Descarrega en PDF - Valors.org

la columna de Joan Pera
Els valors del Nadal
Joan Pera
L’altre dia pensava: “Ara ve Nadal,
matarem el gall. I a la tia Pepa n’hi darem
un tall”.
Tinc una amiga que és vegetariana, que
per Nadal mata una col. El cas és matar
alguna cosa.
Hi ha qui celebra el Nadal: “...pero mirar
como beben los peces en el río...”
(que vaja una lletra!). N’hi ha que mengen:
“panses i figues i nous i olives”
(Tot són gustos). D’altres diuen: “Merry
Christmas!” (que, per cert, no s’assembla
gens al nostre Bon Nadal! I que jo, de
petit, pensava que volia dir: Ja t’enviaré
una postal!).
Cadascú celebra el Nadal a la seva manera.
Depèn del que vulgui trobar en
aquesta nit freda o en aquest dia assolellat
de desembre; gresca, xerinola...
àpats i família... retrobaments i..... oblits...
enyorances... records.... o simplement les
escala de valors
El consum com a recerca espiritual
Francesc Grané
Fins on arribarà l’afany laicitzador de
la generació amb ignorància enciclopèdica
–com deia Aranguren- en temes culturals
i religiosos? Proposo al govern
eliminar les vacances de Nadal i la diada
de Reis. El volum de negoci és massa
gran, i la fractura en els índes del consum
derrocaria qualsevol govern. El laïcisme
econòmic no és possible. Zygmunt Bauman
afirmava ja fa anys que l’element
essencial per a la configuració de la identitat
és avui el consumisme. La diferenciació
social es produeix pel consum, no
per la producció. Consumim coses, però
sobretot, consumim identitats. Que no
són definitives ni tancades, sinó fugaces.
La diada de Reis és la diada amb un alt
contingut espiritual. De l’adoració d’un
nen senzill i amb un rerafons de continguts
forts, hem passat a adorar l’ego allò
llumetes i estrelletes d’una bona “juerga”.
I potser ens oblidem que el millor que
té el Nadal és l’esperança. I encara que
ens atipem de bones menges, i riem i
xisclem, en el fons, allà a sota de tot ... El
que volem, el que busquem, el que desitgem...
és una vida nova una mica millor!
I aquesta esperança d’una primavera
certa és per a tothom.
Nens i criatures: que és segur que ve
la primavera! Adults i més grans: que és
segur que florirà! Avis i grans: m’hi jugo
el que vulgueu que cada flor donarà el
seu fruit! Si no es per això, tot el Nadal
son garlandes tan lluents i barates com
les de Hong Kong.
I potser sí que el 25 va néixer una criatura...i
uns pastors el van anar a veure...
i nevava en ple desert... i una dona ren-
que voldríem ser, i a allò que voldríem
que fóssin els altres, aquells a qui regalem.
No sabem aturar el fre del comprar,
perquè hi ha ben poc d’econòmic: el nostre
desig és mostrar-nos, mostrar les diverses
maneres del jo i mostrar la nostra
part desinteressada, atrevida, barroera,
aventurera... mostrar el jo i anar-nos
definint. Les indústries culturals, televisió,
cinema, les grans superfícies... a través
de tots els consum expressem qui
som i com som. Escollim l’informatiu de
La2 perquè ens sembla més culte, el Francino
perquè ens sentim més “progres”,
o Operación Triunfo, perquè ara toca ser
romàntics i sensibles... Tant se val el fet.
Importa les justificacions i expressions
que hi donem. Que ens donem. No sabem
qui som, no sabem què és el que desitgem
més de fons. Només sabem comprar co-
"El que volem,
el que busquem,
és una vida nova
una mica millor!"
per començar
figuera (Marrano!)...
Però tot això; la màgia i la il·lusió d’una
única nit a l’any...si no serveix per tenir l’
Esperança d’un rebrot de vida...no
serveix per res! Si no creiem, si no esperem
que una “rosa pot florir en ple desembre
congelat”... Si no creiem, si no
esperem que “unes blanques manetes
petites com són formaran un món
millor”... Ja us puc assegurar que el 25
de Desembre... Fum, fum, fum! I del més
negre!
tava al riu... i algú cagava a sota una Joan Pera és actor
ses que ens diguin a nosaltres mateixos.
Vivint amb identitats febles, canviants.
Adolescents i joves tenen en la indústria
del consum la forma perfecte de
construir el jo. Que els papes els comprin
pantalons 150 o 200 euros, amb algun
forat, per sentir-se hippies i contraculturals,
per expressar la disconformitat amb
el món. Però la disconformitat, la protesta
o la rebelia són avui una gran indústria
que fa anar l’economia del país.
Ara venen rebaixes. De nou podrem
construir-nos amb nous objectes. No hi
ha activitat que vehiculi tantes dosis d’energia
inmaterial, de sentiments sincers i
nobles, de recerques sense troballa, que el
consum. Espiritualitat vehiculada ara,
massivament, través de l’economia.
Francesc Grané és filòsof i periodista
fgrane@eulogosmedia.com
9valors