Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual ... - Localret
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual ... - Localret
Tendències i solucions per a la comunicació audiovisual ... - Localret
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Guies<br />
Per al desenvolupament<br />
de <strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong><br />
<strong>audiovisual</strong> local
Guies<br />
Per al desenvolupament<br />
de <strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong><br />
<strong>audiovisual</strong> local
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong><br />
<strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong><br />
<strong>audiovisual</strong> local<br />
Aquesta és una obra col·lectiva en <strong>la</strong> qual han participat, de diverses formes i directament o indirectament, diverses<br />
<strong>per</strong>sones i institucions. A totes elles volem agrair <strong>la</strong> seva col·<strong>la</strong>boració i en especial les aportacions realitzades <strong>per</strong> Lavinia.<br />
Edita: LOCALRET<br />
Maquetació: Gràfiques APR<br />
Impressió: Gràfiques APR<br />
D. Legal: B -15579-2012<br />
Juny del 2012
Índex<br />
1. Pròleg 4<br />
2. Introducció 6<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui 8<br />
3.1. El canvi tecnològic i d’hàbits de consum 8<br />
• La convergència entre <strong>la</strong> televisió tradicional<br />
i Internet 8<br />
• Un nou model: La televisió on-line 10<br />
• Pantalles de totes les mides 12<br />
3.2. El canvi d’audiència 13<br />
• Els natius digitals 13<br />
• Les altres audiències 14<br />
• Consum de mitjans de <strong>comunicació</strong> entre<br />
els natius digitals 15<br />
• Alfabetització mediàtica 16<br />
3.3. Les tendències globals de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong><br />
<strong>audiovisual</strong> 17<br />
• Consum desagregat 17<br />
• Formats multip<strong>la</strong>taforma 17<br />
• Interactivitat 17<br />
• Agregadors de continguts 17<br />
• Recomanacions de contingut 17<br />
• Pantalles interconnectades 18<br />
• Tecnologia de <strong>la</strong> imatge 18<br />
Índex de continguts<br />
4. Un nou entorn <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong><br />
<strong>audiovisual</strong> local 20<br />
4.1. Apagada analògica i nou escenari de canals 20<br />
4.2. Un nou model de televisió local 21<br />
4.3. Refer identitats 21<br />
5. Alternatives a <strong>la</strong> TDT 22<br />
5.1. WebTV 23<br />
• Xip/tv 24<br />
• iSAC WebTV 24<br />
5.2. Més enllà de <strong>la</strong> WebTV: MIRATV 24<br />
5.3. Pantalles en centres públics (digital signage) 25<br />
5.4. Over the top TV 26<br />
5.5. Agregadors de continguts: YouTube i Hulu 29<br />
6. Ex<strong>per</strong>iències del món local català 30<br />
7. Definir el model de <strong>comunicació</strong><br />
<strong>audiovisual</strong> local 38<br />
7.1. Models d’inversió 40<br />
7.2. Funcions de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local 42<br />
Annex.<br />
Requisits que ha de complir el prestador<br />
d’un servei públic <strong>audiovisual</strong> d’àmbit local 48
4<br />
1<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
Pròleg<br />
Fa uns anys, semb<strong>la</strong>va impensable veure <strong>la</strong> televisió des d’algun lloc que no fos el menjador<br />
de casa. Des de fa temps, ja és habitual veure <strong>per</strong>sones consumint <strong>audiovisual</strong>s a<br />
través d’Internet i en dispositius mòbils com ara els telèfons o les tauletes tàctils. Però<br />
el canvi no és només tecnològic. L’espectador demana qualitat, especialització, immediatesa<br />
i disponibilitat dels continguts les 24 hores. I, a més, li agrada poder opinar i interactuar<br />
amb el mitjà de <strong>comunicació</strong> a través de les xarxes socials o poder participar<br />
directament en l’e<strong>la</strong>boració dels continguts.<br />
Tots aquests factors estan provocant una revolució i una ràpida transformació del mitjà<br />
<strong>audiovisual</strong>. Ens trobem en un moment de canvi que, des de <strong>la</strong> vessant de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong><br />
local i de proximitat, s’ha d’entendre com una oportunitat <strong>per</strong> apropar-se encara<br />
més al ciutadà i <strong>per</strong> explorar noves vies de <strong>comunicació</strong> institucional.<br />
La publicació que us presentem comença <strong>per</strong> fer una descripció dels canvis que s’estan<br />
produint en re<strong>la</strong>ció a <strong>la</strong> tecnologia i a l’audiència. Tot seguit dibuixa les tendències que,<br />
a curt termini, poden acabar predominant i explica quines són les alternatives actuals a<br />
<strong>la</strong> televisió convencional. Al tram final dóna algunes c<strong>la</strong>us bàsiques <strong>per</strong>què els ajuntaments<br />
puguin definir el seu model de <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> i, <strong>per</strong> tant, optimitzar i<br />
millorar <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> amb <strong>la</strong> ciutadania.<br />
La velocitat dels canvis, en aquests moments, és d’una magnitud que segurament alguns<br />
aspectes d’aquesta guia hauran evolucionat molt en pocs mesos. I tot plegat,<br />
inserit en un marc de dificultats econòmiques que re<strong>per</strong>cuteixen de manera severa<br />
sobre les administracions locals i sobre les administracions públiques en el seu conjunt.<br />
Tot i aquest context, el principal objectiu d’aquesta publicació és proporcionar <strong>la</strong> informació<br />
necessària <strong>per</strong>què els ajuntaments puguin fer el camí de transformació de <strong>la</strong><br />
<strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local <strong>per</strong> a fer-<strong>la</strong> més pro<strong>per</strong>a i útil al ciutadà.
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
5
6<br />
2<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
Introducció<br />
Què és <strong>la</strong> televisió? Aquesta pregunta ja no és tan fàcil de contestar com uns anys enrere<br />
i pot suscitar nous interrogants: És l’aparell que està penjat a <strong>la</strong> paret del menjador<br />
de casa, o el telèfon mòbil intel·ligent? Són les notícies i els programes que es veuen<br />
en família, o els <strong>audiovisual</strong>s que es miren a l’ordinador portàtil? És una interfície que<br />
només <strong>per</strong>met canviar de canal i pujar o baixar el volum, o una pantal<strong>la</strong> que <strong>per</strong>met<br />
interactuar? En els darrers anys <strong>la</strong> manera de mirar <strong>la</strong> televisió està canviant molt de<br />
pressa i també ho fan els aparells que s’utilitzen <strong>per</strong> consumir-<strong>la</strong>. La innovació tecnològica<br />
i els hàbits han revolucionat completament el concepte de <strong>comunicació</strong>.<br />
El 71,4% de les <strong>per</strong>sones que a Espanya naveguen <strong>per</strong> <strong>la</strong> Xarxa han vist en alguna<br />
ocasió <strong>la</strong> televisió a través d’Internet. Només el 12% han contestat que no han vist mai<br />
<strong>la</strong> televisió <strong>per</strong> Internet i prop d’un 17% van quedar recollits a l’estudi amb un NS/NC<br />
Prop d’un 18% dels internautes consultats havien vist <strong>la</strong> TV <strong>per</strong> Internet el dia abans<br />
de l’enquesta.<br />
El 24,7% dels usuaris de telèfon mòbil han vist en alguna ocasió <strong>la</strong> TV a través d’aquest<br />
dispositiu. D’aquests, un 8% ho van fer durant <strong>la</strong> darrera setmana. Un 54% assegura<br />
que mai ha vist <strong>la</strong> TV pel telèfon mòbil.<br />
El 19,3% dels internautes han utilitzat, com a mínim, en alguna ocasió una tauleta tàctil,<br />
tipus iPad o similiar, <strong>per</strong> a veure <strong>la</strong> televisió.<br />
Dades extretes de l’Estudi “14º Navegantes en <strong>la</strong> red”, febrer del 2012, de l’AIMC<br />
(Asociación para <strong>la</strong> Investigación de Medios de Comunicación”<br />
http://download.aimc.es/aimc/f5g9/macro2011.pdf )<br />
vs
La televisió viu una autèntica revolució que ha sacsejat els fonaments d’aquest mitjà de <strong>comunicació</strong> i que està<br />
transformant radicalment <strong>la</strong> manera com es pensa, com es fa i com es consumeix. La influència d’Internet és ja<br />
una evidència, les pantalles on es poden consumir <strong>audiovisual</strong>s s’han multiplicat i les audiències, sobretot les<br />
més joves, estan reinventant els seus hàbits de consum de mitjans de <strong>comunicació</strong> dia rere dia.<br />
Davant aquest escenari canviant, els mitjans de <strong>comunicació</strong> (locals i generalistes, públics i privats) i els productors<br />
<strong>audiovisual</strong>s es troben més aviat <strong>per</strong>plexos. Segueixen atenent i donant resposta al seu públic majoritari (el<br />
consumidor de <strong>la</strong> televisió tradicional), <strong>per</strong>ò són conscients que si no reaccionen aviat <strong>per</strong>dran una part imprescindible<br />
de l’audiència del futur: els joves. Un segment c<strong>la</strong>u, diferent dels altres, amb les idees c<strong>la</strong>res, amb una<br />
manera de viure i de re<strong>la</strong>cionar-se altament influenciada <strong>per</strong> les noves tecnologies. Un públic que vol triar allò<br />
que mira, quan ho mira i en quina pantal<strong>la</strong> ho mira.<br />
Com s’ha d’afrontar i gestionar aquesta complexitat des de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> local? Sens dubte com una oportunitat<br />
<strong>per</strong> rep<strong>la</strong>ntejar i renovar el model de <strong>comunicació</strong> municipal i <strong>per</strong> construir uns fonaments sòlids <strong>per</strong> comunicar<br />
des d’una nova òptica, encara més pro<strong>per</strong>a al ciutadà, més sostenible i més democràtica.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
7
8<br />
3<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong><br />
<strong>audiovisual</strong> avui<br />
3.1. El canvi tecnològic i d’hàbits de consum<br />
La forma de transmetre <strong>la</strong> televisió i l’ex<strong>per</strong>iència de veure-<strong>la</strong> ha canviat molt els<br />
darrers 50 anys. Abans miràvem <strong>la</strong> televisió d’una forma lineal, és a dir, a l’horari que<br />
establien les graelles de programació de les gran cadenes. Anys més tard van aparèixer<br />
els gravadors i reproductors de vídeo i van oferir <strong>la</strong> possibilitat de posposar i<br />
guardar els programes preferits i recu<strong>per</strong>ar-los en el moment que es volgués. Però<br />
des de fa gairebé deu anys Internet ha mostrat als teleespectadors un altre model:<br />
Un model asincrònic, on poden obtenir allò que volen i quan volen, i on l’estructura<br />
de canals és substituïda <strong>per</strong> l’estructura de pàgines web. Ja no cal que tothom miri<br />
<strong>la</strong> televisió alhora. És <strong>la</strong> televisió a <strong>la</strong> carta. I ara, amb els nous dispositius com els<br />
telèfons o les tauletes 1 , ja podem par<strong>la</strong>r de <strong>la</strong> televisió mòbil. Comencen a ser els<br />
espectadors els que controlen <strong>la</strong> programació, no les cadenes ni els directius. És <strong>la</strong><br />
<strong>per</strong>sonalització de <strong>la</strong> televisió.<br />
La convergència entre <strong>la</strong> televisió tradicional i Internet<br />
L’any 2000, Javier Pérez de Silva, <strong>per</strong>iodista i membre de <strong>la</strong> junta directiva de l’Acadèmia<br />
de <strong>la</strong> Televisió, afirmava que amb <strong>la</strong> irrupció d’Internet s’obria una nova p<strong>la</strong>taforma<br />
d’emissió de continguts 2 . Deia: “La primera revolució industrial va arribar<br />
amb <strong>la</strong> màquina de vapor, <strong>la</strong> segona amb l’electricitat i, <strong>la</strong> tercera, gràcies a les<br />
autopistes de <strong>la</strong> informació. Però <strong>la</strong> revolució d’Internet és <strong>la</strong> revolució de l’entreteniment<br />
i entreteniment en aquest segle vol dir imatge. Estem par<strong>la</strong>nt, doncs, d’una<br />
revolució de <strong>la</strong> imatge. Cap ex<strong>per</strong>t no dubta que el nou mitjà de <strong>comunicació</strong> resultant<br />
de <strong>la</strong> convergència entre <strong>la</strong> pàgina web i <strong>la</strong> televisió, així com de <strong>la</strong> producció<br />
i sobretot distribució del material <strong>audiovisual</strong>, conformen <strong>la</strong> gran oportunitat de<br />
negoci del segle XXI.”<br />
Pérez de Silva par<strong>la</strong> d’un canvi en el model de difusió. Si fins ara era unidireccional i<br />
massiu (d’un a molts), a partir d’ara trobarem un model de difusió tendencialment bidireccional,<br />
interactiu, <strong>per</strong>sonalitzat i, en conseqüència, punt a punt; molt més pro<strong>per</strong><br />
a l’ex<strong>per</strong>iència telefònica que a <strong>la</strong> televisiva. I <strong>per</strong> això suggereix: “En aquesta era de <strong>la</strong><br />
convergència és necessari produir un contingut interactiu capaç d’arribar a tants i diferents<br />
dispositius com sigui possible: televisors digitals, set-top boxes 3 , PC 4 , webpads 5 ,<br />
PDA 6 o telèfons mòbils de tercera generació.”<br />
1 De l’anglès, tablets. Com <strong>per</strong> exemple, l’iPad.<br />
2 PÉREZ DE SILVA, J. (2000). La televisión ha muerto. La nueva producción <strong>audiovisual</strong> en <strong>la</strong> era de Internet: La tercera revolución industrial.<br />
Barcelona: Gedisa ed.<br />
3 Descodificadors d’Internet.<br />
4 Ordenadors.<br />
5 Tauletes amb connexió a Internet.<br />
6 Organitzadors <strong>per</strong>sonals.
L’any 2007 Mario García de Castro, professor de <strong>la</strong> Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, també afirmava que <strong>la</strong><br />
televisió està afrontant <strong>la</strong> seva pèrdua d’hegemonia després de més de mig segle 7 . Recordava que aquest mitjà<br />
de <strong>comunicació</strong> ja ha viscut altres transformacions: del b<strong>la</strong>nc i negre al color, <strong>la</strong> fi del model de monopoli, l’expansió<br />
de l’oferta amb les cadenes privades i <strong>la</strong> digitalització amb <strong>la</strong> TDT (Televisió Digital Terrestre). I afirmava: “La<br />
pantal<strong>la</strong> del televisor comença a compartir mercat amb noves pantalles. Un altre mitjà de <strong>comunicació</strong>, acollit<br />
<strong>per</strong> les generacions més joves, comença a su<strong>per</strong>ar aquesta televisió en capacitats i dimensions. És <strong>la</strong> xarxa global<br />
d’informació, de paraules, d’imatges i d’àudio: <strong>la</strong> Internet <strong>audiovisual</strong>.”<br />
Fotografies: Set top box, tauleta tàctil i smartphone o telèfon intel·ligent<br />
Segons García de Castro, les grans tendències que s’estan dibuixant a Espanya, Europa i Amèrica indiquen que <strong>la</strong><br />
televisió generalista, tal i com s’ha entès fins ara, està <strong>per</strong>dent progressivament les preferències del públic jove.<br />
Qui està creixent més, diu, és <strong>la</strong> televisió temàtica i <strong>per</strong>sonalitzada, el nombre de l<strong>la</strong>rs amb accés a Internet i l’ús<br />
del telèfon mòbil amb les seves aplicacions d’imatge i àudio. I sentenciava: “La broadband 8 substitueix al broadcasting<br />
9 ”. És a dir, Internet es configura com <strong>la</strong> nova finestra de consum de televisió on cada usuari construeix el<br />
seu propi prime time 10 , <strong>la</strong> seva televisió <strong>per</strong>sonalitzada. Això, segons l’autor, confirma que les tecnologies semblen<br />
anar <strong>per</strong> davant de <strong>la</strong> producció de continguts.<br />
És a dir, que <strong>la</strong> tecnologia incideix en el consum i que el canvi de consum determina <strong>la</strong> creació i producció de<br />
continguts. En aquest sentit, conclou dient: “La televisió viu una nova gran transformació: <strong>la</strong> producció de continguts<br />
<strong>audiovisual</strong>s, multimèdia i on-line. És l’era del multiproducte”.<br />
7 GARCÍA DE CASTRO, M. (2007). El televisor revivido: centro de <strong>la</strong> convergencia y motor de contenidos. Article escrit en motiu del “Foro 50 años TVE sobre <strong>la</strong>s tendencias de futuro<br />
en los programas y contenidos de televisión”.<br />
8 De l’anglès, banda amp<strong>la</strong>.<br />
9 De l’anglès, radiodifusió.<br />
10 Horari de màxima audiència.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
9
10<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui<br />
Un nou model: <strong>la</strong> televisió en línia<br />
La televisió no és igual –no pot ser <strong>la</strong> mateixa- després de l’aparició l’any 1995 de Youtube. Aquest portal ja s’ha<br />
convertit en el segon buscador més utilitzat d’Internet i en el web de vídeos més vist de <strong>la</strong> Xarxa. Les xifres parlen<br />
del seu èxit:<br />
- A principis del 2012 els internautes veuen més de 4.000 milions de vídeos.<br />
- Cada minut es pugen 60 hores de vídeos. Un internauta trigaria més de 1.700 anys a veure tot el material.<br />
Font: http://www.reuters.com/article/2012/01/23/us-google-youtube-idUSTRE80M0TS20120123<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui<br />
Moltes cadenes de televisió, partits polítics, empreses i organitzacions han creat el seu propi canal de televisió<br />
a través d’aquesta p<strong>la</strong>taforma i, en alguns casos, les xifres d’audiència a Internet poden arribar a ser les mateixes<br />
que a <strong>la</strong> televisió convencional. Artistes anònims s’hi han fet famosos; el president dels Estats Units, Barack Obama,<br />
hi penja els seus discursos; es poden recu<strong>per</strong>ar programes de televisió antics; els usuaris publiquen les seves<br />
imatges o les notícies i esdeveniments que han enregistrat amb el telèfon mòbil; i ja s’hi han transmès esdeveniments<br />
en directe, musicals, culturals, etc. de primer ordre i amb audiències milionàries.<br />
El vídeo en línia està en plena expansió i ja no és, només, un fenomen limitat a una generació en concret. Internet<br />
dóna un gran poder al consumidor sobre <strong>la</strong> grael<strong>la</strong> de <strong>la</strong> programació. I és que <strong>la</strong> televisió tradicional era <strong>la</strong> mateixa<br />
<strong>per</strong> a tothom i, en canvi, <strong>la</strong> televisió en línia ofereix als consumidors allò que volen quan ells volen, a <strong>la</strong> carta, des d’on<br />
estiguin i amb el dispositiu que ells triïn. Igual com fan amb un ordinador, els consumidors juguen un rol molt actiu<br />
en <strong>la</strong> selecció de continguts i prefereixen serveis que els deixin decidir quan i on veure els continguts.<br />
Cada vegada més, els consumidors volen tot el contingut disponible en múltiples p<strong>la</strong>taformes i a través de<br />
qualsevol canal o dispositiu i, amb lògica empresarial, les indústries de servei i de continguts estan ajustant els<br />
seus models de negoci <strong>per</strong> poder servir-los. Les atractives i flexibles interfícies han canviat l’ex<strong>per</strong>iència de mirar.<br />
Així ho confirma Antoni Esteve, vicepresident del Grupo Vértice i professor de <strong>la</strong> Universitat Pompeu Fabra, en<br />
afirmar que a partir d’ara cal par<strong>la</strong>r de serveis i de continguts <strong>per</strong> a pantalles, que són de totes les mides i omnipresents<br />
11 . Diu: “Totes podran fer el mateix, tot i que els usos socials d’unes i d’altres seran molt diferents. La pantal<strong>la</strong><br />
d’un rellotge, un telèfon, unes ulleres, un portàtil, un ordinador, un televisor o un cinema. A casa disposarem<br />
de diferents pantalles igual com ara disposem de paelles de diferents mides i les utilitzem segons les necessitats<br />
de cada moment.”<br />
11 ESTEVE, A. (2010). Las pantal<strong>la</strong>s por <strong>la</strong>s nubes. Telos: Cuadernos de Comunicación e Innovación. Madrid: Fundación Telefónica.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
11
12<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui<br />
Pantalles de totes les mides<br />
Esteve explica que els continguts fluiran des del núvol d’Internet i les pantalles seran punts d’accés a p<strong>la</strong>taformes<br />
globals de distribució de <strong>comunicació</strong> i entreteniment, accessibles tant des de punts fixos com mòbils, a qualsevol<br />
moment del dia i des de qualsevol lloc del p<strong>la</strong>neta. Afirma: “La convergència ho ha arrasat tot: És el final del<br />
hardware 12 i també d’una forma d’entendre el software 13 . La pantal<strong>la</strong> física o virtual es convertirà en l’únic sistema<br />
d’accés i d’interre<strong>la</strong>ció amb els continguts.”<br />
Està par<strong>la</strong>nt, <strong>per</strong> tant, d’una futura convergència de pantalles (concentració en un únic hardware) i de <strong>la</strong> desaparició<br />
del software <strong>per</strong>què ja no farà falta carregar-lo ni descarregar-lo als nostres aparells; tot estarà al núvol. És en<br />
<strong>la</strong> combinació d’aquests dos elements on hi ha l’evolució de l’<strong>audiovisual</strong>.<br />
Però, en quin moment ens trobem? Quines són les pantalles més utilitzades? Sens dubte encara predominen<br />
<strong>la</strong> televisió i l’ordinador, <strong>per</strong>ò el creixement dels anomenats telèfons intel·ligents semb<strong>la</strong> imparable. Aquí teniu<br />
algunes dades 14 a Espanya:<br />
Per tant, a l’hora de p<strong>la</strong>ntejar les tendències de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> en el món local, cal tenir present que<br />
els ciutadans poden consumir <strong>audiovisual</strong>s a través de pantalles col·lectives (com <strong>la</strong> televisió al menjador de<br />
casa), a través de pantalles individuals (com el telèfon mòbil o l’ordinador portàtil) o a través de pantalles públi-<br />
12 De l’anglès, maquinari.<br />
13 De l’anglès, programari.<br />
14 Font: Estudi <strong>per</strong> a Google: “Smartphone Ownership is on the Rise” e<strong>la</strong>borat <strong>per</strong> Ipsos (Febrer 2012)<br />
http://services.google.com/fh/files/blogs/final_global_smartphone_user_study_2012.pdf<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
L’ús de telèfons intel·ligents a Espanya<br />
durant l’any 2011 va passar del 33%<br />
el mes de gener fins al 44% al mes<br />
d’octubre.<br />
Només els ciutadans del Regne Unit<br />
su<strong>per</strong>en el <strong>per</strong>centatge de telèfons<br />
intel·ligents amb un 45% del total.
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui<br />
ques (situades en equipaments i espais públics). I també cal tenir en compte que els continguts s’han de poder<br />
adaptar a qualsevol d’aquests dispositius i formes de consum.<br />
Joan Majó, enginyer industrial i exministre d’Indústria, adverteix que aquells que estan actuant com a motor de<br />
canvi en tot aquest procés són els natius digitals (els joves nascuts el 1982 o posteriorment), que han crescut en<br />
l’era de <strong>la</strong> tecnologia digital i que defineix així 15 : “Abanderats d’allò que vulguis, quan vulguis i en <strong>la</strong> pantal<strong>la</strong> que<br />
vulguis, usuaris interactius connectats a un ordinador, receptors i alhora emissors de continguts, que no volen<br />
pagar <strong>per</strong> consumir <strong>audiovisual</strong>s.”<br />
3.2. El canvi d’audiència<br />
Els natius digitals<br />
Mai no han conegut el món sense ordinadors ni Internet i els aspectes més importants de les seves vides estan<br />
re<strong>la</strong>cionats amb <strong>la</strong> tecnologia. Tenen <strong>la</strong> capacitat de fer més d’una tasca alhora, són addictes a <strong>la</strong> immediatesa,<br />
necessiten estar connectats <strong>per</strong>manentment i creuen en l’aprenentatge actiu a través de l’ex<strong>per</strong>iència. Prefereixen<br />
interactuar que ser simples espectadors i, <strong>per</strong> això, trien c<strong>la</strong>rament Internet com a centre d’oci i comunicacions<br />
<strong>per</strong>sonals. No estan disposats a pagar <strong>per</strong> consumir continguts i defensen <strong>la</strong> idea que si alguna cosa és digital,<br />
és propietat de tothom. Els atrau enormement <strong>la</strong> possibilitat de descarregar sèries, pel·lícules o programes de<br />
televisió de qualsevol país del món en tan sols uns minuts, d’emmagatzemar aquests continguts en discs durs<br />
de gran potència, de compartir-los a <strong>la</strong> xarxa en p<strong>la</strong>taformes d’intercanvi d’arxius i, fins i tot, d’esdevenir productors,<br />
actors, distribuïdors i consumidors d’un vídeo que veuran milions de <strong>per</strong>sones al món a través de YouTube<br />
o d’altres p<strong>la</strong>taformes. Han decidit trencar amb <strong>la</strong> “tirania” dels programadors de televisió i dels horaris prefixats i,<br />
<strong>per</strong> això, miren <strong>audiovisual</strong>s de qualsevol país, a l’hora que volen i a <strong>la</strong> pantal<strong>la</strong> que volen.<br />
És essencial conèixer-los bé <strong>per</strong>què són <strong>la</strong> generació que està revolucionant el panorama de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> i<br />
que està transformat el model tipus de consumidor de mitjans.<br />
La primera referència a l’expressió “natius digitals” <strong>la</strong> trobem al treball de Mark Prensky titu<strong>la</strong>t Digital Natives, Digital<br />
Immigrants 16 . Segons aquest orador, escriptor i consultor de qüestions re<strong>la</strong>cionades amb l’educació, els estudiants de<br />
l’actual sistema educatiu han canviat, radicalment, respecte a generacions anteriors. Diu: “Els alumnes d’avui representen<br />
<strong>la</strong> primera generació que ha crescut amb aquesta nova tecnologia. S’han passat <strong>la</strong> vida utilitzant ordinadors,<br />
videojocs, reproductors digitals de música, càmeres de vídeo, telèfons mòbils i moltes altres joguines i eines de l’era<br />
digital. Els graduats esco<strong>la</strong>rs d’avui han dedicat, de mitjana, menys de 5.000 hores de les seves vides a llegir, <strong>per</strong>ò més<br />
de 10.000 hores a jugar a videojocs (<strong>per</strong> no fer referència a les 20.000 hores que han passat veient <strong>la</strong> televisió). Els<br />
videojocs, el correu electrònic, Internet, els telèfons mòbils i <strong>la</strong> missatgeria instantània són parts integrals del seu dia<br />
a dia.” I afegeix: “Com cal anomenar aquests “nous” estudiants? Alguns s’hi refereixen com <strong>la</strong> N-gen (de net generation)<br />
o <strong>la</strong> D-gen (digital generation). Però <strong>la</strong> manera més útil de designar-los que he trobat és “natius digitals”. Els nostres<br />
estudiants són “par<strong>la</strong>nts natius” del llenguatge digital dels ordinadors, els videojocs i d’Internet.”<br />
15 MAJÓ, J. (2009). <strong>Tendències</strong> de futur en l’<strong>audiovisual</strong>. Quaderns del CAC, núm. 31-32, juliol 2008 – juny 2009. Pàgines 25 a 30.<br />
16 PRENSKY, M. (2001). Digital Natives, Digital Immigrants. A On the Horizon, Vol.9, núm.5. Lincoln: NCB University Press.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
13
14<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui<br />
I <strong>la</strong> resta de nosaltres què som? “Tots els que no hem nascut en un món digital <strong>per</strong>ò, en algun moment de les<br />
nostres vides, ens ha fascinat i hem adoptat molts aspectes de <strong>la</strong> nova tecnologia, som “immigrants digitals”.”<br />
Aquest concepte s’aplicà al món de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> l’any 2005 quan, en una conferència davant <strong>la</strong> Societat Nord-americana<br />
d’Editors de Diaris, el principal accionista de News Corporation, Ru<strong>per</strong>t Murdoch, va dir: “Jo sóc un immigrant<br />
digital. No em vaig criar ni amb les webs ni amb els ordinadors. Tot el contrari, vaig créixer en un món on les notícies i<br />
<strong>la</strong> informació estaven fortament contro<strong>la</strong>des <strong>per</strong> uns quants editors, que determinaven què podíem i què havíem de<br />
saber. En canvi, les meves dues filles petites són natives digitals. Mai no coneixeran un món sense accés a Internet omnipresent.<br />
Per tant, el repte <strong>per</strong> a nosaltres, els immigrants digitals –molts dels quals estem en posicions de determinar<br />
l’estructura i <strong>la</strong> difusió de les notícies- és aplicar <strong>la</strong> mentalitat digital a tots aquests nous canvis. Necessitem adonar-nos<br />
que <strong>la</strong> pro<strong>per</strong>a generació de ciutadans que accedirà a <strong>la</strong> informació, ja sigui a través d’un diari o de qualsevol altre<br />
suport, té una sèrie d’expectatives sobre quin tipus de notícies consumirà i de quan, des d’on i com les consumirà.” 17<br />
Les altres audiències<br />
El consultor canadenc en <strong>comunicació</strong> Doug Macnamara reprèn el discurs de Murdoch i constata que, des de<br />
l’any 2010 cap al futur, hi ha quatre grans grups demogràfics de consumidors de mitjans de <strong>comunicació</strong> al mercat<br />
nord-americà, cadascun amb actituds diferents i <strong>per</strong>spectives diverses envers els mitjans de <strong>comunicació</strong>,<br />
que alhora presenten diferències pel que fa als límits de les seves ex<strong>per</strong>iències mediàtiques 18 :<br />
- Grey wave (sèniors de 65 anys i més grans): Aquesta és <strong>la</strong> “generació de <strong>la</strong> ràdio” i són seguidors incondicionals<br />
de <strong>la</strong> ràdio i televisió públiques. Tradicionalment volen l’entreteniment en <strong>la</strong> seva pròpia llengua i que<br />
respongui a interessos nacionals. Tanmateix, fins i tot aquest grup està començant a viatjar a l’estranger, a<br />
provar Internet i <strong>la</strong> tecnologia mòbil, i a obrir-se als continguts mediàtics internacionals.<br />
- Boomers (entre 40 i 60 anys, amb una edat mitjana de 50 anys): Aquesta és <strong>la</strong> “generació de <strong>la</strong> televisió”.<br />
Altament mòbil i generalment amb més diners que mai, aquest grup d’audiència sovint coneix diverses<br />
llengües i valora molt ex<strong>per</strong>imentar “el millor” de qualsevol part del món. És probable que el consum de<br />
música i <strong>audiovisual</strong> els arribi des de qualsevol lloc. Per a aquest grup són importants els grans esdeveniments<br />
esportius com el Mundial de Futbol i els Jocs Olímpics.<br />
- Gen X (Generació X, entre 28 i 40 anys): Coneguda com <strong>la</strong> “generació d’Internet”. Generalment no interessada<br />
en els grans mitjans comercials, aquest segment compta amb el nombre més alt de consumidors de jocs<br />
electrònics (al voltant de 30.000 milions d’hores l’any als EUA). Tot i que miren <strong>la</strong> televisió generalista, incloent-hi<br />
els grans esdeveniments esportius, aquest grup adquireix gran part del seu entreteniment via descàrregues<br />
a través de webs i vídeos a <strong>la</strong> carta. L’anglès és <strong>la</strong> seva llengua habitual, tot i que no sigui <strong>la</strong> materna.<br />
- Echo Gen Y (Generació Eco Y; entre 16 i 28 anys, amb una edat mitjana de 21 anys): Aquesta és <strong>la</strong> “generació<br />
dels mitjans mòbils i de les xarxes socials”, completament amb consciència global i coneixedors<br />
de les grans marques. Centrades en els seus amics i xarxes socials, aquestes comunitats tenen un abast<br />
17 MURDOCH, R. (2005). Speech by Ru<strong>per</strong>t Murdoch to the American Society of Newspa<strong>per</strong> Editors. Disponible a l’adreça http://newscorp.com/news/news_247.html<br />
18 MACNAMARA, D. (2009). Cinc dinàmiques mediàtiques globals <strong>per</strong> analitzar l’any 2010 i el futur pro<strong>per</strong>, dins de l’<strong>audiovisual</strong> local: una mirada <strong>per</strong> afrontar el futur. Article pàgina<br />
29. Xarxa Audiovisual Local.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui<br />
internacional, inclouen amics d’amics procedents de contactes virtuals i s’entretenen amb el seu propi<br />
contingut, amb contingut manipu<strong>la</strong>t o amb <strong>la</strong> interactivitat. Tenen l’expectativa que tot el contingut hauria<br />
de ser lliure i gratuït. Els llocs web com YouTube o Facebook són més importants en les seves vides<br />
que <strong>la</strong> televisió. Molt del seu consum passa <strong>per</strong> aparells mòbils i portàtils, amb el contingut descarregat<br />
també generalista. A aquest grup no el preocupa <strong>la</strong> qualitat en termes cinematogràfics o d’escriptura dels<br />
guions. Per contra, l’entreteniment de qualitat es defineix <strong>per</strong> <strong>la</strong> interactivitat i <strong>la</strong> seva rellevància i impacte<br />
dins les seves comunitats socials.<br />
Feta aquesta c<strong>la</strong>ssificació, Macnamara fa <strong>la</strong> següent reflexió: “El segment dels sèniors domina els índexs d’audiència<br />
i <strong>la</strong> quota de mercat de les cadenes de televisió estatals o públiques. Aquestes cadenes són molt poc rellevants<br />
<strong>per</strong> als altres tres grups demogràfics i obtenen índexs d’audiència baixos en segments <strong>per</strong> sota els 65 anys.<br />
Les seves p<strong>la</strong>taformes web generen poc interès, amb l’excepció de les notícies, i són en gran part inexistents en<br />
el mercat de p<strong>la</strong>taformes mòbils. Tot i que els sèniors són un segment important a qui oferir serveis, i continuaran<br />
sent vitals els pro<strong>per</strong>s 15 anys, és necessari reinventar radicalment l’estratègia.”<br />
Consum de mitjans de <strong>comunicació</strong> entre els natius digitals<br />
L’any 2008, i <strong>per</strong> primera vegada a <strong>la</strong> història, l’informe Mediascope Europe 19 de l’Associació Europea de Publicitat<br />
Interactiva va posar de manifest que el 82% dels joves espanyols passaven més temps a Internet que davant <strong>la</strong><br />
televisió, i que un 50% hi consumeix continguts <strong>audiovisual</strong>s. L’any 2009 es va confirmar aquesta tendència i<br />
l’informe va concloure que Internet ja era el mitjà més consumit pels espanyols, su<strong>per</strong>ant fins i tot <strong>la</strong> televisió.<br />
Un dels estudis més recents sobre natius digitals i pautes de consum de mitjans de <strong>comunicació</strong> intenta explicar<br />
aquest canvi en el consum. Diu que ens trobem davant d’una generació interactiva <strong>per</strong> <strong>la</strong> convivència habitual<br />
de nens i adolescents amb múltiples dispositius propis de les tecnologies de <strong>la</strong> informació i <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong>. A<br />
diferència de fa uns anys, ara l’ordinador competeix amb <strong>la</strong> televisió a nivell de penetració i <strong>la</strong> connexió a Internet<br />
és un servei que gaudeixen el 82% dels adolescents a partir dels 10 anys. Segon aquest informe, els infants integren<br />
de forma precoç totes les pantalles a les seves vides i ho fan mitjançant un ús intensiu.<br />
Abans de fer els 10 anys el 59% té o utilitza el mòbil; el 71% disposa de connexió a Internet a casa i 9 de cada 10<br />
té accés a videojocs.<br />
Utilitzen les pantalles <strong>per</strong> comunicar-se, divertir-se, conèixer, consumir i compartir.<br />
A més, com més interactiva és <strong>la</strong> pantal<strong>la</strong> (<strong>per</strong> exemple, telèfon mòbil o tauletes tàctils) més <strong>la</strong> valoren. L’alta penetració<br />
del mòbil, així com <strong>la</strong> diversitat de funcions que compleix, fa que es configuri com <strong>la</strong> pantal<strong>la</strong> del present<br />
i del futur <strong>per</strong> a aquesta generació. El mòbil els <strong>per</strong>met comunicar-se, accedir a continguts, entretenir-se, crear i<br />
organitzar-se. Es tracta d’una generació plenament autònoma. Són autodidactes en <strong>la</strong> incorporació d’Internet a<br />
les seves vides.<br />
19 ASS. EUROPEA DE PUBLICITAT INTERACTIVA (2010). Mediascope Europe 2009 trends (http://iabeurope.eu/research/about-mediascope.aspx).<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
15
16<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui<br />
L’Institut Nacional d’Estadística 20 constata que els usos d’Internet dels joves espanyols d’entre 16 i 24 anys són:<br />
El 90’5% envia o rep correus electrònics<br />
El 31’4% telefona a través d’Internet<br />
El 82’9% cerca informació i serveis on-line<br />
El 78’8% participa en xats, fòrums, blocs i missatgeria instantània<br />
El 53% consumeix ràdios i televisions <strong>per</strong> Internet<br />
El 72’1% descarrega arxius d’àudio i vídeo<br />
Alfabetització mediàtica<br />
L’any 2011 un estudi sobre alfabetització digital i mediàtica encarregat <strong>per</strong> <strong>la</strong> Comissió Europea va situar Espanya<br />
a <strong>la</strong> posició número 18 (d’un total de 29 països i a molta distància dels més avançats com Noruega, Islàndia,<br />
Luxemburg, Suècia o Finlàndia) en nivells d’alfabetització mediàtica. Aquest indicador mesura <strong>la</strong> capacitat dels<br />
ciutadans <strong>per</strong> utilitzar les tecnologies i mitjans de <strong>comunicació</strong> i informació, així com <strong>la</strong> seva capacitat crítica davant<br />
dels continguts mediàtics. També presta atenció especial al sentit crític dels ciutadans davant dels missatges<br />
<strong>per</strong>suasius de <strong>la</strong> publicitat i de <strong>la</strong> informació comercial, així com a <strong>la</strong> seva habilitat <strong>per</strong> accedir a un ús profitós i<br />
segur d’Internet.<br />
El 2009 aquest informe (* http://ec.europa.eu/culture/media/literacy/studies/index_en_htm) apuntava que els<br />
nivells baixos d’alfabetització mediàtica són una barrera important <strong>per</strong> al desenvolupament econòmic i cultural,<br />
i desvetllen un nivell baix d’autonomia <strong>per</strong>sonal en el context de <strong>la</strong> nova societat del coneixement. En canvi, el<br />
desenvolupament de l’alfabetització mediàtica afavoreix <strong>la</strong> innovació econòmica i social i assegura una bona<br />
integració del país en el context de <strong>la</strong> globalització.<br />
Com a propostes <strong>per</strong> a estimu<strong>la</strong>r l’alfabetització mediàtica, l’estudi proposava desenvolupar més i millors esforços<br />
en el camp de <strong>la</strong> política educativa i en <strong>la</strong> innovació curricu<strong>la</strong>r, així com en l’esforç dedicat <strong>per</strong> <strong>la</strong> indústria<br />
mediàtica, els serveis públics <strong>audiovisual</strong>s i les famílies. I és que els nadius digitals existeixen i d’aquí a pocs anys<br />
seran majoria. Però cal tenir present que actualment hi ha una bona part de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció analfabeta mediàtica que<br />
no sap com re<strong>la</strong>cionar-se amb aquests nous mitjans de <strong>comunicació</strong> digitals.<br />
20 Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologías de <strong>la</strong> información y <strong>comunicació</strong>n en los hogares. Descripció de l’enquesta i consulta de les dades a <strong>la</strong> pàgina web de l’INE<br />
(http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t25/p450&file=inebase).<br />
* http://ec.europa.eu/culture/media/literacy/studies/index_en_htm<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
3.3. Les tendències globals de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong><br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui<br />
Fins ara hem analitzat l’escenari present de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong>, <strong>per</strong>ò què passarà a deu anys vista? Pronosticar<br />
el futur és complex, <strong>per</strong>ò el que sí que es pot fer és dibuixar les grans tendències que seguiran o es<br />
reforçaran els pro<strong>per</strong>s anys.<br />
- Consum desagregat: Com ha passat amb <strong>la</strong> música o amb <strong>la</strong> informació (ja no és par<strong>la</strong> de discs de<br />
vinil o de diaris, sinó de cançons o de notícies) ja no caldrà mirar els continguts <strong>audiovisual</strong>s a una hora<br />
en concret en un canal concret sinó que es farà de manera desagregada. És a dir, els espectadors triaran<br />
en cada moment quin és el contingut que volen veure. Possiblement, només els grans esdeveniments<br />
en directe, especialment els esportius, tindran <strong>la</strong> força de congregar milions de <strong>per</strong>sones <strong>per</strong> mirar una<br />
mateixa emissió alhora. Serà, sens dubte, l’oportunitat de mantenir <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> de masses <strong>per</strong>ò<br />
també l’escletxa que li quedarà a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> de proximitat.<br />
- Formats multip<strong>la</strong>taforma: Caldrà pensar els continguts <strong>per</strong>què s’adaptin a tots els tipus de pantalles.<br />
En molts casos, <strong>per</strong>ò, les diferents pantalles no reproduiran el mateix contingut sinó que seran<br />
complementàries.<br />
- Interactivitat: La voluntat d’incrementar <strong>la</strong> interactivitat de l’espectador ha estat present des de les<br />
últimes dècades. S’han provat diversos mecanismes i tecnologies que han donat resultats diversos.<br />
La TDT va prometre aportar interactivitat a través de connectar els descodificadors i els televisors a<br />
<strong>la</strong> línia telefònica, <strong>per</strong>ò <strong>la</strong> penetració ha estat pràcticament inexistent. La televisió <strong>per</strong> Internet facilita<br />
tecnològicament aquesta interacció, <strong>per</strong>ò tot i això, l’ús del comandament a distància i l’actitud passiva<br />
davant el televisor són barreres <strong>per</strong> a aquesta interacció. Actualment, semb<strong>la</strong> que el millor nexe entre<br />
<strong>la</strong> televisió i <strong>la</strong> interactivitat passa pels dispositius mòbils que poden trebal<strong>la</strong>r en sincronia amb allò que<br />
s’està emetent i oferir contingut re<strong>la</strong>cionat, possibilitat de participació, compra <strong>per</strong> impuls, etc. Aquí hi<br />
tenen cabuda <strong>la</strong> participació a programes a través de missatges SMS, Twitter, etc.<br />
- Agregadors de continguts: Desapareixeran les cadenes de televisió? En bona part sí, <strong>per</strong>què hi haurà<br />
un nombre massa elevat de canals i moltes no podran subsistir. Però també pot ser que desapareguin<br />
<strong>per</strong> donar pas als agregadors de continguts. Actualment ja existeixen i tenen l’acceptació dels consumidors.<br />
Exemples com iTunes o Hulu (que ja es troba en marxa als Estats Units i el Japó) són èxits palpables<br />
que aconsegueixen un model de negoci sostenible amb el lloguer o visionat de continguts. L’avantatge<br />
<strong>per</strong> al consumidor és c<strong>la</strong>r: L’agregador li ofereix una oferta àmplia de qualitat, de forma senzil<strong>la</strong> i amb un<br />
cost més assequible, que pot competir amb les alternatives gratuïtes d’intercanvi d’arxius.<br />
- Recomanacions de contingut: En un escenari en el qual hi haurà milers de productors de continguts<br />
i el consum es farà principalment a <strong>la</strong> carta, l’oferta de contingut es multiplicarà i creixerà de forma<br />
exponencial. Aquesta gran oferta farà que els usuaris no puguin escollir <strong>per</strong> si mateixos entre tots els<br />
continguts disponibles i apareguin sistemes intel·ligents de recomanació.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
17
18<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
3. Entendre <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> avui<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
D’aquesta manera, els sistemes de recomanació, a partir de les dades de consum anterior, del <strong>per</strong>fil sociodemogràfic,<br />
de l’entorn social i altres variables, podran oferir a l’usuari el contingut que millor s’ajusti<br />
als seus gustos en cada moment. Aquest tracte <strong>per</strong>sonalitzat és el que fidelitzarà els consumidors i el<br />
que pot fer <strong>per</strong>il<strong>la</strong>r el pa<strong>per</strong> prescriptor de les cadenes de televisió.<br />
- Pantalles interconnectades: Les pantalles o dispositius <strong>audiovisual</strong>s estaran connectats entre ells.<br />
Això farà possible que l’usuari pugui consumir un contingut en qualsevol lloc i en qualsevol moment<br />
<strong>per</strong>què el contingut no estarà al dispositiu, estarà al núvol d’Internet. La “pantal<strong>la</strong> reina” serà <strong>la</strong> mòbil, <strong>la</strong><br />
<strong>per</strong>sonal.<br />
- Tecnologia de <strong>la</strong> imatge: En un futur més llunyà, si donem <strong>per</strong> adquirida l’alta definició i el 3D tindrem<br />
un entorn d’immersió, on el contingut envoltarà l’usuari i on s’incorporaran altres sentits a banda de <strong>la</strong><br />
visió i l’oïda.<br />
Des del món local aquesta complexitat s’ha de gestionar, sens dubte, com una oportunitat <strong>per</strong> rep<strong>la</strong>ntejar el<br />
model de <strong>comunicació</strong> local.
20<br />
4<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
Un nou entorn <strong>per</strong> a <strong>la</strong><br />
<strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
La Televisió Digital Terrestre (TDT) és el sistema de difusió digital del senyal de televisió<br />
que ha substituït <strong>la</strong> difusió analògica del senyal de televisió (desapareguda definitivament<br />
a finals de març del 2010). La TDT és un servei de televisió majoritàriament<br />
gratuït, amb més qualitat d’imatge i amb més canals disponibles. És el model amb que<br />
emeten totes les televisions cata<strong>la</strong>nes i espanyoles.<br />
4.1. Apagada analògica i nou escenari de canals<br />
El 30 de març de 2010 <strong>la</strong> televisió analògica va passar a <strong>la</strong> història. L’apagada dels repetidors<br />
analògics del centre emissor de <strong>la</strong> Torre de Collsero<strong>la</strong> va posar punt i final a<br />
un important procés de renovació tecnològica que va fer que només es pugui mirar<br />
<strong>la</strong> televisió en format digital. El procés d’apagada va començar el mes de juliol de<br />
l’any 2008, i va ser necessària l’adaptació i <strong>la</strong> construcció de centenars de torres de<br />
comunicacions <strong>per</strong> fer arribar el senyal digital arreu del territori. Els ciutadans van ser<br />
fonamentals <strong>per</strong> al procés. Van haver de canviar o adaptar les antenes i adquirir un<br />
descodificador digital o bé un televisor nou que ja el portés incorporat. Tot plegat, <strong>per</strong><br />
accedir a un paquet d’una trentena de canals de televisió gratuïts i a mitja dotzena de<br />
canals de televisió de pagament amb millor qualitat d’imatge.<br />
Però, a principis del 2012, segons dades fetes públiques pel vicepresident del Consell<br />
de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Josep Pont, del 96 programes de TDT locals p<strong>la</strong>nificats,<br />
actualment n’estan emetent 60, dels quals 45 són privats i 15 públics. La crisi ha<br />
estat un dels factors que ha dificultat més l’encesa de <strong>la</strong> TDT local. Els ajuntaments han<br />
hagut d’ajustar els seus pressupostos i assignar un nou ús a les partides previstes <strong>per</strong><br />
a <strong>comunicació</strong>. Com a conseqüència, hi ha consorcis públics que han aturat l’activitat.<br />
La recessió econòmica també està <strong>per</strong>judicant els o<strong>per</strong>adors privats que han vist disminuir<br />
<strong>la</strong> seva font principal d’ingressos: <strong>la</strong> publicitat.<br />
El sector fa temps que demana un rep<strong>la</strong>ntejament de les demarcacions que ordenen<br />
<strong>la</strong> TDT local. Les demarcacions són les àrees en què es va dividir Catalunya a l’hora<br />
d’adjudicar les llicències de televisió local quan es va desplegar <strong>la</strong> TDT. En aquell moment,<br />
es van crear 27 demarcacions amb 4 o 8 canals <strong>per</strong> a cadascuna, en funció dels<br />
habitants del territori. Ara, el debat gira al voltant de què s’ha de fer amb aquest mapa<br />
que té tants buits.
4.2. Un nou model de televisió local<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
4. Un nou entorn <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
El nou mapa de <strong>la</strong> televisió local que resulta de les concessions de TDT no té res a veure amb el model analògic:<br />
- La imp<strong>la</strong>ntació de <strong>la</strong> TDT a Catalunya ha comportat el ple reconeixement legal de les televisions locals<br />
cata<strong>la</strong>nes.<br />
- S’ha passat d’un model, en molts casos, comunitari o popu<strong>la</strong>r a un model professionalitzat i competitiu.<br />
- Les televisions han hagut de modificar el seu àmbit de cobertura (que abans era local i ara, moltes vegades,<br />
és comarcal) i tenen l’obligació de prestar atenció a tots els continguts de les localitats incloses<br />
en <strong>la</strong> seva demarcació.<br />
- Algunes televisions que portaven dècades en funcionament han desaparegut al no ser concessionàries<br />
d’una llicència. També n’han aparegut de noves.<br />
- Altres que han obtingut llicència <strong>per</strong> a fer una televisió juntament amb altres municipis no s’han posat<br />
d’acord i ja no han iniciat les emissions del nou canal. I és que <strong>la</strong> gestió col·legiada dels MUX 21 implica<br />
problemes derivats dels concessionaris que no acaben de decidir què fer o que prefereixen retardar<br />
l’inici de les emissions i, <strong>per</strong> tant, no es volen fer càrrec del cost del transport del senyal que els correspon.<br />
Són més problemàtics, doncs, aquells que no expressen obertament <strong>la</strong> seva posició que no pas<br />
aquells que ja han decidit que no faran TDT. Això genera una situació de <strong>la</strong> qual no es té constància en<br />
cap altre negoci: Els prestadors no només han de preocupar-se de les seves finances sinó de les dels<br />
seus competidors socis de MUX.<br />
4.3. Refer identitats<br />
Una altra característica d’aquest nou model de televisió local és que moltes emissores que estaven acostumades<br />
a adreçar-se només al públic de <strong>la</strong> seva localitat ara ho han de fer <strong>per</strong> a tota <strong>la</strong> comarca o <strong>per</strong> a un conjunt de<br />
pobles. Els continguts i <strong>la</strong> programació arre<strong>la</strong>da al territori segueixen sent <strong>la</strong> marca que els <strong>per</strong>met diferenciar-se<br />
i competir, tot i que, en alguns casos, s’estan veient obligats a refer <strong>la</strong> seva identitat i a començar a par<strong>la</strong>r <strong>per</strong> a un<br />
públic i una comunitat més amplis.<br />
21 Ample de banda que ocupen diferents canals de televisió (multiplexors).<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
21
22<br />
5<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
Alternatives a <strong>la</strong> TDT<br />
Internet s’ha convertit en una bona oportunitat <strong>per</strong> a les televisions que no han resultat<br />
adjudicatàries d’una llicència, <strong>per</strong> aquelles que no han arribat a un acord amb altres<br />
pob<strong>la</strong>cions o aquelles que han decidit no passar a <strong>la</strong> TDT. Crear un canal de televisió<br />
propi a <strong>la</strong> xarxa ha <strong>per</strong>mès a moltes televisions continuar emetent, avançar en proximitat<br />
i participació i fomentar un espectador més actiu. A més, gràcies a Internet, les<br />
zones d’ombra a les quals no arriba correctament el senyal de TDT poden gaudir de <strong>la</strong><br />
programació de <strong>la</strong> seva localitat.<br />
A l’hora de p<strong>la</strong>ntejar <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> del nostre municipi, cal tenir en compte<br />
de quina manera <strong>la</strong> tecnologia ens pot ajudar a fer arribar els nostres continguts al<br />
ciutadà.<br />
Per exemple, una roda de premsa <strong>per</strong> presentar una nova exposició es pot difondre<br />
de moltes maneres diferents: en directe, mitjançant una notícia, unes dec<strong>la</strong>racions,<br />
una fotografia o també amb una nota de premsa. Si tenim una sa<strong>la</strong> de premsa virtual,<br />
podrem posar tots aquests elements alhora a disposició de <strong>la</strong> premsa i <strong>la</strong> ciutadania.<br />
Però també podem optar <strong>per</strong> incloure aquest contingut a l’informatiu de <strong>la</strong> televisió<br />
o penjar-lo a <strong>la</strong> pàgina web de l’ajuntament. És el mateix contingut <strong>per</strong>ò pensat de<br />
manera diferent segons <strong>la</strong> tecnologia amb què vulguem difondre’l.<br />
A banda dels canals de TDT hi ha altres maneres de distribuir els continguts <strong>audiovisual</strong>s<br />
(notícies, reportatges, programes d’entreteniment, formatius, informatius, especials,<br />
plens de l’ajuntament...) que passen <strong>per</strong> <strong>la</strong> tecnologia IP, o el que és el mateix, Internet.<br />
Són:<br />
- WebTV<br />
- Centres multimèdia<br />
- Pantalles en centres públics<br />
- Over the top: Televisió + Internet<br />
- Agregadors de continguts
5.1. WebTV<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
5. Alternatives a <strong>la</strong> TDT<br />
Una WebTV és una pàgina web dedicada a mostrar continguts <strong>audiovisual</strong>s, una eina que <strong>per</strong>met crear un canal<br />
de televisió propi a Internet sense haver de dependre d’altres pàgines web com YouTube o Vimeo. En l’àmbit<br />
empresarial, <strong>la</strong> WebTV sorgeix com a mitjà de <strong>comunicació</strong> transversal que completa i reforça les accions de<br />
<strong>comunicació</strong>, comercials, de re<strong>la</strong>cions públiques i publicitàries. En paral·lel, partits polítics, institucions i administracions<br />
públiques han trobat a <strong>la</strong> WebTV <strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma ideal <strong>per</strong> a les seves accions de <strong>comunicació</strong> a Internet.<br />
Moltes televisions locals també han optat <strong>per</strong> crear una WebTV, ja sigui paral·le<strong>la</strong>ment a l’emissió en TDT o com<br />
a canal únic i principal d’emissió. Els avantatges que ofereix són:<br />
- Cost menor respecte a l’emissió a través d’un canal de TDT. Dependrà del tipus i <strong>la</strong> quantitat de contingut<br />
que es vulgui produir i de <strong>la</strong> infraestructura <strong>per</strong> <strong>la</strong> qual s’aposti.<br />
- Tot el contingut està gestionat pel propietari del canal i centrat exclusivament en una determinada,<br />
institució, pob<strong>la</strong>ció, etc. sobre <strong>la</strong> qual gira tot l’interès i el material. No hi ha el risc que els continguts es<br />
barregin amb d’altres de <strong>la</strong> competència o amb vídeos de temàtica no desitjada, com pot passar amb<br />
canals com YouTube, on el cercador posa en re<strong>la</strong>ció conceptes semb<strong>la</strong>nts.<br />
- Acostuma a estar dissenyat de manera c<strong>la</strong>ra i atractiva, amb una pantal<strong>la</strong> de reproducció de vídeos<br />
destacada i un llistat de continguts disponibles prèviament seleccionats. És l’espectador qui tria què vol<br />
veure en cada moment.<br />
- Es donen noves oportunitats als espectadors <strong>per</strong> veure, si se l’han <strong>per</strong>dut, <strong>la</strong> notícia o el programa<br />
d’aquel<strong>la</strong> setmana.<br />
- Ofereix interactivitat amb el ciutadà. Es poden fer enquestes, crear fòrums, organitzar concursos, aportar<br />
comentaris, enviar fotografies i gravacions...<br />
- Hi ha <strong>la</strong> possibilitat d’emetre en directe amb una infraestructura mínima.<br />
- S’amplia l’àmbit de cobertura. Es pot arribar a tenir audiència, fins i tot, a l’estranger.<br />
- Permet tenir informació sobre el número de visites i és una bona referència de <strong>la</strong> resposta de l’audiència.<br />
També ens dóna informació del comportament de l’usuari durant <strong>la</strong> navegació i mentre mira el vídeo.<br />
- Es crea un arxiu virtual que <strong>per</strong>met recu<strong>per</strong>ar notícies o continguts antics. És una manera de crear un<br />
arxiu històric del municipi, digitalitzat i documentat.<br />
- Es generen noves opcions de patrocini.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
23
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
5. Alternatives a <strong>la</strong> TDT<br />
24<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
Xip/tv<br />
Un exemple de WebTV és el xip/tv, de <strong>la</strong> Xarxa Audiovisual Local, que posa a disposició de les televisions<br />
adherides una p<strong>la</strong>taforma de distribució <strong>per</strong> IP de continguts <strong>audiovisual</strong>s sota demanda. Aquesta<br />
p<strong>la</strong>taforma de televisió a <strong>la</strong> carta, que <strong>per</strong>met <strong>per</strong>sonalitzar elements d’imatge i alguns aspectes d’estructura,<br />
és utilitzada <strong>per</strong> una vintena de televisions o entitats locals i integra continguts de més de 70<br />
municipis. L’audiència dels continguts de televisió local integrats a xip/tv continua creixent i actualment<br />
<strong>la</strong> mitjana de vídeos que es poden veure mensualment su<strong>per</strong>en els 110.000.<br />
Des de finals del 2011 xip/tv ha renovat <strong>la</strong> seva p<strong>la</strong>taforma tecnològica de manera que s’ha millorat les<br />
possibilitats dels usuaris a l’hora de veure o compartir els seus programes de televisió local, així com les<br />
opcions dels diferents o<strong>per</strong>adors <strong>per</strong> a difondre i posar en valor <strong>la</strong> difusió dels seus continguts.<br />
iSAC WebTV<br />
iSAC és un servei d’atenció al ciutadà virtual, intel·ligent, interactiu, eficient i multicanal. L’iSAC ha estat<br />
dissenyat <strong>per</strong> <strong>la</strong> Universitat de Girona i l’Ajuntament de Terrassa i està o<strong>per</strong>atiu en diversos ajuntaments<br />
des de l’any 2006.<br />
L’iSAC conté totes les eines i funcionalitats necessàries <strong>per</strong> atendre als ciutadania tenint en compte<br />
totes les fases de l’atenció ciutadana des que es genera <strong>la</strong> informació fins que acaba arribant al ciutadà<br />
<strong>per</strong> qualsevol dels canals disponibles. Un d’aquests canals és <strong>la</strong> WebTV, que <strong>per</strong>met informar <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció<br />
mitjançant continguts <strong>audiovisual</strong>s. S’hi poden penjar tot tipus de vídeos <strong>per</strong>ò també enl<strong>la</strong>çar-hi<br />
continguts d’algun altre proveïdor com ara Xip/tv, Youtube o Vimeo entre d’altres. Els principals usuaris<br />
d’aquest servei són els ajuntaments com <strong>per</strong> exemple Begur, que ja estan utilitzant l’iSAC <strong>per</strong> gestionar<br />
tots els continguts de <strong>la</strong> seva Web, entre ells <strong>la</strong> Begur TV.<br />
5.2. Més enllà de <strong>la</strong> WebTV: MIRATV<br />
Una de les <strong>solucions</strong> que existeix actualment en el mercat <strong>per</strong>què un ajuntament desenvolupi el seu projecte<br />
de WebTV és <strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma MIRATV que ofereix <strong>Localret</strong>. MIRATV és una solució desenvolupada en programari<br />
lliure que <strong>per</strong>met a un ajuntament tenir un espai a Internet on oferir els seus vídeos a <strong>la</strong> carta. A més d’aquesta<br />
secció de vídeos, MIRATV compta amb tres mòduls extres <strong>per</strong> a aquells ajuntaments que estiguin interessats en<br />
difondre els seus àudios, imatges i documents. MIRATV no és, doncs, només un portal de WebTV, sinó que va<br />
més enllà i cerca l’objectiu de convertir-se en un centre multimèdia que es pugui adaptar a les necessitats de<br />
cada ajuntament.<br />
Pel que fa al disseny i l’arquitectura de continguts, <strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma compta amb un marge de <strong>per</strong>sonalització molt<br />
elevat que <strong>per</strong>met que cada portal s’adeqüi a les necessitats d’imatge institucional de l’ajuntament.
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
5. Alternatives a <strong>la</strong> TDT<br />
La p<strong>la</strong>taforma té dos models de prestació: un de gratuït i un de pagament. La versió bàsica de MIRATV és gratuïta<br />
i està a disposició de qualsevol govern local de Catalunya. En aquesta versió els continguts de les quatre seccions<br />
es proveeixen des d’espais web de tercers, com <strong>per</strong> exemple YouTube, Flickr o Slideshare. La modalitat de pagament<br />
de MIRATV pot incloure vídeo i àudio en directe o bé allotjament i provisió dels continguts des de servidors<br />
propis, o fins i tot les dues coses al mateix temps.<br />
http://www.miratv.cat<br />
5.3. Pantalles en centres públics (digital signage)<br />
S’utilitza l’expressió digital signage 22 <strong>per</strong> par<strong>la</strong>r de canals de <strong>comunicació</strong> que només es poden veure a través<br />
de pantalles (connectades en xarxa) situades en espais o equipaments públics. L’espectador ja està consumint<br />
<strong>audiovisual</strong>s a través de pantalles de diferents mides: <strong>la</strong> televisió, el mòbil, l’ordinador portàtil, les tauletes... I <strong>per</strong><br />
què no facilitar-li que també pugui veure <strong>la</strong> televisió mentre es<strong>per</strong>a el ferrocarril, està al gimnàs o camina pel<br />
carrer principal del poble?<br />
22 De l’anglès, senyalització digital.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
25
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
5. Alternatives a <strong>la</strong> TDT<br />
Gràcies a <strong>la</strong> tecnologia del digital signage, el consum de <strong>la</strong> informació ha canviat. Pantalles com els Quioscos<br />
d’Informació Multimèdia (QIM) <strong>per</strong>meten accedir a informacions de servei i d’actualitat des del mateix carrer.<br />
Continguts informatius, de caràcter públic, que es poden trobar en punts estratègics de <strong>la</strong> ciutat. Continguts<br />
que ajuden a moure’s pel municipi, que expliquen els titu<strong>la</strong>rs locals de <strong>la</strong> jornada, que <strong>per</strong>meten fer els tràmits<br />
municipals o tenir coneixement de les activitats que es poden fer aquel<strong>la</strong> setmana.<br />
Es tracta d’un canal que prioritza <strong>la</strong> informació corporativa i de servei, i que connecta el ciutadà amb <strong>la</strong> seva<br />
realitat més pro<strong>per</strong>a. A més, <strong>la</strong> tecnologia que s’aplica <strong>per</strong> a gestionar els continguts <strong>per</strong>met oferir canals <strong>per</strong>sonalitzats,<br />
amb activitats, agendes i continguts específics <strong>per</strong> a cada una de les ubicacions.<br />
Cada pantal<strong>la</strong> funciona amb reproductors independents que <strong>per</strong>meten fer una emissió a <strong>la</strong> carta i estudiada <strong>per</strong><br />
a cadascuna de les pantalles, amb continguts adaptats a l’oferta i al públic de cadascuna de les ubicacions. Una<br />
programació que, a més, <strong>per</strong>met explotar un vessant més comercial i <strong>per</strong>sonalitzat <strong>per</strong> a cadascun dels punts on<br />
està situat. El ciutadà <strong>per</strong>cep que està consumint un canal dinàmic, completament actualitzat i amb continguts<br />
e<strong>la</strong>borats expressament <strong>per</strong> captar <strong>la</strong> seva atenció.<br />
Les eines que s’utilitzarien <strong>per</strong> gestionar aquest contingut també <strong>per</strong>meten respondre davant qualsevol necessitat<br />
o urgència informativa en un màxim de 10 minuts.<br />
5.4. Over the top TV<br />
Televisió + Internet és el nou concepte en què treballen cadenes, empreses d’Internet i fabricants tecnològics.<br />
No es tracta només de connectar l’aparell de televisió a <strong>la</strong> xarxa sinó d’oferir continguts concrets amb una emissió<br />
de qualitat. A través d’Internet, l’usuari no cal que tingui emmagatzemat el contingut a casa seva, sinó que<br />
disposa de tot el material que estigui present a Internet 23 .<br />
La primera companyia a apostar <strong>per</strong> aquest concepte va ser Apple, amb Apple TV, una p<strong>la</strong>taforma de pay <strong>per</strong><br />
view 24 finançada <strong>per</strong> l’usuari. Va desenvolupar un aparell que <strong>per</strong>met carregar continguts <strong>per</strong> a <strong>la</strong> televisió. Inicialment<br />
no estava pensat <strong>per</strong> a Internet i tenia una capacitat de memòria limitada, <strong>per</strong>ò en les últimes versions<br />
és totalment en línia.<br />
Cal comprar un aparell que costa 119 euros i que <strong>per</strong>met, entre d’altres, llogar pel·lícules (<strong>per</strong> un màxim de quatre<br />
euros) o programes de televisió (<strong>per</strong> un euro), i tot en alta definició. També <strong>per</strong>met veure fotografies, escoltar<br />
música i reproduir serveis d’Internet com YouTube o Flickr.<br />
23 Aquesta és <strong>la</strong> solució tecnològica més nova i moltes companyies hi estan trebal<strong>la</strong>nt. Per tant, aquest és un apartat que pot viure modificacions al l<strong>la</strong>rg de l’any 2012.<br />
24 De l’anglès, pagament <strong>per</strong> visió.<br />
26<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
5. Alternatives a <strong>la</strong> TDT<br />
Google no ha trigat gaire a afegir-se al concepte de televisió + Internet i el quart trimestre de 2010 va l<strong>la</strong>nçar<br />
Google TV, una p<strong>la</strong>taforma en obert finançada <strong>per</strong> <strong>la</strong> publicitat i que va en <strong>la</strong> línia de simplificar l’accés al món<br />
<strong>audiovisual</strong> des de qualsevol dispositiu. D’entrada, a més d’oferir contingut, aporta una connexió a través d’un<br />
descodificador i, sobretot, un sistema o<strong>per</strong>atiu basat en Android <strong>per</strong> convertir <strong>la</strong> televisió en un terminal més de<br />
<strong>la</strong> xarxa. És a dir, que més que fer televisió a través d’Internet, Google vol connectar <strong>la</strong> pantal<strong>la</strong> a <strong>la</strong> xarxa.<br />
Però semb<strong>la</strong> que les primeres pantalles que van sortir al mercat amb Google TV incorporat, a través de Sony i<br />
Logitech, no van tenir gaire bona acollida i ara Google ha demanat a <strong>la</strong> resta de fabricants que retardessin el l<strong>la</strong>nçament<br />
de les pantalles equipades amb aquest servei mentre fa les millores necessàries. Els principals problemes<br />
van tenir a veure amb l’actualització de <strong>la</strong> programació i <strong>la</strong> negativa de les grans cadenes nord-americanes a<br />
participar en el projecte. Està previst que Google TV arribi a Europa de manera imminent.<br />
Google TV de Sony amb comandament a distància. És un equip de televisió que té funcions avançades <strong>per</strong> navegar i interactuar amb<br />
Internet com si fos un ordinador.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
27
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
5. Alternatives a <strong>la</strong> TDT<br />
Algunes companyies que van iniciar aquest primer pas són un consorci de cadenes britàniques que han l<strong>la</strong>nçat<br />
YouView. Els principals canals de televisió nacionals del Regne Unit (BBC, ITV, Channel 4 i Five), els proveïdors de<br />
telecomunicacions BT i Talk Talk, i l’empresa de serveis de televisió Arqiva s’han unit <strong>per</strong> no <strong>per</strong>dre <strong>la</strong> cursa de <strong>la</strong><br />
televisió a Internet.<br />
YouView és un sistema de televisió <strong>per</strong> Internet gratuït, <strong>per</strong>ò els usuaris hauran de comprar un descodificador.<br />
El sistema no <strong>per</strong>met als usuaris l’accés directe a <strong>la</strong> xarxa sinó a una varietat de funcions com el lloguer de pellícules,<br />
<strong>la</strong> programació dels seus set socis i accedir a serveis concrets com YouTube i Flickr.<br />
També hi ha altres aparells, com les consoles de videojocs, que <strong>per</strong>meten una connexió a Internet <strong>per</strong>ò el seu<br />
objectiu no és crear una televisió <strong>per</strong> Internet, encara que estiguin acostumant molts públics a consumir continguts<br />
de <strong>la</strong> xarxa a <strong>la</strong> pantal<strong>la</strong> de televisió.<br />
28<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
5.5. Agregadors de continguts: YouTube i Hulu<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
5. Alternatives a <strong>la</strong> TDT<br />
Possiblement <strong>la</strong> primera empresa en revolucionar i tenir èxit oferint sèries i programes de televisió a través d’Internet<br />
va ser Hulu, fundada l’any 2007 i participada <strong>per</strong> NBC Universal, News Corp (Fox), The Walt Disney Company<br />
i Providence Equity Partners, que ofereix programes de diferents cadenes nord-americanes on-line. La distribució<br />
d’aquests continguts és legal <strong>per</strong>què Hulu ha adquirit els drets <strong>per</strong> a Internet, i l’accés és lliure <strong>per</strong> als<br />
usuaris <strong>per</strong>què es finança amb publicitat. Hulu ha aconseguit, en menys de dos anys, fer-se amb una audiència<br />
mensual de més de 40 milions d’americans que veuen, de mitjana, més de tres hores de vídeo al mes. Hulu distribueix<br />
continguts de més de 225 empreses.<br />
Però sens dubte, YouTube és <strong>la</strong> comunitat de vídeo en línia més popu<strong>la</strong>r del món. Fundada el 2005, <strong>per</strong>met que<br />
milions d’usuaris trobin, vegin i comparteixin vídeos creats de forma original. YouTube serveix de p<strong>la</strong>taforma de<br />
difusió <strong>per</strong> a creadors i anunciants de qualsevol mida.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
29
30<br />
6<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
Ex<strong>per</strong>iències del món<br />
local català<br />
WebTV, pantalles a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció, portals multimèdia, YouTube... Tots aquests conceptes<br />
tenen ja una trans<strong>la</strong>ció a l’àmbit municipal. Cada vegada són més els ajuntaments que<br />
han posat fil a l’agul<strong>la</strong> i que estan modificant o adaptant el seu model de televisió local.<br />
Aquest és un camí que han començat a recórrer, o ho faran en breu, els mitjans de<br />
<strong>comunicació</strong> de proximitat, amb o sense l’impuls municipal.<br />
En una Jornada sobre el futur de les televisions locals, que va tenir lloc el 6 de març del<br />
2012 a Sant Cugat del Vallès, el vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya,<br />
Josep Pont, remarcava que el panorama <strong>audiovisual</strong> català es troba en un moment “delicat”<br />
i assenya<strong>la</strong>va que dels 96 o<strong>per</strong>adors de televisió digital terrestre (TDT) inicialment<br />
p<strong>la</strong>nificats, només emeten 60, dels quals 45 són privats i 15 públics. Per a no <strong>per</strong>dre “<strong>la</strong><br />
riquesa social i cultural” de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> de proximitat, Josep Pont p<strong>la</strong>ntejava <strong>la</strong> televisió<br />
<strong>per</strong> Internet, que es rep o es rebrà <strong>per</strong> diversos tipus de pantalles i de dispositius<br />
mòbils, com una alternativa amb possibilitats de tenir viabilitat pels seus costos més<br />
reduïts i <strong>per</strong>què <strong>per</strong>met arribar a un públic molt ampli.<br />
Fem ara un cop d’ull a algunes ex<strong>per</strong>iències de comunicacions <strong>audiovisual</strong>s que tenen<br />
com a escenari l’àmbit local català, prestant una atenció especial als seus orígens i com<br />
han evolucionat amb <strong>la</strong> reconversió a <strong>la</strong> TDT i <strong>la</strong> inserció i <strong>la</strong> convergència amb els nous<br />
canals de les xarxes socials.<br />
Ba<strong>la</strong>guer Televisió<br />
La capital de <strong>la</strong> comarca de <strong>la</strong> Noguera compta des d’inicis d’aquest 2012 amb una<br />
televisió online. Ba<strong>la</strong>guer Televisió és una iniciativa de l’empresa Rec<strong>la</strong>m Imatge i Comunicació<br />
i amb el patrocini, entre d’altres, de l’Ajuntament.<br />
Ba<strong>la</strong>guer Televisió neix arran de <strong>la</strong> necessitat d’apropar als ba<strong>la</strong>guerins i ciutadans<br />
de <strong>la</strong> Noguera l’actualitat del seu territori i a <strong>la</strong> vegada, crear un nou mitjà de <strong>comunicació</strong><br />
local mitjançant l’ utilització de les noves tecnologies i d’Internet, segons<br />
que va explicar Toni Simó, el responsable de l’empresa Rec<strong>la</strong>m en <strong>la</strong> presentació<br />
d’aquesta iniciativa.<br />
Ba<strong>la</strong>guer Televisió és una televisió online (www.ba<strong>la</strong>guer.tv) on <strong>per</strong>iòdicament es pengen<br />
diferents tipus de continguts <strong>audiovisual</strong>s (cròniques, reportatges, entrevistes,<br />
programes...) que es distribueixen en diferents seccions segons temàtiques.
Segons assenyalen els seus impulsors, els continguts de Ba<strong>la</strong>guer TV són plurals i amb una gran aportació <strong>per</strong><br />
part de <strong>la</strong> ciutadania. Pluralitat i participació ciutadana volen que siguin els dos eixos fonamentals d’aquesta<br />
televisió <strong>per</strong> Internet.<br />
www.ba<strong>la</strong>guer.tv<br />
Canal Taronja de Televisió<br />
Canal Taronja de Televisió va néixer a Manresa, a <strong>la</strong> comarca del Bages, el febrer de 2007 amb <strong>la</strong> intenció d’esdevenir<br />
un nou referent televisiu de <strong>la</strong> Catalunya central. Paral·le<strong>la</strong>ment s’imp<strong>la</strong>nta a <strong>la</strong> comarca d’Osona i s’expandeix<br />
l’agost de 2009 a <strong>la</strong> comarca d’Anoia i després de l’entrada de <strong>la</strong> TDT el 2009 creix a les comarques del Berguedà<br />
i del Solsonès.<br />
La seva directora, Pi<strong>la</strong>r Goñi, explica que l’objectiu de Canal Taronja és oferir una programació abocada a <strong>la</strong> societat<br />
de casa nostra, fent especial incidència en el món de l’esport, <strong>la</strong> cultura, les entitats i les associacions en<br />
general. Per a Goñi, hem de saber trobar “aquelles qüestions que interessen i preocupen, i aportar <strong>la</strong> màxima<br />
informació <strong>per</strong> a un públic que busca <strong>la</strong> proximitat”.<br />
Amb aquest objectiu <strong>la</strong> grael<strong>la</strong> de programació de Canal Taronja presenta un ventall de possibilitats <strong>per</strong> abastar<br />
diversos camps d’interès de <strong>la</strong> societat actual amb programació pròpia de més de 5 hores diàries. Com a eix<br />
central hi ha un espai informatiu diari de 30 minuts i diversos espais i programes dedicats a tertúlies i debats<br />
sobre política o actualitat local o comarcal, espais centrats en el món econòmic i diversos espais que tenen<br />
com a protagonistes entitats culturals o solidàries. Bona part dels seus recursos humans són estudiants i joves<br />
professionals.<br />
Tot i <strong>la</strong> seva recent posada en marxa, el baròmetre de Catalunya reflecteix una audiència d’uns 65.000 espectadors.<br />
http://www.taronjadigital-bages.cat/programacio-taronja<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
31
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
6. Ex<strong>per</strong>iències del món local català<br />
Canal Terrassa Vallès<br />
El Canal Terrassa Vallès, fundat el 1986, va néixer com un canal de televisió analògic; després va passar a <strong>la</strong> TDT i<br />
ara també es pot veure a través d’Internet (Terrassa Digital) i seguir alguns continguts <strong>per</strong> les xarxes socials.<br />
L’oferta de continguts de Terrassa Digital es basa en el concepte de transmedia, agrupant en un únic portal els<br />
continguts dels diferents canals: web, televisió i ràdio. També gestiona el Cinema Catalunya. Com s’ha dit anteriorment,<br />
un dels valors de <strong>la</strong> televisió a Internet és el consum sota demanda. En aquest sentit, Terrassa Digital<br />
també ofereix aquesta possibilitat.<br />
Jordi Llonch, gerent de <strong>la</strong> Societat Municipal de Comunicació de Terrassa (SMCT), afirma: “L’objectiu és continuar<br />
aprofundint en <strong>la</strong> informació i els continguts de proximitat intentant, en <strong>la</strong> mesura que sigui possible, ampliar<br />
<strong>la</strong> cobertura des de l’àmbit local al comarcal”. I ho volen fer de <strong>la</strong> següent manera: “Incrementant <strong>la</strong> polivalència<br />
dels productes en diverses p<strong>la</strong>taformes: televisió, ràdio, Internet, xarxes socials i els nous canals que puguin anar<br />
sorgint”. Es tracta d’una televisió tradicional que s’ha anat adaptant a les noves tecnologies i que busca continguts<br />
multip<strong>la</strong>taforma i multidispositiu.<br />
La Societat Municipal de Comunicació de Terrassa (SMCT) és l’empresa de titu<strong>la</strong>ritat municipal que gestiona els<br />
mitjans de <strong>comunicació</strong> públics de <strong>la</strong> ciutat com un grup multimèdia, amb un equip de més de 30 professionals.<br />
La SMC de Terrassa també ofereix tots els serveis d’una empresa <strong>audiovisual</strong> com ara: Producció de tot tipus<br />
de continguts de televisió i ràdio; vídeos promocionals (guió, rodatge, edició, grafisme i postproducció); servei<br />
integral d’enregistrament i transmissió d’actes públics i privats; servei integral de presentació d’actes i esdeveniments<br />
(presentadors/es, guió, àudio, etc.); dob<strong>la</strong>tges de vídeo i d’àudio; lloguers de p<strong>la</strong>tó de televisió i estudi de<br />
ràdio i lloguers de sales de cinema <strong>per</strong> a projeccions i presentacions.<br />
www.terrassadigital.cat<br />
32<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
Cugat.cat<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
6. Ex<strong>per</strong>iències del món local català<br />
El grup de <strong>comunicació</strong> multimèdia Cugat.cat, de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, va crear-se el 2008 a<br />
partir de <strong>la</strong> transformació de l’antiga emissora municipal Ràdio Sant Cugat en un mitjà multip<strong>la</strong>taforma. A banda<br />
de <strong>la</strong> ràdio (91.5fm), el grup gestiona de forma integrada un diari electrònic (amb més de 32.000 usuaris únics<br />
segons OJD/Nielsen) i una televisió <strong>per</strong> Internet (Cugat tv). També manté una presència activa a les xarxes socials<br />
i ha desenvolupat aplicacions <strong>per</strong> a les p<strong>la</strong>taformes mòbils. Amb tots aquests dispositius, Cugat.cat combina<br />
l’emissió de continguts en directe amb el consum a <strong>la</strong> carta de <strong>la</strong> programació.<br />
Una de les principals línies estratègiques de Cugat.cat explota l’àmbit de <strong>la</strong> televisió connectada. La paràlisi del<br />
canal de TDT local pública del Vallès Sud va propiciar l’orientació de l’estratègia a Internet, i el grup Cugat.cat va<br />
ser pioner en <strong>la</strong> creació d’una web tv (Cugat tv) que a dia d’avui manté 13 canals temàtics actius i una quarantena<br />
l<strong>la</strong>rga de programes, accessibles a <strong>la</strong> carta a través de l’ordinador i dels dispositius mòbils. També s’emeten, ocasionalment,<br />
programes en directe a través del sistema streaming. A més, des del 2011 <strong>la</strong> programació televisiva de<br />
Cugat.cat és present als descodificadors híbrids d’InOut TV (accessibles des del televisor de casa) i cada vegada<br />
en més suports (televisors Samsung i altres p<strong>la</strong>taformes de televisió connectada). En paral·lel, Cugat.cat ha subministrat<br />
continguts <strong>audiovisual</strong>s <strong>per</strong> als Quioscos d’Informació Multimèdia -pantalles interactives d’informació<br />
instal·<strong>la</strong>des <strong>per</strong> l’Ajuntament a <strong>la</strong> via pública-, i ha col·<strong>la</strong>borat en <strong>la</strong> gestió del canal Sant Cugat de Youtube.<br />
Segons el coordinador general de Cugat.cat, Miquel Herrada, el grup vol “prestar el servei públic <strong>audiovisual</strong> de <strong>la</strong><br />
manera més eficient possible, i això vol dir continuar innovant <strong>per</strong> connectar amb el públic a través de totes les<br />
p<strong>la</strong>taformes tecnològiques possibles”. Per a Herrada, “l’aprofitament de <strong>la</strong> tecnologia <strong>per</strong>met augmentar <strong>la</strong> penetració<br />
del mitjà amb un cost moderat, i aquest és el camí a explorar de cara al futur”. Segons el primer rànquing<br />
de mitjans digitals en català e<strong>la</strong>borat <strong>per</strong> OJD/Nielsen, Cugat.cat és el segon mitjà català amb més penetració en<br />
re<strong>la</strong>ció a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció a <strong>la</strong> qual va dirigit (40%).<br />
http://www.cugat.cat/<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
33
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
6. Ex<strong>per</strong>iències del món local català<br />
El Prat TV<br />
Un cas ben diferent és el d’El Prat TV. Al Baix Llobregat es van adjudicar quatre consorcis públics de TDT que pel<br />
moment no han reeixit i no han començat a emetre. L’any 2008, l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat va optar <strong>per</strong><br />
crear un portal <strong>audiovisual</strong> d’informació local a Internet, considerant que aquesta era <strong>la</strong> millor alternativa <strong>per</strong><br />
establir una <strong>comunicació</strong> <strong>per</strong>manent amb <strong>la</strong> ciutadania.<br />
A partir dels recursos existents de <strong>la</strong> ràdio municipal, El Prat TV va endegar un procés <strong>per</strong> a recic<strong>la</strong>r el coneixements<br />
de l’equip, fer les inversions en material <strong>audiovisual</strong> i posar en marxa el nou canal.<br />
El portal d’El Prat TV també ha <strong>per</strong>mès crear espais de participació ciutadana en format <strong>audiovisual</strong>, com l’espai<br />
de videocreació o els espais temàtics <strong>per</strong> al <strong>per</strong>íode electoral.<br />
Òscar Sánchez, director d’El Prat TV, afirma: “El futur immediat passa pels sistemes bidireccionals que <strong>per</strong>meten<br />
<strong>la</strong> interactivitat com cap altre mitjà <strong>audiovisual</strong> havia <strong>per</strong>mès fins ara. La convergència multimèdia portarà cada<br />
vegada més a <strong>la</strong> televisió a <strong>la</strong> carta i a <strong>la</strong> ràdio a <strong>la</strong> carta, al consum a qualsevol lloc i a qualsevol moment; i el<br />
concepte de futur serà publicar i no emetre”.<br />
Així, El Prat TV va néixer amb <strong>la</strong> voluntat de completar <strong>la</strong> informació que ja s’estava oferint des de <strong>la</strong> revista, <strong>la</strong> ràdio<br />
i el lloc web municipal. Pel que fa al model organitzatiu, es va optar <strong>per</strong> trebal<strong>la</strong>r amb una redacció integrada<br />
formada <strong>per</strong> <strong>per</strong>iodistes polivalents.<br />
www.elprat.tv<br />
El 9 TV<br />
Es tracta d’una televisió privada de <strong>la</strong> comarca d’Osona que va néixer el 2004 i emet <strong>per</strong> TDT. És <strong>la</strong> televisió del<br />
grup EL 9 NOU, que edita un bisetmanari des de l’any 1978, i des del 2010 també compta amb una emissora de<br />
ràdio EL 9 FM. Tots els mitjans convergeixen a l’espai web el9nou.cat. S’hi poden trobar textos informatius trebal<strong>la</strong>ts<br />
<strong>per</strong> <strong>la</strong> redacció del diari, vídeos e<strong>la</strong>borats <strong>per</strong> <strong>la</strong> redacció de <strong>la</strong> televisió, arxius sonors de <strong>la</strong> ràdio i escoltar EL<br />
9 FM en directe i podcasts dels programes.<br />
34<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
6. Ex<strong>per</strong>iències del món local català<br />
EL 9 TV també compta en paral·lel amb una webTV a través del xip/tv de <strong>la</strong> Xarxa de Televisions Locals, que està<br />
enl<strong>la</strong>çat amb <strong>la</strong> pàgina del grup, el9nou.cat, en un apartat que es diu EL 9 TV a <strong>la</strong> carta. S’hi poden trobar tots els<br />
programes emesos <strong>per</strong> televisió i les notícies de l’informatiu sense tenir <strong>la</strong> sensació que canvies de portal. El9nou.<br />
cat té el seu format <strong>per</strong> als dispositius mòbils i el diari, que surt dilluns i divendres, es pot adquirir en pa<strong>per</strong> o<br />
també a través de p<strong>la</strong>taformes digitals de pagament.<br />
També s’hi ha l<strong>la</strong>nçat a les xarxes socials a través (Facebook i Twitter) incloent’hi pàgines i <strong>per</strong>fils dels diversos<br />
programes. Víctor Palomar, director d’EL 9 TV, assenya<strong>la</strong> que “no sabem en el futur a través de quina p<strong>la</strong>taforma<br />
<strong>la</strong> gent voldrà rebre <strong>la</strong> informació que nosaltres oferim, <strong>per</strong> aquest motiu hem optat <strong>per</strong> ser presents a tot arreu<br />
i continuar trebal<strong>la</strong>nt <strong>la</strong> informació amb rigor sigui en el format que sigui”.<br />
www.el9nou.cat/el9tv_o_0<br />
Televisió Badalona<br />
L’any 2000, l’Ajuntament de Badalona va fer una aposta c<strong>la</strong>ra <strong>per</strong> <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> de proximitat, amb <strong>la</strong> posada en<br />
marxa de Televisió Badalona, 20 anys després que ja ho hagués fet amb <strong>la</strong> creació de Ràdio Ciutat, que va ser <strong>la</strong><br />
primera emissora municipal d’una ciutat gran.<br />
Aquell mateix any es creà Badalona Comunicació SA, <strong>la</strong> societat que gestiona els tres mitjans públics de <strong>la</strong> ciutat<br />
--<strong>la</strong> ràdio, <strong>la</strong> televisió i <strong>la</strong> revista municipal--, amb el c<strong>la</strong>r objectiu d’optimitzar al màxim els recursos (una redacció<br />
única <strong>per</strong> als tres mitjans, <strong>per</strong> exemple). A diferència d’altres models, des del primer moment es va optar <strong>per</strong> tenir<br />
una p<strong>la</strong>ntil<strong>la</strong> pròpia de professionals, assumint també el rol d’esco<strong>la</strong> referent de formació a <strong>la</strong> comarca.<br />
L’any 2008, després d’una inversió tecnològica considerable, Televisió Badalona entra de ple en el món de <strong>la</strong><br />
TDT, mantenint <strong>la</strong> mateixa marca i <strong>per</strong>sonalitat, ja que ho fa en base a <strong>la</strong> concessió en exclusiva d’un dels quatre<br />
programes del MUX públic de <strong>la</strong> demarcació del Barcelonès. Joan Montornès, gerent de Badalona Comunicació<br />
recorda: “L’emissió en TDT va representar <strong>per</strong> a nosaltres passar d’una pob<strong>la</strong>ció destinatària de 225.000 habitants<br />
a una de gairebé 2 milions, <strong>per</strong>ò mantenint <strong>la</strong> nostra essència de televisió pública de <strong>la</strong> ciutat de Badalona”.<br />
L’entrada al món digital va comportar el necessari recic<strong>la</strong>tge dels professionals i també millores tecnològiques<br />
notables, explorant en noves p<strong>la</strong>taformes de difusió, com l’oferta de TV on line, TV a <strong>la</strong> carta i fins tot algunes més<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
35
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
6. Ex<strong>per</strong>iències del món local català<br />
sofisticades, com <strong>la</strong> recepció a través de dispositius Iphone i Ipad… i, <strong>per</strong> descomptat, amb <strong>la</strong> necessària presència<br />
a les diverses xarxes socials, afegeix Montornès.<br />
Televisió Badalona també ha patit com tot el sector els efectes de <strong>la</strong> crisi econòmica i els ajustaments dels serveis<br />
que presta l’Administració. El gerent de Badalona Comunicació assegura que “<strong>per</strong> als actuals o futurs responsables<br />
de Televisió de Badalona, els reptes de present i de futur passen inexcusablement <strong>per</strong> l’equilibri, d’una<br />
banda, entre <strong>la</strong> disminució considerable dels recursos econòmics i humans i, d’altra banda, el manteniment de <strong>la</strong><br />
qualitat dels continguts i prestacions, en un món tecnològic marcat <strong>per</strong> <strong>la</strong> innovació <strong>per</strong>manent”.<br />
www.tvbadalona.cat<br />
VdM’TV (Vi<strong>la</strong>ssar de Mar)<br />
VdM’TV és un projecte de <strong>la</strong> Regidoria de Comunicació i Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Vi<strong>la</strong>ssar de Mar,<br />
que es va posar en marxa el 18 de març de 2011. Un nou servei públic de <strong>comunicació</strong> basat en el concepte<br />
webTV que combina les característiques de <strong>la</strong> televisió convencional amb les possibilitats que ofereix Internet.<br />
Entre els avantatges: accés des d’on es vulgui i quan es vulgui, serveis multimèdia (vídeo, so i àudio) i ‘televisió a<br />
<strong>la</strong> carta’, <strong>per</strong>què l’espectador seleccioni què vol veure o creï el seu propi canal.<br />
El web s’estructura en una sèrie de canals temàtics: Actualitat, Cultura, Educació, Esports, Gent gran i Entreteniment,<br />
dins dels quals hi ha diferents programes. A més, s’ofereix <strong>la</strong> possibilitat d’enviar o compartir un vídeo <strong>per</strong><br />
correu electrònic o a través de les xarxes socials de Facebook i Twitter. Laureà Folch, regidor de Comunicació,<br />
Participació ciutadana i Noves tecnologies, apunta que “amb aquest projecte Vi<strong>la</strong>ssar de Mar fa un pas més en<br />
l’aposta <strong>per</strong> aplicar les noves tecnologies a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> de proximitat, posant-les al servei de les <strong>per</strong>sones”. En<br />
el <strong>per</strong>íode comprès entre març i desembre de 2011 es van comptabilitzar un total de 32.400 accessos a <strong>la</strong> televisió<br />
<strong>per</strong> Internet, xifra que posa de manifest <strong>la</strong> bona acollida que el mitjà ha tingut entre <strong>la</strong> ciutadania.<br />
La ràdio municipal i els seus cinc trebal<strong>la</strong>dors són els encarregats de dotar de contingut els mitjans municipals:<br />
butlletí, ràdio, televisió <strong>per</strong> internet, web municipal i smartpoints (pantalles d’informació a l’espai públic). Actualment<br />
s’està trebal<strong>la</strong>nt en una aplicació <strong>per</strong>què <strong>la</strong> televisió, les notícies, l’agenda i <strong>la</strong> ràdio municipal, es puguin<br />
veure i escoltar a través de dispositius mòbils.<br />
http://tv.vi<strong>la</strong>ssardemar.cat<br />
36<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
Vi<strong>la</strong>decans TV<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
6. Ex<strong>per</strong>iències del món local català<br />
Vi<strong>la</strong>decans TV va començar les seves emissions l’1 de març del 1998. Des dels seus inicis va ser concebuda com<br />
un servei extern que havien de portar a terme les productores que guanyessin el corresponent concurs públic.<br />
Fins al 2003 <strong>la</strong> gestió va anar a càrrec de Paral·lel 40 i des del 2003 fins al 2009 va funcionar amb <strong>la</strong> marca Localia.<br />
La fi d’aquesta cadena de televisions locals va coincidir amb el procés de migració cap a <strong>la</strong> TDT.<br />
L’Ajuntament de Vi<strong>la</strong>decans, conjuntament amb municipis veïns com el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat,<br />
Gavà, Sant Climent, Castelldefels i Begues, va participar en el projecte de Delta TV. La conjuntura econòmica, les<br />
dificultats del pas cap a <strong>la</strong> TDT afegits a d’altres i diferents factors que concorrien als diversos municipis van portar<br />
a <strong>la</strong> desestimació del projecte global de televisió.<br />
El Consistori de Vi<strong>la</strong>decans va recu<strong>per</strong>ar <strong>la</strong> marca de VTV (Vi<strong>la</strong>decans Televisió) amb una reducció del pressupost,<br />
una redefinició del projecte comunicatiu i encetant el disseny d’una estratègia multip<strong>la</strong>taforma <strong>per</strong> millorar <strong>la</strong><br />
penetració dels continguts, principalment, als ciutadans del municipi. L’opció escollida de migració a Internet<br />
s’ha reflectit amb l’ìmpuls generat <strong>per</strong> un equip de 4 <strong>per</strong>sones que e<strong>la</strong>bora una televisió ip.<br />
Un primer pas ha estat l’aposta <strong>per</strong> les aplicacions mòbils, oferint als ciutadans <strong>la</strong> consulta de <strong>la</strong> programació a <strong>la</strong><br />
carta a través d’aplicacions natives <strong>per</strong> iPhone i Android. També, gràcies a l’orientació a una producció pensada<br />
<strong>per</strong> a Internet, el pas cap a les pantalles a l’espai públic (digital signage) és un pas molt immediat. Aquestes pantalles<br />
<strong>per</strong>meten fer arribar <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> a equipaments esportius, centres cívics i altres dependències municipals.<br />
Segons el seu coordinador, Carles Cereijo, el mitjà té un doble objectiu: “Informar de les iniciatives, p<strong>la</strong>ns i<br />
acords del Consistori així com de l’actualitat local, donant especial protagonisme als representants d’entitats,<br />
organismes i associacions de <strong>la</strong> ciutat”. I el futur a curt termini el tenen p<strong>la</strong>ntejat així: “La nostra intenció és<br />
crear una ‘fàbrica’ de continguts <strong>audiovisual</strong>s i difondre’ls a través de les diferents p<strong>la</strong>taformes que ja tenim<br />
(Internet, pantalles, mòbils...) i altres que es poden p<strong>la</strong>ntejar en un futur com <strong>la</strong> TDT o Google TV, quan es<br />
disposin dels recursos tècnics i humans necessaris.” Per a Vi<strong>la</strong>decans TV <strong>la</strong> participació dels espectadors és<br />
c<strong>la</strong>u <strong>per</strong> a l’e<strong>la</strong>boració dels continguts de <strong>la</strong> televisió. La pàgina de <strong>la</strong> televisió al Facebook ja comptava a inicis<br />
del 2012 amb més de 3.700 seguidors.<br />
www.vi<strong>la</strong>decanstv.tv<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
37
38<br />
7<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
Definir un model de<br />
<strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
Després d’aprofundir en l’estat actual de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> de proximitat i de<br />
veure alguns dels canvis que s’hi estan produint, cal p<strong>la</strong>ntejar-se <strong>la</strong> pregunta següent:<br />
Quin és el model de <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> més adequat <strong>per</strong> al meu ajuntament o<br />
municipi?<br />
D’entrada, cal tenir molt present aquestes dues c<strong>la</strong>us:<br />
- Continguts de proximitat: Les televisions locals són les especialistes en el seu entorn<br />
més immediat, en <strong>la</strong> seva localitat, en el seu municipi i en els seus ciutadans i ciutadanes.<br />
I aquest fet les diferencia de <strong>la</strong> resta. Segurament no poden competir en<br />
pressupost, recursos tècnics ni audiències amb les televisions generalistes, <strong>per</strong>ò no<br />
ho necessiten. Allò que els dóna sentit és <strong>la</strong> proximitat.<br />
- Noves <strong>solucions</strong> tecnològiques: Està c<strong>la</strong>r que les eines han canviat; <strong>la</strong> TDT segueix<br />
sent una via, <strong>per</strong>ò tot apunta que els espectadors acabaran consumint els continguts<br />
<strong>audiovisual</strong>s quan vulguin, on vulguin i des del dispositiu que ells mateixos<br />
triïn. Cal enfocar <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local en aquesta direcció i veure els<br />
canvis tecnològics com una oportunitat <strong>per</strong> arribar abans i millor al públic.<br />
En el p<strong>la</strong>ntejament de com ha de ser <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> de proximitat cal reflexionar<br />
sobre quina necessitat de <strong>comunicació</strong> té el municipi o demarcació i quins objectius<br />
es volen assolir amb aquesta <strong>comunicació</strong> pública. A partir d’aquí, aquests constituiexen<br />
alguns dels aspectes que cal tenir en compte en <strong>la</strong> definició del model <strong>audiovisual</strong> local,<br />
<strong>per</strong> tal de vertebrar de forma racional i eficient <strong>la</strong>s accions comunicatives:<br />
1. Anàlisis de <strong>la</strong> situació i antecedents. Estudi de <strong>la</strong> informació sobre el municipi,<br />
l’organització municipal, etc. Cal fer un estudi complert sobre les febleses,<br />
les amenaces, les fortaleses i les oportunitats (DAFO) que ho envolten. També és<br />
necessària una revisió de les accions comunicatives desenvolupades <strong>per</strong> l’Ajuntament<br />
i/o el mitjà <strong>audiovisual</strong> i <strong>la</strong> imatge que a partir de les mateixes s’ha generat.<br />
Per aquest motiu cal reflexionar sobre: Què s’ha fet fins ara? Un canal de TDT, una<br />
pàgina web municipal, altres mitjans de <strong>comunicació</strong> locals? Quins resultats s’han<br />
obtingut? El canal està arre<strong>la</strong>t al municipi? Permet <strong>la</strong> participació ciutadana? Hi ha<br />
dades sobre l’audiència? etc.
2. Els objectius de <strong>comunicació</strong>. Concreció dels objectius que es volen aconseguir amb les accions de <strong>comunicació</strong><br />
que es desenvolupin. Aquests objectius han de ser realistes (possibles d’aconseguir), quantificables,<br />
revisables i s’han de fixar d’acord amb els recursos disponibles. Alguns exemples: contribuir a crear un<br />
espai informatiu local més enllà dels mitjans de <strong>comunicació</strong> generalistes; millorar <strong>la</strong> <strong>per</strong>cepció ciutadana<br />
sobre alguns aspectes de <strong>la</strong> vida al municipi; aconseguir fer més atractiu el municipi (city marketing) <strong>per</strong><br />
atreure <strong>per</strong>sones i recursos i/o competir amb altres municipalitats; facilitar <strong>la</strong> configuració d’un govern municipal<br />
transparent i una opinió pública objectiva i participativa amb el govern municipal; enfortir les estructures<br />
locals, revaloritzar <strong>la</strong> seva imatge i millorar <strong>la</strong> seva credibilitat; crear empatia entre l’Ajuntament i els<br />
ciutadania de manera que identifiquin el mateix com una organització pro<strong>per</strong>a, prestadora de serveis i peça<br />
c<strong>la</strong>u en el benestar de <strong>la</strong> comunitat; mantenir informada <strong>la</strong> ciutadania de les accions del govern municipal;<br />
diferenciar les accions de <strong>comunicació</strong> municipal de <strong>la</strong> propaganda política; etc.<br />
3. Públic objectiu o target de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong>. A qui va dirigida <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong>? Definir els destinataris<br />
o grups de destinataris en els quals es centraran els esforços comunicatius. Conèixer el públic al qual ens<br />
adrecem (segmentar <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció segons el nivell d’estudis, <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció activa, piràmide d’edats,...), els mitjans<br />
que utilitza <strong>per</strong> informar-se i l’estil comunicatiu al qual està habituat, són aspectes c<strong>la</strong>us i crítics que influiran<br />
en l’èxit de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong>.<br />
4. El missatge. És l’element que es vol comunicar triant les característiques o atributs a comunicar, així com el<br />
to o estil de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong>.<br />
5. L’estratègia. Elecció de <strong>la</strong> manera a desenvolupar cadascuna de les àrees de <strong>comunicació</strong> <strong>per</strong> tal d’assolir<br />
els objectius. Quina tecnologia pot ajudar a fer arribar els missatges al ciutadà? Elecció del canal de <strong>comunicació</strong><br />
(TDT, pàgina web municipal i/o altres mitjans). Així, <strong>per</strong> exemple, si fins ara hi ha hagut un canal en<br />
TDT, potser es pot p<strong>la</strong>ntejar <strong>la</strong> possibilitat de completar-lo amb WebTV, digital signage i/o aplicacions mòbils.<br />
6. Les accions de <strong>comunicació</strong>. Concreció de les activitats a desenvolupar.<br />
7. El cronograma o calendari. P<strong>la</strong>nificació en el temps de cadascuna de les accions.<br />
8. Recursos disponibles. El pressupost, quantitat econòmica que es destinarà a <strong>la</strong> posada en marxa del p<strong>la</strong><br />
estratègic de <strong>comunicació</strong> integral, i els recursos humans i tècnics de què es disposa; quantes hores de producció<br />
pròpia es volen produir? Qui liderarà aquest procés? Hi ha alguna <strong>per</strong>sona especialista en mitjans de<br />
<strong>comunicació</strong> i noves tecnologies? Serà <strong>per</strong>sonal propi o cal contractar una empresa de serveis <strong>audiovisual</strong>s<br />
que ho gestioni?<br />
9. Control i seguiment. Establiment de les eines de mesura del transcurs i compliment del P<strong>la</strong> <strong>per</strong> tal de<br />
realitzar les accions de correcció necessàries <strong>per</strong> intentar assolir els objectius marcats. És necessari definir<br />
indicadors <strong>per</strong> poder avaluar d’una manera objectiva el desenvolupament de les accions de <strong>comunicació</strong> i<br />
l’assoliment dels objectius.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
39
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
7. Definir un model de <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
Les respostes a aquestes preguntes i les necessitats i característiques de cada municipi poden portar a múltiples<br />
<strong>solucions</strong>. En aquestes pàgines hem volgut p<strong>la</strong>ntejar 3 models progressius en inversió a l’hora d’afrontar un projecte<br />
de <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local.<br />
7.1. Models d’inversió<br />
Inversió mínima<br />
En el cas de disposar d’una capacitat d’inversió reduïda, a Internet existeixen multitud de <strong>solucions</strong> gratuïtes o<br />
molt assequibles <strong>per</strong> a desenvolupar un projecte pensat <strong>per</strong> a un lloc web.<br />
En aquest cas, l’objectiu és disposar de <strong>la</strong> capacitat mínima de producció de continguts i de publicació a Internet.<br />
Per al desenvolupament del portal web trobem <strong>solucions</strong> com WordPress que ens <strong>per</strong>meten crear espais web de<br />
forma senzil<strong>la</strong> i <strong>per</strong>sonalitzada a baix cost. Per a l’emissió <strong>audiovisual</strong>, es poden usar eines com YouTube o Blip<br />
<strong>per</strong> a continguts a <strong>la</strong> carta, i USTREAM o Qik <strong>per</strong> al directe (www.wordpress.com, www.youtube.com, www.blip.<br />
tv, www.ustream.tv, www.qik.com)<br />
Cal destacar especialment <strong>la</strong> possibilitat d’utilització de les eines que posen a disposició dels municipis tant<br />
<strong>Localret</strong> (MIRATV 1 ) com <strong>la</strong> Xarxa de Televisions Locals (xip/tv 2 ). Aquestes eines proveeixen d’una p<strong>la</strong>taforma predefinida<br />
amb les funcionalitats necessàries <strong>per</strong> a l’emissió en directe i a <strong>la</strong> carta, així com l’adaptació <strong>per</strong> a <strong>la</strong><br />
visualització en dispositius mòbils.<br />
Per a <strong>la</strong> producció dels continguts, <strong>la</strong> tecnologia ha avançat prou <strong>per</strong> a poder produir continguts de certa qualitat<br />
utilitzant material de <strong>la</strong> gamma alta domèstica o l’ús de software d’edició de baix cost en PC convencionals.<br />
L’equip humà necessari <strong>per</strong> a un projecte d’aquesta mida es pot situar entre 2 i 3 <strong>per</strong>sones.<br />
Inversió mitjana<br />
En aquest model prioritzem <strong>la</strong> imatge i l’ex<strong>per</strong>iència d’usuari, així com les eines de producció i les instal·<strong>la</strong>cions.<br />
Serà necessari comptar amb equips d’ENG 3 (càmera HDV, trípode, so...), estacions d’edició de vídeo (PC/Mac +<br />
software professional), un petit espai de p<strong>la</strong>tó, il·luminació i mesc<strong>la</strong>.<br />
L’equip necessari <strong>per</strong> gestionar un projecte com aquest ja requereix entre 5 i 10 <strong>per</strong>sones amb diversos <strong>per</strong>fils:<br />
coordinador, tècnic <strong>audiovisual</strong>, realitzador, <strong>per</strong>iodista i informàtic.<br />
1 www.miratv.cat<br />
2 www.xiptv.cat<br />
3 De l’anglès, captació electrònica de notícies (Electronic News Gathering).<br />
40<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
7. Definir un model de <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
Per <strong>la</strong> part de <strong>la</strong> tecnologia es pot optar, com abans, <strong>per</strong> eines com MIRATV o bé <strong>per</strong> un projecte a mida, que<br />
hi aporta el desenvolupament d’un espai propi i <strong>per</strong>sonalitzat que inclou l’allotjament i l’emissió del vídeo, una<br />
eina de gestió de continguts <strong>per</strong> a <strong>la</strong> pàgina web i l’adaptació <strong>per</strong> a mòbils o <strong>la</strong> creació d’aplicacions natives <strong>per</strong><br />
a aquests dispositius. En aquest cas, el més factible és <strong>la</strong> contractació d’una empresa especialitzada en Internet<br />
i en tecnologia <strong>audiovisual</strong>.<br />
Projecte 360º<br />
Aquest model té l’objectiu de múltiples p<strong>la</strong>taformes, tant de TDT com d’Internet, i un alt nivell de producció<br />
pròpia. Per tant, <strong>la</strong> capacitat d’inversió econòmica <strong>per</strong> a dimensionar l’equip humà i les infraestructures ha de ser<br />
necessàriament més alta.<br />
En aquest model <strong>la</strong> WebTV cal que s’adapti i evolucioni seguint l’estratègia i les necessitats del municipi, <strong>per</strong>metent<br />
crear elements de participació, interactivitat i immediatesa.<br />
En aquests moments ja és quasi imprescindible tenir en compte el consum des dels dispositius mòbils. La WebTV<br />
i els continguts de vídeo haurien de poder consumir-se des dels navegadors web dels mòbils i les tauletes tàctils,<br />
i preferiblement crear aplicacions natives. Les aplicacions natives són aquelles que s’instal·len al mòbil i utilitzen<br />
els llenguatges i les tecnologies pròpies de cada dispositiu. Habitualment, les aplicacions natives s’instal·len des<br />
de les botigues d’aplicacions com l’App Store d’Apple o l’Android Market de Google. Els avantatges de les aplicacions<br />
natives són bàsicament 3: una millor usabilitat i ex<strong>per</strong>iència d’usuari; <strong>la</strong> presència constant en l’escriptori<br />
del dispositiu i <strong>la</strong> capacitat d’enviament de notificacions al dispositiu (a l’estil dels SMS).<br />
En el cas de comptar amb <strong>la</strong> possibilitat d’emissió a través d’un canal de TDT, cal tenir en compte que requereix<br />
<strong>la</strong> participació en els costos de manteniment del multiplexor i que l’equipament <strong>audiovisual</strong> necessari és més<br />
complex i costós.<br />
L’extensió a l’ús de pantalles en llocs públics (digital signage) és una de les accions que poden aportar més rellevància<br />
i proximitat al projecte. Comptant amb una WebTV, el procés de reformatació dels continguts <strong>per</strong> a les<br />
pantalles és senzill i assequible i, <strong>per</strong> tant, cal comptar principalment amb els costos de <strong>la</strong> inversió en les pantalles<br />
i el software que gestiona <strong>la</strong> distribució i les graelles de programació.<br />
Un dels aspectes importants a l’hora d’executar un projecte com aquest és invertir en <strong>la</strong> màxima automatització<br />
dels processos. Per exemple, alimentar de continguts el servei de TV a <strong>la</strong> carta a partir de l’emissió en<br />
directe, gestionant (si es tenen o no) els drets de publicació a Internet; transcodificar automàticament als<br />
diferents formats de vídeo <strong>per</strong> a web, mòbil o digital signage; o enviar notificacions de nous continguts a<br />
través dels dispositius mòbils.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
41
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
7. Definir un model de <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
Quadre resum<br />
42<br />
Guies<br />
Objectiu Producció <strong>audiovisual</strong> Portal web i tecnologia Eines<br />
d’streaming<br />
Mínima inversió<br />
Pocs continguts i<br />
amb poca inversió<br />
en tecnologia<br />
Inversió mitjana<br />
Producció de més<br />
qualitat i millor<br />
ex<strong>per</strong>iència d’usuari<br />
Projecte 360º<br />
Múltiples pantalles<br />
(TV-TDT, PC, mòbils,<br />
llocs públics)<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
Càmeres domèstiques<br />
de gama alta i un PC<br />
convencional<br />
Equipament professional,<br />
estacions d’edició de vídeo i<br />
p<strong>la</strong>tó de gravació<br />
Equipament professional,<br />
estacions d’edició de vídeo,<br />
p<strong>la</strong>tó de gravació, unitats<br />
mòbils, catalogació, etc.<br />
MIRATV<br />
Xip/tv<br />
Wordpress<br />
MIRATV<br />
Xip/tv<br />
Desenvolupament a mida<br />
MIRATV<br />
Xip/tv<br />
Desenvolupament a mida<br />
Aplicacions mòbils<br />
7.2. Funcions de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
YouTube<br />
Vimeo<br />
Blip<br />
USTREAM<br />
Qik<br />
Pròpies de <strong>la</strong><br />
solució web<br />
Pròpies de <strong>la</strong><br />
solució web<br />
Equip<br />
(<strong>per</strong>sones)<br />
Una vegada definit el model <strong>audiovisual</strong> local, cal tenir en compte els requisits que ha de complir el prestador<br />
d’un servei públic <strong>audiovisual</strong> d’àmbit local 4 així com respectar els principis de l’Article 154 de <strong>la</strong> Llei<br />
municipal i de règim local de Catalunya 5 (Correspon a l’art. 139 de <strong>la</strong> Llei 8/1987) sobre <strong>la</strong> facilitació d’informació<br />
i participació ciutadanes. Aquest text fa referència a les publicacions municipals <strong>per</strong>ò ens pot servir<br />
d’orientació també <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong>. La utilització d’un altre mitjà tècnic no ha de comportar<br />
que <strong>la</strong> funció pública sigui diferent.<br />
“Les corporacions locals han de facilitar <strong>la</strong> més àmplia informació sobre llur activitat i <strong>la</strong> participació de tots els<br />
ciutadans en <strong>la</strong> vida local. Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixen<br />
en l’exercici de llur potestat d’autoorganització no poden en cap cas disminuir les facultats de decisió que<br />
corresponen als òrgans representatius”.<br />
4 Veure Annex<br />
5 http://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cts=1331643919323&ved=0CCcQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.altanet.org%2Fsamweb%2F2nivell<br />
%2Fnormativa%2Fllei%2FDL22003.pdf&ei=VkVfT9TzL8PH0QWd0PWIBw&usg=AFQjCNFA6WvrEV987X7jOa0tMaDH5tR3mw<br />
2 – 3<br />
5 - 10<br />
15+
En aquest sentit, i com una de les referències que ens pot ser d’utilitat, fem esment del treball portat a terme pel<br />
Col·legi de Periodistes de Catalunya i <strong>la</strong> Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que van e<strong>la</strong>borar l’any 2001 el<br />
document “Decàleg de Bones Pràctiques de <strong>la</strong> Comunicació Local Pública”. En aquest document es fa una re<strong>la</strong>ció<br />
de 10 principis bàsics que haurien de respectar el mitjans de <strong>comunicació</strong> local 6 :<br />
1. Han d’actuar com a elements cohesionadors del municipi. Han de fer «poble» o «ciutat» fomentant <strong>la</strong><br />
identitat local, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, les diferents condicions socials de les dones<br />
i homes que amb les seves actuacions i re<strong>la</strong>cions donen vida plural a cada municipi, les tradicions i les activitats<br />
quotidianes: econòmiques, culturals, socials, polítiques... i els projectes de futur.<br />
2. Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent. Han de donar compte de <strong>la</strong> gestió que fa<br />
l’equip de govern mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han expressat a les urnes. Per exemple:<br />
a través de <strong>la</strong> crònica <strong>per</strong>iodística del Ple municipal, han d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir<br />
els punts de vista dels diferents grups polítics representats i les votacions emeses.<br />
3. Han de ser un referent informatiu <strong>per</strong> a <strong>la</strong> ciutadania. Els professionals responsables dels mitjans de<br />
<strong>comunicació</strong> local de titu<strong>la</strong>ritat pública han de poder consolidar-los d’acord amb les característiques de<br />
cada municipi i amb una <strong>per</strong>iodicitat regu<strong>la</strong>r (diària, setmanal, quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives<br />
informatives plurals davant <strong>la</strong> resta de mitjans locals, autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als<br />
canvis que es produeixin als equips de govern o cada vegada que se celebrin eleccions. En <strong>per</strong>íodes electorals,<br />
han de ser un vehicle comunicatiu c<strong>la</strong>rificador de les diferents opcions polítiques.<br />
4. Han de fomentar el debat públic <strong>per</strong> a <strong>la</strong> participació democràtica. Els mitjans de <strong>comunicació</strong> escrits<br />
han de donar un tractament <strong>per</strong>iodístic professional a les informacions i han d’inserir espais d’opinió dels<br />
càrrecs electes, dels grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants de les organitzacions de <strong>la</strong><br />
societat civil i de les <strong>per</strong>sones que hi vulguin intervenir. L’editorial ha de reflectir l’opinió de <strong>la</strong> publicació i no<br />
ha d’estar signat <strong>per</strong> l’alcalde o alcaldessa. En els mitjans <strong>audiovisual</strong>s s’ha de fomentar tertúlies i programes<br />
de debat plurals. A través d’Internet, s’han de promoure consultes popu<strong>la</strong>rs, fòrums, etc., a més d’oferir <strong>solucions</strong><br />
fàcils a problemes concrets i tràmits burocràtics.<br />
5. Han de promoure les activitats de <strong>la</strong> societat civil i l’associacionisme. Els mitjans de <strong>comunicació</strong><br />
local de titu<strong>la</strong>ritat pública han de potenciar l’associacionisme i <strong>la</strong> iniciativa social mitjançant <strong>la</strong> publicació<br />
o difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de <strong>la</strong> societat civil, especialment a través de<br />
l’agenda d’activitats o d’altres formats informatius.<br />
6. Han d’evitar el partidisme i <strong>la</strong> manca de professionalitat. Mitjançant un tractament contrastat i al més<br />
complet possible de les principals informacions, donant veu als diferents protagonistes, retent comptes de<br />
<strong>la</strong> gestió realitzada i fomentant <strong>la</strong> participació ciutadana. Els mitjans no es poden utilitzar com a eina de<br />
propaganda política del partit o <strong>la</strong> coalició que deté el poder.<br />
6 http://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cts=1331645087397&ved=0CDEQFjAB&url=http%3A%2F%2Fwww.<strong>per</strong>iodistes.<br />
org%2Frecursos%2Fdownload.php%3Ffile%3Dfiles%252FdocumentsApartatDocuments%252FDecalegComunicacioLocal.pdf&ei=RUlfT764BoW-0QWVgZGJBw&usg=AFQjCNG<br />
7r84ml9o-4_LqX3beVoiwZJDVZQ<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
43
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
7. Definir un model de <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
7. Han de des<strong>per</strong>tar l’interès de <strong>la</strong> ciutadania. Mitjançant <strong>la</strong> utilització d’un llenguatge c<strong>la</strong>r, precís, respectuós<br />
amb <strong>la</strong> diversitat d’homes i dones de les diverses procedències i condicions socials que donen vida al<br />
municipi, a l’abast del gran públic, amb titu<strong>la</strong>rs entenedors i atractius. Han de generar procediments que<br />
afavoreixin <strong>la</strong> identificació i <strong>la</strong> implicació de <strong>la</strong> ciutadania en <strong>la</strong> informació i <strong>la</strong> participació democràtica.<br />
8. Han d’estar dotats dels recursos humans i tècnics necessaris. Han de tenir professionals que rebin<br />
una remuneració adient a les tasques que realitzen i que disposin dels recursos tècnics necessaris, sempre<br />
respectant el codi deontològic que regeix <strong>la</strong> professió <strong>per</strong>iodística.<br />
9. Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius. Els mitjans de <strong>comunicació</strong> local de titu<strong>la</strong>ritat<br />
pública han de funcionar amb estructures organitzatives -consells editorials o consells d’administració-<br />
que garanteixin <strong>la</strong> professionalitat de les <strong>per</strong>sones que hi treballen i <strong>la</strong> participació del conjunt del consistori,<br />
de les organitzacions de <strong>la</strong> societat civil i de <strong>la</strong> ciutadania local.<br />
10. S’han de gestionar ajustant-se a les possibilitats econòmiques de cada municipi. Les institucions o<br />
organismes públics que gestionin els mitjans de <strong>comunicació</strong> local de titu<strong>la</strong>ritat pública han de dissenyar<br />
p<strong>la</strong>ns municipals de <strong>comunicació</strong> a partir d’un diagnosi i una anàlisi de <strong>la</strong> situació comunicacional local i han<br />
de definir els objectius que s’han d’assolir establint els recursos humans i tècnics i les dotacions econòmiques<br />
necessaris, sempre d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada municipi.<br />
44<br />
Guies<br />
Com a síntesi caldrà tenir present que:<br />
• La qualitat i <strong>la</strong> <strong>per</strong>cepció del ciutadà envers els continguts és el més important i allò que determina<br />
l’èxit de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong>.<br />
• La tecnologia és circumstancial, canvia ràpidament i serveix exclusivament <strong>per</strong> a fer arribar el contingut<br />
al ciutadà de <strong>la</strong> forma més fàcil i més adaptada als hàbits de consum de cada moment.<br />
• Una bona inversió en <strong>comunicació</strong> potser un factor c<strong>la</strong>u <strong>per</strong> difondre els valors de servei públic i <strong>la</strong><br />
proximitat dels nostres ajuntaments.<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
Imatges<br />
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
Les imatges utilitzades en aquesta publicació <strong>per</strong>tanyen al banc d’imatges de <strong>Localret</strong> i d’altres han estat utilitzades<br />
sota les condicions de <strong>la</strong> llicència de Creative Commons. Les seves ressenyes de reconeixement són les que<br />
es detallen a continuació.<br />
Pàgina 6<br />
Autor: Kevin Simpson,<br />
Lloc web: http://www.videocrab.com/<br />
http://www.flickr.com/photos/videocrab/116136642/sizes/l/in/photostream/<br />
Autor: Sucello Leilões Virtuais,<br />
Lloc web: http://www.sucello.com/<br />
http://www.flickr.com/photos/sucello/6234309221/sizes/l/in/photostream/<br />
Pàgina 7<br />
Autor: Santiago Muñoz<br />
Lloc web: http://smunozb.blogspot.com/<br />
http://www.flickr.com/photos/smb_flickr/356053599/<br />
Pàgina 9<br />
Autor: VIA Gallery,<br />
Lloc web: http://www.viagallery.com/<br />
http://www.flickr.com/photos/viagallery/6639767629/sizes/l/in/photostream/<br />
Autor: José Antonio Ge<strong>la</strong>do.<br />
Lloc web: http://jage<strong>la</strong>do.com/<br />
http://www.flickr.com/photos/jage<strong>la</strong>do/5589642640/sizes/l/in/photostream/<br />
Autor: LGEPR.<br />
Lloc web: http://blog.lge.com/<br />
http://www.flickr.com/photos/lge/5685371705/sizes/o/in/photostream/<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
45
<strong>Tendències</strong> i <strong>solucions</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> local<br />
Pàgina 12<br />
Autor: Pierre Lecourt<br />
Lloc web: http://www.blogeee.net/<br />
http://www.flickr.com/photos/13815526@N02/6874801119/sizes/o/in/photostream/<br />
Autor: Ricardo Alvarez.<br />
http://www.flickr.com/photos/ricardoalvarez/351998977/<br />
Autor: Pierre Lecourt.<br />
http://www.blogeee.net/<br />
http://www.flickr.com/photos/13815526@N02/6877908821/sizes/o/in/photostream/<br />
Autor: Ben Smith.<br />
http://www.flickr.com/photos/ben_smith_uk/5035320255/sizes/l/in/photostream/<br />
Pàgina 27<br />
Autor: _zand.<br />
Lloc web: http://zand.net/<br />
http://www.flickr.com/photos/_z/5227006307/sizes/o/in/photostream/<br />
Pàgina 28<br />
Autor: LGEPR.<br />
Lloc web: http://blog.lge.com/<br />
http://www.flickr.com/photos/lge/6644138721/sizes/o/in/photostream<br />
46<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement
48<br />
A<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
Annex<br />
Requisits que ha de complir el prestador d’un servei públic<br />
<strong>audiovisual</strong> d’àmbit local<br />
El servei públic <strong>audiovisual</strong> d’àmbit local es regeix <strong>per</strong> les disposicions de <strong>la</strong> Llei<br />
22/2005, de 29 de desembre, de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> de Catalunya. Aquest servei<br />
pot ser dut a terme de forma directa <strong>per</strong> part dels ajuntaments, <strong>per</strong> les modalitats<br />
associatives locals establertes a <strong>la</strong> Llei o <strong>per</strong> consorcis integrats pels ens locals.<br />
La Llei de <strong>la</strong> <strong>comunicació</strong> <strong>audiovisual</strong> de Catalunya estableix una sèrie de requisits<br />
organitzatius que hauran de respectar els prestadors del servei públic <strong>audiovisual</strong><br />
d’àmbit local.<br />
Concretament, l’article 33 especifica que:<br />
1. El Ple, l’assemblea d’electes o l’òrgan plenari ha d’aprovar el reg<strong>la</strong>ment d’organització<br />
i funcionament del servi públic <strong>audiovisual</strong> local, que haurà d’incloure:<br />
a. Definició de les missions del servei públic dirigides a <strong>la</strong> satisfacció de les necessitats<br />
de <strong>la</strong> comunitat local.<br />
b. Definició de <strong>la</strong> forma organitzativa <strong>per</strong> <strong>la</strong> qual es realitzarà <strong>la</strong> gestió directa del<br />
servei (definició, e<strong>la</strong>boració i distribució dels continguts <strong>audiovisual</strong>s). Podrà<br />
comptar amb el suport del sector privat, <strong>per</strong>ò haurà de motivar aquesta decisió.<br />
Aquest suport o col·<strong>la</strong>boració es pot donar en els casos en què sigui necessària<br />
<strong>la</strong> disponibilitat de mitjans materials o professionals diferents dels que disposa<br />
l’ens o societat responsable de <strong>la</strong> gestió directa del servei i, d’una manera particu<strong>la</strong>r,<br />
quan això <strong>per</strong>meti impulsar el sector <strong>audiovisual</strong> de Catalunya.<br />
c. Garantia d’una representació adequada de tots els municipis, si <strong>la</strong> gestió correspon<br />
a un ens de caràcter associatiu.<br />
2. Correspon al Ple, l’assemblea d’electes o l’òrgan plenari el nomenament, <strong>per</strong> majoria<br />
qualificada de dos terços, dels màxims responsables de <strong>la</strong> gestió (i d’acord amb<br />
allò que estableixi el reg<strong>la</strong>ment d’organització i funcionament del servei).
3. S’haurà de subscriure un contracte programa, que:<br />
a. Garantirà l’autonomia de <strong>la</strong> gestió directa i quotidiana del servei respecte dels òrgans de govern.<br />
b. Garantirà <strong>la</strong> decisió dels ens locals, les associacions i els consorcis responsables del servei.<br />
c. Proveirà els fons necessaris <strong>per</strong> a prestar el servei.<br />
d. Definirà els objectius de servei públic assumits <strong>per</strong> l’ens o organisme gestor.<br />
Abans de <strong>la</strong> seva aprovació, el contracte programa haurà de ser sotmès a informació pública dins l’àmbit<br />
territorial en què tindrà vigència. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya en farà un informe preceptiu.<br />
4. En <strong>la</strong> gestió del servei públic cal garantir <strong>la</strong> participació dels grups socials i polítics més representatius del<br />
territori i de les entitats sense ànim de lucre, mitjançant <strong>la</strong> seva integració en un consell de naturalesa consultiva<br />
i assessora.<br />
5. Els prestadors del servei han de garantir a tots els usuaris <strong>la</strong> disponibilitat del servei públic de <strong>comunicació</strong><br />
<strong>audiovisual</strong> d’àmbit local. Han de subministrar els continguts distribuïts originàriament <strong>per</strong> mitjà dels sistemes<br />
d’accés no condicional i sense que això comporti cap cost afegit <strong>per</strong> als usuaris.<br />
Finalment, cal mencionar que s’hauran d’observar, en interès de <strong>la</strong> protecció de <strong>la</strong> infància i <strong>la</strong> joventut, les prescripcions<br />
de <strong>la</strong> Llei d’atenció i protecció de <strong>la</strong> infància i <strong>la</strong> joventut i <strong>la</strong> Instrucció general del Consell de l’Audiovisual<br />
de Catalunya sobre protecció de <strong>la</strong> infància i l’adolescència. Per aquest motiu, no es podrà emetre programació<br />
que contingui missatges contraris als drets i llibertats fonamentals, que incitin a <strong>la</strong> violència, a activitats<br />
delictives o a qualsevol forma de discriminació.<br />
Guies<br />
<strong>per</strong> al<br />
desenvolupament de<br />
<strong>la</strong> societat del<br />
coneixement<br />
49
Impulsem <strong>la</strong> societat del coneixement<br />
al servei de tots els municipis<br />
Amb <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració: