AVALUACIÓ INICIAL Llengua

L’avaluació és una necessitat inherent a 

tot procés d’ensenyament i d’aprenentatge; 

una font d’informació que ens permet 

reforçar el desenvolupament de les 

capacitats de l’alumnat i compartir amb 

aquest la satisfacció pels èxits aconseguits. 

Amb aquest material volem contribuir a 

aquesta tasca mitjançant quinze proves 

que faciliten un seguiment individualitzat. 

En aquestes, s’hi recullen els continguts 

fonamentals de cada unitat del 

llibre, d’acord amb els objectius establits 

en la programació de la unitat. 

També s’hi inclou: 

• Una prova d’avaluació inicial 

• Una prova d’avaluació final 

• Registres d’avaluació trimestrals 

• Les solucions de totes les proves 

Avaluació

1 

2 

72 

AVALUACIÓ INICIAL 

Llengua 

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... 

Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Llig el text i fes les activitats. 

Anàvem d’excursió 

No fa molt de temps, vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal. El profe, les excursions 

amb autobús, les anomena eixides. Vam parar en una font per a beure aigua i omplir-ne 

les cantimplores. Tots teníem set. A la mateixa vorera hi havia una botiga i ens va donar 

permís per entrar-hi. Estrella va comprar una cistella menuda de palla, perquè sa mare 

guardara el xocolate i el posara damunt la taula com la fruita. 

—Al rebost està molt alt i no en puc agafar. 

Després el mestre Carles ens va cridar. No acabàvem d’eixir de la botiga. Tothom volia 

comprar moltes coses. La senyora de la botiga va vendre tots els gelats que tenia. Alguns ja 

no vam poder triar. 

—Pareu ja. Per a vosaltres anar de viatge és comprar el que siga i llepar gelats. Anem o 

se’ns n’anirà el matí. 

Vam continuar caminant. La muntanya encara quedava prou lluny de l’escola. 

• On anaven d’excursió? 

• Amb què viatjaven? 

• On van parar? 

• Què hi havia a la vorera? 

• Què va comprar Estrella? 

• Per què la va comprar? 

Adaptat d’Ales de mosca per a Àngel. Fina Casalderrey. Ed. Anaya. 

• En la lectura apareix la paraula rebost, busca-la en el diccionari i escriu el significat que té. 

La paraula xocolate pertany al camp semàntic dels dolços. Completa la graella amb tres 

paraules de cada camp semàntic. 

Dolços 

Fruita 

Verdura 

AV I 

© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.

© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat. 

3 

4 

5 

6 

7 

8 

9 

AVALUACIÓ INICIAL Llengua AV I 

Localitza en el text i copia dues paraules agudes i dues més planes. 

Agudes: Planes: 

Escriu el nom de la botiga on vénen aquests productes. 

gelats: sabates: 

fruita: carn: 

Escriu el plural d’aquestes paraules. 

botiga: piga: 

xica: barca: 

Convertix aquesta oració enunciativa afirmativa en enunciativa negativa, després en 

interrogativa i finalment en exclamativa. 

– Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal. 

Completa amb un subjecte o un predicat segons corresponga. 

– La senyora de la botiga . 

– va comprar una cistella de palla. 

Substituïx les paraules subratllades pel pronom personal adequat. 

– Carles ens va cridar perquè eixirem de la botiga. 

– Estrella i jo no vam poder triar els gelats. 

Localitza en el text i escriu dos verbs que pertanguen a cada una d’aquestes conjugacions. 

1a conjugació: 



73

1 

2 

3 

4 

5 

6 

74 

UNITAT 1 


AV 

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... 

Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Ordena alfabèticament aquestes paraules. Després, subratlla les que es troben en el 

diccionari entre llitera i lluny. 

llunyà – lent – lliure – llamp – lladruc – luxe – llum 

Amb l’ajuda del diccionari, classifica aquestes paraules. 

Noms: 

Verbs: 

Adjectius: 

feliç – festa – fondre – fanal – fantàstic – felicitar – fàcil – fer – font 

Quina entrada has de buscar en el diccionari per a saber el significat de cada una 

d’aquestes paraules? 

nevava: núvols: 

netes: cadires: 

cantaré: contenta: 

Classifica les paraules d’aquesta oració segons el nombre de síl·labes. 

– Aquella xiqueta morena jugava molt bé a escacs. 

Monosíl·labes: 

Polisíl·labes: 

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules i digues si són agudes, planes o esdrúixoles. 

addicte: plana 

òliba: 

carícia: 

ací: 

nata: 

Unix les síl·labes tòniques anteriors i escriu la paraula que resulta. 



7 

8 

9 

10 

UNITAT 1 Llengua AV 

Completa la graella d’aquestes situacions de comunicació. 

a) Pels altaveus ens avisen que tanquen l’hipermercat. 

b) Una revista publica els resultats de les eleccions. 

c) Un camió de bombers passa amb llums i sirena connectades. 

d) La veïna ens demana que baixem el volum de la ràdio. 

e) Un conductor connecta l’intermitent dret del cotxe. 

Emissor Receptor Missatge 

qui parla pel micròfon els clients hora de tancament 

Quines de les oracions anteriors indiquen situacions de comunicació verbal? 

Recorda una situació que hages viscut i que penses que siga interessant i respon aquestes 

qüestions. 

• On va ocórrer? 

• Quan va ocórrer? 

• Qui vau ser els protagonistes? 

Fes una narració de sis línies en què contes la situació anterior. 

75

1 

2 

3 

4 

5 

76 

UNITAT 2 


AV 

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... 

Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Amb l’ajuda del diccionari, completa l’encreuat amb els sinònims d’aquestes paraules. 

1. Excel·lent 

2. Immens 

3. Paréixer 

1 

M 

5 Q 

3 

S 4 

4. Menut 

2 7 T 

5. Protesta 

6. Imaginari 

7. Breu 

8. Rar 

Accentua aquestes paraules i subratlla les que porten l’accent obert. 

balo – area – minim – ecologic – enten – violencia – autobus – anega 

avaluacio – despres 

Explica per què aquestes paraules no porten accent gràfic: balons, puça, Ferran. 

Pensa i escriu: 

Dues paraules agudes amb accent: 

Dues paraules planes sense accent: 

Dues paraules esdrúixoles: 

Completa cada oració amb la paraula corresponent. 

(dóna-dona) – El meu germà no em les pintures. 

(és-es) – Joana llava els cabells sovint. 

(són-son) – Manel i Cèlia germans bessons. 

(té-te) – Miquel unes sabatilles noves. 

6 

F 

8 

N 

E N Y 



6 

7 

8 


Llig aquestes situacions de comunicació i respon les preguntes. 

a) Pels altaveus de l’estació s’avisa de l’arribada d’un tren. 

b) Una conductora connecta l’intermitent del cotxe abans de girar. 

c) L’AMPA del col·legi envia una citació a casa. 

d) La sirena del col·legi sona a l’hora de l’eixida. 

e) La meua germana ha publicat un article en la revista del col·legi. 

f) Per la ràdio del cotxe he escoltat música. 

g) Al pas a nivell, la campana sona i les llums estan intermitents. 

• En quines situacions es fa servir la comunicació verbal? 

• En quines d’aquestes s’usa la llengua escrita? 

• I en quines s’usa la llengua parlada? 

Ordena els paràgrafs de la narració. Després, subratlla les expressions de temps que hi trobes. 

A penes els va veure, un jove se’n va posar a la boca un de verd i li va trobar gust 

de menta. Un altre va provar un gra roig i tenia gust de maduixa. 

Encara hui, hi ha molta gent que espera que del cel caiguen confits, però aquell núvol 

no ha tornat a passar mai més per Piombino, ni per cap altre lloc. 

Una vegada, a Piombino, van ploure confits. Queien grossos com els grans d’una 

pedregada, però eren de tots els colors. 

A la vesprada, quan els xiquets eixiren de classe, encara en van trobar prou 

com per omplir-se’n les motxilles. 

Al cap d’un moment, tots al carrer se n’omplien les butxaques. 

Adaptat de Contes per telèfon. Gianni Rodari. Ed. Joventut. 

Pensa què vas fer el diumenge passat i escriu-ne el relat. Recorda que has d’utilitzar expressions 

temporals. 

77

1 

2 

3 

78 

UNITAT 3 


Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... 

Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Relaciona les paraules que són antònimes. 

construir 

apujar 

recordar 

enriquir 

millorar anul·lar 

abaixar 

oblidar 

Torna a escriure text substituint les paraules destacades per antònims. 

empobrir 

empitjorar 

confirmar destruir 

Era un dia alegre i lluminós però fresc. Havíem decidit d’anar a la mar amb la barca 

vella que, malgrat ser xicoteta, ens donava molta seguretat. La coneixíem molt i, a 

més, sabíem que la seua estructura era forta. 

Subratlla les paraules d’aquest text que tenen diftong i encercla les que tenen hiat. 

AV 

Aquell poble era un testimoni del passat. S’estenia al peu de la serra, i un riu el vorejava. 

Les cases, poc altes i emblanquinades, tenien les teulades marrons i irregulars. Alguns 

arbres fruiters destacaven als horts. Al centre de la plaça, un vell roure proporcionava 

ombra a tres vellets amb boina que sostenien els seus anys amb bastons potser 

centenaris. Les fulles es movien lleument al pas d’un aire inquiet que hi jugava. 



4 

5 

6 

7 


Senyala els grups de paraules que formen oracions. 

❏ La tia de Ferran llibres antics fenomenals. 

❏ Tinc gana. 

❏ Però no perquè nosaltres allà dalt. 

❏ Un dia d’aquests hem d’anar. 

❏ Un dia d’aquests hem d’anar al castell de santa Bàrbara. 

❏ La teua gossa menja una barbaritat. 

❏ La teua gossa. 

Localitza i subratlla el subjecte (S) i el predicat (P), i encercla’n els nuclis. 

Els alumnes de cinqué hem visitat Xixona. 

S P 

– Els dos xiquets volien la mateixa bici. 

– Ha arribat prompte l’autobús. 

– Ells han telefonat a l’Hemisfèric. 

– Aquell prestatge suporta molt de pes. 

Anota quin tipus de narrador (1a o 3a persona) té cada text. Després, subratlla les 

paraules que t’han servit per diferenciar-lo. 

_________________________________ 

Estaven reunits els animals davant el 

lleó, rei de tots ells. Aquest volia saber 

com eren les persones i li va demanar al 

bou que l'informara. Després de consultar 

els reunits, li va dir que, segons 

deia la serp, la pitjor bèstia i la més falsa 

que viu al món és l'home. El lleó li va 

preguntar per quin motiu deia això... 

_______________________________ 

Aquella vesprada era la semifinal. Ens 

enfrontàvem l'equip Camacuc, de cinqué 

curs, contra Els Daurats, de sisé i 

els nostres rivals se sentien guanyadors 

segurs. 

Així anaven els ànims quan, una hora 

abans de començar el partit, van vindre 

a buscar-me la tutora i Lluís. 

Torna a escriure el segon text canviant el punt de vista del narrador. 

79

80 

01 

02 

03 

04 

05 

06 

07 

08 

09 

10 

11 

12 

13 

14 

15 

16 

17 

18 

19 

20 

21 

22 

23 

24 

25 

26 

27 

28 

29 

30 

NOM 

Llig els textos narratius presentats amb l’entonació, 

la pronúncia i el ritme adequats. 

Comprén els textos presentats i respon preguntes sobre 

el sentit global d’aquests. 

Utilitza el diccionari com a mitjà per a la resolució de 

dubtes i l’obtenció de informació. 

Incorpora paraules sinònimes i antònimes en les produccions 

pròpies. 

Identifica les paraules agudes, planes i esdrúixoles 

i les normes d’ús de l’accent gràfic i les incorpora en 

les produccions pròpies. 

Diferencia el significat de paraules amb accent diacrític.

Accentua correctament paraules amb diftong i hiat. 

Identifica els elements i els diferents tipus de comunicació. 

Reconeix el subjecte i el predicat i identifica la funció 

que tenen en una oració. 

Redacta textos de tipologia diversa prenent com a 

mostra els models presentats. 

S’expressa de forma acurada, a partir de models, en 

les situacions comunicatives orals plantejades. 

OBSERVACIONS 

UNITATS: 1-3 

81

82 

Solucions 

AV INICIAL 

11. Anaren a la muntanya d’Acibal. 

Viatjaven amb autobús. 

Van parar en una font. 

Hi havia una botiga. 

Va comprar una cistella menuda. 

Perquè sa mare guardara el xocolate. 

Rebost: lloc on es guarden els aliments que no 

cal guardar en la nevera. 

12. Resposta model. 

Dolços: ensaïmada, galeta, torró. 

Fruita: albercoc, caqui, maduixa. 

Verdura: albergínia, carxofa, espàrrec. 


Agudes: excursió, autobús. 

Planes: anàvem, eixida. 

14. Gelateria, fruiteria, sabateria, carnisseria. 

15. Botigues, xiques, pigues, barques. 

16. – No vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal. 

– Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal? 

– Vam fer una eixida a la muntanya d’Acibal! 

17. Resposta oberta. 

18. – Ell ens va cridar perquè eixirem de la botiga. 

– Nosaltres no vam poder triar els gelats. 


1a conjugació: anar, anomenar. 

2a conjugació: fer, beure. 

3a conjugació: omplir, eixir. 

UNITAT 1 

11. Lent, lladruc, llamp, lliure, llum, llunyà, luxe. 

12. Noms: festa, fanal, font. 

Verbs: fondre, felicitar, fer. 

Adjectius: feliç, fantàstic, fàcil. 

13. Nevar, net, cantar, núvol, cadira, content. 

14. Monosíl·labes: molt, bé, a. 

Polisíl·labes: aquella, xiqueta, morena, jugava, 

escacs. 

15. Ací: aguda; òliba: esdrúixola; nata: plana; carícia: 

esdrúixola. 

16. Diccionari. 

17. 

UNITAT 2 

11. 

12. Baló, àrea, mínim, ecològic, entén, violència, 

autobús, ànega, avaluació, després. 

13. Balons i Ferran: perquè són agudes i no acaben 

en -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in ni en vocal. Puça: no 

s’accenta perquè és plana i acaba en vocal. 


15. – El meu germà no em dóna les pintures. 

– Joana es llava els cabells sovint. 

– Manel i Cèlia són germans bessons. 

– Miquel té unes sabatilles noves. 

16. En a, c, e, f. En c, e. En a, f. 

17. 

Emissor Receptor Missatge 

la revista els lectors 

camió de 

bombers 

els altres 

conductors 

la veïna nosaltres 

conductor 

els altres 

conductors 

18. A, b, d. 



2 

6 

1 

M 

A 

G 

N 

I 

F 

I 

C 

resultats de 

les eleccions 

emergència 

baixar el volum 

de la ràdio 

gir a la dreta 

3 

S 4 

5 Q U E I X A 

M I 

2 B 7 C U R T 

E L O 

A N T A S T I C 

O R E 

R 

M 

T 

8 E S T R A N Y 

A penes els va veure, un jove se’n va 

posar a la boca un de verd i li va trobar 

gust de menta. Un altre va provar un 

gra roig i tenia gust de maduixa.

5 

1 

4 

3 

UNITAT 3 

Encara hui, hi ha molta gent que 

espera que del cel caiguen confits, 

però aquell núvol no ha tornat a 

passar mai més per Piombino, ni 

per cap altre lloc. 

Una vegada, a Piombino, van ploure 

confits. Queien grossos com els 

grans d’una pedregada, però eren 

de tots els colors. 

A la vesprada, quan els xiquets eixiren 

de classe, encara en van trobar prou 

com per omplir-se’n les motxilles. 

Al cap d’un moment, tots al carrer se 

n’omplien les butxaques. 

11. Construir – destruir, apujar – abaixar, enriquir 

– empobrir, recordar – oblidar, millorar – empitjorar, 

anul·lar – confirmar. 

12. Era un dia trist i fosc però calorós. Havíem decidit 

d’anar a la mar amb la barca nova que, 

malgrat ser gran, ens donava poca seguretat. 

La coneixíem poc i, a més, sabíem que la seua 

estructura era dèbil. 

13. Aquell poble era un testimoni del passat. 

S’estenia al peu de la serra, i un riu el vorejava. 

Les cases, poc altes i emblanquinades, tenien 

les teulades marrons i irregulars. Alguns ar- 

bres fruiters destacaven als horts. Al centre de 

la plaça, un vell roure proporcionava ombra a 

tres vellets amb boina que sostenien els seus 

anys amb bastons potser centenaris. Les fulles 

es movien lleument al pas d’un aire inquiet 

que hi jugava. 

14. – Tinc gana. 

– Un dia d’aquests hem d’anar. 

– Un dia d’aquests hem d’anar al castell de 

– santa Bàrbara. 

– La teua gossa menja una barbaritat. 

15. – Els dos xiquets volien la mateixa bici. 

S P 

– Ha arribat prompte l’autobús. 

P 

– Ells han telefonat a l’Hemisfèric. 

S P 

– Aquell prestatge suporta molt de pes. 

S P 

16. Narrador extern: 

Estaven reunits els animals davant el lleó, rei 

de tots ells. Aquest volia saber com eren les 

persones i li va demanar al bou que l'informara. 

Després de consultar els reunits, li va dir 

que, segons deia la serp, la pitjor bèstia i la 

més falsa que viu al món és l'home. El lleó li va 

preguntar per quin motiu deia això... 

Narrador intern: 

Aquella vesprada era la semifinal. Ens enfrontàvem 

l'equip Camacuc, de cinqué curs, contra 

Els Daurats, de sisé i els nostres rivals se sentien 

guanyadors segurs. 

S 

83

Atendre la diversitat de l’alumnat i aconseguir 

una millora dels seus resultats 

acadèmics requerix l’adopció de certes 

mesures pedagògiques. 

Les propostes que es recullen en aquest 

quadern tenen aquesta finalitat, i es 

concreten en dos tipus d’activitats: 

• De reforç (AR) 

• D’ampliació (AA) 

En tots dos casos es recullen, unitat per 

unitat, els continguts del llibre de l’alumnat. 

Queda a judici del professorat la conveniència 

d’aplicar-les als diferents alumnes, 

segons les necessitats específiques 

de cada un. 

Tractament 

de la diversitat

1 

2 

3 

4 

5 

86 

UNITAT 1 


A R 

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................ 

Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Busca en el diccionari i escriu: 

Tres noms que comencen per b: 

Tres verbs que comencen per h: 

Tres adjectius que comencen per v: 

Busca en el diccionari i identifica: 

– les paraules guia de la pàgina en què es troba el significat de la paraula llàgrima. 

– quants significats té la paraula monstre. 

– el significat de les abreviatures que apareixen en l’entrada martell. 

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules. 

cosí – tancades – forner – matemàtiques – pedres – oceà – hivern 

càmera – rostre – bolígraf – clàssica 

Completa les oracions amb les paraules esdúixoles de l’activitat anterior. 

– Mon pare s’ha comprat una de fotos digital. 

– Demà hem de portar fets els exercicis de . 

– Cada dia el iaio escolta música mentre llig el diari. 

Subratlla l’emissor (E) i el receptor (R) i encercla el missatge de cada situació de 

comunicació, segons el model. 

– El carter digué a ma mare que portava una carta urgent. 

E R 

– Joana va comentar a Pere que no li havia agradat la pel·lícula. 

– La classe de cinqué va recitar uns poemes a l’alumnat de primer cicle. 


© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat. 

1 

2 

3 

4 

UNITAT 1 


A A 


Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Completa la graella amb l’ajuda del diccionari. 

Paraules Entrada diccionari Paraules guia Abreviatura 

ametlers 

ametler 

engolíem 

llanternes 

tranquil·letes 

Obri el diccionari per la lletra b. Busca i anota cinc paraules agudes, cinc planes i cinc més 

d’esdrúixoles. 

Agudes: 

Planes: 

Esdrúixoles: 

Sovint fem gestos per a comunicar-nos o per reforçar la comunicació verbal. Descriu com 

comunicaries a algú, sense utilitzar paraules, aquestes idees. 

No vull una cosa: 

Silenci: 

vivia 

El iaio està adormit: 

He menjat prou i estic ple: 

Amplia aquesta narració. 

Una colla d’amics troba una tortuga de 3 kg de pes a la marjal, mentre feia una excursió 

diumenge passat. 

87

1 

2 

3 

4 

5 

6 

88 

UNITAT 2 



Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Relaciona les paraules sinònimes. 

unió calent 

riallera espavilat 

ric nexe 

càlid alegre 

despert adinerat 

Escriu un sinònim de cada paraula destacada. 

– La meua motxilla és distinta a la teua. 

– Va dibuixar una embarcació pirata. 

– Estava molt content amb el seu regal. 

Posa l’accent corresponent a aquestes paraules 

parentesi – tambe – tunica – debil – canço – tonic – clinica – submari 

carrec – manega – misterios – telefon 

Classifica les paraules anteriors. 

Agudes: 

Planes: 

Esdrúixoles: 

Posa, si cal, l’accent diacrític sobre les paraules destacades. 

– Aquell xiquet sempre em dona els cromos repetits. 

– Portes la ma plena de pintura blava. 

– Durant el mes de setembre fa encara molta calor. 

– Jo soc de Xàtiva. D’on ets tu? 

A R 

Escriu una situació de comunicació verbal en què s’use la llengua oral i una en què s’use 

la llengua escrita. 



2 

3 

4 

UNITAT 2 


A A 


Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

1 Enllaça les paraules que són geosinònims, és a dir, que s’usen a zones diferents. 

manta guineu 

pimentó patata 

lletuga pebrera 

creïlla granera 

rabosa encisam 

escombra flassada 

El verb portar té significats diferents. Amb l’ajuda del diccionari, troba altres verbs amb 

un significat més concret per a cada oració. 

– La mare porta el cotxe molt bé. 

– Maria porta roba molt moderna. 

– El guia porta els excursionistes a la cova. 

– Porte un constipat des d’ahir... 

Observa aquesta taula de paraules i usa-les per a completar les oracions. 

Amb accent diacrític Sense accent diacrític 

món: planeta. mon: determinant possessiu. 

pèl-pèls: cabells. pel-pels: contracció de per+el/per+els 

sòl: el terra, el pis per on caminem. sol: estrella que ens il·lumina. 

– pare vol fer un viatge arreu del . 

– El del passeig estava ple de brutícia. 

– El gat està mudant, i ho ompli tot de . 

– Ens hem de protegir del a la platja i a la muntanya. 

Com es comuniquem amb aquests objectes, oralment, per escrit o ambdues coses? 

Ràdio: Megàfon: 

Telèfon mòbil: Carta: 

Ordinador: Revista: 

Fax: Televisor: 

89

1 

2 

3 

4 

90 

UNITAT 3 


A R 


Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Escriu els antònims d’aquestes paraules usant els prefixos següents. 

des-: 

in- / im-: 

anti-: 

parcial – muntar – mòbil – higiènic – preocupat – capaç – estètic – pentinat 

reglamentari – flexible – ordenat – aeri 

Compta les síl·labes d’aquestes paraules i classifica-les. 

nadiu – plou – claus – superheroi – neu – aire 

boa – paella – València – oboé – Maria – científic 

Nombre de síl·labes Paraules 

Monosíl·labes (una) 

Bisíl·labes (dues) 

Trisíl·labes (tres) 

Tetrasíl·labes (quatre) 

Copia les paraules de l’activitat anterior que porten diftong. 

– Per què s’accentuen les paraules València i oboé? 

Completa cada oració amb un subjecte o un predicat, segons corresponga. 

– ha explicat els diftongs i els hiats. 

– va reparar la direcció de la moto. 

– visitaran Morella el cap de setmana. 

– El gos d’Hèctor 

– La roda de davant de la bici 

– Joana i tu 



UNITAT 3 



Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

1 Substituïx la paraula destacada de cada oració per l’antònim adequat. 

2 

3 

4 

5 

– Hi havia un estrany a la porta. 

– Era un exemplar molt estrany. 

– Aquest llibre està molt gastat. 

– He gastat molts diners. 

corrent, conegut 

estalviat, nou 

Escriu una oració amb cadascun d’aquests verbs. 

Quines paraules amb diftong s’accentuen? 

cantàveu – éreu – dormíeu 

Escriu dues paraules amb cadascun d’aquests diftongs i hiats. 

Diftongs 

Hiats 

ai oi ui au eu 

ia ie io ae oe 

Esbrina el subjecte d’aquestes oracions i escriu-lo. 

No tinc molta son. Mireu per la finestra! 

Has telefonat abans? Han apagat el foc. 

Vam dinar prop d’Albal. Va llegir el còmic. 

A A 

91

92 

Solucions 

UNITAT 1 UNITAT 2 

Activitats de Reforç 


Noms amb b: balena, biquini, boira. 

Verbs amb h: haver, heretar, homenatjar. 

Adjectius amb v: valent, veloç, vistós. 

2. Comprovar que les respostes s’adeqüen amb els 

diccionaris de l’alumnat. 

3. Cosí, tancades, forner, matemàtiques, pedres, 

oceà, hivern, càmera, rostre, bolígraf, clàssica. 

4. – Mon pare s’ha comprat una càmera de fotos 

– digital. 

– Demà hem de portar fets els exercicis de 

– matemàtiques. 

– Cada dia el iaio escolta música clàssica mentre 

– llig el diari. 

5. – Joana va comentar a Pere que no li havia 

E R M 

– agradat la pel·lícula. 

– La classe de cinqué va recitar uns poemes a 

E 

– l’alumnat de primer cicle. 

Activitats d’Ampliació 

1. 

Paraules 

R 

AR 

AA 

Entrada 

Diccionari Paraulas 

guia 

engolíem engolir Resposta 

oberta 

llanternes llanterna Resposta 

oberta 

tranquil·letes tranquil Resposta 

oberta 

vivia viure Resposta 

oberta 

M 

Abreviatura 

v. tr. 

n. f. 

adj. 

v. intr. 



No vull una cosa: moure el cap a dreta i esquerra. 

Silenci: posar-se el dit índex als llavis. 

El iaio està adormit: les mans juntes posades en 

la galta i amb el cap doblegat. 

He menjat prou i estic ple: moure la mà en cercles 

sobre la panxa. 



AR 

1. Unió – nexe, riallera – alegre, ric – adinerat, càlid 

– calent, despert – espavilat. 

2. Diferent, vaixell, feliç. 

3. Parèntesi, també, túnica, dèbil, cançó, tònic, clínica, 

submarí, càrrec, mànega, misteriós, telèfon. 

4. Agudes: també, cançó, submarí, misteriós. 

Planes: dèbil, tònic, càrrec, telèfon. 

Esdrúixoles: parèntesi, túnica, clínica, mànega. 

5. – Aquell xiquet sempre em dóna els cromos re- 

– petits. 

– Portes la mà plena de pintura blava. 

– Durant el mes de setembre fa encara molta ca- 

– lor. 

– Jo sóc de Xàtiva. D’on ets tu? 



1. Manta – flassada, pimentó – pebrera, lletuga – 

encisam, creïlla – patata, rabosa – guineu, escombra 

– granera. 

2. Conduir, vestir, acompanyar, tindre. 

3. – Mon pare vol fer un viatge arreu del món. 

– El sòl del passeig estava ple de brutícia. 

– El gat està mudant, i ho ompli tot de pèls. 

– Ens hem de protegir del sol a la platja i a la 

– muntanya. 

4. Ràdio: oralment. Megàfon: oralment. 

Telèfon mòbil: oralment. Carta: per escrit. 

Ordinador: per escrit. Revista: per escrit. 

Fax: per escrit. Televisor: oralment. 

UNITAT 3 


AR 

AA 

1. Desmuntar, despreocupat, despentinat, desordenat. 

Imparcial, immòbil, incapaç, inflexible. 

Antihigiènic, antiestètic, antireglamentari, antiaeri. 

2. Monosíl·labes: plou, claus, neu.

Bisíl·labes: nadiu, aire, boa. 

Trisíl·labes: paella, oboé, Maria. 

Tetrasíl·labes: superheroi, València, científic. 

3. Nadiu, pliu, claus, superheroi, neu, aire. 

València s’accentua perquè és esdrúixola i totes 

aquestes porten accent. 

Oboé s’accentua perquè és aguda i acaba en vocal. 



AA 

1. – Hi havia un conegut a la porta. 

– Era un exemplar molt corrent. 

– Aquest llibre està molt nou. 

– He estalviat molts diners. 


3. S’accentuen les paraules planes. 

4. Respostas model. Aigua aire, coix, boina, cuina, 

bruixa, palau, taula, peu, seu. 

Diana, València, quieta, Daniel, violí, viola, paella, 

aeroport, coet, coent. 

5. No tinc molta son. Jo. 

Mireu per la finestra! Vosaltres. 

Has telefonat abans? Tu. 

Han apagat el foc. Ells/elles. 

Vam dinar prop d’Albal. Nosaltres. 

Va llegir el còmic. Ell/ella. 

93

Entendre bé el que es llig és un requeriment 

bàsic en l’aprenentatge de qualsevol 

matèria. Per això oferim tot seguit 

quinze textos per a treballar la comprensió 

lectora. 

Els textos seleccionats tenen una característica 

comuna: són textos expositius 

en els quals s’informa d’alguna cosa, 

generalment un fet curiós que pot cridar 

l’atenció de l’alumnat. 

Hem deixat de banda a propòsit altres tipus 

de text, com ara narratius, poètics, 

descriptius o dramàtics, per tal d’atendre 

exclusivament les carències que puguen 

presentar molts estudiants en la comprensió 

de textos no literaris. 

Comprensió 

lectora


LENGUA LLENGUA 

Comprensión Comprensió lectora 11 

C L 

Nombre Nom i cognoms:........................................................................................................................... 

y apellidos:..................................................................................................................................... 

Curso: Curs:............................................................... ..................................................................... Fecha: Data: .............................................................. 

.................................................................... 

Abans de llegir el text. 

Llig aquest text amb atenció. Primer ràpidament per a entendre’n el sentit 

general; després torna’l a llegir lentament per tal de poder respondre, sense 

mirar-lo, les preguntes de la pàgina d’activitats. 

El gos 

Mamífer de l’ordre dels carnívors d’aspecte, forma i pelatge molt 

diversos, segons les races. Sembla que els gossos actuals provenen 

d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria. 

Del gos sempre hem valorat l’olfacte, la força, la rapidesa, la valentia 

i la intel·ligència. Les diferents races s’agrupen, segons criteris 

d’utilitat, en gossos d’atura (o de pastor), de guarda i defensa, 

de caça i de companyia. Podem trobar, entre d’altres, les 

següents races: 

– Cocker: raça originària d’Anglaterra, d’una alçada d’uns 40 cm i 

una llargada aproximada de 65 cm. Cobert de pèl suau, dens i 

lleugerament ondulat. Les orelles són amples, penjants i cobertes 

de pèl. El color varia molt en cada exemplar. És un gos de caça, 

però hui en dia és més utilitzat com a gos de companyia. 

– Collie: gos de pastor, originari d’Escòcia; té una alçària de 0,55 

a 0,60 m. Amb el musell llarg i punxegut i les orelles xicotetes. 

El pelatge és molt dens i aspre; el del coll, les potes i les anques 

és especialment llarg i de color generalment viu. És molt 

apte per a conduir grans ramats. 

– Gos esquimal: gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característic 

pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al musell. 

La seua coloració és molt variada: blanc, negre, castany 

clar o fosc. Viu sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica, on és utilitzat 

com animal de tir per als trineus. 

– Llebrer: dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, 

els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial. Les 

varietats principals són l’afganesa, la russa, l’anglesa, la persa, 

la italiana i l’eivissenca. 

– Santbernat: gos de guarda, d’uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 

kg, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espès, ondulat i 

tacat de roig sobre fons blanc. Se l’ha utilitzat en la recerca de 

viatgers extraviats a la neu. 

Extret d’Enciclopedia de l’Avui i d’Encarta. 

97

1 

2 

3 

4 

5 

6 

98 

Nom i cognoms:........................................................................................................................ C L 1 

Els gossos són mamífers que provenen de… 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

Quines qualitats es valoren en el gos? 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

Quins criteris se seguixen per a agrupar les races canines? Quines n’hi ha? 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

Relaciona cada raça canina amb les característiques corresponents. 

Cocker 

Gos esquimal 

Santbernat 

Quin és l’aspecte físic del collie? Per a què s’utilitza? 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

Quina raça té una varietat eivissenca? 

Fa uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg de pes. Utilitzats 

en la recerca de viatgers extraviats a la neu. 

Cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat. 

Les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl. 

Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són 

utilitzats com a animals de tir per als trineus. 

.................................................................................................................................................... 

Pensa un poc més 

Com has llegit, el gos ajuda l’home en diverses situacions. Com ha de tindre cura d’una 

mascota? 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

© GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5é. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.




C L 


y apellidos:..................................................................................................................................... 


.................................................................... 





Les balenes 

La característica distintiva principal d’aquests animals marins 

són les “barbes”, formacions còrnies a les genives, fetes de 

queratina, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a 

la inferior i filtren l’aliment: plàncton i crustacis xicotets. 

Les balenes fan de 5 a 25 metres de llargària tenen la cua disposada 

en pla horitzontal, cosa que els facilita l’ascensió a la 

superfície per respirar. Tenen dos espiracles o orificis nasals, 

situats al cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pulmons 

acompanyat sovint de mucositats i de vapor d’aigua. 

La gestació d’una balena dura uns 12 mesos i normalment parixen 

un únic balenó, alimentat amb una llet especialment nutritiva. 

La seua esperança de vida és d’uns 30 anys. Fan grans 

migracions des de les mars fredes on s’alimenten a les càlides 

on s’aparellen i es reproduïxen. També se’n troben a la Mediterrània. 

Podem observar diferents tipus de balenes com ara la balena 

blava, la balena amb bec, la balena amb gep, la balena blanca, 

també anomenada beluga, la balena franca, la balena franca 

atlàntica, la balena franca nana (totes tres sense aleta dorsal), 

i la balena grisa. 

La caça de la balena començà el segle XI al golf de Biscaia 

i fins al segle XIX es limità a la balena franca. El 1985 es va establir 

la suspensió de la caça comercial. Tanmateix el Japó 

i Noruega s’oposen i continuen amb aquesta activitat amb les 

espècies que consideren que no estan en perill d’extinció. Amb 

la nova sensibilitat ambiental s’ha desenvolupat el turisme d’avistament 

de cetacis especialment en llocs de concentració 

d’aquests animals com la Patagònia. 

Extret de ca.wikipedia.org. 

99

1 

2 

3 

4 

5 

6 

7 

100 


Què son les “barbes” de les balenes i per a què servixen? 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

Com tenen la cua les balenes? Per a què la utilitzen? 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

Com respiren les balenes? 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

Explica com són les migracions. 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

Quin altre nom rep la beluga? 

Balena blava Balena grisa 

Balena blanca Balena franca 

Què diferencia les balenes franques? 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

En quin any es va establir la suspensió de la caça de la balena? 

.................................................................................................................................................... 


Per quin motiu penses que començà la caça de la balena? 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 





C L 


y apellidos:..................................................................................................................................... 


.................................................................... 





Els arbres 

Els arbres són plantes grans que tenen arrels, tronc i capçada. 

Creixen a partir d’una llavor. 

Les arrels subjecten els arbres a terra, i a més recullen l’aigua 

i part de l’aliment que necessita l’arbre per a viure. Aquest aliment, 

anomenat saba, passa pel tronc i arriba a les branques i a 

les fulles. 

Els troncs dels arbres estan coberts d’escorça. Aquesta pot ser 

llisa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves d’insectes, 

aranyes, etc. 

La capçada està formada per les branques i les fulles. Les fulles 

són de diferents formes i mesures: amb forma de cor, d’agulla, de 

llança, ovalada… Les fulles que ixen d’una en una de les branques 

dels arbres es diuen simples i les que ixen en grup, compostes. 

La part de damunt de la fulla és l’anvers i la part de davall, 

el revers. 

Els arbres que perden totes les fulles a la tardor són arbres de fulla 

caduca. Els que en mantenen tot l’any són de fulla perenne. 

Podem saber els anys que tenia un arbre en el moment de tallarlo 

mirant la soca i comptant-ne els anells. 

Quan tots els arbres del bosc són de la mateixa família, el bosc 

pren el nom de l’arbre. Així, un bosc de pins serà una pineda i un 

bosc d’alzines serà un alzinar… 

Alguns dels fruits que donen els arbres són bons per a menjar. 

Podem trobar fruits carnosos i sucosos com la taronja, la poma o 

les cireres; i fruits secs, com les ametles, les castanyes o les avellanes. 

101

1 

2 

3 

4 

102 


Relaciona cada part de l’arbre amb les característiques corresponents. 

Arrels 

Tronc 

Capçada 

Com s’anomena l’aliment de les plantes? Quin recorregut fa? 

Està cobert d’escorça. Aquesta pot ser llisa o 

rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves 

d’insectes, aranyes, etc. 

Conjunt de branques i fulles. Aquestes poden ser 

simples, si ixen d’una en una, i compostes, que 

ixen en grup. 

Subjecten els arbres a terra i recullen l’aigua i part de 

l’aliment que necessita l’arbre per a viure. 

.................................................................................................................................................... 

Troba en la sopa de lletres cinc noms de fruita carnososa i cinc de fruita seca i classifica’ls. 

X 

T 

Ç 

P 

D 

P 

C 

A 

F 

A 

M 

E 

T 

L 

A 

V 

Ç 

R 

G 

R 

F 

A 

S 

E 

P 

O 

M 

A 

B 

T 

T 

L 

B 

N 

O 

U 

X 

A 

A 

L 

T 

J 

X 

B 

Z 

N 

N 

A 

R 

A 

I 

M 

J 

Ç 

Y 

N 

Quan es diu que un arbre és de fulla caduca? 

B 

E 

L 

L 

O 

T 

A 

A 

Fruita carnosa Fruita seca 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 


Busca informació i parla d’uns altres beneficis que proporcionen els arbres. 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 


Solucions 

COMPRENSIÓ LECTORA 1 

1. Provenen d’espècies salvatges que foren domesticades 

a la prehistòria. 

2. L’olfacte, la força, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència. 

3. S’agrupen, segons criteris d’utilitat, en gossos 

d’atura (o de pastor), de guarda i defensa, de 

caça i de companyia. 

4. Santbernat: Fa uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg 

de pes, de cos corpulent, utilitzats en la recerca 

de viatgers extraviats a la neu. 

Cocker: cobert de pèl suau, dens i lleugerament 

ondulat. Les orelles són amples, penjants i cobertes 

de pèl. 

Gos esquimal: viuen sobretot al nord d’Euràsia 

i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir 

per als trineus. 

5. Té una alçària de 0,55 a 0,60 m. Amb el musell 

llarg i punxegut i les orelles xicotetes. El pelatge 

és molt dens i aspre; el del coll, les potes i les anques 

és especialment llarg i de color generalment 

viu. S’utilitza per a conduir grans ramats. 

6. El llebrer. 


Resposta oberta. 


1. Són formacions còrnies a les genives, fetes de 

queratina, que pengen de la mandíbula superior 

i s’allotgen a la inferior i servixen per a filtrar l’aliment: 

plàncton i xicotets crustacis. 

2. Tenen la cua disposada en un pla horitzontal. 

això és així per tal d’ajudar-les en l’ascensió a la 

superfície, on respiren. 

3. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al 

cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pulmons 

acompanyat sovint de mucositats i de vapor 

d’aigua. 

4. Fan grans migracions des de les mars fredes on 

s’alimenten a les càlides on s’aparellen i es reproduïxen. 

5. Balena blanca. 

6. No tenen aleta dorsal. 

7. El 1985 es va establir la suspensió de la caça comercial. 




1. Arrels: subjecten els arbres a terra i recullen 

l’aigua i part de l’aliment que necessita l’arbre 

per a viure. 

Tronc: està cobert d’escorça. Aquesta pot ser llisa 

o rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves 

d’insectes, aranyes, etc. 

Capçada: conjunt de branques i fulles. Aquestes 

poden ser simples, si ixen d’una en una, i compostes, 

que ixen en grup. 

2. L’aliment dels arbres s’anomena saba. L’absorvixen 

les arrels, passa pel tronc i arriba a 

les branques i a les fulles. 

3. 

X 

T 

Ç 

P 

D 

P 

C 

A 

F 

A 

M 

E 

T 

L 

A 

V 

Ç 

R 

G 

R 

F 

A 

S 

E 

P 

O 

M 

A 

B 

T 

T 

L 

B 

N 

O 

U 

X 

A 

A 

L 

T 

J 

X 

B 

Z 

N 

N 

A 

R 

A 

I 

M 

J 

Ç 

Y 

N 

B 

E 

L 

L 

O 

T 

A 

A 

Fruita carnososa: taronja, pera, poma, raïm, 

plàtan. 

Fruita seca: castanya, avellana, ametla, nou, bellota. 

4. Quan perd totes les fulles a la tardor. 



103

Si entendre el que es llig és un requisit 

bàsic per a l’aprenentatge de qualsevol 

matèria, entendre el que s’escolta és 

una exigència que va més enllà de l’àmbit 

escolar: la comunicació oral és la forma 

més habitual de relacionar-se i a la 

qual quasi tothom té accés. 

Els textos que presentem a continuació 

recullen situacions comunicatives de la 

vida quotidiana, tenint en compte que 

l’escola forma part d’aquesta quotidianitat. 

D’ací que també s’incloga algun text 

literari. Aquests textos estan locutats en 

el CD-ROM de recursos didàctics. L’alumnat 

pot escoltar-los i comprovar el 

seu nivell de comprensió a través de les 

respostes que donen a les preguntes 

que apareixen en la pantalla de l’ordinador. 

I si no, el professorat pot llegir els 

textos, i l’alumnat, respondre les preguntes 

per escrit. 

Comprensió 

de textos orals

106 

LENGUA 

Comprensión LLENGUA lectora 1 

Comprensió de textos orals 

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... 

Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Text 1 

Text 2 

El text que sentiràs a continuació és un fragment de l’obra El nen, de 

Roald Dahl. Escolta’l amb atenció per a poder respondre bé les 

preguntes. 

Les vacances d’estiu! Paraules màgiques! La sola menció em 

feia tremolar tot jo d’alegria. 

Totes les meues vacances d’estiu, des dels quatre anys fins 

als dèsset (de 1920 a 1932), foren totalment idíl·liques. Estic 

segur que va ser perquè sempre vàrem anar al mateix lloc 

idíl·lic, i el lloc era Noruega. 

Tret de la meua germanastra gran i del meu no tan gran germanastre, 

tots els germans érem de sang totalment noruega. 

Tots parlàvem noruec i tots els nostres parents vivien a Noruega. 

El viatge era també un esdeveniment. No oblideu que llavors 

no hi havia avions comercials, de manera que tardàvem quatre 

dies per fer el viatge, i quatre dies més per tornar. 

A Londres ens ficàvem en tres taxis i travessàvem trontollant 

la gran ciutat fins a King’s Cross, i allà agafàvem el tren cap a 

Newcastle, tres-cents quilòmetres al nord. El viatge durava 

unes cinc hores, i quan arribàvem neccesitàvem tres taxis més 

que ens dugueren de l’estació al port, on esperava el vaixell 

que ens duria fins a Oslo, capital de Noruega. 

El text que sentiràs a continuació és un diàleg d’una parella de 

balladors abans de començar el ball. Escolta’l amb atenció per a 

poder respondre bé les preguntes. 

BALLADORA: Quan comencem a ballar Josep? 

BALLADOR: El programa de les festes deia a les deu en punt. 

BALLADORA: No serà de hui, perquè ja són les deu i quart. 

BALLADOR: Paciència Eulàlia, ja saps que en festes tot va com va. 

BALLADORA: Bé, però és que tinc un poc de gana. 

BALLADOR: Jo no tinc gana, però tinc molta set. 

BALLADORA: Mira, ja ve el cap, ara començarem!

LENGUA 

Comprensión LLENGUA lectora 1 

Comprensió de textos orals 

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... 

Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Text 3 

El text que sentiràs a continuació és un acudit. Escolta’l amb atenció 

per a poder respondre bé les preguntes. 

Es troben dos vampirs a punt de trencar el dia. Un duu tota la 

boca plena de sang. El que la duu neta li diu a l’altre: 

––Què, de festa? 

––Festa! Tu veus aquell mur del castell? 

––Sí, clar que el veig. 

––Doncs jo no l’he vist. 

107

1 

2 

3 

4 

5 

6 

7 

108 


Comprensión Comprensió del lectora text 1 

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... 

Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Quines paraules màgiques li feien tremolar? 

La trobada d’un niu. 

Les vacances de Nadal. 

Les vacances d’estiu. 

Les vacances d’estiu, en quin període foren idíl·liques? 

Des dels deu anys fins als dèsset. 

Des dels quatre anys fins als dèsset. 

A partir de 1932. 

Quin lloc era idíl·lic? 

Noriega. L’estiu. Noruega. 

Quins parents no tenien sang totalment noruega? 

El seu padrastre. 

La seua germanastra menuda i el seu germanastre. 

La seua germanastra gran i del seu no tan gran germanastre. 

Quina llengua parlaven tots? 

Noruec. Suec. Xinés. 

Quin mitjà de transport no hi havia en aquells temps? 

Avions. Avions comercials. Viatges. 

Quina és la capital de Noruega? 

Newcastle. Osca. Oslo. 



1 

2 

3 

4 

5 

6 

7 



Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... 

Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Com es diu el ballador? 

Emili. Joan. Josep. 

Com es diu la balladora? 

Emília. Eulàlia. Amàlia. 

A quina hora havia de començar el ball? 

A les deu en punt. 

A les deu i quinze minuts. 

A les set. 

On es troben els balladors? 

En una festa. 

En una reunió. 

En un bar. 

Què té Eulàlia? 

Pressa. Gana. Set. 

Què li demana Josep? 

Aigua. 

Un programa de festes. 

Paciència. 

Qui arriba en l’últim moment? 

Eulàlia. Josep. El cap. 

109

1 

2 

3 

4 

5 

6 

110 



Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... 

Curs: Curs: ....................................................................... Data: ....................................................................... 

Qui es trobem? 

Dues rates pinyades 

Dos mussols 

Dos vampirs 

Quan es troben? 

A la nit 

A trenc d’alba 

A migdia. 

Què duu un vampir que no duu l’altre? 

La capa. Els ullals. La boca plena de sang. 

Què li pregunta el vampir al que duu la boca plena de sang? 

Si té ganes de festa. 

Si ha anat de festa. 

Si li agrada la festa. 

Què era el que el vampir no havia vist? 

El mur. El castell. L’altre vampir. 

Per què el vampir duia la boca plena de sang? 

Per què n’havia begut molta en una festa. 

Perquè li l’havia xuplada a l’altre vampir. 

Perquè havia xocat contra el mur del castell. 

© GRUPO ANAYA, S.A.,Lengua 5.º Educación Primaria. Material fotocopiable autorizado.

Solucions 

COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 1 

1. Les vacances d’estiu. 

4. En una festa. 

2. Des dels quatre anys fins als dèsset. 

5. Gana. 

3. Noruega. 

6. Paciència. 

4. La seua germanastra gran i el seu no tan gran 

germanastre. 

5. Noruec. 

6. Avions comercials. 

7. El cap. 

7. Oslo. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 3 

COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS 2 

1. Josep. 

2. Eulàlia 

3. A les deu en punt. 

1. Dos vampirs. 

2. A trenc d’alba. 

3. La boca plena de sang. 

4. Si ha anat de festa. 

5. El mur. 

6. Perquè havia xocat contra el mur del castell. 

111

Solucions 

del 

quadern

4 5 

amiga començar classe content mes 

114 

Alguns se’ls engolia, 

altres els escopia i la majoria, els deixava 

arraconats. Cada matí. Perquè 

Toni la treia al terrat i la deixava entre els 

geranis. 

Caçar, cadàvers, cert, clar, contenta, queixava. 

vivaç 

engolia 

símptomes 

fusta s.f. 

fuster/-a s. m. i f. 

fustigar v. 

futbol s. m. 

futbolí s. m. 

futbolista s. m. i f. 

fútil adj. 


des llu nat a ju pi da pres tat ge ri a 

ma tí gri sa ho rit zon tal in sò li ta 

6 

ma te mà ti ques fi nes tra ha bi ta ci ó 

7 

matí, desllu- grisa, finestra, 

nat,horitzon- ajupida, 

insòlita, 

tal, habitació prestatgeria 

Matemàtiques 

home 

dona 

parla sobre alguna 

cosa relacionada amb la 

platja. 

pare o mare 

xiqueta 

nega alguna cosa 

amb cara d’enuig. 


X 

X 

edifici públic 

usuaris de l’edifici 

serveis d’homes/de 

dones. 

Ajuntament d’Alimalí 

veïns d’Alimalí 

campanya de vacunació 

dels gossos.

8 9 

Trenta o qua- 

ranta vegades més gran que ell. 

Fer un encanteri, per a 

créixer tant com el gegant menjant xocolate. 

8:30 

L’esmorzar es fa a les 11:05 

El dinar es fa a les 14:00 

El berenar es fa a les 18:00 

El sopar es fa a les 21:00 

dofí camió cabàs 

engolir empassar cotxera garatge 

misto llumí esvarós relliscós 

pressa urgència intercanviar bescanviar 

refredat constipat ressec deshidratat 

Resposta oberta 

semàfor cérvol espàrrecs 

10 11 

àguiles 

àmfora sandàlies 

´ ` ` 

` ` 

pèl mà 

mes dona 

son nét 

Resposta model 

Comunicació no verbal: senyal d’aparcament per a 

minusvàlids, senyal d’informació turística, senyal de 

prohibit fumar, bandera verda, creu roja de la posta 

sanitària, icones dels serveis per a homes i per a dones, 

pas de vianants. 

Comunicació verbal: escrivint la multa, menú del 

restaurant, cartell del restaurant, cartell de l’horari 

de la posta sanitària, dones parlant. 

115

12 13 

14 Resposta oberta. 

15 

116 

No. 

Demanaven que l’hivern se n’anara i que tor- 

narà l’estiu. 

El vent 

bufa, el sol no brilla, fa fred, els camps estan 

nevats. 

Ficar-se a la cova i dormir durant 

unes setmanes. 

dofípeu (D) huit (D) policia (H) piano (H) 

pou (D) ambulància (H) coixí (D) violí (H) 

xiulet (D) peó (H) paella (H) teulada (D) 

estàtua (H) 

gàbia (H) cuiner (D) niu (D) 

peu, huit, pou, niu. 

coixí, violí, xiulet, peó, cuiner. 

policia, piano, paella, teulada. 

ambulància, estàtua, gàbia. 

resumir ampliar clar tèrbol 

partidari contrari benestar malestar 

estrany habitual beneir maleir 

pujada descens beneficiós perjudicial 

tan trist que vaig deixar d’amollar 

neu. Després de rumiar-m’ho molt i molt, 

vaig arribar a la conclusió que no podia quedar-me 

en un lloc on no em volien. 

Vaig travessar els camps nevats, xano-xano, 

cap a les muntanyes i no vaig veure l’ós que 

em saludava, somrient. 


Resposta oberta. Si 

donen pronoms personals, 

comprovarem 

que concorden amb 

la forma verbal. 

Jo col·leccione minerals. 

La bici nova frena molt bé. 

Unes amigues de Pau han anat a París. 

Monste i tu sou sensacionals.

16 

1 

5 

6 

4 

17 

Hivern L’estiu 

paella metgessa forqueta 

Tardor Ja ve la primavera 

guitarra goril·la 

Resposta model. 

El foc està controlat Esquí nàutic 

a Vila-real 

eriçó, puça, hiena 

carro, alicates, finestra 

palmera, xop, gerani 

plaça, riu, platja 

Manel, Irene, Dolors 

Magre, Segura, Millars 

Irlanda, Grècia, Ucraïna 

Penyagolosa, Maestrat, Puig Campana 

18 19 

petjada pinya motxilla pallasso rossinyol 

but xa ques pa llis sa cor ret ja 

pas seig se nyo re ta ar ros se gar 

an gui la tret ze a qua rel les avorriment/ 

tristesa 

por felicitat enuig 

117

20 21 

22 23 

118 

, 

. 

El cim de la Ràpita. 

, 

, 

. 

. 

, . 

, , , 

. 

, 

. 

, 

, 

, , 

, , 

; 

; 

; 

; 

; 

No. 

, 

has 

sent 

Per què 

Perquè ma m’ha 

cent 

o ho 

as 

Tens la temperatura 

alta. 

Notes alguna 

cosa més? 

cosí 

rus 

veí 

taxista 

porc 

Em trobe Has fet molt No. I menge 

molt cansada d’exercici? molt bé! 

titot, forn, bescuit, pis. 

bicicleta, cosina, iaia, mare, fruita, germana, bici, casa. 

anys, iaios, oncles, dits, pinyons. 

rodes, postres, panses, parets, marques. 

cosina 

russa 

veïna 

taxista 

truja 

metge 

vigilant 

ós 

esquirol 

gendre 

Els llapis L’amiga 

Uns nassos Un autobús 

Les gates Alguna xica 

Unes fonts La tassa 

Uns pisos Un balcó 

metgessa 

vigilant 

óssa 

esquirol 

nora

AVALUACIÓ INICIAL Llengua

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?