto de aplicación, prurito general o alopecia.<br />
Excepcionalmente, hipersalivación, síntomas neurológicos reversibles, vómitos o síntomas respiratorios. Precauciones especiales de uso: Aplicación en un área en la que el animal no pueda chuparse ni ser chupado. Evitar los baños / inmersión en agua los<br />
2 días siguientes y anteriores a la aplicación, y baños más frecuentes que una vez por semana. Antes del tratamiento, pueden utilizarse champúes emolientes, pero reducen la duración de la protección a 5 semanas cuando se utilizan semanalmente. Un baño<br />
Posología<br />
<br />
por perro de más de 40 kg de p.v. Intervalo mínimo de tratamiento de 4 semanas. Modo de administración: Mantener la pipeta derecha. Romper la punta de la pipeta de un gesto seco. Separar el pelaje del dorso del animal en la base del cuello, enfrente de los<br />
omóplatos, hasta que la piel sea visible. Colocar la punta de la pipeta sobre la piel y apretar varias veces para vaciar totalmente su contenido sobre la piel. : No se han observado reacciones adversas en cachorros de 8 semanas de edad,<br />
perros en crecimiento y perros de 2 kg tratados una vez a cinco veces la dosis re<strong>com</strong>endada. Después del tratamiento puede aparecer prurito. La aplicación de una sobredosis del producto puede causar aspecto pegajoso del pelo, no obstante, desaparecerá<br />
dentro de las 24 horas después. Precauciones especiales de almacenamiento. Almacenar en su envase original a 30ºC o menos. Presentaciones : Frontline ® Combo Spot-on perro 2 -10 kg: Nº<br />
® Combo Spot-on perro 10 -20 kg: Nº de registro 1535 ESP. Caja con 1 tarjeta blister con 3 pipetas de 1,34 ml con la punta estriada. Frontline ® Combo Spot-<br />
® <br />
NOMBRE Y DIRECCIÓN DEL TITULAR DE AUTORIZACIÓN DE COMERCIALIZACIÓN: