activitats

94 Unitat 4
4
Unitat
CONTINGUTS
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
Jacobé
LITERATURA
El Modernisme
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICA
El complement de règim i el circumstancial.
Les combinacions pronominals
LÈXIC I SEMÀNTICA
Manlleus i neologismes
ORTOGRAFIA
Les grafies o/u àtones
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
La carta a l’Administració
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
En finalitzar la unitat hauràs millorat la capacitat de:
Artística i cultural
Llegir textos modernistes i valorar l’aportació del
Modernisme en la renovació de la literatura catalana.
Comunicació lingüística i audiovisual
Utilitzar les regles del sistema de la llengua en compondre
textos: la substitució pronominal del CR i
el CC; manlleus i neologismes.
Redactar cartes a l’Administració respectant-ne les
característiques.

Aquesta foto mostra la sargantana
modernista del Parc Güell,
un dels llocs més visitats de Barcelona.
— Milers de turistes visiten cada any
la Ciutat Comtal per veure l’obra d’un
arquitecte genial. A qui ens referim?
Coneixes alguns dels seus edificis?
5
10
15
20
25
El gironí Joaquim Ruyra (1858-1939) va ser un especialista en la narració
curta. Els seus textos són plens de detalls descriptius, en què
cada mot està molt ben pensat i desenvolupa una funció ben concreta.
En aquest fragment de Jacobé relata de manera precisa i poètica els
canvis físics de la protagonista, una nena que esdevé adolescent.
— L'entrada en l'edat adulta era celebrada en les cultures més primitives
amb una sèrie de rituals. Per què hi donaven tanta importància?
La té ara també?
Jacobé
Mes no havia pas de durar sempre, la infantesa. Varen anar passant
els anys, jo vaig haver d’estudiar, i la Jacobé va tornar-se
de dia en dia més casolana i treballadora. El seu cutis s’esblanqueïa
i afinava, i la color de ses galtes prenia la suavitat d’un
reflex de roses sobre un gerro puríssim de porcellana. Les seves
formes de nena s’anaven modificant, modificant… Se diria que
el temps les treballava com un hàbil artista: omple aquí, buida
allà, estira això, arrodoneix allò, les anava embellint i amplificant
totes; ja inflant les ones de la rossa cabellera com si les ufanés1
amb aquell buf primaveral que fa créixer l’herba, ja estufant2
suaument el pit i les anques, ja esllanguint3 la cintura,
ja amb ditadetes màgiques obrint graciosos clotets4 en els
colzes, en els nuets5 dels dits, en la barba i en les galtones.
Jo vaig presenciar en gran part aquestes transformacions sense
parar-hi gaire esment; però en això vaig estar tres o quatre mesos
fora del poble, i quan vaig tornar a veure la Jacobé vaig restar
amb un pam de boca badada.
Certament a setze anys era una galant minyona. Tota ella tendrejava
com una delicada flor d’hivern. No es pot dir que fos
robusta, però estava sana i no li mancava mai delit. 6 S’aixecava
de bon matí, com els ocells de bosc, i no es cansava de treballar,
ara xacutant7 en el coixí, ara rentant roba en el safareig, ara
netejant i endreçant les coses de la cuina. Donava bo de veure-la
trastejar dels fogons a l’aigüera i de l’aigüera a l’armari cantoner,
tan polida, tan xamosa, 8 amb els braços esmanegats, 9 que ressaltaven
amb una tinta calenta de pressegueret florit sobre la
blancor llampeguejant de les rajoles de València.
1 ufanés: fes exuberant, vistoses, de bellesa i de salut.
2 estufant: expandint, fent créixer.
3 esllanguint: aprimant.
4 clotets: petits forats o solcs.
5 nuets: artells. Són les articulacions dels dits.
6 delit: bon ànim per a fer coses.
7 xacutant: treballant en coses delicades.
8 xamosa: de moviments graciosos.
9 esmanegats: desmanegats, que es belluguen sense gaire harmonia ni rigidesa.
Lectura. Competència lectora
95

30
35
40
96 Unitat 4
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
Solia estar de bon humor: sovint cantava, reia o xerrotejava
gaiament. 10 No obstant, algunes vegades jo havia
reparat que les seves nines, d’un blau fosc i tan grosses
que se li menjaven quasi tot el blanc de l’ull, prenien
un esverament, una fixesa penosa, una obagor 11 pròpia
de les cabòries 12 ombrívoles. Mes, qui n’havia de
fer cabal? 13
Un dia que li vaig reparar molt sovint aquest posat de
tristesa, li vaig dir:
—Tu enyores aquells capgirells 14 que fèiem a la platja:
oi, Jacobé?
Ella esclafí a riure amb un aire mofeta i graciós, traient
una mica la llengua, mig mossegant-se-la, per entre
les dents immaculades.
10 gaiament: amb alegria.
11 obagor: foscor, ombra.
12 cabòries: preocupacions.
13 fer cabal: fer cas.
14 capgirell: tombarella.
j Joaquim Ruyra.
45
50
—I ara, Minguet! Vols-te fer jo et toc! 15 —exclamà—.
No en caldria d’altra, sinó que me n’anés a guimbardejar
16 per la platja! Tu sí, que encara en deus tenir
ganes… i no és estrany: però jo, tan gran!… On tens
el cap, Minguet? —me va pegar una esquenadeta—.
Vés, vés en nom de Déu, criatura. Altra feina tinc
tallada. 17
I, plantant-me amb una giravolta rumbosa, se n’anà eixerivida
18 a les seves tasques.
Joaquim Ruyra, «Jacobé»,
dins: ‘Jacobé’ i altres narracions.
Edicions 62
15 jo et toc: jugar a tocar i parar.
16 guimbardejar: correr i saltar alegrement.
17 tallada: en sentit figurat, indica que té altres obligacions.
18 eixerivida: eixerida, viva, desperta.

Escolta
o llegeix el text i resol les activitats.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
Després de llegir
1. Indica si són vertaderes o falses les afirmacions següents i si són falses, indica per què:
❑ El narrador s’està al poble durant tres o quatre mesos.
❑ Jacobé té disset anys en el moment de què parla el narrador.
❑ A Jacobé li agradava treballar i sempre es llevava d’hora.
❑ Jacobé treballava a la cuina d’un restaurant.
❑ Jacobé sempre estava trista.
2. Escriu un resum de la lectura en cinc frases.
3. Quins elements del mobiliari d’una cuina apareixen en el text?
— Escriu una definició i una frase d’exemple per a cadascuna d’aquestes paraules.
— Fes una llista del mobiliari de la cuina de casa teva. Hi ha els mateixos elements que a la cuina de Jacobé?
— Si no són els mateixos, per què creus que són diferents?
4. Al final del text hi apareix el diàleg, però la major part correspon a un altre tipus de text no narratiu. Quin?
5. El narrador utilitza algunes comparacions per descriure la figura de Jacobé.
— Com descriu la suavitat del cutis de la noia?
— Com explica els canvis en el cos de la Jacobé i també la seva arribada a l’adolescència?
— Finalment, com descriu els horaris que fa?
6. El verb esblanqueir-se (línies 3-4) és un derivat del mot blanc. Digues de quines paraules deriven els verbs afinar, arrodonir, embellir,
tendrejar, trastejar.
7. Ruyra desgrana la història de Jacobé, n’explica la infantesa i l’evolució cap a l’edat adulta, quan cau en la bogeria.
— Torna a llegir la darrera part del fragment, en què el narrador descriu un aspecte de la personalitat de Jacobé.
— Debateu a classe les possibilitats que el conte sigui una història alegre o trista, i proposeu, entre tots, possibles finals per al text.
— Cerqueu el conte a la biblioteca, llegiu-lo i compareu les vostres propostes amb el final d’en Ruyra. Quines diferències hi ha?
Quin final us agrada més de tots els que heu proposat?
8. Escull una persona del teu entorn que coneguis bé.
— Seguint el text d’en Ruyra, fes-ne una descripció física comparant com era fa uns quants anys i com és ara, i incorpora-hi un
darrer paràgraf en què expressis algun tret característic de la seva personalitat.
— Debateu a classe què significa el pas del temps.
Lectura. Competència lectora
97

98 Unitat 4
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA
j El Modernisme influí en la majoria de manifestacions
artístiques de la Catalunya de principis del
segle XX. Façana modernista al carrer Sots-tinent
Navarro, al Barri Gòtic de Barcelona.
Antoni Gaudí
Del moviment modernista a casa nostra
en coneixem sobretot el llegat
arquitectònic, amb les obres de
Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènech i
Montaner i tants d’altres. Una bona
manera d’aprofundir una mica més
sobre aquella època es veure el reportage
realitzat per TV3 sobre la vida
i l’obra d’Antoni Gaudí, dirigit per
Manuel Huerga i titulat Gaudí.
I per submergir-te una mica més en
el context històric també et pot ajudar
un autor contemporani, Eduardo
Mendoza. La seva obra La ciudad de
los prodigios, perfectament ambientada
entre finals del segle XIX i princips
del XX, va ser portada a les
pantalles pel director Mario Camus.
Literatura universal
L’escriptor alemany Thomas Mann
reflecteix en un dels seus llibres el
conflicte artista-societat. Per saberne
més consulteu la pàgina IV de
l’Annex.
El Modernisme
Introducció al Modernisme
Aquest moviment va sorgir a Catalunya en la darrera dècada del segle XIX i perdurà
fins a la primera dècada del segle XX (1892-1911). El Modernisme tenia
una clara voluntat de construir una cultura nacional i oberta a Europa, en contraposició
a la Renaixença. Es caracteritza, per tant, per un desig de modernització
i un afany renovador, amb un esperit cosmopolita.
En el Modernisme hem de distingir-hi dues estapes:
ETAPA COMBATIVA
(1892-1898)
ETAPA ESTABLERTA
(1898-1911)
Cal destacar la peculiar relació que s’estableix entre intel·lectuals i societat:
alguns modernistes es veuen a si mateixos com a éssers excepcionals, capaços
de transformar o regenerar la societat amb el seu art, uns líders o guies que transmeten
la bellesa per mitjà del seu art, el qual consideren com una mena de
religió sagrada.
La poesia modernista
Els artistes i intel·lectuals modernistes lluiten per imposar aquest
nou moviment amb una actitud crítica envers la societat. Aquest fet
els porta a l’enfrontament i més endavant a l’aïllament, per la qual
cosa l’art esdevé un refugi per a ells. Els centres culturals modernistes
seran les ciutats de Barcelona i Sitges. La ideologia mo -
dernista es propagarà amb publicacions com L’Avenç.
Representa la consolidació del Modernisme, que és acceptat
per la burgesia, la classe social més poderosa econòmicament. És
el període més fructífer de la poesia i la narrativa modernistes.
La revista més important és Joventut. Es considera que el
Modernisme finalitza amb la mort de Joan Maragall, el 1911.
En l’etapa de consolidació del Modernisme, aquest moviment presenta dues propostes
poètiques ben diferents: l’espontaneista i la formalista.
— La proposta espontaneista: Representada per Joan Maragall, defensa l’expressió
oberta, lliure i espontània, sense sotmetre’s a normes estrictes, així
com la creativitat del poeta. Inclou corrents com el vitalisme (exaltació del
valor de la vida) i el regeneracionisme (insatisfacció per la situació històrica
que viu el país i desig de regenerar i modernitzar la societat). Critica el culte
excessiu a un passat i un patriotisme caducs.
— La proposta formalista: Pretén recuperar el valor de la forma en la creació
poètica i aspira a crear un llenguatge poètic més definit i formal. S’identifica
amb el corrent del parnassianisme, que vol seguir els models clàssics grecollatins,
i considera el sonet com la forma poètica més perfeccionada. Està representada
per l’Escola Mallorquina, formada per Miquel Costa i Llobera i Joan
Alcover. Els temes preferits són el paisatge harmònic i equilibrat (en concret,
la natura de l’illa de Mallorca, el mar, les costes i, sobretot, els arbres, capaços
de desvetllar sentiments de forma serena), de vegades amb una visió
idíl·lica del camp mallorquí; el dramatisme de la vida, la capacitat destructiva
del temps i la presència de la mort; la història i l’art clàssics, i els temes
bíblics.
A continuació aprofundirem en l’obra dels màxims exponents d’aquestes dues tendències
poètiques, Joan Maragall d’una banda i l’Escola Mallorquina de l’altra.

Joan Maragall
Home d’una gran cultura, Joan Maragall i Gorina (1860-1911) pertanyia a una
família burgesa de Barcelona dedicada al negoci tèxtil. Va traduir els autors europeus
que més van influir en el Modernisme, com ara el filòsof Nietzsche i els
escriptors Goethe i Schiller, tots tres alemanys. Tenia profundes conviccions
religioses i la seva vida familiar va ser força tradicional.
Maragall va destacar, sobretot, com a poeta. Va escriure diversos reculls de
poesies, entre les quals n’hi ha algunes de molt conegudes («La vaca cega», «Cant
espiritual»…). Tenint en compte els temes, les seves poesies es poden classificar
en:
— Poesia de la natura: el paisatge és un del seus temes principals; per mitjà dels
seus elements suggereix sentiments personals. «La fageda d’en Jordà» és
un dels poemes més representatius d’aquest grup.
— Poesia patriòtica: reelabora mites de Catalunya (el comte Arnau, en
Serrallonga…) i també mostra trets catalanistes en el cas de fets històrics
de la història espanyola. «El comte Arnau» és un poema de tema llegendari,
i l’«Oda a Espanya», de tema patriòtic.
— Poesia vitalista: mostra el seu vessant més optimista, d’amor a la vida malgrat
la contradicció entre joia i dolor. En el poema «Excelsior» expressa clarament
aquesta voluntat de viure.
— Poesia decadentista: expressa els estats d’ànim (malenconia, tristesa…) que
parlen de la mort i del mal. Hi apareixen tòpics decadentistes (colors foscos,
boires, silencis…).
Entre les seves obres no poètiques destaquen l’Elogi de la paraula i l’Elogi de la
poesia, en les quals explica la seva concepció de l’art poètic.
L’Escola Mallorquina
Està integrada per poetes mallorquins que comparteixen, d’una banda, els
trets poètics (expressió continguda dels sentiments, admiració pels clàssics, visió
del paisatge…), i de l’altra, l’interès pel projecte de modernitzar la llengua i la
cultura catalanes, així com la voluntat d’incorporar les illes Balears a la realitat
cultural catalana.
El poeta més important de l’Escola Mallorquina és Miquel Costa i Llobera,
nascut a Pollença (Mallorca) el 1854. Fill d’una família de propietaris rurals, va
estudiar Dret a Barcelona, però després es decidí per la carrera eclesiàstica i
fou ordenat sacerdot. Li agradava molt escriure poesia i és considerat l’iniciador
d’aquesta escola. Entre les seves obres destaca Horacianes (1906). Va morir
l’any 1922.
A l’Escola Mallorquina hi pertanyen també els escriptors Joan Alcover i Maria
Antònia Salvà.
— Joan Alcover (1854-1926). Va néixer a Ciutat de Mallorca i fou poeta i assagista,
malgrat que exercí d’advocat. Es va casar dues vegades i va tenir cinc
fills, però la mort de gairebé tota la seva família el va fer patir molt, fet que
es reflecteix en part de les seves obres. En altres llibres de poemes, en canvi,
la temàtica és més alegre.
— Maria Antònia Salvà (1869-1958). Va néixer a Ciutat de Mallorca en una família
amb propietats al camp. Es va dedicar a la poesia i a la traducció. La seva
obra se centra especialment en el paisatge.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA
j La fageda d’en Jordà, a la Garrotxa, va inspirar un
dels poemes més coneguts de Joan Maragall.
«Lo pi de Formentor»
És el títol del poema més emblemàtic
de Miquel Costa i Llobera. Fa referencia
a un pi que avui ja no existeix
i que s’aixecava damunt un penyasegat
de la costa nord de Mallorca;
aquest indret era propietat de la família
de Costa i Llobera, el qual n’estava
entusiasmat. Aquest arbre simbolitza
la vida com un combat per a assolir
fites més altes. Els seus primers versos,
popularíssims, fan així: Mon cor
estima un arbre! Més vell que l’olivera,
/ més poderós que el roure, més verd
que el taronger…
j El pi de Formentor que inspirà Miquel Costa
i Llobera per escriure el seu famós poema
es trobava molt aprop de la badia de Po -
llen ça.
Literatura
99

ACTIVITATS
100 Unitat 4
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA
9. Caracteritza breument el Modernisme i explica les dues etapes
en què se sol dividir.
10. Elabora un quadre sinòptic sobre l’obra poètica de Joan
Maragall.
11. Llegeix aquest poema de Joan Maragall i respon les preguntes.
Cant del joves
L’hora nostra és arribada:
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d’una altra albada.
I esperem que surti el sol
per cantar-ne l’alegria:
quan veurem que s’alça el dia,
alçarem, cantant, el vol.
Com aucells ens alçarem,
movent l’aire amb la volada;
com a núvols creixerem,
amb remors de pedregada.
I en les serres avials
remourem la gran tempesta,
fins que el sol, veient-nos alts,
ens vesteixi amb llums de festa.
I per l’aire, llavors pur,
de la pàtria rabejada,
baixarem amb vol segur
a repòs de migdiada.
— Busca en el diccionari el significat de les següents paraules
del text: desensonyat, albada, remor, avial, rabejat.
— Identifica el tema del poema.
❑ Una tempesta d’estiu que és observada per un grup
de joves embadalits.
❑ L’exaltació del paper de la joventut en la millora del
món, en la regeneració de la societat.
— Assenyala algunes de les paraules (noms, adjectius,
verbs…) que mostren aquesta temàtica.
— Digues quantes síl·labes tenen els versos d’aquest poema
i també quina és la seva rima.
— Identifica en el poema dues comparacions i explica-les.
— Reconeix també la personificació que utilitza Joan
Maragall i digues en què consisteix.
— Relaciona el tema del poema amb alguna de les característiques
del Modernisme.
12. Llegeix atentament aquest poema de Miquel Costa i Llobera
i respon les preguntes que tens a continuació.
Dins un jardí senyorial
Plau-me avançar per un jardí desert,
quan creix l’ombra dels arbres gegantina,
vegent sota el ramatge que s’inclina
com lluny blaveja l’horitzó entreobert,
vegent muntanyes de contorn incert,
i en la pols d’or amb què la llum declina
daurada bellament qualque ruïna
dins la planura que en la mar se perd…
Plau-me veure de marbres rodejat
l’estany, on neden sobre l’aigua pura
bells cignes de plomatge immaculat,
i plau-me omplir la solitud obscura
de mon cor, amb la triple majestat
de la història, de l’art i la natura.
— Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules:
contorn, incert, declina, qualque, immaculat, majestat.
— Al llarg del poema observem la presència d’elements
cromàtics que hi aporten sensacions visuals. Quines tonalitats
hi predominen?
— Formula un possible tema per a aquest poema.
— Compta les síl·labes del poema i digues com s’anomenen
aquesta mena de versos.
❑ Heptasíl·labs ❑ Decasíl·labs ❑ Octosíl·labs
— Miquel Costa i Llobera usa en «Dins un jardí senyorial»
una composició que consta de dos quartets i dos tercets;
quin nom rep?
❑ Romanç ❑ Apariat ❑ Sonet
— Explica què és un hipèrbaton i després copia en el teu
quadern els que trobis en el poema.
— En el Monogràfic anterior has estudiat com s’elabora el
comentari d’un text poètic. Fes un comentari de text
d’aquest poema de Costa i Llobera seguint les pautes
donades.
13. Busca informació sobre Joan Alcover i Maria Antònia Salvà
@
i completa en el teu quadern aquesta taula.
Temàtica
Llibres de
poemes
Algun poema
emblemàtic
Joan Alcover ……… ……… ………
M. Antònia Salvà ……… ……… ………

La narrativa modernista
En aquest període es pretén modernitzar la prosa en llengua catalana. Per això
s’exploren noves formes d’expressió, per a mostrar el món interior dels protagonistes,
especialment la prosa poètica; aquesta prosa se situa a mig camí entre
la poesia i la prosa i està farcida de recursos retòrics. Temàticament, reflecteix les
tensions individu-societat. Els tres tipus de narrativa modernista són:
— Narrativa rural: l’acció té lloc al camp. Els personatges són pagesos i estan
sotmesos al seu entorn. Són autors d’aquesta narrativa Raimon Casellas, Víctor
Català i Josep Pous i Pagès.
— Narrativa costumista: l’acció es desenvolupa a la ciutat. Els personatges representen
els ideals i interessos de la burgesia. L’autor més important és Santiago
Rusiñol.
— Narrativa decadentista: mostra una visió molt pessimista de la realitat. Els
personatges viuen turmentats per la seva lluita interior i les seves contradiccions.
Els autors més importants són Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana i
Joan Puig i Ferreter.
Tot seguit veurem de més a prop l’obra de Víctor Català.
Víctor Català
Caterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda amb el pseudònim de Víctor
Català, va viure bona part de la seva vida a l’Escala (Alt Empordà), la seva vila natal.
Les seves activitats literàries van ser diverses, ja que va escriure poesia, teatre i,
sobretot, narrativa, que ha estat inclosa dins l’anomenat ruralisme, que presenta
una visió pessimista del món de la pagesia. Cal destacar els Drames rurals i la
novel·la Solitud, protagonitzada pel personatge de la Mila, una noia acabada
de casar que ha d’anar a viure en una ermita dalt de la muntanya.
El teatre modernista
Els modernistes pretenien renovar el teatre català duent a terme diverses experiències
innovadores, com els Espectacles-Audicions Graner, que alternaven sessions
teatrals amb sessions de cinema, i el Teatre Íntim, amb una nova manera
de fer teatre i de veure’l. El teatre modernista va tenir dues tendències:
—El teatre esteticista o simbolista, influït pel belga Maeterlinck, presenta un
món ideal que s’oposa a la realitat quotidiana. Era important la posada en
escena, sovint acompanyada de música. Hi destaquen Santiago Rusiñol, Apel·les
Mestres i Adrià Gual.
—El teatre regeneracionista, naturalista o d’idees representa l’inconformisme
i la crítica social. Valorava més el missatge que la posada en escena. Imitava el
model del noruec Henrik Ibsen. A Catalu nya el van conrear autors com Ignasi
Iglésias, Felip Cortiella i Joan Puig i Ferreter.
L’auca del senyor Esteve
L’argument és el següent: el senyor Esteve i la senyora Tomasa són els pares d’en
Ramonet. Tenen una botiga familiar i volen que el fill continuï el negoci. El se nyor
Esteve (que representa la burgesia, els comerciants, el món material) no entén què
és l’art. En Ramonet (l’artista modernista) explica l’art com quelcom d’immaterial que
domina l’ànima de l’artista i l’impulsa a crear. El llenguatge és viu i directe. Hi observem
repeticions, contraposicions, comparacions, interrogacions i metàfores.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA
j Santiago Rusiñol va organitzar nombroses trobades
i festes a la seva casa de Sitges, el Cau Ferrat,
que avui es pot visitar com a museu. El lloc va esdevenir
una mena de focus de creació i propagació
del moviment modernista.
Santiago Rusiñol
Va néixer a Barcelona el 1861. Era orfe
i va viure amb el seu oncle, que era
un fabricant de teixits. Rusiñol, tanmateix,
va preferir el món artístic i es
va dedicar a la pintura i a la literatura,
i es va convertir així en el prototip
d’artista modernista. Va viatjar a
París, on va viure en un ambient
bohemi i conegué les darreres innovacions
pictòriques.
L’any 1892 va organitzar la primera
de les Festes Modernistes a la seva
casa de Sitges, el Cau Ferrat; hi convidava
nombrosos artistes i intel·lec -
tuals i hi donava a conèixer moltes
de les propostes del moment. Rusiñol
va escriure diverses obres, entre les
quals destaquen L’alegria que passa,
Cigales i formigues, L’hèroe i L’auca del
senyor Esteve, de la qual va fer primer
una versió narrativa i després una de
teatral.
Literatura
101

ACTIVITATS
102 Unitat 4
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA
14. Classifica i relaciona els termes següents: rural, simbolista,
narrativa, decadentista, teatre, regeneracionista, costumista.
15. Llegeix atentament aquests textos narratius.
@
Josafat veia en els rostres, en les actituds, en els
esguards, en les genuflexions, en el petjar silenciós
i reverend, en les mans commoses dels fidels que
se signaven, una pau santa i una tranquil·litat de consciència
que envejava, com un do imposible d’aconseguir.
S’adonà, també, que a fora els pardals
xerrotejaven en els modelats dels finestrals; que el
sol escalfava, rioler, els vidres de colors; que l’oreig
matinal, bo i filtrant-se per les escletxes de les portes,
duia perfums i enjogassades remors, i el seu esperit,
malmès per l’horror del crim, amidà per primera
volta com són de bones i agradoses aquelles coses.
Prudenci Bertrana, Josafat. Ed. 62
Bruts i terrosos com van, amb les carns cofrades i
les robes fosques, els ferrenys veremadors semblen
un estol immens de pobrissalla, un exèrcit de feréstecs
mendicants que vingui a conquerir la vila rossa.
[…] Fan la cara tèrbola i la mirada ensopida, però són
resolts, àgils, nervuts; caminen amb el pas lleuger de
les cabres trescadores; i en tots els andamis i posats
deixen veure l’antiga raça muntanyenca, oblidada
per les centúries entre les afraus més escabroses
de cingles desconeguts.
Raimon Casellas, Les multituds.
Ed. 62 i «la Caixa»
La casa, l’avi, el senyor Ramon, els antepassats, el
1830, la Puntualitat i el Crèdit, podien estar satisfets
del noi que els havia sortit. Si tots plegats, símbols
i persones, haguessin fet un infant d’encàrrec,
no haurien fet res tan perfecte. Silenci, discreció, economia,
sequedat d’emocions, de tot lo que s’ha de
tenir a la vida, per no tenir pena ni glòria, per no ser
vist ni mal vist, per passar sense destorb, per allargar,
i per no ser pobre, tenia aquella criatura. Seria «La
Puntual», la mateixa «Puntual». El Menestral. La classe
neutra.
Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve.
Ed. 62 i «la Caixa»
— De què tracta cada text? Busca informació de cadascun
d’aquests llibres i fes-ne un resum.
— Relaciona’ls amb les tendències narratives del Moder -
nisme. Justifica en cada cas la teva tria identificant els
elements característics de cadascuna.
16. Llegeix aquest fragment de la novel·la Solitud, de Víctor
Català, i respon les preguntes.
En Matias havia tingut raó: era bonica i riallera l’encontrada
de Ridorta, d’aquell poblet amuntegat dalt
del turó i voltat per l’anella vistosa d’una faixa de pla;
i essent l’encontrada alegre no podia pas ésser tan
trista com algú havia anat a contar-li a ella, l’ermita
de la muntanya. La Mila es figurà que semblaria un
niuet penjat en un arbre, i que així que trauria el
cap a la finestra veuria sota seu la meravella d’aquest
gran clap esbalaïdor. Oh, si amb el temps pogués
tenir-ne un per a ella, per a menar-se’l a son gust,
d’hortet mirífic, ja no li doldria haver deixat la seva
terra per sempre més!
Víctor Català, Solitud.
Ed. 62 i «la Caixa»
— Busca el significat d’aquestes paraules: encontrada, clap,
esbalaïdor, menar, mirífic.
— Identifica paraules i expressions del text que el relacionin
amb la prosa poètica.
— La Mila explica com són la muntanya i el poble. De quina
mena de descripció es tracta? Argumenta la teva elecció.
❑ Descripció objectiva ❑ Descripció subjectiva
— La noia protagonista s’imagina com serà l’ermita en la
qual viurà amb el seu marit. Tenint en compte el títol
de l’obra, Solitud, escriu un breu fragment narratiu en
què t’has d’imaginar com serà realment el lloc on viuran
i les sensacions que tindrà ella.
— Llegiu a classe les vostres narracions i compareu-les.
17. Llegeix aquest fragment de la versió teatral de L’auca del
senyor Esteve, de S. Rusiñol, i destaca’n els aspectes modernistes
(mira’n l’argument en la pàgina 101). L’escena mostra
també l’enfrontament generacional? Per què?
SENYORA TOMASA: No, la veritat, Ramonet. Digue’m aviat
la veritat, que tremolo… que em fas tremolar de
lo que no entenc, però que sospito. Tot lo que dius
és nou per a mi. […] que no sé lo que vol dir, i que
no te l’havia vist mai… i després miro el teu pare,
i veig enfosquir-se-li la vista com si temés un no
sap què, i vull parlar-te a tu i a ell, i no goso, ni alçar
la veu… com si talment tingués por de desvetllar
un malalt de la casa. Què vols dir amb això que
en dieu art?
RAMONET: No hi ha manera de dir-ho.
Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve.
Ed. 62 i «la Caixa»

Lectura d’una obra: L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol
Santiago Rusiñol va publicar L’auca del senyor Esteve l’any 1907 i
en va fer una versió teatral estrenada el 1917. És una novel·la que
s’inclou dins la narrativa costumista, un dels tres tipus narratius
del Modernisme.
Us proposem la lectura individual d’aquesta novel·la amb l’ajut
d’aquesta guia de lectura.
Argument i estructura
18. Omple aquesta fitxa, una per a cadascuna de les tres parts
que té el llibre.
Part: …………… Capítols: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Títol: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Personatges principals: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Situació del negoci: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . …
Fets més destacats: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19. Fes un resum de l’argument tenint en compte les tres fitxes
que has omplert.
20. Aquesta novel·la té influències del quadre de costums del
segle XIX i del gènere popular anomenat auca. Busca informació
sobre aquests dos gèneres i digues com es plasma
aquesta influència en L’auca del senyor Esteve (per exemple,
trobes relació entre els vinti-set capítols i els diversos dibuixos
i rodolins d’una auca?)
El tema
21. La temàtica del llibre mostra l’enfrontament artista-societat,
problemàtica que va ser molt present en el Modernisme.
Per perfilar-la, respon aquestes preguntes:
— Repassa els plantejaments ideològics del Modernisme,
l’evolució dels quals es veu reflectida en les dues etapes
que va viure aquest moviment.
— Busca en L’auca… els moments en què apareixen artistes
(pintors, escultors…) i digues com hi són descrits i
quina imatge se’n desprèn.
— Assenyala quina professió tria en Ramonet i explica per
què això implica tensió familiar.
— Al final de la novel·la, pare i fill han fet un pacte: en què
consisteix? En morir el senyor Esteve, quina actitud adopta
en Ramonet? Argumenta si tot això reflecteix d’alguna
manera l’evolució del Modernisme en la relació artistasocietat.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA
Els espais
22. Ara ens fixarem en l’espai geogràfic, l’evolució del qual mostra
també l’evolució històrica i social. Per copsar-la, completa
la taula amb dades sobre els tres espais.
La botiga Va ser fundada el 1830…
El barri ………
La ciutat ………
Els personatges
23. Classifica els personatges, segons la seva participació en els
fets, en principals i secundaris.
24. Senyala quina mena de personatges són, tenint en compte
com estan caracteritzats. Justifica-ho.
❑ Rodons: presenten una caracterització psicològica ben
definida que els permet madurar i adaptar-se a les noves
situacions.
❑ Plans: no tenen profunditat psicològica; en aquesta obra
representen una professió, una classe social, una virtut
o un defecte.
25. Fes un arbre genealògic amb les diverses generacions
d’aquesta família de botiguers.
El punt de vista
26. Digues quin tipus de narrador és usat en aquesta obra.
❑ Narrador intern, que participa en els fets de la història.
És el protagonista de la novel·la i ens explica els seus pensaments
i vivències. S’hi utilitzen els verbs en primera
o segona persones.
❑ Narrador omniscient en tercera persona: ho sap tot dels
personatges. En alguns moments adopta el punt de vista
d’un personatge i en reflecteix la mentalitat i la visió
de la realitat.
El llenguatge
27. La influència del costumisme es nota en l’ús d’un llenguatge
col·loquial, amb dialectalismes (de Barcelona) i castellanis -
mes. Busca’n uns quants exemples.
28. Una altra característica del llenguatge de L’auca del senyor
Esteve és el to irònic amb què vol retratar aquesta petita
burgesia barcelonina. Reprodueix dos exemples ben clars
d’aquest to.
29. A continuació presentem els recursos literaris més emprats
per Rusiñol en aquesta obra. Escriu un exemple de cadascun:
repeticions, contraposicions, comparacions, interrogacions
i metàfores.
Literatura
ACTIVITATS
103

104 Unitat 4
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
j Els escaladors s’arrisquen a caure.
FIXA-T’HI
Les preposicions en i amb canvien en
a o de davant d’infinitiu i desapareixen
davant de la conjunció que.
Confia en l’aprovat.
Confia d’aprovar.
Confia ø que aprovarà.
N’hi ha prou amb una resposta.
N’hi ha prou de respondre’n
una.
N’hi ha prou ø que en responguis
una.
El complement de règim i el circumstancial
El complement de règim (CR) i el complement circumstancial (CC) són uns altres
complements verbals que podem trobar en analitzar les oracions.
El complement de règim
Hi ha un seguit de verbs que regeixen una preposició, que és la que introdueix
un complement verbal al qual anomenen de règim. Observa-ho:
Els escaladors s’arrisquen a caure.
CR
No dubtis del bon resultat de l’examen.
CR
El Martí s’interessa en els informes del temps.
CR
Alguns dels verbs més freqüents que solen exigir un complement de règim són:
CR INTRODUÏT PER A accedir, acostumar-se, arriscar-se, atrevir-se, contribuir, dedicar-se,
exposar-se, negar-se, obligar, renunciar…
CR INTRODUÏT PER EN afanyar-se, complaure’s, consistir, entossudir-se, pensar, interessar-se…
CR INTRODUÏT PER DE adonar-se, burlar-se, doldre’s, dubtar, oblidar-se, parlar, penedir-se,
recordar-se, riure’s…
CR INTRODUÏT PER AMB avenir-se, comptar, fer-se, haver-n’hi prou, relacionar-se…
El complement de règim pot estar format per:
—Unsintagma preposicional: Va parlar dels seus records.
—Unaproposició subordinada: S’han oblidat de tancar les finestres.
Adoneu-vos que són molt semblants.
La substitució pronominal del CR
El complement de règim es pot substituir pels següents pronoms febles:
Pronom
feble S’utilitza quan el complement de règim…
hi
en
Va encapçalat per les preposicions a, amb o en.
El bidell ha contribuït al bon funcionament de l’institut.
La Laia pensa en la seva germana.
Va encapçalat per la preposició de.
S’ha adonat de l’error comès.
Hi ha contribuït.
Hi pensa.
Se n’ha adonat.

El complement circumstancial
Aquests complements modifiquen el significat del verb indicant-ne les circumstàncies
de lloc, temps, instrument, manera, companyia… Els podem identificar
fent les preguntes On?, Quan?, Amb què?, Com?…
Tipus de CC
El CC pot estar format per:
—Unsintagma adverbial: Ho va llegir molt lentament.
—Unsintagma nominal: Van marxar dissabte.
—Unsintagma preposicional: Me’l vaig trobar al carrer.
— Proposicions subordinades: Quan va arribar, ja havíem marxat; Sortint de
l’estadi vaig cridar-lo; Arribat el dia vam anar d’excursió.
La substitució pronominal del CC
Respon a la
pregunta… Exemple
CC de lloc On? Dinarà a casa.
CC de temps Quan? En parlarem demà.
CC d’instrument Amb què? Hi va anar amb bicicleta.
CC de manera Com? Els bombers actuaren ràpidament.
Els pronoms febles que substitueixen els CC són els següents:
Pronom
feble S’utilitza quan el complement circumstancial…
hi
en
Està introduït per qualsevol preposició que no sigui de.
Els cambrers han entrat a la cuina. Els cambrers hi han entrat.
El pronom hi també substitueix els CC que no tenen cap preposició.
La perruquera es pentina creativament La perruquera s’hi
pentina.
Està encapçalat per la preposició de.
Tots parlen de l’eclipsi. Tots en parlen.
La combinació pronominal del CC i el CD
A l’hora de combinar el complement circumstancial (CC) amb el complement
directe (CD), aquests exemples et poden servir de pauta.
Oració CD + CC Oració resultant
Ha deixat el cistell a casa. el+ hi L’hi ha deixat.
Té la planta a la terrassa. la+ hi La hi té.
Anota els resultats ràpidament. els+ hi Els hi anota.
Té les llaminadures a bon preu. les+ hi Les hi té.
Posa iogurts a la nevera. en+ hi N’hi posa.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
Hi va anar amb bicicleta.
Gramàtica
105

ACTIVITATS
106
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
j Vaig asseure-m’hi.
Unitat 4
Un cop hem treballat la majoria dels complements verbals (tret del complement
predicatiu, que veurem en la unitat següent), ens serà molt útil fer una recapitulació
de les combinacions pronominals i donar una sèrie d’indicacions que ens
ajudaran a millorar l’ús dels pronoms febles.
L’ordre de col·locació dels pronoms
En aquesta taula es mostra l’ordre en què es col·loquen els pronoms febles,
d’esquerra a dreta. Després, observa els exemples.
Reflexiu
(1r lloc)
30. Identifica els complements de règim de les oracions següents
i digues quina és la seva estructura.
S’ha penedit de comprar el cotxe.
Recorda’t que avui surto una hora abans.
Hi parlaré tan aviat com pugui.
S’exposa a l’expulsió, si continua així.
S’ha oblidat de la tovallola.
Les combinacions pronominals
2a persona
(2n lloc)
1a persona
(3r lloc)
se et, us em, ens
CI
li, els
3a persona
(4t lloc)
Te’l dedica. (Dedica el llibre a tu.)
2a + 3a CD CI
Li’n parla. (Parla del temps al veí.)
3a + altres CR CI
Renta-me’l. (Renta’m el vestit.)
1a + 3.a CI CD
CD o Atribut
el, la, els, les, ho
Vaig asseure-m’hi. (Vaig asseure’m al graó.)
1a + altres CD CC
Altres
(5è lloc)
en, hi
— L’apòstrof sempre es col·loca tan a la dreta com sigui possible: Te’n vas. Me’l
demana. Se l’emporta…
— Si el verb comença amb s-, ce- o ci-, el pronom feble es cal canviar-lo per se:
Se sap quan vindrà? Se centraran en la campanya electoral.
— El pronom se mai no s’apostrofa davant del pronom us: Se us explicarà amb
ets i uts.
— Els pronoms febles que van davant del verb s’escriuen separats o s’apostrofen
aplicant-hi la norma de l’apostrofació: Ens el demanarà. Me’l comprarà. Se
l’estima.
— Els pronoms febles que van darrere del verb se separen amb el guionet o
s’apostrofen: Porteu-lo. Aixeca’l.
— En la llengua parlada, les combinacions usuals són de dos o com a molt tres
pronoms febles: Te n’has rigut. Se n’hi posa…
31. Escriu un complement de règim per a cadascun d’aquests
verbs.
Mai no ha confiat…
Podràs venir si renuncies…
Aquesta activitat consisteix…
Compta…
Per entrar a l’estadi n’hi ha prou…
Es penedeix …

32. Completa les oracions següents amb les preposicions a,
de o en.
A aquesta edat s’adona ………… tot.
Es burla ………… ella perquè s’enfada per no res.
S’afanya ………… enllestir-ho per plegar d’hora.
Penso molt ………… tu, creu-me.
La meva cosina es dedica ………… fer d’actriu.
Li has dit que pensi ………… portar una muda?
33. Substitueix els complements de règim de l’activitat anterior
pel pronom feble més adient.
34. Llegeix aquestes oracions i corregeix, sempre que sigui
necessari, l’ús incorrecte de les preposicions davant d’infinitiu
i davant de la conjunció que.
Aquesta feina consisteix en vendre llibres.
S’ha oblidat que havia d’entrar a les vuit.
S’ha acostumat a que li facin tot.
No s’adona de que ho fa malament.
Té molt d’interès en escriure les seves memòries.
Estic d’acord en que siguis tu la primera.
35. Identifica els CC de les oracions i digues de quin tipus són.
Pot ser que en una oració n’hi hagi més d’un.
El tren arribarà a l’estació d’aquí a una hora.
Aquest experiment l’has de fer amb guants i ulleres.
L’has cuit lentament, la porcellana.
Vindrem del teatre amb un taxi a mitjanit.
L’avi passeja tranquil·lament pel parc.
36. Substitueix els complements circumstancials subratllats pel
pronom més adequat.
Els nuvis sortiran de casa dels pares.
El paquet arribarà amb avió.
Aquest matí plovia a bots i barrals.
Aquells nois venien del pis de dalt.
Hauràs de cosir la camisa amb l’agulla prima.
37. Escriu un complement circumstancial a partir del pronom
feble que el substitueix i digues de quin tipus és. Pot ser que
hi hagi més d’una possibilitat. Observa l’exemple.
Ara en vinc. Ara vinc del mercat.
Hi ballaran.
El seu xicot hi vivia.
Ja n’han arribat.
Hi aniré de vacances.
Hi guardarem les claus.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
38. Identifica els CD i els CC de les oracions que segueixen i després
fes-ne la substitució pronominal, combinant-los adequadament.
Hauràs de portar el cotxe al taller.
Treu la carn d’aquí a cinc minuts o es cremarà.
El músic cantava cançons dolçament.
Encara escriu els contes amb màquina d’escriure.
Posa les camises allà.
Compra quadres al museu.
39. Col·loca les combinacions de pronoms febles del requadre
allà on els correspongui.
n’hi la hi te l’ l’hi els n’ li ho
Ha explicat el conte a tu ……… ha explicat.
Té la casa a la costa ……… té.
Envia records als oncles ……… envia.
Ven això a la Maria ……… ven.
Ensenya el cotxe al Joaquim ……… ensenya.
Troba bolets fàcilment ……… troba.
— Després digues de quin tipus és cadascun dels complements
verbals subratllats.
40. Completa aquests mots encreuats.
Horitzontals: 1. Complement que modifica el significat del
verb indicant-ne les circumstàncies de lloc, temps, manera…
2. Mot o grup de mots que expressen una qualitat del subjecte.
3. Complement que va introduït per una preposició
que el verb regeix. 4. Complement en què recau directament
l’acció verbal.
Verticals: A. Verb que fa de nexe d’unió o còpula entre el
subjecte i l’atribut. B. Complement que indica qui és la persona
que rep el benefici o el dany de l’acció que expressa
el verb.
Gramàtica
ACTIVITATS
107

108 Unitat 4
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
j La invasió visigòtica de la Península va comportar
la introducció de germanismes al substrat llatí.
A la imatge, una de les esglésies del conjunt de
Sant Pere de Terrassa, d’origen visigòtic.
Els estrangerismes
Cal anar amb compte amb l’ús de
manlleus, perquè hi ha alguns mots
que estan usats incorrectament perquè
existeix en català una paraula
equivalent acceptada. Aquestes
paraules emprades incorrectament
s’anomenen estrangerismes.
Estrangerisme Mot català
e-mail correu electrònic
afterhours fora d’hores
compact disc disc compacte
déjà-vu cosa ja vista
hit parade llista d’èxits
impasse punt mort
hall vestíbul
Manlleus i neologismes
En la unitat anterior has vist que la major part del lèxic català prové del llatí
vulgar i està format pels mots populars o patrimonials derivats directament
d’aquesta llengua. També has sabut que posteriorment s’han adoptat cultismes
a partir de mots provinents directament del llatí o del grec.
Però aquesta és només una part de la història de la nostra llengua, ja que el català
ha rebut altres influències, com els manlleus i els neologismes.
Els manlleus
Des dels seus orígens, el català ha pres mots d’altres llengües i els ha adaptat
a la fonètica catalana. Aquests mots que passen d’una llengua a una altra i s’hi
integren s’anomenen manlleus o préstecs lingüístics.
Aquestes paraules han estat acceptades i adaptades des del punt de vista ortogràfic
i fonètic perquè en la nostra llengua no existia el terme per a designar aquella
realitat concreta.
A continuació oferim una mostra d’alguns tipus de manlleus, ordenats aproximadament
segons l’època d’entrada en el català.
Germanisme
Les llengües dels pobles germànics, sobretot visigots i francs: alberg,
blanc, blau, guaita, guanyar, guerra…
Arabisme
L’àrab, llengua parlada pels musulmans que van dominar la Península
durant uns segles: alcohol, catifa, magatzem, sucre…
Occitanisme L’occità, llengua veïna: bressol, flauta, maduixa…
Castellanisme
Els neologismes
El castellà, llengua també veïna i que per motius històrics, polítics
i socials és la llengua que més influeix en el català des de fa uns quants
segles: amo, feligrès, guapo, maco, postres…
Americanisme Les llengües ameríndies, sovint a través del castellà: huracà, lloro…
Gal·licisme
Italianisme
Anglicisme
El francès, llengua de prestigi cultural durant l’època moderna i contemporània:
biberó, bidet, fulard, garatge, paquet, parterre…
L’italià és molt influent sobretot durant el Renaixement: camerino,
casino, confeti, escopeta, sonata, salsitxa, sonet…
L’anglès té una influència creixent en totes les llengües del món des
de fa més d’un segle: bàsquet, càmping, club, futbol, xampú…
L’evolució constant de la tècnica, la ciència, els esports, el món del treball i de
l’oci, etc. ens obliga a incorporar contínuament nous termes. Són els neologismes,
mots creats per a designar objectes, accions o conceptes de recent
aparició: correu electrònic, disquet, escàner, multimèdia, programari…
La manera més habitual de crear un neologisme és adaptar un manlleu i
incorporar-lo a la llengua. És el cas de moltes paraules pertanyents al camp de
la informàtica, en què domina l’anglès.
electronic mail correu electrònic
scanner escàner
Els altres mètodes utilitzats per a crear neologismes són la derivació
(anti + congelant, des + cafeïnat, escanej + ar, format + ar, mínim + itzar…) i la
composició (alta + veu, cerca + promeses…).

41. Tal com ja saps, alguns diccionaris incorporen informació
@
sobre l’origen de les paraules. És el cas del Gran Diccionari
de la Llengua Catalana, d’Enciclopèdia Catalana, que també
pots consultar en línia (www.grec.net/home/cel/dicc.htm).
— Utilitza’l per a esbrinar quin és l’origen d’aquests mots
catalans que no provenen del llatí.
adobar Llengües ameríndies
club
curandero Àrab
magatzem
tomàquet Castellà
piano
líder Llengües germàniques
jaguar
hotel Anglès
batuta
bacallà Italià
llaga
arròs Francès
guàrdia
garatge Occità (inclou el gascó)
eina
42. Escriu la forma que han adoptat en català aquests mots francesos.
béchamel charcuterie toilette menu
biberon tire-bouchon chantage peluche
43. Fes el mateix amb aquests mots anglesos.
meeting shampoo sprint squash
interview tunnel spray handball
44. Llegeix el text següent i assenyala els manlleus lingüístics
que hi trobis. Digues de quina llengua són originaris.
Nosaltres vam demanar espaguetis a la
bolonyesa de primer plat i una pizza napolitana
de segon. Els pares, per la seva banda,
van preferir una pizza vegetal, perquè
l’arribada de l’estiu era imminent i aquest
era el seu costum, igual que escoltar aquella
sonata tan famosa de Bach abans d’anarse’n
a dormir.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
45. De cadascun d’aquests noms àrabs referits tots a plantes
o fruits, escriu-ne al costat la forma catalana o castellana
que hi falti.
Àrab Català Castellà
al-birquq albercoc …………
al-bedengena ………… berenjena
al-fasfas alfals …………
ar-ruzz ………… arroz
al-harsufa carxofa …………
al-qutun ………… algodón
ispinah espinac …………
al-harruf ………… algarroba
laimun llimona …………
al-zafaran ………… azafrán
turunga taronja …………
46. Relaciona cada neologisme amb l’esport al qual pertany i
amb l’estrangerisme que no hauríem de fer servir.
àrea de preparació Vela despeje
rebuig Tennis kayakista
surf de vela Automobilisme drive
tirabuixó Piragüisme stick
caiaquista Tennis offside
esmaixada Futbol windsurfing
cop de dreta Hoquei paddock
estic Futbol set ball
servei de porteria Gimnàstica spin
fora de joc Bàsquet mate
pilota de set Futbol saque de meta
47. Agrupa els neologismes del requadre segons l’àmbit al qual
pertanyin. Tria’n un de cada àmbit per fer-ne una oració.
coixí de seguretat tren interciutats curri
aixeta de monocomandament xàrter
patxaran formigonar rostidoria clínquer
Construcció Transports Gastronomia
……… ……… ………
……… ……… ………
……… ……… ………
Lèxic i semàntica
ACTIVITATS
109

ACTIVITATS
110 Unitat 4
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
FIXA-T’HI
Una o en posició àtona que en català
oriental sona com una u es representa,
quan en fem la transcripció
fonètica, [u]. Fixa-t’hi:
crido [krídu]
cau [káu]
48. Omple els buits amb o o amb u i escriu al costat el mot de
la mateixa família en què aquesta vocal sigui tònica.
fl…reta f…steria est…ssegar
…llera p…rtalada f…guera
b…ndat garr…tada encl…tat
p…bresa b…idor emm…dir
f…mera p…rificar p…nxada
49. Localitza les paraules de la mateixa família i agrupa-les.
degotar fullatge dotzena poruc força
cargolar balcó sordesa gota fornera
cargol forçut por dotze cargolaire
balconada fornejar sord forn balconer
fulla gotera ensordir esforçar fullaraca
50. Escriu en plural les oracions següents.
Aquell pastís que has fet és massa dolç.
Si haig de triar un peix per menjar el que més m’agrada
és el lluç.
El bosc que hi havia darrere la casa tenia un arbust
enorme.
Pel que fa al gust no hi ha res escrit, però ell no en tenia.
L’home que ocupava aquell despatx semblava boig.
La història d’aquest text l’entendràs millor si en llegeixes
el context literari.
L’autobús que va a la ciutat sempre arriba a l’hora.
Les grafies o/u àtones
En català oriental, el so de [u] s’escriu amb o o amb u depenent del mot. Recordem
les normes més importants per a la seva escriptura:
— A l’interior de paraula: en els mots derivats escrivim la mateixa vocal d’un
mot de la mateixa família en què sigui tònica (pontet > pont…); en els verbs,
cal fixar-se en la tercera persona del singular del present d’indicatiu (ploraré > ell
plora…).
Cal remarcar que hi ha algunes excepcions: algunes formes verbals de collir,
cosir, escopir, sortir i tossir, s’escriuen amb o les formes àtones i amb u les
tòniques. També el present de subjuntiu i l’imperatiu de poder i voler: puguem,
vulguem…
— A final de paraula: escrivim o en moltes paraules masculines (carro, ferro,
mosso…), en la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs
regulars (crido…) i en el plural dels mots masculins acabats en -s, -sc, -ç, -sp,
-st, -xt, -tx, -ig, -x i -ix (mesos, discos, feliços, manifestos…); escrivim u en alguns
mots en singular (ateneu, continu, estiu…) i en noms invariables acabats en
-us (cactus, eucaliptus…).
51. Completa les següents sèries de verbs.
PUNXAR punxo punxa
SUCAR ……… ………
DORMIR ……… ………
PLORAR ……… ………
BULLIR ……… ………
ANOTAR ……… ………
COBRAR ……… ………
PORTAR ……… ………
FUMAR ……… ………
CORDAR ……… ………
52. Completa el text següent amb o o amb u, segons el que convingui.
Consulta el diccionari.
Esperava av…rrit al vestíb…l de casa: s…spirava,
esc…ltava el s…roll del pènd…l del rellotge, però
res no passava. Havia quedat a les nou de la nit
amb el còns…l d’H…ngria. Havien d’anar plegats
a una recepció a casa del còns…l de R…mania.
No s…p…rtava aquest tip…s de tr…bades. Però
havia de c…mplir amb el pr…t…col. Va decidir
esperar a fora. Tot estava en silenci; n…més un
m…ssol dest…rbava la pau de la nit. La
tram…ntana havia parat i ara la temperatura era
més agradable.

MOTS HOMÒNIMS I PARÒNIMS
53. Completa les oracions amb el mot correcte.
p……ntet / p……ntet
Travessem el riu per aquest ………………….
Seria bo que t’acostumessis a posar el …………………
de la i, queda millor.
p……dent / p……dent
………………… arribar a l’hora, sempre arriba tard.
És un …………………! No es dutxa mai!
DICTAT
54. Prepara aquest dictat.
Instruccions per a fer un sudoku
El joc té com a objectiu omplir les cel·les buides amb una
xifra a fi que cada fila, cada columna i cada regió continguin
tots els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap.
Per a solucionar un sudoku es poden fer servir les tècniques
d’escaneig.
En primer lloc es poden escanejar les files per tal d’identificar
quina línia (dins d’una regió concreta) pot
incloure un número determinat per mitjà d’un procés
— Encercla totes les o i u àtones que trobis en el text.
SIGNES DE PUNTUACIÓ
Els dos punts
Recordem que els dos punts indiquen una pausa mitjana. Als usos
vistos hi hem d’afegir els següents:
—En algunes fórmules de documents administratius, concretament
darrere de paraules com demano, exposo, certifico, disposo,
etc.
—No és recomanable l’ús dels dos punts dos cops seguits en una
mateixa oració si no hi ha entremig un punt o un punt i coma;
hi posarem parèntesis: A la reunió hi havia: fusters, manyans, funcionaris
(policies, mestres)…
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
m……ral / m……ral
Els alumnes van pintar un ………………… per penjar a
la paret.
Cal que hi hagi una ………………… que regeixi el nostre
comportament social.
esp……lsat / exp……lsat
S’ha ………………… la sorra dels peus.
L’han ………………… una setmana de l’escola com a
càstig.
— Escriu un mot de la mateixa família que velocitat i que ordenadament en què la mateixa vocal sigui tònica.
— Escriu mots derivats de regió, recompte, resoldre i descobert.
d’eliminació. Aquest procés també s’aplica a les columnes.
Per tal d’obtenir resultats més ràpids, els números
es poden escanejar ordenadament, d’acord amb la seva
freqüència d’aparició. Cal realitzar aquest procés de
manera rigorosa i comprovar tots els dígits de l’1 al 9.
La següent tècnica d’escaneig consisteix a trobar els
números perduts. És un recompte a partir de l’últim
número descobert. Fer-ho així augmenta la velocitat
de la recerca.
:
Practica-ho
55. Escriu dos punts i parèntesis en aquestes ora-
cions.
EXPOSO
Que el passat dia 30 de maig…
En la desfilada hi havia gent d’arreu del món
americans, asiàtics, africans, europeus anglesos,
francesos, italians, espanyols…
Ortografia
ACTIVITATS
111

112 Unitat 4
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
j Els ciutadans necessiten adreçar-se sovint a l’Admi -
nis tració pública a fi de resoldre assumptes que els
afecten directament.
La carta a l’Administració
Els ciutadans i les ciutadanes han d’afrontar diferents situacions en què necessiten
establir una comunicació amb les administracions públiques (Generalitat,
Síndic de Greuges…) a fi de solucionar els seus problemes. La carta és un dels
mitjans de comunicació més habituals.
L’estructura de la carta a l’Administració
És molt important mantenir l’estructura d’aquests tipus de carta, ja que ens estem
adreçant a un organisme oficial. Analitzem-la:
Emissor
Destinatari
Fórmula de
salutació
Cos
Fórmula de comiat
Signatura
Datació
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DE CAN LLONCH
c/ Sant Ignasi, 12, baixos
08205 SABADELL
Sr. Manuel Bustos
Alcalde de Sabadell
Plaça de Sant Roc, 1
08201 SABADELL
Senyor alcalde,
Ens adrecem a vostè per comunicar-li la nostra preocupació i enuig per la
situació en què es troba el servei de recollida d’escombraries al nostre
barri.
Les mesures d’estalvi i reducció de personal adoptades per aquest Ajuntament
han comportat una intolerable acumulació de deixalles als contenidors i
als carrers del barri.
Per aquest motiu li traslladem la nostra queixa, a fi i efecte que es recuperi
l’anterior regularitat en el servei.
Atentament,
Àngels Martí Rivero
Presidenta de l’Associació de Veïns del Barri de Can Llonch
Sabadell, 17 de juliol de 2012
— Emissor: la identificació de l’emissor sovint ja ve impresa en el document,
com en aquest cas; si no, cal posar-hi les dades necessàries perquè el destinatari
pugui identificar l’emissor i posar-s’hi en contacte.
— Destinatari: conté les dades de la persona destinatària de la carta. Segueix
aquest ordre: nom i cognoms, precedits del tractament corresponent al seu
càrrec (Sr./Sra.) o bé el càrrec; nom de l’organisme o institució; adreça (amb
la comarca o el país, si s’escau).
— Fórmula de salutació: les més usuals, ordenades pel grau de menys a més
formalitat, són:
Benvolgut/da senyor/a, Honorable Senyor/a,
Senyor/a, Molt Honorable Senyor/a,
Distingit/da senyor/a, Excel·lentíssim Senyor/a,
Sempre van seguides d’una coma i no es poden abreujar; tampoc no poden anar
acompanyades del nom del destinatari.

— Cos: cal ser clar i precís en l’ús dels termes; el cos ha d’estar organitzat en paràgrafs
breus. L’ordenació del contingut ha de ser: a) presentació de l’assumpte;
b) desenvolupament dels fets i arguments; c) conclusió: síntesi, petició, etc.
— Fórmula de comiat: les més usuals, també ordenades segons el grau de
formalitat, són: Atentament, Ben atentament, Aprofito l’avinentesa per saludar-vos
atentament…
— Signatura: està formada per la signatura, el nom i els cognoms i el càrrec.
El nom i els cognoms de qui signa no poden anar precedits d’una forma de
tractament.
— Datació: consta de la població (seguida de coma) i la data (el dia, el mes i l’any,
en xifres; sense cap punt).
Recursos lingüístics
A l’hora de redactar el cos de la carta hem de tenir en compte:
— L’ús de connectors per a iniciar els paràgrafs: Per començar…, D’entrada…;
Pel que fa a…, D’altra banda vull exposar-vos…, En relació amb…; En darrer
lloc…, Finalment…, En conseqüència…
— L’ús d’expressions com M’adreço a vostè per…, Amb motiu de…, El motiu de
la carta és…, A fi de…, Us demanem que…, En resposta a…, Si no és una molèstia…,
Us agraeixo per endavant…, Us escric per demanar-vos que…, Us escric
per exposar-vos…
— L’ús d’abreviacions en les cartes a l’Administració, i en els textos administratius
en general, ha de ser molt mesurat. Tingues en compte aquestes
recomanacions:
Les abreviacions es poden utilitzar sense cap incovenient quan acompanyen
xifres: A l’alçada del km 5.
Com més formal és un text, menys abreviacions s’hi han d’utilitzar.
56. Escriu una carta a l’Administració triant una d’aquestes situacions:
— Vols expressar al Síndic de Greuges de Catalunya la teva
preocupació pel tancament d’un Centre d’Atenció
Primària al teu barri, i els inconvenients que això comportarà
a la gent gran i a tots els veïns en general.
— Vols demanar al director de Programació de la TV pública
que augmenti els programes dedicats als joves, així com
la seva qualitat.
57. Llegeix a classe la carta a l’Administració que has escrit.
Prèviament, pots fer una exposició oral explicant més extensament
el fet que ha motivat la seva escriptura; d’aquesta
manera la contextualitzaràs millor.
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
La carta a l’Administració és una comunicació de caràcter escrit de contingut divers
adreçat a l’Administració pública (Generalitat, Ajuntament, Síndic de Greuges…)
amb la intenció de resoldre un assumpte.
Algunes abreviacions
Algunes abreviacions que et poden
ser útils a l’hora de redactar un carta
a l’Administració són:
Sr. (senyor)
Sra. (senyora)
Sr./a. (senyor/a)
Excm./a. Sr./a. (Excel·lentíssim/a
Senyor/a)
Hble. Sr./a.(Honorable Senyor/a)
Dr. (doctor)
Dra. (doctora)
58. Indica les parts de la carta a l’Administració que man quen
en l’estructura d’aquest model.
1. …………………………
2. Destinatari
3. …………………………
4. …………………………
5. Fórmula de comiat
6. Signatura
7. …………………………
59. Cerca en algun diari digital en català una notícia d’àmbit
@
local, de la qual en puguis fer una carta a l’Ajuntament.
Redacta la carta seguint l’estructura correcta.
Expressió escrita, oral i audiovisual
ACTIVITATS
113

114 Unitat 4
Gramàtica
—Elcomplement de règim (CR) sempre va introduït per una
preposició que és exigida pel verb: acostumarse a, pensar
en… Aquestes preposicions cambien davant d’infinitiu i
desapareixen davant de que.
—Elscomplements circumstancials (CC) modifiquen el significat
del verb indicant-ne les circumstàncies de lloc, temps,
instrument, manera, companyia…
1. Identifica els complements de règim d’aquestes oracions.
Pensava en el seu futur professional.
Ha accedit a venir amb mi.
Es relaciona amb tothom.
Comptava que acceptaria.
2. Ara, identifica els complements circumstancials.
Té una casa entre Lloret i Tossa.
Van tallar l’arbre amb una serra.
M’he examinat a migdia.
Vas caure a l’aigua.
3. Corregeix, quan calgui, les preposicions que encapça-
len els complements de règim de cada oració.
Confia en aprovar l’examen.
Comptem amb que tu vinguis a jugar.
Es recorda de que tu el vas ajudar molt.
N’hi ha prou amb respondre una pregunta.
Pensa de trucar-te demà.
— En el complement de règim (CR) el pronom feble hi
s’utilitza quan va encapçalat per les preposicions a, amb
o en, i en quan va encapçalat per la preposició de.
— En els complements circumstancials (CC), usem hi amb
qualsevol preposició que no sigui de, i el pronom feble
en quan el CC està encapçalat per de.
REFORÇ
4. Fes la substitució pronominal dels complements verbals
de l’activitat 2.
5. Relaciona les parelles de pronoms febles amb les oracions
adients i uneix-los fent-hi les modificacions (apòstrofs)
que calgui.
S’estima el seu germà. em+ hi
Explica això a ella. es+ en
Vaig posar-me a treballar. se+ el
Es recorda del que va menjar. li+ ho
Ortografia
AMPLIACIÓ
Gramàtica Ortografia
8. Cada oració conté un CR i un CC. Identifica’ls i substitueix
amb un pronom feble només el CR.
Pensa en el cap de setmana cada dia.
Es va adonar que volia marxar després de sopar.
Es negava a conduir el cotxe a la nit.
Es va afanyar a obrir la porta amb la seva clau.
6. Relaciona els mots de l’esquerra amb els mots derivats de
la dreta. Després, omple els buits amb o o amb u.
bony emm…dir bufa eny…rar
mut aj…pir enyor encl…tat
cartó b…nyegut clot b…fetejar
ajup cart…lina jove j…ventut
7. Escriu les paraules definides que contenen una o o una
u en posició àtona.
Budell ple de carn de porc trinxada, espècies i sal:
B … … … … … … … …
Mamífer remugant, de pèl curt, aspre i roig fosc, de potes
llargues i cua curta; el mascle, amb banyes que perd i
renova tots els anys: C … … … … …
Inscripció breu que, impresa o pintada sobre un suport,
es posa en un lloc visible per a informar el públic:
R … … … …
Elevació del terreny que fa pendent: T … … …
9. Escriu un pseudoderivat (derivat manllevat directament
del llatí) de cadascun dels mots següents que canviï o per
u. Fixa’t en l’exemple: corb curvatura
boca plom títol jove
món exclòs home dolç volcà

Lèxic i semàntica
10. Busca a la Neoloteca del TERMCAT (www.termcat.cat/ neo-
@ loteca) el significat d’aquests neologismes pertanyents a
l’àmbit de l’electrònica i la informàtica i inventa’t quatre frases
en què apareguin, en cadascuna, dos d’aquests mots.
canó de projecció desempaquetar traçador
programari ratolí sense cable memòria cau
màrqueting viral organitzador personal
Literatura
11. Busca el poema «Lo pi de Formentor» a la biblioteca o a inter-
@ net i copia’l en el teu quadern. Abans de recitar-lo a classe,
resol amb l’ajut del professor/a els dubtes que tinguis.
12. Busca més informació a internet sobre Caterina Albert i
@ copia-la en el teu quadern. Quins creus que podien ser
els motius pels quals no va ser gaire compresa?
El Modernisme
Aquest moviment va sorgir a Catalunya entre 1892 i 1911. Tenia una
clara voluntat de construir una cultura nacional i oberta a Europa. Pel
que fa a la literatura, es manifestà en la poesia, la narrativa i el teatre.
La poesia: Presenta dues propostes, l’espontaneista i la formalista.
La primera està representada per Joan Maragall, i la segona per l’Escola
Mallorquina (Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover).
La narrativa: Hi destaquen tres corrents, que són la narrativa rural
(Raimon Casellas, Víctor Català), la narrativa costumista (Santiago
Rusiñol) i la narrativa decadentista (Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra).
El teatre: Va tenir dues tendències: l’esteticista o simbolista (Santiago
Rusiñol, Apel·les Mestres) i la regeneracionista, naturalista o d’idees
(Ignasi Iglésias, Joan Puig i Ferreter).
El complement de règim i el circumstancial
El complement de règim el trobem acompanyant un seguit de verbs
que regeixen sempre la mateixa preposició. Es pot substituir pels pronoms
hi (si va encapçalat per les preposicions a, amb o en) o en (si
va encapçalat per la preposició de).
Els complements circumstancials són els que modifiquen el significat
del verb indicant-ne les circumstàncies de lloc, temps, instru -
ment, manera, companyia… Els pronoms febles que els substitueixen
són hi (si van encapçalats per qualsevol preposició que no sigui de
o bé si no n’hi ha cap) i en (si van encapçalats per de).
Manlleus i neologismes
Els manlleus són els mots que el català ha pres d’altres llengües i els
ha adaptat a la fonètica i l’ortografia catalanes. Són germanismes, arabis -
mes, occitanismes, castellanismes, americanismes, gal·licismes, etc.
SÍNTESI
13. Fes un breu comentari escrit sobre el següent fragment
de l’Elogi de la paraula. Quina posició adopta el poeta?
Com veu la seva activitat creativa?
Així parlen també els poetes. Són els enamorats
de tot el món, i també miren i s’estremeixen molt
abans de parlar. Tot ho miren encantats i després
es posen febrosos i tanquen els ulls i parlen en la
febre: llavors diuen alguna paraula creadora i, semblants
a Déu en el primer dia del Gènesi, del caos
en surt la llum.
I així la paraula del poeta surt amb ritme de so i de
llum, amb el ritme únic de la bellesa creadora:
aquest és l’encís diví del vers, veritable llenguatge
de l’home.
Joan Maragall, Elogi de la paraula
Els neologismes són mots creats per tal de designar objectes, accions
o conceptes de nova aparició en el camp de la tècnica, la ciència,
els esports, etc.: correu electrònic, disquet, escàner…
Les grafies o/u àtones
En català oriental, el so de [u] s’escriu amb o o amb u depenent del mot.
Recordem les normes més importants:
A l’interior de paraula: En els mots derivats escrivim la mateixa vocal
que en mots de la mateixa família; en els verbs, cal fixar-se en la
tercera persona del present d’indicatiu (dormiré > ell dorm…).
A final de paraula: Escrivim o en molts mots masculins, en la primera
persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars i en
el plural dels mots masculins acabats en -ç, -s, -sc, -sp, -st, -xt, -tx, -ig,
-x i -ix (discos, feliços); escrivim u en alguns mots (ateneu, estiu…) i
en noms invariables acabats en -us: (cactus, eucaliptus).
La carta a l’Administració
La carta a l’Administració és una comunicació escrita adreçada a
l’Administració pública amb la intenció de resoldre un assumpte.
S’estructura en:
Emissor
Destinatari
Fórmula de salutació
Cos
Fórmula de comiat
Signatura
Datació
Reforç, ampliació i síntesi
115

ACTIVITATS
116 Unitat 4
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Auca
1. Aquesta versió il·lustrada de L’auca del senyor Esteve es pot
@ veure al carrer de Petritxol de Barcelona.
— Qui és l’autor d’aquesta obra tan coneguda de la literatura
modernista?
— Quin és l’argument de l’obra? Identifica a quina part de
l’obra pertanyen les vinyetes que apareixen a la fotografia.
— Busca el carrer de Petritxol en un plànol de Barcelona.
Indica a quin barri es troba i digues en quins carrers
(o places) comença i acaba.
— Amb l’ajuda del plànol, redacta un text explicant com
arribaries des de la plaça de Sant Jaume fins al carrer
de Petritxol. Si fem aquest recorregut, cap a quin punt
cardinal ens estarem dirigint?
2. Segurament et sorprendrà trobar en els rodolins algunes
faltes d’ortografia.
— Per què creus que passa això?
❑ Perquè qui la va escriure era molt descurat i no hi va
parar atenció.
❑ Perquè L’auca del senyor Esteve es va escriure el 1907
i la llengua catalana encara no tenia una normativa
ortogràfica fixada.
— Dels rodolins de la imatge, cerca totes les paraules que
creguis que contenen alguna falta d’ortografia i escriu-les
correctament.
3. Què és un auca?
❑ Poema solemne de molta llargada que es recita als casaments.
❑ Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna
d’un rodolí, disposades generalment en un full de paper,
les quals es refereixen als diferents episodis d’una biografia,
d’una història, etc.
❑ Gènere de la poesia trobadoresca en què s’expressa
la tristesa del poeta, que ha de deixar la dama quan
es fa de dia.
4. Aquests són els rodolins 8, 14 i 19 de L’auca del senyor Esteve.
Però hi falten algunes paraules. Completa els rodolins amb
les paraules adients.
8. El noi és tan comerciant
que la cosa va .....
14. Per fer crèixer la botiga
treballa com la .....
19. Per les idees del fill
la Puntual corre .....
5. Realitza un auca de la teva vida en vuit vinyetes, amb els
@
corresponents rodolins. A la web www.auques.cat hi trobaràs
molts exemples que et poden ajudar.

1
2
3
4
5
Desenvolupa breument els temes següents.
— Defineix el Modernisme.
— La relació artista-societat en el Modernisme.
Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses.
Fes-hi les esmenes que calgui.
❑ El Modernisme va tenir dues etapes: la combativa
i l’establerta.
❑ Joan Maragall va ser el màxim representant de la
poesia modernista de caire formalista.
❑ La poesia formalista (Escola Mallorquina) segueix
els models grecollatins amb voluntat d’equilibri i
treball acurat de la forma.
❑ «La fageda d’en Jordà» és un dels poemes més coneguts
de Joan Maragall.
❑ La narrativa modernista es classifica en rural i decadentista.
❑ Víctor Català (Caterina Albert) va escriure L’auca del
senyor Esteve.
❑ Santiago Rusiñol va ser escriptor i pintor.
❑ El teatre modernista no pretenia renovar el teatre
català amb experiències innovadores.
Assenyala els complements de règim d’aquestes oracions.
Aquesta nena s’adona de tot el que passa.
Sovint pensa en el seu futur.
El meu pare es dedica al col·leccionisme.
Comptem amb ells.
S’ha penedit del que ha dit.
Han contribuït a la campanya benèfica.
Substitueix amb els pronoms febles adients els CR
de les oracions anteriors.
Assenyala els complements circumstancials d’aquestes
oracions i digues de quina mena són.
Ha entrat a l’habitació.
Acaba d’arribar de Menorca.
Ells viuen als Estats Units.
Han viatjat amb un monovolum.
Els nens ja han sortit de l’escola.
Vaig fer un viatge amb l’Eva.
Plovia a bots i barrals.
Venien del supermercat.
AVALUACIÓ
6
7
8
9
Substitueix amb els pronoms febles adients els CC
de les oracions anteriors.
Pensa quatre neologismes i escriu una frase amb cadascun.
Completa amb o o amb u, segons el que calgui:
f…guera f…steria
j…venil caca…
t…rró b…idor
feliç…s port…
cart…lina punx…
esf…rçar f…mera
av…rrit …llera
c…llereta s…focar
f…rnera dorm…
Escriu una carta a l’Administració seguint l’estructura
que s’indica en l’esquema.
Emissor
Destinatari
Fórmula
de salutació
Cos
Fórmula
de comiat
Signatura
Datació
……………………………………
……………………………………
……………………………………
……………………………………
……………………………………
……………………………………
……………………………………
…………………………,
………………………………………………
………………………………………………
………………………………………………
………………………………………………
………………………………………………
………………………………………………
………………………………………………
……………………………………,
………………………………………………
………………………………………………
………………………………………………
Avaluació
117