Vols tastar-lo? - Cossetània

• Col·lecció De Cent en Cent – 13 •
100 controvèrsies
de la biologia
Dilemes ètics contemporanis
David Bueno i Torrens
100 controversies.indd 1 2/12/11 17:45:33

Aquesta obra ha estat publicada amb una subvenció de la
Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura,
per al seu préstec públic en Biblioteques Públiques, d’acord amb el que preveu
l’article 37.2 de la Llei de Propietat Intel·lectual.
Primera edició: gener del 2012
© David Bueno i Torrens
© Cossetània Edicions
Edita: Cossetània Edicions
C/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91
Fax 977 61 43 57
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Impressió: Romanyà-Valls, SA
ISBN: 978-84-15456-02-5
Dipòsit legal: B-127-2012
100 controversies.indd 2 2/12/11 17:45:33

ÍNDEX
5
100 controvèrsies de la biologia
Agraïments .............................................................................................................9
Pròleg ...................................................................................................................11
Per començar .....................................................................................................13
1. Les persones pensem i conversem amb nosaltres mateixes ..............................15
I. Sobre la ciència en general i la biologia en particular ..........................17
2. Treure profit de les intimitats de la vida ...........................................................19
3. La subversió social de la biologia .....................................................................21
4. La (in)fal·libilitat del mètode científic ..............................................................23
5. Teories que no ho són ......................................................................................25
6. El vestit de la pseudociència .............................................................................27
7. Naturalment artificial (o l’artificialitat de la natura) .........................................29
8. Cobais al laboratori ..........................................................................................31
9. “Cobais” humans ...............................................................................................33
10. Què s’investiga i qui ho paga? ........................................................................35
11. El factor humà ................................................................................................37
12. Els àrbitres de la ciència .................................................................................39
13. Ho vull per ahir! .............................................................................................41
II. Sobre el nostre entorn vital .......................................................................43
14. Tots per a un i un per a tots ............................................................................45
15. En perill d’extinció .........................................................................................47
16. Salvem les balenes ..........................................................................................49
17. L’ós bru menja bens, i l’àliga cuabarrada, rates i llangardaixos .......................51
18. Fem fora les meduses i les balenes ..................................................................53
19. Salvem els bacteris .........................................................................................55
20. Guardians de la biodiversitat i de la sostenibilitat ..........................................57
21. Espècies globals ..............................................................................................59
100 controversies.indd 5 2/12/11 17:45:34

David Bueno i Torrens
22. Vint quilos de CO 2 .........................................................................................61
23. La casa de l’ET ................................................................................................63
III. Sobre d’on venim i on anem (en definitiva, sobre qui som) ..............65
24. Sóc el més fort ................................................................................................67
25. La ruleta russa dels canvis evolutius ...............................................................69
26. Supervivents! ..................................................................................................71
27. La naturalitat de la selecció artificial ..............................................................73
28. No et volem, i als teus fills encara menys! ......................................................75
29. Els fills predilectes ..........................................................................................77
30. El risc de voler lligar .......................................................................................79
31. Homes agressius i dones seductores ...............................................................81
32. Dones fidels i homes adúlters .........................................................................83
33. Atracció sexual ...............................................................................................85
34. L’estigma de la pedofília .................................................................................87
35. El secret dels avis ............................................................................................89
36. Felicitat i amor etern ......................................................................................91
37. El plaer de pensar ...........................................................................................93
38. El desenvolupament tècnic i cultural: una nova selecció natural? ..................95
IV. Sobre la biologia i els gens de les persones ..........................................97
39. Un complet manual de funcionament ............................................................99
40. Instruint les nostres instruccions ..................................................................101
41. Iguals, però diferents ....................................................................................103
42. El dia de la raça ............................................................................................105
43. Castes i migracions humanes........................................................................107
44. Gens bons i gens dolents ..............................................................................109
45. Quins gens tinc i quins passaré als meus fills? ..............................................111
46. Tria la teva parella ........................................................................................113
47. Que llestos que som .....................................................................................115
48. L’enigma de la creativitat ..............................................................................117
49. Formigues i xarxes neurals ............................................................................119
50. Veritat o mentida? ........................................................................................121
51. El gen de Déu ...............................................................................................123
52. Els gens de la política ...................................................................................125
53. Els gens i els drets humans ...........................................................................127
54. Els gens del llenguatge .................................................................................129
55. Altres humanitats ..........................................................................................131
56. El fantasma de la màquina ............................................................................133
6
100 controversies.indd 6 2/12/11 17:45:34

7
100 controvèrsies de la biologia
V. Sobre la salut i la malaltia (i altres possibilitats de la biomedicina) .....135
57. El somni de la salut .......................................................................................137
58. Xips d’ADN a l’hospital i al supermercat ......................................................139
59. De qui és el teu genoma? ..............................................................................141
60. L’origen dels mals .........................................................................................143
61. Culpable o malalt? ........................................................................................145
62. Amaguem-nos, que ve la grip! ......................................................................147
63. Malalties classistes ........................................................................................149
64. La por del desconeixement (i el desconeixement per por) ...........................151
65. Em vacuno? ...................................................................................................153
66. Drogues, una simple qüestió de quantitat? ...................................................155
67. Eraser, l’eliminador dels mals records ............................................................157
68. Pare o mare? .................................................................................................159
69. Mascles embarassats .....................................................................................161
70. No tots els embrions són iguals (ni les persones que formarien) ...................163
71. Nens a la carta ..............................................................................................165
72. L’elixir de l’eterna joventut............................................................................167
VI. Sobre el clonatge i la teràpia cel·lular .................................................169
73. Les costelles de Dolly ...................................................................................171
74. D’animals envellits a biofactories de medicaments ......................................173
75. Mascota versió 2.0........................................................................................ 175
76. Zoos clònics i prediluvians ...........................................................................177
77. Bon dia, germà neandertal ............................................................................179
78. Cloneu la Marilyn o l’Elvis Presley (o cloneu-me a mi) ...............................181
79. Cèl·lules mare (o la mare de totes les cèl·lules) ............................................183
80. Les dues vides dels embrions ........................................................................185
81. Nucli va, cèl·lula ve ......................................................................................187
82. Òvuls de vaca, cèl·lules de persona ..............................................................189
83. Recuperar la cara (o tota la vida) ..................................................................191
84. La vida dins un cordó umbilical ...................................................................193
85. Innovació mèdica o turisme cel·lular? ..........................................................195
VII. Sobre la manipulació genètica .............................................................197
86. Que ve la biotecnologia! ..............................................................................199
87. Uns animals amb malalties molt humanes ....................................................201
88. Una ració de gens .........................................................................................203
89. Formatges vegetarians, bledes porcines i canibalisme gènic ........................205
90. Pinsos transgènics, vaques tradicionals ........................................................207
100 controversies.indd 7 2/12/11 17:45:34

David Bueno i Torrens
91. Granges de medicaments transgènics ...........................................................209
92. Rots de vaca i excrements de porc ...............................................................211
93. Porcs humans................................................................................................213
94. Construïm un ésser viu .................................................................................215
95. Maldats biotecnològiques ............................................................................217
96. Poseu-me un gen… ......................................................................................219
97. … però poseu-me’l bé ..................................................................................221
98. Cada cop més forts, més guapos i més intel·ligents .....................................223
99. Puc patentar-me? ..........................................................................................225
Per no acabar mai ...........................................................................................227
100. Som lliures? ................................................................................................229
8
100 controversies.indd 8 2/12/11 17:45:35

PRòlEG
11
100 controvèrsies de la biologia
Els humans som ens biològics que vivim submergits en un entorn
vital que compartim amb tota la resta d’éssers vius. Tota la nostra vida
està impregnada de biologia, des de la formació a l’úter matern fins
a la mort per envelliment o malaltia, passant per l’alimentació, la reproducció,
la relació amb el nostre entorn i la salut. A més, la nostra
biologia específica ens permet fer una altra cosa que està vedada a la
resta d’animals. Tenim consciència de nosaltres mateixos, la qual cosa
es tradueix en la possibilitat de poder pensar de forma reflexiva i de
poder innovar.
Són aquestes capacitats les que ens han permès generar tota la
varietat de cultures que conviuen a la Terra, i també realitzar totes
les descobertes científiques i aplicacions tècniques de què actualment
gaudim. En aquest sentit, el segle XX ha estat especialment
significatiu, atès que en el seu decurs s’ha produït la contribució més
gran de la ciència a la cultura i a la solució de problemes de tota la
història de la humanitat, un fet que ha propiciat un canvi en la visió
que tenim del món i de nosaltres mateixos, del nostre origen i de les
conseqüències de les nostres accions, i que ha incrementat la nostra
qualitat de vida fins a nivells impensables fa tot just unes dècades.
Uns descobriments que també incideixen en aspectes més quotidians
de la nostra vida, com per exemple les relacions personals i
laborals, en fer-se cada cop més evident que moltes característiques
del nostre comportament, com l’amor, la violència o la propensió a
tenir creences, tenen una certa base biològica.
Seguint aquesta tònica, el segle XXI ha començat marcat per l’aplicació
de la biologia en temes tan diversos i també sovint controvertits
com els organismes transgènics, les cèl·lules mare, el clonatge, el
genoma humà, la biomedicina o el canvi climàtic. Precisament, el fet
100 controversies.indd 11 2/12/11 17:45:35

David Bueno i Torrens
que siguin controvertits és conseqüència directa d’una de les nostres
capacitats mentals: la possibilitat de pensar de forma reflexiva.
El propòsit de 100 controvèrsies de la biologia és abordar algunes de les
moltes qüestions i controvèrsies que ens plantegen els descobriments
en biologia i les seves aplicacions. Cada controvèrsia conté una explicació
bàsica i senzilla, però científicament contrastada, a partir de
la qual plantejo una sèrie d’interrogants que, de forma expressa, he
deixat oberts, unes preguntes sovint contraposades, però no necessàriament
excloents, fetes en veu alta el propòsit de les quals és induir
la complicitat del lector mitjançant la seva pròpia reflexió. Unes reflexions
que, tanmateix, no són estàtiques, sinó necessàriament dinàmiques,
perquè la nostra opinió i fins i tot la mateixa qüestió aniran
canviant en el decurs del temps, a mesura que hi anem pensant i que
l’entorn sociocultural i cientificotècnic vagi avançant. Aquest llibre
us ofereix 100 controvèrsies de les moltes que hi ha, i diversos centenars
de reflexions, però cap solució, perquè les solucions han de
sorgir de la reflexió col·lectiva, i en una societat lliure i democràtica
aquesta ha de néixer necessàriament de la reflexió personal. Com diu
la citació que he inclòs al principi del llibre, “malament si tenim la
certesa que ho sabem tot; serem fanàtics”.
Barcelona, novembre del 2011
12
100 controversies.indd 12 2/12/11 17:45:35

01 / 100
15
100 controvèrsies de la biologia
lES PERSoNES PENSEM I coNVERSEM
AMb NoSAlTRES MATEIXES
Una de les estructures més fascinants dels éssers vius és el sistema
nerviós, el qual ha assolit el seu clímax al cervell. I el cervell humà
és, amb diferència, el més complex quant a estructura i funció. Com
a tots els altres mamífers, ens permet integrar la informació que ens
arriba de l’exterior, processar-la, interpretar-la segons les nostres necessitats
i respondre-hi adequadament. Però, a diferència de la resta
d’animals, també ens permet ésser conscients de nosaltres mateixos.
Perquè l’aspecte més obvi d’un mateix és que cadascú és ell mateix.
O, dit d’una altra manera, quan hom mira una part del seu cos, sap que
li pertany. Jo sé que la meva mà és meva, i que sóc jo qui la controla.
I reconec els meus pensaments com a propis, i no com a procedents
d’una altra persona. En aquest sentit, hi ha patologies mentals en què
hom no reconeix les seves mans com a seves, o té la percepció que
no és ell qui en controla les accions. També n’hi ha en què hom creu
que els pensaments li han estat implantats per una consciència aliena.
En tots aquests casos, però, hi ha mecanismes neurals alterats, la qual
cosa indica que la consciència té una base biològica, al cervell.
Tanmateix, la forma en què els processos cerebrals, de natura química
i elèctrica, es tradueixen en la consciència pròpia de cadascú
constitueix un dels grans reptes científics del moment. Entre els neurocientífics
és molt habitual dir que el cervell percep, pensa, raona,
recorda o imagina. Però, malgrat que hi hagi àrees concretes del cervell
i circuits neurals específics implicats en les diverses tasques cognitives,
de fet, qui té consciència de pensar és cadascú de nosaltres,
cada persona, la seva ment. Així, la ment és el conjunt de les facultats
intel·lectuals i de les funcions psíquiques d’una persona, mentre que
el cervell és el seu suport fisicobiològic.
100 controversies.indd 15 2/12/11 17:45:36

David Bueno i Torrens
Per mantenir aquest sentit mental d’individualitat, el cervell es
passa la major part del temps conversant amb si mateix, amb paraules
silencioses, imatges, records i sensacions, la qual cosa fa que puguem
mantenir constantment la nostra identitat individual. En aquest context,
reflexionar és l’acte de fer conscient aquesta conversa silenciosa.
És el que estic fent just ara, quan escric aquesta primera pàgina del
llibre que teniu a les mans.
Un moment, però: és millor que primer em presenti. Benvolgut lector, sóc l’autor
d’aquest llibre. I aquest paràgraf que veieu escrit amb un tipus diferent de lletra és
part de la meva conversa mental, que mantinc amb mi mateix per anar desenvolupant
els diversos temes. Us acompanyaré durant tot el llibre, per anar-vos introduint
les qüestions i controvèrsies que el componen. Començaré reflexionant sobre la ciència
i els seus mecanismes de funcionament, atès que regulen l’avenç biològic, i això
m’ajudarà a entendre la resta de controvèrsies. Perquè entendre és percebre amb la
intel·ligència, i la intel·ligència és la capacitat de prendre consciència de les coses.
Què ens passaria si un dia emmudissin aquestes converses íntimes
que mantenim amb nosaltres mateixos, responsables de la nostra
consciència individual? Què en seria, de nosaltres, com a individus i
com a espècie?
16
100 controversies.indd 16 2/12/11 17:45:36

02 / 100
19
100 controvèrsies de la biologia
TREuRE PRofIT DE lES INTIMITATS DE lA VIDA
Per començar, si haig de pensar sobre una disciplina científica concreta com és
la biologia, més val que primer reflexioni sobre temes generals de la ciència. I ho faig
preguntant-me quin profit en trec.
Si fem una ullada al nostre entorn, segur que descobrirem molts
aspectes relacionats amb la ciència i les seves aplicacions. La ciència
va néixer amb la humanitat, com una resposta de la nostra ment als
problemes que la natura ens planteja a l’hora de satisfer les nostres
necessitats. Inclou tots els coneixements que tenim o que podem assolir
sobre el nostre entorn i l’activitat destinada a assolir-los.
Són diverses les disciplines científiques que han revolucionat i
continuen revolucionant la nostra manera de viure i d’entendre el
món. Primer fou la física, que va iniciar la seva sistematització als segles
XVI i XVII i que tants fruits ha donat i continua donant, incloses,
per exemple, les noves tecnologies de la informació. Després va ser la
química, als segles XVII i XVIII, a la qual devem molts dels materials
i dels processos industrials que usem. Finalment li va arribar el torn a
la biologia, al final del segle XIX i durant tot el segle XX, la qual ha
impulsat, entre moltes altres coses, els grans avenços biomèdics i en
agricultura de les darreres dècades.
La biologia és la branca de la ciència que estudia els éssers vius en
totes les seves facetes, des del seu funcionament molecular més íntim
fins a les extenses relacions ecològiques, inclosos tots els aspectes que
fan referència als éssers humans com a organismes vius i cada cop més
també com a éssers socials. És la disciplina que ens permet d’endinsar-nos
en aquest procés dinàmic tan especial que anomenem vida, i
també ens permet de manipular-la. Tanmateix, la definició de vida és
complexa, i tot sovint la revestim de connotacions poètiques, màgiques
i místiques.
100 controversies.indd 19 2/12/11 17:45:36

David Bueno i Torrens
Segur que la majoria de nosaltres no estaríem disposats a renunciar
als avantatges que suposen els avenços procedents de la física i la
química, que es basen en la manipulació dels materials que la natura
ens posa a l’abast i que conformen bona part de les aplicacions actuals
de la ciència. Pensem, per exemple, en els electrodomèstics, l’aire
condicionat, els materials de construcció i tants altres detalls que, a
força de costum, ens passen desapercebuts.
Ara, el desenvolupament de la biologia ens està permetent conèixer
les intimitats de la vida, la qual cosa fa possible realitzar, per
exemple, diagnòstics genètics cada cop més acurats i amb més implicacions
biomèdiques i socials, i desenvolupar teràpies i fàrmacs cada
vegada més efectius i ajustats a cada pacient. I també ens permet
manipular directament el seu material bàsic, l’essència mateixa de la
vida, per exemple dissenyant organismes transgènics, clonant animals
o seleccionant embrions.
Probablement, l’aplicació de la física i la química tindrà un límit
intrínsec, i la de la biologia també. Tanmateix, acabarem utilitzant
totes les aplicacions biològiques que permetin millorar la nostra qualitat
de vida, com estem fent amb la física i la química? O intentarem
frenar alguns avenços amb el pretext o el convenciment profund que
la vida és quelcom especial i que “no s’hi juga”?
20
100 controversies.indd 20 2/12/11 17:45:36

03 / 100
21
100 controvèrsies de la biologia
lA SubVERSIó SocIAl DE lA bIoloGIA
No puc negar que la vida és, com a mínim, un fenomen ben intrigant. I tinc
bons amics que fins i tot li atorguen un origen especial, sobretot a la vida humana.
Però, si la biologia ens permet racionalitzar la nostra essència, no pot ser una mica
subversiva?
A tothom li agrada sentir-se important, considerar-se el centre
d’alguna cosa, pensar que és millor que allò que l’envolta, incloses les
altres persones. És una estratègia biològica de supervivència per vèncer
les dificultats que duem arrelada a la nostra ment. Però, per molt
ferit que es pugui sentir el nostre orgull, la posició dels humans dins
l’esquema còsmic de l’Univers s’ha anat allunyant progressivament
de la posició central en què ens pensem que som. A aquest canvi
conceptual de posició hi han contribuït dues revolucions científiques
concretes: una primera de cosmològica i una altra molt més recent
de biològica.
La revolució cosmològica la va iniciar Nicolau Copèrnic (1473-
1543) quan va demostrar que la Terra no és el centre de l’Univers,
sinó que gira al voltant del Sol. Una idea que va ser ferotgement
atacada pels teòlegs protestants, que, textualment, mantenien que
“un Univers heliocèntric —amb el Sol al centre— va contra la Bíblia,
i podria fer que la gent cregués que són una simple peça d’un ordre
natural, i no els senyors de la natura, ni el centre al voltant del qual
aquesta s’ordena”. Poc després, Galileu (1564-1642) va defensar i refinar
la teoria de Copèrnic, però la va haver de repudiar en ser jutjat
per heretgia. No fou fins als segles XVII i XVIII que, amb les teories
d’Isaac Newton (1643-1727), la major part de pensadors europeus
van acceptar que la Terra no és el centre de l’Univers. De fet, el
nostre sistema solar es troba en un dels braços d’una de les moltes
galàxies que el componen.
100 controversies.indd 21 2/12/11 17:45:37

David Bueno i Torrens
Perduda la posició de centre geogràfic, els humans vam continuar
considerant-nos la finalitat última de l’Univers, el seu centre conceptual.
Tanmateix, la teoria de l’evolució, de la qual parlaré en diverses
reflexions a la part III del llibre, ha situat els humans dins el mateix
esquema que la resta d’éssers vius, un fet encara no acceptat per determinats
grups religiosos fonamentalistes.
I els enormes avenços de les darreres dècades, incloses la publicació
de centenars de genomes, entre els quals el nostre —el genoma
és el conjunt de gens d’un ésser viu, el seu programa biològic bàsic—,
i la possibilitat de modificar i alterar els gens al laboratori de forma
gairebé il·limitada, han posat en entredit la inconscientment assumida
“inviolabilitat” de la vida. La vida cada cop amaga menys misteris.
Fins i tot cada vegada hi ha més dades que proven que el nostre comportament
i els nostres sentiments tenen una sòlida base biològica.
Acabarem interioritzant tots el coneixements biològics, com hem
fet ja amb els procedents de la física i la química, malgrat que aparentment
puguin contradir algunes de les nostres concepcions i creences
més arrelades? O el fet de considerar-nos únicament una peça
més de l’ordre natural dispararà els nostres temors més ocults i farà
que tendim a rebutjar alguns d’aquests coneixements?
22
100 controversies.indd 22 2/12/11 17:45:37