Descarrega en PDF - Valors.org

More documents

Recommendations

Info

30valors per acabar... SABIES QUE... abans durant el dinar de Nadal els infants recitaven poemes que havien escrit ells mateixos? Ales portes de la gran festa nadalenca era de rigor que els infants escrivissin una felicitació en vers. Ho podien fer a casa, però normalment era l’escola el taller on es fabricava el breu producte literari. La mestra o el mestre proporcionava uns fulls de paper de carta, anomenats dècimes, amb uns inefables dibuixos al·legòrics en color que constituïen tot un poema visual: angelets voltats de flors, estels amb cua policromada, conillets, campanetes, ferradures brillants, etc. En el trosset de paper que quedava lliure de tant floriment, els nois i les noies havien d’escriure, amb la millor lletra de què fossin capaços, un vers. Amb el candor propi i la ingenuïtat de l’edat, els petits havien de comunicar als seus pares el goig que sentien de poder desitjar-los un feliç Nadal. El professor solia posar el títol, solia marcar el número d’estrofes i solia tenir mà esquerra perquè al noi o noia li vingués la inspiració. L’infant acostumava a lliurar-la als seus progenitors la vigília o el mateix dia de Nadal, poc abans d’entaular-se pel gran dinar. L’hora de les postres era la indicada per recitar de memòria la dècima. Si la criatura era molt petita, s’enfilava, igual que es fa ara, dalt d’una cadira. PETITES COSES PER CANVIAR EL MÓN Treballar desinteressadament L i demano a un vell amic, coneixedor com pocs del món de la petita pantalla, si tindria cap inconvenient per a venir a fer una xerrada a l’escola, explicant la a seva vida i miracles. Estic segur que meravellarà els alumnes sempre àvids de conèixer les intrigues del món de la televisió. No se’m fa pregar gens. Després d’emparaular dia i hora, li pregunto “com li puc agrair” el que ens vingui a fer la seva xerrada. És a dir: quins són els seus honoraris. “Res, home, res”, m’etziba abans de què jo acabi la frase. “Em sentiré plenament recompensat només parlant una estona amb gent jove”. Tal com sona. El comentari de l’amic, m’encén la idea per a escriure l’article d’avui i em sotmet a una doble reflexió que us proposo tot seguit. Primer. Encara hi ha gent que treballa desinteressadament per l’amor a l’art, en aquest món materialista en el que ens movem. Encara hi ha gent -per més que es digui el contrari- que no mira el rellotge i que espera cobrar els seus emoluments amb una moneda diferent del diner. Que es mou en el terreny del voluntariat i que destina als altres bona part del seu temps, del que té o –el més importantdel que és, a fi i efecte de col·laborar en una causa justa.... per més que els “optimistes de sempre” ens vulguin entabanar proclament arreu, per activa i per passiva, que estem en un món podrit on Amb el pas dels anys, hem comprovat que la feina de creació s’ha reduït a la mínima expressió. Els nois i noies acaben gairebé sempre amb el “bon Nadal” de compliment, però abans han recitat un vers manllevat de poetes consagrats o no tan consagrats. El col·legi proposa el vers i el treballa a les aules, un poema per a cada nivell escolar. Una mateixa família pot haver sentit allò de “No té una carteta? No té una postal?” tres i quatre vegades en pocs anys. Sort que els nens i les nenes tenen un valor en propietat: l’espontaneïtat. Les reaccions espontànies a l’hora de recitar trencaven la formalitat de les dècimes i trenquen avui la uniformitat dels poemes dirigits. NICOLAU GUANYABENS Una mare amb una filla a principis de segle ningú no es mou per res i que tot gira a l’entorn de la “pela”. I, segon. Encara hi ha gent que considera no té preu poder explicar i comentar la seva pròpia experiència professional a la generació que puja, de manera espontània i sincera. Perquè desitja honestament que el que fa amb tota la il·lusió, lluny de caure en el pou de l’oblit o del menyspreu, tingui alguna trascendència. Capgiro el sentit del títol de l’article. Tanmateix, en lloc de cobrar, els mestres potser hauríem de pagar per a poder realitzar una tasca cabdal en el món d’avui: educar els joves. Que no és tractar amb màquines, ni amb mercaderies, ni... amb estris d’oficina. I més si, amb la nostra tasca, hi gaudim de valent! RAMON SALICRÚ VALORS
L'ALTRA CARA DE LA CIÈNCIA | Núria Radó El líquid necessari ren quarts de quatre de la matinada quan la Blanca Eva entrar a les portes d’urgències de l’hospital. Havia tingut un accident i havia perdut molta sang: necessitava una transfusió ràpidament. Li van preguntar de quin grup sanguini era i va respondre que no ho sabia. La metgessa va dir a la infermera que portessin una bossa de 0-, corrents. En no saber quin grup sanguini tenia, no podien arriscar-se ni tampoc perdre temps, per això van recórrer a aquest tipus. Però per què? La resposta la trobem en unes molècules que hi ha a la superfície de les cèl·lules de la nostra sang. D’aquestes molècules, que en diem antígens, n’existeixen dos tipus: l’A i el B. Amb les seves combinacions, podem trobar quatre tipus de grups sanguinis: els individus que tenen l’antigen A, els que tenen el B, els que tenen l’A i el B i els que no en tenen cap, que anomenem 0. Però què implica tenir l’antigen A o el B o tots dos o cap? Ni cap avantatge ni cap inconvenient en cap cas, però sí que cada organisme té un sistema de defensa (anticossos) contra els antígens diferents dels de les seves cèl·lules. Així doncs, no es pot transfondre sang del grup B a algú del grup 0, ja que aquest ha fabricat anticossos contra els antígens B. Aquesta defensa contra la sang estranya pot provocar diverses malalties i fins i tot, la mort. En canvi, la sang del grup 0 va bé a tothom. I els del grup AB poden rebre qualsevol sang, ja que no fabriquen anticossos contra cap antigen. Per tant, en les transfusions de sang, cal recórrer a sang del mateix grup sanguini o, si no se sap quin grup sanguini té el pacient, com en el cas de la Blanca, s’haurà de transfondre sang del grup 0. Però, i per què ha de ser negatiu, per tal que no es produeixi cap reacció adversa? Doncs a causa d’un altre antigen, l’anomenat factor Rhesus (Rh), nom que prové de Macaca rhesus, mico on es va trobar el factor per primer cop, l’any 1940. Els que tenen l’antigen Rh (Rh+), que són el 85% de la població, no poden donar sang als que no el tenen (Rh-), per la mateixa raó que abans: l’individu negatiu podria començar a fabricar Es pot viure sense l'apèndix o un ronyó però no es pot viure sense sang per acabar anticossos contra aquest factor, com a sistema de defensa. És molt important, doncs, que no fem com la Blanca, i que sapiguem tots quin grup sanguini tenim i les condicions de compatibilitat escaients, ja que la sang és imprescindible per a la nostra vida. Es pot viure sense l’apèndix, sense un ronyó, però no es pot viure sense sang. I, de sang, de moment, no se’n pot fabricar i tampoc no hi ha cap mena de substitut possible. Quan a una persona li falta sang, només en pot rebre d’una altra persona. En un hospital s’han de fer transfusions de sang contínuament per moltes raons: quan hi ha hemorràgies, en càncers, quan a algú li falten components de la sang, i en infinitat de situacions més. Per això en falta, i per això són tan importants les donacions. També és molt important, doncs, assabentar-se de quan hi ha campanyes de donació de sang, i participar-hi, ja que aquestes donacions, anònimes i voluntàries, salven la vida de molta gent. Quan es dóna sang, s’ajuda, com a mínim, a tres persones, ja que cada bossa de sang se separa en tres bosses diferents per a cada component que forma la sang. En resum, amb una punxada i 10 minuts s’ajuda a salvar, com a mínim, tres vides. Evidentment, aquest fet no resulta gens perillós per al donant, ja que al cap de quatre o cinc hores es recupera totalment el volum sanguini; els glòbuls blancs, al cap de dotze hores; les plaquetes, al cap de tres dies, i el que triga més són els glòbuls vermells, que no es recuperen fins al cap de dos mesos, cosa que fa que les dones només puguin donar sang tres vegades l’any, i els homes, quatre. Malgrat que donar sang sigui tan senzill com imprescindible, només un 10% de la gent és donant. Però, quan arribem als 65 anys, 4 de cada 10 de nosaltres n’haurem necessitat. 31valors
Page 1: FOTO: XEVI NOYA L'ARTICLE L'ARTICLE
Page 4 and 5: 4valors EDITORIAL El dinar de Nadal
Page 6 and 7: per començar 6valors L'enginyer de
Page 8 and 9: per començar 8valors des de l'alta
Page 10 and 11: per començar 10valors L'Àvia Reme
Page 12 and 13: els consells de l'Àvia Remei La il
Page 14 and 15: els consells de l'Àvia Remei L'aco
Page 16 and 17: 16valors els consells de l'Àvia Re
Page 18 and 19: 18valors els consells de l'Àvia Re
Page 20 and 21: 20valors el dinar de Nadal | el "ve
Page 22 and 23: 22valors el dinar de Nadal | el Com
Page 24 and 25: el dinar de Nadal | els millors ref
Page 26 and 27: ART El matís després del negre E
Page 28 and 29: propostes 28valors VIATGES Caps d'A
Page 32 and 33: valors DESITJO SUBSCRIURE'M A LA RE
Page 34 and 35: per acabar moment valors | Montserr

Descarrega en PDF - Valors.org

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?