You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
CAPÍTOL III<br />
La Natàlia Sas havia acudit a la missa de les vuit del matí. L’Evarist l’havia<br />
a<strong>com</strong>panyada fins a la porta de l’església i allí mateix l’havia de recollir. Una noia de<br />
família no podia anar mai sola i el vell servent realitzava la seva tasca amb satisfacció.<br />
Era una feina agradable i descansada. A més, passejar per arreu a una jove tan preciosa i<br />
distingida resultava tot un honor.<br />
Tampoc a la noia no li haurien permès viatjar a Les Moreres sense una a<strong>com</strong>panyant.<br />
Aquell cop havia estat el torn de la Georgina Parisi, la majordoma de la mansió de Luca<br />
des de feia més de vint anys i la persona de confiança d’en David pel que feia als<br />
assumptes domèstics. Havia entrat al servei dels Biern sent pràcticament una nena i<br />
gairebé els considerava <strong>com</strong> la seva família. Ella i la Natàlia mai no havien congeniat.<br />
Era una dona seca i estirada, atenta <strong>com</strong> un gos guardià i molt gelosa de la seva posició<br />
a la casa. El canvi d’aigües li havia produït una terrible des<strong>com</strong>posició des del seu<br />
primer dia a la plana i gairebé no havia sortit de la seva cambra. Resultava obvi que el<br />
camp no li provava i no havia tingut esma per a a<strong>com</strong>panyar a la Natàlia a les reunions<br />
del Consell de Festes ni tampoc a la missa d’aquell matí. Afortunadament, l’Evarist<br />
havia pogut substituir-la.<br />
A l’església hi havia poca gent i s’hi estava molt fresc. Els parroquians de Santa Claúdia<br />
li agradaven. Eren propers entre ells i alhora esquerps amb els forasters. No resultava<br />
fàcil guanyar-se la seva confiança però feia sis anys que la Natàlia formava part del cor<br />
de l’església durant les vacances i ja havia estat acceptada. La falta de <strong>com</strong>pliments i la<br />
naturalitat d’aquella gent la feien sentir alliberada. Asseguda al banc de fusta escoltava<br />
l’homilia de Mossèn Marcel sense presses ni cap mena d’anhel. El seu cor solia estar<br />
convuls i l’estona de tranquil·litat que aquell espai li regalava era <strong>com</strong> una cataplasma<br />
d’eucalipte. Mossèn Marcel era un tràfec d’home i xerrava pels descosits, gros i baixet,<br />
d’edat avençada i amb el cabell arrissat, li recordava a una col. Sempre s’imaginava a<br />
ell i en Patufet anant de bracet. Cada imatge o personatge d’aquella vila d’interior li<br />
evocaven alguna rondalla o una faula popular. El ferrer i els seus braços gruixuts i<br />
pilosos <strong>com</strong> els d’un gegant, les pageses amb mocadors al cap esperant ésser devorades<br />
pel drac que un valerós Sant Jordi havia d’executar, les ancianes i les seves dites i<br />
remeis <strong>com</strong> les bruixes fetilleres que venien del fred...<br />
Un cop acabada l’eucaristia, i després que tohom hagués marxat, saludà al sacerdot tot<br />
pregant-li que li dediqués uns minuts del seu temps. L’home la va atendre amb un<br />
somrís servicial. Amb un gest espitós autoritzà a la noia a treure’s la mantellina que<br />
duia al cap. Al camp, la Natàlia prescindia del barret i es pentinava amb monyos molt<br />
més senzills deixant caure flocs de la seva extensa melena sobre les espatlles.<br />
-Ja estem sols i estic segur que a Jesús també li agrada veure brillar aquest cabell fosc.<br />
La Natàlia va somriure i es va retirar la mantellina d’encaix. Li tenia afecte a aquell<br />
mossèn resolutiu i poc ortodoxe. Era el que jugava a pilota amb els nens corrent amunt i<br />
avall i el que s’apuntava a totes les curses de sacs a pesar de la seva edat. Solia dur les<br />
mans brutes de cuidar l’hortet de la parroquia o d’ajudar a algun veí amb qualsevol<br />
cosa; arreglar un desendreç, reparar una arada, carregar caixes de fruita o hostalisses...<br />
Tenia un aspecte saludable d’home curtit a sol i serena <strong>com</strong> la bona ratafia. Res a veure<br />
amb el seu guia espiritual de Luca, Mossèn Jaume, un home escrúpulos que solia dur les<br />
mans enguantades <strong>com</strong> les dames. Semblava sentir-se tan aprop de la divinitat que<br />
gairebé levitava per sobre de la resta dels mortals.<br />
-Disculpeu-me però necesitava parlar amb vós en privat.<br />
7