itinerari - Esplai Viatges

60
Patum de Berga
Un dels episodis més importants de la història de la Patum és la prohibició que va emanar del
Concili de Trento de fer representacions teatrals dins les esglésies. Ben aviat, els aires de festa
que la Bulla comportava foren titllats 'd’abusos' per part de les autoritats eclesiàstiques, les
quals es van preocupar d’eradicar aquestes mostres festives intentant retornar el seguici processional
a la dignitat que aquest requeria. Fruit d’aquesta voluntat, sortiren diverses prohibicions
la qual cosa va provocar una laïcització cada vegada més accentuada i l’expulsió
definitiva dels temples".Aquest és un d’aquells moments històrics en que s’alterava el marc fins
llavors tradicional de la celebració. El fet no és exclusiu de Berga, sinó que l’actuació dels entremesos
i les representacions parateatrals de caràcter religiós a l'interior dels temples foren ta-
llades de soca-rel arreu de la cristiandat. A Berga cal destacar dues d’aquestes prohibicions.
D’una banda, la disposada a les sinodals del 1689, quan el bisbe de Solsona, Miguel de
Santos, estableix... que en algun lloc d’aquesta diòcesi, en les processons que
solen fer-se per les festivitats, alguns homes abillats amb vestit de diable, i
fent gesticulacions com si fossin dimonis, amb les quals mouen els fidels més
a riure que no pas a estar devots, cometen actes que donen escàndol, indignes
de la pietat cristiana i indecorosos per a aquelles festivitats, les quals
s’han de celebrar amb suma veneració. El condemnem i amb tanta autoritat
com tenim l’extingim i el prohibim sota les penes segons la nostra voluntat'.
La prohibició, però, no devia causar tot l’efecte desitjat pel bisbe, ja que el 1723 trobem la segona
de les prohibicions en una lletra del vicari general de Solsona al rector de Berga... 'del
abús y desordre tan gran succeeix per la festivitat de Corpus en eixa iglésia
de anar en ella Mulassa, Diables, Gegants y altres posturas indecents, guarnits
tots de cuets, retirantse ab mala forma homens y dones per las Capelles,
ocasionant lo fum grans danys en los altars dorats, avent de reservar lo Santíssim
Sagrament sens solemnitat alguna sinó ab gran pressa per no succehir
major indecència y escàndol y molts altres inconvenients'.
Aquesta expulsió va ser el detonant que va garantir la continuïtat de la nostra festa.
Albert Rumbo. Historiador