UNITAT 4. La síl·laba - Barcanova

36
Ull viu!
UNITAT 4. La síl·laba
Passatemps sil·làbic
1 Fixa’t en aquestes fitxes. A partir de les síl·labes que contenen, forma el màxim nombre de
paraules d’una, dues i tres síl·labes. Si cal, pots repetir les síl·labes. Escriu-les a continuació
i separa-les amb comes.
Paraules d’una síl·laba:
Paraules de dues síl·labes:
Paraules de tres síl·labes:
2 Entre tota la classe, poseu en comú les paraules que heu format. N’heu trobat cap de més de
tres síl·labes? Quines? Escriu-les.
Paraules de més de tres síl·labes: avalador, acabava, apostarà...
FIXA’T QUE…
va, res, no, llet, si, la, or, fi, ca...
cova, restat, fires, cares, venes, nata, ciutat, ballet...
anotat, finestra, nevera, novetat, banana...
El català és una llengua en què abunden els monosíl·labs. Fins i tot Pere Quart va es-
criure un poema fent servir només paraules d’una síl·laba. A la pàgina 38 del quadern
hi ha un fragment d’aquest poema, titulat Tirallonga de monosíl·labs.

1 Camins
Correcció
2 Què fem quan plou?
Correcció
Nombre de faltes
Nombre de faltes
Dictats
Unitat
preparats 4
37

38
Unitat
4
La síl·laba
Parlem de…
1 Llegeix en veu alta aquest fragment del poema Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart. Dóna-hi
l’entonació adequada. Després, escriu al costat de cada vers la quantitat de síl·labes que té.
Doncs jo sols vull
–ei, si pot ser–:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
FIXA’T QUE…
Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula. Per
exemple: paraula té tres síl·labes, és a dir, és trisíl·laba (pa-rau-la).
La síl·laba rau conté un diftong, és a dir, la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba.
La paraula pronunciats conté un hiat, és a dir, dues vocals en contacte que pertanyen
a síl·labes diferents (pro-nun-ci-ats).
4 Un xic de son 4
4 i un poc de llit. 4
4 Un xic de set 4
4 i un poc de vi 4
4 i un poc de llet. 4
4 I un poc de pau. 4
2 Classifica aquestes paraules en monosíl·labes, bisíl·labes i trisíl·labes. Si cal, pronuncia-les en veu
alta. N’hi ha cinc de cada. Compte perquè hi ha una paraula que no encaixa en cap dels tres grups!
Quina és? Per què no hi encaixa?
Història perquè té quatre síl·labes.
tenia treu gossa banyàvem cel guix pagues banya dia deixada
guerriller tort dau història caure novel·la
MONOSÍL·LABA BISÍL·LABA TRISÍL·LABA
treu, cel, guix, tort, dau gossa, pagues, banya, dia,
caure
tenia, banyàvem,
deixada, guerriller,
novel·la

FIXA’T QUE…
Els dígrafs són grups de dues lletres que representen un so.
En general, se separen: go-ri l-la, bos-sa, ter-ra, plat-ja, cui-xa, cot-xe, dot-ze.
No se separen, però, els dígrafs següents: re-gue-rol, gui-tar-ra, ja-que-ta, Qui-met,
vi-nya, ba-lla.
3 Separa aquestes paraules en síl·labes:
formigues
canya
reixa
tenia
forrellat
for-mi-gues rei-xa for-re-llat
ca-nya te-ni-a plat-ge-ta
platgeta
4 Llegeix aquestes definicions i escriu de quina paraula es tracta en cada cas. Tingues en compte
que en els dos mots hi ha una síl·laba que és gairebé igual.
Au no voladora pròpia de climes molt freds: pingüí .
Instrument musical de sis cordes compost d’una caixa de ressonància: guitarra .
Raona per què una de les dues paraules s’escriu amb dièresi i l’altra no. Compara el teu
raonament amb el d’un company o companya.
Perquè la u de pingüí soni.
Parlem de…
5 Separa en síl·labes la paraula ciència. Quantes síl·labes té? I en castellà, la paraula ciencia té
el mateix nombre de síl·labes? Hi ha alguna marca gràfica que les diferenciï? Quina?
ci-èn-ci-a (4 síl·labes) / cien-cia (2 síl·labes)
En català s’escriu amb accent gràfic.
Unitat
4
39

40
Unitat
4
Més dictats
3 Què en sabem, del futbol?
Correcció
4 El bastó d’Homer
Correcció
Nombre de faltes
Nombre de faltes
Abans de corregir el dictat
4, tingues en compte
el següent:
– Hi ha cinc paraules
que duen accent obert
i sis que el porten tancat.
– Què porta accent perquè
va precedit de preposició.
– Odissea, Odisseu, Ítaca
i Telèmac són noms
propis que s’escriuen
amb majúscula.
– Vigila amb les grafies
de governar i inquietud.

El punt i a part
1 Llegeix aquest text sobre Elvis Presley i compara’l amb el que hi ha a la pàgina 31.
Elvis Presley, el rei del rock, va néixer a Tupelo, Mississipí (Estats Units), el 1935. El
seu germà bessó va morir en el part. Era de família humil. Amb només dinou anys
va enregistrar el primer disc, That’s All Right, Mama, per fer un regal d’aniversari a la
seva mare. Un tal coronel Parker es va convertir en el seu mànager. L’èxit d’Elvis va
ser enorme i immediat. A més de la seva joventut i el seu atractiu, d’ell es deia, com
un elogi, que cantava com els negres. La seva música, el rock-and-roll, va traspassar
fronteres.Va intervenir en diverses pel·lícules i va ser dels primers artistes a actuar en
un mitjà nou: la televisió. Algunes de les seves intervencions van ser censurades perquè
els seus moviments de maluc eren considerats gairebé pornogràfics. Al llarg de
la seva carrera musical moltes de les seves cançons van ser número u en les llistes,
com ara Hound Dog, Love Me Tender i Heartbreak Hotel, entre d’altres. El seu èxit va
començar a decaure després de fer el servei militar a Alemanya. Es va enamorar d’una
fan de només 14 anys, Priscilla, amb qui es va casar quan ella va assolir la majoria
d’edat. Elvis va tenir problemes de sobrepès i d’addicció a les drogues i als fàrmacs.
El 1977 va morir a Graceland, la seva mansió. Tenia només 42 anys. Avui en dia continua
tenint milions de fans a tot el món. Molts d’ells visiten la seva antiga mansió, on
hi ha la seva tomba.
Quina diferència hi ha respecte del text de la unitat anterior?
Presenta una estructura similar però amb el contingut ampliat.
FIXA’T QUE…
El punt i a part marca la fi d’un paràgraf. La divisió del text en paràgrafs ajuda a estruc-
turar-lo i a fer que sigui més entenedor. Cada paràgraf tracta un tema diferent.
2 Torna a llegir el text sobre Elvis Presley i estructura’l en paràgrafs. Subratlla el text corresponent a
cada paràgraf amb un color diferent. Tingues en compte aquests subtemes:
– Naixement i família
– Inicis de la seva carrera
– L’èxit i les seves raons
– Presència als mitjans de comunicació
i censura
– Números u
– Inici del declivi
– Casament
– Final
– Avui en dia
Tot a punt!
Unitat
4
41

42
Unitat
4
Paraules en joc
Elaborem un conte modern
1 Llegeix el text i respon a les preguntes que hi ha a continuació.
Companyes de pis
La Núria era una noia de comarques, estudiant universitària, que compartia pis a
la capital amb tres noies. Com que no tenia gaires diners per pagar la seva part del
lloguer, sovint li feien fer les feines que ningú no volia fer. Per això van acabar dient-li
la Rentaplats, o la Renta a seques. I de vegades se’n reien, tot i que en el fons era
per enveja, ja que la Núria era més bonica i agradable que elles. Un dia les noies van
rebre unes invitacions per assistir a una festa universitària…
T’és familiar aquesta història? Explica-ho.
Com la continuaries? Pensa-hi i comparteix les teves idees amb un company o companya.
FIXA’T QUE…
Recorda la història de la Ventafocs.
Com tot text narratiu, els contes tradicionals consten d’una presentació, un nus (l’anta-
gonista causa un problema que el protagonista ha de resoldre) i un desenllaç.
2 Escriu el nom de quatre contes tradicionals. Qui és l’antagonista en cada cas?
Resposta oberta. Per exemple: La Caputxeta Vermella (el llop); Hänsel i Gretel (la bruixa);
Els tres porquets (el llop); La Ventafocs (la madrastra i les germanastres).
3 Tria un dels quatre contes de l’activitat anterior i adapta’l al món modern. Elabora primer un
esborrany d’entre cinc i sis ratlles. No facis servir fórmules com ara «hi havia una vegada…» ni
hi incloguis diàlegs. Un cop revisats l’ortografia i els signes de puntuació, escriu-lo en un full a
part en tres paràgrafs. No oblidis d’escriure-hi un títol, que no ha de recordar el conte original.
4 Llegiu els vostres contes. Es pot deduir en quin s’inspira cadascun?

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
3 Completa:
Una cosa que he descobert:
Una activitat que m’ha resultat difícil:
Una activitat que m’ha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:
Balanç
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
Unitat
4
43

44
Unitat
4
1 Camins
Textos
per als dictats
4 El bastó d’Homer
Camins que ara s’esvaeixen.
Camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles.
Camins que ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món,
per les parets de la mort, sobre la pell.
Eren dos ocells de foc, sembrant tempestes.
Ara són dos fills del sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins que ja són nous.
3 Què en sabem, del futbol?
Sopa de Cabra: Camins (fragment).
2 Què fem quan plou?
Les tardes que plovia eren
llarguíssimes i avorrides.
Es feien insuportables sobretot
perquè quan plovia
no podíem anar a la cabanya
i la cabanya s’havia
convertit en el nostre refugi
i el nostre secret, el nostre
lloc per estar sols. Quan
plovia miràvem la televisió,
alguna mare ens feia xocolata
desfeta, jugàvem a les
màquines i a billar.
Maria MerCè roCa: Com un
miratge. Barcanova.
El futbol, les regles del qual són ben conegudes, potser és l’esport més popular del
món. El juguen dos equips d’onze jugadors i l’objectiu és introduir, amb el peu o amb
el cap, una pilota de cuir dins de la porteria contrària. El joc és regulat per un àrbitre,
que vetlla, al llarg dels noranta minuts que dura el partit, pel correcte desenvolupament
del joc. El que no tothom sap és que hi ha antecedents medievals d’aquest esport
i que, fins ben entrat el segle xix, compartia reglament i federació amb el rugbi, que
encara avui en dia es juga amb els peus però també amb les mans.
Ha passat molt de temps des de l’Odissea. Ara, el rei d’Ítaca és Telèmac, que ja ensenya
al seu fill Ulisses l’art de governar, encara que ell prefereix parlar de contes i de
les meravelles del món. Un dia, Ulisses ajuda el vell Odisseu a emprendre un darrer
viatge per mar en què tots dos coneixeran personatges estranys i situacions inesperades.
Però, ai!, Odisseu és molt vell i, angoixat, perd la memòria. Podrà el poeta Homer
calmar la seva inquietud? Porta sempre un bastó amb el qual marca el ritme de les
cançons que recita en públic.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

L’escalfament global del planeta
L’escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. Pot
semblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de graus,
s’hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, es
produiria un canvi climàtic a escala mundial, cosa que provocaria l’extinció de molts
éssers vius, arruïnaria l’agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastes
per a la humanitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets polars,
amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades.
1 imatge x 1.000 paraules
Dictat
complementari
Portal Salvem la Terra.
Unitat
4
45

46
Ull viu!
UNITAT 5. Les regles d’accentuació
Una paraula per minut
1 Per parelles, poseu en pràctica la tècnica ortogràfica anomenada Una paraula per minut, que ja
coneixeu de la unitat 2. Cal que seguiu els passos següents:
1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del
requadre i l’ensenya a l’altre.
atmosfera
leucòcit
diòptria
rèptil
tèxtil
monòlit
2 Aquest la llegeix en veu alta i explica què vol dir. Si cal, consulta el diccionari.
3 El director o directora fa preguntes d’aquesta mena: Quantes lletres té aquesta paraula?;
Quines vocals i quines consonants té?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?;
Té alguna lletra que «pugi», com per exemple, la ela? I alguna que «baixi», com ara la
jota?; Té consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi d’una manera
similar? Aquestes preguntes s’han de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal
dedicar-hi més de trenta segons.
4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant,
primer del dret i després del revés, i que l’escrigui. Cal fer-ho en un minut.
5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revés, i ben escrita val un punt. Després
d’haver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers.
Un cop hàgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecció.
Es tracta de paraules que ja coneixíeu o bé són «noves» per a vosaltres? Quines d’aquestes
paraules accentuàveu de manera diferent?
Etiòpia
xandall
Llúcia
Hèlsinki
Ucraïna
pneumònia
medul·la
míssil
futbol

1 Insolació
Correcció
2 El senyor Utterson
Correcció
Nombre de faltes
Nombre de faltes
Dictats
Unitat
preparats 5
47

48
Unitat
5
Parlem de…
L’accentuació gràfica
1 Llegeix aquestes oracions i respon a la pregunta que hi ha a continuació.
L’avi va treballar en aquella fàbrica durant més de quaranta anys.
Ja no es fabrica aquest model, i això és una llàstima.
El 1915 es fabricà la primera versió d’aquest vehicle.
Per a què serveix l’accent gràfic present en dues de les paraules destacades en negreta?
Per indicar quina és la síl·laba tònica i diferenciar mots que s’escriuen de manera similar.
RECORDA QUE…
L’accent gràfic serveix per indicar quina és la síl·laba tònica de les paraules. Això ens
permet diferenciar alguns mots que s’escriuen de la mateixa manera. Per exemple: Ell
pensa (present) i Ell pensà (passat).
Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en agudes (última
síl·laba), planes (penúltima síl·laba) i esdrúixoles (antepenúltima síl·laba).
2 Torna a llegir les oracions de l’activitat 1 i indica quina de les paraules en negreta és aguda,
quina és plana i quina és esdrúixola. Recordes quan s’accentuen les paraules esdrúixoles?
fàbrica (esdrúixola); fabrica (plana); fabricà (aguda). / Les esdrúixoles s’accentuen
sempre.
3 Què tenen en comú totes aquestes paraules? Pensa en la vocal tònica.
RECORDA QUE…
tindré rebrà Berlín París talús arròs
Totes porten accent en l’última síl·laba, que és la tònica.
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en una de les dotze ter-
minacions següents: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en cap de les dotze
terminacions anteriors.

4 Les paraules íntima, gràcies, música i fórmula són esdrúixoles. Què tenen en comú aquests mots
des del punt de vista gràfic?
Totes s’accentuen perquè són esdrúixoles.
RECORDA QUE…
Escriure correctament l’accent obert (`) o tancat (´) és una qüestió de vista i oïda.
Vista:
– La a, quan s’accentua, sempre va amb accent obert: catàleg.
– La i i la u, quan s’accentuen, sempre és amb accent tancat: síndria, talús.
– La e i la o poden dur accent obert (interès, allò) o tancat (puré, donéssiu).
Oïda:
– No sona igual la e de seré (tancada) que la de serè (oberta). Tampoc no sonen de la
mateixa manera la o de camió (tancada) i la de fenòmens (oberta).
5 Totes aquestes paraules porten accent gràfic. Accentua-les correctament.
gironi ´ matalas ` Italia ` cantir `
intrus ´ gabia ` italia ` util ´
6 Accentua correctament aquestes paraules. Tingues en compte que n’hi ha tres de cada (e oberta,
e tancada, o oberta, o tancada). Si cal, consulta un diccionari.
correr ´ esglesia ´ pero ` japones `
etica ` anire ´ cinque ` cupo´
gotic ` monstruos ´ Monica ` vinguessim ´
Parlem de…
7 En cadascuna d’aquestes oracions hi falta un accent. Escriu-los i justifica per què cal posar-lo
i per què és obert o tancat.
Pero ` què dius, nen? Si tingues ´ diners, et faria un regal.
M’haure ´ de posar a estudiar ara mateix. Va quedar atrapat en un embus. ´
Duen accent perquè són agudes acabades en vocal. Paraula però amb o oberta; hauré (1a
pers. futur); tingués (1a i 3a pers. imperfet subj.); embús (la u sempre amb accent tancat).
Unitat
5
49

50
Unitat
5
Més dictats
3 La Llúcia en situacions límit
Correcció
4 Xibalbà, el regne de la por
Correcció
Nombre de faltes
Nombre de faltes
Abans de corregir el
dictat 4, tingues en
compte el següent:
– Només hi ha una
paraula que dugui
accent obert i una
que el porti tancat.
– Vigila amb la grafia
de les paraules aïllada,
hippy i infantesa.

Els usos de la coma
1 Quin és l’ús general de la coma? Per recordar-ho, ordena les paraules
d’aquesta oració i escriu la frase resultant.
La breu dins de una pausa coma sol indicar l’oració.
La coma sol indicar una pausa breu dins de l’oració.
2 En quin cas no s’ha de fer servir mai la coma? Segueix el mateix procediment
que en l’activitat anterior i escriu la frase resultant.
No el entre i el subjecte s’escriu coma verb.
No s’escriu coma entre el subjecte i el verb.
FIXA’T QUE…
Entre la coma i la paraula següent cal deixar-hi un espai: Menja, però amb moderació.
3 Relaciona cada frase amb l’ús de la coma corresponent.
Pots elegir entre el blau, el verd,
el lila o el marró. •
La porta, que havia estat oberta tota
l’estona, es va tancar de cop. •
Escolta’m bé, Lluís, això no és per a tu. •
Havien de ser molt puntuals, però es
van adormir. •
4 Llegeix aquestes oracions i corregeix-ne els errors de puntuació.
Torna aviat , iaio. T’esperem!
Vaig comprar les pomes , les peres , els plàtans , els kiwis i les magranes al mercat.
Els pares de la meva amiga, x es van enfadar molt quan van veure les notes.
S’havia preparat molt bé durant setmanes , però els nervis el van trair.
Va venir la Maria ,
aquella noia que havia estudiat Primària amb mi.
• Intercalació d’un aclariment o expli-
cació enmig d’una oració.
• Separació d’elements similars d’una
enumeració.
• Introducció d’una proposició adver-
sativa.
• Vocatiu.
Tot a punt!
Unitat
5
51

52
Unitat
5
Paraules en joc
Creem un poema
FIXA’T QUE…
Un text poètic presenta els sentiments de
qui l’escriu, sovint fent servir el llenguatge
d’una manera especial. En altres èpoques,
aquest ús implicava el ritme i la rima. En
l’actualitat, molts poetes prescindeixen de
la rima, però no pas del ritme.
1 Per crear un poema cal que segueixis els passos següents:
1 Tria un tema o un sentiment sobre el qual et vulguis expressar. Per exemple: l’amistat, la
injustícia al món, la pau, un amor no correspost…
2 En dues columnes, escriu paraules relacionades amb el
tema que has triat. En la primera hi has d’escriure verbs
i en la segona, noms. En tindràs prou amb una dotzena
de cada. Fixa’t en l’exemple del costat.
3 Combina paraules de les dues columnes. No passa res
si repeteixes alguna paraula. La repetició és ritme.
Compartir moments, compartir caliu, donar moments,
donar suport...
4 Tria les vuit combinacions que trobis més interessants. Afegeix-hi paraules que res-
ponguin a les preguntes següents: com?, per què?, quan?, on?, amb qui? Cadascuna
d’aquestes combinacions ampliades es podrà convertir en un vers.
Compartir moments nostres cada vegada que sigui necessari.
Donar i rebre suport amb fets i no tan sols paraules.
5 Busca una fórmula que et vagi bé per començar cada vers. D’aquesta repetició en diem
anàfora.
Tu ets el meu amic perquè…
Tu m’has ensenyat què vol dir amistat…
6 Passa en net el teu poema. Segurament hi hauràs de fer canvis. No et descuidis de
posar-hi un títol, que pot ser un fragment d’un vers.
TEMA: L’AMISTAT
7 Entre tota la classe, prepareu una jornada poètica amb la lectura dels vostres poemes.

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
3 Completa:
Una cosa que he descobert:
Una activitat que m’ha resultat difícil:
Una activitat que m’ha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:
Balanç
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
Unitat
5
53

54
Unitat
5
1 Insolació
Textos
per als dictats
A la piscina, en ple estiu, no hi ha quasi cap ombra, i les poques que hi ha estan
sempre ocupades. Queia un sol de justícia. Portàvem el dinar perquè el pla era quedar-nos-hi
tot el dia: de mica en mica vaig començar a sentir que el sol em pesava al
cap i a les espatlles.
2 El senyor Utterson
4 Xibalbà, el regne de la por
Maria Mercè roca: Com un miratge. Barcanova.
El senyor Utterson, l’advocat, era un home de rostre seriós, on no lluïa cap somriure;
fred, de conversa escassa i difícil; gens progressista; alt, xuclat, de poc esperit i avorrit,
però, si més no, amable. A les reunions d’amics, i quan el vi era del seu gust, la seva
mirada deixava entreveure alguna cosa més.
3 La Llúcia en situacions límit
robert L. StevenSon: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Barcanova.
La Llúcia és una jove que col·labora amb una ONG que té la seu central a Hèlsinki.
Ha estat a Ucraïna i a l’Himàlaia, tot i que recentment va viure i treballar durant una
llarga temporada a Etiòpia. Diu que, malgrat totes les dificultats materials i humanes,
no canvia el seu afany de lluitar per un món més just. Ara es recupera a l’hospital
d’una greu pneumònia, provocada per una baixada en el seu sistema immunològic.
Coses dels leucòcits, ens aclareix, sense donar-hi gaire importància. Confessa que ha
viscut moltes situacions límit. La pitjor va ser la caiguda d’un míssil en un camp de
refugiats al Sudan.
Set amics han viscut amb les seves famílies a la vall, en una casa aïllada al mig del
bosc, fins que els ha arribat l’hora d’anar a l’institut. A la comuna hippy creada pels
seus pares, els set amics van viure una infantesa feliç, marcada profundament per
la llibertat i un contacte extrem amb la natura. Els forts lligams que van establir entre
ells els ajudaran a superar els obstacles amb què es trobaran quan vagin a viure a la
ciutat i hagin de canviar radicalment el seu estil de vida.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

«Quan naixem, el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua»
Els nens de totes les cultures del món, en néixer, poden percebre tots els sons de
totes les llengües del món. Un nounat japonès no té cap problema a notar que cala i
cara són dos sons diferents. Però els seus pares no poden produir un so determinat
i, de fet, si a aquest nadó japonès, quan té un any, li fem una prova, comprovarem
que es comportarà com els pares. Quan naixem el cervell està preparat per aprendre
qualsevol llengua del món, en sentir-ne una i no una altra es configuren les connexions
neuronals d’una manera determinada. Algunes deixen de ser operatives perquè no
funcionen i d’altres s’enfortiran.
Entrevista a Núria Sebastián Gallés. El Punt, 26 de novembre de 2010.
1 imatge x 1.000 paraules
Dictat
complementari
Unitat
5
55

56
Ull viu!
UNITAT 6. L’accent diacrític
Iguals, però no tant
1 Compara aquestes parelles de textos, escrits amb una llengua inventada, i troba-hi l’única diferència
que hi ha. No tinguis en compte les diferències tipogràfiques, d’estil o de color i centra
l’atenció en els accents.
Sharakumn tro ërë tas.
Ghohorëm tsai ko rumne na
kaimn sha zalò pröm. Xamn
tarep ritmhie tièremn anaklü
tarî esf.
Darafunk tsitò ërfontèn mallyo.
Kozum tarep ritmhie
sakúm to erì fonmä. Tsi ko po
ér joimn tàu psiform nolúmno.
2 Inventa’t un idioma i escriu dos textos, diferenciats únicament per un accent, en les dues columnes
que tens a sota. Mostra’ls a un company o companya perquè hi trobi la diferència.
Resposta oberta.

1 Vols sortir amb mi?
Correcció
2 Brocanters i antiquaris
Correcció
Nombre de faltes
Nombre de faltes
Dictats
Unitat
preparats 6
En aquest dictat no et
diran on van els signes
de puntuació. Ho
hauràs de deduir per
les pauses.
57

58
Unitat
6
Parlem de…
L’accent diacrític
1 Llegeix aquesta oració i fixa’t en les dues paraules destacades. Es pronuncien exactament igual?
Com que no recordo on són els llençols, dormiré damunt del matalàs directament: la son
no perdona.
[o] [O]
2 Escriu dues parelles més de paraules que es diferenciïn únicament per un accent.
Resposta oberta. Exemples: te-té; mes-més...
RECORDA QUE…
De vegades posem accent gràfic en paraules per tal de distingir-les d’unes altres que
s’escriuen de la mateixa manera. Per exemple: venen (del verb vendre) i vénen (del
verb venir). D’aquest accent en diem diacrític.
3 Completa les frases amb les paraules adequades entre les següents. Si cal, consulta un diccionari.
be – bé deu – déu dones – dónes ves – vés que – què si – sí soc – sóc
us – ús vens – véns sol – sòl fora – fóra se - sé
Ella creu que no cal. / Què vol dir aquesta cara de pomes agres?
Està bé : tenies raó. / Aquesta paraula s’escriu amb la lletra be .
Fóra millor que et busquessis una altra opció. / No et quedis a fora , amb aquest fred.
Amb aquest sol les plantes se’t moriran. / Aquest és un sòl ric en fosfats.
Se sap ja qui ha aprovat? / No sé quan arribaran.
Avui he dormit com un soc . / Sóc jo, en Pol, obre’m.
Mart era el déu romà de la guerra. / Truquen. Deu ser el teu germà.
Em dónes la teva opinió? / A casa les dones són majoria.
Vés amb compte. / Ves , que no t’enredin.
Si vols, podem quedar demà. / Sí que hi aniré, a la teva festa.
L’ ús d’aquest producte està molt estès. / Al taulell de l’entrada us informaran.
Véns o et quedes? / Me la vens
o no, la bici?

4 Completa la taula amb les parelles de mots corresponents (l’un porta accent diacrític i l’altre,
no). Guia’t per les definicions que ja hi ha escrites i per les següents:
Triturat o triturada. Miol. Individu(s) del sexe femení. Beguda.
El fill o la filla d’un fill o filla. Mamífer plantígrad.
mon món
5 Busca en un diccionari quina diferència de significat hi ha entre aquestes parelles de paraules.
Després, escriu una oració amb cada parella. Procura que se n’apreciï el significat.
bota – bóta mora – móra res – rés feu – féu
Parlem de…
molt / molta triturat o triturada
net nét
neta néta
dona Individu(s) dóna
del sexe femení.
dones dónes
te Beguda.
us ús
os ós Mamífer plantígrad.
ves vés
meu mèu Miol.
deu déu
bota (calçat) – bóta (barril)
mora (magribina; musulmana) – móra (fruita silvestre)
res (gens) – rés (pregària)
feu (verb fer, present) – féu (verb fer, passat)
Resposta oberta.
El fill o la filla d’un
fill o filla.
Unitat
6
59

60
Unitat
6
Més dictats
3 La primavera la sang altera
Correcció
4 El meu cor es diu Àfrica
Correcció
Nombre de faltes
Nombre de faltes
Abans de corregir el
dictat 4, tingues en
compte el següent:
– Hi ha nou paraules
que duen accent
obert i set que el
porten tancat.
– Vigila amb la grafia
de les paraules estavellats,
encàrrec i
assegurada.

El signes d’interrogació i d’admiració
1 Interrogació (?), admiració (!) o tots dos (?!)? Llegeix aquestes afirmacions i indica en cada cas a
quin o quins d’aquests signes fan referència.
? Per formular preguntes directes. ! Per donar ordres.
?! Només es posa al final. ! Per indicar intensitat en les vinyetes dels còmics.
! Per indicar sorpresa. ! Per transcriure crits.
2 Converteix aquestes preguntes indirectes en directes.
Em pregunto si em deixaràs la teva bicicleta.
Em va demanar si tenia la llibreta.
Voldria saber si vindràs aquesta tarda.
M’interessa saber si ell m’ajudarà.
3 Llegeix aquest text i digues què hi trobes d’especial. Explica-ho.
¿Creus que, després de tant de temps en aquest equip, amb la quantitat d’hores que
he dedicat a entrenar-me, amb la suor que he vessat, amb les lesions que he patit, no
us vindria a animar avui que, per fi, heu arribat a la final? Que no em coneixes?
FIXA’T QUE…
Els signes d’interrogació i d’admiració se solen posar només al final de la frase.
En la interrogació, el signe d’obertura (¿) només s’utilitza en oracions molt llargues per-
què la seva absència en dificultaria la interpretació.
Em deixaràs la teva bicicleta?
Tens la llibreta?
Vindràs aquesta tarda?
Ell m’ajudarà?
Cal evitar l’acumulació d’aquests signes. Per exemple: Què faràs ara????
De vegades, quan es formula una pregunta i alhora el to és exclamatiu, els signes d’in-
terrogació i d’exclamació poden anar junts: Com que no et deixa venir?!
Tot a punt!
Hi ha un signe d’interrogació d’obertura perquè es tracta d’una pregunta molt llarga.
Unitat
6
61

62
Unitat
6
Paraules en joc
El qüestionari Proust
FIXA’T QUE…
L’anomenat qüestionari Proust és un test les preguntes del qual tenen com a objectiu
descobrir la personalitat d’un individu. Tot i que pren el nom de l’escriptor francès Marcel
Proust (1871-1922), aquest no en va ser el creador.
1 Llegeix aquestes preguntes del qüestionari Proust. A continuació, per parelles, formuleu-vos-les
oralment. Tenen alguna característica en comú? Quina?
Quin tret destacaries de la teva manera de ser?
Quina qualitat prefereixes en una persona?
Què valores més de les amistats?
Quin és el teu defecte principal?
Quina és la teva ocupació preferida?
Què voldries ser?
Què detestes per damunt de tot?
Quin és el teu lema?
No es refereixen a qüestions objectives (edat, alçada...), sinó que busquen respostes
subjectives i, sobretot, meditades.
2 Pensa deu preguntes similars a les anteriors i redacta el teu qüestionari Proust. Per exemple,
pots fer preguntes sobre gustos personals, records, aspiracions, pors, il·lusions…
Resposta oberta. Exemples:
Per què t’agradaria que et recordessin?
Què et preocupa més ara mateix?
Si fossis un animal, quin animal series?
3 Posa en pràctica el teu qüestionari entrevistant un familiar, un company o companya, un professor
o professora… que es presti a ser enregistrat en vídeo o àudio. Procura que l’atmosfera en què
transcorre l’entrevista sigui relaxada.
4 Afegeix música de fons i/o imatges i elabora un fitxer per presentar el teu treball a classe.

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
3 Completa:
Una cosa que he descobert:
Una activitat que m’ha resultat difícil:
Una activitat que m’ha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:
Balanç
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
Unitat
6
63

64
Unitat
6
Textos
per als dictats
1 Vols sortir amb mi?
Li vaig preguntar què pensava, tan quieta i tan callada tanta estona. I va dir: «Pensava
que volia preguntar-te si aquest estiu vols sortir amb mi». Li vaig dir que sí sense mirarla.
I ella de seguida se’m va arrepenjar als genolls, se’m va acostar i em va començar
a fer petons.
2 Brocanters i antiquaris
4 El meu cor es diu Àfrica
Maria Mercè roca: Com un miratge. Barcanova.
Què és un brocanter? Algú que es dedica a comprar i vendre objectes usats que tenen
més de cinquanta anys. La diferència entre brocanter i antiquari té a veure amb el
temps: l’antiquari treballa amb objectes que tenen més de cent anys i que sovint són
de més valor. Malgrat tot, la frontera entre els uns i els altres no és gaire estricta.
3 La primavera la sang altera
El mes d’abril és un dels més bonics de l’any. Que per què ho dic? Doncs perquè arriba
la primavera, i ja se sap: la primavera la sang altera. Són dies de sol, plens de flors i
també de pol·len. Sí, ja sé que dic coses sense solta ni volta. No ho puc evitar. El cert
és que estic enamorat! Voleu saber de qui? De la néta de la meva veïna. Mon pare, en
situacions així, sempre diu el mateix: «El món és ben petit». Si ho sabés, encara se’n
riuria, i afegiria: «Que bonic que és l’amor!».
En Gerard i el seu equip estan especialitzats en el rescat d’avions estavellats. Un dia
reben l’encàrrec de rescatar un avió sinistrat que, pel que sembla, transporta un valuós
equip electrònic. Però, què conté en realitat, aquell avió? Per què hi estan interessats,
també, un grup de bandits, una patrulla de l’exèrcit del Zaire (l’actual República Democràtica
del Congo) i una noia preocupada per la vida dels animals? La sorpresa està
assegurada en aquesta novel·la d’amor i aventures, l’acció de la qual es desenvolupa
al bell mig del cor d’Àfrica.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

Cap a una alimentació que sigui nostra
Les tradicions, la història i la cultura de cada país defineixen la
seva manera de menjar i la seva identitat cultural. Mantinguem
i potenciem els hàbits alimentaris de la Mediterrània! Cal potenciar
la fruita fresca com a postres i com a complement
d’esmorzars i berenars; la fruita seca; les verdures i les
hortalisses com a primer plat o com a guarnició en
segons plats; els llegums; els làctics: la llet, els iogurts
i els formatges; el peix; el pa en els diferents àpats;
el consum d’oli d’oliva verge; l’aigua.
PEL TEU COMPTE
Campanya Gaudeix del menjar, mou-te i fes salut!
Generalitat de Catalunya.
La cal·ligrafia, alguna cosa més que fer bona lletra
En algunes cultures orientals l’escriptura es fa mitjançant ideogrames, cadascun
dels quals representa una idea (escriptura xinesa), o sil·labaris, que són conjunts
de caràcters o símbols que representen síl·labes (escriptura japonesa). Aprendre
l’escriptura d’aquestes llengües és un procés llarg i difícil, i de vegades esdevé
un art: la cal·ligrafia.
Cerca a Internet llocs web en què es parli de cal·ligrafia i enumera diferents
tipus de cal·ligrafia i estils.
Resposta oberta.
Dictat
complementari
Unitat
6
65