Descarrega en PDF - Valors.org

Els drets dels altres
Jordi Quintas
El proppassat 10 de desembre es va
celebrar el Dia dels Drets Humans, internacionalment.
Amb aquest motiu, els síndics
de greuges i defensors locals de Catalunya
van difondre un manifest que,
en síntesi, venia a dir que no podem anar
per la vida actuant com si els nostres
drets estiguessin per damunt dels drets
dels altres. Això m’ha fet reflexionar tot
repassant mentalment diverses actituds
viscudes l’altre dia, en tornant de Barcelona
i que em van fer sentir malament.
I m’hi han fet sentir perquè un, més aviat
de caràcter tímid i molt poc amic d’entaular
discussions, es troba com impotent
davant de certes actituds.
En el tren que venia de Barcelona, un
passatger es queixava perquè durant el
trajecte un músic ambulant tocava una
musiqueta i després passava el platet. I
això vulnerava els seus drets al veure’s
forçat a escoltar una música que ell no
havia demanat. Mentrestant, però, aquest
ciutadà ocupava còmodament un
seient reservat per a gent gran i dones
embarassades mentre una senyora d’edat
avançada viatjava dreta dos metres
més enllà. Quan, en arribar a la meva
estació de destí em disposava a baixar,
vaig haver d’apartar-me perquè unes no-
Qui té por del silenci?
ies que volien pujar em tapaven la sortida,
convençudes, probablement, dels
seus drets de poder pujar al tren sense
trobar cap obstacle. En voler agafar l’ascensor
que m’havia de pujar de l’andana
al vestíbul, la dona que hi havia entrat
uns segons abans ja havia premut el botonet
i m’havia tancat la porta automàtica
literalment als nassos.
Un cop a dalt, un noiet adolescent
llençava al terra, sense envermellir ni un
bri, l’embolcall del pastisset industrial
que es cruspia. I a la sortida, una colla
de gent que esperava el bus urbà i que
no mantenia cap cua organitzada, quan
aquest va arribar tothom volia pujar primer
encara que fos a cops de colze: I
llavors, a la vista de tot plegat, vaig dubtar
entre creure que potser havia tingut
un mal dia o és que les coses anaven així
habitualment.
I ara, reflexionant, m’he recordat dels
liturgistes habituals de la queixa permanent:
sempre creuen que els seus drets
estan per damunt de tot. Es queixen del
difícil trànsit rodat quan menen un automòbil
–“i a sobre haig de pagar l’impost
de circulació!”- però no vacil·len gens ni
mica a deixar estacionat el seu vehicle
damunt la vorera impedint o dificultant
Grup promotor dels 'Deu Minuts de Silenci per Escoltar el Nadal'
Estem mal acostumats. Necesitem omplir-nos
de sorolls i d’activitats frenètiques
per saber que estem aprofitant el
temps, que vivim el moment. Ens costa
conviure amb el silenci. El silenci ens
avorreix, o ens desempara, o ens fa sentir
desocupats. O tot alhora. El silenci
ens retroba amb la nostra solitud. Associem
el silenci amb la buidor, amb la
desocupació. El silenci ens incomoda.
Però també sabem que per gaudir millor
de la vida ens cal el silenci. Per no deixar
que les coses passin sense que ens sobtin.
Per retrobar-nos, just al mateix punt
on sempre ens perdem de vista. Per fer
una reflexió serena, sense pressions,
sense compromisos. Una reflexió intima.
Ens cal el silenci per prendre decisions.
El silenci ens permet escoltar. Més enllà
del brogit. Silenci per conèixer. Per discernir
Per diferenciar allò que és important
d’allò que és banal. Silenci per decidir.
Saber cap a on anem. Saber què volem.
Per actuar amb llibertat i amb intel·ligència.
O ens deixem portar o som protagonistes.
Nosaltres optarem pel segon.
La nostra oposició és contra la banalitat.
Contra la simplicitat. No volem que
per començar
"Els nostres drets
comporten deures
per als altres"
el pas de vianants, cotxets i cadires de
rodes. I etcètera i etcètera.
I ara direu: “Escolta, mira, d’acord, però
els Drets Humans de referència són uns
altres, i la seva conculcació és molt més
important”. Doncs sí, ja ho sé. Però dels
Drets Humans que es conculquen cada
dia –explotació sexual i esclavitud de
dones i menors, detencions arbitràries,
tortures, guerres absolutament injustes,
segrestos, mobbing... -ja en parlen els
notables i els mitjans de comunicació
habitualment-. Jo només pretenia recordar
que els nostres drets comporten
deures pels altres i que els drets dels
demés només podran ser assolits en la
mesura que jo exerceixi els meus deures.
Només pretenia col·laborar a crear consciència
ciutadana en aquest sentit. Malauradament,
però, els lectors d’aquest
text segurament ja n’estan, de conscienciats.
Els que no sé si ho estan són els
que no el llegiran.
Jordi Quintas és enginyer tècnic
aquest Nadal passi sense sobtar-nos,
que sigui un Nadal més. No volem que la
vida ens passi sense adonar-nos-en. I
per això recorrem al silenci; per escoltar,
per conèixer, per escollir, per caminar, per
viure.
Silenci per optar per la pau, per la justícia
i per la llibertat.
Nosaltres no tenim por del silenci.
Moltes gràcies.
Els Deu Minuts de Silenci per Escoltar
el Nadal són una activitat que
s'organitza a Mataró cada 24 de
desembre a les 7 de la tarda a la
plaça de Santa Anna des de l'any 2000
7valors