Descarrega en PDF - Valors.org
Descarrega en PDF - Valors.org
Descarrega en PDF - Valors.org
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
FOTO: XEVI NOYA<br />
L'ARTICLE L'ARTICLE DEL MES MES<br />
"El Comerç Just i<br />
l'OMC", de Josep<br />
Lluís Escobedo<br />
(Alternativa 3)<br />
mom<strong>en</strong>tVALORS<br />
Conviure amb<br />
la malaltia de<br />
l'Alzheimer<br />
alors<br />
Any III<br />
Núm. 23<br />
G<strong>en</strong>er G<strong>en</strong>er 2006<br />
2,50 euros 2006<br />
2,50 euros<br />
A l'<strong>en</strong>torn<br />
de la taula<br />
Cada Cada part del Dinar Dinar de Nadal és una<br />
petita metàfora de la nostra vida<br />
INCLOU ELS ELS CONSELLS CULINARIS DE L'ÀVIA REMEI<br />
valors.<strong>org</strong>
El dinar de Nadal<br />
EN PORTADA<br />
10-<br />
24<br />
5<br />
El Comerç Just i la OMC<br />
El director de compres de l'ONG<br />
Alternativa 3, Josep Lluís Escobedo,<br />
<strong>en</strong>s parla a l'article del mes de les<br />
peticions que han fet els països del<br />
Sud a la cimera de Hong Kong de<br />
l'Organització Mundial del Comerç<br />
(OMC).<br />
valors<br />
REVISTA MENSUAL DE REFLEXIÓ I DIÀLEG<br />
Número 23. G<strong>en</strong>er 2005<br />
Pàgina web: http://valors.<strong>org</strong><br />
EDITA Associació Cultural <strong>Valors</strong><br />
DIRECCIÓ Maria Coll i Joan Salicrú<br />
CONSELL DE REDACCIÓ Joaquim Brust<strong>en</strong>ga,<br />
Jordi Cussó, Dolors Fernàndez, Xavier Manté,<br />
Marta Masdeu, Eulàlia Puigderrajols i Marc de San<br />
Pedro<br />
REDACCIÓ Laura Arias i Xavier Noya<br />
CAP D'OPINIÓ Joaquim Brust<strong>en</strong>ga<br />
XEVI NOYA<br />
De l'àpat que tots fem per dinar el dia 25 o per sopar el dia 24 al<br />
vespre se'n pod<strong>en</strong> treure molts <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>ts. En un monogràfic de<br />
caire especial hem demanat als nostres col·laboradors que extreguin<br />
un valor de cada part d'aquest àpat. La popular cuinera Àvia Remei,<br />
a més, <strong>en</strong>s aconsella perquè res no falli culinàriam<strong>en</strong>t parlant.<br />
25<br />
'Feliz Navidad'<br />
La crítica de<br />
cinema Judith<br />
Vives <strong>en</strong>s<br />
recomana un<br />
film amb<br />
missatge pacifista per aquestes<br />
dates nadal<strong>en</strong>ques.<br />
HI HAVIA UNA VEGADA... Roser Trilla<br />
COL·LABORADORS Joaquim Amargant,<br />
Ramon Bassas, Josep Maria Cusachs, Francesc<br />
Grané, Nicolau Guanyab<strong>en</strong>s, Xavier Manté, Joan<br />
Pera, Eulàlia Puigderrajols, Ramon Salicrú, Josep<br />
Maria Solà i Judith Vives<br />
HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO<br />
Joan Bellavista, Josep Lluís Escobedo, Maria<br />
Dolors Fernández, Jordi Quintas, Núria Radó i<br />
Ramon Roca<br />
DIBUIXOS Àlex Valls i Javier García<br />
EDICIÓ i CORRECIÓ Anna Olm i Rita Tudela<br />
PER COMENÇAR<br />
sumari | g<strong>en</strong>er 2006<br />
4 Editorial | El dinar de Nadal.<br />
5 L'article del mes | El Comerç Just i la OMC. Josep<br />
Lluís Escobedo.<br />
6-7 Fòrum | L'<strong>en</strong>ginyer dels pobres. Joan Bellavista.<br />
Cada ovella al seu corral?. Toni Codina. Els drets dels<br />
altres. Jordi Quintas. Qui té por del sil<strong>en</strong>ci?. Grup<br />
promotor dels Deu Minuts de Sil<strong>en</strong>ci per escoltar el Nadal.<br />
8 Des de l'altar | Només v<strong>en</strong>em llavors... Ramon Roca.<br />
8 Fullejant el diari | Immigració. Marta Masdeu.<br />
8 ContraVALORS | La tardor Xavier Manté.<br />
9 La columna de Joan Pera | Els valors del Nadal. J.P.<br />
9 Escala de valors | El consum com a recerca espitirual. F. Grané<br />
MONOGRÀFIC<br />
10-23 El dinar de Nadal<br />
12 La il·lusió de que tot quedi bé. M. D. Fernàndez.<br />
13 Parar taula el dia de Nadal. Maria Roser Trilla.<br />
14 L'acollim<strong>en</strong>t dels com<strong>en</strong>sals. Joaquim Brust<strong>en</strong>ga.<br />
15 La fraternitat: tots a taula!. Marc de San Pedro.<br />
16 Escudella i carn d'olla. Ramon Salicrú.<br />
17 Segon plat del dinar de Nadal. E. Puigderrajols.<br />
18 La dolçor dels alim<strong>en</strong>ts. Nicolau Guanyab<strong>en</strong>s.<br />
19 L'alegria del brindis. Xavier Manté.<br />
20 El mom<strong>en</strong>t dels més petits. Maria Coll.<br />
21 Gaudir de la bona conversa. Laura Arias.<br />
22 Fins la propera vegada. Ramon Bassas.<br />
21 L'hora de r<strong>en</strong>tar els plats. Jordi Cussó.<br />
PROPOSTES<br />
25 Cinema | 'Feliz Navidad'. Judith Vives.<br />
25 Llibres |Aprofitant l'avin<strong>en</strong>tesa. Josep Maria Solà.<br />
26 Art|El matís després del negre. Ramon Bassas.<br />
26 Teatre|Quan el teatre només és espectacle. J.M.Cusachs<br />
27 Propostes atípiques |Deixa't perdre per la<br />
Cavalcada. Eulàlia Puigderrajols.<br />
27 Música | Nadales també a l'Ori<strong>en</strong>t Mitjà. M.Salicrú.<br />
28 Viatges| Caps d'Any a la "ciutat eterna". J. Amargant.<br />
29 Teatre| Els altres Pastorets de Catalunya. J. S.<br />
29 Solidaritat| Canalsolidari.<strong>org</strong>. M. C.<br />
PER ACABAR...<br />
29 Sabies que... | abans al dinar de Nadal els n<strong>en</strong>s<br />
recitav<strong>en</strong> els seus propis poemes? N. Guanyab<strong>en</strong>s<br />
29 Petites coses per canviar el món | Treballar<br />
desinteressadam<strong>en</strong>t. Ramon Salicrú.<br />
30 L'altra cara de la ciència | El líquid necessari. N.R.<br />
29 Una carta des de... | Ginebra (Suïssa). G. Manau.<br />
31 mom<strong>en</strong>tVALORS | Montserrat Xifré. Conviure amb<br />
la malaltia. Laura Arias.<br />
FOTOGRAFIA Toni Canal, Xavier Noya i Laia<br />
Alonso<br />
COMPAGINACIÓ Joan Salicrú<br />
PÀGINA WEB Víctor Sancho i Jonatan López<br />
IMPRESSIÓ Impremta Prims<br />
COMPTABILITAT Engràcia Carlos<br />
PUBLICITAT Carme Itxart<br />
DISTRIBUCIÓ Raul García<br />
ADREÇA C/ Sant Josep, 18-20 08302-Mataró<br />
Tel. 620.749.138 FAX 93.798.62.59<br />
ADREÇA ELECTRÒNICA redaccio@valors.<strong>org</strong><br />
DIPÒSIT LEGAL B-6206-2004<br />
3valors
4valors<br />
EDITORIAL<br />
El dinar de Nadal<br />
A<br />
Catalunya el dinar del dia de Nadal és un gran esdev<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t. A casa<br />
nostra no hi ha massa costum de celebrar el sopar de “Nochebu<strong>en</strong>a”,<br />
això és més <strong>en</strong> altres zones de l’Estat Espanyol. Els catalans celebrem<br />
el dia de Nadal amb un bon dinar i l’àpat d’aquest dia, que reuneix a<br />
tota la família, no és un àpat qualsevol, seguram<strong>en</strong>t deu ser un dels<br />
més importants de tot l’any. A taula, aquest dia no hi pot faltar ningú, i si per<br />
alguna raó algu és abs<strong>en</strong>t, la seva cadira buida fa s<strong>en</strong>tir malam<strong>en</strong>t a tots el<br />
com<strong>en</strong>sals.<br />
És tradicional m<strong>en</strong>jar escudella i carn d’olla. Amb el suc escorregut del bullit es<br />
fa la sopa de galets, l’escudella. Cal anotar que <strong>en</strong> la confecció d’aquesta m<strong>en</strong>ja<br />
no hi pot faltar, el bou, el be, el porc i la gallina, així com la pilota, a més de patates,<br />
col, pastanaga i si voleu que us quedi b<strong>en</strong> blanca, aixafeu mongetes seques<br />
cuites s<strong>en</strong>se pela i les barregeu amb el bullit. Tot seguit cal m<strong>en</strong>jar el rostit,<br />
pollastre, capó o gall d’indi, mantes vegades amb un farcit de pomes, prunes,<br />
panses, pinyons, posat dins el rostit. I, les postres, torrons, neules, tot acompanyat<br />
d’un bon vi i cava de la nostra terra.<br />
No es pod<strong>en</strong> perdre les bones tradicions, perquè -<strong>en</strong>tre d'altres coses- totes<br />
elles configur<strong>en</strong> un país. Tot aquest ambi<strong>en</strong>t que <strong>en</strong>volta el dinar de nadal crea<br />
festa i <strong>en</strong>s fa viure mom<strong>en</strong>ts memorables que rest<strong>en</strong> gravats a la memòria del cor,<br />
on guardem aquelles coses que no s’oblid<strong>en</strong>. Des de temps antics, les coses<br />
importants s’han celebrat al voltant d’una taula, amb un bon àpat i compartint la<br />
joia dels amics. Aquestes trobades són una dim<strong>en</strong>sió ess<strong>en</strong>cial de la vida humana,<br />
<strong>en</strong>s fan experim<strong>en</strong>tar vivències de mutua compr<strong>en</strong>sió, d’espontaneïtat, de<br />
caliu humà i de comunicació fraternal, que masses vegades no sabem expresar <strong>en</strong><br />
la quotidianitat de la vida. El fet de trobar-se al voltant d’una taula és un acte de<br />
relació i d’amistat.<br />
En una societat cada vegada més individualista i fragm<strong>en</strong>tada no hi ha dubte<br />
que el dinar de Nadal és un espai que crea família, que estableix llaços de veritable<br />
fraternitat. Bon profit.<br />
L'ACUDIT. Àlex Valls<br />
LA FRASE<br />
VALORS A L'ALÇA<br />
Salut:<br />
El 77% dels<br />
catalans<br />
considera<br />
positiva la<br />
nova llei<br />
antitabac<br />
(El Punt,<br />
17/12/2005)<br />
VALORS A LA BAIXA<br />
Compromís<br />
social: Només el<br />
26% dels joves<br />
catalans <strong>en</strong>tre<br />
18 i 29 anys<br />
particip<strong>en</strong> a<br />
una associació<br />
(Avui,<br />
13/12/2005)<br />
"L’actualitat és una mirada a la realitat que cada dia s’assembla més als videojocs. Saltem d’una pantalla a<br />
l’altra s<strong>en</strong>se acabar cap partida". Albert Sáez, subdirector del diari 'Avui'
L'ARTICLE DEL MES<br />
Cal respectar<br />
la necessitat<br />
de sobirania<br />
alim<strong>en</strong>tària<br />
de tot país i<br />
reconèixer<br />
que el dret a<br />
l'alim<strong>en</strong>tació<br />
no és una<br />
mercaderia,<br />
sinó una<br />
necessitat<br />
El Comerç Just i la OMC<br />
Entre els dies 13 i 18 de desembre de<br />
2005, a Hong Kong se celebra la Sis<strong>en</strong>a<br />
Conferència Ministerial de la<br />
OMC (Organització Mundial del Comerç).<br />
A les últimes reunions de la<br />
OMC, a Seattle i Cancún, els països<br />
més pobres, agrupats, han reclamat canvis profunds<br />
<strong>en</strong> el funcionam<strong>en</strong>t d’aquesta institució,<br />
abans de poder acceptar cap més acord. Esperem<br />
que durant aquesta Conferència també sigui així.<br />
Des d’Alternativa3, donem total suport a les reclamacions<br />
de canvis a la OMC que fan els països<br />
del Sud, que es pod<strong>en</strong> sintetitzar <strong>en</strong> els segü<strong>en</strong>ts<br />
punts:<br />
· Canvis <strong>en</strong> el mètode de decisió, que el facin<br />
més democràtic.<br />
- La teoria diu que la unanimitat de tots els<br />
membres és necessària per a pr<strong>en</strong>dre qualsevol<br />
decisió important. La realitat és que els països<br />
empobrits sempre t<strong>en</strong><strong>en</strong> al m<strong>en</strong>ys un punt vulnerable<br />
<strong>en</strong> la seva relació amb els EUA, la UE i/<br />
o Japó (exportacions, ajuda, deute o préstecs<br />
de l’FMI).<br />
- Es negocia constantm<strong>en</strong>t a la seu de la OMC<br />
a Ginebra, i allà només són pres<strong>en</strong>ts els països<br />
que es pod<strong>en</strong> permetre t<strong>en</strong>ir-hi una delegació<br />
perman<strong>en</strong>t, per a molts països del Sud no és així.<br />
· At<strong>en</strong>dre a la falta de liberalització dels<br />
sectors agrícoles d’Estats Units i la Unió Europea.<br />
A l’hemisferi Sud hi viu<strong>en</strong> el 87% dels camperols<br />
del món. L’agricultura és la base de l’economia<br />
dels països més pobres del planeta.<br />
Però els països del Nord tanqu<strong>en</strong> els seus mercats<br />
als productes agrícoles del Sud, amb aranzels<br />
i altres barreres. El sucre, amb aranzels que<br />
pod<strong>en</strong> ser d’<strong>en</strong>tre el 80 i 100%, n’és un exemple<br />
clar. A més, els països del Nord inund<strong>en</strong> els<br />
mercats internacionals amb els exced<strong>en</strong>ts de les<br />
seves sobreproduccions agrícoles. Aquests exced<strong>en</strong>ts<br />
són causat per les subv<strong>en</strong>cions a la<br />
producció i a la exportació.<br />
· Respectar la necessitat de sobirania alim<strong>en</strong>tària<br />
de tot país. Reconèixer que el dret a la<br />
per com<strong>en</strong>çar<br />
Josep Lluís Escobedo<br />
alim<strong>en</strong>tació no és una mercaderia, sinó una<br />
necessitat.<br />
El relator especial de les Nacions Unides per<br />
al Dret a la Alim<strong>en</strong>tació, Jean Ziegler, constata<br />
que el número de persones desnutrides al món<br />
ha augm<strong>en</strong>tat l’últim any de 840 a 852 milions<br />
de persones. Urgeix garantir que les normes internacionals<br />
de comerç no am<strong>en</strong>acin el dret a la<br />
alim<strong>en</strong>tació.<br />
· Exigir una OMC que no estigui al servei de<br />
les corporacions transnacionals.<br />
L’informe publicat el 15 de juny de 2000 per<br />
la Subcomissió de la promoció i de la protecció<br />
dels drets humans de la ONU deia: “La OMC<br />
està gairebé totalm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> mans de les societats<br />
transcontin<strong>en</strong>tals privades”. A l’acta de Marrakech,<br />
<strong>en</strong> què es va constituir la OMC, es deia<br />
que s’havia de promoure un comerç “no discriminatori”,<br />
“més lliure” i, <strong>en</strong>cara hi ha més,<br />
“més avantatjós pels països m<strong>en</strong>ys avançats”.<br />
· Afavorir les condicions necessàries que<br />
possibilitin el des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t sost<strong>en</strong>ible als<br />
països pobres.<br />
Perquè una indústria incipi<strong>en</strong>t pugui créixer i<br />
des<strong>en</strong>volupar-se, el país que l’acull ha de t<strong>en</strong>ir<br />
el dret a protegir-la. Només protegint inicialm<strong>en</strong>t<br />
la indústria clau per a una economia es pot g<strong>en</strong>erar<br />
una base sòlida sobre la qual obrir-se després<br />
al mercat internacional. Per exemple, el sector<br />
del cotó de Burkina Faso, un dels productes<br />
clau de la seva economia, pateix una greu crisi,<br />
perquè ha de competir amb el cotó exportat des<br />
dels Estats Units.<br />
· Reclamar que s’inclogui la mobilitat de mà<br />
d’obra <strong>en</strong> el “lliure comerç” promulgat per la<br />
OMC. També els av<strong>en</strong>ços <strong>en</strong> ciència i tecnologia,<br />
posant-los al servei de la humanitat, <strong>en</strong>lloc<br />
de, com s’està f<strong>en</strong>t, reforçar la protecció<br />
de la propietat intel·lectual.<br />
Josep Lluís Escobedo és director<br />
de compres d'Alternativa3<br />
www.alternativa3.com<br />
alternativa3@alternativa3.com<br />
5valors
per com<strong>en</strong>çar<br />
6valors<br />
L'<strong>en</strong>ginyer dels pobres<br />
Joan Bellavista<br />
M<strong>en</strong>tre esmorzava a corre cuita un cafè<br />
amb llet al bar de la cantonada, he obert<br />
el diari i he llegit: “Jon Cortina: es va<br />
preparar com <strong>en</strong>ginyer per servir als rics,<br />
però va donar completam<strong>en</strong>t la seva vida<br />
als més pobres de El Salvador”.<br />
La frase m’ha impactat, potser perquè<br />
els <strong>en</strong>ginyers o <strong>en</strong>ginyeres no acostumem<br />
a aparèixer <strong>en</strong> les notícies de les<br />
labors humanitàries. Són més visibles els<br />
professionals de la medicina, l’educació,<br />
les ciències socials, etc . I perquè la frase<br />
pressuposa un cert judici de valor <strong>en</strong><br />
el s<strong>en</strong>tit de relacionar l’<strong>en</strong>ginyeria com<br />
un servei als rics, al capital, als qui t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
recursos per pagar la tecnologia. Per tant,<br />
m’he s<strong>en</strong>tit al·ludit com <strong>en</strong>ginyer, i m’he<br />
rebel·lat contra aquesta presumpció de<br />
servei als rics. L’<strong>en</strong>ginyeria és una eina<br />
als servei de les persones i la societat.<br />
Les infrastructures, l’accés a l’aigua potable,<br />
el sanejam<strong>en</strong>t, les vies de comunicació<br />
i transport, l’<strong>en</strong>ergia sost<strong>en</strong>ible i a<br />
l’abast de tothom, etc... són elem<strong>en</strong>ts<br />
bàsics de suport per a l’activitat humana<br />
i la seva salut i b<strong>en</strong>estar. Per tant, ser<br />
<strong>en</strong>ginyer pot ser una forma molt útil de<br />
servir a la societat i especialm<strong>en</strong>t als més<br />
necessitats. En el cas dels països sub-<br />
Cada ovella al seu corral?<br />
Antoni Codina<br />
Des de b<strong>en</strong> petits hem s<strong>en</strong>tit aquesta frase<br />
estereotipada per indicar que Nadal<br />
és una festa que agrupa les famílies,<br />
esborra rancúnies, revifa bons s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>ts,<br />
et fa recordar els que estan lluny<br />
i els que ja no hi són.<br />
Les mares de família, anys <strong>en</strong>rere<br />
passav<strong>en</strong> llargues hores davant dels<br />
fogons preparant l’extraordinari dinar de<br />
Nadal... A partir d’aquest ritual culinari<br />
es prepara i s’<strong>en</strong>galana la taula i van arribant<br />
totes “les ovelles” per gaudir d’aquesta<br />
llarga convivència <strong>en</strong> la llar. Després<br />
vindrà el mom<strong>en</strong>t de liquidar els<br />
des<strong>en</strong>volupats és potser una de les prioritats<br />
ess<strong>en</strong>cials que qualsevol govern responsable<br />
que vulgui servir la seva g<strong>en</strong>t<br />
ha de impulsar.<br />
Tanmateix, impulsat per aquesta frase<br />
d’obertura, he seguit llegint la notícia i<br />
he conegut breum<strong>en</strong>t la trajectòria professional<br />
de Jon Cortina. Nascut a Bilbao<br />
el 8 de desembre de 1934 anys estudià<br />
teologia a Francfort, es feu jesuïta, i<br />
se n’anà a estudiar <strong>en</strong>ginyeria als Estats<br />
Units. Dedicà la seva tesi als movim<strong>en</strong>ts<br />
sísmics de El Salvador, va visitar el país<br />
i allí es quedà per sempre. Va construir<br />
pous, ponts, va obrir camins, per les<br />
poblacions humils del país. En comptes<br />
de teoritzar, com seria propi d’un intel·lectual,<br />
ell posava la seva extraordinària<br />
intel·ligència i s<strong>en</strong>sibilitat al servei<br />
de la comunitat <strong>en</strong> obres pràctiques i<br />
d’una utilitat directa. Company de Ignacio<br />
Ellacuría, que va ser assassinat pels<br />
esquadrons de la mort, ell i Jon Sobrino<br />
van sobreviure a la massacre. Lluny de<br />
fugir seguir<strong>en</strong> més compromesos amb el<br />
servei als pobres. Més <strong>en</strong>davant es comprometé<br />
amb el rescat de les víctimes de<br />
la guerra civil de El Salvador i fundà l’associació<br />
Prorecerca. Des d’aquest <strong>org</strong>a-<br />
alim<strong>en</strong>ts i regar-los amb vins i caves. Del<br />
cafè, herbes i licors, ve la llarga sobretaula.<br />
Després arriba el mom<strong>en</strong>t de les disfresses<br />
per reproduir l’esc<strong>en</strong>a del naixem<strong>en</strong>t<br />
i <strong>en</strong> alguns casos arriba el “caga<br />
tió” o els petits regals de “l’amic invisible”.<br />
Així és com “les ovelles” gaudeix<strong>en</strong><br />
del seu “corral”. I nosaltres, els adults,<br />
lògicam<strong>en</strong>t, no <strong>en</strong>s hem de quedar només<br />
contemplant el pessebre, sinó que a partir<br />
del pessebre, hem de fer que el nostre<br />
Nadal sigui solidari ajudant d’una manera<br />
concreta el qui més ho necessitin i<br />
"La imatge de Cortina<br />
era, però, seductora:<br />
se'l veia escoltant la<br />
g<strong>en</strong>t humil"<br />
nisme va alliberar més de 300 infants que<br />
havi<strong>en</strong> estat robats als seus pares pobres<br />
i que er<strong>en</strong> “<strong>en</strong>greixats” <strong>en</strong> “casas<br />
de <strong>en</strong>gorde de bebés” per després ser<br />
v<strong>en</strong>uts a famílies riques <strong>en</strong> adopció. Jon<br />
Cortina va morir el 12 de desembre a ciutat<br />
de Guatemala als 71 anys d’un vessam<strong>en</strong>t<br />
cerebral.<br />
Sinceram<strong>en</strong>t, al final de la lectura he<br />
p<strong>en</strong>sat: quina vida més aprofitada. A la<br />
plana del costat hi havia unes fotos de<br />
Zapatero i Rajoy discutint-se. També són<br />
g<strong>en</strong>t compromesa i que compleix una<br />
labor socialm<strong>en</strong>t indisp<strong>en</strong>sable. La imatge<br />
de Jon Cortina era, però, seductora: se’l<br />
veia escoltant la g<strong>en</strong>t humil, amb una mirada<br />
amable i at<strong>en</strong>ta, que respirava pau i s<strong>en</strong>zillesa.<br />
Què voleu que us digui, no són imatges<br />
comparables, ni té s<strong>en</strong>tit fer valoracions<br />
sobre persones <strong>en</strong> circumstàncies<br />
tan difer<strong>en</strong>ts, però el meu cor em deia:<br />
“Jon , tu sí que l’has <strong>en</strong>devinada!”.<br />
Joan Bellavista és <strong>en</strong>ginyer<br />
Caritas o altres <strong>org</strong>anitzacions.<br />
Però això de “per Nadal cada ovella al<br />
seu corral” per a molts ha caigut <strong>en</strong> el<br />
tòpic. Cada vegada més, “el corral” està<br />
<strong>en</strong> el restaurant. Però un dinar <strong>en</strong> un<br />
Restaurant, per més ambi<strong>en</strong>tat que el<br />
tinguin, mai pot t<strong>en</strong>ir l’escalf de la<br />
convivència <strong>en</strong> la llar.<br />
Hem de lluitar contracorr<strong>en</strong>t, perquè<br />
el consumisme no <strong>en</strong>s ofegui. No deixem<br />
que els llumets, les musiquetes, la buidor<br />
dels eslògans televisius, la mesquinesa<br />
de la publicitat que <strong>en</strong>s aboca cap al des<strong>en</strong>frè<br />
des regals estèrils, <strong>en</strong>s <strong>en</strong>telin l’autèntic<br />
s<strong>en</strong>tit del Nadal. Deixem que Jesús<br />
r<strong>en</strong>eixi de nou <strong>en</strong> cada cor i <strong>en</strong> cada<br />
llar.<br />
col·laborant de forma extraordinària amb Antoni Codina és empresari
Els drets dels altres<br />
Jordi Quintas<br />
El proppassat 10 de desembre es va<br />
celebrar el Dia dels Drets Humans, internacionalm<strong>en</strong>t.<br />
Amb aquest motiu, els síndics<br />
de greuges i def<strong>en</strong>sors locals de Catalunya<br />
van difondre un manifest que,<br />
<strong>en</strong> síntesi, v<strong>en</strong>ia a dir que no podem anar<br />
per la vida actuant com si els nostres<br />
drets estiguessin per damunt dels drets<br />
dels altres. Això m’ha fet reflexionar tot<br />
repassant m<strong>en</strong>talm<strong>en</strong>t diverses actituds<br />
viscudes l’altre dia, <strong>en</strong> tornant de Barcelona<br />
i que em van fer s<strong>en</strong>tir malam<strong>en</strong>t.<br />
I m’hi han fet s<strong>en</strong>tir perquè un, més aviat<br />
de caràcter tímid i molt poc amic d’<strong>en</strong>taular<br />
discussions, es troba com impot<strong>en</strong>t<br />
davant de certes actituds.<br />
En el tr<strong>en</strong> que v<strong>en</strong>ia de Barcelona, un<br />
passatger es queixava perquè durant el<br />
trajecte un músic ambulant tocava una<br />
musiqueta i després passava el platet. I<br />
això vulnerava els seus drets al veure’s<br />
forçat a escoltar una música que ell no<br />
havia demanat. M<strong>en</strong>trestant, però, aquest<br />
ciutadà ocupava còmodam<strong>en</strong>t un<br />
sei<strong>en</strong>t reservat per a g<strong>en</strong>t gran i dones<br />
embarassades m<strong>en</strong>tre una s<strong>en</strong>yora d’edat<br />
avançada viatjava dreta dos metres<br />
més <strong>en</strong>llà. Quan, <strong>en</strong> arribar a la meva<br />
estació de destí em disposava a baixar,<br />
vaig haver d’apartar-me perquè unes no-<br />
Qui té por del sil<strong>en</strong>ci?<br />
ies que voli<strong>en</strong> pujar em tapav<strong>en</strong> la sortida,<br />
conv<strong>en</strong>çudes, probablem<strong>en</strong>t, dels<br />
seus drets de poder pujar al tr<strong>en</strong> s<strong>en</strong>se<br />
trobar cap obstacle. En voler agafar l’asc<strong>en</strong>sor<br />
que m’havia de pujar de l’andana<br />
al vestíbul, la dona que hi havia <strong>en</strong>trat<br />
uns segons abans ja havia premut el botonet<br />
i m’havia tancat la porta automàtica<br />
literalm<strong>en</strong>t als nassos.<br />
Un cop a dalt, un noiet adolesc<strong>en</strong>t<br />
ll<strong>en</strong>çava al terra, s<strong>en</strong>se <strong>en</strong>vermellir ni un<br />
bri, l’embolcall del pastisset industrial<br />
que es cruspia. I a la sortida, una colla<br />
de g<strong>en</strong>t que esperava el bus urbà i que<br />
no mant<strong>en</strong>ia cap cua <strong>org</strong>anitzada, quan<br />
aquest va arribar tothom volia pujar primer<br />
<strong>en</strong>cara que fos a cops de colze: I<br />
llavors, a la vista de tot plegat, vaig dubtar<br />
<strong>en</strong>tre creure que potser havia tingut<br />
un mal dia o és que les coses anav<strong>en</strong> així<br />
habitualm<strong>en</strong>t.<br />
I ara, reflexionant, m’he recordat dels<br />
liturgistes habituals de la queixa perman<strong>en</strong>t:<br />
sempre creu<strong>en</strong> que els seus drets<br />
estan per damunt de tot. Es queix<strong>en</strong> del<br />
difícil trànsit rodat quan m<strong>en</strong><strong>en</strong> un automòbil<br />
–“i a sobre haig de pagar l’impost<br />
de circulació!”- però no vacil·l<strong>en</strong> g<strong>en</strong>s ni<br />
mica a deixar estacionat el seu vehicle<br />
damunt la vorera impedint o dificultant<br />
Grup promotor dels 'Deu Minuts de Sil<strong>en</strong>ci per Escoltar el Nadal'<br />
Estem mal acostumats. Necesitem omplir-nos<br />
de sorolls i d’activitats fr<strong>en</strong>ètiques<br />
per saber que estem aprofitant el<br />
temps, que vivim el mom<strong>en</strong>t. Ens costa<br />
conviure amb el sil<strong>en</strong>ci. El sil<strong>en</strong>ci <strong>en</strong>s<br />
avorreix, o <strong>en</strong>s desempara, o <strong>en</strong>s fa s<strong>en</strong>tir<br />
desocupats. O tot alhora. El sil<strong>en</strong>ci<br />
<strong>en</strong>s retroba amb la nostra solitud. Associem<br />
el sil<strong>en</strong>ci amb la buidor, amb la<br />
desocupació. El sil<strong>en</strong>ci <strong>en</strong>s incomoda.<br />
Però també sabem que per gaudir millor<br />
de la vida <strong>en</strong>s cal el sil<strong>en</strong>ci. Per no deixar<br />
que les coses passin s<strong>en</strong>se que <strong>en</strong>s sobtin.<br />
Per retrobar-nos, just al mateix punt<br />
on sempre <strong>en</strong>s perdem de vista. Per fer<br />
una reflexió ser<strong>en</strong>a, s<strong>en</strong>se pressions,<br />
s<strong>en</strong>se compromisos. Una reflexió intima.<br />
Ens cal el sil<strong>en</strong>ci per pr<strong>en</strong>dre decisions.<br />
El sil<strong>en</strong>ci <strong>en</strong>s permet escoltar. Més <strong>en</strong>llà<br />
del brogit. Sil<strong>en</strong>ci per conèixer. Per discernir<br />
Per difer<strong>en</strong>ciar allò que és important<br />
d’allò que és banal. Sil<strong>en</strong>ci per decidir.<br />
Saber cap a on anem. Saber què volem.<br />
Per actuar amb llibertat i amb intel·ligència.<br />
O <strong>en</strong>s deixem portar o som protagonistes.<br />
Nosaltres optarem pel segon.<br />
La nostra oposició és contra la banalitat.<br />
Contra la simplicitat. No volem que<br />
per com<strong>en</strong>çar<br />
"Els nostres drets<br />
comport<strong>en</strong> deures<br />
per als altres"<br />
el pas de vianants, cotxets i cadires de<br />
rodes. I etcètera i etcètera.<br />
I ara direu: “Escolta, mira, d’acord, però<br />
els Drets Humans de referència són uns<br />
altres, i la seva conculcació és molt més<br />
important”. Doncs sí, ja ho sé. Però dels<br />
Drets Humans que es conculqu<strong>en</strong> cada<br />
dia –explotació sexual i esclavitud de<br />
dones i m<strong>en</strong>ors, det<strong>en</strong>cions arbitràries,<br />
tortures, guerres absolutam<strong>en</strong>t injustes,<br />
segrestos, mobbing... -ja <strong>en</strong> parl<strong>en</strong> els<br />
notables i els mitjans de comunicació<br />
habitualm<strong>en</strong>t-. Jo només pret<strong>en</strong>ia recordar<br />
que els nostres drets comport<strong>en</strong><br />
deures pels altres i que els drets dels<br />
demés només podran ser assolits <strong>en</strong> la<br />
mesura que jo exerceixi els meus deures.<br />
Només pret<strong>en</strong>ia col·laborar a crear consciència<br />
ciutadana <strong>en</strong> aquest s<strong>en</strong>tit. Malauradam<strong>en</strong>t,<br />
però, els lectors d’aquest<br />
text seguram<strong>en</strong>t ja n’estan, de consci<strong>en</strong>ciats.<br />
Els que no sé si ho estan són els<br />
que no el llegiran.<br />
Jordi Quintas és <strong>en</strong>ginyer tècnic<br />
aquest Nadal passi s<strong>en</strong>se sobtar-nos,<br />
que sigui un Nadal més. No volem que la<br />
vida <strong>en</strong>s passi s<strong>en</strong>se adonar-nos-<strong>en</strong>. I<br />
per això recorrem al sil<strong>en</strong>ci; per escoltar,<br />
per conèixer, per escollir, per caminar, per<br />
viure.<br />
Sil<strong>en</strong>ci per optar per la pau, per la justícia<br />
i per la llibertat.<br />
Nosaltres no t<strong>en</strong>im por del sil<strong>en</strong>ci.<br />
Moltes gràcies.<br />
Els Deu Minuts de Sil<strong>en</strong>ci per Escoltar<br />
el Nadal són una activitat que<br />
s'<strong>org</strong>anitza a Mataró cada 24 de<br />
desembre a les 7 de la tarda a la<br />
plaça de Santa Anna des de l'any 2000<br />
7valors
per com<strong>en</strong>çar<br />
8valors<br />
des de l'altar<br />
Només v<strong>en</strong>em llavors...<br />
Ramon Roca<br />
Un dia, un noi va somiar que <strong>en</strong>trava<br />
<strong>en</strong> un gran magatzem. Darrera el taulell hi<br />
havia un àngel. Tot decidit, va preguntar:<br />
"Que v<strong>en</strong>eu aquí?". "Tot el que desitgis…",<br />
respongué l’àngel. Aleshores el<br />
noi va com<strong>en</strong>çar la seva llista de peticions:<br />
"-Doncs voldria... la fi de totes les guerres,<br />
un comerç internacional més just, més<br />
amor a les famílies, més paciència i g<strong>en</strong>erositat<br />
amb els emigrants, m<strong>en</strong>ys contaminació<br />
a la natura, més justícia amb les<br />
persones explotades…".<br />
Així que l’àngel el va interrompre i li<br />
diu: "Ho s<strong>en</strong>to noi… Crec que no m’has<br />
<strong>en</strong>tès bé. Nosaltres no v<strong>en</strong>em fruits,<br />
només v<strong>en</strong>em llavors…".<br />
Amb aquest relat voldria afavorir una<br />
conducta positiva i unes actituds vers el<br />
“medi ambi<strong>en</strong>t”. L’estima i respecte pel<br />
medi t<strong>en</strong><strong>en</strong> gran importància <strong>en</strong> el b<strong>en</strong>estar<br />
de la persona i <strong>en</strong> la nostra qualitat de vida.<br />
La degradació i la contaminació <strong>en</strong><br />
bona part dep<strong>en</strong><strong>en</strong> dels actes personals<br />
que fan un <strong>en</strong>torn més net i habitable.<br />
La llavor és aquella realitat diminuta<br />
que va <strong>en</strong>grandint-se fins a la pl<strong>en</strong>itud.<br />
Hom diria igual d’aquells valors positius<br />
que hem assumit i amb el temps han arrelat<br />
dins nostre i són "hàbits adquirits" que<br />
vivim com “si fossin de tota la vida”.<br />
contraVALORS<br />
La tardor<br />
Xavier Manté<br />
Des de casa, a la ciutat, no podem copsar<br />
el pas de les estacions excepte que el dia<br />
s’allarga o s’escurça i si fa més fred o més<br />
calor. El paisatge de la tardor posseeix la<br />
gran riquesa. De lluny, els arbres d’un<br />
groc ocre al mig d’un bosc verd fosc són<br />
d’una bellesa especial. De més a la vora,<br />
trepitges una catifa de fulles acabades de<br />
caure al terra i veus els fruits vermells dels<br />
arbusts. I a la tarda tot és pau i tranquillitat.<br />
Tot un espectacle sinó t<strong>en</strong>s pressa.<br />
Costa trobar aquest espectacle? No, g<strong>en</strong>s.<br />
El nostre temps va deixant <strong>en</strong>rera els<br />
refer<strong>en</strong>ts culturals pagesívols i costums<br />
que se’n derivav<strong>en</strong>. Dic això perquè la<br />
meva àvia que vivia a pagès t<strong>en</strong>ia molt<br />
assumit que calia aprofitar les coses i em<br />
deia: "Nano, aquí no ll<strong>en</strong>cem res!". Alguna<br />
vegada he p<strong>en</strong>sat quina cara hauria<br />
posat la iaia Mercè si li hagués dit que era<br />
“ecologista”.…<br />
Recordo l’experiència de la recollida<br />
selectiva a Vilassar de Mar, ja fa dos cursos.<br />
Me n'<strong>en</strong>carregava personalm<strong>en</strong>t a la<br />
rectoria, de treure la brossa... I noi! H havia<br />
setmanes que no calia treure la bossa de<br />
“rebuig” de poca que n’hi havia... Per un<br />
temps <strong>en</strong> el meu cor em s<strong>en</strong>tia cofoi<br />
“d’estar a nivell europeu”.<br />
És important “sembrar” dins nostre,<br />
t<strong>en</strong>ir actituds positives de col·laboració,<br />
de paciència, d’imaginació, perseverança…<br />
també un xic de bon humor vers les<br />
iniciatives col·lectives que afavoreix<strong>en</strong><br />
reduir els residus urbans que g<strong>en</strong>erem<br />
com a societat des<strong>en</strong>volupada. Les futures<br />
g<strong>en</strong>eracions <strong>en</strong>s agrairan aquest esforç<br />
que fem i farem per deixar-los un món<br />
més net i més bonic perquè també <strong>en</strong> puguin<br />
gaudir.<br />
Ramon Roca és prevere<br />
Si <strong>en</strong> aquesta època vas al Ripollès, al<br />
Monts<strong>en</strong>y o a Olot pots trobar llocs impactants<br />
o també més a la vora.<br />
Però aquesta riquesa propera a la TV<br />
no <strong>en</strong>s la v<strong>en</strong><strong>en</strong>. Ens parl<strong>en</strong> dels boscos<br />
de Canadà o d’Àustria. Ens han ficat al<br />
cap que només allò que és insuperable i<br />
daurat <strong>en</strong>s pot satisfer i que ho hem d’aconseguir<br />
a qualsevol preu per ser feliços.<br />
De vegades sembla que se’ns hagi inoculat<br />
un virus que no <strong>en</strong>s permet gaudir<br />
d’aquestes coses que no són tan úniques<br />
fullejant el diari<br />
Immigració<br />
Marta Masdeu<br />
La Unió Europea es planteja com a repte<br />
la immigració. La difícil situació viscuda a<br />
Ceuta i Melilla, així com els problemes que<br />
hi ha hagut a França, han fet que els líders<br />
europeus dediquin una at<strong>en</strong>ció especial<br />
a aquest f<strong>en</strong>om<strong>en</strong>. Un dels objectius és<br />
treballar per la integració dels immigrants.<br />
Per respondre adequadam<strong>en</strong>t a la immigració,<br />
a casa nostra s’acaba de pres<strong>en</strong>tar<br />
una iniciativa, recollida <strong>en</strong> el docum<strong>en</strong>t<br />
Un cons<strong>en</strong>s social per a un futur de ciutadania,<br />
que també apunta algunes línies<br />
d’actuació. Es tracta d’una proposta de<br />
treball impulsada per <strong>en</strong>titats com Càritas,<br />
la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat<br />
o la Federació de Municipis de Catalunya.<br />
Pretén promoure espais de debat per fer<br />
un diagnosi de la realitat i una reflexió<br />
teòrica que permetin extreure propostes<br />
per millorar el marc legal actual. L’exclusió<br />
social dels immigrants, l’habitatge, el<br />
treball o la participació política són alguns<br />
dels aspectes a treballar. Darrera aquesta<br />
iniciativa hi ha la idea que totes les persones<br />
que form<strong>en</strong> part de la nostra societat,<br />
siguin o no immigrants, han de ser considerades<br />
ciutadans <strong>en</strong> condicions d’igualtat.<br />
Només així es pot construir una<br />
societat comuna.<br />
Marta Masdeu és periodista<br />
i que t<strong>en</strong>im a tocar. Això <strong>en</strong>s passa <strong>en</strong><br />
moltes situacions de la vida: amb l’amor<br />
de la nostra parella , amb el m<strong>en</strong>jar de cada<br />
dia, amb el cotxe... En desitjaríem un altre<br />
d’insuperable. La propaganda, la competència<br />
i els anuncis <strong>en</strong>s parl<strong>en</strong> d’amors<br />
passionals, de paisatges immortals, de<br />
cotxes que port<strong>en</strong> cap a la felicitat. Sinó<br />
<strong>en</strong>s immunitzem d’aquest virus, no podrem<br />
assaborir la felicitat quotidiana que<br />
t<strong>en</strong>im totalm<strong>en</strong>t al nostre abast.<br />
Xavier Manté és <strong>en</strong>ginyer
la columna de Joan Pera<br />
Els valors del Nadal<br />
Joan Pera<br />
L’altre dia p<strong>en</strong>sava: “Ara ve Nadal,<br />
matarem el gall. I a la tia Pepa n’hi darem<br />
un tall”.<br />
Tinc una amiga que és vegetariana, que<br />
per Nadal mata una col. El cas és matar<br />
alguna cosa.<br />
Hi ha qui celebra el Nadal: “...pero mirar<br />
como beb<strong>en</strong> los peces <strong>en</strong> el río...”<br />
(que vaja una lletra!). N’hi ha que m<strong>en</strong>g<strong>en</strong>:<br />
“panses i figues i nous i olives”<br />
(Tot són gustos). D’altres diu<strong>en</strong>: “Merry<br />
Christmas!” (que, per cert, no s’assembla<br />
g<strong>en</strong>s al nostre Bon Nadal! I que jo, de<br />
petit, p<strong>en</strong>sava que volia dir: Ja t’<strong>en</strong>viaré<br />
una postal!).<br />
Cadascú celebra el Nadal a la seva manera.<br />
Depèn del que vulgui trobar <strong>en</strong><br />
aquesta nit freda o <strong>en</strong> aquest dia assolellat<br />
de desembre; gresca, xerinola...<br />
àpats i família... retrobam<strong>en</strong>ts i..... oblits...<br />
<strong>en</strong>yorances... records.... o simplem<strong>en</strong>t les<br />
escala de valors<br />
El consum com a recerca espiritual<br />
Francesc Grané<br />
Fins on arribarà l’afany laicitzador de<br />
la g<strong>en</strong>eració amb ignorància <strong>en</strong>ciclopèdica<br />
–com deia Arangur<strong>en</strong>- <strong>en</strong> temes culturals<br />
i religiosos? Proposo al govern<br />
eliminar les vacances de Nadal i la diada<br />
de Reis. El volum de negoci és massa<br />
gran, i la fractura <strong>en</strong> els índes del consum<br />
derrocaria qualsevol govern. El laïcisme<br />
econòmic no és possible. Zygmunt Bauman<br />
afirmava ja fa anys que l’elem<strong>en</strong>t<br />
ess<strong>en</strong>cial per a la configuració de la id<strong>en</strong>titat<br />
és avui el consumisme. La difer<strong>en</strong>ciació<br />
social es produeix pel consum, no<br />
per la producció. Consumim coses, però<br />
sobretot, consumim id<strong>en</strong>titats. Que no<br />
són definitives ni tancades, sinó fugaces.<br />
La diada de Reis és la diada amb un alt<br />
contingut espiritual. De l’adoració d’un<br />
n<strong>en</strong> s<strong>en</strong>zill i amb un rerafons de continguts<br />
forts, hem passat a adorar l’ego allò<br />
llumetes i estrelletes d’una bona “juerga”.<br />
I potser <strong>en</strong>s oblidem que el millor que<br />
té el Nadal és l’esperança. I <strong>en</strong>cara que<br />
<strong>en</strong>s atipem de bones m<strong>en</strong>ges, i riem i<br />
xisclem, <strong>en</strong> el fons, allà a sota de tot ... El<br />
que volem, el que busquem, el que desitgem...<br />
és una vida nova una mica millor!<br />
I aquesta esperança d’una primavera<br />
certa és per a tothom.<br />
N<strong>en</strong>s i criatures: que és segur que ve<br />
la primavera! Adults i més grans: que és<br />
segur que florirà! Avis i grans: m’hi jugo<br />
el que vulgueu que cada flor donarà el<br />
seu fruit! Si no es per això, tot el Nadal<br />
son garlandes tan llu<strong>en</strong>ts i barates com<br />
les de Hong Kong.<br />
I potser sí que el 25 va néixer una criatura...i<br />
uns pastors el van anar a veure...<br />
i nevava <strong>en</strong> ple desert... i una dona r<strong>en</strong>-<br />
que voldríem ser, i a allò que voldríem<br />
que fóssin els altres, aquells a qui regalem.<br />
No sabem aturar el fre del comprar,<br />
perquè hi ha b<strong>en</strong> poc d’econòmic: el nostre<br />
desig és mostrar-nos, mostrar les diverses<br />
maneres del jo i mostrar la nostra<br />
part desinteressada, atrevida, barroera,<br />
av<strong>en</strong>turera... mostrar el jo i anar-nos<br />
definint. Les indústries culturals, televisió,<br />
cinema, les grans superfícies... a través<br />
de tots els consum expressem qui<br />
som i com som. Escollim l’informatiu de<br />
La2 perquè <strong>en</strong>s sembla més culte, el Francino<br />
perquè <strong>en</strong>s s<strong>en</strong>tim més “progres”,<br />
o Operación Triunfo, perquè ara toca ser<br />
romàntics i s<strong>en</strong>sibles... Tant se val el fet.<br />
Importa les justificacions i expressions<br />
que hi donem. Que <strong>en</strong>s donem. No sabem<br />
qui som, no sabem què és el que desitgem<br />
més de fons. Només sabem comprar co-<br />
"El que volem,<br />
el que busquem,<br />
és una vida nova<br />
una mica millor!"<br />
per com<strong>en</strong>çar<br />
figuera (Marrano!)...<br />
Però tot això; la màgia i la il·lusió d’una<br />
única nit a l’any...si no serveix per t<strong>en</strong>ir l’<br />
Esperança d’un rebrot de vida...no<br />
serveix per res! Si no creiem, si no esperem<br />
que una “rosa pot florir <strong>en</strong> ple desembre<br />
congelat”... Si no creiem, si no<br />
esperem que “unes blanques manetes<br />
petites com són formaran un món<br />
millor”... Ja us puc assegurar que el 25<br />
de Desembre... Fum, fum, fum! I del més<br />
negre!<br />
tava al riu... i algú cagava a sota una Joan Pera és actor<br />
ses que <strong>en</strong>s diguin a nosaltres mateixos.<br />
Vivint amb id<strong>en</strong>titats febles, canviants.<br />
Adolesc<strong>en</strong>ts i joves t<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>en</strong> la indústria<br />
del consum la forma perfecte de<br />
construir el jo. Que els papes els comprin<br />
pantalons 150 o 200 euros, amb algun<br />
forat, per s<strong>en</strong>tir-se hippies i contraculturals,<br />
per expressar la disconformitat amb<br />
el món. Però la disconformitat, la protesta<br />
o la rebelia són avui una gran indústria<br />
que fa anar l’economia del país.<br />
Ara v<strong>en</strong><strong>en</strong> rebaixes. De nou podrem<br />
construir-nos amb nous objectes. No hi<br />
ha activitat que vehiculi tantes dosis d’<strong>en</strong>ergia<br />
inmaterial, de s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>ts sincers i<br />
nobles, de recerques s<strong>en</strong>se troballa, que el<br />
consum. Espiritualitat vehiculada ara,<br />
massivam<strong>en</strong>t, través de l’economia.<br />
Francesc Grané és filòsof i periodista<br />
fgrane@eulogosmedia.com<br />
9valors
per com<strong>en</strong>çar<br />
10valors<br />
L'Àvia Remei<br />
mostrant uns<br />
torrons fets per<br />
ella mateixa.<br />
els consells de<br />
l'Àvia Remei<br />
PER J.SALICRÚ<br />
Ningú més adequat que la popular cuinera<br />
Remei Ribas per explicar-nos tot el que s'ha de<br />
t<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> compte respecte aquest important àpat<br />
des del punt de vista culinari. L'Àvia Remei és<br />
autora de tres popularíssims llibres: 'La Cuina de<br />
l'Àvia Remei', 'Plats i secrets de l'Àvia Remei' i<br />
'Àvia Remei, vull cuinar!'.
XEVI NOYA<br />
LA VAIXELLA I LA CUBERTERIA<br />
"Mira, pel que fa a la taula sempre hi ha la idea de treure<br />
aquella vaixella de l'Àvia que t<strong>en</strong>im guardada durant tot l'any.<br />
I està molt bé recuperar-la per un dia. El problema és que,<br />
com que ara tots som tan pràctics i fem servir r<strong>en</strong>taplats,<br />
amb aquest tipus de vaixelles és molt fàcil que s'esborri el<br />
dibuix dels plats. Per tant, millor no treure-la. Hem d'agafar<br />
plats que siguin pràctics i que estiguin bé. Ah, i parlant de<br />
coberteria, a part de tot allò habitual, cal no oblidar-se de<br />
El dinar<br />
de Nadal<br />
Les dates nadal<strong>en</strong>ques són un mom<strong>en</strong>t<br />
important a la vida de totes les famílies de<br />
casa nostra. I dins d'aquests dies, el més<br />
important i esperat és el dinar de Nadal o<br />
el sopar de "Nochebu<strong>en</strong>a". Per unes hores<br />
<strong>en</strong>s retrobem tots aquells amb qui<br />
compartim cognoms o asc<strong>en</strong>dència<br />
comuna i celebrem el naixem<strong>en</strong>t de Jesús.<br />
En aquest monogràfic -que té un caire<br />
especial- no <strong>en</strong>s dediquem a reflexionar<br />
sobre un sol valor sinó precisam<strong>en</strong>t sobre<br />
la multitud de lectures que permet aquest<br />
àpat. Per això hem demanat als nostres<br />
col·laboradors habituals que extreguin un<br />
valor difer<strong>en</strong>t de cada part del dinar.<br />
Aquesta és també la nostra manera de<br />
desitjar-vos un bon Nadal i una bona<br />
<strong>en</strong>trada al 2006. Com<strong>en</strong>ça el recorregut.<br />
Que vagi de gust.<br />
posar les culleretes petites pel final del dinar; així la mestressa<br />
de casa no s'haurà d'aixecar".<br />
LA DECORACIÓ<br />
"Si t<strong>en</strong>im una mica de gust posarem la taula adornada amb<br />
estovalles amb motius de Nadal o també aquelles estovalles<br />
famoses de l'àvia -<strong>en</strong> aquest cas no passa res-.<br />
Està molt bé adornar la taula amb una mica de boix grèvol,<br />
que sempre fa Nadal".<br />
11valors
els consells de<br />
l'Àvia Remei<br />
La il·lusió de que tot quedi bé<br />
Maria Dolors Fernàndez<br />
Som al mes de desembre, i <strong>en</strong> els nostres pobles i ciutats<br />
ja es nota la preparació de les Festes del Nadal. S'han<br />
muntat les fires de pessebres i ornam<strong>en</strong>ts, les botigues<br />
estan <strong>en</strong>galanades, se s<strong>en</strong>t<strong>en</strong> nadales, es v<strong>en</strong> loteria,<br />
contemplem pessebres …. Tot respira alegria i il·lusió.<br />
A les nostres llars també es viu l’ambi<strong>en</strong>t nadal<strong>en</strong>c i estem esperant<br />
amb il·lusió el retrobam<strong>en</strong>t dels familiars <strong>en</strong> un dels actes més típics<br />
i de costums a Catalunya: el dinar de Nadal, que reuneix la família al<br />
voltant de la taula.<br />
La preparació del dinar però, com<strong>en</strong>ça uns dies abans. Anem per<br />
passos. Cal...<br />
Trucar: per saber i concretar qui vindrà aquest any, i quants petits<br />
hi hauran.<br />
Fer la llista del que hem de comprar per fer el dinar: prèviam<strong>en</strong>t<br />
ja hem decidit, com és costum, fer la sopa de galets, la carn d’olla, el<br />
pollastre acompanyat del farcit, neules i torrons. Tot acompanyat<br />
d’un bon cava català.<br />
Comprar: Hem d’escollir tots els productes, t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte les<br />
persones que s’asseuran a taula. Val més fer llarg que curt i, si alguna<br />
cosa sobra, anirà bé pels canelons del dia de sant Esteve. Anem a les<br />
botigues de confiança, que ja sab<strong>en</strong> què volem cada any. No pod<strong>en</strong><br />
faltar els galets grossos i el pollastre de pagès que <strong>en</strong>s reserva la<br />
polleria on anem habitualm<strong>en</strong>t.<br />
Cuinar: Arriba el dia, i la cuina és converteix <strong>en</strong> un neguit d’activitat.<br />
Les olles al foc bull<strong>en</strong>, f<strong>en</strong>t la sopa i la carn d’olla. El forn està<br />
a vessar <strong>en</strong>tre el pollastre de pagès i el farcit. M<strong>en</strong>trestant, es prepara<br />
a les safates de la vaixella bona els torrons i les neules. La nevera<br />
està curulla de cava català, vi, i aigües i algun refresc pels més m<strong>en</strong>uts.<br />
Tot està apunt perquè el dinar pugui ser servit i tothom pugui dir,<br />
com cada any, que bo que ha sortit i quina feinada hi ha hagut.<br />
La feina i l’angoixa que tot surti bé han quedat <strong>en</strong>rera. Esperem,<br />
amb la mateixa il·lusió amb la qual hem preparat el dinar, que arribi la<br />
família per asseure’ns a la taula que ha preparat la Roser.<br />
12valors el dinar de Nadal | preparar el dinar<br />
Maria Dolors Fernàndez treballa a<br />
l'Ajuntam<strong>en</strong>t de Mataró<br />
L'escudella<br />
"S'ha de comprar un bon tall de gallina, que fa el caldo més<br />
bo i més consist<strong>en</strong>t. A aquesta gallina li hem de treure la<br />
grassa, la pell, perquè no és bona. I se n'han d'aprofitar els<br />
ossos, sobretot el del g<strong>en</strong>oll, que fa un caldo molt blanquet.<br />
N'hi ha qui posa ossos del moll, però jo no ho recomano.<br />
També hem de comprar un parell de botifarres blanques i<br />
negres. Hi ha molta tradició de posar-hi també un tall d'orella<br />
"Val més fer llarg<br />
que curt i, el que sobri,<br />
anirà pels canelons de<br />
Sant Esteve"<br />
de porc, a l'escudella. Hi ha qui posa un tall de carn que es<br />
diu jarret... Cadascú allò que li agradi.<br />
Les pilotes. Per fer-les cal comprar carn picada, de vedella<br />
i de porc, barrejada. Cal agafar-ho, rem<strong>en</strong>ar-ho, tirar-hi un<br />
rovell d'ou, all, julivert i un pols de pa torrat o farina de galleta.<br />
Es segueix rem<strong>en</strong>ant, es tira una mica de farina blanca i<br />
es va sacsejant. I finalm<strong>en</strong>t queda la pilota. S'ha de fer el<br />
mateix dia del dinar.<br />
XEVI NOYA
Parar taula el dia de Nadal<br />
Maria Roser Trilla<br />
P<br />
er Nadal tot s’int<strong>en</strong>sifica. El somriure és més franc,<br />
més ample, o sovinteja més. Les cases i les<br />
persones es mud<strong>en</strong>: tot fa més goig; el m<strong>en</strong>jar és<br />
millor. Els s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>ts (la melangia o la t<strong>en</strong>dresa)<br />
són més a flor de pell.<br />
El dinar de Nadal <strong>en</strong>s aplega a tots al voltant de la taula, <strong>en</strong><br />
una m<strong>en</strong>a de comunió profana. I parar taula és tot un ritual,<br />
que pot com<strong>en</strong>çar b<strong>en</strong> bé a mig matí, quan cal reunir esforços<br />
per allargar la taula. Sempre cal estirar-la per Nadal. Si som<br />
molts, per poder-hi <strong>en</strong>cabir tothom; si som pocs, per estar més<br />
amples. Però la taula de Nadal sempre és llarga.<br />
Posarem les tovalles de puntes, aquelles que només surt<strong>en</strong><br />
per Nadal. La vaixella bona; els coberts de plata (els de la<br />
primera comunió, que són una murga a l’hora de netejar); les<br />
copes de xampany (beurem cava, és clar!, però la copa de<br />
Nadal és copa de xampany)... Davant de cada plat, una<br />
targeteta amb el nom de cadascú, perquè tothom se s<strong>en</strong>ti un<br />
convidat especial. Després col·locarem les cadires, i no podrem<br />
evitar de p<strong>en</strong>sar <strong>en</strong> les que t<strong>en</strong>íem abans, aquelles més velles,<br />
m<strong>en</strong>ys còmodes, on havi<strong>en</strong> segut aquells que avui més que<br />
mai <strong>en</strong>yorem. I llavors, al bell mig de la taula, hi posarem una<br />
espelma, que <strong>en</strong>c<strong>en</strong>drem bon punt com<strong>en</strong>ci la cerimònia. El<br />
ble feble i constant d’aquella espelma cremarà, m<strong>en</strong>tre estiguem<br />
junts, per l’Infant nascut a Betlem, pels com<strong>en</strong>sals abs<strong>en</strong>ts, i<br />
per aquest mom<strong>en</strong>t tan d<strong>en</strong>s, tan consist<strong>en</strong>t, que voldríem<br />
etern.<br />
Tot és a punt. Ja és l’hora. Endavant!<br />
Roser Trilla és<br />
professora de<br />
secundària<br />
Hem de t<strong>en</strong>ir també el dia abans quatre cigrons remullats<br />
i quatre mongetes blanques també remullades.<br />
Molt bé, doncs <strong>en</strong>s posem a fer l'escudella, el mateix dia<br />
del dinar, que hem de procurar que sigui bona però també<br />
sana. Agafem aigua que no sigui de l'aixeta i omplim una bona<br />
olla, perquè el dia de Nadal <strong>en</strong>s trobem que posem tanta<br />
carn d'olla que l'olla se'ns fa petita. Quan com<strong>en</strong>ça a arr<strong>en</strong>car<br />
el bull hem de posar-hi la carn. Hem de comprar també molta<br />
parar la taula | el dinar de Nadal<br />
"Per Nadal, parar<br />
taula és un ritual,<br />
sempre cal reunir<br />
esforços per allargar-la"<br />
XEVI NOYA<br />
verduda: api, pastanagues, un nap, una xiribia, un parell de<br />
porros -que s'han d'obrir per la meitat i netejar bé-... Hi ha<br />
qui també hi posa un trosset de sagí, que és ranci; abans<br />
sempre se'n posava perque donava molt de gust. Tot això<br />
ha de bullir, durant dues hores o dues hores i mitja.<br />
També comprarem una col, de paperina, no la normal<br />
grossa, al tanto!. Si els hi ha tocat el fred, és molt més<br />
gustosa, per cert.<br />
13valors
els consells de<br />
l'Àvia Remei<br />
L'acollim<strong>en</strong>t dels com<strong>en</strong>sals<br />
Joaquim Brust<strong>en</strong>ga<br />
14valors el dinar de Nadal | arrib<strong>en</strong> els convidats<br />
XEVI NOYA<br />
L<br />
a dita “Per Nadal cada ovella al seu corral” vol<br />
expressar el retrobam<strong>en</strong>t tradicional dels membres<br />
de la família <strong>en</strong>torn de la taula el dia de Nadal o si no<br />
és possible per Sant Esteve.<br />
Em fixaré <strong>en</strong> el valor “acollim<strong>en</strong>t” que fàcilm<strong>en</strong>t es dóna <strong>en</strong><br />
aquest àpat, que per les famílies de tradició catalana és el<br />
dinar de Nadal i per les d’altres tradicions i costums és de<br />
sopar de Nochebu<strong>en</strong>a.<br />
Quan veiem que l'escudella va bullint hem de posar-hi un<br />
parell de patates, amb un tall al mig perquè no es desfacin.<br />
Llavors hi tirem les pilotes, la botifarra blanca... la negra es<br />
posa amb un colador dins l'olla i s'hi deixa durant dos o tres<br />
minuts. Després es treu<strong>en</strong> i es guard<strong>en</strong>; així no es reb<strong>en</strong>t<strong>en</strong>.<br />
A l'escudella també hi ha qui hi posa mig peu de porc, per<br />
exemple, però tot això és molta grassa.<br />
Quan tota l'olla ha bullit és aconsellable treure el caldo per<br />
"L'acollim<strong>en</strong>t<br />
suposa creure que<br />
l'altre -el familiar o<br />
l'amic- també sóc jo"<br />
Acollir suposa estimar l’altre. Suposa creure que “l’altre –el<br />
familiar o l’amic- també sóc jo”. Reconèixer, per tant, que tots<br />
som iguals. Que tothom –també aquells que me l’ha feta, que<br />
m’és més antipàtic, o que potser és l’ovella negra de la famíliaté<br />
un “jo profund” on hi ha uns valors i possibilitats que jo<br />
puc ajudar a què aflorin i facin canviar la seva vida.<br />
També cal dir que acollir l’altre no significa solam<strong>en</strong>t donar,<br />
com el qui dóna al qui no té, sinó que el veritable acollim<strong>en</strong>t<br />
demana l’actitud de donar i rebre. Voler rebre d’aquell que és<br />
acollit.<br />
Antigam<strong>en</strong>t, sobretot a pagès, era freqü<strong>en</strong>t invitar un pobre<br />
del poble al dinar de Nadal. Aquest gest avui seguram<strong>en</strong>t<br />
seria jutjat com una b<strong>en</strong>eficència de digne burgès. Però t<strong>en</strong>ia<br />
molts valors d’at<strong>en</strong>ció fraternal dels s<strong>en</strong>zills i de testimoni<br />
pels fills de la casa d’acollim<strong>en</strong>t dels pobres i marginats. Avui,<br />
aquest costum pot traduir-se invitant un veí o una veïna que<br />
viu sol i no té família.<br />
Joaquim Brust<strong>en</strong>ga és rector<br />
de la parròquia de la Sagrada<br />
Família de Mataró<br />
fer la pasta i llavors posar-hi la col, així el caldo no queda amb<br />
gust de col.<br />
Pel que fa a la pasta, g<strong>en</strong>eralm<strong>en</strong>t s'us<strong>en</strong> aquells galets<br />
grossos. Hi ha g<strong>en</strong>t, però, que per fer-ho difer<strong>en</strong>t farceix els<br />
galets amb els trossos de pilota. És molt espectacular. Han<br />
de ser galets molt grossos. Si fem la pasta anticipadam<strong>en</strong>t<br />
l'hem de deixar un punt crua i escalfar-la <strong>en</strong> el mom<strong>en</strong>t, perquè<br />
la pasta creix molt i llavors <strong>en</strong>s falta caldo. Cal t<strong>en</strong>ir-ne
La fraternitat: Tots a taula!<br />
Marc de San Pedro<br />
El mom<strong>en</strong>t de seure a la taula és també el de passar<br />
comptes: dels pres<strong>en</strong>ts, dels abs<strong>en</strong>ts, de les noves<br />
incorporacions… L’any passat, just quan anàvem<br />
a com<strong>en</strong>çar, la Monti <strong>en</strong>s va trucar des de terres<br />
llunyanes –on s’estava amb el seu company, l’Ivan-. Volia<br />
dir-nos que hauri<strong>en</strong> volgut ser amb tots nosaltres també <strong>en</strong><br />
aquells instants. Un rere l’altre vam anar agafant el telèfon<br />
per desitjar-nos bones festes i explicitar-nos tot el que <strong>en</strong>s<br />
<strong>en</strong>yoràvem. L’emoció continguda va fer esclatar el plor <strong>en</strong> el<br />
darrer mom<strong>en</strong>t. “L’any que ve si, eh?” <strong>en</strong>s vam dir amb veu<br />
tr<strong>en</strong>cada.<br />
L’àpat de Nadal, com a la majoria de cases, és un dels primers<br />
punts i seguits de tot un cotinu de trobades i retrobades,<br />
dinars, sopars i ber<strong>en</strong>ars, a casa de l’un i a casa de l’altre. Serà<br />
l’estona d’<strong>en</strong>tonar i des<strong>en</strong>tonar les nadales d’uns cançoners<br />
tronats però amb afecte conservats. Serà l’ocasió de veure la<br />
cara que anem posant després de desembolcallar el detall<br />
amb que <strong>en</strong>s obsequia l’amic invisible –funció que la modernitat<br />
ha manllevat al cagatió-. Serà el mom<strong>en</strong>t d’assaborir<br />
els plats i les converses que port<strong>en</strong> tan de temps precon-<br />
una mica de preparat per si queda massa espès, tot plegat.<br />
Per cert, l'escudella s'ha de servir b<strong>en</strong> cal<strong>en</strong>ta. I la pres<strong>en</strong>tació<br />
de la carn d'olla també s'ha de fer amb una mica<br />
de gràcia. Tot ha d'estar molt separat. Abans es fei<strong>en</strong> plates<br />
allargades separant la verdura i la carn.<br />
Què fem amb la carn d'olla, si <strong>en</strong> sobre molta? Cal escórrerla<br />
de seguida i treure-la del suc, sinó se'ns faria agre molt<br />
depressa. Sobretot t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte l'escalfor que hi ha a<br />
seiem a taula | el dinar de Nadal<br />
"El dinar de Nadal<br />
multiplica la joia<br />
d'una bona taula i una<br />
estona compartida"<br />
ceb<strong>en</strong>t-se. Però ara mateix, tot això, no em toca explicar-ho a mi.<br />
Amb la meva companya, aquest any celebrem l’àpat de Nadal<br />
a casa dels seus pares junt amb germanes, cunyats, tietes i<br />
nebots. Ho visc com una experiència molt agradable que fa<br />
s<strong>en</strong>tir d’allò més feliç. De fet, qualsevol efemèride <strong>en</strong> aquest<br />
ertorn familiar és un bon mom<strong>en</strong>t de retrobam<strong>en</strong>t; però el dinar<br />
de Nadal, i el seu s<strong>en</strong>tit profund, multiplica especialm<strong>en</strong>t la joia<br />
d’una taula compartida.<br />
Marc de San Pedro és graduat social<br />
les cases aquests dies, amb les estufes, la calefacció...<br />
Per cert que això és especialm<strong>en</strong>t greu si és un dia de<br />
molta humitat -amb boires baixes-. Si s<strong>en</strong>tiu uns trons fondos,<br />
heu de córrer a treure el caldo, refredar-lo i posar-lo a la<br />
nevera perquè sinó <strong>en</strong> mitja hora es fa agre.<br />
Ah, i acompanyant la carn d'olla hi ha d'haver escarola,<br />
raves, olives... el que vulgueu... ceba t<strong>en</strong>dra, també... perquè<br />
tot això fa anar avall, és molt sa".<br />
15valors
16valors<br />
els consells de<br />
l'Àvia Remei<br />
el dinar de Nadal | el primer plat<br />
Escudella i carn d'olla<br />
Ramon Salicrú<br />
Escudella tradicional, “amb llunes com a miralls”, i<br />
carn d’olla “b<strong>en</strong> proveïda de talls, de pilota, de<br />
vedella, cansalada i botifarra de greixet”. Els afegits<br />
<strong>en</strong>tre cometes són trets d’una ext<strong>en</strong>sa poesia de<br />
Nadal que <strong>en</strong>s <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yava la mare i que cada any<br />
volem refer –s<strong>en</strong>se massa èxit- amb els meus germans reunits<br />
a taula. Aquest és el nostre primer plat.<br />
Els <strong>en</strong>tret<strong>en</strong>im<strong>en</strong>ts han preparat adequadam<strong>en</strong>t els nostres<br />
païdors, perquè sab<strong>en</strong> que els plats del m<strong>en</strong>ú que seguiran<br />
seran forts, de gran valor <strong>en</strong>ergètic, d’alt nivell calòric. Ara<br />
l’escudella de galets i la carn d’olla b<strong>en</strong> dotada, <strong>en</strong>s pot<br />
repr<strong>en</strong>dre. El brou crema i la carn d’olla treu fum.<br />
Efectivam<strong>en</strong>t el primer plat <strong>en</strong>s fa <strong>en</strong>trar de ple a l’àpat de<br />
Nadal. Tot <strong>en</strong>golint cautelarm<strong>en</strong>t la seva substància, com<strong>en</strong>ça<br />
el diàleg amb la família reunida i s’<strong>en</strong>tra <strong>en</strong> matèria, a fons. El<br />
primer plat <strong>en</strong>s permet, escoltant els com<strong>en</strong>sals, veure per on<br />
aniran els trets de la conversa. Veure quins seran els temes<br />
vitals de l’ordre del dia. Les arr<strong>en</strong>cades, com els primers glops<br />
d’escudella, són fortes i motiv<strong>en</strong> les primeres anàlisis de fons<br />
i les composicions de lloc i permet<strong>en</strong> també <strong>en</strong>treveure el grau<br />
de conflictivitat de la conversa. Les discrepàncies o les coincidències<br />
es pos<strong>en</strong> <strong>en</strong> evidència i s’avanc<strong>en</strong> afirmacions contund<strong>en</strong>ts,<br />
difícils de pair, que assegur<strong>en</strong> un<br />
col.loqui posterior viu i apassionat. Que si la<br />
darrera del PP, el nou “talante” d’<strong>en</strong><br />
Zapatero, les declaracions d’<strong>en</strong> Carod, la<br />
política d’habitatge de l’Ajuntam<strong>en</strong>t o els<br />
peatges de les autopistes...<br />
El to i la int<strong>en</strong>sitat del debat pug<strong>en</strong> i<br />
l’ambi<strong>en</strong>t es caldeja gradualm<strong>en</strong>t. Tots volem<br />
t<strong>en</strong>ir raó i convèncer l’altre, <strong>en</strong>tre cullerada i<br />
cullerada, i potser amb una pujada de veu<br />
provoca-dora. Alguns posicionam<strong>en</strong>ts –ja<br />
que parlem de m<strong>en</strong>jar- pod<strong>en</strong> considerar-se<br />
una queixalada a la jugular del de davant i/o<br />
provocar una dolorosa mossegada de la<br />
pròpia ll<strong>en</strong>gua. Les galtes dels <strong>en</strong>taulats<br />
com<strong>en</strong>c<strong>en</strong> a agafar color i fins i tot es s<strong>en</strong>t<strong>en</strong><br />
interiorm<strong>en</strong>t els primers fogots de la festa.<br />
Uns diu<strong>en</strong>, innoc<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, que la calefacció<br />
EL POLLASTRE<br />
"La mestressa de casa, un o dos dies abans del dinar, ha<br />
d'anar a comprar un pollastre d'aquests b<strong>en</strong> guapos <strong>en</strong><br />
un lloc de confiança. Així com les coses de l'escudella és<br />
millor comprar-les fresques al mom<strong>en</strong>t això no, això s'ha<br />
d'anar a buscar anticipadam<strong>en</strong>t.<br />
La dona que <strong>en</strong>s v<strong>en</strong> el pollastre ja <strong>en</strong>s el deixarà net<br />
de dins, no cal patir. Però si que l'hem de salar i posar-hi<br />
"El primer plat <strong>en</strong>s<br />
permet, escoltant els<br />
com<strong>en</strong>sals, veure per<br />
on aniran els trets"<br />
està massa donada. Uns altres, <strong>en</strong>cara més càndids, que els<br />
galets com<strong>en</strong>c<strong>en</strong> a fer efecte als estómacs...<br />
Però no arriba la sang al riu i passa a les millors famílies.<br />
Tothom es coneix i mútuam<strong>en</strong>t tots sabem de quin peu calcem.<br />
Més apaivagats relativitzarem posicions i introduirem altres<br />
temes més planers que siguin motiu de placidesa i de satisfacció<br />
col·lectiva, com per exemple, parlar del Barça, perquè des de fa<br />
temps guanya i juga bé. El dinar de Nadal tot just ha com<strong>en</strong>çat<br />
i la suma de temes controvertits que es posaran al damunt la<br />
taula... constitueix<strong>en</strong> un llistat inesgotable.<br />
Ramon Salicrú és mestre<br />
una mica de pebre. I amb llard "maquillar-lo" perquè no<br />
s'esberli. Hem de posar les panses i les prunes amb remull,<br />
i passar per la paella unes salsitxes. Els pinyons també els<br />
passem per la paella amb una mica de llard perquè quedin<br />
rossets. I llavors és qüestió ja de farcir i posar tot el que<br />
haguem preparat, que si les prunes, que si les panses...<br />
Quan posem el pollastre a la cassola -que ha de t<strong>en</strong>ir<br />
tapa-, hi tirarem un bon raig d'oli, un bon raig de conyac<br />
XEVI NOYA<br />
i també un raig<br />
ja el podem pos<br />
d'estar? Doncs<br />
<strong>en</strong> fa tres tres<br />
peça. Si veiem q<br />
hi un paper met<br />
la tapadora i pos<br />
hi posem els pi
Segon plat del dinar de Nadal<br />
Eulàlia Puigderrajols<br />
Es de noche, <strong>en</strong> casa estarán preparando para<br />
marcharse a la Misa del Gallo, aquí <strong>en</strong> muchos<br />
pueblos ap<strong>en</strong>as cuatro viejas ll<strong>en</strong>an la iglesia a<br />
esta hora. Todos estamos alrededor de la mesa.<br />
No hay costumbre de cuidar los detalles....<br />
Recordo la meva àvia Laieta, posava les millors estovalles;<br />
la mare ha continuat el costum . I tothom <strong>en</strong>s vestim amb les<br />
millors gales per celebrar junts el dinar de Nadal.<br />
...pero aquí todo es distinto, es de noche y hemos comido<br />
un cardo delicioso que Jesús con cariño ha cultivado <strong>en</strong> el<br />
huerto de Nadaja. El cardo estaba condim<strong>en</strong>tado con ajos<br />
fritos y harina tostada. La mesa empieza a t<strong>en</strong>er los manchones<br />
de siempre, <strong>en</strong>tre los huesecillos de las aceitunas y<br />
las migas de pan.... porque estos detalles no importan, son<br />
manías de la g<strong>en</strong>te de ciudad. Es de noche y me si<strong>en</strong>to saciada,<br />
pero casi estamos empezando... Todos esperan su trozo<br />
de cordero. Y éste muy pringado, como ha de ser, va ll<strong>en</strong>ando<br />
los platos. Y la <strong>en</strong>saladera va de mano <strong>en</strong> mano y nos<br />
servimos la escarola cada uno con su t<strong>en</strong>edor. Porque estos<br />
detalles no importan....<br />
Amb prou feines m’hi cap res més. Ara ve l’escarola amb alls<br />
oli i un raxet de vinagre i el cordero. No s’<strong>en</strong>tén el Nadal, el sopar<br />
de la Nochebu<strong>en</strong>a s<strong>en</strong>se el cordero. La Rosario te de sempre la<br />
mà tr<strong>en</strong>cada per coure’l, aquí el m<strong>en</strong>g<strong>en</strong> més jove que a Mataró<br />
i... allà mai el cuinem al forn; <strong>en</strong>s el m<strong>en</strong>gem a la brasa.<br />
d'aigua perquè no se'ns <strong>en</strong>ganxi. I llavors<br />
ar dins el forn. Que quanta estona s'hi ha<br />
si el pollastre fa dos quilos dues hores, si<br />
... sempre l'estona segons el pes de la<br />
ue se'ns <strong>en</strong>rosseix molt depressa posemàl·lic<br />
a sobre, i si passa a l'inverés, traiem<br />
em només el grill. I quan falti una miqueta<br />
yons".<br />
Un pollastre farcit elaborat<br />
per l'Àvia Remei.<br />
el segon plat | el dinar de Nadal<br />
"Nadal és Nadal<br />
arreu, amb 'cordero'<br />
o amb pollastre"<br />
Tinc, des de fa quasi tr<strong>en</strong>ta anys moltes vivències de Nadals<br />
passats a Navarra quan he acabat el primer plat ja em s<strong>en</strong>to<br />
tipa. Allà tots és difer<strong>en</strong>t, però tan... Aquesta diferència és<br />
<strong>en</strong>ganyosa. Els costums et fan una mala passada i has de<br />
sovint vigilar que el xip del teu cervell estigui alerta, per no<br />
caure <strong>en</strong> estereotips, per no ser s<strong>en</strong>sible i no apreciar el que<br />
realm<strong>en</strong>t és important.<br />
Nadal és Nadal arreu, amb cordero o amb pollastre, amb la<br />
millor vaixella i estovalles o amb els estris quotidians. Mudats<br />
de dium<strong>en</strong>ge o amb sabatilles. Cantant villancicos i jotas o<br />
anant a Missa del gall.<br />
Nadal es viu al cor i amb amor i aquest és a vessar <strong>en</strong>mig<br />
d’un sopar pantagruèlic, parlant l’idioma de Cervantes i de<br />
lluny recordant l’altre tros de família.<br />
Eulàlia Puigderrajols és mestra<br />
17valors
18valors<br />
els consells de<br />
l'Àvia Remei<br />
el dinar de Nadal | les postres<br />
La dolçor dels alim<strong>en</strong>ts<br />
Nicolau Guanyab<strong>en</strong>s<br />
A<br />
rrib<strong>en</strong> les postres. Com sempre, les postres són<br />
una m<strong>en</strong>a de temps afegit perquè el paladar<br />
frueixi de la dolçor dels alim<strong>en</strong>ts. El dinar de<br />
Nadal, ric <strong>en</strong> calories i gustós pels condim<strong>en</strong>ts<br />
festius, és també un parèntesi temporal destinat<br />
al repòs, la conversa afable i el divertim<strong>en</strong>t. Quan arrib<strong>en</strong> els<br />
torrons i les neules és l’hora de concedir-nos un excés més,<br />
que serà més passador si el combinem amb glops brillants de<br />
cava.<br />
Un excés que acaba tr<strong>en</strong>cant la línia d’austeritat que <strong>en</strong>s<br />
havíem traçat. Un excés que <strong>en</strong>s aporta un suplem<strong>en</strong>t d’alegria.<br />
Cal p<strong>en</strong>sar que un dia és un dia i que just aleshores és el<br />
mom<strong>en</strong>t culminant de la jovialitat, el valor que <strong>en</strong>s impel·leix a<br />
gaudir d’allò bo que té la vida i a divertir-nos int<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t.<br />
Un excés que acaba tr<strong>en</strong>cant la línia de sobrietat que <strong>en</strong>s<br />
havíem traçat. Un excés que aporta un suplem<strong>en</strong>t de gratitud.<br />
Cal p<strong>en</strong>sar que un dia és un dia i que és bo estar agraïts s<strong>en</strong>se<br />
FRUITA ABANS DELS TORRONS<br />
"Abans dels torrons, es pot m<strong>en</strong>jar fruita. Jo crec que és<br />
molt sa, perquè amb aquests dinars de Nadal... Dintre de la<br />
fruita el millor per m<strong>en</strong>jar és la pinya, perquè és un<br />
desinfectant del fetge, és un des<strong>en</strong>grassant. Les taronges<br />
també són molt bones. Tot i que bé, també es pot m<strong>en</strong>jar<br />
"L'interès que hi ha<br />
darrera de l'ideal<br />
de bellesa actual és<br />
puram<strong>en</strong>t econòmic"<br />
fariseisme a les persones que <strong>en</strong>s convid<strong>en</strong> o que <strong>en</strong>s acompany<strong>en</strong>.<br />
Cal estar agraïts a l’amic que <strong>en</strong>s ha regalat aquestes<br />
m<strong>en</strong>ges <strong>en</strong> una panera. Cal estar agraïts al pastisser i al<br />
veremador. Cal estar agraïts al sucre, les ametlles, el raïm i el<br />
temps que el fa madurar. A la fi, cal estar agraïts als dons de la<br />
natura.<br />
Nicolau Guanyab<strong>en</strong>s<br />
és mestre i<br />
historiador<br />
XEVI NOYA<br />
la pinya o la taronja al sopar del mateix dia... <strong>en</strong> comptes de<br />
sopar, és clar.<br />
Pel que fa als torrons doncs ja ho sabeu: o <strong>en</strong>s els fem o<br />
els comprem. Els de massapà són molt fàcils de fer. És un<br />
obrir i tancar d'ulls. I els de cabell d'àngel i pinyons... són<br />
deliciosos".
L'alegria del brindis<br />
Xavier Manté<br />
Acasa, l’ambi<strong>en</strong>t festiu i familiar de la diada de<br />
Nadal ja s’<strong>en</strong>sumava des de dies abans. Els<br />
fills, els de casa i els que ja n’estan fora, es<br />
telefonav<strong>en</strong> i quedav<strong>en</strong> per sopar junts i<br />
planejar les difer<strong>en</strong>ts trobades gastronòmiques<br />
per poder estar amb les famílies d’ells i d’elles, cosa complicada<br />
quan <strong>en</strong> una casa són molts. Ens donava gust veure’ls<br />
preocupant-se amb il·lusió per la trobada del Nadal. Tot<br />
anunciava que s’acostava festa grossa i que la celebraríem<br />
<strong>en</strong>tre tots <strong>en</strong>torn d’una taula guarnida amb els millors detalls<br />
que es guard<strong>en</strong> per les grans ocasions.<br />
En l’àpat del Nadal es concret<strong>en</strong> tots aquests desitjos de<br />
retrobam<strong>en</strong>t i d’il·lusió però és b<strong>en</strong> veritat que l’alegria de la<br />
trobada familiar a l’àpat de Nadal es desborda a l’hora del<br />
brindis. I brindem, i no sé b<strong>en</strong> bé perquè, però l’escalf de<br />
l’amistat, del trobar-nos tots junts, de la conversa, del bon<br />
m<strong>en</strong>jar i el bon beure <strong>en</strong>s fan passar del somriure <strong>en</strong> les converses<br />
a l’alegria descordada <strong>en</strong> el mom<strong>en</strong>t del brindis. Ens<br />
aixequem amb les copes a les mans i les fem dringar amb les<br />
dels altres. Tots <strong>en</strong>s agermanem <strong>en</strong> el desig de pau i felicitat<br />
per a tots els de la taula i inconsci<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t també l’escampem<br />
per a tots els homes i dones de bona voluntat. És una tradició<br />
totalm<strong>en</strong>t arrelada <strong>en</strong> tota la societat occid<strong>en</strong>tal. Si bé ara les<br />
costums consumistes i les políticam<strong>en</strong>t correctes int<strong>en</strong>t<strong>en</strong><br />
distreure’ns de la crida transc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t de Déu fet home, de la<br />
cova i del pessebre, <strong>en</strong> el fons, com diu el poeta Segarra, “si de<br />
petits l’hem s<strong>en</strong>tida algun cop”, ress<strong>org</strong>eix altra vegada <strong>en</strong><br />
aquests mom<strong>en</strong>ts. Els valors de la germanor i de la pau <strong>en</strong>s<br />
port<strong>en</strong> a una felicitat tranquil·la que explota <strong>en</strong> el brindis del<br />
Nadal. Nois, jo també brindo amb tots vosaltres <strong>en</strong> aquests<br />
dies del Jesús del pessebre amb la copa pl<strong>en</strong>a de desig de pau,<br />
solidaritat i alegria per a tot el món. Que n’hi hagi per tots, per<br />
els del Nord i per els del Sud. Salut!<br />
Xavier Manté<br />
és <strong>en</strong>ginyer<br />
EL BEURE<br />
"Hem parlat molt del m<strong>en</strong>jar però de què hem de veure...<br />
Jo crec que el més adequat és un vi rosat per la carn d'olla<br />
i cava pel pollastre. Però també hi ha qui beu cava tot l'àpat...<br />
T<strong>en</strong>im també un vi ranci, un garnatxa, un vi bo... però vaja,<br />
a mi no m'agrada fer barreges".<br />
l'hora de brindar | el dinar de Nadal<br />
"Ens aixequem amb<br />
les copes a les mans<br />
i les fem dringar<br />
amb les dels altres"<br />
XEVI NOYA<br />
SER AGRAÏTS AMB LA CUINERA<br />
"És molt important, quan estiguem m<strong>en</strong>jant el primer o el<br />
segon plat, alabar la feina de la cuinera. Això la recomp<strong>en</strong>sarà<br />
sobradam<strong>en</strong>t. Totes les hores que s'hi ha passat quedaran<br />
comp<strong>en</strong>sades. Que no ho hagi de preguntar ella, sobretot,<br />
que surti dels altres!".<br />
19valors
20valors<br />
el dinar de Nadal | el "verset" i les nadales<br />
El mom<strong>en</strong>t dels més m<strong>en</strong>uts<br />
Maria Coll<br />
De cop, el més m<strong>en</strong>ut de la casa puja dalt de la<br />
cadira, seguram<strong>en</strong>t l’únic dia de l’any que té<br />
permís per fer-ho, i recita: “L’escola és tancada,<br />
l'apunt<br />
hi ha llum al carrer, la s<strong>en</strong>yora Pepeta saluda al<br />
carter...”. En aquest mom<strong>en</strong>t, a diferència del dia<br />
de Reis, els n<strong>en</strong>s són per primera vegada els protagonistes<br />
d’un àpat d’adults, de converses que els sembl<strong>en</strong> inútils i<br />
avorrides i de contínues at<strong>en</strong>cions perquè no tr<strong>en</strong>quin cap<br />
elem<strong>en</strong>t de la cristalleria bona que <strong>en</strong>galana la taula. Fins ara<br />
només havia alterat l’àpat l’aparició dels torrons de xocolata.<br />
L’hora del "verset", una tradició que s’està perd<strong>en</strong>t de forma<br />
accelerada, repres<strong>en</strong>ta pels infants de la casa el resum de<br />
moltes hores de conc<strong>en</strong>tració a classe. És el reconeixem<strong>en</strong>t<br />
d’una feina b<strong>en</strong> feta que conclou <strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>t de glòria, fins<br />
i tot, alçat de la resta dels pres<strong>en</strong>ts. En canvi, per altres n<strong>en</strong>s,<br />
aquest instant pot resultar una anhelada de vergonya extrema.<br />
En aquest cas no cal forçar-los; potser quan siguin grans<br />
no recordaran amb gaire estima aquesta tradició.<br />
"L'hora del verset<br />
repres<strong>en</strong>ta pels infants<br />
el resum de moltes<br />
hores de conc<strong>en</strong>tració"<br />
Aquests dies previs al Nadal hem pogut llegir alguns als<br />
diaris articles d’opinadors escandalitzats amb la laïcització<br />
extrema del Nadal: escoles que han deixat de fer pessebres,<br />
c<strong>en</strong>tres que celebr<strong>en</strong> el solstici d’hivern... Òbviam<strong>en</strong>t sota<br />
aquest nou paraigües, els infants deu<strong>en</strong> deixar de memoritzar<br />
versets i cantar nadales; costa trobar-ne alguna <strong>en</strong> què no<br />
aparegui alguna referència al Nadal o al naixem<strong>en</strong>t del n<strong>en</strong><br />
Jesús.<br />
Aquesta opció educativa actual <strong>en</strong>s pot aigualir la festa. La<br />
música nadal<strong>en</strong>ca, les melodies d’aquelles nadales<br />
M. C.<br />
de les quals sovint tots recordem quan com<strong>en</strong>c<strong>en</strong><br />
però mai com acab<strong>en</strong>, també anim<strong>en</strong> un àpat que,<br />
després del cafè, ja decau. La música és festa i la<br />
festa símbol d’alegria, pau i germanor.<br />
els consells de<br />
l'Àvia Remei<br />
Maria Coll<br />
és historiadora<br />
i periodista<br />
ALCOHOL SÍ, PERÒ AMB MODERACIÓ<br />
"Després del cafè sempre hi ha qui vol<br />
una mica d'estomacal, un calisay, un conyac,<br />
un whisky, una crema catalana... un dia és<br />
un dia, no passa res, ara, això si, s'ha de<br />
veure amb moderació. Si hem de conduir<br />
després <strong>en</strong>s <strong>en</strong>ganxaran".
Gaudir de la bona conversa<br />
Laura Arias<br />
Com cada any música de fons, bon ambi<strong>en</strong>t, el<br />
"cling-cling" d’unes copes que brind<strong>en</strong>, les panxes<br />
ja pl<strong>en</strong>es i ara més que mai la família i els<br />
l'apunt<br />
amics: els nostres, els que <strong>en</strong>s pertany<strong>en</strong>,<br />
d'alguna manera. Ingredi<strong>en</strong>ts indisp<strong>en</strong>sables per<br />
la sobretaula.<br />
Els records de tants i tants mom<strong>en</strong>ts... Dies passats i dies<br />
que <strong>en</strong>cara han de v<strong>en</strong>ir, acudits i una mica d'humor, el paquet<br />
de tabac a les acaballes i les ampolles buides que form<strong>en</strong> una<br />
pila sobre de la taula.<br />
-Doncs apa! Un any més tornem a t<strong>en</strong>ir el Nadal aquí!<br />
-Sembla m<strong>en</strong>tida com passa el temps!<br />
-Ja ho pots b<strong>en</strong> dir. Saps què em passa a mi? Que tinc la<br />
s<strong>en</strong>sació que cada Nadal arriba una mica abans.<br />
-Sí, si, és veritat, no te n’adones i ja hi ets! Sembla m<strong>en</strong>tida...<br />
-Amb els regals, les presses, les cues a les botigues...<br />
-Què me’n dius dels carrers guarnits? Fan<br />
v<strong>en</strong>ir de gust sortir malgrat el fred.<br />
-Això em fa p<strong>en</strong>sar <strong>en</strong> aquell Nadal... el del 84<br />
crec...<br />
-I tant! Quina glaçada! Va ser un hivern llarg<br />
i dur.<br />
[...]<br />
I al voltant de la taula s’atropell<strong>en</strong> els mots i<br />
les hores. Vells temps, opinions, gresca i qui<br />
CAFÈ SI, PERÒ MOLT SUAU<br />
"A l'hora del cafè jo recomanaria pr<strong>en</strong>dre'n<br />
un de gra natural, i a més a més mòlt al<br />
mateix mom<strong>en</strong>t, si pot ser. Perquè si <strong>en</strong>s<br />
posem un cafè molt fort, torrefacte... ja hem<br />
carregat molt el fetge i els ronyons... és molt<br />
millor un cafè suau".<br />
cafè, copa i puro | el dinar de Nadal<br />
"S'agraeix la<br />
companyia i la<br />
conversa: sorollosa<br />
però agradable"<br />
sap si alguna partida de cartes! La nit es jove i <strong>en</strong>cara queda<br />
estona per <strong>en</strong>davant.<br />
S’agraeix<strong>en</strong> la companyia i la conversa: com cada any<br />
sorolloses, però més que mai agradables.<br />
Laura Arias és<br />
estudiant de periodisme<br />
M. C.<br />
21valors
22valors<br />
el dinar de Nadal | el Comiat<br />
Fins la propera<br />
Ramon Bassas<br />
"B<br />
é, potser que fem un p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t, oi?" (curiosa,<br />
aquesta manera que t<strong>en</strong>im de relacionar<br />
l’acció de p<strong>en</strong>sar amb la d’anar-<br />
l'apunt<br />
se’n...). Farts com mai, i això que dèiem<br />
que avui no <strong>en</strong>s passaríem -com sempre,<br />
vaja-, candidats a ser detinguts <strong>en</strong> qualsevol control d’alcoholèmia<br />
i amb una morrinya considerable, finalm<strong>en</strong>t, aixequem<br />
el cul de la cadira. Ens ho hem passat bé, francam<strong>en</strong>t.<br />
De cop, p<strong>en</strong>sem que ho hauríem de fer més sovint, això de<br />
retrobar-nos amb la família. I de cop també donem gràcies a la<br />
tradició catalana de Sant Esteve que, <strong>en</strong>tre d’altres coses,<br />
permet de reconciliar banda i banda de família i contribuir als<br />
equilibris necessaris per no of<strong>en</strong>dre cap sogra. Més <strong>en</strong>cara <strong>en</strong><br />
un mom<strong>en</strong>t com aquest, que sovinteg<strong>en</strong> famílies amb fills d’altri<br />
i altres combinacions molt sugger<strong>en</strong>ts, però que són un<br />
maldecap a l’hora de planificar els àpats nadal<strong>en</strong>cs, no n'hi ha<br />
cap dubte.<br />
Ens hem passat <strong>en</strong> tot, <strong>en</strong> el m<strong>en</strong>jar, <strong>en</strong> els acudits, <strong>en</strong> el to<br />
de veu, <strong>en</strong> beure, <strong>en</strong> fumar, i també <strong>en</strong> les propines pel vers de<br />
"Ens hem passat<br />
<strong>en</strong> tot, però demà hi<br />
tornarem. I l'any que<br />
ve. I sempre"<br />
Nadal -això <strong>en</strong> aquest cas si que deu estar bé, no?-. Però demà<br />
hi tornarem. I l’any que ve. I sempre. L’etern retorn del ritual i<br />
de l’excés i de la donació s<strong>en</strong>se el qual no seríem civilitzats.<br />
Ramon Bassas és<br />
regidor de Via Pública de<br />
l'Ajuntam<strong>en</strong>t de Mataró<br />
X. NOYA
els consells de<br />
l'Àvia Remei<br />
L'hora de r<strong>en</strong>tar els plats<br />
Jordi Cussó<br />
Després del dinar, del cafè i d’una bona tertúlia<br />
els com<strong>en</strong>sals van marxant. Tothom retorna a<br />
les seves llars amb el bon regust d’haver<br />
l'apunt<br />
compartit una estona festiva amb els éssers<br />
estimats.<br />
Sembla, però, que ara <strong>en</strong>s queda la feina més feixuga, la<br />
m<strong>en</strong>ys divertida, s’ha de desparar la taula i netejar els plats, i<br />
tots els estris que han estat necessaris per fer un dinar sucul<strong>en</strong>t<br />
i exquisit.<br />
Les famílies hauríem d’<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre que aquesta tasca també<br />
forma part de la festa. No hauríem de marxar de la casa -<br />
normalm<strong>en</strong>t la dels pares o sogres- s<strong>en</strong>se que tot hagi quedat<br />
net. La festa no s’acaba fins que tot està b<strong>en</strong> recollit i guardada<br />
cada cosa al seu lloc. R<strong>en</strong>tar els plats hauria de ser una<br />
estona a la cuina, on tots plegats -alm<strong>en</strong>ys els que hi càpigu<strong>en</strong>,<br />
i no cal que siguin només les dones- hem de continuar amb el<br />
to festiu: r<strong>en</strong>tant, assecant i guardant.<br />
Quants més serem, més riurem diu la g<strong>en</strong>t. Treballar <strong>en</strong> el<br />
que sigui i molt més a la llar, no ha de ser quelcom negatiu, ans<br />
el contrari ha de ser també espai de festa. El problema rau <strong>en</strong><br />
deixar tota la tasca a les mans de poca g<strong>en</strong>t, dels que es qued<strong>en</strong><br />
a la casa, quan tots els convidats ja se n’han anat. Si tots<br />
"Si són les vuit, nou, deu del vespre i <strong>en</strong>s s<strong>en</strong>tim cansats<br />
podeu fer-vos una infussió de camamilla amb un raig de<br />
llimona, que és molt bo. També és bo m<strong>en</strong>jar un tall de<br />
pinya, un suc de taronja o de mandarina... millor no<br />
fruites tropicals, <strong>en</strong> aquest cas. Jo de sopar no soparia,<br />
si de cas un pa amb tomàquet, amb pernil, una amanida<br />
d'un tomàquet, quatre fruits secs o uns turrons que no<br />
t'hagis m<strong>en</strong>jat... però <strong>en</strong> tot cas que sigui només un<br />
tastet".<br />
recollir i <strong>en</strong>dreçar-ho tot | el dinar de Nadal<br />
"No hauríem<br />
de marxar de casa<br />
s<strong>en</strong>se que tot<br />
hagi quedat net"<br />
hem fet servir els plats, els gots, els coberts, i tots hem gaudit<br />
d’un bon àpat, llavors tots estem convidats a netejar allò que<br />
<strong>en</strong> l’espai de la festa s’ha necessitat per gaudir-la. Quan <strong>en</strong>s hi<br />
posem tots -els convidats i els que han obert les portes de la<br />
llar per acollir-nos-, llavors és quan r<strong>en</strong>tar plats és una part<br />
més de la festa i no quelcom que s’ha de fer quan aquesta s’ha<br />
acabat.<br />
Així quan tots marxem, podem gaudir, igual que els que es<br />
qued<strong>en</strong>, del bon regust d’un àpat compartit i assaborit amb<br />
estima.<br />
Som-hi, que a la cuina hi falta g<strong>en</strong>t!<br />
Jordi Cussó és economista<br />
23valors
el dinar de Nadal | els millors refranys<br />
El saber popular<br />
"<br />
Les dolçaines de Nadal, sol<strong>en</strong> dur mal de queixal.<br />
24valors<br />
Per Sant Martí, destapa el vi i per Nadal com<strong>en</strong>ça a tasta’l.<br />
Ara ve Nadal m<strong>en</strong>jarem torrons i amb una guitarra cantarem<br />
cançons.<br />
El vi de Nadal, ni emborratxa, ni fa mal.<br />
Qui no té casa per són estar, mal Nadal ha de passar.<br />
De Sant Lluc a Nadal, molt passejar i poc estudiar.<br />
Nadal <strong>en</strong> dium<strong>en</strong>ge, totes les festes es m<strong>en</strong>ja.<br />
Quan Nadal tomba <strong>en</strong> dium<strong>en</strong>ge, l’hivern m<strong>en</strong>ja.<br />
La nit de Nadal, la més llarga de l’any.<br />
El dia no creixerà, fins que Jesús no naixerà.<br />
Si abans de Nadal capa no et cal, de Nadal <strong>en</strong>llà capa no et caldrà.<br />
Per febrer meritatge, pel Nadal didatge.<br />
Qui un bon Nadal farà, i el desembre acabarà, l’any nou veurà.<br />
Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d’Any.<br />
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos.<br />
Pasqua i Quaresma mai vingués.<br />
Fins al dia de Nadal no és hivern formal.<br />
Passat Nadal, surt<strong>en</strong> els mals.<br />
Per Nadal, a casa i prop de la brasa.<br />
Per Nadal, cada perdiu al seu niu.<br />
Per Nadal el dia s’estira un pam.<br />
Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva.<br />
Quan Nadal cau <strong>en</strong> dium<strong>en</strong>ge, qui no compra pa no <strong>en</strong> m<strong>en</strong>ja.<br />
Quan Nadal és <strong>en</strong> dium<strong>en</strong>ge, fred i neu pertot <strong>en</strong> p<strong>en</strong>ja.<br />
"<br />
Si per Nadal fred no <strong>en</strong> fa, per Pasqua bé <strong>en</strong> farà.<br />
Per Pasqua carn de corder, i per Nadal de galliner.<br />
Introdueix la teva opinió al fòrum de la web i<br />
sortirà publicada al proper número de '<strong>Valors</strong>'<br />
PER SABER-NE MÉS<br />
AMADES, Joan. Les c<strong>en</strong>t millors cançons de Nadal. Edicions 62.<br />
Barcelona, 2004. 128 pàgs<br />
FAMÍLIA FERNÁNDEZ. El nadal català de la família Fernández. Ed.<br />
Empúries. Barcelona, 2005. 208 pàgs.<br />
JIMÉNEZ, DANI. Poemes i cançons de Nadal. Publicacions de l’Abadia<br />
de Montserrat. Barcelona, 1999.<br />
LLIMONA, MERCÈ. Nadal, poemes i cançons. Ed. Hymsa. Barcelona<br />
RIUS, ROSER. La petitona prepara el Nadal. Editorial Cruïlla.<br />
Barcelona, 2001. 31 pàgs.<br />
RODRÍGUEZ, PEPE. Mitos y ritos de la Navidad. Orig<strong>en</strong> y significado<br />
de las celebraciones navideñas. Ediciones B. Barcelona, 1997.<br />
SAGARRA, JOSEP MARIA. Poema de Nadal. Edicions 62. Barcelona,<br />
2003. 64 pàgs.<br />
VIOLANAT, RAMON. El llibre de Nadal: costums, cre<strong>en</strong>ces, significats i<br />
orig<strong>en</strong>s. Editorial Altafulla. Barcelona, 1992. 272 pàgs.<br />
VVAA; El llibre de Nadal. Activitats per a tota la família. Editorial Baula.<br />
Barcelona, 2004. 96 pàgs.<br />
http://www.totnadal.com<br />
http://www.teranyina.net/nadal.ct/inici.html<br />
http://www.cpnl.<strong>org</strong>/nadal/<br />
http://www.navidadlatina.com/<br />
I tu... què <strong>en</strong> p<strong>en</strong>ses del dinar de Nadal?<br />
Digues-hi la teva a<br />
www.valors.<strong>org</strong>!<br />
valors<br />
les coses que import<strong>en</strong>
propostes<br />
amb valors<br />
PEL·LÍCULA<br />
'Feliz navidad'<br />
Un anglès, un francès i un alemany decideix<strong>en</strong> pactar<br />
una treva per que els homes del seu exèrcit puguin<br />
celebrar el Nadal <strong>en</strong> pau i d’aquesta manera neix<strong>en</strong><br />
unes relacions fraternals més <strong>en</strong>llà dels bàndols. Aquesta anècdota,<br />
poc coneguda però verídica, va t<strong>en</strong>ir lloc una nit de<br />
Nadal durant la primera Guerra Mundial i ara serveix de base<br />
per a la gran superproducció europea de la temporada, titulada<br />
amb l’oportú títol de Feliz Navidad. El film ve a demostrar<br />
que l’esperit nadal<strong>en</strong>c és molt més que dinars familiars, llums<br />
i regals i que el Nadal, més <strong>en</strong>llà també del seu s<strong>en</strong>tit religiós,<br />
pot ser un bon mom<strong>en</strong>t per a la reflexió i per a replantejar-se<br />
algunes coses. Així, els soldats de la pel·lícula es replanteg<strong>en</strong><br />
el s<strong>en</strong>tit de fer la guerra i matar a iguals <strong>en</strong> nom d’idees tan<br />
abstractes que són fàcilm<strong>en</strong>t manipulables: la pàtria, l’honor,<br />
fins i tot la fe. El seu “atrevim<strong>en</strong>t” va ser duram<strong>en</strong>t castigat<br />
pels estam<strong>en</strong>ts, però <strong>en</strong> la Història, aquest gest queda com un<br />
emotiu i exemplar al·legat pacifista. Aquest és el gran valor de<br />
LLIBRES<br />
Aprofitant l'avin<strong>en</strong>tesa<br />
E<br />
n el mom<strong>en</strong>t <strong>en</strong> que aquest número de la revista<br />
<strong>Valors</strong> surti al carrer, <strong>en</strong>cara es podrà contemplar<br />
l’exposició que el Museu Nacional<br />
d’Art de Catalunya ha dedicat a Caravaggio.<br />
Això fa que sigui del tot oportú pres<strong>en</strong>tar un<br />
llibre que, si bé no és d’edició rec<strong>en</strong>t, sí que<br />
gaudeix d’una qualitat que el fa interessant<br />
sempre i més ara que algunes obres de Caravaggio<br />
es pod<strong>en</strong> contemplar <strong>en</strong> directe. Es<br />
tracta del llibre titulat Caravaggio; el seu<br />
autor és Gilles Lambert i està editat per Tasch<strong>en</strong>,<br />
editorial àmpliam<strong>en</strong>t dedicada als llibres d’art. El llibre<br />
<strong>en</strong> qüestió pres<strong>en</strong>ta ext<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t l’obra del pintor italià<br />
valors<br />
cada mes a...<br />
· La Peixateria.<br />
· Hospital de Mataró.<br />
· Llibreria Márquez (C/Arg<strong>en</strong>tona).<br />
· Llibreria Márquez (M. Sant Llor<strong>en</strong>ç).<br />
· Llibreria El Tramvia. (P. Granollers)<br />
Un fotograma de<br />
la pel·lícula, amb<br />
el capellà<br />
escocès <strong>en</strong><br />
primer terme.<br />
Feliz navidad, una pel·lícula del debutant Christian Carion i<br />
de la que només es pot lam<strong>en</strong>tar la discutible aposta per la narrativa<br />
lineal i pel s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>talisme fàcil que acaba restant-li pes<br />
a la vessant més crítica i reivindicativa del film. J. VIVES<br />
la fitxa<br />
Títol: Feliz Navidad.<br />
Direcció: Christian Carion.<br />
Intèrprets: Daniel Brülh, Guillaume Canet i B<strong>en</strong>no Fürmann.<br />
contextualitzant-la molt bé <strong>en</strong> la trajectòria de la seva vida,<br />
resultant una aconseguida combinació <strong>en</strong>tre biografia i<br />
com<strong>en</strong>tari dels quadres.La gràcia del llibre està <strong>en</strong> que forma<br />
part d’una col·lecció on hi apareix<strong>en</strong> els grans pintors<br />
de totes les èpoques. Tots t<strong>en</strong><strong>en</strong> una edició acuradíssima<br />
i van acompanyats de reproduccions de<br />
primeríssima qualitat de les obres més significatives<br />
de cada autor i si a tot això hi afegim el preu, sorpr<strong>en</strong><strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t<br />
barat, fan de dita col·lecció i del llibre<br />
sobre Caravaggio una joia dins el món editorial d’aquelles<br />
que només es trob<strong>en</strong> de tant <strong>en</strong> tant. JOSEP<br />
MARIA SOLÀ<br />
la fitxa<br />
LAMBERT, GILLES. Caravaggio. Tasch<strong>en</strong>. Koln, 2000. 96 pàgs.<br />
· Llibreria Robafaves. (C/ Nou)<br />
· Llibreria Mas (Pl. Cuba)<br />
· Llibreria Casa Ortega (Av. Perú).<br />
· Llibreria Proa (Premià de Mar).<br />
· Esglésies de Sagrada Família,<br />
Sant Josep, Santa Anna, Sant<br />
Pau, Montserrat, Esperança, Maria<br />
Auxiliadora, Llavaneres, Vilassar<br />
de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de<br />
Mar i Caldes d'Estrac.<br />
25valors
ART<br />
El matís després del negre<br />
E<br />
l mataroní Perecoll exposa de nou a Mataró i ho<br />
fa amb una magnífica i ambiciosa exposició a<br />
l’At<strong>en</strong>eu de Caixa Laietana. L’exposició, retrospectiva<br />
d’aquests darrers tr<strong>en</strong>ta anys, i que inclou peces<br />
de col·leccions estrangeres, se c<strong>en</strong>tra <strong>en</strong> la seva fase de<br />
pintura negra, que ha estat determinant (si bé no l’únic tret<br />
característic) <strong>en</strong> aquesta etapa creativa que, segons sembla,<br />
s’està p<strong>en</strong>sant de cloure. Espero amb ànsia que trobi aviat<br />
nous camins d’experim<strong>en</strong>tació, orfebre com és tant <strong>en</strong> el<br />
s<strong>en</strong>tit estricte del mot com <strong>en</strong> la determinació de colors, de<br />
formes i de textures que mai no <strong>en</strong>s deix<strong>en</strong> indifer<strong>en</strong>ts. Fa<br />
molts anys, moltíssims, jo devia ser un adolesc<strong>en</strong>t, que<br />
vaig llegir una <strong>en</strong>trevista al setmanari El Maresme. En ella,<br />
l’artista mataroní deia una cosa que des d’aleshores m’ha<br />
quedat com clavada. Més o m<strong>en</strong>ys v<strong>en</strong>ia a dir que, de fet,<br />
l’escultura no és l’espai ocupat sinó el que es deixa<br />
TEATRE<br />
26valors propostes<br />
www.perecoll.info<br />
Una de les<br />
obres que<br />
es pod<strong>en</strong><br />
veure a la<br />
mostra.<br />
d’ocupar. El buit que l’<strong>en</strong>volta, o el travessa, o l’acarona, o<br />
el colpeja, o el respira. Aquest buit que ocupo jo cada vegada<br />
que m’hi <strong>en</strong>fronto. O el buit que ompl<strong>en</strong> tantes dones<br />
boniques al voltant de les seves joies daurades, que són<br />
un pretext per admirar les persones que estimes. O que<br />
<strong>en</strong>cara no estimes però pug<strong>en</strong> deu punts.<br />
Trobo que, a les seves pintures negres, una m<strong>en</strong>a<br />
d’escultures verticals i planes, de fet, fetes de traços de gruix<br />
divers, com els pintors xinesos, els buits, crec, petitíssims i<br />
lleus, permet<strong>en</strong> l’eclosió de la llum que, de fet, és el protagonista<br />
de cada narració. La llum sobre l’espai és sempre una<br />
narració, un esdev<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t ‘in progress’. I també ho són les<br />
seves sèries (o dèries): els ocells, els cavalls, la guerra...<br />
No és el primer <strong>en</strong> l’ús monocrom, ni del negre. El quadre<br />
negre de Malèvitx o, especialm<strong>en</strong>t, Ad Reinhardt, han estat<br />
ass<strong>en</strong>yalats com a precursors de la pintura negra de<br />
Perecoll, com a expressió del ll<strong>en</strong>guatge després de la<br />
t<strong>en</strong>ebra. Perecoll, del qual els mataronins podem gaudir<br />
diverses escultures públiques als carrers de la ciutat, de<br />
fet, inicià aquesta etapa després d’un atzucac de salut. Recordo<br />
que Barceló té una “etapa blanca” <strong>en</strong> iniciar la seva<br />
sèrie africana, també com a necessitat de recom<strong>en</strong>çar, de<br />
retrobar el matís després de la seva negació cromàtica.<br />
Tant recomanable és aquesta mostra com seguram<strong>en</strong>t<br />
serà la seva nova etapa, pl<strong>en</strong>a de creativitat, com qui es<br />
deleix del saber d’un veritable mestre. R. BASSAS<br />
Perecoll exposa a l’At<strong>en</strong>eu de la Caixa Laietana<br />
(C. Bonaire 3-5; Mataró) fins el dia 5 de febrer.<br />
Web: http://www.perecoll.info/<br />
Quan el teatre només és espectacle<br />
Quan “Les falses confidències” va ser estr<strong>en</strong>ada el<br />
1734 sembla ser que va provocar un gran escàndol.<br />
“Un teatre –diu Sergi Babel al programa de mà- que<br />
parla, amb ironia i amb humor apar<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t lleuger, de<br />
la lluita de classes, de la llibertat, de la decadència de la noblesa...”<br />
Tal volta, si s’hagués conservat el text i l’època, l’obra tindria el<br />
seu <strong>en</strong>cant i l’espectador intel·lig<strong>en</strong>t hi sabria veure tota una<br />
int<strong>en</strong>cionalitat sempre vig<strong>en</strong>t, però el director –constato que es<br />
tracta d’un bon director- <strong>en</strong>s serveix la història com un pastís<br />
Hollywood dels anys 40, i l’únic que aconsegueix amb això és<br />
crear un gran pastís molt bonic però que no conv<strong>en</strong>ç a ningú.<br />
De la interpretació salvem un Quimet Pla, <strong>en</strong> el personatge<br />
d’Arlequí, un pèl o dos pèls exagerat però que agrada i marca<br />
i un tipus; i una Laura Conejero que s’esforça i aconsegueix,<br />
<strong>en</strong> bona part, treure suc del seu personatge. La resta d’actors<br />
qued<strong>en</strong> totalm<strong>en</strong>t desdibuixats i don<strong>en</strong> la impressió que ni ells<br />
mateixos es creu<strong>en</strong> els personatges que els ha tocat. Fins i tot,<br />
algun d’ells sembla s<strong>en</strong>tir-se incòmode.<br />
Un capítol a part és l’esc<strong>en</strong>ografia. No es tracta d’una posta<br />
<strong>en</strong> esc<strong>en</strong>a conv<strong>en</strong>cional. Hi ha un piano de cua majestuós i<br />
negre al bell mig de la gespa del jardí. Això em va fer una mica<br />
de basarda, ja que la mull<strong>en</strong>a el podia malmetre. Comptant amb<br />
un pressupost fabulós, només possible <strong>en</strong> un teatre de protecció<br />
oficial, l’esc<strong>en</strong>ografia és realm<strong>en</strong>t espectacular i acapara<br />
l’acció de l’espectador molt més que la comèdia <strong>en</strong> si.<br />
Llàstima que una vegada més l’espectacle està molt per sobre<br />
de la resta. I conti que crec amb el teatre-espectacle, però sempre<br />
que aquest estigui al servei d’un bon text i no a la inversa. De<br />
tota manera, Les falses confidències es tracta d’un caramel<br />
<strong>en</strong>sucrat que es pot veure per festes. JOSEP MARIA CUSACHS<br />
“Les falses confidències” de Pierre de Marivaux. Sala<br />
Gran del Teatre Nacional (Barcelona). Del 17 de novembre<br />
de 2005 al 22 de g<strong>en</strong>er de 2006.
PROPOSTES ATÍPIQUES<br />
Deixa't perdre per la cavalcada<br />
E. P.<br />
Imatge<br />
J<br />
o anava a rebre els reis davant<br />
de la Sala Cabañes, portava un<br />
fanalet que sempre acabava inc<strong>en</strong>diat<br />
i al finalitzar aquella màgica<br />
processó, marxava a cals avis a posar<br />
m<strong>en</strong>jar pels camells i ses majestats a<br />
dalt de terra... No ho dubtava, m’ho<br />
vaig creure fermam<strong>en</strong>t fins els quasi<br />
nou anys.<br />
Quan vaig t<strong>en</strong>ir canalla vaig altre<br />
volta repr<strong>en</strong>dre la meva presència a<br />
l’esm<strong>en</strong>tada manifestació reial. El<br />
nostre carrer, que llavors no era comercial<br />
i escassam<strong>en</strong>t il·luminat els<br />
pocs veïns érem s<strong>en</strong>se aglomeracions<br />
esperàvem a SSMM. La canalla es va<br />
fer gran i van estimar-se més anar a<br />
esquiar, però jo int<strong>en</strong>tava cada any<br />
no perdrem aquella convocatòria, era<br />
com s<strong>en</strong>tir-me infant per una curta estona.<br />
Els anys han anat passant, amb força<br />
constància he estat fidel a la convocatòria<br />
Ara la processó és més llarga,<br />
més comercial, més lluminosa... Ha<br />
deixat de ser de catró-pedra per pas-<br />
La cavalcada de reis<br />
és com s<strong>en</strong>tir-se<br />
infant una estona<br />
sar a ser de plàstic–"porexpan". Certam<strong>en</strong>t,<br />
no són <strong>en</strong> si aquests elem<strong>en</strong>ts que<br />
l’han fet més excel·l<strong>en</strong>t. Ara la societat<br />
és així, aquests són els signes dels temps.<br />
Però fem un pas més, fixeu-vos quan hi<br />
aneu, amb els ulls esbatanats dels nanos<br />
que a coll dels pares, amb cotxet o bé<br />
drets van primer esperant amb una paciència<br />
infinita, no aconseguida <strong>en</strong> cap<br />
altre activitat durant l’any, ni a l’escola<br />
ni a casa. I com de mica <strong>en</strong> mica se’ls<br />
transforma, diria se’ls hi <strong>en</strong>caixa una m<strong>en</strong>a<br />
de ganyota, rialla, embadalim<strong>en</strong>t facial,<br />
per passar tot seguit a una m<strong>en</strong>a<br />
d’excitació que alguns exterioritz<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />
voler apropar-s’hi amb la complicitat dels<br />
seus pares, m<strong>en</strong>tre que d’altres més<br />
MÚSICA<br />
Nadales també a l'Ori<strong>en</strong>t Mitjà<br />
D<br />
urant el dinar de Nadal existeix la tradició de cantar<br />
nadales i llegir poemes. Però quins cants <strong>en</strong>ton<strong>en</strong><br />
els altres cristians del món? Jingles, als països de<br />
parla anglesa, i villancicos als països de parla<br />
hispànica. Però i els cristians que habit<strong>en</strong> <strong>en</strong> països de cultura<br />
àrab com ara Turquia, Líban, Síria o Palestina? Doncs aquests<br />
també interpret<strong>en</strong> nadales, però aquestes t<strong>en</strong><strong>en</strong> tonades b<strong>en</strong><br />
difer<strong>en</strong>ts, ja que les seves melodies es bas<strong>en</strong> <strong>en</strong> estructures<br />
típiques de la música àrab (maqam), que podríem definir com<br />
a cançons pl<strong>en</strong>es d'ornam<strong>en</strong>ts i amb moltes més notes que les<br />
nostres. Sempre són cantades <strong>en</strong> àrab però la temàtica és la<br />
mateixa que a casa nostra. Això sí, aquí les cançons no<br />
propostes<br />
antiga<br />
d'una<br />
cavalcada<br />
de reis.<br />
quiets, quasi paralitzats s’arrap<strong>en</strong>, més<br />
s’hi és possible, al coll dels seus prog<strong>en</strong>itors.<br />
No us deixeu perdre la fila que<br />
fan els grans que acompany<strong>en</strong> als m<strong>en</strong>uts<br />
<strong>en</strong> qüestió.<br />
Sempre he p<strong>en</strong>sat que era una nit<br />
màgica per l’esperança que pot arribar<br />
a despertar <strong>en</strong> cada u de nosaltres,<br />
per fer-nos s<strong>en</strong>tir com quan érem<br />
petits, s<strong>en</strong>se deixar de veure el món i<br />
la realitat, dura realitat a vegades que<br />
<strong>en</strong>s <strong>en</strong>volta.<br />
Diu<strong>en</strong> les Escriptures “Us ho as-seguro:<br />
si no torneu a ser com els infants<br />
no <strong>en</strong>trereu pas <strong>en</strong> el Regne del<br />
cel!” Mateu, 18. EULÀLIA PUIGDERRA-<br />
JOLS<br />
gaudeix<strong>en</strong> de l'acompanyam<strong>en</strong>t de panderetes i ximbombes.<br />
Escolteu, Sister Marie Keyrouz, del Líban -que podeu trobar a<br />
qualsevol llibreria o a la biblioteca pública de la vostra ciutati<br />
canteu les seves nadales al dinar de Nadal. La Bona Nova és<br />
la mateixa. M.SALICRÚ-<br />
MALTAS<br />
Per a més<br />
informació: http://<br />
www.keyruz.com<br />
27valors
propostes<br />
28valors<br />
VIATGES<br />
Caps d'Any a la "ciutat eterna"<br />
ARoma actualm<strong>en</strong>t s’hi pot anar amb dues hores amb<br />
Ryanair i per pocs diners,però la primera vegada que<br />
hi vaig anar amb motiu de les trobades de Taizé, vàrem<br />
trigar més de 36 hores i <strong>en</strong> autobús.<br />
El 26 desembre del 1980 van sortir de Mataró quatre autocars<br />
pl<strong>en</strong>s de joves <strong>en</strong>tusiastes i desitjosos de participar juntam<strong>en</strong>t<br />
amb el Pare Roger, a les pregàries de la trobada europea de<br />
joves de Taizé. Vam passar la primera nit <strong>en</strong> un poliesportiu de<br />
Gènova. El matí vàrem emp<strong>en</strong>dre el viatge cap a Roma. A les<br />
portes de la "ciutat eterna" vam fer una parada <strong>en</strong> una pineda<br />
coincidint amb una munió de joves eslov<strong>en</strong>s que també havi<strong>en</strong><br />
fet el mateix. Catalans i eslov<strong>en</strong>s agafats de la mà com a símbol<br />
de germanor vam cantar i dansar una bona estona.<br />
A Roma <strong>en</strong>s van repartir <strong>en</strong> parròquies i <strong>en</strong> cases particulars.<br />
Recordo les grasses madonnas somri<strong>en</strong>ts que sempre cuinav<strong>en</strong><br />
espaguetis. Acompanyats dels seus fills <strong>en</strong>s van portar a<br />
la missa dominical de la parròquia. A l’hora del sermó, el rector<br />
va demanar el vot per la Democràcia Cristiana.<br />
La nit del 31 de desembre <strong>en</strong>s van conduir a la parròquia a la<br />
celebració de la missa de Cap d’Any i <strong>en</strong> acabar les grosses<br />
madonnes <strong>en</strong>s t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> preparats uns grans plats de ll<strong>en</strong>ties<br />
que havíem d'<strong>en</strong>gulir m<strong>en</strong>tre tocav<strong>en</strong> les dotze campanadas<br />
tot di<strong>en</strong>t: "Aguri, aguri" (Bona sort). Com més ll<strong>en</strong>ties m<strong>en</strong>jàvem<br />
més sort tindríem a la vida. Al carrer era un esclat de focs<br />
artificials com aquí per Sant Joan. L’<strong>en</strong>demà, primer de g<strong>en</strong>er,<br />
la periodista i corresponsal al Vaticà de TVE, Paloma Gómez<br />
Borrego, va v<strong>en</strong>ir a trobar-nos per fer-nos una <strong>en</strong>trevista per<br />
la televisió. Però com que volia fer-nos passar com “espanyols”<br />
no vàrem voler. Vam acceptar quan va voler que digués-<br />
"El papa és un<br />
personatge que forma<br />
part de la història", em<br />
va dir un jove del grup<br />
La plaça de Sant Pere del Vaticà de Roma.<br />
sim que érem catalans.<br />
El 1982 la trobada de joves de Taizé es va fer també a Roma,<br />
per tant vam repetir-hi nit de Cap d'Any. Però la trobada a<br />
Roma que recordo més és la de 1988. Aquell dia, a la tarda, el<br />
Papa Joan Pau II <strong>en</strong>s havia de rebre a la Basílica de Sant Pere<br />
del Vaticà. A la tarda molts joves esperàvem a la plaça. L’espera<br />
va durar molta estona. Un cop aparegut el Papa al balcó es<br />
van obrir les portes de la Basílica i el Papa Joan Pau II va anar<br />
donant la mà a tothom. Va passar pel meu costat, em va mirar,<br />
però jo no li vaig donar la mà. Un dels nois amb qui anava,<br />
l'Ivan, si que ho va fer. Li vaig preguntar perquè i em va respondre:<br />
"El Papa és un personatge que forma part de la història,<br />
per tant, estem f<strong>en</strong>t història!”.<br />
Aquella nit, altre cop vam m<strong>en</strong>jar ll<strong>en</strong>ties, vam viure un esclat<br />
de llum i foc i vam veure una altra tradició dels romans: ll<strong>en</strong>çar<br />
els mobles vells daltabaix del balcó al carrer.<br />
L’<strong>en</strong>demà, primer dia de l’any, vam voler anar dinar a un restaurant,<br />
però tots estav<strong>en</strong> tancats. Finalm<strong>en</strong>t, vam aconseguir<br />
m<strong>en</strong>jar <strong>en</strong> un McDonalds de la Plaça d’Espanya <strong>en</strong> contra<br />
dels meus principis, fet que alguns dels meus companys de<br />
viatge avui <strong>en</strong>cara em record<strong>en</strong>. JOAQUIM AMARGANT<br />
valors.<strong>org</strong><br />
Ja t'hi has connectat?<br />
Ara actualització setmanal!<br />
VALORS
TEATRE<br />
Els altres Pastorets de Catalunya<br />
De Pastorets <strong>en</strong> fa tothom, <strong>en</strong>t<strong>en</strong><strong>en</strong>t per tothom moltes<br />
agrupacions teatrals amateurs catalanes. Però,<br />
òbviam<strong>en</strong>t, hi ha llocs que t<strong>en</strong><strong>en</strong> més anom<strong>en</strong>ada<br />
que d'altres. Actualm<strong>en</strong>t a Catalunya, es considera que els<br />
millors Pastorets són els que es fan a la capital del Maresme,<br />
dels quals ja vam parlar <strong>en</strong> una anterior ocasió. Però a nivell de<br />
Catalunya n'hi ha alm<strong>en</strong>ys tres més que sobresurt<strong>en</strong> <strong>en</strong>tre el<br />
c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ar de repres<strong>en</strong>tacions que es fan. Anem a repassar-los.<br />
L’Ametlla de Merola. Aquesta colònia industrial que es troba<br />
a vint quilòmetres de Manresa acull una repres<strong>en</strong>tació prou<br />
digna si es té <strong>en</strong> compte el nombre d’habitants del poble –uns<br />
tres-c<strong>en</strong>ts. L’aforam<strong>en</strong>t, de més de cinc-c<strong>en</strong>tes cadires, obté una<br />
bona <strong>en</strong>trada <strong>en</strong> les sis repres<strong>en</strong>tacions que es fan. Els decorats<br />
mereix<strong>en</strong> també un punt favorable així com la possibilitat d’escollir,<br />
a través d’Internet, el dia i la butaca on l’espectador vol seure. En<br />
la part negativa, l’absència d’un fil narratiu <strong>en</strong>tre totes les esc<strong>en</strong>es<br />
resta valor a la peça, que combina de forma estrambòtica trossos<br />
on el so està gravat i altres <strong>en</strong> què no. El text que s’esc<strong>en</strong>ifica, La<br />
Flor de Nadal, és un comp<strong>en</strong>di de difer<strong>en</strong>ts versions.<br />
El V<strong>en</strong>drell. Els del V<strong>en</strong>drell són, amb diferència, els més<br />
fluixos dels espectacles comparats, tot i que <strong>en</strong> efectius humans<br />
i <strong>en</strong> la capacitat del teatre s’aprop<strong>en</strong> als de Calaf o als de<br />
Mataró. El mal ús de peces com Així parlà Zaratustra a l’inici<br />
de l’obra –<strong>en</strong> un prefaci bíblic repres<strong>en</strong>tat de forma carrinclona–<br />
constitueix un mal presagi per a una obra que acaba<br />
naufragant amb la seva pret<strong>en</strong>sió de fer riure a cada mom<strong>en</strong>t.<br />
La nota positiva la constitueix la interpretació musical d’un<br />
fragm<strong>en</strong>t de l’oratori El pessebre, del v<strong>en</strong>drell<strong>en</strong>c Pau Casals.<br />
SOLIDARITAT<br />
CanalSolidari.<strong>org</strong><br />
L<br />
es noves tecnologies pod<strong>en</strong> ser una gran eina<br />
per la difusió d’activitats solidàries. Canal Solidari-One<br />
World n’és un dels millors exemples.<br />
Aquesta pàgina web, creada el 1999 a Londres amb l’impuls<br />
de 18 <strong>en</strong>titats, va néixer amb la s<strong>en</strong>zilla missió d’oferir a<br />
través d’un portal d’internet un c<strong>en</strong>tre virtual d’informació,<br />
d’actualitat, serveis i espais de participació sobre des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t,<br />
drets humans i inclusió social. En pocs anys,<br />
canalsolidari s’ha convertit <strong>en</strong> un espai virtual i global de<br />
compromís vers les desigualtats i les injustícies d’aquest món.<br />
A casa nostra aquest portal virtual té l’impuls de la<br />
Fundació Chandra, creada a Madrid el 1999 amb l’objectiu<br />
de posar les noves tecnologies al servei del des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t,<br />
i el suport de la Fundació Un Sol Món de Caixa<br />
per acabar<br />
Imatge promocional dels Pastorets de l'Ametlla de Merola.<br />
Calaf. En aquesta població de la comarca de l’Anoia s’esc<strong>en</strong>ifica<br />
la versió tradicional de Folch i Torres, pres<strong>en</strong>tada<br />
com un conte que l’àvia explica a dos m<strong>en</strong>uts durant la Nit de<br />
Nadal. Aquests Pastorets són els únics realm<strong>en</strong>t comparables<br />
als de Mataró i per exemple no t<strong>en</strong><strong>en</strong> res a <strong>en</strong>vejar-los <strong>en</strong><br />
aspectes com els del so o el cor que canta les cançons de l’espectacle.<br />
El teatre on es fa la funció, el Casal de Calaf, impressiona<br />
per la seva majestuositat, m<strong>en</strong>tre que el vestuari –<br />
com <strong>en</strong> la resta de casos com<strong>en</strong>tats– deixa força a desitjar. En<br />
la part negativa, l’excessiva voluntat de «catalanitzar» un<br />
espectacle que teòricam<strong>en</strong>t està emplaçat a milers de quilòmetres<br />
de Catalunya. J. S./CAPGRÒS<br />
Catalunya. A més, la pàgina, de gran qualitat l’actualitz<strong>en</strong><br />
un grup de periodistes compromesos amb una comunicació<br />
lliure, participativa i plural i conv<strong>en</strong>çuts que la comunicació<br />
pot ser un motor de canvi vers una societat més inclo<strong>en</strong>t i<br />
justa. Actualm<strong>en</strong>t, form<strong>en</strong> part d’aquesta xarxa solidària<br />
mundial més de 1700 <strong>en</strong>titats, el portal es p<strong>en</strong>ja <strong>en</strong> 11<br />
idiomes i s’<strong>org</strong>anitza a partir d’11 c<strong>en</strong>tres locals.<br />
Aquesta pàgina <strong>en</strong>s ofereix una ext<strong>en</strong>sa informació i<br />
serveis com: notícies, alertes de conflictes, un directori<br />
d’<strong>en</strong>titats i ONG de tot el món, ofertes de treball i voluntariat,<br />
<strong>en</strong>trevistes on line, una àmplia oferta d’activitats, cursos<br />
de formació,... En definitiva, resulta molt recomanable <strong>en</strong>trar<br />
<strong>en</strong> aquesta pàgina web i navegar, és una mostra dels<br />
avantatges de les noves tecnologies, però al<br />
mateix temps una bona eina de cooperació <strong>en</strong>tre<br />
els “solidaris” del planeta. RED.<br />
29valors
30valors<br />
per acabar...<br />
SABIES QUE...<br />
abans durant el dinar de Nadal els infants recitav<strong>en</strong><br />
poemes que havi<strong>en</strong> escrit ells mateixos?<br />
Ales portes de la gran festa nadal<strong>en</strong>ca era de rigor que<br />
els infants escrivissin una felicitació <strong>en</strong> vers. Ho<br />
podi<strong>en</strong> fer a casa, però normalm<strong>en</strong>t era l’escola el taller<br />
on es fabricava el breu producte literari. La mestra o el mestre<br />
proporcionava uns fulls de paper de carta, anom<strong>en</strong>ats dècimes,<br />
amb uns inefables dibuixos al·legòrics <strong>en</strong> color que constituï<strong>en</strong><br />
tot un poema visual: angelets voltats de flors, estels amb cua<br />
policromada, conillets, campanetes, ferradures brillants, etc.<br />
En el trosset de paper que quedava lliure de tant florim<strong>en</strong>t,<br />
els nois i les noies havi<strong>en</strong> d’escriure, amb la millor lletra de què<br />
fossin capaços, un vers. Amb el candor propi i la ing<strong>en</strong>uïtat de<br />
l’edat, els petits havi<strong>en</strong> de comunicar als seus pares el goig<br />
que s<strong>en</strong>ti<strong>en</strong> de poder desitjar-los un feliç Nadal. El professor<br />
solia posar el títol, solia marcar el número d’estrofes i solia<br />
t<strong>en</strong>ir mà esquerra perquè al noi o noia li vingués la inspiració.<br />
L’infant acostumava a lliurar-la als seus prog<strong>en</strong>itors la vigília<br />
o el mateix dia de Nadal, poc abans d’<strong>en</strong>taular-se pel gran dinar.<br />
L’hora de les postres era la indicada per recitar de memòria<br />
la dècima. Si la criatura era molt petita, s’<strong>en</strong>filava, igual que es<br />
fa ara, dalt d’una cadira.<br />
PETITES COSES PER CANVIAR EL MÓN<br />
Treballar desinteressadam<strong>en</strong>t<br />
L<br />
i demano a un vell amic, coneixedor<br />
com pocs del món<br />
de la petita pantalla, si tindria<br />
cap inconv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t per a v<strong>en</strong>ir a fer una<br />
xerrada a l’escola, explicant la a seva<br />
vida i miracles. Estic segur que meravellarà<br />
els alumnes sempre àvids de<br />
conèixer les intrigues del món de la<br />
televisió. No se’m fa pregar g<strong>en</strong>s.<br />
Després d’emparaular dia i hora, li<br />
pregunto “com li puc agrair” el que<br />
<strong>en</strong>s vingui a fer la seva xerrada. És a<br />
dir: quins són els seus honoraris.<br />
“Res, home, res”, m’etziba abans de<br />
què jo acabi la frase. “Em s<strong>en</strong>tiré pl<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t<br />
recomp<strong>en</strong>sat només parlant<br />
una estona amb g<strong>en</strong>t jove”. Tal com<br />
sona. El com<strong>en</strong>tari de l’amic, m’<strong>en</strong>cén<br />
la idea per a escriure l’article d’avui i em<br />
sotmet a una doble reflexió que us proposo<br />
tot seguit.<br />
Primer. Encara hi ha g<strong>en</strong>t que treballa<br />
desinteressadam<strong>en</strong>t per l’amor a l’art, <strong>en</strong><br />
aquest món materialista <strong>en</strong> el que <strong>en</strong>s<br />
movem. Encara hi ha g<strong>en</strong>t -per més que<br />
es digui el contrari- que no mira el rellotge<br />
i que espera cobrar els seus emolum<strong>en</strong>ts<br />
amb una moneda difer<strong>en</strong>t del diner. Que<br />
es mou <strong>en</strong> el terr<strong>en</strong>y del voluntariat i que<br />
destina als altres bona part del seu<br />
temps, del que té o –el més importantdel<br />
que és, a fi i efecte de col·laborar <strong>en</strong><br />
una causa justa.... per més que els “optimistes<br />
de sempre” <strong>en</strong>s vulguin <strong>en</strong>tabanar<br />
proclam<strong>en</strong>t arreu, per activa i per<br />
passiva, que estem <strong>en</strong> un món podrit on<br />
Amb el pas dels anys, hem comprovat que la feina de creació<br />
s’ha reduït a la mínima expressió. Els nois i noies acab<strong>en</strong> gairebé<br />
sempre amb el “bon Nadal” de complim<strong>en</strong>t, però abans<br />
han recitat un vers manllevat de poetes consagrats o no tan<br />
consagrats. El col·legi proposa el vers i el treballa a les aules,<br />
un poema per a cada nivell escolar. Una mateixa família pot haver<br />
s<strong>en</strong>tit allò de “No té una carteta?<br />
No té una postal?” tres i quatre<br />
vegades <strong>en</strong> pocs anys.<br />
Sort que els n<strong>en</strong>s i les n<strong>en</strong>es<br />
t<strong>en</strong><strong>en</strong> un valor <strong>en</strong> propietat: l’espontaneïtat.<br />
Les reaccions espontànies<br />
a l’hora de recitar tr<strong>en</strong>cav<strong>en</strong><br />
la formalitat de les dècimes i tr<strong>en</strong>qu<strong>en</strong><br />
avui la uniformitat dels poemes<br />
dirigits. NICOLAU GUANYABENS<br />
Una mare amb una filla<br />
a principis de segle<br />
ningú no es mou per res i que tot gira<br />
a l’<strong>en</strong>torn de la “pela”.<br />
I, segon. Encara hi ha g<strong>en</strong>t que considera<br />
no té preu poder explicar i com<strong>en</strong>tar<br />
la seva pròpia experiència professional<br />
a la g<strong>en</strong>eració que puja, de<br />
manera espontània i sincera. Perquè<br />
desitja honestam<strong>en</strong>t que el que fa amb<br />
tota la il·lusió, lluny de caure <strong>en</strong> el pou<br />
de l’oblit o del m<strong>en</strong>yspreu, tingui alguna<br />
trasc<strong>en</strong>dència.<br />
Capgiro el s<strong>en</strong>tit del títol de l’article.<br />
Tanmateix, <strong>en</strong> lloc de cobrar, els mestres<br />
potser hauríem de pagar per a poder<br />
realitzar una tasca cabdal <strong>en</strong> el món<br />
d’avui: educar els joves. Que no és<br />
tractar amb màquines, ni amb mercaderies,<br />
ni... amb estris d’oficina. I més<br />
si, amb la nostra tasca, hi gaudim de<br />
val<strong>en</strong>t! RAMON SALICRÚ<br />
VALORS
L'ALTRA CARA DE LA CIÈNCIA | Núria Radó<br />
El líquid necessari<br />
r<strong>en</strong> quarts de quatre de la matinada quan la Blanca<br />
Eva <strong>en</strong>trar a les portes d’urgències de l’hospital. Havia<br />
tingut un accid<strong>en</strong>t i havia perdut molta sang:<br />
necessitava una transfusió ràpidam<strong>en</strong>t. Li van preguntar<br />
de quin grup sanguini era i va respondre que<br />
no ho sabia. La metgessa va dir a la infermera que portessin<br />
una bossa de 0-, corr<strong>en</strong>ts. En no saber quin grup sanguini<br />
t<strong>en</strong>ia, no podi<strong>en</strong> arriscar-se ni tampoc perdre temps, per això<br />
van recórrer a aquest tipus. Però per què?<br />
La resposta la trobem <strong>en</strong> unes molècules que hi ha a la<br />
superfície de les cèl·lules de la nostra sang. D’aquestes<br />
molècules, que <strong>en</strong> diem antíg<strong>en</strong>s, n’existeix<strong>en</strong> dos tipus: l’A i<br />
el B. Amb les seves combinacions, podem trobar quatre tipus<br />
de grups sanguinis: els individus que t<strong>en</strong><strong>en</strong> l’antig<strong>en</strong> A, els<br />
que t<strong>en</strong><strong>en</strong> el B, els que t<strong>en</strong><strong>en</strong> l’A i el B i els que no <strong>en</strong> t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
cap, que anom<strong>en</strong>em 0.<br />
Però què implica t<strong>en</strong>ir l’antig<strong>en</strong> A o el B o tots dos o cap? Ni<br />
cap avantatge ni cap inconv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t <strong>en</strong> cap cas, però sí que<br />
cada <strong>org</strong>anisme té un sistema de def<strong>en</strong>sa (anticossos) contra<br />
els antíg<strong>en</strong>s difer<strong>en</strong>ts dels de les seves cèl·lules. Així doncs,<br />
no es pot transfondre sang del grup B a algú del grup 0, ja que<br />
aquest ha fabricat anticossos contra els antíg<strong>en</strong>s B. Aquesta<br />
def<strong>en</strong>sa contra la sang estranya pot provocar diverses malalties<br />
i fins i tot, la mort. En canvi, la sang del grup 0 va bé a tothom.<br />
I els del grup AB pod<strong>en</strong> rebre qualsevol sang, ja que no fabriqu<strong>en</strong><br />
anticossos contra cap antig<strong>en</strong>. Per tant, <strong>en</strong> les<br />
transfusions de sang, cal recórrer a sang del mateix grup<br />
sanguini o, si no se sap quin grup sanguini té el paci<strong>en</strong>t, com<br />
<strong>en</strong> el cas de la Blanca, s’haurà de transfondre sang del grup 0.<br />
Però, i per què ha de ser negatiu, per tal que no es produeixi<br />
cap reacció adversa? Doncs a causa d’un altre antig<strong>en</strong>, l’anom<strong>en</strong>at<br />
factor Rhesus (Rh), nom que prové de Macaca rhesus,<br />
mico on es va trobar el factor per primer cop, l’any 1940. Els<br />
que t<strong>en</strong><strong>en</strong> l’antig<strong>en</strong> Rh (Rh+), que són el 85% de la població,<br />
no pod<strong>en</strong> donar sang als que no el t<strong>en</strong><strong>en</strong> (Rh-), per la mateixa<br />
raó que abans: l’individu negatiu podria com<strong>en</strong>çar a fabricar<br />
Es pot viure s<strong>en</strong>se<br />
l'apèndix o un ronyó<br />
però no es pot<br />
viure s<strong>en</strong>se sang<br />
per acabar<br />
anticossos contra aquest factor, com a sistema de def<strong>en</strong>sa.<br />
És molt important, doncs, que no fem com la Blanca, i que<br />
sapiguem tots quin grup sanguini t<strong>en</strong>im i les condicions de<br />
compatibilitat escai<strong>en</strong>ts, ja que la sang és imprescindible per a<br />
la nostra vida. Es pot viure s<strong>en</strong>se l’apèndix, s<strong>en</strong>se un ronyó,<br />
però no es pot viure s<strong>en</strong>se sang. I, de sang, de mom<strong>en</strong>t, no<br />
se’n pot fabricar i tampoc no hi ha cap m<strong>en</strong>a de substitut<br />
possible. Quan a una persona li falta sang, només <strong>en</strong> pot rebre<br />
d’una altra persona.<br />
En un hospital s’han de fer transfusions de sang contínuam<strong>en</strong>t<br />
per moltes raons: quan hi ha hemorràgies, <strong>en</strong> càncers,<br />
quan a algú li falt<strong>en</strong> compon<strong>en</strong>ts de la sang, i <strong>en</strong> infinitat de<br />
situacions més. Per això <strong>en</strong> falta, i per això són tan importants<br />
les donacions.<br />
També és molt important, doncs, assab<strong>en</strong>tar-se de quan hi<br />
ha campanyes de donació de sang, i participar-hi, ja que<br />
aquestes donacions, anònimes i voluntàries, salv<strong>en</strong> la vida de<br />
molta g<strong>en</strong>t. Quan es dóna sang, s’ajuda, com a mínim, a tres<br />
persones, ja que cada bossa de sang se separa <strong>en</strong> tres bosses<br />
difer<strong>en</strong>ts per a cada compon<strong>en</strong>t que forma la sang.<br />
En resum, amb una punxada i 10 minuts s’ajuda a salvar, com<br />
a mínim, tres vides. Evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, aquest fet no resulta g<strong>en</strong>s<br />
perillós per al donant, ja que al cap de quatre o cinc hores es<br />
recupera totalm<strong>en</strong>t el volum sanguini; els glòbuls blancs, al<br />
cap de dotze hores; les plaquetes, al cap de tres dies, i el que<br />
triga més són els glòbuls vermells, que no es recuper<strong>en</strong> fins al<br />
cap de dos mesos, cosa que fa que les dones només puguin<br />
donar sang tres vegades l’any, i els homes, quatre.<br />
Malgrat que donar sang sigui tan s<strong>en</strong>zill com imprescindible,<br />
només un 10% de la g<strong>en</strong>t és donant. Però, quan arribem<br />
als 65 anys, 4 de cada 10 de nosaltres n’haurem necessitat.<br />
31valors
valors<br />
DESITJO SUBSCRIURE'M A LA REVISTA 'VALORS' (11 NÚMEROS L’ANY) PER<br />
L’IMPORT DE 32 EUROS<br />
Nom<br />
Adreça Codi Postal<br />
Població Telèfon<br />
Correu electrònic DNI<br />
Forma de pagam<strong>en</strong>t<br />
A través del Banc o Caixa (ompli les dades bancàries)<br />
DADES BANCÀRIES<br />
Nom de l'<strong>en</strong>titat<br />
Adreça Codi Postal Població<br />
Titular del compte<br />
butlleta de subscripció<br />
Entitat Oficina D.C. Número de compte Signatura<br />
Quantitat: 32 euros euros (Subscripció de suport, per ajudar la revista)<br />
Envia<br />
aquesta<br />
butlleta<br />
al carrer Sant<br />
Josep 18-20<br />
08301 Mataró<br />
TAMBÉ POTS<br />
SUBSCRIURE’T<br />
MITJANÇANT:<br />
TELÈFON<br />
Truca al<br />
620.749.138<br />
(de dilluns a<br />
div<strong>en</strong>dres<br />
de 9 a 21 h)<br />
WEB<br />
Omple amb les<br />
teves dades la<br />
butlleta que<br />
trobaràs a http://<br />
valors.<strong>org</strong><br />
FAX<br />
Envia la teva<br />
butlleta al número<br />
93.798.62.59
UNA CARTA DES DE...<br />
Ginebra<br />
(Suïssa)<br />
Gemma Manau<br />
Recordo el viatge que vaig fer abans a Ginebra<br />
per preparar la meva anada cap allà, jo ja coneixia<br />
la ciutat, hi havia estat diverses vegades,<br />
però aquell cop m’ho vaig mirar tot amb uns<br />
altres ulls. Els carrers, les cases, amb aquest<br />
estil típic del c<strong>en</strong>tre d’Europa, el llac, el tram... ho veia tant<br />
difer<strong>en</strong>t del paissatge al que jo estava acostumada de la costa<br />
del Maresme! P<strong>en</strong>sar que aquell paisatge s’anava a convertir<br />
<strong>en</strong> la meva quotidianitat em va frepar. Ara, després d’un any<br />
he après a descobrir aquesta ciutat, alguns dels seus racons,<br />
a estimar-la i a reconèixer-la.<br />
"Els ginebrins<br />
diu<strong>en</strong> que hi ha<br />
dues Ginebres, la<br />
Ginebra i la Ginebra<br />
internacional"<br />
M’agrada pujar al tram i observar<br />
la g<strong>en</strong>t. Ginebra és una<br />
ciutat molt multicultural. Com<br />
diu<strong>en</strong> alguns ginebrins hi ha<br />
les dues Ginebres: la Ginebra i<br />
la Ginebra internacional, situada<br />
al que anom<strong>en</strong><strong>en</strong> la riba<br />
dreta del llac, on hi ha tots els edificis d’<strong>org</strong>anismes internacional.<br />
Aquesta és la Ginebra de parla anglesa, que ha fet<br />
que a la ciutat hi hagi vàries escoles <strong>en</strong> anglès. Però a part<br />
de la zona internacional aquesta és una ciutat d’una gran<br />
diversitat, amb un índex d’immigració elevadíssim. Jo crec<br />
que passejant pels carrers gairebé cada dia he s<strong>en</strong>tit parlar<br />
castellà, o portuguès.<br />
Ginebra és també una ciutat molt ecumènica i la diversitat<br />
religiosa està integrada <strong>en</strong> la societat. A nivell d’Església hi ha<br />
diversos serveis que s’ofereix<strong>en</strong> conjuntam<strong>en</strong>t <strong>en</strong>tre l’Església<br />
catòlica i la protestant, com ara el servei de catequesi cantonal,<br />
el servei religiós de la presó o la pastoral de la salut. Per<br />
a mi l’Església protestant era una gran desconeguda, i aquí<br />
m’he acostumat a veure aquesta interrelació <strong>en</strong>tre ambdues<br />
confessions. Conec diversos matrimonis mixtes i alguns amics<br />
catòlics que a vegades assisteix<strong>en</strong> al culte perquè hi van amb<br />
una persona amiga protestant.<br />
Però ara que s’acosta el Nadal, us he de dir, que als supermercats,<br />
no hi falta el cava català! La ciutat està il·luminada,<br />
les botigues pl<strong>en</strong>es de g<strong>en</strong>t, hi ha concerts de Nadal i la família<br />
es reuneix <strong>en</strong>torn de la taula. Això, si, hi ha una cosa que em va<br />
mancar l'any passat i que també ho farà aquest: la festa de<br />
Reis.<br />
Records,<br />
Gemma Manau<br />
Des de Ginebra<br />
33valors
per acabar<br />
mom<strong>en</strong>t<br />
valors<br />
| Montserrat Xifré. Mestra, va cuidar durant deu anys el seu marit amb Alzheimer.<br />
Conviure amb la malaltia<br />
om es va revelar la malaltia de l'Alzheimer <strong>en</strong><br />
el seu marit?<br />
El meu marit t<strong>en</strong>ia 50 anys quan va t<strong>en</strong>ir la<br />
malaltia. Era molt jove i a més mai havia tingut<br />
cap malaltia, ni tan sols angines o fractures. Per<br />
aquella època l’Alzheimer <strong>en</strong>cara no era prou<br />
conegut i van trigar tres anys a diagnosticar-li. Va com<strong>en</strong>çar a<br />
fer coses rares i a agafar manies. Per exemple, ell que era una<br />
persona molt seriosa, va com<strong>en</strong>çar a explicar acudits. I com<br />
que no recordava el final, acabava ri<strong>en</strong>t tot sol. També li costava<br />
seguir programes, pel·lícules o discursos. El que a mi em<br />
t<strong>en</strong>ia més esgarrifada era que conduïa. Ho havia fet des dels<br />
divuit anys i mai havia tingut cap cop. Arran de la malaltia va<br />
com<strong>en</strong>çar a picar amb altres cotxes. Com que no es feia mal, ell<br />
considerava que no passava res, i <strong>en</strong>s va costar moltes esforços<br />
fer que no tornés a agafar el cotxe. La malaltia no va fer<br />
que l’Antonio perdés la ori<strong>en</strong>tació sinó que va fer que tingués<br />
un canvi de caràcter. Temps després sabem que va ser així<br />
perquè t<strong>en</strong>ia un Alzheimer frontal. Potser pel fet de ser molt<br />
jove s’adonava que li passava alguna cosa i sempre es feia<br />
moltes notes i s’ho apuntava tot. D’alguna manera int<strong>en</strong>tava<br />
dissimular.<br />
Com van viure els de casa aquesta situació?<br />
Va ser horrorós. Això desestructura a la família i les amistats.<br />
Aquesta malaltia no és com una angina de pit. Fa molt angúnia<br />
perquè el malalt deixa de conèixer a les persones i totes les<br />
coses quotidianes es fan complicades. Abans no se’n parlava<br />
i s<strong>en</strong>se voler es creava malestar. Per sort amb els anys s’ha<br />
avançat molt pel que fa als coneixem<strong>en</strong>ts sobre l’Alzheimer i<br />
ara és un tema molt més obert. A nivell de família, a les meves<br />
filles les va agafar estudiant carrera, molt joves. Quan ja la<br />
malaltia estava més avançada, el meu marit dinava, i com que<br />
"En una malaltia com<br />
l'Alzheimer és molt<br />
important cuidar<br />
els cuidadors"<br />
34valors C<br />
PER LAURA ARIAS<br />
no recordava haver dinat volia tornar-hi. Però si li deies que<br />
no a vegades s’<strong>en</strong>fadava i no et podies <strong>en</strong>frontar a un home<br />
de 92 quilos i un 1'85 metres. El que no pots fer amb un malalt<br />
d’Alzheimer és cridar, tot i que <strong>en</strong> alguna ocasió és inevitable.<br />
Entre tots els de casa havíem de procurar fer-lo <strong>en</strong>trar <strong>en</strong> raó.<br />
A més, a mi em va coincidir que els meus pares ja er<strong>en</strong> grans i<br />
n’havia de t<strong>en</strong>ir cura... se’m va ajuntar tot i es va fer <strong>en</strong>cara<br />
més dur.<br />
I com li van plantejar la malaltia al teu marit?<br />
Ell no ho va saber mai. A mi el psicòleg de Barcelona em va<br />
dir que anés a visitar un neuròleg de La Corunya, i allà me li<br />
van diagnosticar l’Alzheimer. Des de llavors jo no li vaig dir<br />
mai; tampoc ho hauria <strong>en</strong>tès.<br />
Vostè com s’ho va pr<strong>en</strong>dre?<br />
Jo sóc de les que m’arremango i faig el que he de fer. Jo no,<br />
per com<strong>en</strong>çar, no sóc ploranera, i asseure’s i posar-se a plorar<br />
no és la meva manera de reaccionar. Però sí que t’<strong>en</strong>fonses.<br />
Recordo que quan el metge em va dir que t<strong>en</strong>ia Alzheimer li<br />
vaig preguntar si s’assemblava a un tumor cerebral. I em va<br />
contestar que era pitjor. Quan vaig s<strong>en</strong>tir allò li vaig dir que<br />
amb un tumor cerebral la g<strong>en</strong>t es mor. I ell em va respondre “el<br />
teu marit també es morirà però tardarà bastants anys i ho<br />
passareu malam<strong>en</strong>t”. En aquell mom<strong>en</strong>t és com si et donessin<br />
un cop al cap i no saps què et diu<strong>en</strong>.<br />
I la resta de la família?<br />
Nosaltres t<strong>en</strong>im dos filles. Jo de seguida els ho vaig explicar<br />
perquè estant a la universitat considerava que ja t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> prou<br />
edat com per saber-ho. La gran és més de plorar i parlant amb<br />
ella ho va acceptar prou bé. La petita té un caràcter que sembla<br />
més fort i es va rebotar fins al punt de dir que no hi ha motius<br />
per a deixar de fumar si després pots agafar Alzheimer i mors.<br />
Ha hagut d’estar <strong>en</strong> tractam<strong>en</strong>t perquè li va afectar molt. No<br />
va arribar a agafar una depressió però ella va explotar per una<br />
altra banda. Tot depèn de la personalitat de cada persona. El<br />
que s’ha de t<strong>en</strong>ir molt <strong>en</strong> compte és que amb una malaltia com<br />
aquesta s’han de cuidar els cuidadors, que primeram<strong>en</strong>t som<br />
els familiars. Per sort, hi ha associacions com l’AFAM que<br />
serveix<strong>en</strong> per donar aquest recolzam<strong>en</strong>t que a vegades falta.<br />
Ell no notava res estrany o li preguntava res pel que feia al<br />
seu estat?<br />
No, ell només s’ass<strong>en</strong>yalava el front i deia “yo aquí t<strong>en</strong>go
perfil<br />
Montserrat Xifré, de 62 anys<br />
és mestra, però també és<br />
voluntària i vicepresid<strong>en</strong>ta<br />
de l’Associació de Familiars<br />
d’Alzheimer del Maresme<br />
(AFAM). L’Antonio, el seu<br />
marit, va t<strong>en</strong>ir Alzheimer<br />
durant dotze anys. Els deu<br />
primers, la Montserrat se’n<br />
feia càrrec juntam<strong>en</strong>t amb<br />
les seves dues filles. Els dos<br />
darrers anys de vida va optar<br />
per ingressar l’Antonio a<br />
la residència Sant Martí, a<br />
Ar<strong>en</strong>ys de Munt. Finalm<strong>en</strong>t<br />
va morir als 63 anys, ara <strong>en</strong><br />
fa set. Des de llavors, se<br />
s<strong>en</strong>t compromesa amb la<br />
causa de l’Alzheimer i<br />
segueix dedicant moltes<br />
hores a fer més fàcil<br />
aquesta situació a les<br />
famílies dels malalts.<br />
una cosa...”. I quan li preguntaves si li feia mal el cap et<br />
contestava que no, i et tornava a repetir que allà hi t<strong>en</strong>ia<br />
alguna cosa. Mai vam poder saber-ne més. No s’explicava.<br />
A nivell social com creus que es viu actualm<strong>en</strong>t l’Alzheimer?<br />
Actualm<strong>en</strong>t <strong>en</strong>cara costa. No tan com abans però <strong>en</strong>cara hi<br />
ha molta feina a fer. Si parlo tan sols set anys <strong>en</strong>rere, poc<br />
abans que es morís l’Antonio, el vam portar a la residència<br />
Sant Martí, d’Ar<strong>en</strong>ys de Munt, perquè arriba un punt <strong>en</strong> què<br />
la malaltia demana unes at<strong>en</strong>cions que a casa no pots oferirli<br />
al malalt. I a mi em dei<strong>en</strong>: “l’has tancat <strong>en</strong> una residència?”<br />
Fan servir la paraula tancat com si es tractés d’una presó.<br />
Socialm<strong>en</strong>t no es veu amb bons ulls. És un concepte que costa<br />
d’<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre. Creu<strong>en</strong> que t’estàs trai<strong>en</strong>t la feina de sobre. De<br />
forma inconsci<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t et fan s<strong>en</strong>tir culpable i això fa molt<br />
mal, perquè ja ho passes prou malam<strong>en</strong>t com perquè a sobre<br />
te’n culpin. Per sort els metges em van preparar per aquest<br />
tipus de reaccions, i em van fer veure que és el millor tant per<br />
tu com pel malalt.<br />
Creu doncs, que <strong>en</strong>cara hi ha molta feina a fer pel que fa a<br />
la concepció social de l’Alzheimer. Per on creu que hauri<strong>en</strong><br />
d’anar els nostres esforços per a millorar aquesta situació?<br />
Hi ha molta feina a fer. Abans de tot crec que la societat<br />
d’ara s’atreveix a jutjar s<strong>en</strong>se saber realm<strong>en</strong>t què se s<strong>en</strong>t quan<br />
L. ARIAS<br />
et toca viure una d’aquestes situacions, <strong>en</strong>cara que no sigui<br />
l’Alzheimer. En g<strong>en</strong>eral <strong>en</strong>s atrevim a opinar molt fàcilm<strong>en</strong>t<br />
perquè no ho hem viscut. Ens cal posar-nos més a la pell dels<br />
altres. Crec que això ho podem canviar a base d’informació.<br />
Ja trobo bé que facin maratons i que dediquin espais per<br />
televisió a problemes com l’Alzheimer, però malauradam<strong>en</strong>t<br />
els espais cedits són massa pocs. A la g<strong>en</strong>t li interessa veure<br />
el Gran Hermano i això és el que v<strong>en</strong>. Hi ha moltíssims problemes<br />
però no <strong>en</strong>s agrada veure’ls. És molt més fàcil veureho<br />
tot de color de rosa. Hi ha poc respecte i fan falta més informació,<br />
educació i consci<strong>en</strong>ciació. A nivell polític administratiu<br />
les ajudes són mínimes. Per això s<strong>org</strong>eix<strong>en</strong> les associacions.<br />
La unió fa la força, i una família no pot fer gran cosa,<br />
però moltes famílies t<strong>en</strong><strong>en</strong> més oportunitats de millorar la<br />
situació.<br />
"Arriba un punt <strong>en</strong> què<br />
la malaltia demana<br />
unes at<strong>en</strong>cions que a<br />
casa no pots oferir-li"<br />
35valors