Trobades de recerca jove - Centre d´Estudis Comarcal del Baix ...

Trobades de
recerca jove
2007

Trobades
de recerca
jove
2007

edició
Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Parc de la Torre del Roser, s/n
08980 Sant Feliu de Llobregat
Tel 93 666 67 03 Fax 93 685 02 62
a/e: cecbll@llobregat.info - www.llobregat.info
direcció
JOANA LLORDELLA ZAMORA
comitè organitzador
JOANA LLORDELLA (directora de la comissió de Recerca),
NEUS RIBAS (cap de projectes de la comissió de Recerca),
TOMÀS SÁNCHEZ (regidor de cultura i ensenyament de l’Ajuntamentd'Olesa
de Montserrat), OLGA SOLÀ (tècnica de cultura de l’Ajuntament d'Olesa de
Montserrat), JOSEP DOLADER (regidor de joventut de l’Ajuntament d'Olesa
de Montserrat), ANNA FONT (tècnica d’ensenyament de l’Ajuntament
d'Olesa de Montserrat)
.
jurat dels premis de les
Trobades de Recerca Jove 2007
ÀNGELS MASSIP (presidenta), JOSEP PADRÓ (secretari), XAVIER CORTÉS,
JOAN FERNÁNDEZ, JOSEP MARIA FERRER, JORDI GONZÁLEZ, ESTHER HACHUEL,
MARC MATALONGA, XAVIER SÁNCHEZ
.
suport tècnic
ESTHER HACHUEL, MARIA ANTÒNIA MAUREL, JESÚS VILA
correcció lingüística
MONTSERRAT TORRA
producció
AMBAR COMUNICACIÓ, SL (ambar@periodistes.org)
impressió
isbn
978-690-8555-4
dipòsit legal
B-48198-2001
fotografies trobades 2007
MARIA ANTÒNIA MAUREL
l’organització i edició de les VII Trobades de Recerca Jove han estat possibles gràcies al suport de:
Àrea d’Educació

SUMARI
PRESENTACIÓ A CÀRREC DE CARLES RIBA I ROMEVA. . . . . . . 7
PRÒLEG A CÀRREC DE JOANA LLORDELLA ZAMORA . . . . . . 9
TREBALLS
LLeess ccoottoorrrreetteess ddee ppiitt ggrriiss aa OOlleessaa ddee MMoonnttsseerrrraatt
Ana Carla Nieto; Marta Ruzafa i Neus Companyó.
Escola Povill (Olesa de Montserrat). .. . . . . . . . 11
2266 aannyyss ddee ffooccss ffoorreessttaallss aa EEssppaarrrreegguueerraa
Arnau Amorós i David Cobertera.
IES El Castell (Esparreguera). . . . . . . . . 15
CCiiuuttaaddaanniiaa dd’’EEssppaarrrreegguueerraa.. DDiivveerrssiittaatt,, ggèènneerree ii ttrreebbaallll..
David Castillo i Àlex Trebejo.
IES El Castell (Esparreguera). . . . . . . . . 19
LLeess mmaassiieess ii ccaasseess ddee ppaaggèèss ddee TToorrrreelllleess ddee LLlloobbrreeggaatt.. EEssttuuddii ttiippoollòòggiicc ii aarrqquuiitteeccttòònniicc
Martí Puig i Pugès.
IES Frederic Mompou (Sant Vicenç dels Horts). . . . . . . 23
XXlleemm mm ll ppnnyyaa ((PPaarrlleemm aammbb llaa ppeennyyaa)).. EEll lllleenngguuaattggee ddeellss jjoovveess
Alba Taulé.
IES El Cairat (Esparreguera). . . . . . . . 27
DDeell MMaarrrroocc aa CCaattaalluunnyyaa:: pprrooccééss dd’’iinntteeggrraacciióó ddee lleess ddoonneess mmuussuullmmaanneess ((AAnnààlliissii aa MMaarrttoorreellll))
Samia Boutefah.
IES Joan Oró (Martorell). . . . . . . . . . 29
QQuuiinnzzee ddoonneess ddee CCoorrnneellllàà:: uunnaa vviissiióó ddee llaa gguueerrrraa cciivviill ii llaa ppoossttgguueerrrraa ((11993366--11995500))
Carlos García.
IES Francesc Macià (Cornellà de Llobregat) . . . . . . . 33
PPoonntt ddee llaa PPaallaannccaa,, eessttuuddii ii rreeccoonnssttrruucccciióó
Joan Fons Cintas
IES El Cairat (Esparreguera). . . . . . . . 37
AAccttiittuuddss lliinnggüüííssttiiqquueess ddeellss iimmmmiiggrraannttss eessccoollaarriittzzaattss dd’’EEssppaarrrreegguueerraa
Marta Plans.
IES El Cairat (Esparreguera). . . . . . . . . 39
LL’’eennttoorrnn aannaarrccoossiinnddiiccaalliissttaa dd’’eenn JJooaann BBeellllééss
Manel Santilari
IES El Castell (Esparreguera). . . . . . . . . 43
LL’’eedduuccaacciióó ii eell ttrreebbaallll ddee lleess ddoonneess ——aall llllaarrgg ddee llaa hhiissttòòrriiaa——:: eell ccaass dd’’OOlleessaa ddee MMoonnttsseerrrraatt ((11886600--11993300))
Anna Víctor Amat
Col·legi La Mercè (Martorell). . . . . . . . 47
EEssccoolleess aammbb ppaassssaatt
Mariona Bargués i Judith Tobella
Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera). . . . . . . . 51

6
UUnn ppaassssaatt rreecceenntt
Lara Rodríguez; Joana Calderón i Clara Sucarrats
Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera). . . . . . . . 53
MMeemmòòrriieess ddeell tteemmppss ddee gguueerrrraa......
Regina Vives i Xell Palau
Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) . . . . . . . 57
SSii eell rriiuu ssoonnaa...... qquuiinnaa aaiigguuaa ppoorrttaa?? EEssttuuddii ddee llaa rriieerraa ddee TToorrrreelllleess
Mercè Gómez
IES Frederic Mompou (Sant Vicenç dels Horts). . . . . . . 59
EEll ccàànnttiirr,, eennccaarraa ééss uunnaa eeiinnaa úúttiill??
Alba Cuadrado, Rocío Carrasco i David Alcaide
IES Baldiri Guilera (El Prat de Llobregat). . . . . . . . 65
AAnnoommaalliieess ooccuullaarrss eenn llaa ppoobbllaacciióó eessttuuddiiaannttiill ddeell PPrraatt ddee LLlloobbrreeggaatt
Yasmina Bernad; Anna Fernández i Mireia Santo
IES Baldiri Guilera (El Prat de Llobregat) .. . . . . . . 69
EEssttuuddii ssoocciiooeeccoonnòòmmiicc ddee SSaanntt JJuusstt DDeessvveerrnn
Carles Milà
IES Sant Just (Sant Just Desvern) . . . . . . . . 73
AAqquueellllss ddiieess ddee llaa NNoovvaa CCaannççóó
Anna Puig
IES Sant Just (Sant Just Desvern) . . . . . . . . 77
RECULL D’IMATGES. . . . . . . . . . 81

Tinc la satisfacció de presentar-vos la publicació
que teniu entre les mans. Aquest llibre recull les síntesis dels
treballs guanyadors i guardonats de les setenes Trobades de
Recerca Jove, que el Centre d'Estudis Comarcals del Baix
Llobregat convoca cada dos anys des de l’any 1997. Enguany
es van celebrar a la població d'Olesa de Montserrat, el dia 25
de maig a l’Auditori de la Casa de Cultura.
La participació a les setenes Trobades ha estat un
èxit. Aquest any s’han presentat un total de seixanta treballs
entre col·lectius i individuals, realitzats per alumnes d’una vintena
de centres de la comarca, nombre que supera amb
escreix al d’altres anys. Any rere any, les Trobades de Recerca
Jove es confirmen com una activitat de referència al Baix
Llobregat, un marc dinàmic i participatiu on els nois i noies de
secundària de la nostra comarca troben en la jornada una
confluència i també un contrast de punts de vista i d’interessos
que resulta estimulant.
En primer lloc, cal felicitar als alumnes i professors,
per haver fet realitat els magnífics resultats d’aquesta convo-
PRESENTACIÓ
CARLES RIBA I ROMEVA
President del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
catòria. La lectura de les síntesis que presentem, demostren
l’esforç i la constància que hi ha darrera de cada treball, i l’esperit
científic dels nostres joves i tutors.
També voldria fer un agraïment a les institucions
que han patrocinat el projecte, Serveis Territorials del
Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,
Diputació de Barcelona, Consell Comarcal i l'Ajuntament
d'Olesa de Montserrat, i en especial, a la feina feta pels 9
membres del Jurat, que han valorat els treballs presentats.
Per acabar, i en nom de la Junta Directiva, voldria
agrair la tasca de Joana Llordella i la Neus Ribas, que amb el
seu esforç continuat, han portat la responsabilitat i el pes
organitzatiu d’aquesta edició de les Trobades de Recerca Jove.
Només em resta convidar-vos a continuar participant
en les properes Trobades de Recerca Jove, que tindran
lloc la primavera de l’any 2009.
Gaudiu amb la lectura!
7

El 25 de maig de 2007, a l’Auditori de la casa de
Cultura d’Olesa de Montserrat es van celebrar les setenes
Trobades de Recerca Jove, un concurs per fomentar la creativitat
científica i l’esperit de recerca de l’alumnat d’ensenyament
obligatori i postobligatori del Baix Llobregat. La publicació
que teniu a les mans i que tinc el gust de presentar-vos
són les síntesis dels treballs que han estat seleccionats pel
Jurat d’aquesta convocatòria.
Quan l’any 98, vaig presentar per primera vegada
un treball dels meus alumnes a la 2a convocatòria de les
Trobades de Recerca Jove, aleshores era un projecte que s’iniciava,
no em podia imaginar que un dia en seria la responsable.
Els que em coneixeu de fa temps sabeu que l’ensenyament
és la meva passió, la qual comparteixo amb la recerca i
la meva col·laboració amb el Centre d’Estudis Comarcals del
Baix Llobregat. És per això que valoro moltíssim l’esforç que
representa per a l’alumnat i el professorat realitzar, dirigir i
presentar aquests treballs .
El nombre de treballs presentats s’ha incrementat
notablement i això ha fet que també haguéssim d’augmentar
el nombre de membres del Jurat. Han estat nou persones relacionades
amb el món de l’ensenyament i/o vinculades al
CECBLL que, amb la presidència d’Àngels Massip, professora de
la Universitat de Barcelona, han atorgat els premis als sis treballs
guanyadors. La meva enhorabona a tots els nois i noies i
a tot el professorat que veuen reflectit, en part, el resultat del
seu treball amb aquesta publicació i, a més a més, vull expressar
el meu agraïment als membres del Jurat per la rigurositat
i la feina ben feta .
A banda dels premis oficials es van concedir premis
als tutors/es dels treballs guanyadors, un premi de reconeixement
a l’escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera, que el
Jurat va escollir per la seva dedicació, motivació vers l’alumnat
i el seu impuls a la recerca jove al Baix Llobregat, i un premi
PRÒLEG
JOANA LLORDELLA ZAMORA
Responsable de les Trobades de Recerca Jove 2007
de menció extraordinària a la professora Carme Tió pel foment
continuat a la recerca a l’ensenyament .
A l’acte de celebració de les Trobades, van ser-hi
presents el sr. Joan Escué, inspector de la Delegació Territorial
d'Ensenyament Baix Llobregat-Anoia; el sr. Josep Janés, coordinador
d’Educació de la Diputació de Barcelona; el sr. Carles
Riba, president del CECBLL; el sr. Tomàs Sánchez, regidor de
cultura i ensenyament de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat
i el sr. Josep Dolader, regidor de joventut del mateix ajuntament
els quals feren els lliuraments de premis.
Les Trobades d’enguany van anar acompanyades
d’una sessió de tres tallers consistents en la visita a l’arxiu
Parroquial i al teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat, a més
d’un taller de Capoeira. Aquests tallers tenen la finalitat de
donar a conèixer el municipi receptor de les Trobades a
l’alumnat i professorat d’altres indrets de la comarca, a més,
persegueix una millor coneixença entre els assistents.
Encoratjo als diversos centres de la comarca, professorat
i alumnat, a participar a la propera edició i a seguir
treballant com heu fet fins ara, amb noves propostes, amb
il·lusió i amb la seguretat que feu una tasca útil i formidable.
Expresso el meu reconeixement a tots aquells que
han fet possible les Trobades de Recerca Jove 2007, professorat,
alumnat, membres del Jurat i a les institucions, Serveis
Territorials Baix Llobregat i Anoia, Ajuntament d’Olesa de
Montserrat, a la Diputació de Barcelona i al Consell Comarcal
del Baix Llobregat. No voldria oblidar a Anna Argilés i Josep
Padró, els meus antecessors en l’organització de les Trobades
de Recerca Jove per la qualitat de la feina feta.
Finalment, voldria dedicar un agraïment al personal
del CECBLL i el seu president, en Carles Riba, i en especial
a Neus Ribas pel suport que ens han donat.
9

Premi Col·lectiu de Recerca Jove 2007
DESCRIPCIÓ
Les cotorretes de pit gris normalment són de color verd brillant.
El front, les galtes, el coll i el pit, de color gris. Té les parts
del cos de diferents tons de verd. El bec és de color marró clar,
l’iris de l’ull, de color fosc, i les potes són de color grisós. La
cotorreta arriba a fer uns 30 cm, i també pot arribar a pesar
150 g.
En aquesta espècie, els mascles i les femelles s’assemblen
molt, però es distingeixen per la mandíbula superior. La del
mascle és més ampla que la de la femella. A part, també es
pot diferenciar per la mida del cap: el mascle el té més gran
que la femella.
Quan les cotorretes són joves, el color del front és gris verdós.
La cotorreta de pit gris pertany a l’ordre Psitaciformes i a la
família dels Psitàcids. És l’únic membre del gènere Myiopsitta.
En aquesta espècie hi ha quatre subespècies molt semblants
entre elles, que es diferencien per la mida, la forma del bec i
la coloració.
BIOLOGIA
Moltes vegades, les cotorretes de pit gris fan el niu als eucaliptus
o torres elèctriques.
Els nius tenen forma arrodonida i l’entrada amb forma de
túnel. En un niu hi viu més d’una parella. L’època de cria
d’aquests ocells va de març a agost. Ponen una mitjana de 5
LES COTORRETES DE PIT GRIS
A OLESA DE MONTSERRAT
ANA CARLA NIETO LUQUE
MARTA RUZAFA SAFONT
NEUS COMPANYÓ RODOREDA
ESCOLA POVILL (Olesa de Montserrat)
TUTOR: JORDI CERDEIRA I RIBOT
ous. La incubació dura 24 dies i, 35 dies després del naixement,
les cries ja poden volar. Les cotorretes tenen una dieta
molt variada: petites llavors, fruites, flors, insectes, brots de
fulla, verdures... també mengen el pa que la gent els dóna.
Mengen als arbres i a terra. S’adapten al menjar que troben.
Les cotorretes sempre van en grup, tant per menjar com per
viure.
Si estan en captivitat, les cotorretes poden viure entre 25 i 30
anys, però en llibertat només entre 3 i 10 anys, perquè tenen
molt depredadors. Els depredadors de les cotorretes són els
carnívors i les serps. A Catalunya els depredadors principals
són les rates i els falcons peregrins.
DISTRIBUCIÓ
La distribució original de les cotorretes és a l’Amèrica del Sud.
A partir d’aquí, les cotorretes de pit gris s’han estès per altres
zones del món. La gent les compra com a animals de companyia
i això fa que les transportin cap a ciutats de tot el món.
Quan s’escapen o els propietaris les deixen anar perquè se’n
cansen s’estableixen en un lloc nou.
Actualment les cotorretes s’han estès per tot Espanya. La zona
on n’hi ha més és la costa mediterrània, Madrid i les Illes
Canàries.
A Catalunya hi ha entre 1.800 i 2.600 cotorretes; d’aquestes,
de 850 a 1.000 es troben a Barcelona. S’ha comprovat que
cada nou anys la població de cotorretes de pit gris que hi ha a
Barcelona es dobla i que s’està estenent per tot Catalunya.
Trobades de Recerca Jove 2007 (11-14) 11

12
LES COTORRETES DE PIT GRIS A OLESA DE MONTSERRAT
Encara que la cotorreta de pit gris ja tenia poblacions al
Barcelonès i al Baix Llobregat on estava ben establerta, encara
no havia arribat a establir-se a Olesa de Montserrat.
Provinents d’alguna altra població, el juliol del 2005 un grup de
deu exemplars es va començar a veure a Olesa. Al mes d’octubre
van començar a construir nius en un gran arbre d’un jardí
situat davant de la botiga Agrocandi (carrer Margarita Biosca).
Més tard, al desembre del 2005, van desfer els nius i els van
tornar a fer al jardí de la Clota i, de moment, s’han quedat allà.
Com que han de buscar menjar es desplacen per altres llocs i ja
s’han vist pel nucli antic, a l’eixample, a Santa Oliva, a l’estació
dels Ferrocarrils de la Generalitat, al Parc Municipal i a les zones
properes al riu Llobregat (Areny de Vilapou i Areny del Molí).
FRAGMENTS DE L’ENTREVISTA A JOAN CARLES SENAR
Joan Carles Senar és el director del Museu de Zoologia de
Barcelona i ha fet molts estudis sobre les cotorretes de pit gris,
principalment sobre les que viuen a Barcelona.
Com estudies les aus?
Una de les maneres és capturant els individus i marcant-los amb
Les cotorretes de pit gris a Olesa de Montserrat
Trobades de Recerca Jove 2007 (11-14)
medalles i anelles, de manera que les podem individualitzar a
distància i seguir-ne els moviments.
Et desplaces pel món observant i estudiant les cotorres?
No fa falta. A part de les poblacions originàries d’Amèrica del
Sud, una de les poblacions més importants del món és la de
Barcelona, amb quasi 2.000 exemplars. El que ens interessa és
saber l’impacte d’aquesta espècie en zones d’on no n’és originària.
L’extensió de les cotorres de pit gris ha comportat algun
tipus de problema?
Molts. Problemes a l’agricultura (pensa que al 2001 a la zona del
Baix Llobregat varen fer malbé 50.000 tomàquets). Problemes
als arbres en arrancar branquillons per fer-se el niu (pensa que
un niu pot contenir entre 20.000 i 50.000 branquillons).
Problemes al mobiliari urbà, en fer els seus nius en torres d’alta
tensió, etc. Problemes en poder caure aquests nius (pensa que
un niu pot pesar 50 kg i arribar a pesar 100 kg). Problemes de
soroll, etc.
S’hauria de fer alguna cosa per aturar l’expansió de les
cotorres de pit gris?
Evidentment que sí. És una espècie exòtica i totes aquestes
espècies, com la tortuga de florida, el cranc americà, la formiga
argentina, la truita arc iris, etc., causen problemes de tot tipus.
Els problemes que he esmentat abans i el fet que la seva
població creixi de manera exponencial, fan necessari que l’espècie
sigui controlada.
Joan Carles Senar (14 de març de 2006)
FRAGMENTS DE L’ENTREVISTA A JORDI CLAVELL
Jordi Clavell és el president del Grupo de Aves Exóticas (GAE) de
la Sociedad Española de Ornitología (SEO/Birdlife). El GAE és un
grup de treball que s’ha creat per estudiar les introduccions d’aus
i donar a conèixer la problemàtica que poden plantejar.
Com ho feu per estudiar les cotorres?
De les cotorres n’hem estudiat moltes coses, com la taxa de
reproducció, la distribució, com escullen els llocs on fer el niu, les
mides del niu, quantes n’hi ha a Catalunya o a la ciutat de
Barcelona (el lloc on n’hi ha més), l’evolució de la població al
llarg dels anys, les causes de la seva expansió, els danys
causats, etc. [...]
L’expansió de les cotorres de pit gris ha comportat algun
tipus de problema?
[...] cada vegada ocupen nuclis de població més allunyats de les
grans ciutats, i fins i tot ocupen alguns ambients rurals. Si con-

tinuen expandint-se, poden arribar a ser una plaga agrícola de
gran magnitud i amb conseqüències econòmiques molt importants.
[...] A més, sabem d’importants danys sobre la vegetació
dels parcs urbans, on trenquen moltes branques dels arbres per
construir-hi els seus nius enormes [...]
S’hauria de fer alguna cosa per aturar l’expansió de les
cotorres de pit gris?
I tant. Abans que no sigui massa tard. Estem fent gestions per
aconseguir que se’n prohibeixi la importació des de la seva àrea
d’origen. A més, caldrà emprendre campanyes de recaptura per
tal de controlar-ne les poblacions. Malauradament,
l’Administració per ara no percep el problema com a potencialment
greu, i costa convèncer-la que cal actuar amb rapidesa [...].
Jordi Clavell (17 de març de 2006)
CONCLUSIONS
S’estendran les cotorres per Olesa de Montserrat? Per què?
Segons la informació que hem recollit dels llibres, dels articles i
de les entrevistes, hem arribat a la conclusió que les cotorretes
de pit gris es continuaran estenent per Olesa.
Les cotorretes de pit gris a Olesa de Montserrat
Es continuaran estenent perquè, com hem explicat a l’apartat
sobre l’expansió de la cotorreta de pit gris a Catalunya, cada nou
anys duplica la seva població a Barcelona, i a Olesa això també
hauria de passar perquè reuneix les condicions adequades
perquè hi puguin viure: arbres alts, menjar variat i un clima temperat.
Observant per Olesa hem descobert molts llocs on podrien fer
nius en arbres alts. Els llocs més adequats (grans palmeres, pins
o cedres) són al carrer Argelines número 9, al carrer Salvador
Cases número 16, al carrer Josep Oriol número 2, al carrer
Barcelona, pujant a les planes a l’esquerra, al carrer Argelines
número 49, al carrer Margarita Biosca, al pati de l’Escola Povill i
al Parc Municipal d’Olesa (vegeu punts al plànol).
Les cotorres poden trobar el menjar amb facilitat a dins del
poble als jardins, al Parc Municipal, a les places i aprofitar el pa
que la gent llença als coloms. A fora el poble també en poden
trobar a la riba del Llobregat, als horts i a les vinyes.
A més a més, com que als municipis del voltant (principalment
a Abrera) hi crien, algunes cotorretes sempre aniran venint cap
aquí i ajudaran a l’expansió i a l’augment del nombre de cotorres
a Olesa.
Trobades de Recerca Jove 2007 (11-14) 13

14
Podrien comportar algun problema les cotorretes de pit
gris? Quins?
A algunes zones del seu lloc d’origen (per exemple a Xile i a
l’Argentina) la cotorreta de pit gris es considera una plaga per
a l’agricultura.
A Catalunya, com que les cotorretes s’estan estenent fora de
les grans ciutats, cada cop hi ha poblacions més allunyades de
les grans ciutats, i fins i tot ocupen alguns ambients rurals.
Com que a les ciutats no hi ha camps no afectaven als cultius,
però en aquestes poblacions noves sí que hi ha camps i com
que van allà a menjar perjudiquen l’agricultura.
Quan van a menjar a les zones agrícoles poden portar bastants
problemes. Un exemple d’aquests problemes, com ens ha
explicat en Joan Carles Senar, és que l’any 2001, a la zona del
Baix Llobregat, les cotorretes van fer malbé més de 50.000
tomàquets.
També sabem que poden causar danys als parcs urbans, ja
que trenquen moltes branques dels arbres en construir els
seus nius enormes (poden pesar entre 50 i 100 Kg).
Un altre problema és el soroll. Com que sempre criden, el
soroll pot arribar a molestar els veïns, sobretot els que viuen
a prop dels llocs on fan els nius.
Les cotorretes també poden arribar a fer desaparèixer alguna
espècie d’aquí perquè es poden fer la competència a l’hora de
buscar menjar o de triar el lloc on viure. Això, però, encara no
ho sabem del cert perquè les poblacions més grans es troben
en medis urbans, on hi ha poques espècies “naturals”.
Què podem fer-hi?
Per tot el que hem explicat, a Olesa, les cotorretes de pit gris
se seguiran estenent. Quan hi hagi moltes cotorretes
molestaran, causaran danys a l’agricultura i poden arribar a fer
desaparèixer espècies d’aquí.
Per anar bé, les cotorretes s’haurien d’eliminar, per evitar problemes.
Però en un poble com Olesa això és impossible,
perquè als pobles dels voltants també hi ha cotorretes i,
encara que les eliminéssim d’Olesa, en seguirien venint.
Això es podria fer només a nivell de Catalunya o d’Espanya,
perquè s’eliminarien la major part de cotorres i costaria que
s’hi tornessin a instal·lar.
Mentrestant, si volem que no hi hagi tantes cotorres a Olesa,
podem mirar que no criïn tant impedint que construeixin els
nius.
Les cotorretes de pit gris a Olesa de Montserrat
Trobades de Recerca Jove 2007 (11-14)
No podem eliminar-les d’Olesa, però podem fer un seguiment
de la població de cotorretes per saber com augmenta i esbrinar
si és perquè crien a Olesa o perquè vénen de fora. Per fer
el seguiment s’hauria de fer cada any un cens i vigilar el nombre
de nius que estiguessin repartits per Olesa.
AGRAÏMENTS
Volem donar les gràcies a en Joan Carles Senar i a en Jordi
Clavell per contestar les entrevistes i per donar-nos informació
sobre articles de la cotorreta de pit gris. I a la Gemma Sánchez
per ajudar-nos amb l’ortografia.
BIBLIOGRAFIA
DOMÈNECH, Jordi; CARRILLO, José; SENAR, Joan Carles.
Population size of the Monk Parakeet Myiopsitta monachus in
Catalonia. Revista Catalana d’Ornitologia 20, 2003.
DOMÈNECH, Jordi; SENAR, Joan Carles. “Cotorreta de pit gris”, a
Atlas del ocells nidificants a Catalunya, 1999-2002. Barcelona:
Linx, 2004.
DOMÈNECH, Jordi; SENAR, Joan Carles. Cens de la cotorra de pit
gris i de la cotorra de Kramer a Catalunya. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament
de Barcelona, 2003.
CERDEIRA, Jordi. Ocells a Olesa de Montserrat.
http://www.xtec.es/~jcerdeir/ornitoweb/cotorres.htm, 2005.
Grupo de Aves Exóticas, SEO/Birdlife
http://www.seo.org/programa_intro.cfm?idPrograma=17&CF
ID=5400337&CFTOKEN=86356007
La Cotorra Argentina, Grupo de Aves Exóticas, SEO/Birdlife
http://www.seo.org/media/docs/F_Myiopsitta_monachus.html
La Cotorra Argentina o Cata
http://www.animalls.net/ARTIC179.HTML#CRIA
La Cotorra Argentina o Cata (Myopsitta monachus)
http://users.servicios.retecal.es/isidrogg/cata.htm
TALA, Charif; GUZMÁN, Patricio; GONZÁLEZ, Sandra. Cotorra
argentina (Myiopsitta monachus) convidado de piedra en
nuestras ciudades y un invasor potencial, aunque real, de sectores
agrícolas
http://boletindeproren.sag.gob.cl/dic_feb2005/cotorra_ar
gentina.pd

Premi Col·lectiu de Recerca Jove 2007
RESUM
26 ANYS DE FOCS FORESTALS
A ESPARREGUERA
En aquest treball s’ha estudiat la dinàmica de combustible
en àrees amb un bosc inicial mixt de pi blanc i alzina, a partir
d’una cronoseqüència de tres incendis d’1, 10 i 26 anys
a Esparreguera. De cada parcel·la s’ha estudiat la càrrega de
combustible, la diversitat vegetal i el grau de recobriment i
sociabilitat, així com la producció primària. S’ha observat
com la taxa d’acumulació de combustible és més elevada
en els períodes inicials de la successió i s’atenua en els
períodes posteriors, i també la biomassa foliar.
INTRODUCCIÓ
A l’hora de decidir el tema del nostre treball de recerca vam
voler aprofundir en la problemàtica dels incendis forestals.
En particular volíem treballar sobre l’evolució de les zones
cremades segons l’antiguitat de l’incendi i analitzar al
mateix temps la biomassa vegetal que es regenerava.
Inicialment les hipòtesis van ser:
● La repetició d’incendis pot afectar negativament
la successió de l’ecosistema.
● Les àrees que pateixen més incendis tendeixen a
produir una biomassa combustible més gran (per tant el risc
d’incendi també es multiplica)
Es van seleccionar tres parcel·les de 100m2, amb un biòtop
similar i afectades per diferents incendis: Can Comelles
(2005), Petrecó (1994) i Puig (1980).
ARNAU AMORÓS
DAVID COBERTERA VÁZQUEZ
IES EL CASTELL(Esparreguera)
TUTORA: YOLANDA EITO NAVASAL
MATERIAL I MÈTODES
Treball de camp
● Per a cada àrea d’incendi estudiat s’ha definit
aleatòriament un quadrat de 10m x 10m. En total 300m 2 .
● A cada parcel·la s’ha fet un estudi de tipus de
vegetació (espècies i abundància), diàmetre d’arbres,
alçàries, recobriment i sociabilitat de cada espècie, i transsectes
N-S. Aquestes dades són als apartats 6 a 8 de Dades
de l’estació.
● Als quadrats definits s’ha dut a terme un
mostreig destructiu. S’ha tallat arran de sòl tota la fitomassa
i s’ha separat per espècies. Posteriorment, s’ha pesat la
biomassa aèria de cada quadrat amb un dinamòmetre,
obtenint-ne el pes fresc (PF).
● Per tal de calcular la producció primària de cada
parcel·la, s’ha repetit el mostreig destructiu als 35 dies, anotant
el pes fresc total.
Treball de laboratori
● En fresc, se separa per cada alíquota el material
viu del mort. De la part viva se’n separen les fulles de les
tiges i branques. Les tiges i branques es distribueixen en
diferents fraccions segons el diàmetre: øø

16
l’estufa (105ºC durant 24 h.) i es pesa en estabilitzar-se el
pes (pes sec).
● Es calcula també el contingut hídric per a cada
espècie (en percentatge).
● Després, i a partir dels resultats anteriors, s’estudia
i calcula:
• Comparativa de les càrregues de combustible (a
partir del pes sec/ha)
• Càrrega combustible per estrats i fraccions(kg/ha)
• Índex d’abundància i sociabilitat per estació
• Producció vegetal per estació i índex de diversitat
RESULTATS I DISCUSSIÓ
Pel que fa a les hipòtesis plantejades a l’inici del treball,
podem concloure que:
La repetició d’incendis afecta negativament la successió de
l’ecosistema sempre i quan es donin també condicions
extremes(incendis seguits de pluges torrencials, tales...). Les
nostres àrees d’estudi, malgrat el que pensàvem inicialment
i al retorn de foc en algunes zones (Petrecó),es troben en
diferents etapes de l’autosuccessió típica mediterrània, i els
índex analitzats així ho confirmen (càrrega de combustible,
producció i diversitat vegetal).És a dir, encara poden arribar
al tipus de vegetació inicial.
Les àrees que pateixen més incendis tendeixen a produir
una biomassa combustible més gran (per tant el risc d’incendi
també es multiplica). En realitzar l’anàlisi de la càrrega
de combustible generada, els valors més alts són també
els de la zona del Petrecó (12.668 k/ha enfront dels 7.540
k/ha del Puig), i les espècies característiques presents en
aquest matollar corresponen a espècies resistents al foc,
però també d’alta inflamabilitat. L’augment espectacular de
la massa d’aquest matollar indica una forta competència pel
sol i l’aigua, on les espècies dominants eren el llentiscle i el
romaní.
D’altra banda els objectius marcats paral·lelament s’han
assolit satisfactòriament: hem conegut i aplicat la metodologia
de treball de camp indicada en aquest tipus de treballs
forestals, hem realitzat els índexs florístics necessaris que
ens han permès conèixer les espècies més representatives
de les zones estudiades, i hem estudiat sobre el terreny les
diferents etapes de la dinàmica successional.
26 anys de focs forestals a Esparreguera
BIBLIOGRAFIA
Trobades de Recerca Jove 2007 (15-18)
BOLÒS, O. [i altres] (1993). Flora manual dels Països
Catalans. Barcelona: ECSA, 84-7306-400-3.
JUNYENT, M. (1989). Treball de camp: Elements d’ecologia.
Barcelona: Departament d’Ensenyament, Raima, 44.811-90.
MARGALEF, R.(1982). Ecologia. Omega, 84-282-0405-5.
PLA FERRER, E; RODÀ, F. (1999). Aproximació a la dinàmica
successional de combustible en brolles mediterrànies. Orsis:
Organismes i Sistemes, n. 14.
STRACHAN (2005). Genètica humana. Aula Magna. 97-
01051351.
TERRADES, J (2001). Ecologia del foc. Barcelona: Proa.
CREAF. CENTRE DE RECERCA ECOLÒGICA I APLICACIONS FORE-
STALS. UAB. http://www.creaf.uab.es/
ESTADÍSTIQUES D’INCENDIS. Generalitat de Catalunya.
Darrera actualització 25 set. 2006. Consultat 12 des. 2006.
Disponible a:
http://www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incen
dis/bdd_estadistiques.jsp
ECOLOGIA: CONCEPTES BÀSICS. UB. NARCÍS PRAT. Consultat
set. 2006. Disponible a:
http://www.ub.es/ecologiaimediambient/index.htm
TAULES I GRÀFICS

26 anys de focs forestals a Esparreguera
Trobades de Recerca Jove 2007 (15-18) 17

18
26 anys de focs forestals a Esparreguera
Trobades de Recerca Jove 2007 (15-18)

Premi Col·lectiu de Recerca Jove 2007
INTRODUCCIÓ
CIUTADANIA D’ESPARREGUERA:
DIVERSITAT, GÈNERE I TREBALL
Aquest treball tracta sobre la ciutadania d’Esparreguera.
Hem volgut fer una recerca sobre com són les persones,
tant pel que fa a la identitat, com a la seva relació amb el
món laboral. També hem volgut conèixer si hi ha diferències
de comportament de gènere.
Hem fet un treball de camp utilitzant 200 enquestes, amb
35 variables, passades de forma aleatòria sobre una
població de 21.159 habitants. Fent-ho així, s’estima un
marge d’error en les conclusions de ± 8%. A partir de
l’anàlisi dels resultats hem obtingut una descripció de les
persones i també la possible relació de dependència entre
diferents variables. Aquest treball forma part del Projecte
Comenius 2005-2008: Orientació Professional. Per la igualtat
d’oportunitats, que es desenvolupa a l’IES El Castell
d’Esparreguera amb centres d’Itàlia, Romania i Grècia.
OBJECTIUS
Els objectius de la nostra recerca han estat els següents:
1. Elaborar un treball de camp seguint un procediment
científic.
2. Establir un mètode que ens permeti obtenir una
mostra re-presentativa de la població d’Esparreguera.
3. Fer un estudi sobre la diversitat de la ciutadania
d’Esparre-guera diferenciant-la per barris.
4. Estudiar les característiques de les persones que
viuen a Esparreguera i veure les possibles diferències
de gènere.
5. Aproximar-nos al món laboral d’Esparreguera a
partir de la realitat laboral de les persones.
DAVID CASTILLO GARCIA
ÀLEX TREBEJO BARBA
IES EL CASTELL(Esparreguera)
TUTORA: MARIA COROMINAS
6. Finalment, estudiar les possibles relacions que hi
poden haver entre les variables estudiades
METODOLOGIA
Primer es va treballar en el disseny previ del treball: definició
d’objectius, elaboració del qüestionari, enquesta pilot,
selecció de la mostra, definició dels punts d’inici, itineraris,
fulls de ruta i documents addicionals, i es va començar el
treball de camp.
Per determinar la mida de la mostra vam fer ús de la taula
estadística d’Arkin i Colton. D’acord amb la taula vam decidir
treballar amb una mostra de 200 persones i, per tant, amb
un marge d’error aproximat de +/-8%. El resultat de la distribució
de les enquestes per barris, d’acord amb el padró,
el mostrem en el quadre següent:
Trobades de Recerca Jove 2007 (19-22) 19

20
De manera paral·lela es van consultar algunes fonts d’informació
locals i es va aprofundir en el coneixement teòric del
treball estadístic. Durant el primer trimestre d’aquest curs
vam processar tota la informació recollida i vam elaborar el
dossier que recull el desenvolupament del treball i les conclusions.
El procés seguit es presenta de manera esquemàtica
en el quadre següent:
CONCLUSIONS
Població jove. Constant creixement del padró. Majoria
de castellanoparlants.
Volem destacar, pel que fa a les hipòtesis confirmades, el
fet que Esparreguera és una població jove. En alguns barris
com el Castell i La Plana hi ha una gran concentració de persones
menors de 40 anys.
Usos lingüístics a Esparreguera
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
37%
61%
Català Castellà Altres
Ciutadania d’Esparreguera: diversitat, gènere i treball
2%
És una vila en constant creixement: mentre fèiem el treball,
hem vist canvis importants en els nombres del padró. Hem
trobat que un 25% de la població fa menys de 10 anys que
resideix a Esparreguera. També, que a tots els barris hi ha una
majoria de castellanoparlants amb l’excepció del nucli urbà.
Però, a nivell matemàtic hem vist que les variables temps
de residència al poble i ús del català tenen una correlació
molt alta. És d’esperar un canvi de tendència.
Similituds i diferències entre barris. El Nucli Urbà és
representatiu del poble.
Hem pogut observar moltes semblances entre els barris d’El
Castell i Can Comelles, és a dir, els barris més nous del
poble. Aquests són els dos barris on la gent té l’estatus
social més alt i, en general, millor qualitat de vida. Les mitjanes
dels ingressos són, amb La Plana, les més altes. Els
habitatges de més superfície, el treball de major qualificació,
amb progrés personal, més fills per família, més for-
Trobades de Recerca Jove 2007 (19-22)
Temps a Esparreguera i l’ús del català sense el barri del Castell
anys
40
30
20
10
y = 0,4568x + 10,446
R 2 = 0,8739
0
0 20 40 60
%

mació de les persones, els fills amb estudis universitaris i
amb una satisfacció gran dins de la seva empresa. En canvi,
el Barri Font és un barri més humil, les persones tenen, en
general, menys estudis, el lloc de treball amb menys qualificació,
en empreses més petites i els sous més baixos. I és
on hi ha més diferències salarials de gènere. Ens hem adonat,
però, que en general, les persones del Barri Font estan
més satisfetes amb el seu sou, amb les condicions laborals
i amb el seu progrés que aquests barris que sembla que
tenen un nivell de vida més alt. Una altra similitud que cal
destacar és la que hem trobat entre el nucli urbà i el global
de tot el poble. En moltes variables els resultats han sortit
molt semblants. Això ens demostra que en el Barri Centre hi
ha una mica de tot i que ja és una mostra representativa de
la població. Creiem que si haguéssim fet el treball només en
aquest sector hauríem arribat a les mateixes conclusions
generals.
Diferències de gènere.
La hipòtesi inicial ha resultat errònia: pensàvem que als barris
amb menys recursos, el nombre d’hores de dedicació a la
llar seria molt superior als altres barris, però ens hem adonat
que no. Sembla que no importa l’estatus social, ni els ingressos,
que en el poble les formes de vida no són tan diferents
i que la dedicació a les ocupacions de llar i família és semblant
a tots els barris. Ara bé, sí que hem confirmat grans
diferències de gènere en el temps de dedicació a la llar. A
quasi tots els barris, els pares veuen millor el futur de les
filles que el dels fills. Des del seu punt de vista, avui dia la
dona cada vegada té més oportunitats. Tot i això, hem trobat
que segueix havent-hi una gran diferència salarial entre
gèneres: l’home ingressa pel seu treball, de mitjana, un
67,7% més que la dona. Creiem que aquest valor és més
baix, ja que no hem considerat les jornades a temps parcial
que, segurament, són més freqüents entre les dones.
2000
1500
1000
500
0
Ciutadania d’Esparreguera: diversitat, gènere i treball
El Mas d’en Gall: Futur imprevisible.
Aquest barri, a la llarga pot esdevenir en un barri marginal, ja
que està molt allunyat del centre del poble. Pensem que
aquest no és el problema en si, ja que creiem que el que
necessita aquest sector són uns serveis mínims, com pot ser
una escola, un transport públic regular, un ambulatori... Si
aquests serveis mínims no hi són, és quan sorgeix el problema
de marginació, ja que la gent amb més recursos canvia de
barri, i la gent amb menys es va quedant. Podem observar, als
resultats del treball, que aquí és on es troba la gent amb
menys ingressos, les cases més senzilles d’autoconstrucció
(més barates per no haver-hi serveis), la població itinerant (el
42% hi porta menys de 10 anys), el 91% de les persones
castellanoparlants, treball inestable, poca formació... El futur
del barri depèn de la solució a aquests problemes.
Confirmació de resultats.
La coincidència amb alguns resultats publicats pel IDESCAT o
a la premsa ha estat un dels fets que més ens ha sorprès i
ens ha confirmat la qualitat del nostre sistema de mostreig.
En la realització d’aquest treball hem après, sobretot, una
metodologia de recerca, molt sobre el món de l’estadística i
també hem conegut la vila d’Esparreguera, els seus barris i
la tipologia de les persones que hi viuen. Hem parlat amb
la gent.
BIBLIOGRAFIA
Sous personals (€) (diferència de gèn
Barri Font La Plana El Castell Can Comelles
Llibres
AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA (1999). La dinàmica d’un
poble: 20 anys d’Ajuntaments democràtics 1979–1999.
Edició Commemorativa. Esparreguera: Ajuntament.
COLERA, J. i altres (2002). Matemàtiques 1. Batxillerat,
C.V, C.S. i El
M.G.
Can Rial Nucli Urbà
D 550 1350 850 850 725 1688 750
H 1216 1294 1586 1590 1140 1613 1311
Trobades de Recerca Jove 2007 (19-22) 21

22
Modalitat Ciències de la Naturalesa i de la Salut. TECNOLO-
GIA. Barcelona: Barcanova.
DIVERSOS AUTORS (2002). Matemàtiques I. Batxillerat.
Barcelona: Edebé.
PULIDO SAN ROMÁN, Antonio (1972). Estadística y técnicas
de investigación social. Barcelona: Anaya.
VIZMANOS, J. R. i altres. Estadística. Batxillerat. Barcelona:
Cruïlla.
VIZMANOS, J. R. i altres. Matemàtiques 3. 2n Cicle d’ESO.
Barcelona: Cruïlla.
Pàgines web
Institut d’estadística de Catalunya(http://www.idescat.com)
Instituto nacional de estadística (http://www.ine.es)
http://www.viamichelin.com
Ciutadania d’Esparreguera: diversitat, gènere i treball
Trobades de Recerca Jove 2007 (19-22)
http://pieraedicions.com/esparreguera.html
Diaris
EL PAÍS (31 de desembre del 2005). Edició Catalunya.
EL PAÍS (21 de desembre del 2005). Edició Catalunya.
EL PERIÓDICO (30 de juny del 2005). Edició catalana.
EL PAÍS (19 de desembre del 2005). Edició Catalunya.
Altres
Encuesta de condiciones de vida. Metodología. Madrid:
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA, 2005.
Estadística y técnicas de investigación social. Barcelona:
UAB.
Estadística bàsica territorial (2005). Municipis. Esparreguera.
Comarca: Baix Llobregat. IDESCAT.

Premi Individual de Recerca Jove 2007
EL TREBALL
Un treball de recerca tipològic sobre les cases de pagès d’un
territori és una tasca complexa i prou difícil, si tenim en
compte que es tracta d’inventariar diversos aspectes de caire
físic i historicoculturals, d’una manera directa, metòdica i al
màxim d’empírica possible de tots els elements que
responguin als paràmetres que defineixen el terme masia. El
treball s’ha anat desenvolupant al llarg d’uns quants mesos
per diferents zones del poble i, sempre que ha estat possible,
tenint contacte directe amb els seus habitants o propietaris
per sol·licitar-ne l’autorització tant per poder documentar, com
per poder extreure’n dades orals directes, que han ajudat a
entendre els edificis que teníem davant.
És, per tant, una primera obligació inexcusable poder agrair la
seva col·laboració a totes les persones que ens han ajudat a
fer el treball, sobretot els habitants de les cases, fossin
propietaris, parcers o llogaters, ja que sense la seva hospitalitat
i ajuda el treball no hauria estat possible. Dir-ne la llista
seria massa llarg i podríem caure en errors o bé omissions
involuntàries. Per tant, vagin per endavant les gràcies a tots
ells per la seva atenció i col·laboració. D’altra banda voldria
també reconèixer la tasca dels qui m’han donat suport o bé
orientacions: amics i companys, professors i familiars. A
tothom voldria expressar el meu agraïment, encara que el
meu agraïment més sincer és per als meus pares a qui correspon
una gran part de la feina realitzada en aquest treball.
OBJECTIUS I CONTINGUT DEL TREBALL
LES MASIES I CASES DE PAGÈS DE
TORRELLES DE LLOBREGAT.
ESTUDI TIPOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC
L’objectiu principal del treball ha estat intentar comprendre
MARTÍ PUIG
IES FREDERIC MOMPOU (Sant Vicenç dels Horts)
TUTORA: SÍLVIA CAÑELLAS
com són, a nivell de tipologia arquitectònica, les masies de
Torrelles de Llobregat. Per tal d’aconseguir-ho ha calgut fer
una intensa tasca de recerca i catalogació completa de les
masies i cases de pagès del territori que comprèn el seu
terme municipal. Un cop fet això (que es troba recollit en el
que hem anomenat Annex 1 i Annex 2) la intenció ha estat
mirar d’establir uns paràmetres que ens permetessin dir quin
és el model arquitectònic preponderant que trobem en les
masies de Torrelles, i que ens permeti definir-les com a tals.
Hem volgut, a més, situar-les en el seu context històric, a partir
de les poques dades amb què comptàvem, per tal d’entendre
per què van ser edificades al lloc on es van construir,
quins elements arquitectònics es van emprar, quina ha estat
la seva funció a nivell econòmic i social durant els segles en
què es construïren i es van utilitzar, tot reflectit en un tipus
d’arquitectura i estructures concretes.
Pel que fa al vocabulari, hem volgut utilitzar, en la mesura
que ha estat possible, els termes emprats en el llenguatge
tradicional del poble i de la construcció popular amb l’objectiu
de preservar-lo i fer-ne difusió, ja que és el reflex de la
tradició.
Les parts que integren el treball són les següents:
● El cos del treball, amb una agrupació de totes les
dades extretes de les fitxes de les masies, tot sintetitzant els
aspectes comuns que n’hem observat, així com una petita
localització i contextualització del poble de Torrelles en diferents
aspectes relacionats amb el tema, on trobem diversos
elements de documentació gràfica d’interès per a l’estudi.
● Dos annexos, part principal de l’estudi, on es
Trobades de Recerca Jove 2007 (23-26) 23

24
recullen les diferents dades de l’objecte de la recerca, amb la
catalogació de les masies per mitjà d’unes fitxes.
● Un petit “vocabulari específic” dels mots utilitzats
en el treball.
El cos del treball inclou el següent:
l’estudi.
Les masies i cases de pagès de Torrelles de Llobregat. Estudi tipològic i arquitectònic
● Una introducció explicant els diferents aspectes de
● Una localització del territori i paisatges del municipi
complementada amb dades d’interès per al tema.
● La delimitació de les àrees i masos que són
objecte de l’estudi.
● Una definició del terme “masia” a Torrelles, tal
com ho hem entès després de visitar-les, documentar-les i
analitzar-les, tot comparant-la amb la visió que en donen
diversos autors i estudiosos del tema.
● Diverses dades extretes de l’estudi que va fer Don
Francisco de Zamora l’any 1789, que ens han semblat interessants
per al treball.
● Una síntesi de totes les dades recollides, sobretot
dels annexos que és on hi ha recollida la part més important
quant a la labor realitzada.
● I finalment unes conclusions a nivell personal
sobre el treball.
A més hi ha tres annexos on es recull tot el treball de camp
realitzat:
L’annex 1 està integrat per les fitxes de totes les masies
estudiades, dividides en les diferents zones de treball.
L’annex 2 tracta dels ravals del poble i explica quina relació
i semblança podem establir entre els edificis que els integren
i les masies.
L’annex 3 recull diversos textos que ens han servit per a fer
el treball.
UNA MICA D’HISTÒRIA DEL POBLE I DE LES SEVES MASIES
Torrelles de Llobregat apareix documentat per primera vegada al
segle X. No podem parlar d’un poble en la concepció actual, sinó
Trobades de Recerca Jove 2007 (23-26)
que formava una quadra dins el terme del Castell de Cervelló. El
municipi formà part de la jurisdicció comtal de Barcelona fins
al segle XII, quan passà a formar part de la Corona d’Aragó.
Un segle després, apareixen les primeres masies documentades
a Torrelles. Al segle XIV, Torrelles pertanyia a la vegueria
de Barcelona. És a principis d’aquest segle (any 1305) que
trobem esmentat, per primera vegada, el cognom Torrelles.
Trobem esmentats alguns masos durant aquest període,
encara que són pocs.
Durant el segle XIV i XV s’estén el sistema del contracte
emfitèutic que permetia als senyors ocupar les seves terres
amb la construcció de masos administrats pels pagesos contractats.
A final del segle XV hi ha una davallada important de
la població, fenòmens que no sabem com van influir o modificar
els diefernts assentament humans del terme.
Torrelles era un municipi molt poc poblat, amb nuclis habitats
diseminats. La seva economia era de base agrària i d’autosuficiència.
Hi predominaven els camps de cereals i la vinya.
Pel que fa a les masies, podem dir que, a partir del segle XVI,
s’extingí la presència d’esclaus en algunes masies, herència
de l’època medieval. Alhora hi ha una baixada demogràfica
important fins al segle XVII. És per aquest motiu que la construcció
de masies es veu frenada. A partir de l’any 1600
trobem la construcció d’algunes masies. I a partir de la centralització
de l’Estat espanyol per part de Felip V, hi ha un gran
auge pel que fa a l’edificació de masies, possiblement per
l’estabilitat i pau establertes al país.
A principi del segle XIX, a Catalunya i a la resta d’Espanya hi
pervivia encara el sistema de l’antic règim. Malgrat tot, el sistema
econòmic i agrari català va afavorir el creixement de la
seva economia per sobre de l’espanyola, ja que gràcies al
comerç i les manufactures les classes socials no privilegiades
s’enriquiren de manera espectacular. El comerç de vi i d’aiguardent,
sobretot amb França, provocà una tendència al
monocultiu de conreus vitivinícoles en el camp català. A
Torrelles veiem que aquest fet va estretament lligat amb la
construcció de masies, l’arrabassament de boscos i la conseqüent
construcció de marges per fer feixes que permetessin
la plantació de nous camps de conreu. En el segle XVIII, però
sobretot en el XIX, hi hagué una gran construcció de masies i
ravals, tots ells per l’explotació de les vinyes que anaren prenent
terreny fins a l’epidèmia de la fil·loxera, en què s’observa
una davallada important a nivell agrícola. Les vinyes foren
o bé abandonades o bé replantades per cirerers, que avui
ocupen la majoria de conreus del poble. Al segle XX, la
població va començar a augmentar considerablement i
s’aturà la cons-trucció de masies.
Actualment Torrelles és un poble de dimensions mitjanes on

Les masies i cases de pagès de Torrelles de Llobregat. Estudi tipològic i arquitectònic
encara avui podem trobar diversos camps de conreu, que
malgrat tot, a poc a poc van desapareixent per donar pas a
les necessitats dels veïns del poble i que, desgraciadament,
són substituïts pel ciment.
ACABADA LA RECERCA
Creiem que s’ha aconseguit fer una catalogació prou completa
de les masies de Torrelles. Totes les dades i informacions
que hem anat recollint les hem posat en relació per
intentar sintetitzar les seves característiques bàsiques i per
determinar el model constructiu i tipològic que trobem en la
gran majoria d’elles. A continuació ho mostrem:
La masia de Torrelles
Un dels objectius que ens havíem marcat era poder fer una
definició de masia dins l’àmbit de Torrelles. Un cop vistes i
analitzades les masies que vam decidir treballar, podem dir
que, a Torrelles, una masia s’entén i es pot definir com:
- una edificació de caire popular, més aviat modesta i
adaptada al seu entorn, d’antiguitat considerable, més
o menys aïllada en el seu origen, que fou alhora el centre
d’una cèl·lula de producció agropecuària autosuficient.
Observem també que les masies són uns nuclis que han
tingut una gran importància en el transcurs de la història del
poble i de la seva evolució, ja que corresponen al sistema
d’ocupació i explotació del te-rritori delimitat per les valls
excavades per les rieres i torrents de la conca de la Riera de
Torrelles.
Evolució en la construcció
Ens adonem que hi ha una evolució progressiva pel que fa
a la seva construcció des dels orígens reculats de les més
importants, a l’edat mitjana, fins al segle XVIII i XIX, en què
se n’accelera l’edificació, ja sigui de manera aïllada o en
construccions properes i organitzades a mode de nuclis o
veïnats (els ravals).
A partir del segle XX comença a canviar la seva funció i utilitat.
Algunes d’elles donen pas a habitatges amb idea de
xalets o segona residència. D’altres, ja a la segona meitat
del segle, venen els seus terrenys perquè es reparcel·lin i
s’hi edifiqui, i adapten la vella construcció a les noves necessitats
de la població (restaurants, cases de colònies, residències
de la tercera edat...). Finalment, n’hi ha algunes que
són deshabitades i abandonades, i que acaben voluntàriament
per part dels seus propietaris, o simplement pel pas
del temps, sent runes i perdent-se en l’oblit engolides per la
vegetació.
Localització
La masia la trobem, normalment, ben a prop d’una riera,
fet que ens mostra la gran importància que tenia l’aigua en
la vida al camp i la integració al medi d’aquests petits
nuclis de població. En general es localitzen en els indrets
més planers o bé en vessants suaus que faci-litaven el treball
de conreu. Les masies que trobem edificades a la
carena, que són poques (Can Pi, Can Bruguera, Can
Claver...), tenen una gran perspectiva i domini visual de les
valls del poble.
Normalment totes es troben o es trobaven envoltades de
terrenys agrícoles, més o menys planers, encara que també
hi devia haver pastures ja que, en les entrevistes de les visites,
els seus habitants ens han explicat que, sovint, els corrals
eren edificats per albergar els ramats que feien la
transhumància per tot el territori català durant els segles
XVII i XVIII.
L’arquitectura funcional
Totes elles responen a una arquitectura funcional, és a dir,
els elements que les integren hi són amb un fi determinat.
Valguin com a exemples:
● Normalment s’edifiquen orientades al sud per
aprofitar al màxim les hores de sol per escalfar la casa a
l’hivern i per a la il·luminació, alhora que tenen parets prou
gruixudes perquè es conservin fresques a l’estiu. A la façana
nord molts cops les finestres són inexistents o són de dimensions
molt reduïdes. Les obertures de golfes i solanes sempre
solen estar orientades cap als punts cardinals més càlids.
● Totes elles estan pintades amb colors freds
(gairebé sempre blanc) per la mateixa raó.
● La fusta emprada és de procedència local i
sense gaire treball de preparació. En general, els materials
uti-litzats en la seva construcció solen ser materials de
l’entorn immediat, materials que es troben pels voltants
possiblement de la pròpia finca, que, per exemple, podia
comptar amb un o diversos forns d’obra (maons, rajols,
teules...).
● Moltes aprofiten l’aigua de pluja que és conduïda
des de les teulades fins a cisternes.
● Pel que fa a acabats funcionals (teules i paviment)
s’utilitza sempre l’argila cuita; no trobem mai pedra o
fusta en aquests apartats.
● Les decoracions que s’hi solen trobar són arrebossats
en gairebé totes les cases, rellotges de sol a la
majoria i excepcionalment, esgrafiats (a Can Nicolau i al
Mas Segarra).
● Totes tenen una porta principal d’accés, sovint de
dimensions consi-derables, ja que hi havien de fer passar
les bótes de vi que tenien unes mides estandarditzades, i
amb una petita escala o graó.
Trobades de Recerca Jove 2007 (23-26) 25

26
Les masies i cases de pagès de Torrelles de Llobregat. Estudi tipològic i arquitectònic
L’arquitectura orgànica
La forma de la planta sol ser quadrangular. Malgrat això, ens
trobem davant d’una arquitectura orgànica, és a dir, que les
cases s’adapten a les necessitats que es troben i van creixent
des del nucli primigeni per mitjà de cossos afegits, ampliacions...
Gairebé mai no s’enderroquen els cossos antics per
fer-los de nou, sinó que inclouen les parets i habitacions
antigues en la nova estructura. Aquesta característica fa que,
malgrat que la majoria sorgeixen del model esmentat anteriorment,
totes siguin obres originals i ben diferents, amb
solucions probablement ben resoltes per a les funcions,
necessitats i possibilitats de cadascuna de les cases.
Dimensions
La majoria eren de dimensions mitjanes (llevat d’algunes,
com Can Coll, Can Güell, el Mas Segarra...) i estaven formades
per entre dues i quatre crugies internes amb teulada
a dues vessants amb ràfecs curts en tots els casos.
Decoració i obertures
Acostumen a estar molt poc decorades en totes les façanes,
encara que la façana principal és de totes la que presenta,
si n’hi ha, elements ornamentals, ja sigui pels ràfecs, la
simetria entre portes i finestres, els rellotges de sol, etc.
Trobem una gran varietat de ràfecs; la majoria de rajol.
Les obertures que hi veiem solen ser finestres, encara que
també hi ha petits balcons, a partir del segle XVIII i, sobretot,
XIX , i algunes portes secundàries. Per a fer-les s’acostuma a
utilitzar, en ordre d’importància, la llinda plana, seguida dels
arcs rebaixats o escarsers i, finalment, l’arc de mig punt. No
hem trobat cap finestra que no tingui aquesta tipologia.
No solen tenir, com hem dit, gaires obertures en les façanes
nord, que és on se solen trobar els cellers, trulls i espais d’utilitats
similars per a l’elaboració i una bona conservació del
vi, l’oli o altres.
Trobades de Recerca Jove 2007 (23-26)
Distribució interior
A la planta baixa hi trobem sempre la cuina, els cellers, menjadors,
quadres, corrals... En canvi, al pis hi trobem molts cops
una sala central amb habitacions distribuïdes al seu voltant.
Això és degut al fet que la planta baixa era on es desenvolupava
l’activitat diürna i, per tant, era més freda. El pis en canvi
aprofitava sovint la calor corporal dels animals que dormien a
sota per escalfar-se.
La majoria de masies no tenen golfes. Les que en tenen, que
solen ser les més importants, les utilitzaven per a guardar-hi
gra perquè s’assequés i mantenir-lo ben allunyat de plagues
que podrien malmetre la collita. Acostumen a estar ventilades
amb finestres obertes a les façanes de llevant, de migdia o
de ponent.
Sistemes de suport
A les masies on hem pogut accedir als interiors, hi hem
observat que en la majoria de casos ens trobem davant
d’una arquitectura arquitravada, realitzada amb bigam de
fusta amb llates amb revoltons o rajols. Algunes masies,
però, normalment de les més importants i grans, tenen
estructures cobertes amb volta escarsera del tipus anomenat
“a la catalana”.
Distribució del territori en relació amb les masies
El territori presenta, d’antic, una parcel·lació que reparteix tota
la terra entre les diferents masies; no existien, almenys en les
èpoques de les quals tenim documentació, terres comunals.
Relacions de les propietats i tasques productives
Algunes de les masies foren masoveries o parceries subsidiàries
de les cases més riques i importants, que comptaven
amb més terres i tenien necessitat de pagesos que les
menessin. La utilització del sol és per a tres usos bàsics: el
més important és l’agricultura, seguida de l’explotació forestal
i, finalment, l’ús ramader.

Premi Individual de Recerca Jove 2007
HIPÒTESI
El motiu pel qual vaig voler fer aquest treball era per
demostrar la meva hipòtesi: que el llenguatge que utilitzem
els joves d’avui dia és un argot.
OBJECTIUS
Després de començar la recerca del meu treball vaig haver de
canviar l’objectiu que tenia fixat des d’un principi ja que el llenguatge
que usem el jovent no és pas cap argot. Així doncs, el
meu objectiu era mostrar que el llenguatge dels joves és diferent
no només en la forma oral sinó també a l’hora d’escriure’l,
ja sigui en xats o en missatges de mòbil.
PROCÉS
La primera tasca a realitzar va ser elaborar un índex per desenvolupar,
ja que el tema del treball era molt extens i s’havia d’acotar.
En segon lloc es va fer una presentació més teòrica per
mostrar que el llenguatge que parlem els joves és un registre
informal, concretament, el col·loquial. En tercer lloc es va analitzar
com és el llenguatge dels estudiants de l’Institut El Cairat
mitjançant enquestes. Posteriorment vaig centrar-me en el
llenguatge escrit per saber com escrivien un model de frases,
per veure si farien elisions vocàliques, crearien paraules noves,
farien abreviacions o bé faltes ortogràfiques. Per acabar, vaig
fer un recull de frases i paraules habituals, ja siguin manlleus
d’altres llengües, neologismes, paraules derivades,
polisèmies...
XLEM M L PNYA
EL LLENGUATGE DELS JOVES
ALBA TAULÉ
IES EL CAIRAT (Esparreguera)
TUTORA: HELENA PADROSA
CONCLUSIONS
Les conclusions que vaig treure després de realitzar el treball
van ser que els joves, tot i parlar en català, utilitzen manlleus
o bé calcs del castellà, així com d’altres llengües properes com
ara l’anglès, el francès o l’italià. D’altra banda, s’ha de tenir en
compte la influència dels mitjans de comunicació que, gràcies
a personatges televisius o eslògans com que paxa neng, facilita
la variació, l’evolució i la introducció gradual de noves
expressions en el llenguatge. Tot i això, no exclou la idea que
quan se’ls demana parlar o escriure en un registre estàndard
ho facin, ja que no es tracta d’una transgressió de la normativa,
sinó d’una adaptació de la llengua. Per acabar, una de les
conclusions van ser que el fet que hi hagi un llenguatge nou
creat pels mateixos parlants, en aquest cas, els joves, no és
perjudicial per a la llengua catalana, ja que si aquesta està en
canvi constant és símbol que la llengua es manté viva.
BIBLIOGRAFIA
BIBILONI, Gabriel. Llengua estàndard i variació lingüística,
Barcelona: Contextos 3i4, 1997.
MUÑOZ, Isidre. Quan el llenguatge s’alia amb les discoteques,
http://www.cnjc.net/cat/debats/62/62_llenguatge.html,
02/09/06.
TORRES, Marta. Bloc de Marta Torres i Vilatarsana, http://martatorres.bloc.cat/,
16/01/07
TORRES, Marta; PAYRATÓ, Lluís. El català dels joves en els xats,
correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat
col·loquial?
http://www.softcatala.org/articles/article04.htm, 02/09/06.
Trobades de Recerca Jove 2007 (27) 27

Premi Individual de Recerca Jove 2007
DEL MARROC A CATALUNYA:
PROCÉS D’INTEGRACIÓ DE LES DONES MUSULMANES
(Anàlisi a Martorell)
INTRODUCCIÓ
La immigració a Catalunya és una qüestió de rigorosa actualitat
per l’increment que ha tingut en els últims anys i alhora
molt complicada per la visió que en té la societat receptora.
Vaig decidir realitzar el treball de recerca sobre la integració
de la dona musulmana en la societat catalana arran de l’observació
del fet que aquestes dones viuen en un món a part
dins d’aquesta societat.
La immigració, i sobretot la femenina, ha anat augmentant
al llarg dels últims anys. Cada vegada hi ha més presència
de les dones musulmanes en la societat catalana, però, per
diferents fets i obstacles, aquestes no s’acaben d’inserir dins
les tradicions, valors, símbols, cultura, institucions, etc. de la
societat receptora.
Amb aquesta recerca tinc com a objectiu principal mirar
d’explicar la causa i totes les qüestions que intervenen en
aquesta marginació o subordinació de les dones musulmanes
immigrants, i intentar proposar algunes propostes
per millorar aquest fet.
MATERIAL I MÈTODES
Per poder mostrar la situació en què es troben les dones
musulmanes immigrants al país receptor, en aquests cas
Catalunya, i per fer possible aquest treball, vaig realitzar
diferents enquestes, tant a les dones immigrants com a les
SAMIA BOUTEFAH
IES JOAN ORÓ (Martorell)
TUTORA: ÀNGELS GUIX
persones autòctones, per poder estudiar tant la situació de
les dones com la visió i la seva acceptació per part de les
persones autòctones.
Aquest treball consta de dues parts: la primera tracta la
situació les dones al seu país d’origen, en aquest cas, el
Marroc. La segona part se centra més en tots els aspectes i
obstacles que han de superar les dones immigrants al país
receptor, Catalunya, amb una anàlisi de les dones marroquines
al municipi de Martorell, per poder saber el seu grau
d’integració en aquest municipi.
També s’ha realitzat, en aquest treball, una petita comparació
entre tres associacions, de les quals dues estan ubicades
a Barcelona i l’altra, ATIME-la Rioja, ubicada a La Rioja. En
aquest apartat es constata la importància de les associacions
per l’ajuda i la integració dels immigrants al país receptor,
tenint em compte que Martorell no disposa de cap associació
per a l’atenció d’aquest immigrant. A més a més, hem
de tenir en compte que entre aquest col·lectiu d’immigrants
ja hi ha problemes per les diferències que presenten entre
ells, el àrabs i els berbers, ja que sovint entre ells hi ha poc
acord.
RESULTATS I DISCUSSIÓ
Amb els resultats obtinguts mitjançant les enquestes i l’estudi
dels aspectes i obstacles amb els quals les dones
musulmanes immigrants es troben, tant al país receptor
com al país d’origen, hem pogut arribar a diferents conclusions.
Trobades de Recerca Jove 2007 (29-32) 29

30
Per poder millorar la situació de les dones marroquines al
país receptor, primer han de canviar moltes coses al seu país
d'origen, el Marroc. Les dones al Marroc, encara que la seva
situació està millorant progressivament, han de lluitar per
poder ser considerades ciutadanes de dret, sense tenir cap
necessitat d'una tutela marroquina, com en el cas de poderse
casar. Crec que les dones són autosuficients per decidir si
es volen casar o amb qui es volen casar, sense la necessitat
d'un permís masculí.
També s'ha de suprimir l'estatut personal de la dona, l’única
funció del qual és discriminar-la sense cap justificació i
posar-li molts més obstacles per emancipar-se.
Amb l’enquesta de treball de les dones immigrants a
Martorell, que tenia com a objectiu principal saber en quins
àmbits treballaven les dones marroquines, hem arribat a la
següent conclusió:
6
5
4
3
2
1
0
Del Marroc a Catalunya: procés d’integració de les dones musulmanes
àmbit de treball
GRÀFIC 1
domèstic
restaurant
neteja
fàbriques
altres
Tal i com ens indica aquest gràfic, podem observar que hi ha
un 14,2% de les dones treballadores en l’àmbit domèstic,
un 7,2% que treballen a restaurants. Hi ha un 42,8% de les
dones consultades que treballen en el sector de la neteja, un
28,6 en les fàbriques i un 7,2% en altres feines.
Amb aquestes dades podem arribar a la conclusió que la
majoria de les dones immigrades marroquines de
Martorell treballen en els àmbits de treball més marginals,
com és al cas de la neteja o en l’àmbit domèstic.
Aquest fet els fa marginals en l’economia, ja que no són
considerades necessàries per al desenvolupament
econòmic del país, i provoca un greu sentiment d’inferioritat
en les dones respecte les dones autòctones que disposen,
normalment, d’un treball més digne. A més a més,
la majoria de dones en aquesta situació se senten
frustrades, ja que se’ls trenca el seu somni de trobar-se
amb una Europa que els faci millorar la seva situació, tant
a nivell econòmic com a nivell social: finalment, després
de tant d’esforç, resulta que Europa només significa treball
dur i humiliacions.
Trobades de Recerca Jove 2007 (29-32)
Aquest gràfic núm. 2 ens demostra que les dones musulmanes
en l’àmbit laboral són molt més acceptades que no pas en
l’àmbit educatiu: a un 70% de les persones autòctones no els
importaria compartir el seu treball amb una dona musulmana.
Les dones marroquines a l’àmbit escolar també es troben
amb la mateixa situació: moltes discriminacions per part
dels alumnes autòctons, i sobretot si porten el vel, no són
acceptades amb les seves diferències, tal i com demostra
l’enquesta que vaig realitzar als alumnes de l’IES Joan Oró,
institut situat al municipi de Martorell.
El grau de la relació
GRÀFIC 2
GRÀFIC 3
En aquest gràfic núm. 3 es pot observar que hi ha un 33,3%
dels alumnes autòctons que la seva relació amb les noies
musulmanes és indiferent, no els importa tenir-les a classe, ja
que és com si no hi fossin i, per tant, no hi tenen cap relació.
Hi ha un 13,3% en què la seva relació és molt bona, un 23,3%
que tenen una relació bona, tot i que no són molt amigues,
però no tenen cap problema de parlar amb elles. Hi ha un
30% dels alumnes que hi tenen una relació regular.
Aquest fet ens demostra la situació de discriminacions en
què es troben aquestes noies, i això ha de canviar al més
aviat possible.

Del Marroc a Catalunya: procés d’integració de les dones musulmanes
Les dones musulmanes es troben amb moltes més dificultats
per poder realitzar uns estudis més qualificats.
Aquest gràfic núm. 4 evidencia que on hi ha més presència
d’alumnat procedent del Marroc és a l’Educació Infantil,
10.852 alumnes, incloent nois i noies. Això significa que la
natalitat dins de les famílies marroquines és força alta.
A l’Educació Infantil i l’ESO també hi ha molta presència, ja
que aquestes etapes de l’educació són obligatòries. En canvi,
tal i com es pot observar, als cicles, batxillerat i programes
socials trobem molta menys presència, ja que aquests
estudis ja no resulten obligatoris.
Tal com es pot comprovar amb aquest gràfic, la diferència
del nombre d’estudiants marroquines entre els cursos obligatoris
i postobligatoris és molt gran: la majoria de les noies,
en arribar als 16 anys, abandonen els estudis per dedicar-se
a ajudar les seves mares en les feines de les llars, o per formar
la seva pròpia família, ja que el futur de les noies és
casar-se i no incorporar-se al món laboral.
Però hem de dir, que les noies solen esforçar-se molt més
que els nois en aquest àmbit, tal i com ens indica el gràfic
següent.
GRÀFIC 5
En aquest gràfic, la majoria de les noies arriben a assolir
l’ESO, en els estudis s’hi esforcen molt més que els nois. En
canvi el percentatge de nois sense l’ESO quasi triplica les
noies, ja que aquests no donen cap importància als estudis,
perquè que es volen incorporar ràpidament al món laboral.
L’etapa d’escolarització, doncs, només la veuen com un pas,
com una pèrdua de temps.
L’escola els Convents, situada a la vila de Martorell, suposa
un greu problema per a la integració dels alumnes, ja que la
majoria dels alumnes són del col·lectiu d’immigrants marroquins,
i això provoca que els nens ja des de petits només
tinguin contacte amb les persones de la pròpia cultura,
sense cap integració en la societat receptora.
La situació dels Convents ha de canviar amb molta urgència,
ja que en cas contrari l’escola s’acabarà convertint en una
escola monocultural.
Un altre problema amb el qual es troben els immigrants és
el lloc d’ubicació, com és el cas de Martorell, en què més del
50% dels immigrants es troben situats a la Vila (centre
antic). Això comporta que només es relacionin entre ells,
sense la mínima integració en la societat receptora.
Actualment Martorell ha impulsat un nou projecte per impulsar
la Vila, per millorar la seva situació i així també millorar el
nivell de vida dels immigrants residents en aquesta zona.
BIBLIOGRAFIA
GRÀFIC 4
Aprenem a viure junts, identitat, diversitat, convivencia,
Departament d’Educació.
BOUIA i altres. Dones marroquines. Barcelona: Proyecto
local, 2004.
Dades estadístiques 2005, Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Departament d’Educació, 2006.
Trobades de Recerca Jove 2007 (29-32) 31

32
Del Marroc a Catalunya: procés d’integració de les dones musulmanes
Derechos y deberes de los inmigrantes, Ayuntamiento de
Barcelona.
DIVERSOS AUTORS. El segle de les dones al Mediterrani.
Barcelona: ICD, 2000.
DIVERSOS AUTORS. La mujer en Marruecos, Barcelona: ICD,
1999.
MAGGIORINI, Mauricio. Por preguntar que no quede.
MERNISSI, Fatima. Marruecos a través de sus mujeres.
Madrid: Ediciones del Oriente y el Mediterráneo, 2000.
ROQUE, María Ángeles. La sociedad civil en Marruecos, la
emergencia de nuevos actores, Barcelona: Icaria 2002.
ROQUE, María Ángeles. Mujeres y migración en el
Mediterráneo occidental. Barcelona: Icaria, 2006.
SEGARRA, Marta. Mujeres migratorias, la voz y la mirada en
Trobades de Recerca Jove 2007 (29-32)
la literatura norteafricana. Barcelona: Icaria, 1998.
SOLÉ, Carlota. La mujer inmigrante. Madrid: Instituto de la
Mujer, Ministerio de Asuntos Sociales, 1994.
www.Martorellnovetats.com (12/12/2006)
www.atime.es (25/10/2006)
www.aulaintercultural.org (10/01/2007)
www.bcn-entitats.org/atimca (22/11/2006)
www.departamentd’eduació.edu (18/11/2006)
www.iemed.org/bibliotaca/cinformacio.php (24/09/2006).
www.pcpoble-sec.org (22/11/2006)

QUINZE DONES DE CORNELLÀ:
UNA VISIÓ DE LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA
(1936-1950)
INTRODUCCIÓ
Sempre s’ha dit que la Guerra Civil i la postguerra han estat
dos dels esdeveniments més importants per a la història
d’Espanya. Sense cap mena de dubte van ser moments
d’autèntica desolació, incertesa i por, on moltes famílies es
van trencar i on molts dels seus somnis es van esvair. Milers
de persones van haver de presenciar un món en què el més
important era sobreviure.
Amb el pas del temps, però, diversos llibres i manuals de
text d’història han procurat explicar el que va succeir en
aquell període del temps comprès entre els anys 1936 i
1960. Malgrat el seu interès inicial, la majoria d’aquestes
obres han centrat les seves explicacions en dades pròpiament
històriques, deixant en un segon pla el testimoni de
les dones i dels homes que van viure en primera persona
aquells durs moments.
Amb aquesta premissa de rerefons naixia precisament
Quinze dones de Cornellà: una visió de la guerra civil i la
postguerra (1936-1950), un treball de recerca amb l’objectiu
de narrar i estudiar la Guerra Civil i els primers anys de
postguerra a través dels records i de les vivències d’un
col·lectiu de persones anònimes que, sense voler-ho, van
formar part d’aquella contesa i de les seves conseqüències
més directes.
Una investigació que repassa com es va viure el conflicte
bèl·lic i els anys posteriors a la ciutat de Cornellà de
Llobregat mitjançant les paraules de quinze dones ciutadanes
del municipi i a les quals la guerra va sorprendre
quan encara eren unes nenes. Unes nenes que, de la nit al
CARLOS GARCÍA PARDINA
IES FRANCESC MACIÀ (Cornellà de Llobregat)
TUTORA: MONTSERRAT VALLÈS ORENGA
dia, van deixar de jugar al carrer per patir el terror de les
bombes que queien al seu voltant o la falta de menjar.
METODOLOGIA
Per tal de poder portar-la a terme, la investigació va tenir
tres fases, la primera de les quals va consistir en l’elaboració
del model d’entrevista i en la recerca bibliogràfica d’informació
relacionada amb la guerra civil i els anys de
postguerra. A continuació, es va efectuar la trobada de manera
individual amb cadascuna de les senyores que van participar
en el projecte per, tot seguit, portar a terme les diferents
entrevistes i les seves corresponents transcripcions.
Finalment, i com a darrera fase, es va donar pas a la redacció
del treball, la seva revisió i la posterior impressió.
PARTS DEL TREBALL
Quinze dones de Cornellà: una visió de la guerra civil i la
postguerra (1936-1950) està estructurat en quatre parts
clarament diferenciades. La primera consisteix en el context
històric, on es repassen els fets més importants que van
succeir abans, durant i després del conflicte bèl·lic. En segon
lloc es troba la presentació a través de breus notes biogràfiques
de les quinze dones que han donat forma a la investigació
a partir de les seves històries personals; part que,
d’altra banda, dóna pas al següent apartat, el qual està dedicat
a la memòria històrica. És aquí precisament on es
combinen les vivències, els records i les anècdotes de
cadascuna de les senyores amb la història, no només
d’Espanya i de Catalunya sinó també de Cornellà, compresa
Trobades de Recerca Jove 2007 (33-35) 33

34
entre 1936 i 1950. Finalment, i en últim lloc, s’hi inclouen les
conclusions, la bibliografia i uns annexos amb informació complementària,
entre la qual cal destacar la transcripció de les
entrevistes, que per qüestions d’espai són presentades digitalitzades.
HISTÒRIES PERSONALS
Quinze dones de Cornellà: una visió de la Guerra Civil i la Postguerra (1936-1950)
Al llarg de les cinquanta-sis pàgines que integren aquest
treball de recerca es troben presents les històries d’un
col·lectiu de dones que narren en primera persona els durs
i difícils moments que van presenciar quan tot just la guerra
civil havia començat. Records que reviuen els moments
de misèria, de por i de frustració que, com elles, milers de
persones van haver de patir. Records que, a més a més, permeten
saber com es va iniciar l’esclat de la guerra; el que
va succeir durant els primers mesos; el terror de les bombes
o com van entrar les tropes franquistes al municipi de
Cornellà. Històries personals explicades per la veu de l’experiència
i dites amb complicitat i tendresa que no fan altra
cosa que donar una visió més humana i realista d’allò que
s’explica als llibres de text. Anècdotes de la seva infància, de
la seva adolescència o fins i tot del que sentien dir a casa
seva, que són recollides en un parell de fulls amb l’única
intenció de fer reviure el que tot just va passar ara fa setanta
anys a Espanya. Records, històries, testimonis o simplement
anècdotes que apareixen estructurades en dos grans
blocs, el primer dels quals està centrat entre els anys 1936
i 1939. Aquí es tracten temes com:
● la insurrecció militar;
- “Van fer unes barricades aquí als Quatre Camins i
tothom cridava: ‘s’ha declarat la guerra, s’ha declarat la
guerra!’ I el meu germà hi va anar i no sé com ni per
què, però se li va clavar un tros de metralla a la mà.”
(Roser Llobet)
● la marxa de familiars al front;
- “El meu pare estava treballant a la fàbrica Siemens i
feia material de guerra per a una empresa alemanya. I
aleshores, com que feia això, doncs no l’enviaven
encara. Però va arribar un dia que el director va cridar a
tots els que quedaven i els va dir que havien de marxar,
que anessin cap a casa seva a buscar una muda, unes
sabates o el que fos i que es presentessin a Barcelona
en un quartel.” (Isabel Marigó)
● la manca de menjar;
- “Durant la guerra, ens menjàvem fins i tot la pell de
plàtan. Autèntica misèria, vam passar.” (Maria Segura)
● els bombardeigs;
Trobades de Recerca Jove 2007 (33-35)
- “Bombardejaven constantment. Nosaltres estàvem en
un camió passant la frontera i la mama ens agafava a
la meva germana i a mi quan sentia les explosions.
Molta gent va morir. Una mare, pobreta, va perdre el
fill.” (Rosa Prudencio).
● o l’entrada de les tropes franquistes.
- “Van passar per davant de casa meva. La gent cridava:
‘Ai Déu meu, guaiteu, guaiteu, ja els tenim aquí, ja
els tenim aquí!’ Em vaig abocar a la finestra i vaig veure
uns homes amb unes metralletes a la mà. La mama
ràpidament ens va fer entrar a casa.” (Teresa Fibla)
El segon bloc, en canvi, centra la seva atenció en el que va
succeir un cop es va acabar la contesa i fins al 1950, tractant
aspectes com:
● l’exili de centenars de persones;
“El meu pare se’n va anar a França perquè tenia por. Ell
pensava que pel fet d’haver anat a la guerra com a voluntari
se la carregaria. I se la va carregar de debò.
Aleshores, va entrar a França caminant i allà, el van
posar en un camp d’aquells a Argelers. Però estaven
molt malament. Era al mes de gener, feia molt de fred
i només tenien el que duien. Dormien a la sorra de la
platja... Lamentable. Diu que molta gent es va morir de
fred i de gana.” (Teresa Pastor)
● o la repressió franquista;
- “El meu pare va anar a la guerra civil. I quan la gue-rra
va acabar, el van agafar i se’l van emportar. El van tancar
en un camp de concentració a Sòria. Va estar-hi quatre
mesos, pobre. Després va tornar.” (Mercedes Simon)
CONCLUSIÓ
Amb la realització d’aquest treball de recerca no es pretenia
demostrar que la guerra civil i la postguerra va ser un
període de la història tràgic; sinó el valor del testimoni oral
com a font d’informació. Conseqüentment, des de fa un parell
d’anys s’està qüestionant si és correcte o no reviure el
passat; tornar a obrir velles ferides que feia temps que
romanien tancades. Un cop feta la investigació, s’ha arribat
a la conclusió que sí que és important que individus que van
viure un fet transcendental expliquin els seus records, les
seves imatges a fi que generacions futures coneguin una
visió més humana d’allò que apareix explicat als llibres. És,
per tant, una obligació potenciar la memòria històrica, tenint
present que, algun dia, totes aquestes persones que ara
poden narrar aspectes de la història passada moriran i amb
elles els seus testimonis; tan vàlids, però al mateix temps
tan valuosos.

Quinze dones de Cornellà: una visió de la Guerra Civil i la Postguerra (1936-1950)
BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL
FERIA, Francisco i altres. Història. 2a ed. Barcelona: Edebé,
2004.
GATELL, Cristina. Dones d’ahir, dones d’avui. Barcelona:
Barcanova, 1993.
LLOBERA, Josep. Toponímia de Cornellà de Llobregat.
Cornellà de Llobregat: Ajuntament, 2001.
MOLINERO, Carme i altres. Catalunya durant el franquisme.
Barcelona: Empúries, 1999.
PAGÈS, Pelai. La guerra civil (1936-1939). Barcelona:
Barcanova, 1993.
RIERA, Ignasi. Opressió i resistència. El franquisme. 2a ed.
Barcelona: Barcanova, 1993.
SANZ, Encarna. Vides Contades. El segle XX a Esplugues.
Esplugues de Llobregat: Ajuntament, 2004.
TARDÀ, Joan. Cornellà sota el franquisme. Cornellà de
Llobregat: Ajuntament, 1999.
TARDÀ, Joan. República, revolució i guerra. Cornellà de
Llobregat 1931-1936. Cornellà de Llobregat: L’Avenç de
Cornellà, 2000.
Trobades de Recerca Jove 2007 (33-35) 35

L’espècie humana ha tingut la necessitat o la voluntat d’estar
present arreu del món, de travessar els grans oceans,
d’assolir les cimes més altes, les més difícils, d’instal·lar-se
allà on ningú s’havia instal·lat i, quasi sempre, amb una característica:
si no es pot adaptar a l’entorn, el modifica.
No obstant, l’entorn s’ha de preservar i hem de procurar
amb les nostres actuacions, a part d’aconseguir comoditats i
benestar, preservar l’entorn i els ecosistemes que només es
troben en aquest planeta.
Concretament, en aquest treball s’analitza l’origen de la
construcció d’un pont a les poblacions d’Esparreguera i Olesa
al segle XIX, què va representar el viaducte per a totes dues
poblacions, les repercussions que va tenir, les causes de la
seva destrucció i l’estat del pont avui dia. Finalment, es
planteja un projecte propi i actual de reconstrucció del pont
de la Palanca. Una infraestructura que va solucionar problemes
de comunicació entre les dues viles i que va ser,
durant temps difícils com la Guerra Civil, l’únic enllaç entre
totes dues poblacions.
Pel que fa a la metodologia de treball, se seguirà un ordre
lògic, és a dir, el primer que es farà serà analitzar la història
del pont, després l’estat actual i per acabar es plantejarà un
projecte de reconstrucció junt amb una maqueta que s’ha
construït amb motiu del treball.
En relació amb el contingut del treball, pel que fa al primer
apartat s’exposa el perquè de la seva construcció, la situació
en què es trobaven els municipis i les conseqüències que va
portar la construcció. Tot seguit, s’adjunten dades del riu,
PONT DE LA PALANCA,
ESTUDI I RECONSTRUCCIÓ
JOAN FONS CINTAS
IES EL CAIRAT (Esparreguera)
TUTOR: BENITO GALLARDO
inundacions i una còpia dels informes originals del primer i
el segon pont. Per acabar el primer apartat, s’analitzen les
causes de la destrucció del segon pont, el pont de la
Palanca, i s’extreuen les primeres conclusions.
El següent apartat és el de l’anàlisi actual del pont, s’anomena
anàlisi de patologies o lesions de l’estructura. Per
començar, s’introdueix una base teòrica dels materials amb
què està format el viaducte. Prossegueix amb l’estudi de
l’estat actual del pont i de l’entorn. Per acabar, es descriuen
les patologies que pateix actualment l’estructura.
En el tercer apartat del treball, es planteja un projecte propi
i actual de reconstrucció del pont, conservant l’estètica característica
que tenia però aplicant-hi els coneixements
actuals sobre mecànica d’estructures i materials. És aquí on
s’aprecien les diferències de la metodologia actual i la de fa
dos segles. La construcció de la maqueta vol donar una idea
del conjunt del pont i fer que es pugui copsar millor la
reconstrucció del pont.
En primer lloc, en analitzar les causes de la destrucció del
segon viaducte, determinem que una de les causes de la
destrucció del pont de la Palanca va ser la sedimentació natural
de riu i que, per tant, podria haver estat evitada si algú se
n’hagués adonat a temps. Per arribar a aquesta conclusió es va
fer un plànol del perfil actual de les vores i es va sobreposar al
perfil que tenien els plànols originals; en conseqüència, s’apreciava
com la quantitat d’aigua que hi cap actualment és molt
inferior a la que hi cabia quan els enginyers van dissenyar-lo.
En segon lloc, s’observa un greu perill per al pont: l’erosió
Trobades de Recerca Jove 2007 (37-38) 37

38
del riu sobre la vora olesana del riu està formant una entrada
just a sota el pilar de la torre i si aquesta erosió no s’atura
la torre caurà inevitablement al riu i serà irrecuperable. El
temps que falta fins a aquest moment no es pot predir amb
exactitud, però podria succeir amb l’ajut de forts aiguats o
simplement per l’erosió que fa el riu dia a dia. Si el riu erosionés
la mateixa quantitat de terra que ha erosionat amb
cent anys estaríem parlant de menys de vint anys.
En tercer lloc, en el projecte hem pogut observar variacions
en els coeficients de seguretat que s’aplicaven en els càlculs
estructurals del segle XIX. El de la catenària d’1,13 i el dels
tibants de 250. Les suposicions que sempre es feien del
marge de seguretat per estar segurs de l’eficàcia del materials
i comparant el projecte actual amb el de 1891
observem les diferències. La tensió resultant de la fórmula
antiga sense el coeficient de seguretat és més baixa que la
tensió que surt de la fórmula actual; segurament aquesta és
més rigorosa que la de fa dos segles.
En l’apartat pràctic, la maqueta del pont de la Palanca ha
portat unes dificultats constructives: l’assemblatge dels
diferents elements, la decoració i les modificacions d’idees
inicials. Aquesta maqueta vol donar una idea de com era el
pont quan estava dempeus.
Finalment i per acabar s’hauria d’esmentar la situació que hi
ha actualment a la Colònia Sedó. Quan un pont queda
malmès, s’acostumen a fer dues coses, o enderrocar-lo completament
per evitar que algú s’hi pugui fer mal o reconstruir-lo.
Ja fa 35 anys de la destrucció del pont de la Palanca
i sembla que el temps no hagi passat en aquell lloc, el pont
resta igual que com es va quedar després de l’aiguat. I es
Pont de la Palanca, estudi i reconstrucció
pot dir que així resta la Colònia Sedó.
Trobades de Recerca Jove 2007 (37-38)
A curt termini, es duran a terme unes reformes a la Colònia
creant una nova urbanització d’Esparreguera, on els carrers
que avui dia encara continuen sent de sorra i pedres s’asfaltaran.
Del complex industrial, avui dia ocupat per petites
empreses i molt deteriorat, es diu que s’hi vol incentivar la
ubicació d’empreses amb valor afegit promotores de noves
tecnologies principalment.
Desitgem, doncs, que la Colònia Sedó deixi de ser un
“gueto” i les propostes es converteixin en fets. Esperem que
amb el pla de recuperació del patrimoni històric es pugui
recuperar la Colònia Sedó, que forma part de la memòria de
la societat civil catalana dels segles XIX i XX.
Hi ha gent que pensa que la memòria industrial de
Catalunya no és rellevant. Des del meu punt de vista, la
industrialització a Catalunya ha estat la causa que Catalunya
sigui avui dia el que és i aquest fet no es pot elidir. És un fet
per estar-ne orgullosos.
Esperem que en un futur el patrimoni industrial de
Catalunya no es perdi i que els plans de conservació que
se’n facin juntament amb les iniciatives privades o de particulars,
ajudin a fer que els edificis que els nostres avantpassats
van construir no els enderroqui l’oblit.
En resum, aquest treball busca la recuperació de velles edificacions
amb història, la memòria arquitectònica de la
societat, perquè un pont és un element palpable, és història
viva, història en aquest cas dels pobles d’Esparreguera i
Olesa, al primer dels quals pertanyo.

ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES
DELS IMMIGRANTS ESCOLARITZATS D’ESPARREGUERA
HIPÒTESI
En aquest treball s’han volgut mostrar les actituds lingüístiques
i l’adaptació a la nostra societat dels nois i noies
immigrants escolaritzats d’Esparreguera. Així doncs, no s’ha
partit de cap hipòtesi, ja que, per una banda, és difícil preveure
les actituds d’un col·lectiu que procedeix d’orígens tan
diversos i, de l’altra, és complicat suposar unes actituds
sense deixar de banda els prejudicis que hi ha sobre ells a
la nostra societat. Així doncs, en aquest projecte s’ha passat
directament a analitzar aquests fets, sense tenir una hipòtesi
prèvia.
OBJECTIUS
L’objectiu principal d’aquest treball és, sens dubte, recollir les
actituds que mostren els nouvinguts envers la llengua catalana,
analitzar els seus usos lingüístics i, finalment, avaluar
de manera simple la seva adaptació a la vila.
PROCÉS
La primera tasca que es va dur a terme va ser la recerca de
la informació necessària per saber quina és la disciplina que
estudia la relació entre la llengua i la societat, la sociolingüística,
i, tot seguit, quins temes tracta.
Després de saber què estudia aquesta ciència i els seus orígens,
es va iniciar la recerca sobre la situació actual dels
immigrants que habiten a Catalunya i els usos lingüístics que
MARTA PLANS FEIXAS
IES EL CAIRAT (Esparreguera)
TUTORA: HELENA PADROSA
hi ha a la vila d’Esparreguera, la qual cosa em va ajudar a
entendre el comportament dels nouvinguts esparreguerins.
Seguidament, es va emprendre la formació de la mostra de
nouvinguts escolaritzats d’ESO i Batxillerat de la vila, els
quals han estat els qui han respost l’enquesta que s’havia
elaborat anteriorment.
Un cop finalitzada l’extracció de dades, es va realitzar l’estudi
estadístic de les enquestes, i es va completar amb una
entrevista feta al responsable del Casal Intercultural
d’Esparreguera, Xavier Sànchez.
Finalment es van fer les conclusions, que engloben tota la
informació que es pot trobar en aquesta recerca.
CONCLUSIONS
Les conclusions principals més destacables d’aquest treball són:
● Existeix una diversitat lingüística important en
aquest col·lectiu, ja que parlen llengües tan diverses com:
l’amazic, l’alemany, el castellà, el romanès, el fang... Les
llengües maternes de tots ells es mostren al mapa següent,
tenint present els seus orígens:
● La llengua que més utilitzen, després de la
materna de cada un d’ells, és la castellana, els usos de la
qual no canvien amb el contacte amb els companys de
classe, i disminueix quan tots ells es comuniquen amb el
professorat del centre educatiu.
Trobades de Recerca Jove 2007 (39-41) 39

40
62%
48%
33%
Parles en català amb els professors de l'institut?
0%
0%
5%
14%
19%
Parles en català amb els companys de l'institut?
14%
14%
Actituds lingüístiques dels immigrants escolaritzats d’Esparreguera
0%
0%
24%
14%
Parles en català amb la gent del poble?
0%
0%
19%
34%
Gens
Poc
Bastant
Molt
Sempre
No Contestat
Gens
Poc
Bastant
Molt
Sempre
No Contestat
Gens
Poc
Bastant
Molt
Sempre
No Contestat
Trobades de Recerca Jove 2007 (39-41)
● Els usos de la llengua catalana d’aquest col·lectiu
són molt baixos, majoritàriament amb els amics i companys
de dins i fora de l’institut.
Les dues últimes conclusions es poden comprovar perfectament
amb els gràfics següents, corresponents al col·lectiu
marroquí, el més important dins la mostra escollida:
Generalment, pensen que és important conèixer la llengua
catalana únicament perquè els serà de gran utilitat a l’hora
d’estudiar i treballar, a part del fet que també els és una eina
de relació important amb la gent catalanoparlant. Però l’opinió
general que manifesten respecte del català és que és una llengua
prescindible per a poder viure a la vila amb totes condicions,
ja que la llengua que senten al carrer és la castellana.
● S’han sentit totalment acceptats per tota la nostra
societat, encara que normalment es relacionin amb
aquells grups que tenen la seva edat.
● Els col·lectius més ben adaptats a la nostra societat
són el de l’Europa de l’est i els centreamericans i sud-americans,
encara que els que presenten les actituds més favorables
envers la llengua catalana són els europeus de l’est.
● El col·lectiu magrebí és el que té més dificultats a
adaptar-se i integrar-se correctament a Esparreguera, ja que,

Actituds lingüístiques dels immigrants escolaritzats d’Esparreguera
a més de les diferències culturals, les lingüístiques són una
de les causes més importants per a la seva lenta adaptació.
BIBLIOGRAFIA
Llibres
BOIX, Emili; VILA, F. Xavier. Sociolingüística de la llengua
catalana. Barcelona: Ariel, 1998.
CASACUBERTA, Xavier; COROMINA, Eusebi; QUINTANA, Dolors.
Mètode científic treballs recerca 2. Barcelona: Eumo, 2000.
GUILUZ, Teresa; JUANMARTÍ, Eduard. Llengua catalana i literatura
2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006.
IES EL CAIRAT, Projecte lingüístic de centre. Esparreguera: IES
El Cairat, 2006.
KARROUCH, Laila. De Nador a Vic. Barcelona: Columna,
2004.(3a. ed.)
VILA, Ignasi; SIQUÉS, Carina; ROIG, Teresa. Llengua, escola i
immigració: un debat obert. Barcelona: Graó, 2006.
Articles
JUNYENT, Carme, “Les llengües a Catalunya”, dins Do de
llengües. Barcelona: Octaedro.
Webs
http://ca.wikipedia.org/wiki/Socioling%C3%BC%C3%
ADstica [07/ 12/ 2006]
http://bibiloni.net/textos/sociolinguistica.htm [07/ 12/
2006]
http://www.uv.es/~calaforr/slar.html [07/ 12/ 2006]
http://www.defensadelaterra.org/Llengua/vocabulari.htm
[07/ 12/ 2006]
http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm00tardor/me
todologia/sole1_2.htm [02/01/2007]
http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%
ADfic [03/01/2007].
Trobades de Recerca Jove 2007 (39-41) 41

L’ENTORN ANARCOSINDICALISTA
D’EN JOAN BELLÉS
Aquest treball de recerca tracta sobre un home, Joan Bellés,
i tot el seu entorn anarcosindicalista i la seva ideologia. En
Joan Bellés era veí d’Esparreguera, amb idearis llibertaris ja
des de ben jove. Va relacionar-se directament amb el més
important home d’acció durant la postguerra, Quico Sabaté.
Perquè en Quico pogués fer bé la seva feina, que era la de
lluitar contra el règim franquista, hi havia d’haver persones
que, des de l’anonimat, l’ajudessin procurant-li menjar, un
lloc on dormir, guardar-li les armes per quan les necessités,
etc. Aquests guerrillers del maquis català tenien organitzada
per Catalunya una mena de xarxa de masies, cases i,
sobretot, homes, on sabien que podien trobar aixopluc i
ajuda quan ho necessitessin.
En Joan Bellés era un home qualsevol, senzill, que com
tants d’altres va ser una ajuda imprescindible perquè en
Quico Sabaté i d’altres maquis es poguessin moure amb
més facilitat per terres catalanes i dur a terme les seves
sempre arriscades accions.
En Bellés era un home una mica obsés, amb les idees molt
clares, que posava els seus ideals per sobre de qualsevol
rea-litat. El que va fer en Joan Bellés té molt de mèrit. Es va
embolicar en ple franquisme, amb el gran perill que això
suposava, amb en Quico Sabaté, guerriller del maquis
català. En Joan era un d’aquells homes que viu a l’ombra
dels “grans”. Sense persones com ell, en Sabaté no hauria
pogut fer el que va fer i moltes de les seves accions no haurien
estat dutes a terme amb èxit. Les idees llibertàries
estaven molt arrelades a la seva ment, ja que, si no hagués
estat així, no s’entén que una persona es pugui arribar a
arriscar tant (va estar a la presó, es va haver d’exiliar a
MANEL SANTILARI BARNACH
IES EL CASTELL (Esparreguera)
TUTOR: JOSEP RÀFOLS
França, etc.), a jugar-se la vida per un ideal quasi utòpic.
Encara durant l’exili continua lluitant per aquests ideals, s’escriu
amb gent de diversos països d’Amèrica del Sud, escriu
articles per a revistes i també poemes; dedica la vida a l’anarquisme
i a la seva ma-nera de pensar.
En aquest treball de recerca s’ha intentat esbrinar quins són
els motius que van dur a en Joan Bellés a jugar-se la vida i
la seguretat per ajudar un home com en Quico, per uns un
bandoler, però per d’altres una mena de Robin Hood. El perill
que corria en Joan Bellés era enorme, hi havia una
repressió brutal. Tanmateix, en Bellés era un home amb les
idees molt clares, amb els ideals anàrquics arrelats ja des de
ben jove, i que mai va dubtar a donar la vida per la seva
manera de pensar, encara que fos totalment utòpica. Ens
trobem amb la lluita aferrissada d’un home (com molts d’altres,
la majoria dels quals resten en l’anonimat) contra el
franquisme, que defensa els seus pensaments per sobre de
tot i que mai perdrà la fe mentre continuï vivint.
Per comprendre la manera d’actuar d’en Joan Bellés hem de
veure què era l’anarquisme, des dels seus inicis fins a arribar a
la transició democràtica. Dins de l’anarquisme intentarem centrar-nos
en aquest moviment a Esparreguera durant la segona
república, la guerra civil, la postguerra i la transició democràtica.
L’objectiu final d’aquest treball de recerca serà intentar
apropar-vos una mica més a un tema (l’anarquisme) que
últimament ha perdut importància, i que, potser, queda una
mica oblidat dins la nostra història; i a uns homes que, des
de l’ideal de la llibertat i la justícia s’han oposat sempre als
que van imposar la seva llei per sobre dels altres.
Trobades de Recerca Jove 2007 (43-45) 43

44
Breu repàs del moviment anarquista (des dels inicis,
passant per la segona república, la guerra civil, la postguerra
i acabant amb la seva desaparició durant la transició
democràtica):
1. Els orígens de l’anarquisme: la paraula anarquia significa
“no al poder/domini”. El pensament anàrquic es caracteritza
perquè rebutja l’Estat, que és considerat com una
autoritat repressora. Els primers anarquistes van ser: William
Godwin (1756-1836), Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865),
Mijail Bakunin (1814-1876) i Kropotkin (1842-1921).
2. L’anarquisme a Catalunya i Espanya: l’anarquisme ha
exercit sempre una gran influència a Espanya, i sobretot a
Catalunya. Els orígens de l’anarquisme a Espanya cal buscarlos
amb l’entrada de la Primera Internacional i amb les idees
de Bakunin. Durant gran part del segle XIX a Espanya va
estar prohibit el moviment anarquista, i es va haver de
moure en la clandestinitat. A final del segle XIX Barcelona
serà anomenada “la ciutat de les bombes”, ja que es produiran
un seguit d’atemptats fruit de l’acció directa anarquista.
A principi del segle XX es crea la CNT (sindicat anarquista)
i es produeix el fenomen del pistolerisme (lluites
entre sindicalistes i patronals). Des de principi del segle XX
fins a la segona república els sindicats i el moviment anarquista
no estan legalitzats, i són fortament reprimits.
3. L’anarquisme a Catalunya i a Esparreguera a la segona
república (1931-1936): legalització dels sindicats.
Hi ha una escissió dins la CNT, entre faistes (radicals) i trentistes
(anarquistes moderats), s’acaben imposant els
primers. La CNT pren força arreu de Catalunya durant els
primers anys de la república.
4. La guerra civil a Catalunya i a Esparreguera (1936-
1939): les milícies populars (organitzades per la CNT-FAI) van
jugar un paper molt important durant la guerra civil, ja que
gràcies a elles es va poder aturar el cop d’estat a Catalunya
(especialment a Barcelona). Després del cop d’estat, teòricament
el poder de Catalunya estava en mans de la Generalitat,
però a la pràctica el tenia el Comitè Central de Milícies
Antifeixistes de Catalunya (fundat per la CNT-FAI). A
Esparreguera (després del cop d’estat va quedar sota el control
del bàndol republicà), després de l’aixecament militar es va
cremar l’església i dels quatre capellans de la vila, tres van
fugir i un va ser assassinat. Les empreses (la Colònia Sedó n’és
l’exemple més significatiu) van ser col·lectivitzades i els amos
van haver de fugir. Esparreguera va ser un poble de reraguarda,
però a mesura que s’apropava la derrota republicana,
també ho feia el front cap a Esparreguera. Les tropes franquistes
van entrar a Esparreguera a començament de 1939.
L’entorn anarcosindicalista d’en Joan Bellés
Trobades de Recerca Jove 2007 (43-45)
5. L’anarquisme a la postguerra: durant aquesta etapa hi
ha tres tipus d’anarquistes:
a. Anarquistes del govern republicà a l’exili: anarquistes
que es posen al govern durant la guerra
civil. Quan s’acaba la guerra decideixen seguir en
temes polítics, i formen part del govern republicà a
l’exili.
b. Anarquistes de Toulouse (Frederica Montseny):
durant la guerra civil pertanyen al govern republicà,
però quan es perd la guerra tornen a les seves
arrels apolítiques, i s’exilien a Toulouse. No fan
servir l’acció directa, sinó que organitzen vagues,
ajuden econòmicament els presoners, distribueixen
propaganda.
c. Joventuts llibertàries: grup d’anarquistes que utilitza
l’acció directa per lluitar contra el franquisme.
Alguns dels seus integrants més importants són:
Quico Sabaté, Marcel·lí Massana i Ramon Vila.
Aquests anarquistes formen el maquis català
(1939-1963), que va sorgir com a defensa i
resistència enfront de la repressió franquista sobre
Catalunya. El maquis antifranquista a Catalunya va
ser principalment llibertari. Es van crear nuclis guerrillers
a dife-rents serralades del país: Serra del
Cadí, del Montsec, del Montsant, a les Terres de
Ponent, al Segrià, la Noguera, etc. La tàctica d’aquest
maquis rural era la contínua mobilitat, l’acció
per sorpresa i el replegament estratègic. Del 1945
al 1950 el maquis rural i urbà creixerà en importància
i intensificarà els seus atacs i èxits (possible
intervenció aliada). No obstant, del 1950 al 1963
les forces franquistes realitzaran una fortíssima
repressió al maquis urbà i al 63 només quedaran
tres grups: el del Faceries, el de Ramon Vila i el de
Quico Sabaté.
6. La transició democràtica: després del franquisme la
CNT comença a guanyar força d’una manera trepidant, el
nombre d’afiliats al sindicat creixia dia rere dia. No
obstant, cap a 1978-79, aquesta empenta es va veure
afectada en gran part pel cas Scala, així com d’altres fets:
la CNT va anar perdent força per la pressió que exercien
les patronals sobre els seus treballadors, que sabien que
estaven sindicats; es va produir un “aburgesament” de la
classe treballadora, es va millorar la qualitat de vida dels
obrers catalans i espanyols. Així doncs, el moviment anarquista
es va anar diluint i avui en dia ha desaparegut
quasi del tot.

Conclusions
L’entorn anarcosindicalista d’en Joan Bellés
● Voldria destacar la dificultat del treball en diversos
aspectes: el treball tracta sobre una persona de la qual
no hi ha res escrit. S’han hagut de fer diverses entrevistes
a familiars i amics d’en Bellés, visitar el fons documental
que el mateix Joan va deixar a l’Arxiu Nacional de
Catalunya, etc.
● L’anarquisme és una esperança utòpica, però la
gent hi creia i es jugava la vida per aquest ideal.
● Cal tenir en compte que hi ha hagut moltes persones
que han quedat oblidades, com en Joan Bellés, però
que actuaven com ell, moguts per uns ideals, lluitant per
allò que creien, posant en perill la seva vida i la de la seva
família i amics.
Trobades de Recerca Jove 2007 (43-45) 45

L’EDUCACIÓ I EL TREBALL DE LES DONES
-AL LLARG DE LA HISTÒRIA-:
EL CAS D’OLESA DE MONTSERRAT (1860-1930)
Cap a la meitat del segle XIX, a la dona encara se li reservava
un paper de marcada inferioritat, evident en tots els
àmbits. Així, tal i com hem pogut veure, no parlem tan sols
de la seva rara presència en el món laboral, sinó també de la
gran diferència entre els seus nivells d’alfabetització i els dels
homes, bastant superiors. Això fa palès el masclisme imperant
en aquella època, el qual, juntament amb molts altres
aspectes, influïa en aquest menyspreu de la figura de la dona.
Malgrat que fossin molts els factors que li jugaven en contra,
com aquest, la majoria eren de caire ideològic i moral; és a
dir, sense fonament racional, empesos tan sols pel pes de la
tradició que, de sempre, havia estat assignant a cada sexe
aquests rols diferenciats.
D’altra banda però, no hem d’oblidar l’important paper que hi
feia l’Església, tan influent aleshores. En termes generals,
sostenia una visió tradicional de la dona que la limitava a
romandre a casa, tenint cura exclusivament de la família i les
feines de la llar i deixant al marit la contribució a l’economia
domèstica, ja que no se la creia capacitada per treballar de
manera remunerada. La seva influència, per tant, va ser,
durant anys, un condicionant de la baixa taxa d’analfabetisme,
sobretot en el cas de les nenes. Així, fins i tot
després de l’aparició de tendències coeducatives, als centres
se’ls ensenyaven, exclusivament, les matèries relacionades
amb labors domèstiques –encara que això no tan sols passava
en els centres religiosos. Per això, la incidència que
l’Església tingués en la societat era força determinant a l’hora
de fer que la gent es mostrés més o menys reaccionària
davant el progrés de la dona.
El poder polític present en cada moment, doncs, incidí també
en aquest fenomen, ja que, en certa manera, en funció del
ANNA VÍCTOR AMAT
COL·LEGI LA MERCÈ (Martorell)
Tutors: CARLES MILLÀS I MONTSE TIÓ
grau d’afinitat amb l’Església, en depenia el fet que la religió
dominés més o menys en la societat. Així doncs, una tendència
més conservadora afavoria, en general, una pitjor situació
de la dona, ja que, d’acord amb aquesta tendència, es mantindria
una posició arrelada a allò més tradicional; per tant, es
defensaria la visió de la dona com a protectora de la llar, subordinada
a qualsevol home i condemnada a complaure el
marit per damunt de tot, amb posició submisa i conscienciada
de la seva inferioritat. En canvi, moments de més progressisme
n’afavorien la situació. És el cas, per exemple, del
Sexenni Revolucionari (1868-1874), durant el qual, tal i com
hem vist, la dona va viure uns moments òptims, si més no
en el cas de l’educació, ja que s’establiren mesures encaminades
a resoldre aquest problema. També cal destacar
d’aquest període l’actuació de la burgesia, que determinà
aquest avenç gràcies a la iniciativa privada de centres aliens
al catolicisme.
A partir de mitjan segle XIX, i més accentuadament durant la
primera meitat del segle XX, aquesta situació va anar millorant;
encara que, en un principi, molt tímidament. Però amb
el pas dels anys, el paper de la dona va evolucionar de manera
realment significativa. I no parlem tan sols de Catalunya,
sinó també de tot Espanya en general i, fins i tot, d’Europa.
De fet, un dels principals incentius en van ser les transformacions
a tots nivells que la industrialització va aportar, i aquestes
es donaren, en un primer moment, als principals països
occidentals industrialitzats. Tot plegat va contribuir a una
modernització de la societat i de les seves maneres de pensar,
viure i produir i reproduir.
Malgrat tot, aquesta recerca s’ha cenyit només al cas de
Catalunya, ja que, a l’hora d’analitzar un fenomen, resulta
Trobades de Recerca Jove 2007 (47-50) 47

48
L’educació i el treball de les dones —al llarg de la història—: el cas d’Olesa de Montserrat (1860-1930)
més pràctic si el camp d’estudi és més reduït. Per tant, la
informació obtinguda no la podem estendre a la dona en
general, perquè n’analitza tan sols una petita part. Tot i així, sí
que serveix per observar més de prop un exemple del que va
ser l’alliberament de la dona i aquells factors que hi van intervenir,
ja fos positivament o negativa. No obstant això, i pel
que fa a l’exemple ofert d’Olesa, també cal tenir en compte
que tan sols s’observen dues dates concretes –1860 i 1930-,
coincidents amb l’inici i el final dels anys estudiats. Tot i que
les dades mostrin clarament la important evolució experimentada
tant en el camp educatiu com en el laboral –així
com la paral·lela disminució dels naixements-, no permeten
conèixer la situació dels anys intermedis; és a dir, de nou la
informació presentada pot mostrar-se incompleta. Encara que,
tal i com ja hem dit en la introducció, abans de començar a
treballar cal acotar el camp estudiat, i no sempre es pot abastar
tota la informació que es voldria.
Així doncs, a banda d’un treball demogràfic que buscava
recolzar una hipòtesi a partir de dades empíriques, la investigació
també ha volgut prendre la forma d’una petita aproximació
al procés d’emancipació de les dones, en termes més
generals. Malgrat les limitacions, i observant únicament el cas
català, podem fer-nos una idea, si més no aproximada, del
ritme amb què es donà aquest procés, el qual, com hem
pogut descobrir, realment va ser un fet. Però només s’han
estudiat dues de les vies per les quals va poder accedir-hi: l’alfabetització
i l’accés al món laboral, les quals es podien entendre
com el punt de partida de tantes altres –política, cultura,
economia, etc.- que permeteren, finalment, proporcionar a
les protagonistes de la història les eines necessàries per fer
avançar la seva lluita i fer sentir la seva veu.
Pel que fa a l’alfabetització, a més d’actuar, en principi, com
una de les causes de la posterior emancipació –arran de
l’adquisició de cultura-, també ho fa com a conseqüència de
fets que la precedeixen. I és que això mateix és el que es pot
deduir del fet que Catalunya, juntament amb el País Basc, era
la comunitat autònoma espanyola amb un major nivell d’instrucció.
I, casualment, eren també aquestes dues les pioneres
de la Revolució Industrial a l’Estat espanyol, d’on provingué el
primer capital per a engegar-la. Així doncs, es pot relacionar
el procés d’industrialització d’una zona amb l’alfabetització
que s’hi pot observar; fet que no hauria de resultar estrany ja
que, aquest fenomen, en comporta al seu torn d’altres, com
ara la modernització de les estructures social i econòmica. I
tot plegat exigeix un canvi, un avenç en les maneres de pensar
que doni lloc a una societat adaptada als nous temps;
requereix formar persones capaces d’endinsar-se en la gran
aventura del capitalisme per així anar ascendint més cada
vegada, per anar eixamplant diferències; les quals, a més de
la variable econòmica, també es van començar a fer evidents
en la de l’alfabetització.
Trobades de Recerca Jove 2007 (47-50)
La Revolució Industrial va ser molt important per a la situació
educativa de la Catalunya d’aleshores, ja que el procés urbanitzador
que comportà va ser un incentiu favorable a la disminució
de l’analfabetisme de la població; entre altres coses,
perquè la industrialització d’una zona, en general, contribuïa a
la proliferació allà de centres escolars i d’altres infraestructures,
arran de l’augment de població causat per l’arribada de
tots els qui hi acudiren en busca de feina. Malgrat això, però,
no solien ser precisament els fills d’aquells immigrants els qui
més ràpidament vencien l’analfabetisme. Per tant, un altre
dels factors incidents en aquest nivell era, indiscutiblement,
l’econòmic. Encara que el procés industrial actués com un
agent alfabetitzador, el progrés no es va donar igual a tot
arreu ni en totes les situacions. Així, sectors com els obrers
vivien nivells bastant baixos, ja que no disposaven dels recursos
suficients i, sovint, en el cas de les nenes, hi havia l’afegit
d’haver d’ajudar a casa. Per això, fins i tot s’arribà a veure
l’educació com un privilegi propi dels més afavorits, ja que ni
l’ensenyament estatal era gratuït, en un principi. En aquest
aspecte, l’aprovació de la Llei Moyano de 1857 va fer una
bona tasca, ja que abans no havia existit cap centre realment
públic. A més, si bé es considera així la industrialització,
també resulta lògic el fet que, a les zones rurals, les taxes fossin
bastant més baixes, ja que arran del procés d’urbanització
anaren quedant cada vegada més aïllades.
Aquest fenomen jugà molt a favor de la condició de la dona
perquè una adaptació de la mentalitat a aquell ritme d’evolució
en tots els sentits exigia aprendre a concebre-la, igual que
l’home, com a ciutadana de dret, amb opció tant a la cultura
com al món laboral. Dins aquest marc no podem oblidar el
sorgiment de les protestes obreres, que en van ser un bon
incentiu; perquè, amb el temps, i malgrat les primeres reaccions
de rebuig dels obrers davant de l’ingrés de dones en els
sindicats, s’anà establint una analogia entre la situació d’inferioritat
d’aquestes i la seva voluntat d’emancipació i la de la
classe obrera davant la dels benestants burgesos. Ambdues
eren realitats oprimides per una classe que la moral establerta
considerava superior; per tant, pot semblar lògic que s’hi
pugui establir relació. Així, si atenem a la dona obrera, veiem
com mostra doble interès, doble mèrit en haver lluitat per
aconseguir allò que creia que li pertocava, ja que era el resultat
de la suma de totes dues condicions; per tant, era un ésser
doblement oprimit. És per això que, tractant les dones en
general, aquestes han estat un dels objectius del treball.
Mitjançant la recerca hem pogut descobrir com, tot i la mala
situació inicial, la dona obrera a poc a poc anà fent-se un lloc
entre els seus companys, en aquest descobrir que la consciència
de classe no entenia de sexes i que, si volien lluitar
per aconseguir millores, caldria que ho fessin conjuntament.
Van anar desvinculant-se així dels prejudicis infundats que
havien anat controlant ideològicament la població, tot confiant
en alguna cosa propera a la igualtat com l’únic mètode

L’educació i el treball de les dones —al llarg de la història—: el cas d’Olesa de Montserrat (1860-1930)
per deslliurar-se d’aquella opressió que, en el cas de la dona,
afectava per dues bandes.
Però no es pot observar aquest procés des de l’única perspectiva
de la dona obrera. Juntament amb el món laboral, i
com ja hem introduït amb anterioritat, cal parlar de l’educació,
la qual podem entendre com una altra porta d’accés de
la dona a la llibertat mai viscuda, a la possibilitat de ser ella
mateixa, desvinculada de tota submissió i amb més opcions
de vida que la de l’anterior treballadora de la llar i cuidadora
dels fills. Aquest alliberament de les dones respecte de la
presó de l’analfabetisme els va permetre la possibilitat d’un
desenvolupament social en tots els sentits, del descobriment
d’altres agents de socialització diferents de la família. De fet,
per a moltes dones la fàbrica va ser on, per primera vegada,
contactaren amb d’altres que es trobaven en la mateixa
situació. En aquest aspecte podem veure clarament la gran
aportació que l’escolarització va tenir en tot plegat, ja que significava
un accés a la cultura, el qual, al seu torn, és equiparable
a l’adquisició de l’esmentada llibertat per a la dona. D’una
banda, perquè era un camí d’accés al descobriment de la realitat
que l’envoltava, a l’adquisició d’eines per pensar per ella
mateixa i fugir del domini del marit. L’ajudà a desmantellar la
falsedat de tots els cànons establerts envers aquells aspectes
de caràcter moral amb què tant l’havien manipulada psicològicament,
amb tots els prejudicis rarament qüestionats
abans, que la situaven en un rang inferior al de l’home de
manera natural.
En principi, la dona es trobava en un context que li jugava en
contra, ja que tot actuava com a fre per al seu desenvolupament,
a favor del seu estancament en el passat. I és precisament
–entre d’altres factors- l’accés a la instrucció el que ajudà
a fer-li obrir els ulls. O, si més no, li proporcionà els mitjans
per a fer-ho; que no eren més que la cultura, l’adquisició de
certs coneixements capaços de desvetllar-li la gran equivocació
en què vivia reclosa, la gran bena que els marits i els
pares, i la societat de l’època en general, li havien posat als
ulls. Va ser gràcies a aquest procés que les dones començaren
a qüestionar-se la seva condició, a prendre consciència del
seu significat, no tan sols com a dona, sinó com a habitant
del món, com a individu de la mateixa espècie i possibilitats
que els seus companys. Tot plegat deurien semblar interrogants
sense resposta, ja que aquella situació responia a qüestions
de la tradició. En descobrir la seva irracionalitat,
s’adonaren que calia trobar-hi solució, intentar topar amb la
manera de posar fi a totes les creences del passat i, amb
elles, la mala consideració que de sempre havien rebut. Van
pensar que, si volien guanys, s’hi haurien d’esforçar, ja que
era una lluita a contracorrent, amb la major part de la societat
apuntant cap a l’altra banda; amb un llarg nombre de
segles al darrere la mentalitat dels quals volien combatre.
Van decidir, doncs, fer la seva pròpia lluita, la seva particular
recerca de la felicitat. Podríem situar aquí la llavor de les
reivindicacions feministes, d’aquella lluita per la igualtat que,
encara avui, continua en actiu.
D’altra banda, cal considerar l’escolarització femenina el fet
que facilita l’accés al món laboral, ja que l’alfabetització, en
general, actua com una eina per assolir la pròpia autonomia;
per disposar dels mitjans de poder funcionar amb idees
pròpies, de no deixar-se manipular per certs pensaments de
caràcter, podríem dir, dogmàtic. I, si no per l’adquisició de
coneixement, esdevé una idònia via d’accés al treball per
altres aspectes, més relacionats amb la socialització que no
pas amb la cultura. Així, com ja hem dit, el fet d’acostar la
dona a un indret aliè a la llar permet que es desenvolupi com
a persona, que visqui al ritme de la societat canviant, que
conegui la modernitat i que s’hi adapti. Amb tot, que
assumeixi la igualtat que l’equipara a l’home, que li impedeixi
imposar-se-li; que abandoni el posat submís i opti per la
protesta, la lluita, en comptes de la resignació.
Però el paper secundari que se li ha atorgat al llarg dels anys
també es pot concebre com el principal condicionant de la
seva evolució històrica; pel fet que el viscut en cada època és
el que ha fet reaccionar d’una manera o d’una altra les diverses
tendències i, amb això, actuar-hi al respecte, ja sigui treballant
per a canviar-ho o bé lluitant per mantenir el ja
establert. Deixant de banda els possibles matisos propis de
cada període o bé el significat específic que l’educació
femenina ha cobrat en cada moment puntual, cal dir que el
tractament rebut en general ha estat el dirigit a una mena de
mala imitació del model masculí que, a més, incloïa un seguit
de coneixements propis del sexe, ja que els continguts
intel·lectuals no es creien necessaris dins els seus programes.
Sortosament, aquest nivell tan exagerat avui ja s’ha superat,
tot i que no per això ens és llunyà. Si prenem la història de
la humanitat com un conjunt, veiem com és un fenomen que
conviu amb nosaltres, el qual tot just s’ha vist vèncer i que,
malauradament, encara no ha estat així en totes les cultures.
Però ni tan sols aquí s’ha donat en tots els seus sentits. A les
diferències de gènere i les discriminacions de la dona, segur
que encara els queda un llarg camí per recórrer. Tot i això,
l’avenç és considerable, si més no respecte els darrers anys
del segle XIX, quan la situació es trobava realment endarrerida.
A poc a poc anà sorgint el despertar de les dones, el qual
anà fent minvar aquest endarreriment. Altra vegada no
podem estar-nos d’esmentar la industrialització, ja que va ser
el principal condicionant de la modernització de la societat i
del seu alliberament respecte de la tradició dels anys anteriors.
Tot i jugar-hi a favor, no es pot agrair íntegrament a
aquest fenomen la positiva evolució de la dona, pel fet que
si el seu fort progrés, malgrat l’oposició de molts sectors de la
societat –principalment l’Església-, va tenir lloc realment, va
Trobades de Recerca Jove 2007 (47-50) 49

50
L’educació i el treball de les dones —al llarg de la història—: el cas d’Olesa de Montserrat (1860-1930)
ser, més que per altra cosa, per l’acció de totes aquelles
dones que, conscients que el tracte rebut no era l’adequat,
decidiren actuar a fi de poder acabar amb el menyspreu viscut.
Realment, ho van aconseguir; si més no, facilitaren la
tasca a emprendre per part de les generacions posteriors, la
qual requeria menys esforç cada vegada, ja que l’objectiu cercat
s’anava fent més proper i menys divergent amb el
sostingut per la major part de la societat, la mentalitat de la
qual al mateix temps també anava evolucionant.
Malgrat la inicial mala situació, doncs, al final del període
estudiat la dona es troba ja en un moment en què la millora
és realment significativa, ja que tant les dones alfabetitzades
com les ocupades són substancialment més nombroses –tal i
com demostren les dades obtingudes en el cas olesà-. Cal dir
que, tot i que ens haguem centrat en el nostre país, l’estudi
ens pot proporcionar una idea més o menys general del fet
que, al segon terç del segle passat, la millora viscuda per les
dones durant els setanta anys anteriors era evident. Per tant,
donada la tendència evolutiva al llarg d’aquestes set dècades,
resulta lògic pensar que, en els anys immediatament posteriors,
la millora continuà. I és que tot aquest temps, per a les
dones, es podria concebre com un procés de preparació del
terreny, durant el qual calia anar actuant, esforçant-se per
ascendir tal com podien, intentar avançar fins a assolir el punt
àlgid. Aquest es correspondria amb la Segona República
Espanyola (1931-1939), el moment de màxima esplendor per
a totes aquelles dones que tant havien reivindicat la seva
condició –materialitzat, per exemple, amb la conquesta del
dret a sufragi-. Es pot entendre aquest moment com la fugaç
recompensa per al seu intens i aferrissat esforç al llarg dels
anys, com la culminació de l’intens procés d’ascensió que,
malgrat els entrebancs, havia aconseguit molts dels seus
objectius. Si havia assolit aquell nivell no era en va, ja que tot
progrés condueix a alguna situació; de manera que, en
aquells moments, les expectatives de futur eren del tot positives.
I és que menys no es podia esperar de les importants
millores obtingudes durant els anys anteriors, majors cada
vegada i, per tant, més esperançadores i més motivadores a
l’hora de continuar esforçant-se per avançar.
Amb tot, cal retornar a la hipòtesi formulada al començament,
la qual, d’acord amb la informació obtinguda al llarg de
la investigació, sembla corroborar-se. Deixant de banda el fet
que són molts els factors que hi incideixen, hem pogut arribar
també a l’objectiu inicial: la relació existent entre la taxa
Trobades de Recerca Jove 2007 (47-50)
de natalitat i els nivells d’alfabetisme i presència en el món
laboral de la dona. És clarament inversa, tal i com les dades
corroboren, ja que, atenent als anys estudiats, mentre el
1860 hi ha una baixíssima taxa d’alfabetització femenina, juntament
amb una poca presència de la dona al món laboral,
la taxa de natalitat és més alta que la de 1930, any en què
ha augmentat tant l’alfabetització com el nombre de dones
ocupades fora de la llar. D’altra banda, tampoc no resulta pas
estrany, ja que, en el moment d’anar a escola –en el cas de
les nenes- o d’entrar al món laboral, és lògica una disminució
de l’atenció als afers domèstics i, amb ells, de la dedicació a
la tasca procreadora, ja que també es veu limitat el temps
disponible per a tenir cura dels fills. Altra vegada, però, estem
parlant de la sola població d’Olesa de Montserrat, ja que a
l’hora d’analitzar un fenomen d’aquest tipus resulta més pràctic
fer-ho a petita escala. Això no ens permet estendre amb
seguretat aquest fenomen a tot Catalunya, ja que en aquest
cas això no ha pogut ser comprovat mitjançant dades
empíriques. No obstant, caldria imaginar-ne la possible
relació, podem deduir-ne una certa vinculació; perquè el cas
olesà no és més que un de particular que, per entendre’l,
caldria inserir-lo en l’àmbit català, ja que és on s’inclou; és el
marc dins el qual aquesta vila va patir els canvis esmentats.
Amb aquesta investigació, doncs, s’ha volgut mostrar tan sols
una pinzellada del que fou aquell complex procés d’alliberament
de la dona, la qual s’ha vist reforçada amb dades
empíriques, mitjançant el cas d’una localitat en concret, que
ha permès, al seu torn, descobrir com va ser d’important el
pas donat per les dones durant els anys estudiats; si més no,
dins un àmbit reduït. Per tant, seria interessant continuar
avançant en aquesta línia, a fi de poder descobrir si, a banda
d’aquest cas, el fenomen fou evident en la resta de zones del
país; o d’altra banda, si passà de manera diferent. De nou, per
tant, no seria adient quedar-se amb aquesta limitada informació,
ja que estem parlant tan sols d’un cas reduït inclòs
dins un gran fenomen, la resta del qual mereixeria ser estudiat
d’igual manera. Però no busquem l’impossible. Aquesta
investigació ha volgut actuar tan sols com un mètode d’aproximació
al canvi de concepció del paper de la dona entre
1860 i 1930, la qual no per això ha deixat d’intentar aprofundir
al màxim en tot allò que ha estat possible, a fi de
donar-ho a conèixer de manera més completa; tot convidant,
d’aquesta manera, a tot aquell inquiet pel tema a seguir-hi
investigant, per així continuar omplint tots els espais buits
que encara queden per tapar.

El treball que teniu entre les vostres mans és fruit d’un projecte
que se’ns va encomanar a l’Escola Cooperativa El Puig
des de l’àrea de Socials. El primer cop que ens en varen parlar,
ara farà un any i mig, la majoria de nosaltres no sabíem
cap on tirar. El tema que havíem de triar havia de tenir certa
relació amb l’àrea des de la qual se’ns encomanava, però
alhora havia d’estar directament relacionat amb nosaltres i el
nostre entorn, deixant de banda el fet que ens agradés personalment.
En principi hi havia moltes idees, molts camins a seguir, però
no n’hi havia cap que ens feia el pes, així que vam triar-ne un
que no ens acabava de convèncer. Va arribar el principi
d’aquest curs (2006-2007) i el treball no avançava com s’es-
ESCOLES AMB PASSAT
MARIONA BARGUÉS, JUDITH TOBELLA
ESCOLA COOPERATIVA EL PUIG (Esparreguera)
TUTORA: CARME TIÓ I PELLISA
perava -suposem que per falta de motivació- quan de sobte
se’ns va presentar l’oportunitat de treballar un tema que ens
entusiasmava molt. Aquest és el que ara estem presentant
en aquestes planes.
La idea va sorgir mirant la televisió local, TV10, on s’entrevistava
un grup de persones que tot just farà un mes van presentar
una exposició sobre les primeres escoles obertes de
Sant Esteve. El tema ens va fer reflexionar i ens van venir
ganes de saber-ne més, fins que se’ns acudí d’aprofitar l’ocasió
i utilitzar-lo com a tema per al projecte. Tot i que ja
teníem la informació sobre l’anterior tema escollit, vam
creure convenient canviar-lo, perquè ens hagués estat molt
pesat i difícil de tirar endavant l’anterior.
Trobades de Recerca Jove 2007 (51-52) 51

52
Amb aquest treball pretenem recuperar una petita part de la
història recent d’un aspecte tan proper però alhora tan
desconegut per als mateixos protagonistes de l’educació. En
concret, volem centrar-nos en la història de l’educació i les
escoles al nostre poble, Sant Esteve Sesrovires, ja que considerem
que és un aspecte gens conegut pels veïns i del qual
no n’hi ha cap antecedent, deixant de banda, com ja hem
esmentat, la recent exposició. En el nostre cas, a més a més,
l’interès per aquest tema augmenta pel fet que en un futur a
una de nosaltres li agradaria dedicar-se professionalment al
món de l’educació, i aquest treball és, en part, un intent i una
excusa per apropar-nos-hi i conèixer la seva trajectòria al
poble on varem néixer, vivim i creixem.
Per acabar, trobem que és una oportunitat per analitzar la
relació entre l’augment de la població i l’educació durant els
últims 75 anys, tot i que les dades comencen a aparèixer des
del 1985 aproximadament, i tenint en compte per altra
banda que aquest any 2007 se celebren els 20 anys de l’obertura
de La Roureda (la que fins fa un any era l’única escola
oberta de Sant Esteve). El que hem pretès és, a partir de la
història de l’ensenyament, situar el treball al llarg del temps
i, alhora, aprendre aspectes culturals que són importants en
aquest àmbit.
Aquest treball, està dividit en quatre apartats. El primer és
aquest, en el qual es pretén situar el tema i mostrar l’argument
molt per sobre. Tot seguit hi ha l’apartat principal, el nus
del treball, que és on hi ha més contingut i el que portà més
Escoles amb passat
Trobades de Recerca Jove 2007 (51-52)
esforços de fer. Seguint un ordre cronològic hem dividit
aquest apartat en tres parts. Partint del segle XIX en el qual
van aparèixer els primers sistemes d’escolarització nacional i
acabant pel segle vigent, hem cercat la informació pertinent
per a poder fer un breu resum del que va significar arreu
d’Europa, i tot seguit, dins de cada època, hem inclòs les
escoles que al nostre municipi, Sant Esteve Sesrovires, en
serien exemples clars i propers per a tots nosaltres.
Dins l’apartat següent hem desenvolupat les conclusions
extretes d’aquest treball, el que ens ha semblat, el que en
podem aprendre, la nostra opinió sobre l’educació amb el pas
del temps i finalment com ens ha anat fent-lo.
L’últim apartat s’anomena “fonts d’informació”, i com molt bé
diu la paraula, hi citarem tant les fonts bibliogràfiques -llibres
i pàgines web- com les persones que ens han ajudat a realitzar-lo
mitjançant entrevistes fins arribar a recopilar la informació
que ens ha estat necessària.
Tot aquest treball recolza en fotografies i fulletons que de ben
segur ajudaran a fer-se’n millor una idea i que l’estona que
s’hi dediqui sigui menys feixuga. També ens agradaria recalcar
que, encara que ho sembli, no és fàcil la tasca dels
mestres i professors, la qual, a part d’ensenyar, consisteix
cada cop més a educar. Així que, des d’aquí, volem donar
suport als més de 90 professors que estan treballant a tot
Sant Esteve Sesrovires.
Pensem que si tot aquest treball és ara entre les vostres
mans és gràcies a aquelles persones que ens han ajudat a
recopilar la informació necessària per fer-lo i, en gran part, a
la memòria d’alguna d’aquestes persones, que recordava des
de la distribució de les aules fins als noms de professors, passant
per les dates d’obertura, etc.
Que el gaudiu!

INTRODUCCIÓ
UN PASSAT RECENT
JOANA CALDERÓN, LARA RODRÍGUEZ, CLARA SUCARRATS
ESCOLA COOPERATIVA EL PUIG (Esparreguera)
Al segle XIX, la xarxa rural va començar a desmuntar-se i
desaparèixer a causa de la vida urbana. A causa de la forta
industrialització, tots els elements que formen aquesta manera
de viure n’han sortit perjudicats. Les masies i els masos,
especialment, s’han vist afectats directament.
A Abrera, un poble molt arrelat a la vida rural, s’ha vist empitjorat
aquest tipus de vida a causa de la indústria, sobretot a les
cases de pagès i els masos, que cada vegada són menys.
Abrera és un poble situat a la part nord de la comarca del Baix
Llobregat, a una altitud de 956 metres i amb una població de
10.244 habitants. Al nord limita amb Olesa de Montserrat i
Esparreguera, al sud limita amb Martorell i Sant Esteve
Sesrovires, a l’est limita amb Castellbisbal, Ullastrell i
Viladecavalls, i per últim a l’oest amb Hostalets de Pierola.
Quan van començar a crear les primeres empreses a Abrera,
les masies i els masos van començar a desaparèixer ja que
molts es van haver d’ensorrar per tal de construir-hi la indústria.
La gent que hi vivia va perdre el seu tipus de vida i es va
veure obligada a traslladar-se a la vida urbana; d’aquesta
manera s’ha anat perdent, i encara es va perdent actualment,
una part important del nostre passat i la nostra història.
En l’actualitat encara n’hi ha de masos i masies, però tot i així,
el món industrial és més fort i encapçala la vida urbana, i per
això, de mica en mica, la vida rural anirà desapareixent.
Alguns dels masos i les masies que encara estan en peu
estan en explotació, com és el cas de Can Pous, Can
TUTORA: CARME TIÓ
Garrigosa, Can Torres, Can Gener, etc.; d’altres han estat
remodelats, com Can Vilalba. Però lamentablement alguns
altres estan deshabitats i s’estan deteriorant, com és el cas de
Can Moragues.
Hem descobert uns documents al monestir de Montserrat de
la parròquia d’Abrera, que parlen d’un tal MAS BERNADES, situat
a prop de la quadra de Maltorrent. Aquest és donat pel
cavaller Ramon de Voltrera (castell de Voltrera) l’any 1222.
METODOLOGIA
Per elaborar aquest treball hem seguit una metodologia
determinada i diferent de la que estem acostumades a fer
servir, una metodologia específica per a aquest tipus de treball.
Hem recopilat informació, però no ens hem limitat als llibres,
sinó que també hem fet entrevistes a la gent d’aquells
temps i que va tenir l’oportunitat de viure en un mas o una
masia; hem anat a exposicions i les fotos les hem fet personalment
i les hem inclòs al treball.
Aquests són els passos que hem seguit per tal d’elaborar
aquest treball:
1. Vam triar el tema i organitzar el grup.
2. Vam començar a elaborar l’índex i un cop contrastat
vam començar a buscar informació sobre el que
volíem explicar del tema.
3. Vam posar-nos amb contacte amb la gent que
podia explicar-nos i donar-nos informació i vam concertar
la data de l’entrevista.
4. Vam buscar llibres i publicacions sobre les masies i
Trobades de Recerca Jove 2007 (53-55) 53

54
els masos d’Abrera, però el que hi havia no els incloïa
tots, així que ens vam decantar per una altra via.
5. Vam visitar les masies i masos que encara estaven
en peu i ens vam dedicar a fer-ne fotos.
6. Vam tenir l’oportunitat d’assistir a una exposició a
Barcelona, al Palau Robert, sobre els masos i les
masies de tot Catalunya.
7. Vam buscar un mapa d’Abrera on es marqués la
situació de les masies del terme.
8. Vam redactar la informació recollida, primerament de
les masies i masos de Catalunya i després de les masies
i masos d’Abrera i les corresponents entrevistes.
MASIES D’ABRERA
Aquestes són les masies i masos d’Abrera:
Can Noguera
Data de la meitat del segle XVII al XVIII. Antigament es
trobava al mig del que avui coneixem com la recta de Can
Amat, més amunt de l’actual centre comercial, i a prop
d’una central elèctrica que dóna força al polígon industrial,
ubicat ara a la mateixa zona. Aquesta masia tenia l’únic molí
d’oli de tot el poble, que era molt gran i hi venia quasi tot
el poble a buscar oli.
Ca la Laura
Es creu que data del 1736. Antigament es trobava localitzada
al centre del poble, davant de Ca l’Elvira, a l’actual
Passeig de l’Església. Aquesta masia porta aquest nom
perquè la propietària que hi havia era filla única, era molt
bella i es deia Laura.
Cal Benet
Data dels segles XVII i XVIII. Es trobava al costat de l’església
del terme. Als anys 1940-1941 ja tenia llum i aigua i per tant
van tenir pocs problemes amb aquest tema. Hi havia un pati
molt gran amb un parell d’ametllers i presseguers.
Mas de Can Noguera (Maset)
Aquest mas pertany a l’any 1700. Antigament es trobava
localitzat a l’estació, a la font del Maset, la qual encara es
troba intacta. Aquest mas es diu així jan que pertanyia a la
Masia de Can Noguera; tot i que estaven a una distància considerable,
era de la seva propietat.
Ca l’Elvira
Data dels segles XVII i XVIII. Antigament es trobava localitzada
a l’actual Passeig de l’Església, a prop de Can Sucarrats.
Aquesta casa va desaparèixer perquè ja era vella i la van
ensorrar, però a part, igual que Ca la Laura, també va ser així
perquè havien d’ampliar el carrer.
Un passat recent
Trobades de Recerca Jove 2007 (53-55)
Can Bros Vell
Data de l’època musulmana. Va ser ocupada per frares fins
que es convertí en propietat dels senyors de Castellvell de
Rosanes i seguidament d’Artur Roca i Fontanals. Té el seu
origen en una antiga fortalesa anomenada Castell de
Ciutadilla.
Can Garrigosa
Data dels segles XVII i XVIII. Aquesta masia també és una de
les més grans del terme. És de les poques que està en
explotació. Es troba entre el Rebato i Sant Ermengol.
Can Sucarrats o, temps més tard, Cal Mataró
Al centre del poble, davant de Ca la Laura i al costat de Ca
l’Elvira. A l’actual Passeig de l’Església. Aquesta masia està en
procés de deteriorament i, per tant, no se’n fa explotació.
Can Moragues
Data dels segles XVI i XVII. Es troba localitzada al Suro (terme
d’Abrera). Aquesta masia encara existeix actualment, però
està en fase de deteriorament, ja que està molt malmesa i
en mal estat.
Can Sucarrats
Data dels segles XVII i XVIII. Es troba localitzada al Suro.
Aquesta masia pertanyia a la família Sucarrats. En primer lloc
tenien aquesta masia, però com que se sentien allunyats del
poble, la masia va passar a ser d’explotació i seguidament
Can Sucarrats, del centre del poble, la casa on passaven la
major part del temps.
Can Torres
Data dels segles XVII i XVIII. Es troba localitzada al Suro.
Aquesta masia encara està en explotació i és habitada per
uns camperols.
Can Gener
Es pot trobar a la banda esquerra de la riera, a prop de Can
Garrigosa. Data del segle XVIII aproximadament. A l’entrada,
com a signe d’hospitalitat, tenien algun bosquet i alguns
xiprers, per tal de demostrar que estaven fora de perill i que
hi podia entrar tota la gent que ho necessités.
Can Pous
Es troba a l’altra banda del riu Llobregat. Data del segle XVIII
aproximadament. Aquesta masia és una de les poques del
terme d’Abrera que està en explotació. És una masia molt
coneguda arreu del territori per la seva evolució.
Sant Hilari
Data de la primera meitat del segle XVIII. Es localitza a la
dreta del riu Llobregat, prop de l’estació i davant del castell
de Voltrera.

Un passat recent
Can Vilalba
Es troba localitzada al Suro. Data d’abans del segle XVIII.
Aquesta masia va desaparèixer perquè era molt vella i per
això va ser ensorrada, però ha estat reconstruïda. Els plànols
d’aquesta casa van ser fets pel virrei de Perú, des de Lima,
el virrei Manuel Amat Junyent (nascut a Vacarisses), el qual
un temps més tard va ser enviat aquí, a Abrera, per tal que
fos reconstruïda i millorada, ja que aquesta masia ja existia.
Ca la Cília
Es troba localitzada al Suro. Data del segle XVIII. Aquesta
masia és una de les poques que encara està en explotació
i es conserva del Suro. La façana està coberta de finestres i
la porta d’entrada està situada al mig.
Can Morral del Molí
Es localitza al Suro. Data de la meitat del segle XVII i
principi del segle XVIII. Aquesta masia està situada a peu
de carretera i es manté en molt bon estat. Està habitada
per camperols que mantenen aquesta masia en
explotació.
Can Morral del Riu
Aquesta es troba localitzada a l’altra banda del riu. Data de
la primera meitat del segle XVII. El nom d’aquesta masia
corres-pon a Can Morral del Riu, perquè està situada a l’altra
banda del riu.
Mas Valls
Es troba localitzada al Suro. Data del segle XVIII. Aquesta
masia va desaparèixer perquè era molt vella i va ser ensorrada,
però tot i així ha estat reconstruïda i transformada
totalment al mateix territori. Aquesta masia actualment ha
estat reconstruïda, i és d’allò més maca.
Trobades de Recerca Jove 2007 (53-55) 55

SÍNTESI DEL TREBALL
MEMÒRIES DEL TEMPS DE GUERRA...
L’any passat es va commemorar el setantè aniversari de l’inici
de la Guerra Civil Espanyola. Vàrem pensar que podia ésser
un bon moment per dedicar el nostre treball de recerca a
recuperar la memòria d’aquest trist succés, el qual es pot considerar
força recent. Aquest aspecte és molt important per la
manera en què hem pogut elaborar la nostra investigació, ja
que afortunadament per nosaltres en l’actualitat encara conservem
els testimonis directes que van ser víctimes de la
Guerra Civil Espanyola. Ara pensem que és el millor moment
per treballar el tema, ja que moltes d’aquestes persones
comencen a deixar-nos i d’aquí un temps no podrem gaudir
del privilegi de contar la història de la mateixa manera sense
aquests testimonis. Quan ells no hi siguin, la informació, d’alguna
manera, no serà tan original com la que tenim avui en
dia; no es tindrà la possibilitat de redactar informació tan personal
i directa.
Vam començar per decidir com volíem transmetre allò que
els testimonis ens podien aportar. Vam pensar que escrivint
en primera persona podria arribar més intensament l’experiència
al lector. Vam creure oportú aportar experiències tant
dels anomenats “rojos” com dels “nacionals”, és a dir, de la
branca a favor de Franco.
Tradicionalment, la guerra s’acostuma a considerar un fet
relacionat amb l’home, però en aquest treball hem volgut
tenir en compte les dones i els nens que hi havia darrere
REGINA VIVES, XELL PALAU
ESCOLA COOPERATIVA EL PUIG (Esparreguera)
TUTORA: CARME TIÓ
aquesta tragèdia i, malgrat que no varen estar al front, a
primera línia, també van patir igual o més. Per això hem
inclòs alguns testimonis de gent que va viure el succés sent
infant, el punt de vista del qual és força diferent del que
tenen els que ho van viure sent ja adults.
Durant les entrevistes vam observar tot tipus de reaccions. Els
vàrem formular una sola pregunta: “Podria explicar-nos la
seva experiència personal durant la guerra civil?”.
Els esmentats testimonis s’endinsaven en el passat, tot
revivint variats sentiments que els recordaven successos de la
guerra, i això va despertar un gran interès per part nostra.
La majoria dels testimonis viuen al Baix Llobregat, encara que
n’hi ha algun que pertany a la comarca de l’Alt Penedès. El
motiu pel qual hi intervé aquesta gent és el vincle familiar
d’una de les components del grup amb gent de Sant Llorenç
Trobades de Recerca Jove 2007 (57-58) 57

58
d’Hortons. Ja que aquest treball era força complicat, vam
preferir entrevistar gent que coneguéssim i amb qui tinguéssim
confiança.
Referent a l’objectiu del treball, cal dir que el projecte de la
Guerra Civil Espanyola només pretén transmetre i fer arribar
les pors, temors, inseguretats, agressions, memòries, records,
somnis, malsons, pèrdues, foscors, impotència, nostàlgia i fins
i tot alguna alegria d’aquell munt gent que van compartir les
mateixes sensacions i sentiments.
Per això s’ha fet no ben bé una entrevista sinó un viatge al
passat durant una hora aproximadament, anant des de la
situació més perillosa fins a les diverses anècdotes que van
fer superar aquests vells malsons.
Aquest projecte, doncs, es basa en tot allò que recordaven els
nostres avis, cada cop menys, testimonis directes de la guerra;
tots ells han mostrat una atenció i interès que agraïm
moltíssim. La seva col·laboració ha permès, almenys a nosaltres,
imaginar-nos per pocs instants que formàvem part de
cada família i de cada situació.
Hem pogut imaginar i observar el gestos i expressions de
cada un d’ells quan parlaven dels seus temors, i val a dir que
molts coincidien. En tots ells encara hi resta aquella foscor
que no els va permetre de gaudir d’una infància digna per a
qualsevol nen, adolescent o home.
El projecte té diferents parts; la primera planteja la Guerra
Civil Espanyola; en la part més important es presenten els
Memòries del temps de guerra...
Imatge de la Guerra Civil espanyola Sant Esteve Sesrovires
Trobades de Recerca Jove 2007 (57-58)
testimonis, expliquen en primera persona la seva experiència
i es mostren algunes fotografies d’aquells temps; en una
altra s’inicia la postguerra catalana; en l’altra, les conclusions
que hem tret després de parlar amb cada un d’ells, les
diverses relacions que hem trobat entre els entrevistats,
trets comuns, etc.
Molts d’aquests testimonis van patir la guerra quan encara
eren nens, han explicat les seves anècdotes i les històries que
van viure a casa seva quan algun membre de la família era a
la guerra. Cada cop més costa cercar a algú que vagi anar a
la guerra i pugui explicar-ho ell mateix. De totes maneres s’ha
pogut realitzar tal i com s’esperava.
És així, doncs, que pensem que aquest treball no és tant sols
una lectura per passar l’estona i distreure’t, sinó que és un
valuós document d’alguns aspectes de la vida quotidiana de
les persones durant la Guerra Civil Espanyola, algun dels quals
va intentar ocultar per tal de protegir milers de ciutadans.
Un cop més volem agrair l’aportació de tots els testimonis:
- Miquel Figueras
- Flora Parareda
- Felícia Julià
- Ricard Julià
- Jaume Urpí
- Ramira Sagarra
- Josep Pedreny
Gràcies per haver-nos permès dur a terme un projecte iniciat
amb molta il·lusió i de lúdic desenvolupament.

INTRODUCCIÓ
SI EL RIU SONA... QUINA AIGUA PORTA?
ESTUDI DE LA RIERA DE TORRELLES
Sempre es parla de l’aigua com un recurs molt important, i ho
és. És l’essència de la vida, sense aigua no podríem viure. Per
això sempre m’ha cridat l’atenció, sembla com si ningú l’acabés
de respectar del tot, i per aquesta raó l’any passat em
vaig apuntar al Projecte Comenius (Water Asset), la qual cosa
va fer augmentar el meu interès per la riera de Torrelles. Així
que quan em van proposar l’estudi de la riera com a tema de
treball de recerca no m’ho vaig pensar gaire, tenia curiositat
per saber quines aigües duia la riera, des del naixement fins a
la desembocadura, si eren netes o brutes, si hi havia canvis al
llarg del recorregut, com afectaven les activitats humanes... A
més a més, jo volia fer un treball que no solament es limités
a la investigació bibliogràfica sinó que fos un treball de camp,
on també pogués fer recerca al laboratori.
Els objectius d’aquest treball es concreten en l’estudi de la
xarxa hidrogràfica de la riera de Torrelles.
He volgut estudiar en 6 punts de mostreig, repartits entre el
naixement, els afluents i la desembocadura, les característiques
fisicoquímiques de l’aigua i els organismes que hi viuen,
per tal de poder esbrinar com canvia l’estat de la riera al llarg
del seu recorregut. Per aconseguir aquest objectiu utilitzarem
diversos mètodes d’estudi de l’aigua i compararem els resultats
finals mitjançant taules i gràfics, acompanyats d’una explicació
teòrica.
Els metòdes d’anàlisis que utilitzarem seran els següents:
● Anàlisis físicoquímiques.
● Càlcul de l’ISQA. (Índex simplificat de la qualitat de
les aigües).
● Anàlisis biològiques basant-nos en l’Índex biològic FBILL.
MERCÈ GÓMEZ MERCHAN
IES FREDERIC MOMPOU (Sant Vicenç dels Horts)
TUTORA: LAIA CASANOVAS
Amb totes aquestes anàlisis esperem obtenir la qualitat de
l’aigua de la riera, la variació entre punts de mostreig i les
seves causes.
PUNTS DE MOSTRATGE
Per aconseguir la màxima precisió en l’estudi de la riera, el que
hem fet és buscar el major nombre de punts de mostreig que
ha estat al nostre abast, des que neix fins que desemboca, per
tal de comprovar i analitzar els canvis que es poden produir al
llarg del seu recorregut.
Malauradament no hem trobat el nombre de zones de
mostreig que haguéssim volgut, ja que aquest any ha estat
molt sec i la manca de precipitacions en una riera com la de
Trobades de Recerca Jove 2007 (59-63) 59

60
Torrelles, que és típicament mediterrània, ha afectat sensiblement
el seu cabal. Les zones analitzades han estat sis en total.
ZONA 1: CAN GUEY
Si el riu sona... quina aigua porta? Estudi de la riera de Torrelles
Aquesta zona està situada enmig de la urbanització Can Guey.
És un racó de la riera bastant protegit, ja que està enfonsat en
una vall estreta a la qual no s’accedeix fàcilment, i aquest fet
sembla que l’ha preservat bastant. De tots els punts de
mostreig, aquest és un dels que semblen més net i preservat,
amb un bon aspecte a primer cop d’ull. L’aigua no fa mala olor.
La vegetació és abundant i hi ha diversos arbusts i matolls
propis dels alzinars (esbarzer, llentiscle, etc.) que envolten la
riera. És l’única zona de la riera que no té canyes al voltant.
El més destacable d’aquesta zona és la presència d’una petita
resclosa feta temps enrere, segurament per algun pagès.
Aquesta resclosa no impedeix el curs de la riera, però fa que
ragi, això sí, una petita cascada que ha format un gorg molt
petit amb una certa profunditat, on es veuen bastants animalons
(insectes, granotes, pardals, etc.).
ZONA 2: CAN GÜELL
Trobades de Recerca Jove 2007 (59-63)
Aquest punt de mostreig es troba situat uns 500 metres més
enllà de la urbanització Can Güell, 300 metres abans que s’ajunti
amb l’aigua que ve de la riera de Torrelletes. L’aspecte de
l’aigua variava molt d’un dia a un altre, però sempre tenia un
cert grau de terbolesa. Un altre aspecte negatiu és l’olor, se
sent una intensa olor de detergent.
Quant a la vegetació, cal dir que aquest punt es troba a prop
d’una zona de vinyes i d’horta. Hi ha predomini de vinyes i
esbarzers.
Al primer cop d’ull no s’observen organismes dins de l’aigua.
ZONA 3: FONT DEL MAS SEGARRA
Aquest punt de mostreig és a tocar de la font que dóna nom
a la zona. Està situat a la banda esquerra de la carretera
anomenada “variant”, si es mira en el sentit del curs de la
riera, a uns 800 metres aproximadament d’on s’ajunten la
riera que ve de Can Güell i la de Can Guey, i just abans de
passar pel nucli urbà de Torrelles.

A priori, en aquest punt no s’esperaria que les anàlisis de les
aigües donessin un resultat negatiu, ja que la zona presenta
un aspecte bastant cuidat i no gaire brut i, a més a més,
encara no ha passat pel nucli urbà. En aquest punt, però, s’ha
generat un greu problema per a la riera, ja que justament 3
metres més amunt el col·lector d’aigües residuals del poble
està trencat i les seves aigües s’aboquen directament a la
riera. La pudor que desprèn és forta i dóna una idea del grau
de contaminació de l’aigua.
La vegetació és bàsicament formada per canyes, tot i que al
marge més immediat de la riera hi creixen algunes plantes
herbàcies.
ZONA 4: CAN ROIG
Si el riu sona... quina aigua porta? Estudi de la riera de Torrelles
La zona quatre es troba més enllà del poble de Torrelles, als
afores, al costat d’una benzinera. Ens preguntem si en haver passat
tot el poble hi ha hagut canvis en la composició de l’aigua.
La vegetació que envolta aquest punt és principalment canya.
També cal dir que el punt de mostratge es troba a prop d’una
zona de vinya i horta, d’altra banda molt abundants al voltant
de tot el poble.
ZONA 5: FONT DEL SALTADOR
El punt de mostreig de la font del Saltador es troba un
quilòmetre més avall de l’anterior punt de mostreig, a la zona
de la benzinera. Aquest punt és aparentment un dels més
nets, probablement a causa dels mecanismes d’autodepuració
propis de qualsevol curs d’aigua. A l’ambient no s’hi detecten
olors anòmales.
S’hi poden observar bastants organismes tant dins com fora
de l’aigua, per exemple granotes i crancs de riu.
La vegetació de la zona és abundant.
ZONA 6: DESEMBOCADURA DE LA RIERA
Aquesta zona es troba a la desembocadura de la riera en el riu
Llobregat.
L’aportació d’aigua de la riera de Torrelles al riu no és excessiva,
encara que els dies de pluges fortes el cabal pot agafar
valors alts.
Trobades de Recerca Jove 2007 (59-63) 61

62
CONCLUSIONS
Si el riu sona... quina aigua porta? Estudi de la riera de Torrelles
Després de realitzar les anàlisis i obtenir els resultats tant dels
índexs FBILL i ISQA com dels nutrients de l’aigua, comparant-los
entre si podem concloure:
Trobades de Recerca Jove 2007 (59-63)
En general, de totes les zones de la riera, la zona on la riera
està més degradada és la zona de Can Güell, ja que les anàlisis
d’aquest punt són les que han sortit més baixes.
La zona de la riera que dóna els valors més alts és la zona de
Can Guey; totes les anàlisis realitzades han donat un valor de
bona qualitat de l’aigua.
Tant la zona de Mas Segarra com la de Can Roig tenen una
qualitat de l’aigua no gaire alta; les fuites que pateix el col·lector
d’aigües grises de Torrelles són, en part, responsables
d’aquesta baixa qualitat.
Els punts on la qualitat de l’aigua és més baixa són punts que
estan a la vora de les zones urbanitzades.
Els valors de l’ISQA són més alts que en la realitat i si els comparem
amb els valors resultants del FBILL la diferència és
notable. Queda palès que ens donen una idea comparativa
dels diferents punts de mostreig, però no inclouen una bona
part de les característiques químiques de l’aigua que, a la
vegada, influeixen en la vida de la riera.
Tots els resultats de les anàlisis segueixen una línia semblant, per
tant la línia que segueix la riera de Torrelles és la següent:
La riera de Torrelletes presenta una aigua de bona qualitat,
en canvi a la riera de Can Mas té una aigua de més baixa
qualitat. Un cop les dues rieres s’ajunten, puja lleugerament
la qualitat a causa de la barreja d’ambdues aigües, encara
que mentre la riera és a prop del nucli urbà la seva qualitat
no és gaire alta (dins de la dinàmica de les aigües de
Torrelles). El curs de la riera no és un curs excessivament contaminat.

Si el riu sona... quina aigua porta? Estudi de la riera de Torrelles
Trobades de Recerca Jove 2007 (59-63) 63

INTRODUCCIÓ
Amb el càntir és possible obtenir l’aigua fresca sense utilitzar
cap altra font d’energia que la calor ambiental. Està fet
d’argila porosa cuita, que fa que l’aigua es filtri i quan entra
en contacte amb l’ambient exterior s’evapora, provocant un
refredament.
Això és el que nosaltres ens hem proposat investigar, ja que
volem saber amb més precisió el seu funcionament, com
ho fa per poder refredar l’aigua i quins són els factors que hi
intervenen.
EL CÀNTIR,
ENCARA ÉS UNA EINA ÚTIL?
ALBA CUADRADO, ROCÍO CARRASCO, DAVID ALCAIDE
IES BALDIRI GUILERA (El Prat de Llobregat)
TUTOR: EMILIO LLORENTE
DE QUÈ DEPÈN EL GRAU DE REFREDAMENT?
Vam pensar que la humitat ambiental podria ser un dels
factors que influeixen en el grau de refredament de l’aigua
dintre del càntir, ja que suposem que aquest refredament és
degut a l’evaporació de l’aigua que “sua” el càntir. També
vam pensar que la temperatura exterior podria influir en el
grau de refredament.
Per comprovar quins són aquests factors vam realitzar
diverses experiències relacionades amb:
a) Permeabilitat del càntir
● Mesura de la suor del càntir:
Primera experiència
Segona experiència
● Capacitat d’absorció de la ceràmica:
Tercera experiència
Quarta experiència
b) Grau de refredament de l’aigua
PERMEABILITAT DEL CÀNTIR
Primera experiència
Aquesta experiència consisteix a mesurar la “suor” del càntir,
és a dir, veure quanta aigua perd en un determinat
temps. Després de repetir aquesta experiència, que durava
un dia sencer, unes quantes vegades al llarg del mes de
novembre i fetes en l’interior del laboratori, per tant les
condicions eren semblants per a totes elles, ens vam adonar
que l’aigua que quedava dintre del càntir era sempre la
mateixa, al voltant del 88% de la quantitat inicial.
Trobades de Recerca Jove 2007 (65-68) 65

66
Segona experiència
En aquest muntatge volíem fer un balanç de l’aigua introduïda
a l’interior del càntir, comparant la inicial amb la suma
de la que quedava a l’interior del càntir més la que sortia a
l’exterior, que es recollia en la safata. Per tant hauríem de
procurar no perdre l’aigua evaporada. Per aconseguir-ho
vam tapar el càntir amb una bossa de plàstic perquè l’aigua
evaporada es quedés dintre de la bossa i es condensés i, per
tant, la poguéssim mesurar. També, al col·locar el càntir elevat
(sense que toqués la safata), evitàvem que l’aigua que
es recull a la safata no retornés a l’interior del càntir
.
Aquesta experiència va tenir un dia de duració i en acabarla
vam mesurar l’aigua dintre del càntir: 3.200 ml, i també
la recollida dintre de la safata, 200 ml. Ens vam adonar que
la suma d’aquestes dues quantitats encara no corresponia a
l’aigua introduïda al càntir al principi de l’experiència, 3.600
ml. Ens faltaven 200 ml.
El càntir, encara és una eina útil?
Trobades de Recerca Jove 2007 (65-68)
CAPACITAT D’ABSORCIÓ DE LA CERÀMICA
Tercera experiència
Per interpretar els resultats de l’experiència anterior, vam
pensar que la part d’aigua que faltava es quedava dintre de
les parets del càntir, és a dir, que les parets absorbeixen
aigua. Per comprovar aquesta hipòtesi vam fer la mateixa
experiència anterior, però ara pesant el càntir sec i també al
cap d’un dia. Quan diem “pesant” ens referim a la mesura
de la massa.
Inicialment Al final
Després de comparar les mesures de les masses abans i
després, ens vam adonar que les parets del càntir
absorbeixen 200 ml d’aigua, que corresponen als 200 ml
d’aigua anteriors.
Quarta experiència
Per confirmar el resultat anterior vam dissenyar una altra
experiència.
Aquesta consistia a pesar el càntir sec i introduir-lo en una
espècie de peixera plena d’aigua i pesar el càntir al cap d’un
dia, havia augmentat 200 g. el seu pes del començament.
Això significava que les parets de ceràmica del càntir tenen
una capacitat d’absorció de 200 ml d’aigua, confirmant així
les mesures de l’experiència anterior.

GRAU DE REFREDAMENT DE L’AIGUA
Per mesurar el grau de refredament en funció de la temperatura
i la humitat ambientals hem realitzat diversos tipus
d’experiències:
Per poder mesurar el grau de refredament introduíem un
termòmetre al càntir que estigués en contacte amb l’aigua,
un altre termòmetre a l’exterior i un sensor d’ humitat, tots
connectats a la consola Multilog, que és un equip de captura
i tractament de dades experimentals. Hem repetit aquesta
experiència deu vegades, d’un dia o més de duració cadascuna
d’elles. Per a cada experiència hem fet tres gràfics; per
exemple l’experiència 2 feta del dia 14 al 15 de novembre:
Experiència 2
GRÀFIC 1
El càntir, encara és una eina útil?
GRÀFIC 2
Temperatura exterior, temperatura interior i humitat enfrontades al temps.
(Gràfic 1)
Diferència de temperatures i la humitat ambiental enfrontades al temps. (Gràfic 2)
En el segon gràfic es veu representada la diferència de temperatures
entre l’interior i l’exterior del càntir, (línia inferior),
i la humitat ambiental, (línia superior), respecte del temps.
Observant-lo podem intuir que aquestes dues magnituds
estan relacionades inversament, és a dir, quan la humitat
ambiental augmenta, la diferència de temperatures disminueix
i quan la humitat disminueix la diferència de temperatures
augmenta.
Per comprovar si aquesta relació era certa, vam fer un tercer
gràfic enfrontant la diferència de temperatura, eix y,
respecte a la humitat, eix x, i una vegada fet això el programa
et dóna l’opció de buscar la funció lineal de tots
aquests punts. En aquest cas l’equació de la recta és:
F(x) = -0,13x + 11.54
El pendent d’aquesta recta és -0,13ºC/%, i l’interpretem
com que per cada unitat de % d’humitat que puja, la diferència
de temperatures baixa 0,13ºC.
La mitjana de les experiències és de –0.11ºC/%. Valor que
podríem considerar vàlid per a la temporada que va d’octubre
fins a abril, en llocs interiors com és el nostre laboratori,
es podria completar amb experiències realitzades a
l’estiu.
Trobades de Recerca Jove 2007 (65-68) 67

68
EQUACIÓ DEL CÀNTIR
GRÀFIC 3
Diferència de temperatura, eix y, respecte a la humitat, eix x, i funció lineal.(Gràfic 3)
Vam trobar a Interntet una experiència realitzada per dos
científics, Gabriel Pinto Cañón i José Ignacio Zubizarreta
Enríquez, pertanyents al Departament d'Enginyeria Química
Industrial i del Medi Ambient de la I.T.S. d'Enginyers Industrials
de la Universitat Politècnica de Madrid. Van trobar “l’Equació
del càntir” on es veia la variació del volum de l’aigua de l’in-
El càntir, encara és una eina útil?
Trobades de Recerca Jove 2007 (65-68)
terior del càntir respecte del temps, que disminueix proporcionalment
a la diferència d’humitats, la humitat de saturació
(que depèn de la temperatura) i la humitat de l’aire. En els
nostres experiments hem cercat la relació entre la humitat i
les temperatures interiors i exteriors del càntir. També
descriuen una complicada equació que pretén explicar el
comportament dels intercanvis d’energia en el càntir.
CONCLUSIONS
Al acabar aquest treball podem concloure que aquest utensili
d’aparença tan simple amaga una gran complexitat a l’hora
d’explicar el seu funcionament en profunditat. Refreda l’aigua
utilitzant l’energia tèrmica ambiental.
Ens hem adonat, a partir dels resultats experimentals
obtinguts, que el grau de refredament de l’aigua ve determinat
per la humitat ambiental i la temperatura exterior. També
ens hem adonat que depèn de la permeabilitat de les parets
del càntir, per això creiem que els càntirs més eficaços són
aquells que no estan vernissats i que estan fets per material
molt porós.
Ens va sorprendre la gran quantitat d’aigua que es perd diàriament,
”suor del càntir”, i que és la responsable del refredament
de l’aigua, ja que l’energia necessària per l’evaporació
l’agafa de l’aigua de l’interior refredant-la.
Som conscients que si realitzéssim aquestes experiències en
una època més calorosa, el refredament hauria augmentat, i
això ens compromet a continuar aquest treball.

ANOMALIES OCULARS EN LA POBLACIÓ ESTUDIANTIL
DEL PRAT DE LLOBREGAT
OBJECTIUS
YASMINA BERNAD CALERO, ANNA FERNÁNDEZ MASSÓ,
MIREIA SANTO JORDÁN
IES BALDIRI GUILERA (El Prat de Llobregat)
Els objectius inicials del nostre treball eren dos: primer, estudiar
els problemes de la visió relacionats amb la refracció de
la llum entre el col·lectiu estudiantil del Prat i calcular-ne la
freqüència. I segon, un cop calculades aquestes freqüències,
comparar-les amb dades de tot l’Estat espanyol.
EXPOSICIÓ INICIAL DEL TEMA
En el treball, per poder entendre en què consisteixen les
diferents anomalies de la visió, hem explicat primer la morfologia
de l’ull i el seu funcionament, les diferents anomalies
de refracció, les seves causes i les possibles correccions.
MATERIAL
Els materials utilitzats han estat els llibres extrets de la biblioteca
de l’institut i de la biblioteca municipal, i les pàgines
trobades a Internet. Com a suport per a la presentació hem
utilitzat dues maquetes: una, la fem servir per representar
les anomalies visuals, i l’altra, la utilitzem per explicar la
morfologia de l’ull; a més a més, en vam construir una altra
que representava el cristal·lí.
TUTORA: MONTSERRAT TOMÀS
Ull emmetrop
Ull miop
Ull hipermetrop
Maqueta de l’ull
Maqueta que vam fer nosaltres per simular el cristal·lí:
Trobades de Recerca Jove 2007 (69-72) 69

70
Model d’enquesta realitzada als estudiants:
Anomalies oculars en la població estudiantil del Prat de Llobregat
Malalties oculars en la població estudiantil
(IES Baldiri Guilera)
Nom de l’alumne/a:
Edat: Curs:
Sexe (marcar l’opció corresponent):
- Noi - Noia
1. Quin color d’ulls té?
2. Té o ha tingut malalties oculars? (marcar l’opció corresponent):
- Sí - No
3. Porta ulleres o lents de contacte? (marcar l’opció corresponent):
Ulleres: - Sí - No
Lents: - Sí - No
4. Quina malaltia presenta o presentava? (marcar l’opció corresponent):
- Hipermetropia (no veure-hi bé de prop).
- Astigmatisme (no veure-hi bé ni de prop ni de
lluny).
- Miopia (no veure-hi bé de lluny).
- Presbícia (vista cansada).
- Ambliopia (ull gandul).
- Daltonisme (ceguesa de colors).
- Ceguesa nocturna.
- Estrabisme.
5. Hi ha antecedents familiars d’aquestes malalties?
– Sí - No
De quina/quines?
Quin grau de parentiu tenen els afectats (pare,
mare, germà/germana, avi matern/ patern, avia materna/
paterna, oncle/tia matern/patern...)?
6. Té altres malalties no esmentades abans?
- Sí - No
Quines?
7. L’han operat de la vista?
- Sí - No
Per quin motiu (causa o problema visual)?
Quants anys tenia?
8. A quina edat se li va detectar la malaltia?
9. Ha millorat?
- Sí - No
Quin tractament ha seguit?
(marcar l’opció corresponent):
- ulleres
- lents de contacte
- exercicis oculars
- altres (indicar quin)
10. Ha augmentat o s’ha agreujat la malaltia?
- Sí - No
11. S’ha guarit la malaltia?
Trobades de Recerca Jove 2007 (69-72)
- Sí - No
A quina edat?
12. Altres informacions que es vulguin aportar
MÈTODE
Gràcies per realitzar l’enquesta
Obtenció de les dades: Per obtenir les dades necessàries
vam passar l’enquesta anterior a diferents centres
d’ensenyament, i els resultats obtinguts els vam col·locar en
diverses taules (per sexes, per cursos i globals) i vam calcular
els diferents percentatges.
PROVA DE LA x 2
Per saber si les diferències trobades entre nois i noies són
significatives, hem realitzat la prova de la x 2 aplicant la fórmula
següent:
x 1 2 = |obs- esp| 2 /esp
La hipòtesi inicial que hem considerat és que no hi ha diferències
significatives entre ells. La x 2 l’hem calculada per les
diverses anomalies i els diferents nivells educatius.
Els resultats obtinguts s’haurien de comparar amb els valors
d’una taula de x 2 per comprovar si són o no significatius.
RESULTATS
Els resultats que presentem els hem obtingut a partir de les
dades del buidat de les enquestes. Aquestes dades s’han
agrupat per nivells educatius (primària, secundària obligatòria
i batxillerat) i per cursos (primer, segon, tercer...)
separant l’alumnat per sexes, tenint en compte si presenten
o no anomalies de la visió i segons el tipus d’anomalies que
tenen. Es mostren també les dades dels antecedents familiars
dels alumnes enquestats que presenten alguna anomalia
de la visió. I finalment, el tipus de correccions (lents,
ulleres) que els alumnes han fet servir per millorar o corregir
la seva anomalia.
Les anomalies reflectides en l’estudi són: miopia, hipermetropia,
astigmatisme, ambliopia, i altres. En aquest darrer
grup s’inclouen les anomalies que es presenten amb una
freqüència més baixa.
Finalment els resultats estan representats en les taules i
gràfics que es mostren a continuació.

Nivell educatiu: BATXILLERAT
Global (nois, noies) anomalies
CURS 1r 2n TOTAL
Total alumnes 33 38 71
Visió Normal Total 14 16 30
% 42,42 16 42,25
Anomalia Total 19 22 41
% 57,58 57,89 57,75
Miopia Total 10 19 29
% 30,3 50 40,85
Hipermetropia Total 3 1 4
% 9,091 2,632 5,634
Astigamtisme Total 7 10 17
% 21,21 26,32 23,94
Amblispia Total 1 0 1
% 3,03 0 1,408
Altres Total 1 1 2
% 3,03 2,632 2,817
100
57,74%
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40,84%
Anomalies oculars en la població estudiantil del Prat de Llobregat
5,63%
23,94%
42,25%
1,40% 2,18%
Miopia Hipermetropia Astigmatisme Amblispia Altres
Visió normal
1
2
Amb anomalies
Nivell Educatiu: BATXILLERAT
Antecedents familiars
Alumnes amb Amb antecedents Sense Antecedents
malaltia anomalies Total % Total %
MIOPIA 28 23 82,14286 5 17,85714
HIPERMETROPIA 6 5 83,33333 1 16,66667
ASTIGMATISME 19 14 73,68421 5 26,31579
AMBLISPIA 1 1 100 0 0
DALTONISME 1 1 100 0 0
ALTRES 2 1 50 1 50 5
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
17,85%
82,14%
16,66%
83,33%
Nivell Educatiu: BATXILLERAT
Correccions de les anomalies
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Trobades de Recerca Jove 2007 (69-72) 71
26,31%
73,68%
0%
100%
0%
100%
MIOPIA HIPERMETROPIA ASTIGMATISME AMBLISPIA DALTONISME ALTRES
21,42%
46,42%
7,142%
46,42%
33,33%
66,66%
52,63%
47,36%
50%
50%
100% 100%
MIOPIA HIPERMETROPIA ASTIGMATISME AMBLISPIA ALTRES
Sense antecedents
Amb antecedents
No porten res
Ulleres i Lents
Amb lents
Amb ulleres

72
CONCLUSIONS
Anomalies oculars en la població estudiantil del Prat de Llobregat
MIOPIA RMETROPIATIGMATISME AMBLISPIA ALTRES
Alumnes amb malaltia 28 6 19 1 2
Amb Ulleres Total 13 4 9 0 0
% 46,4285714 66,6666667 47,3684211 0 0
Amb Lents Total 2 0 0 0 0
% 7,14285714 0 0 0 0
Ulleres/Lens Total 13 0 10 0 0
% 46,4285714 0 52,6315789 0 0
No porten res Total 6 2 0 1 2
% 21,4285714 33,3333333 0 100 100
El primer objectiu del nostre treball era saber amb quin percentatge
es presenten les anomalies oculars de refracció en
els estudiants del Prat, des de la primària al batxillerat.
1. En els resultats obtinguts hem observat que una
de les principals anomalies és la miopia (19,46%),
seguida de l’astigmatisme (11,85%), i sovint es presenten
totes dues juntes. Les segueix la hipermetropia
(5,36%) i l’ambliopia (2,23%).
2. La freqüència d’alumnes amb anomalia és més
alta en els cursos superiors, és a dir, a primària gairebé
no hi ha casos i en canvi, a secundària, el nombre
és molt superior. A la primària només hi ha un
16,66% d’alumnes que presenten alguna anomalia
en la visió; a l’ESO, aquest percentatge augmenta fins
a un 35,91% i, en el batxillerat, arriba al 57,74%. El
cas de l’ambliopia n’és una excepció: s’observa un
descens de l’anomalia d’un 3,41% (a primària) fins a
un 1,4% (a batxillerat). Això és degut al fet que de
petits aquesta anomalia s’intenta corregir al més
aviat possible.
3. Després d’haver realitzat l’estudi de significació de
la x 2 , no s’han trobat diferències significatives entre
sexes en les diferents anomalies de la visió. Cal
excloure el daltonisme, que gairebé no es dóna en
noies ja que és una malaltia genètica recessiva lligada
al cromosoma X; i l’astigmatisme del batxillerat:
en aquest cas, creiem que és a causa de la mostra,
que és molt petita en el cas dels nois i no comparable
amb les mostres de primària o d’ESO.
Trobades de Recerca Jove 2007 (69-72)
4. Podem establir una relació entre les anomalies de
refracció i el seu origen hereditari. Observem que en
totes elles el percentatge d’antecedents familiars que
tenen la mateixa anomalia és força elevat.
PRIMÀRIA Miopia 62,5 %
Hipermetropia 90 %
Astigmatisme 60 %
ESO Miopia 72,97 %
Hipermetropia 85,71 %
Astigmatisme 94,73 %
BATXILLERAT Miopia 82,14%
Hipermetropia 83,32%
Astigmatisme 73,68%
L’augment de la miopia amb l’edat, tal com s’observa
al batxillerat, també pot ser deguda als mals
hàbits de visió quan es llegeix o es treballa amb l’ordinador,
sense haver-hi en aquest cas un lligam
hereditari.
5. En l’apartat corresponent a les correccions
emprades per millorar la visió, hem observat que a
primària o bé s’utilitzen ulleres o no porten cap tipus
de correcció, i hi ha molt pocs casos en què es porten
lents, sobretot en els casos d’ambliopia. En l’ESO, l’ús
de lents comença a augmentar, sobretot en la hipermetropia.
Finalment, en el batxillerat hi ha una
quantitat d’alumnes considerable que combinen l’ús
d’ulleres i de lents, sobretot en els casos de miopia i
astigmatisme.
El segon objectiu era comparar les diferents freqüències de
la població del Prat amb la població catalana i/o estatal.
Aquest objectiu, no l’hem pogut assolir, perquè, malgrat les
nombroses consultes realitzades (Clínica Barraquer, Col·legi
d’Òptics i Optòmetres, Col·legi de Metges (oftalmòlegs),
Institut Català de la Salut i ONCE), tothom ens ha dit que no
disposen d’aquestes dades. Aquesta situació, creiem que
dóna més valor al nostre treball, perquè, si és certa, les nostres
serien les úniques dades de què es disposaria.

SÍNTESI DEL TREBALL
Per tal de fer una aproximació al món de l’ornitologia de
camp, el treball de recercaQuan a primer de batxillerat em
van presentar la idea del treball de recerca, un treball d’investigació
amb el qual es pretenia estudiar uns fets per
obtenir-ne uns nous coneixements, em va fer molta il·lusió i
tenia moltes ganes de fer-lo; només havia de trobar algun
tema que m’interessés.
Vaig intentar posar en ordre les meves idees i vaig adonarme
que havia de fer un treball relacionat amb la història i la
geografia, ciències socials que ajuden a interpretar la realitat.
I aleshores vaig pensar: per què no mesclar-les? Així doncs,
vaig ajuntar la part de la geografia que més m’interessava, la
demografia, amb la història i, agafant el meu poble com a
punt d’investigació, vaig elaborar una idea: investigar la
demografia de Sant Just al llarg de la història. Però era un
tema que ja s’havia tractat, per la qual cosa calia ampliar
l’àmbit de recerca i trobar un professor que em tutoritzés.
Vaig demanar a l’Àngels Tó consell sobre què podia fer, i ella
em va proposar que ajuntés la idea que tenia amb una tercera
ciència social que havia començat a estudiar aquell any:
l’economia. De manera que em va plantejar estudiar el
desplaçament dels serveis dins el municipi, comparant dades
històriques amb actuals i mirant si estava justificat per la realitat
demogràfica del poble.
Ja de bon principi, la idea em va agradar molt. No només
s’adequava a les meves preferències acadèmiques, sinó que
també era realment interessant: era un tema actual i polèmic
del qual actualment s’estava parlant a causa del trasllat de
l’Escola Montserrat, iniciativa a la qual l’Ajuntament donava
ESTUDI SOCIOECONÒMIC
DE SANT JUST DESVERN
CARLES MILÀ GARCIA
IES SANT JUST (Sant Just Desvern)
TUTORA: ÀNGELS TÓ I CAMPS
Trobades de Recerca Jove 2007 (73-75)
suport per qüestions demogràfiques i que bona part de la
població rebutjava agafant-se al mateix argument.
A l’hora de marcar els objectius em vaig trobar amb un
problema: eren massa amplis, no podia abastar tot el que
m’havia proposat. No podia estudiar tota la història
demogràfica de Sant Just des dels orígens, fer una anàlisi de
tots els serveis, distribuir-los per barris i comparar-los amb
la demografia, de la qual tampoc no podia analitzar tots els
aspectes: edat, sexe, nacionalitat, immigració, nivell d’estudis,
taxes de natalitat i mortalitat, esperança de vida,
creixement vegetatiu...
Així que el que vaig fer, amb la indiscutible ajuda de la
meva tutora, va ser acotar la recerca i concretar els objectius.
Són els següents:
● Estudiar la distribució de la població (població
absoluta i per edats) per barris, actualment i fa uns
anys (1970), per poder-ne estudiar l’evolució i
establir comparacions.
● Analitzar la relació entre la població i els serveis
públics i privats del poble.
● Esbrinar si l’evolució dels serveis aquestes darreres
dècades es correspon amb la realitat demogràfica
actual de Sant Just a nivell general i de barris.
Sobre aquestes idees vaig traçar unes hipòtesis:
1a: La població de Sant Just ha augmentat de
manera notable des de 1970.
73

74
2a: Actualment hi ha un equilibri entre població i serveis
prestats a nivell global, però ambdós no estan repartits de
forma homogènia sobre el sòl del terme municipal, ja que
es concentren a la zona central i sud del poble.
3a: No hi ha hagut un desplaçament notable dels
serveis, tant públics com privats, aquests últims
anys. Per una banda, sí que crec que en aquest
temps s’han creat nous comerços i equipaments a
la zona sud, que és la que més ha crescut demogràficament
en aquests anys, però suposo que el centre
de gravetat comercial i de serveis del municipi
es manté a la zona centre del poble, on encara hi
ha l’ajuntament.
Un cop triat el tema, escollits els objectius i establertes les
hipòtesis, el següent pas va ser determinar les fonts d’on
podia treure la informació que necessitava. El que jo pensava
que seria la part més fàcil, la recol·lecció de dades, es va
convertir en una de les més complicades.
De l’anuari socioeconòmic del Baix Llobregat vaig poder
extreure’n fàcilment informació demogràfica i econòmica de
Sant Just i del Baix Llobregat. A continuació calia esbrinar la
delimitació exacta dels barris, una dada fonamental si volia
aconseguir els meus objectius. Després d’una sèrie de visites
infructuoses a l’ajuntament, em van informar que el
que jo buscava no existia, però sí que hi havia una divisió
del poble en seccions censals que em podia ser d’utilitat.
Així que em vaig posar en contacte amb l’encarregat de
l’Arxiu Històric Municipal, el senyor Jordi Amigó, el qual em
va proporcionar un plànol amb la delimitació actual de les
seccions i la del 1970.
El següent objectiu era aconseguir les dades demogràfiques
de 1970 que m’havia proposat estudiar per seccions censals,
però com que mai no havien estat recollides seguint
aquesta classificació, i tampoc no estaven informatitzades,
les vaig haver d’extreure del padró municipal d’habitants
d’aquell any de forma manual, seleccionant les dades que
m’interessaven dels més de 9.000 residents que hi havia a
Sant Just.
Després vaig delimitar els tipus de comerços i serveis que
volia analitzar, així que vaig fer un buidat de dades de la
guia de comerços de 2005 i, mitjançant les adreces, els vaig
classificar per seccions censals.
Un cop obtinguda la informació anterior, vaig començar a
redactar algunes parts del treball, com la introducció, les
dades geogràfiques i estructurals del poble (apartat 1), la
situació demogràfica de 1970 (2.1) i la divisió dels comerços
per zones censals actual (3.2).
Estudi socioeconòmic de Sant Just Desvern
Posteriorment, vaig demanar a l’ajuntament el recompte de
població actual classificada en seccions i edats, i ells em van
proporcionar la piràmide d’edats del padró d’habitants de
l’any 2006 de forma informatitzada, cosa que em va facilitar
substancialment el recompte de dades. A partir del que
en vaig extreure, vaig redactar la situació demogràfica de
Sant Just a l’actualitat (2.2).
L’únic que em faltava aconseguir per poder acabar el treball
era la quantitat de comerços i serveis que hi havia el 1970
a Sant Just, amb les adreces corresponents per poder-ne
efectuar la divisió censal. I aquí em vaig trobar amb uns
quants obstacles que van dificultar i sobretot alentir el
procés d’elaboració de l’estudi: en primer lloc, la falta d’informació
sobre el que estava buscant d’aquell any. Així
doncs, vaig haver d’extreure informació d’un altre any que
fos el més pròxim possible a 1970, però com que l’arxiu
històric estava tancat per la remodelació de Can Ginestar, no
podia accedir a la font d’informació més directa de què
podria haver disposat: la guia comercial i de serveis de l’any
1985. Per sort i gràcies a l’arxiver municipal, vaig poder
accedir als 800 expedients de radicació dels anys 1980 i
posteriors, que estaven a l’arxiu de l’ajuntament i que contenien
les dades que jo estava buscant. Vaig revisar-los tots,
un per un, i això em va permetre seleccionar els de l’any i
les activitats econòmiques que m’interessaven. Malgrat la
laboriositat d’aquesta consulta, cal dir que també va comportar
els seus avantatges, ja que em va permetre de disposar
de dades més properes a la situació demogràfica que
havia estudiat. Gràcies a les informacions que en vaig
extreure vaig poder redactar els apartats 3.1 i 3.3.
Després vaig utilitzar les dades de tots els apartats anteriors
per redactar el punt 4 i, un cop ja acabat, em vaig trobar en
condicions d’elaborar les conclusions.
Finalment vaig procedir a fer els annexos, que consten de 3
fonts cartogràfiques, una d’elles temàtica, i a realitzar l’informe
sobre el trasllat de l’Escola Montserrat, una aplicació
pràctica dels coneixements treballats durant l’estudi. Aquest
últim va ser elaborat a partir de l’opinió de l’Ajuntament al
butlletí municipal i de l’Associació de pares i mares “Ens
quedem!”, extreta de la seva pàgina web i d’un tríptic que
van repartir als veïns de Sant Just Desvern. Aquest informe
en principi havia d’anar als annexos, però com que tenia un
contingut i una naturalesa molt diferents a la de la resta de
fonts, es va optar per presentar-lo a l’epíleg.
CONCLUSIONS
Trobades de Recerca Jove 2007 (73-75)
L’elaboració d’aquest treball de recerca m’ha portat a les
conclusions següents:

Estudi socioeconòmic de Sant Just Desvern
1a: La població de Sant Just no només ha crescut de
forma notable, com ja es plantejava inicialment,
sinó que ha arribat a duplicar-se en aquests darrers
25 anys. La investigació demogràfica, i en concret
per edats, m’ha portat a comprovar un fet que ja
intuïa: l’envelliment de la població, expressat en la
reducció del percentatge d’infants sobre la població
absoluta, i el consegüent augment d’adults i de
gent gran.
2a: A Sant Just hi ha un equilibri entre població i
serveis a nivell global. Però aquesta situació canvia si
s’estudia cada secció per separat, ja que es troba
més concentració de serveis al centre i sobretot a
l’oest del poble.
3a: Hi ha hagut un desplaçament de serveis, encara
Trobades de Recerca Jove 2007 (73-75)
que no hagi estat absolut, però es conserva com a
centre administratiu el nucli antic.
Aquest treball m’ha servit per conèixer més el meu poble, no
solament des d’un punt de vista demogràfic i de serveis, sinó
també cartogràfic -aprenent com és Sant Just sobre un plànol
i familiaritzant-me amb els noms dels carrers del poble, dels
quals una gran part m’era desconeguda fins ara- i geogràfic -
en aconseguir i valorar dades treballades en aquesta branca
de les ciències socials. A més a més, m’ha introduït en àmbits
que mai no havia tocat, com ara la investigació a partir de
dades primàries, que no estaven estructurades i que he recollit
per al meu estudi, i l’estadística, les taules i els gràfics per
poder analitzar-los i comentar-los posteriorment. Aquesta
recerca també m’ha servit per aprendre a fer servir el programa
Microsoft Excel com a creador de gràfics i com a alternativa
molt més còmoda a la calculadora tradicional.
75

INTRODUCCIÓ
AQUELLS DIES DE LA NOVA CANÇÓ
Em dic Anna Puig Ramírez i el tema que he escollit per fer el
treball de recerca ha estat l’estudi del fenomen anomenat la
Nova Cançó. Des de fa uns set anys aproximadament, m’agrada
el rock català (Els Pets, Lax’n’Busto, Whiskyn’s...) i, en general,
la música cantada en català. De tant en tant, sentia la
meva mare que cantava alguna cançó del Serrat com ara
“Paraules d’amor” o simplement veia per la televisió actuacions
de la Maria del Mar Bonet, d’en Lluís Llach, entrevistes
al Raimon o altres recitals i musicals. Tot un seguit de coses
que un dia que estava pensant en quin podria ser el tema del
treball de recerca, el meu pare em va suggerir que el fes
sobre els inicis musicals de tota aquesta colla de gent que jo
sentia i escoltava en els mitjans. Em va semblar una bona
idea, perquè la música i la cançó en català m’agraden i saber
com van ser els inicis d’en Llach, del Serrat i de tots aquells
cantants ho vaig trobar interessant. D’aquesta manera, quan ja
sabia segur que volia fer-lo sobre la Nova Cançó, vaig demanar
a la Romi Porredon si volia ser la tutora d’aquest treball.
L’objectiu que m’he plantejat aconseguir en aquest treball és
saber quan, on, com i per què va néixer la Nova Cançó, i
adquirir uns coneixements que fins ara no tenia. Per arribarhi
i entendre el context del moviment m’ha calgut tenir un
coneixement bàsic del marc històric que va fer possible la
Nova Cançó.
Per això, abans d’entrar en el tema, em vaig haver de situar
en aquella època. He buscat i consultat llibres sobre els anys
seixanta, però per entendre’ls, primer m’he hagut de situar
dintre d’un marc més ampli que inclou el franquisme. Per
tant, per elaborar tot el context històric he consultat llibres
ANNA PUIG RAMÍREZ
IES SANT JUST (Sant Just Desvern)
TUTORA: ROMI PORREDON
Trobades de Recerca Jove 2007 (77-79)
d’història que parlessin sobre el franquisme i les seves repercussions
a Catalunya, alhora que intentava conèixer com es
trobava el nostre país en aquella època. Un cop assabentada
del moment històric, vaig buscar informació sobre la Nova
Cançó. Primer de tot vaig fer la consulta a Internet i em vaig
adonar que la informació que hi havia era mínima. Aleshores
la meva tutora em va citar alguns llibres que parlaven sobre
el tema i em va orientar sobre com havia de començar a buscar.
Primer vaig anar a la biblioteca de Sant Just per veure si
trobava alguna cosa d’interès. Tot i així, encara que pugui
semblar estrany, la Nova Cançó és un tema que té molt pocs
llibres publicats. Per tant, m’ha costat de trobar informació
que realment em servís; tanmateix, la tutora em va facilitar
material que m’ha servit de gran ajuda.
Pel que fa a la recerca mateixa, és a dir, a la part més concreta
del treball de camp, el procés se’m va complicar encara
més. El primer pas va ser anar al Consell Comarcal del Baix
Llobregat per investigar a on em podia adreçar per trobar
informació detallada sobre les actuacions a la comarca dels
cantants de la Nova Cançó. Allà em van dir que anés al Centre
d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que potser m’orientarien.
Hi vaig anar i em van explicar que el que buscava era
difícil però no impossible, ja que no era una cosa que pogués
trobar escrita en un llibre, sinó que havia de consultar arxius
i revistes d’aquells anys i, amb tot, no aconseguiria res
exhaustiu. La Mari Luz Retuerta, de l’Arxiu Comarcal del Baix
Llobregat, em va afirmar que probablement les poblacions on
ho podria investigar més fàcilment serien Sant Feliu -ja que
en aquella època es publicava la revista Alba-, Sant Just -
perquè, a part que és el meu municipi, també hi havia la
revista Vall de Verç- i Cornellà -perquè tenia la revista El
Pensamiento. Per tant, vaig escollir i limitar la recerca a
77

78
aquestes tres poblacions. Però a l’hora de concretar la feina
d’investigació em vaig trobar que la revista de Sant Just no
m’era de gaire utilitat, perquè es va deixar de publicar a mitjan
anys seixanta, i per això vaig haver de buscar una altra
sortida, que va ser regirar els arxius de l’Ateneu de Sant Just.
Fou una tasca complicada, perquè la classificació era feta
per anys i no estava ordenada, ja que als arxivadors de cada
any hi podies trobar de tot: factures de l’associació excursionista,
papers que no sabies ben bé de què parlaven, butlletins
de la Festa Major o mil coses més. Per tant, vaig
haver de mirar arxivador per arxivador i passar paper per
paper per esbrinar si n’hi havia algun que parlés sobre el
meu tema. La realitat és que la informació trobada a Sant
Just ha estat mínima. Un altre problema que vaig tenir va
ser que la revista de Cornellà es va deixar de publicar l’any
1972 i justament a partir dels anys setanta les actuacions
dels de la Nova Cançó començaven a ser més freqüents. Per
això vaig haver de consultar una altra revista anomenada
Revolt negre, que havia començat a publicar-se l’any 1983.
Això suposava un salt d’11 anys (els més importants per
trobar alguna pinzellada d’informació) on no es va publicar
res i, per tant, sense possibilitat de trobar dades.
Sobre les entrevistes, he de dir que ha estat la meva tutora qui
m’ha facilitat els contactes, menys la que vaig tenir amb l’Àngel
Casas que, per mitjà d’un familiar, vaig aconseguir el telèfon
de casa seva i ell mateix em va donar el del seu despatx.
En resum, en la part teòrica del treball, la informació ha estat
extreta a partir de llibres diversos i, en la part pràctica, que
l’he centrada en la recerca sobre la relació de la Nova Cançó
i el Baix Llobregat, he recorregut el Centre d’Estudis
Comarcals del Baix Llobregat, els arxius de l’Ateneu de Sant
Just i la biblioteca “Joan García Nieto” de Cornellà.
Pel que fa a l’estructura, el treball està dividit en vuit parts. En
primer lloc hi ha aquesta introducció, on s’explica el perquè
he triat el tema de la Nova Cançó, l’objectiu principal, quins
mètodes he fet servir per trobar la informació, com s’estructura
el treball i, finalment, el detall dels agraïments. El primer
apartat és el marc històrico-social i està dividit en dos subapartats:
el primer, en què es presenta la situació general
d’Espanya per entendre com es vivia en aquella època i el
segon, sobre el franquisme a Catalunya, on hi ha detallada la
lluita antifranquista i la situació dels diferents àmbits públics.
Aquest primer punt sobre el marc històric està fet perquè
s’entenguin les raons de queixa dels ciutadans catalans en
aquella època i per què un moviment de les característiques
de la Nova Cançó va sorgir en aquell precís moment. El segon
apartat està dedicat a la part teòrica del tema en concret,
perquè un cop se sap quina era la situació del país es pot
explicar com va néixer la Nova Cançó, quins van ser els seus
fundadors, com va sorgir el nom d’un grup destacat de can-
Aquells dies de la Nova Cançó
Trobades de Recerca Jove 2007 (77-79)
tants del moviment, qui eren els qui el formaven, com eren
les seves cançons, on cantaven els cantautors i com va acabar
tot plegat. Un cop assabentats del tema, ens concentrem en
la part pràctica, el tercer apartat: la recerca de les actuacions
fetes en aquella època pels cantants de la Nova Cançó en tres
municipis del Baix Llobregat. El quart apartat consisteix en la
transcripció de les quatre entrevistes fetes als diferents personatges
relacionats en algun aspecte amb el tema del treball.
El cinquè apartat són les conclusions a què s’ha arribat,
conclusions del treball i de caràcter personal. L’apartat sisè és
la bibliografia, on hi ha esmentat cada llibre utilitzat a la
recerca i un breu comentari sobre la seva utilitat en el treball.
I en aquest punt és on finalitza el treball. Tanmateix, m’ha
semblat oportú i interessant d’incloure un annex per ampliar
i demostrar aspectes que s’han explicat en el treball. Està format
per quatre materials diferents: l’article programàtic i fundacional
de la Nova Cançó, les proves de les actuacions sobre
la recerca feta en els tres municipis elegits, un àlbum de fotos
dels diferents components del moviment i un suport auditiu
en CD on hi ha una mostra de les cançons.
Per finalitzar aquesta introducció, en primer lloc vull agrair a
la meva tutora, la Romi, les seves orientacions i suport, que
m’han anat guiant en tots els problemes que anaven sorgint
en l’elaboració del treball. Fer-lo m’ha servit per espavilar-me
per mi sola, tot i que si de vegades jo no trobava el camí ella
m’hi ha ajudat. A la vegada m’ha facilitat força material i
m’ha proporcionat els contactes per poder fer les entrevistes.
També vull donar les gràcies a la Maria Cristina Salcedo
Gómez, alumna de l’institut i amiga, per haver baixat
d’Internet les cançons que s’inclouen en el CD adjunt al treball,
ja que aquesta era l’única manera d’aconseguir-les i
poder fer una selecció d’aquelles que existeixen en un format
LP. També a la Cèlia Bertran Martí, amiga de la infància, per
haver-me deixat anar a casa seva i robar-li l’ordinador i
l’escàner durant tota una tarda i d’aquesta forma poder
escanejar les diverses imatges que es troben en el treball. I
per acabar, agrair la paciència i el temps de tothom que m’ha
ajudat a trobar informació, com la Mari Luz, de l’Arxiu
Comarcal del baix Llobregat, o la Mònica, la secretària de
l’Ateneu de Sant Just, i sobretot als meus pares, per suportar
el meu mal geni i acompanyar-me allà on ha fet falta. Moltes
gràcies a tots.
CONCLUSIONS
Les conclusions a què he arribat en aquest treball les he
dividit en dos apartats. Unes són extretes a partir de les
parts teòriques del treball i les altres són més de caràcter
personal.
A partir del treball he pogut comprovar per mi mateixa que

Aquells dies de la Nova Cançó
el franquisme va ser una època molt dura per als ciutadans
catalans a causa de la forta repressió. Tot i amb això, la ciutadania
no va parar de lluitar contra Franco fins que no va
obtenir cotes de llibertat més àmplies. Certs sectors de la
població, principalment la burgesia, van emprendre camins
diversos per impulsar la cultura i la llengua catalanes, i un
d’aquests camins va ser engegar un moviment anomenat la
Nova Cançó i que estava encapçalat pel grup de cantautors
anomenat Els Setze Jutges. Aquest moviment cultural va representar
una gran empenta per a la llengua catalana i va fer
que la gent prengués consciència del que estava vivint i
lluités contra aquelles prohibicions. Aquest grup es va encarregar
d’arrencar el moviment, però sis anys més tard es va
dissoldre i cada cantant va anar creant el seu propi públic
amb el seu estil. També he arribat a la conclusió que el trencament
del grup Els Setze Jutges va venir precedit en bona
part pel desig de Joan Manuel Serrat de cantar en castellà,
quan en aquell moment el que s’estava intentant fer era
impulsar i fer present la llengua catalana a través del gènere
de la cançó.
A partir de la investigació duta a terme en arxius de poblacions
del Baix Llobregat he trobat només algunes de les
actuacions que van fer els membres del moviment de la
Nova Cançó en aquests municipis. Per aconseguir-les vaig
haver de fer una gran recerca minuciosa, ja que el contingut
dels arxius d’aquella època no està ordenat d’una manera
exhaustiva. Això vol dir que vaig haver de mirar paper per
paper per trobar-hi alguna actuació. També he pogut comprovar
que les revistes d’aquells anys contenen una barreja
d’articles en castellà i en català, cosa que confirma la
situació de la premsa del moment. Un detall curiós ha estat
constatar que n’inclouen d’altres que ensenyen a parlar el
català mitjançant normes fàcils i exercicis, la solució dels
quals es donaven en la publicació següent. Ara bé, és cert
que tot això es feia en revistes privades i de manera clandestina
i no oficial.
Trobades de Recerca Jove 2007 (77-79)
Pel que fa a les entrevistes, he conegut directament persones
relacionades d’alguna manera amb el moviment, ja sigui
teòrics (Ll. Soldevila, M. Pujadó i À. Casas), lletristes (J.
Margarit), o cantautors (M. Pujadó). En les declaracions dels
entrevistats he pogut verificar diferents aspectes relacionats
amb la teoria del treball i també m’han aportat nous coneixements
que no sabia.
Una altra de les conclusions de la part teòrica és que el tema
de la Nova Cançó no té gaire bibliografia, és a dir, no hi ha un
gran nombre de llibres publicats sobre el tema, i ja podem
donar les gràcies als pocs que hi ha, perquè, si no, la gent
jove com jo no tindria possibilitat d’informar-se.
Les meves conclusions de caràcter personal són que per
elaborar un treball de recerca t’has d’anar posant objectius
concrets a mesura que vas veient com el procés es va complicant.
Em refereixo al fet que m’adono que, si hagués
tingut més temps, el més probable és que la recerca sobre
les actuacions dels cantautors en els municipis del Baix
Llobregat s’hauria pogut ampliar a altres poblacions i també
hagués pogut arribar a fer més entrevistes. De totes
maneres, estic contenta amb la feina feta. El treball m’ha
servit per aprendre a buscar informació en revistes i arxius,
saber que es tracta d’una feina complicada i que vol molt
temps, i comprovar que no sempre trobes el que busques.
També vull remarcar que l’experiència de fer entrevistes -ja
que jo no n’havia fet mai cap-, m’ha agradat. Novament
m’he demostrat a mi mateixa que les coses s’han de fer en
el moment que toca, ni més d’hora ni més tard, ja que si
no, el temps passa i no es recupera.
El més important de tot és que he après nous coneixements
sobre un tema que desconeixia, he descobert mètodes
desconeguts en la recerca i tot això m’ha demostrat que s’ha
de lluitar per tot el que un vol, sense que ningú ni res t’ho
impedeixi.
79

RECULL D’IMATGES

L’esmorzar
Exposició dels treballs
Trobades de Recerca Jove 2007
83

84
Presentació de l’acte a càrrec de Joana Llordella
Alumnes guardonats
Trobades de Recerca Jove 2007

Alumnes guardonats
Alumnes guardonats
Trobades de Recerca Jove 2007
85

86
Alumnes guardonats
Alumnes guardonats
Trobades de Recerca Jove 2007

Alumnes guardonats
Professors guardonats
Trobades de Recerca Jove 2007
87

88
Foto guanyadors
Un aspecte general de la sala
Trobades de Recerca Jove 2007

Presentacions
Presentacions
Trobades de Recerca Jove 2007
89

90
Presentacions
Presentacions
Trobades de Recerca Jove 2007

Representació teatral a càrrec dels alumnes de l’IES Daniel Blanxart d’Olesa de Montserrat
Trobades de Recerca Jove 2007
91

92
Acomiada l’acte Carles Riba
Foto de família de tots els assistents
Trobades de Recerca Jove 2007