Descarrega en PDF - Valors.org

per començar
6valors
L'enginyer dels pobres
Joan Bellavista
Mentre esmorzava a corre cuita un cafè
amb llet al bar de la cantonada, he obert
el diari i he llegit: “Jon Cortina: es va
preparar com enginyer per servir als rics,
però va donar completament la seva vida
als més pobres de El Salvador”.
La frase m’ha impactat, potser perquè
els enginyers o enginyeres no acostumem
a aparèixer en les notícies de les
labors humanitàries. Són més visibles els
professionals de la medicina, l’educació,
les ciències socials, etc . I perquè la frase
pressuposa un cert judici de valor en
el sentit de relacionar l’enginyeria com
un servei als rics, al capital, als qui tenen
recursos per pagar la tecnologia. Per tant,
m’he sentit al·ludit com enginyer, i m’he
rebel·lat contra aquesta presumpció de
servei als rics. L’enginyeria és una eina
als servei de les persones i la societat.
Les infrastructures, l’accés a l’aigua potable,
el sanejament, les vies de comunicació
i transport, l’energia sostenible i a
l’abast de tothom, etc... són elements
bàsics de suport per a l’activitat humana
i la seva salut i benestar. Per tant, ser
enginyer pot ser una forma molt útil de
servir a la societat i especialment als més
necessitats. En el cas dels països sub-
Cada ovella al seu corral?
Antoni Codina
Des de ben petits hem sentit aquesta frase
estereotipada per indicar que Nadal
és una festa que agrupa les famílies,
esborra rancúnies, revifa bons sentiments,
et fa recordar els que estan lluny
i els que ja no hi són.
Les mares de família, anys enrere
passaven llargues hores davant dels
fogons preparant l’extraordinari dinar de
Nadal... A partir d’aquest ritual culinari
es prepara i s’engalana la taula i van arribant
totes “les ovelles” per gaudir d’aquesta
llarga convivència en la llar. Després
vindrà el moment de liquidar els
desenvolupats és potser una de les prioritats
essencials que qualsevol govern responsable
que vulgui servir la seva gent
ha de impulsar.
Tanmateix, impulsat per aquesta frase
d’obertura, he seguit llegint la notícia i
he conegut breument la trajectòria professional
de Jon Cortina. Nascut a Bilbao
el 8 de desembre de 1934 anys estudià
teologia a Francfort, es feu jesuïta, i
se n’anà a estudiar enginyeria als Estats
Units. Dedicà la seva tesi als moviments
sísmics de El Salvador, va visitar el país
i allí es quedà per sempre. Va construir
pous, ponts, va obrir camins, per les
poblacions humils del país. En comptes
de teoritzar, com seria propi d’un intel·lectual,
ell posava la seva extraordinària
intel·ligència i sensibilitat al servei
de la comunitat en obres pràctiques i
d’una utilitat directa. Company de Ignacio
Ellacuría, que va ser assassinat pels
esquadrons de la mort, ell i Jon Sobrino
van sobreviure a la massacre. Lluny de
fugir seguiren més compromesos amb el
servei als pobres. Més endavant es comprometé
amb el rescat de les víctimes de
la guerra civil de El Salvador i fundà l’associació
Prorecerca. Des d’aquest orga-
aliments i regar-los amb vins i caves. Del
cafè, herbes i licors, ve la llarga sobretaula.
Després arriba el moment de les disfresses
per reproduir l’escena del naixement
i en alguns casos arriba el “caga
tió” o els petits regals de “l’amic invisible”.
Així és com “les ovelles” gaudeixen
del seu “corral”. I nosaltres, els adults,
lògicament, no ens hem de quedar només
contemplant el pessebre, sinó que a partir
del pessebre, hem de fer que el nostre
Nadal sigui solidari ajudant d’una manera
concreta el qui més ho necessitin i
"La imatge de Cortina
era, però, seductora:
se'l veia escoltant la
gent humil"
nisme va alliberar més de 300 infants que
havien estat robats als seus pares pobres
i que eren “engreixats” en “casas
de engorde de bebés” per després ser
venuts a famílies riques en adopció. Jon
Cortina va morir el 12 de desembre a ciutat
de Guatemala als 71 anys d’un vessament
cerebral.
Sincerament, al final de la lectura he
pensat: quina vida més aprofitada. A la
plana del costat hi havia unes fotos de
Zapatero i Rajoy discutint-se. També són
gent compromesa i que compleix una
labor socialment indispensable. La imatge
de Jon Cortina era, però, seductora: se’l
veia escoltant la gent humil, amb una mirada
amable i atenta, que respirava pau i senzillesa.
Què voleu que us digui, no són imatges
comparables, ni té sentit fer valoracions
sobre persones en circumstàncies
tan diferents, però el meu cor em deia:
“Jon , tu sí que l’has endevinada!”.
Joan Bellavista és enginyer
Caritas o altres organitzacions.
Però això de “per Nadal cada ovella al
seu corral” per a molts ha caigut en el
tòpic. Cada vegada més, “el corral” està
en el restaurant. Però un dinar en un
Restaurant, per més ambientat que el
tinguin, mai pot tenir l’escalf de la
convivència en la llar.
Hem de lluitar contracorrent, perquè
el consumisme no ens ofegui. No deixem
que els llumets, les musiquetes, la buidor
dels eslògans televisius, la mesquinesa
de la publicitat que ens aboca cap al desenfrè
des regals estèrils, ens entelin l’autèntic
sentit del Nadal. Deixem que Jesús
reneixi de nou en cada cor i en cada
llar.
col·laborant de forma extraordinària amb Antoni Codina és empresari