Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
CATÀLEG DE PROTECCIÓ
ARQUITECTÒNICA I DELS BENS
ETNOLÒGICS
Índex de les fitxes de catalogació
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 1
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
CATÀLEG DE PROTECCIÓ
ARQUITECTÒNICA I DELS BENS
ETNOLÒGICS
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 2
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
1. CONTINGUT DEL CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS... 6
1.1. Criteris de catalogació..................................................................................................................................................... 6
1.2. Documentació del catàleg............................................................................................................................................... 6
2. DEFINICIÓ DEL CATÀLEG DE PROTECCIÓ ................................................................................................................... 8
2.1. BÉNS D’INTERÉS CULTURAL ...................................................................................................................................... 8
2.2. BENS CATALOGATS ..................................................................................................................................................... 9
2.3. INSTRUMENTS D’ORIENTACIÓ URBANÍSTICA .......................................................................................................... 9
2.4. PLANS URBANÍSTICS DE CONJUNTS HISTÒRICS .................................................................................................... 9
3. LA FUNCIÓ DEL CATÀLEG MUNICIPAL COM A INSTRUMENT DE PROTECCIÓ...................................................... 10
3.1. BENS A INVENTARIAR................................................................................................................................................ 10
3.2. ELS BENS PROTEGIBLES I EL SEU ENTORN. ......................................................................................................... 11
3.3. ELEMENTS INVARIANT DEL TEIXIT URBÀ TRADICIONAL....................................................................................... 11
3.4. IDENTIFICACIÓ DELS BENS PROTEGIBLES PER MITJÀ DEL CATÀLEG. .............................................................. 12
3.5. ALTERACIONS DEL PATRIMONI................................................................................................................................ 13
3.6. TREBALLS REALITZATS DE CATALOGACIÓ ............................................................................................................ 14
3.7. DESCRIPCIÓ DE LA FITXA DE CATALOGACIÓ ........................................................................................................ 14
3.8. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA DELS ELEMENTS CATALOGATS..................................................................... 15
3.8.1. ESTAT DE CONSERVACIÓ ..................................................................................................................................................................................................... 15
3.8.2. NECESSITAT D’ACTUACIÓ ............................................................................................................................................................................................................ 15
3.8.3. GRAU D’ATRACCIÓ....................................................................................................................................................................................................................... 15
4. NORMATIVA DEL CATÀLEG DE PROTECCIÓ DELS BENS ARQUITECTÒNICS I ETNOLOGICS............................. 16
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 3
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
4.1. NORMATIVA GENERAL D’APLICACIÓ ....................................................................................................................... 16
4.2. CLASIFICACIÓ DELS ELEMENTS CATALOGATS ..................................................................................................... 16
4.2.1. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS ................................................................................................................................................................................................ 16
4.2.2. ELEMENTS ETNOLÒGICS............................................................................................................................................................................................................... 16
4.2.3. ELEMENTS DEFENSIUS ............................................................................................................................................................................................................. 17
4.3. DELIMITACIÓ DELS ÀMBITS PROTEGITS I NORMES D’APLICACIÓ....................................................................... 17
4.3.1. PLANS ESPECIALS ........................................................................................................................................................................................................................ 17
4.3.2. ÀMBIT DE MANTENIMENT PRECEPTIU DE LES INVARIANTS TIPOLÒGIQUES ................................................................................................................................. 17
4.3.3. NORMATIVA DE MANTENIMENT D’INVARIANTS TIPOLÒGIQUES .................................................................................................................................................... 17
4.3.4. ÀMBIT DE RESTAURACIÓ PREFERENT .......................................................................................................................................................................................... 18
4.3.4.1. Identificació dels àmbits........................................................................................................................................................................................................... 18
4.3.4.2. Normativa d’aplicació .............................................................................................................................................................................................................. 19
4.4. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA DELS ELEMENTS CATALOGATS..................................................................... 19
4.4.1. ESTAT DE CONSERVACIÓ.............................................................................................................................................................................................................. 19
4.4.2. GRAU D’ATRACCIÓ....................................................................................................................................................................................................................... 19
4.5. NORMATIVA PER NIVELLS DE PROTECCIÓ ............................................................................................................ 20
4.5.1. NIVELL A.................................................................................................................................................................................................................................. 20
4.5.2. NIVELL B................................................................................................................................................................................................................................... 20
5. INFORME HISTÓRICOCULTURAL SOBRE EL PATRIMONI ARQUITECTÓNIC EN EL NUCLI URBÀ I EL PATRIMONI
ARQUITECTÓNIC EN EL MON RURAL DEL TERME MUNICIPAL DE SANT LLUIS ......................................................... 22
5.1. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC EN EL NUCLI URBÀ.................................................................................................. 23
5.1.1. ESGLESIA DE SANT LLUIS..................................................................................................................................................................................................... 23
5.1.1.1. NOTICIES HISTÒRIQUES..................................................................................................................................................................................................... 23
5.1.1.2. EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ.......................................................................................................................................................................................... 26
5.1.1.3. DESCRIPCIÓ DEL EDIFICI................................................................................................................................................................................................... 27
5.1.1.3.1. FAÇANA .............................................................................................................................................................................................................................. 27
5.1.1.3.2. INTERIOR. ........................................................................................................................................................................................................................... 27
5.1.1.3.3. CAMPANAR. ....................................................................................................................................................................................................................... 28
5.1.1.4. CONSIDERACIONS URBANÍSTIQUES............................................................................................................................................................................... 28
5.1.1.4.1. EL TRAÇAT. ........................................................................................................................................................................................................................ 29
5.1.1.4.2. LA DISTRIBUCIÓ. (vegeu el plànol de l’Axiu Històric de Maó i el dibuix 1).................................................................................................................... 29
5.2. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC EN EL MÓN RURAL.................................................................................................. 36
5.2.1. L’EVOLUCIÓ DELS LLOCS PERIURBANS EN CASOLANIES. .............................................................................................................................................................. 36
5.2.1.1. Binifadet. .................................................................................................................................................................................................................................. 36
5.2.1.2. Es Pou Nou............................................................................................................................................................................................................................... 39
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 4
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
5.2.1.3. Torret - s’Ullastrar.................................................................................................................................................................................................................... 41
5.2.2. L’EVOLUCIÓ DE LES POSSESSIONS DEL TERME DE SANT LLUÍS. ............................................................................................................................... 43
5.2.2.1. ALCALFAR............................................................................................................................................................................................................................. 43
5.2.2.2. BINIALCÓLLER..................................................................................................................................................................................................................... 44
5.2.2.3. BINIALI................................................................................................................................................................................................................................... 49
5.2.2.4. BINIARROCA. ........................................................................................................................................................................................................................ 53
5.2.2.5. BINIBÈQUER.......................................................................................................................................................................................................................... 60
5.3. BIBLIOGRAFIA. ............................................................................................................................................................ 63
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 5
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
1. CONTINGUT DEL CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS
1.1. Criteris de catalogació
El Catàleg de protecció de Sant Lluís s’ha elaborat considerant la diferent entitat de les tipologies d’assentament existents al terme
municipal, que són el nucli de població capcelera de Sant Lluís, les casolanies que constitueixen una tipología mixta de residència
permanent no relacionada amb les activitats agràries i de petites finques amb una certa vocació d’agricultura familiar, i finalment,
l’assentament rural, definit per un grà parcel.lari petit però amb la mateixa funcionalitat i tipología d’edificacions presents al reste de
municipis de l’illa.
La protecció del patrimoni, dividit a efectes sistemàtics en dos grans camps, arquitectura i etnología, no presenta una diferenciació tan
marcada en realitat, ja que els bouers que es classifiquen com a element etnològic, són també un element arquitectonic pur, com també ho
són els petits elements construits que omplen l’espai rural: pous, casetes, eres de batre, les mateixes parets. No obstant, s’ha agafat, a
efectes de classificació, el criteri d’integrar al camp de l’etnología, els elements arquitectonics de tò menor, que, juntament amb els estris
del camps, els costums i altres aspectes definidors de la societat menorquina, poden explicar els trets definidors de la vida rural.
La protecció de l’arquitectura no es pot limitar als edificis i elements etnologics. Les necessitats actuals obliguen a conectar aquells
elements amb diferents xarxes de subministrament que estan alterant greument el paisatge rural i urbà. Establir normatives limitatives de
l’implantació d’arquitectures serà del tot necessari per a regenerar la situació actual a on la superposició de tubs i conductors de les
xarxes de serveis als propis elements arquitectonics, dificulta notablement la seva lectura. El soterrament dels serveis esdevé, des del
punt de vista de protecció del patrimoni, una política indispensable.
1.2. Documentació del catàleg
El catàleg es composa de la Memoria i normativa d’aplicació, l’estudi historic de la formació del nucli de població de Sant Lluís, les fitxes
de catalogació, set plànols de localització a dins del terme municipal de les finques agrícoles i tres plànols de localització dels elements
catalogats urbans i de les casolanies.
Les referències de localització de les fitxes i plànols s’han basat amb els codis d’identificació del Consell Insular de Menorca, a on
s’assigna un identificador de tres lletres a cada finca rural o nucli urbà, l’identificació del tipus d’element, ja sigui arquitectura (A) o
etnología (E) y una numeració correlativa a cada element catalogat a dins d’un mateix nucli o finca.
La presentació de la documentació s’ha elaborat amb suport informatic. Hi ha una gran disparitat entre el conjunt de dades previstes al
sistema de classificació de patrimoni del Consell Insular, molt complert i format per diferents bases de dades enllaçades i la nostra fitxa.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 6
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
La presentació era de difícil manipulació amb el sistema del Consell, per la necessitat de definir els llistats amb un sistema informatic
complexe que dificultava la presentació de la fitxa tal qual s’havia dissenyat. Per aquesta raó s’ha optat per emprar un programa estándar,
Acces de Microsoft, amb unes prestacions adequades, en principi al treball iniciat. Degut a la gran quantitat d’informació fotogràfica
manipulada, aquesta aplicació s’ha demostrat insuficient (cosa que no hauria succeit probablement amb la que utilitza el Consell Insular) i
ha requerit, després de diferents proves que han complicat i retardat enormement la feina, l’elaboració d’una aplicació específica pel
catàleg, disenyada amb Visual Basic, que ha permès finalitzar la feina. En el moment de fer l’entrega definitiva es facilitarà a l’Ajuntament
una còpia dels llistats i fotografies en suport informatic. S’ha de dir que l’estructura dels camps emprats a la base de dades ha respectat
els conceptes i designació dels camps inclosos a les diferents bases de dades del sistema de catalogació del Consell Insular, o sigui que
l’informació, basada en l’estándar SQL, es transportable íntegrament al programa del Consell Insular.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 7
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
2. DEFINICIÓ DEL CATÀLEG DE PROTECCIÓ
El Reglament de Planejament de la Llei del Sòl RD 2.159/1.978 de 23 de juny, inclou la figura del Catàleg com a document
complementari dels Plans Especials, Plans Generals o Normes Subsidiàries de Planejament. L’article 86.1. i 2. determina el següent:
1. Los Catálogos son documentos complementarios de las determinaciones de los Planes Especiales, en los que se contendrán
relaciones de los monumentos, jardines, parques naturales o paisajes que, por sus singulares valores o características, hayan de
ser objeto de una especial protección.
2. Sin perjuicio de las medidas de protección que los Planes Generales o Normas Subsidiarias establezcan, se podrán incluir en
Catálogos relaciones de bienes concretos que, situados en cualquier tipo de suelo, deban ser objeto de conservación o mejora.
El RPLS no determina el contingut precís del Catàleg ni l’abast normatiu que hagi de tenir, però s’ha d’entendre que la relació dels bens
catalogats no es pot limitar a identificar l’element, sinó que s’haurà de precisar quina part és la que es vol protegir i el grau de preservació
proposat. No obstant, tal qual es desprèn de la literalitat del Decret, l’instrument adequat per a planificar la protecció dels conjunts
històrics o elements monumentals o d’interés com a patrimoni a protegir, és el Pla Especial, que per la pròpia estructura del document
permet l’introducció d’una normativa detallada i adequada als diferents elements catalogats.
Una altre norma que incideix amb més precisió en la redacció dels Catàlegs es la nova Llei del Patrimoni de les Illes Balears.
La Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears (12/1998 de 21 de desembre) classifica els bens del patrimoni històric en Béns
d’interés cultural i Bens catalogats d’acord amb els següents tipus i descripció:
2.1. BÉNS D’INTERÉS CULTURAL
(Art.5) Els bens mobles i immobles més rellevants del patrimoni històric de les Illes Balears que pel seu valor singular es declarin com a tal
de forma individualitzada. Només amb caràcter excepcional podrà atorgar-se genèricament la categoria de bens d’interés cultural a una
classe, tipus, col·lecció o conjunt de béns.
La declaració d’un immoble com a bé d’interés cultural vincula el planejament urbanístic.
La Norma distingeix els següents tipus de BIC:
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 8
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

- Monument
- Conjunt Històric
- Jardí històric
- Lloc històric
- Lloc d’interés etnològic
- Zona arqueològica
- Zona paleontològica
2.2. BENS CATALOGATS
CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
(Art.14) 1. Tenen la consideració de béns catalogats aquells béns mobles i immobles que, tot i no tenir la rellevància que els permetria
ser declarats béns d’interés cultural, tenen prou significació i valor per constituir un bé del patrimoni històric a protegir singularment.
2. Depenent del consell insular corresponent, es crearà el Catàleg Insular del Patrimoni Històric, com a instrument de la seva
salvaguarda, consulta i divulgació, per tal d’inscriure-hi els béns catalogats.
2.3. INSTRUMENTS D’ORIENTACIÓ URBANÍSTICA
(Art. 38) 1. Els instruments d’ordenació urbanística d’àmbit municipal fixaran les mesures primàries d’identificació, de protecció i de
conservació dels béns immobles integrants del patrimoni històric.
2.4. PLANS URBANÍSTICS DE CONJUNTS HISTÒRICS
(Art. 39) 1. En els plans o instruments urbanístics de protecció dels conjunts històrics es catalogaran, d’acord amb el que disposa
la legislació urbanística, tant si són immobles edificats com espais lliures interiors o exteriors, els elements que formen el conjunt, les
estructures significatives i els components naturals de cada element i del seu entorn. Es dispensarà una protecció integral als immobles
declarats bé d’interés cultural que pertanyin al conjunt. Per a la resta dels immobles, s’establirà un règim adequat i especial de protecció
per a cada cas.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 9
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
3. LA FUNCIÓ DEL CATÀLEG MUNICIPAL COM A INSTRUMENT DE PROTECCIÓ.
En relació al patrimoni existent, el catàleg és un instrument adequat per a la identificació del patrimoni, i pot indicar unes mesures
individualitzades de protecció, per bé que l’instrument idoni per a la protecció serà sempre el que defineix el Reglament de Planejament de
la Llei del Sòl, el Pla Especial. El cas del municipi a on es redacta els béns d’interés cultural declarats, pel manament de la disposició
addicional segona de la llei 16/1985 del PHE, són els següents:
ACF – A01 Torre de defensa d’Alcalfar
ACF – A02 Edificació fortificada d’Alcalfar Vell
BBN – A01 Edificació fortificada de Binibéquer Nou
BBV – A01 Edificació fortificada de Binibéquer Vell
BDF – A01 Edificació fortificada de Binifadet
BFU – A01 Talaia de Binissafúller
RFP – A01 Edificació fortificada de Rafalet Petit
SGX – A01 Torre de defensa de Son Ganxo o Punta Prima
TET – A01 Talaia de Torret o Talaia Grossa
TET – A02 Edificació fortificada de Torret
TET - A03 Torre de sa Vigía
El Catàleg pot ésser un estri preliminar a la redacció del Pla Especial de Protecció com a document normatiu que definirà la protecció
dels cascs històrics o agrupacions de cases d’arquitectura tradicional o dels bens etnològics que personalitzen el territori rural.
3.1. BENS A INVENTARIAR.
S’ha de notar que els bens inventariables, segons el detall de la Llei de Patrimoni de les Illes Balears, inclou bens mobles i immobles
que, per analogia als diferents tipus descrits en el cas del bé d’interés cultural, poden incloure:
- Monument
- Conjunt Històric
- Jardí històric
- Lloc històric
- Lloc d’interés etnològic
- Zona arqueològica
- Zona paleontològica
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 10
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
El criteri del catàleg és identificar elements patrimonials, que no sempre es poden conceptuar pròpiament com a monuments, si no
com a peces significatives de l’artesanat local, ja sigui en la construcció o en l’elaboració d’estris. També convé reflexar, d’acord amb
l’esperit de la norma, els elements paisatgístics que, per l’actuació antròpica o pel seu propi significat a dins de la memòria col·lectiva, o
per la relació amb el poblament, siguin mereixedors de protecció. Entre aquests elements es poden identificar les torres, canteres,
elements construïts singulars o paisatges classificats amb un grau especial de protecció.
L’abast del catàleg que es redacta correspon als elements arquitectònics i els bens etnològics, ja que la catalogació dels monuments
arqueològics ja s’ha realitzat. A dins dels elements arquitectònics es podran incloure els jardins o llocs històrics, així com els conjunts. La
delimitació dels conjunts haurà de contemplar no solament l’àrea que correspon al casc antic del municipi, o el conjunt arquitectònic de
que es tracti, si no també la possible presència de restes arqueològics a dins de la mateixa àrea que puguin requerir una modificació de la
delimitació.
La distinció entre arquitectura i etnologia es fa difícil, ja que alguns elements arquitectònics menors formen part del catàleg etnològic.
En general, s’han conceptuat com a bens etnològics aquells elements arquitectònics no destinats a habitatge, a on es presenten solucions
constructives característiques de l’arquitectura popular menorquina però no permeten parlar de exemples d’un estil arquitectònic concret.
Aquestes arquitectures menors corresponen a uns pocs tipus definits per la pròpia tècnica constructiva i materials a l’abast, aspectes que
tenen a veure amb la caracterització etnològica de cada zona de l’illa.
3.2. ELS BENS PROTEGIBLES I EL SEU ENTORN.
La protecció dels cascs urbans no es pot limitar a la consideració dels elements més característics de l’arquitectura local, identificats a
les corresponents fitxes del catàleg, com a valors exclusius a protegir. La preservació del conjunt urbà històric, requereix la protecció
paral·lela de l’entorn i el manteniment de les invariants positives del conjunt històric, així com la preservació davant les invariants
negatives d’evolució del casc. Mai serà suficient una protecció individualitzada dels elements catalogats, si no es complementa amb la
potenciació dels valors del conjunt. L’evolució dels materials de construcció, de les infrastructures i sistemes de transport, així com del
sistema de vida i de comunicació, han generat una evolució més o menys accelerada dels conjunts històrics, la qual no hauria de poder
malmetre els valors patrimonials encara conservats, si s’apliquen les mesures de regulació adequades. No es pot actuar igualment a les
zones noves que al casc històric o conjunt a protegir, que depèn del manteniment dels aspectes més definidors de la seva atmosfera, per a
conservar el seu atractiu com a patrimoni històric i com a centre de vida.
3.3. ELEMENTS INVARIANT DEL TEIXIT URBÀ TRADICIONAL.
El manteniment de l’atmosfera i l’atractiu dels conjunts a protegir està condicionat per uns elements invariants que evolucionen de
diferent manera, alguns d’ells suportant l’atractiu urbà, i uns altres distorsionant.lo.
La relació d’invariants positius que es planteja provisionalment, pot ésser la següent:
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 11
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
• La textura dels elements construïts
• La continuïtat de les formes constructives i les alçades
• La tipologia i intensitat dels forats
• La bona resposta als elements presents a l’entorn del que s’analitzi, per bé que s’hagi dissenyat amb un estil nou.
• La substitució d’usos que no desfiguri el contenidor arquitectònic, i que li allargui la vida.
• La pervivència dels elements més característics com façanes, ull d’escala i, fins i tot, fusteria i estucs, especialment a les cases
més valuoses, encara que s’hagin reformat. També s’han de valorar les reformes fetes a començaments de segle, pel detall dels
remarcats de forats, estucs i bon criteri en la composició de forats i voladissos.
La relació d’invariants negatius que es planteja provisionalment, pot ésser la següent:
• El tràfec incontrolat, l’intensitat excessiva de l’ús de garatge i la transformació de l’arquitectura i de l’espai públic per a donar
suport a aquest nou condicionant.
• La proliferació d’infrastructures amb solucions tècniques deficients que omplin les façanes de tubs que malmeten l’arquitectura
històrica. El retard en el disseny dels aparells de mesura per adaptar elements més petits que no obliguin a rompre els murs de
façana per donar cabuda a les exigències de les companyes subministradores, i el retard en el soterrament definitiu de les
infrastructures.
• La transformació dels paràmetres d’edificació en els successius instruments de planejament, amb les modificacions de tipologia
que genera a zones que contenen elements d’interés històric construïts amb tipologies diferents a les actuals.
• La modernització estrident dels edificis amb materials inadequats. La manca de formació en les tasques de restauració ha fet
descartar l’ús de materials tradicionals que poden encara jugar un paper digne i ajudar a recomposar el teixit urbà, i que actualment
s’estan emprant de nou.
• La transformació traumàtica dels edificis per a contenir nous usos. Per bé que la conservació integral del patrimoni es inviable,
alguns elements singulars mereixen mantenir.se, en general, la tipologia de façanes que configura el conjunt urbà mereix un
tractament delicat, controlant els materials, tipologia del volum i forats, i els colors de l’edifici.
3.4. IDENTIFICACIÓ DELS BENS PROTEGIBLES PER MITJÀ DEL CATÀLEG.
El catàleg no pot incidir en el control dels invariants abans relacionats. La seva funció serà la identificació dels bens protegibles i la
previsió de les mesures cautelars que es creguin oportunes a dins de les pròpies fitxes, com a identificació dels aspectes a mantenir sense
canvis. La relació dels bens i la preservació dels elements o peces més característics serà una eina preliminar molt útil de cara a la
possible redacció de plans especials de protecció del patrimoni.
La catalogació dels bens arquitectònics s’ha fet donant valor predominant a la presència de l’element en relació a l’espai públic, per bé
que es defineixen algunes invariants de l’interior a mantenir. La catalogació no depèn exclusivament del valor artístic de l’element, sinó
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 12
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
també de la relació amb els veïns, que permeti configurar una seqüència urbana de major homogeneïtat, o la pervivència de les textures
originals de revestiments, fusteria o d’altres.
No solament es cataloguen peces monumentals, si no que l’arquitectura popular, que constitueix la quasi totalitat dels exemplars
presents, nodreix en una bona part el catàleg. Així mateix es fa especial esment de l’agrupació de casetes aïllades a l’entorn de la vila o a
nuclis aïllats, que amb diferents tipologies i acabats exteriors, conformen un fenomen molt característic de les zones rurals del llevant de
Menorca i Alaior, específicament. L’arquitectura popular ben resolta i amb unes solucions constructives simples i acurades és una font
d’aprenentatge important, que s’ha de mantenir.
3.5. ALTERACIONS DEL PATRIMONI
L’evolució de les viles ha malmès alguns exemples prou interessants de l’arquitectura popular, per bé que encara es manté l’atmosfera
del poble en bona part i remarcar quines zones presenten més homogeneïtat i s’han de preservar, és l’objectiu del catàleg. A més de la
degradació d’algunes cases, s’ha d’afrontar amb decisió un altre problema molt important, la deficient instal·lació i poc acurat disseny de
les instal·lacions d’escomeses de serveis i de condicionament d’aire. En aquest moment els casc antics estan greument agredits per les
següents instal·lacions:
• Xarxa de distribució aèria de migra i alta tensió de la companyia de subministrament d’electricitat
• Xarxa de distribució aèria de baixa tensió de la companyia de subministrament d’electricitat
• Xarxa aèria de distribució telefònica
• Elements particulars exteriors de condicionament d’aire
• Elements d’anunci discordants amb l’entorn urbà
Així mateix succeeix al camp, a on la transformació dels usos planteja noves contradiccions entre l’entorn i el desenvolupament. L’ús
de vivenda és el de creixement més accelerat, per bé que s’ha arribat a un cert diàleg entre les edificacions existents i les modificacions o
vivendes de nova planta, degut a la voluntat de mimetitzar els edificis antics molt estesa en els nous propietaris. Per bé que no sigui
necessari restringir fins a aquest punt la llibertat de composició, també s’ha d’admetre la major facilitat d’integració entre un edifici i la
seva mimetització que amb determinades solucions que puguin resultar inadequades per la seva mancança de qualitat arquitectònica.
Aquest problema es planteja amb noves construccions destinades a altres usos, alguns d’ells plenament relacionats amb el camp, però
que no s’han resolt amb una volumetria o recursos integrats amb l’entorn. Podem esmentar els següents:
• Els nous bouers o magatzems de maquinària, amb unes alçades i volumetria totalment discordants amb l’edificació tradicional
• Les casetes d’allotjament d’antenes de telefonia i sistemes radioelèctrics, per la seva proliferació i volums inadequats
• Les torres de distribució d’energia elèctrica
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 13
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
• Les xarxes aèries de distribució telefònica
• Les modificacions de les parets mitgeres i de façana a camins amb una alçada desproporcionada, o la nova construcció de parets
amb materials inadequats com blocs de formigó, fins i tot sense revestir.
3.6. TREBALLS REALITZATS DE CATALOGACIÓ
El present catàleg omplirà un buit a nivell municipal, la formulació del catàleg vinculat a la normativa urbanística de planejament
municipal, que doni caràcter normatiu a les directrius de protecció. No obstant, no és el primer treball que afronta l’identificació dels bens
protegibles a l’àmbit de l’illa de Menorca. Anteriorment s’han redactat altres estudis que s’han de relacionar, encara que algun d’ells no es
refereix concretament als bens arquitectònics o etnologics. Són els següents:
• Inventario de los monumentos megalíticos y de los restos prehistóricos y protohistóricos de Menorca, a cura d’en Mascaró
Pasarius per a la Direcció General de Belles Arts, publicat el 1.967.
• El mateix autor va ser responsable del plànol arqueològic de Menorca, a on es presenta una complerta informació sobre les finques
existents.
• Inventario urgente del Patrimonio Arquitectónico, a cura dels arquitectes Jordi i Taltavull en la part que correspòn a Menorca, per a
l’Institut de Patrimoni del Ministeri de Cultura.
• Catàleg Indicatiu de Protecció Arquitectònica de Menorca, a cura del mateix equip, redactat per iniciativa del Consell Insular de
Menorca.
3.7. DESCRIPCIÓ DE LA FITXA DE CATALOGACIÓ
El catàleg que conté aquest document s’ha elaborat en base als camps del catàleg de Patrimoni Històric Cultural Immoble del Consell
Insular de Menorca, seleccionant alguns dels camps de la base de dades continguda a aquest inventari, els quals s’han muntat
provisionalment a damunt del software Access, que treballa amb format SQL transportable a la base del Consell Insular de Menorca.
L’organització de la fitxa reserva un espai a dalt per a l’identificació del bé, amb el mateix criteri de sigles emprades als documents del
Llistat de Patrimoni del Consell Insular. A la dreta es concentren els camps destinats a la localització del bé.
La valoració conté els elements descriptius, tant en text com anotant els nivells d’atracció i conservació, al mateix temps que s’hi posa
aquí l’identificació del nivell de protecció determinat per a l’element. Serà preceptiu el que estableix la definició del nivell de protecció
corresponent a l’element. També serà d’obligat compliment el que s’indiqui a la descripció de l’edifici o del bé etnològic, en forma verbal
imperativa, referit a possibles actuacions específiques.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 14
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
3.8. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA DELS ELEMENTS CATALOGATS
3.8.1. ESTAT DE CONSERVACIÓ
Com a informació indicativa i complementària dels nivells de protecció designats per a cada element, es presenten dos paràmetres ja
determinats a altres catàlegs municipals, que permeten una primera aproximació a l’element, per bé que un estudi més acurat de cara a
possibles instruments d’ordenació requerirà l’aixecament de planimetria que permeti treballar individualitzadament a damunt de cada
element.
Els nivells de l’estat de conservació es graduen de més ben conservat a degradat, segons la següent gradació:
1. Bon estat general de conservació, especialment en el seu volum exterior i elements de façana
2. Element sense perill imminent de degradació, però amb patologies concretes a algun element
3. Element amb un mal estat generalitzat o algun element puntual en avançat estat de degradació
3.8.2. NECESSITAT D’ACTUACIÓ
Els nivells de la necessitat d’actuació es graduen de més a menys, segons la següent gradació:
1. Conservar o mantenir en la seva integritat
2. Preservar o protegir
3. Rehabilitar
3.8.3. GRAU D’ATRACCIÓ
El grau d’interés es determina en el cas dels elements arquitectònics, mentre que no es defineix als etnologics, d’acord amb la següent
classificació:
1. Elements singulars o de gran interès
2. Els que són importants a dins del seu context o que poden aportar un valor documental o com a exemple de la producció
artística local
3. Els que tenen un relleu irregular, però amb algun element caracteritzat que convé considerar.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 15
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
4. NORMATIVA DEL CATÀLEG DE PROTECCIÓ DELS BENS ARQUITECTÒNICS I ETNOLOGICS
4.1. NORMATIVA GENERAL D’APLICACIÓ
Seran aplicables les disposicions legals vigents en relació als Catàlegs de Protecció i, entre d’altres, les normes següents:
• El Reglament de Planejament de la Llei del Sòl RD 2.159/1.978 de 23 de juny.
• La Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears (12/1998 de 21 de desembre).
4.2. CLASIFICACIÓ DELS ELEMENTS CATALOGATS
A efectes de classificació dels bens es distingeix entre bens de tipus arquitectònic i bens de tipus etnològic, identificats amb sigles
diferents.
4.2.1. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS
S’identifiquen amb la sigla A.
Comprenen:
• els edificis destinats a vivenda rural i urbana
• Els edificis públics habitables o destinats a equipaments o instal·lacions
• Les construccions urbanes no habitables i la formalització dels espais públics o elements escultòrics o monumentals
• Els paisatges singulars
4.2.2. ELEMENTS ETNOLÒGICS
S’identifiquen amb la sigla E.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 16
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

Comprenen:
CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
• els edificis destinats a activitat complementaria de la vivenda rural
• els elements arquitectònics propis de l’activitat agrària no habitables o que no constitueixen un espai, així com les instal·lacions de
captació i conducció d’aigües i altres intervencions humanes al paisatge.
4.2.3. ELEMENTS DEFENSIUS
S’identifiquen amb la sigla T. S’inclouen a dins d’aquesta designació les talaies i torres de defensa.
4.3. DELIMITACIÓ DELS ÀMBITS PROTEGITS I NORMES D’APLICACIÓ
Els cascs urbans mantenen un teixit històric identificable com a entorn específic amb una composició homogènia i amb elements
d’interés espacial, històric o documental, a on s’ha incidir amb només específiques. La qualificació urbanística i les Normes Urbanístiques
dels Plans Generals i Normes Subsidiàries ja plantegen un cos normatiu orientat cap a aquesta funció. El Catàleg defineix un entorn
específic delimitat com a Conjunt Urbà Protegible, a on seran d’aplicació les següents normes:
4.3.1. PLANS ESPECIALS
Es podrà redactar un Pla Especial de Protecció abastant la totalitat de l’àmbit del Conjunt Urbà Protegible o de parts específiques
del conjunt o dels Àmbits de Manteniment Preceptiu de les Invariants Tipològiques.
4.3.2. ÀMBIT DE MANTENIMENT PRECEPTIU DE LES INVARIANTS TIPOLÒGIQUES
El casc històric conforma un contínuum de construccions de tipologia homogènia, definida pels elements constructius,
procediments artístics o artesanals, i tipus d’espais, que es repeteixen amb regularitat, conformant la seva identitat, i que denominem
Invariants Tipològiques.
Els edificis inclosos a dins de l’Àmbit de Manteniment Preceptiu de les Invariants Tipològiques definit al plànol del casc urbà,
hauran de respectar la normativa de manteniment d’invariants tipològiques definides a la Normativa Específica del Sòl Urbà.
4.3.3. NORMATIVA DE MANTENIMENT D’INVARIANTS TIPOLÒGIQUES
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 17
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Seran d’obligat compliment la normativa relacionada a continuació, a dins de l’àmbit identificat al plànol del casc antic de Sant
Lluís. Es consideraran invariants tipològiques a mantenir aquells materials, tècniques o elements arquitectònics que conformen la
edificació tradicional urbana. A continuació es relaciones les que tenen caràcter normatiu:
1. La proporció vertical de les obertures a façana amb una relació no inferior a 4/3 ( alçada > 4/3 de l’amplada ). A cada finca
s’admetrà una obertura major que el resultat d’aplicar la norma, a planta baixa, o més d’una segons la dimensió de façana,
tantes com el resultat, per excés, de dividir el desenrotllo de la façana per 7. La dimensió en amplada de l’obertura excepcional
a planta baixa no excedirà del 50% de l’amplada del carrer a la perpendicular del punt mig de la situació prevista.
2. Les cornises formades per motllurat, generalment compost, amb una alçada no inferior a 15 cm, situades a l’arrancada de la
teulada de la façana principal.
3. Les façanes amb morters decorats i esgrafiats.
4. Les voltes i claraboies tradicionals de les cobertes i forjats.
5. Els elements decoratius consistents en fornícules, gerros, rellotges de sol, ferros forjats, escultures populars, creus.
6. Els ulls d’escala de les cases de doble trast o edificis amb usos públics, o aquells de la vivenda tradicional, que no siguin
purament una tramada enganxada a la mitgera si no que conformen un espai interior intercomunicat entre plantes. Només
queden exemptes de la norma de conservació les tramades d’escala amb una superfície inferior als 12 m2. que no tinguin un
valor artístic o arquitectònic apreciable.
4. Les balconades de llenya amb estructura metàl·lica, les balconades de més de 50 anys d’antiguitat, els “boinder” o galeries
tancades de llenya i aquells elements escultòrics que composin les façanes a carrer dels edificis tradicionals.
5. Les façanes estrucades, els folres d’esplandits i sòcols amb peces motllurades, rajoles de pastilla o elements de més de 50
anys d’antiguitat.
6. Als edificis de vivenda rural, són també invariants a mantenir el sistema de desguassos, els elements construïts definidors de la
tipologia com el forn, la porxada donant al pati al sud i els empedrats d’aquest pati, les parets de tancament de la parcel·la i
portells d’accés.
4.3.4. ÀMBIT DE RESTAURACIÓ PREFERENT
El territori rústec està protegit per diferents normatives derivades de la LEN i normes particulars protegint arbrats, animals,
infrastructures, etc. No existeix, no obstant, una norma positiva que promogui la restauració de determinats bens etnològics o
arquitectònics amb procés de degradació per la manca o substitució de l’ús, que tenen capacitat d’admetre usos col·lectius alternatius al
seu abandó. Amb aquesta voluntat es proposa la identificació dels espais construïts o antropitzats a dins d’un entorn rural, que poden
acollir activitats col·lectives.
4.3.4.1. IDENTIFICACIÓ DELS ÀMBITS
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 18
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Els àmbits de restauració preferent seran els que es qualifiqui amb aquesta potencialitat per acord municipal per incorporar.los a la
llista que inicialment és la següent:
• Les bateries de costa en desús
• Les canteres provenint d’explotació manual
• Els centres d’acollida de joves o turisme actiu ubicats a edificacions de tipologia tradicional
4.3.4.2. NORMATIVA D’APLICACIÓ
Les edificacions existents podran destinarse a activitats col.lectives o habitatge, d’acord amb la normativa urbanística d’aplicació,
sempre que es promogui un projecte global de rehabilitació i restauració dels espais existents i les instalacions vinculades.
No es podrà incrementar en cap punt l’edificació existent de manera que enmascari els edificis originals del be a protegir. Qualsevol
intervenció de renovació haurà de considerar el seu encaix amb la volumetria i tipología històrica, essent clarament diferenciable la part
nova de les construccions antigues.
4.4. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA DELS ELEMENTS CATALOGATS
4.4.1. ESTAT DE CONSERVACIÓ
Com a informació indicativa i complementària dels nivells de protecció designats per a cada element, es presenten dos paràmetres
ja determinats a altres catàlegs municipals, que permeten una primera aproximació a l’element, per bé que un estudi més acurat de cara a
possibles instruments d’ordenació requerirà l’aixecament de planimetria que permeti treballar individualitzadament a damunt de cada
element.
Els nivells de l’estat de conservació es graduen de més ben conservat a degradat, segons la següent gradació:
1. Bon estat general de conservació, especialment en el seu volum exterior i elements de façana
2. Element sense perill imminent de degradació, però amb patologies concretes a algun element
3. Element amb un mal estat generalitzat o algun element puntual en avançat estat de degradació
4.4.2. GRAU D’ATRACCIÓ
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 19
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
El grau d’interés es determina en el cas dels elements arquitectònics, mentre que no es defineix als etnologics, d’acord amb la
següent classificació:
1. Elements singulars o de gran interès
2. Els que són importants a dins del seu context o que poden aportar un valor documental o com a exemple de la producció
artística local
3. Els que tenen un relleu irregular, però amb algun element caracteritzat que convé considerar.
4.5. NORMATIVA PER NIVELLS DE PROTECCIÓ
El catàleg no arriba a la definició precisa del tractament individualitzat del Patrimoni, però convé proposar unes mesures de
conservació genèriques que permetin la gestió inicial, abans de la redacció de Plans Especials específics. D’acord amb aquesta voluntat,
es defineixen nivells genèrics de conservació que s’apliquen a cada element en funció del seu valor patrimonial. Són els següents:
4.5.1. NIVELL A.
Normes de conservació del nivell A
1. Els elements catalogats a dins del nivell A hauran de mantenir les invariants tipològiques definides a l’article anterior.
2. No s’admetran modificacions de volumetria ni d’interior que corresponguin als elements definidors de la tipologia pel seu valor
artístic. Tampoc s’admeten modificacions de composició a la façana i cobertes. S’admetran modificacions d’usos, sempre que no
alterin les invariants tipològiques ni els elements constructius, i siguin conformes a l’ordenació urbanística aplicable.
4.5.2. NIVELL B.
Normes de conservació del nivell B
3. Els elements catalogats a dins del nivell B hauran de mantenir les invariants tipològiques definides a l’article anterior i la
composició de façana, a excepció dels elements disconformes o sense antigüitat.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 20
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
4. No s’admetran modificacions de volumetria. S’admetran modificacions d’interior i usos, sempre que no alterin les invariants
tipològiques. En els edificis rurals, tipología de casa aïllada, es podrà modificar la façana posterior orientada normalment al nord,
així com també els elements disconformes o sense antigüitat.
4.5.3 NIVELL C.
Normes de conservació del nivell C
1. Els elements catalogats a dins del nivell C hauran de mantenir les invariants tipològiques definides a l’article anterior.
2. S’admetran modificacions de volumetria, interior i usos, sempre que es prenguin com a referència compositiva els elements
invariants a les noves composicions de façanes, amb la regulació de proporcions determinada per a la seva conservació.
Maó 14 de octubre de 2011
Signat: Enric Taltavull Femenías, Arquitecte i Tècnic Urbanista
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 21
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
5. INFORME HISTÓRICOCULTURAL SOBRE EL PATRIMONI ARQUITECTÓNIC EN EL NUCLI URBÀ I EL PATRIMONI ARQUITECTÓNIC
SUMARI.
EN EL MON RURAL DEL TERME MUNICIPAL DE SANT LLUIS .
Patrimoni arquitectònic en el nucli urbà
- Església de Sant Lluís.
- Urbanització del poble.
Patrimoni arquitectònic en el món rural
Bibliografia.
- L’evolució dels llocs periurbans en casolanies.
o Binifadet
o Es Pou Nou
o Torret-S’Ullastrar
- L’evolució de les posessions del terme de Sant Lluis.
o Alcalfar.
o Binialcóller.
o Biniali.
o Biniarroca.
o Biniati.
o Binibèquer.
Guillem Sintes Espasa
Historiador - Institut Menorquí d’Estudis.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 22
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
5.1. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC EN EL NUCLI URBÀ.
5.1.1. ESGLESIA DE SANT LLUIS
5.1.1.1. NOTICIES HISTÒRIQUES.
Per a l’anàlisi de tot el procés de construcció de l’edifici religiós que veurem seguidament es disposa d’una abundosa documentació, tan
gràfica com d’arxiu, que roman als Arxius Nacionals de França; l’estudi de la mateixa, ens facilitarà poder veure quins van esser els criteris seguits
pels autors de l’obra fins a completar la construcció. Treballs que segons s’afirma en una carta de data de 12 de desembre de l’any 1760 “es fan
segons les pautes de l’art” (CARAN: doc. K-145 núm. 172).
Abans d’iniciar el procés ens hem de remetre a un document, el núm. 169 CARAN, en què es recordava la necessitat d’iniciar obres
públiques per ajudar a millorar les escasses infraestructures existents a l’illa i a la vegada poder atendre una sol·licitud del Bisbe de Mallorca, Llorenç
Despuig, expressada en la seva visita pastoral de l’any 1756 (Arxiu Parroquial de Santa Maria, Maó, signatura provisional núm. 23). Es va procedir
per part de l’Intendent del Govern de l’illa sol·licitar al Controlador General de Finances Mr. Bertin el poder disposar d’una partida de diners remesa
pel govern francès de 4.000 francs i que seria repartida, segons ens indiquen, de la següent manera: 1.500 francs es dedicarien a la reconstrucció
del camí que uneix les dues parts de l’illa i els 2.500 francs restants serien donats com a almoina al Vicari General per atenció als necessitats; però la
idea de l’Intendent era que aquests 2.500 francs fossin per a la construcció, com a primera partida, de la nova església. A més, ens indica Causan,
que la capella que es vol construir es dedicarà a Sant Lluís, i en el seu frontó es col·locaran les armes del Rei en relleu, com també en l’altar major.
Aquesta serà construïda sobre un terreny inculte, on s’uneixen molts camins comuns a les possessions, que els oficials d’hisenda afirmen que
pertany al rei, per açò s’adjunta a la sol·licitud un plànol topogràfic de la zona. La resposta de Mr. Bertin autoritzant a Causan el poder disposar
d’aquests diners per iniciar els treballs de construcció no es feu esperar suggerint, a més, que l’església es podria decorar amb un quadre que
representés Sant Lluís (CARAN: doc. K-145 núm. 170). En una carta posterior, al controlador general, comunica la utilització d’aquests diners per
construir l’edifici que serà “monument etern a la pietat del rei cristianíssim”; reconeix també aquest escrit que el Marquès de Chatillon ha acompanyat
al Vicari General en la cerimònia de col·locació de la primera pedra que “sota el nom de Sant Lluís es començarà a treballar amb l’esperança de
veure molt prest culminada l’obra”, suggereix que el quadre esmentat de Sant Lluís el podria realitzar un pintor italià establert a l’illa, evidentment
Causan es refereix a Giuseppe Chiesa.
Causan en aquests primers moments desconeix, o pretén no conèixer, la situació dels terrenys que ell denomina com a incultes i que
conformaven la Garriga de Binifadet. Aquests estaven essent utilitzats des de temps immemorial pels propietaris de les possessions dels voltants
com a terres de pastura; argument que els propietaris eleven al Procurador del Reial Patrimoni quan comencen a circular rumors que aquests podrien
esser alienats pel govern francès. Sol·liciten que siguin respectats el seus drets sobre aquestes terres i presenten una sentència de l’any 1585 (5 de
gener) on el tribunal va fallar al seu favor. Aquest dictamen de la sentència el mantindran sempre com a prova principal als seus drets durant tot el
procés judicial que s’iniciarà el 9 de gener del 1759.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 23
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Aquesta prova documental aportada pels afectats es refereix a una denúncia per una usurpació de terres a les Garrigues i Comunes de
Binifadet, realitzada pels senyors del domini útil de les possessions anomenades de Binifadet i del Rafal de Son Sellent contra Joan Olives de
Biniparrell, que considera tenir sobre elles dret d’ús i pastura. La sentència que dicta el tribunal és molt clara en tot el procés, sobretot en presentar
els demandats (els senyors de les possessions anomenades Binifadet i del Rafal de Son Sellent) fadigues al seu favor per l’annexió de terres
d’aquesta garriga a les seves possessions; així doncs el tribunal declara que en Joan Olives de Biniparrell no té dret d’ús sobre aquestes terres,
perquè no són de reialenc, per la qual cosa són de les possessions de Binifadet i del Rafal de Son Sellent, perquè si fossin de reialenc serien
comunes a tots els habitants de l’illa, i, pel que es desprèn de la documentació que s’aporta, són propietaris de les terres els senyors de Binifadet i la
porció que pertany al Rafal de Son Sellent. Aquesta sentència és protocol·litzada amb data de 30 d’octubre del 1696 (Arxiu Històric de Maó. Reial
Patrimoni Sant Lluís i al protocol notarial de Flaquer).
Encara que en un principi es pot considerar que els drets que posseeixen sobre aquestes terres els senyors dels llocs de Binifadet i del Rafal
de Son Sellent són certs, no ho van creure així els governants francesos de l’illa que ordenaren al Procurador del Reial Patrimoni una investigació
sobre la situació, aportant ells mateixos proves. El plànol manat fer esdevindrà un element cabdal pel posterior desenvolupament del procés, perquè
en aquest es veu clarament la inexistència de separacions entre les propietats. L’al·legat final emès pel Procurador és contundent i contrari als drets
expressats pels propietaris, afirmant en la seva sentència el següent: “los terrenos de que se tracte no [ pertanyen] a llurs Possecions, se deuen
reputar Reals, o Publicas, signantes estant de temps inmemorial sens propi Dueño qui las possehis, al contrari pero abandonadas, al us Publich, com
se veu clarament en la ispeccio ocular. Actualment en los plans escrits, y haventhi molts de camins dins dit terrenos, per ahont se transita y pasa de
un costat al altre sens impediment ni contradiccio alguna, tot esto ab la inmemorial Possecio en que esta el Rey, i el Publich es una unica prove de
No ser estat may de Particulars alguns, a mes que la presuncio de Dret, esta sempre a favor del Señor Directe del qual dimanan las infeudacions y
gracias, y no provanse estas, no se presumexen ja may, quare repulsis ab ad nis disctis deductis et allegatis...” (Arxiu Històric de Maó. Reial
Patrimoni Sant Lluís foli 22 al 24). Aquesta sentència, després de desestimar-se diversos recursos presentats pels propietaris, fou feta pública el dia
3 d’octubre del 1761, i, malgrat que la podem analitzar des de diferents punts de vista, les conclusions a què podem arribar sempre seran les
mateixes, perquè reflectien el resultat que esperaven les autoritats polítiques de l’illa en el seu desig de tirar per endavant aquest procés fundacional;
no deixa d’esser curiós la negativa de reputar com a certes, al llarg de tot el procés, un conjunt de proves aportades pels afectats que en el sumari
anterior s’havien près en consideració, com és el cas de la presentació de les fadigues de les agregacions i l’acta del procés del 1585. Es demostra
que el resultat era del tot predicible, ja que en els dos escrits que remet Causan al Controlador General de Finances al llarg del 1760 (CARAN: doc.
K-145 núm. 174) es dóna compte dels progressos de l’obra, a l’igual que se sol·liciten partides de diners per poder continuar els treballs.
Aquestes cartes són molt interessants, la primera du data del 12 de desembre de l’any 1760 i especifica la situació dels treballs realitzats. Es
diu que amb data de 5 de juliol es van rebre els plànols de l’església i que a hores d’ara es treballa amb les pilastres interiors; sabem també que els
plànols de l’església han estat elaborats per M. d’Allemand en el seu domicili de Carpentras, que el seu fill dirigeix les obres i que els obrers
pertanyen al regiment de la guarnició. Efectivament, aquests dibuixos, obra de l’arquitecte i enginyer francès Antoine d’Allemand (1679-1760) natural
de Carpentras (França), els va remetre per aquestes dates per poder esser desenvolupats pel seu fill Hilarion Louis Jean de la Croix d’Allemand,
capità del regiment d’infanteria de Llenguadoc.
Fins aquesta data, 12 de desembre de l’any 1760, es duien gastades amb l’obra de construcció 4.500 francs, els primers autoritzats amb la
carta del passat mes de juny i els 2.500 francs restants foren aportats pel Bisbe de Mallorca. Causan informa que ha estat necessari explanar el
terreny i fer una excavació per als fonaments de l’església d’una fondària d’una toesa 1 , el perímetre total de l’edifici està alçat en més d’una toesa i
1 Una toesa equival a un metre i 946 mil.límetres.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 24
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
tres polsades 2 ; a més d’esperar l’autorització pertinent per poder dedicar a l’obra fins a 8.000 francs procedents de l’Estanc de l’Aiguardent, tot
pensant obtenir una quantitat semblant del Bisbe de Mallorca. Així es col·locaran en el frontis de l’edifici les Armes del Rei i sobre l’accés al peristil les
del Bisbe, aquests dos elements han estat elaborats per un escultor del Regiment de Granaders Reials del Chatillon, i hi serà col·locada la següent
inscripció: “Divo Ludovico Aedem Dedicavere Galli Ann. MDCCLX” (CARAN: doc. K-145 núm. 172).
L’escrit al qual hem fet referència, du la data del 13 de juliol de l’any 1761 i es dóna compte de què s’han remès a París còpies dels plànols
de l’església, però també es comenta que fins aquesta data no s’havia rebut l’autorització corresponent per poder disposar del producte de l’Estanc
de l’Aiguardent. Afirma, Causan, que els diners s’han esgotat i per no retardar l’obra M. de Lannion i el Ma. de Chatillon han convingut aportar
cadascun d’ells 50 lluïssos d’or i l’Intendent Causan 25 lluïssos d’or, que seran reemborsats per ells mateixos una vegada que l’autorització per poder
disposar de l’estanc sigui ferma. El 13 de juliol s’havien acabat els arcs de la façana i els interiors així com el frontó i els capitells de les pilastres
interiors, encara que les feines havien estat interrompudes durant els mesos de juliol i agost per la calor es tornarien a iniciar el mes de setembre. A
més es dóna compte que els oficials d’hisenda han resolt el procés de propietat de la Garriga de Binifadet i s’han començat a rebre nombroses
peticions de particulars sol·licitant la infeudació de les diferents parts d’aquest terreny per poder construir cases. Així doncs, es remet a París un
plànol cadastral on queden especificats els carrers i les illetes de terreny aptes per construir cases (CARAN: doc. K-145 núm. 174). L’autorització per
disposar dels fons de l’estanc és confirmada amb data de 4 de juliol de l’any 1761, escrit que és rebut a l’illa amb posterioritat a la carta anterior a la
qual hem fet referència (CARAN: doc. K-145 núm. 180).
Amb una altra data, 9 de febrer de l’any 1762, s’insisteix en el procés d’infeudació. Davant la demanda de detalls per part de les autoritats de
París, Causan indica que la superfície de la Garriga és de 21.915 toeses quadrades, aproximadament, d’on es descomptarà la part annexe a
l’església, que no serà urbanitzada. Per tant, les superfícies que no seran urbanitzades són: l’església, que ocupa una superfície de 900 toeses, els
voltants de l’església i la plaça, que ocupen unes 1.468 toeses, per tant, queda a disposició dels particulars, apte per a la urbanització, un total de
19.541 toeses quadrades. Aquestes cases que es construiran tindran una superfície d’entre tres i sis toeses, i per aquesta raó s’ha disposat que cada
illeta tingui una superfície de 30 toeses de llarg, suficient per construir-hi (CARAN: doc. K-145 núm. 181).
Amb aquesta darrera referència finalitza la documentació que roman als arxius de París sobre la construcció i inici del procés d’urbanització
de la Garriga de Binifadet. A partir del 4 de juny de l’any 1763, i en virtut del Tractat de París, les tropes franceses es veuen obligades a abandonar
l’illa. Diferents autors –Hernández Sanz (1908) i Gutiérrez Pons (1962), entre d’altres–, han afirmat que encara restava per construir el presbiteri, la
sagristia i la torre del campanar i per aquest fi, diuen, van deixar els francesos materials i diferents instruments per realitzar aquestes feines. Micaela
Mata en el seu treball “Menorca, medio siglo de dominaciones extranjeras” (1991) afirma: “comoquiera que la iglesia no quedara terminada al
marchar los franceses, 2.931 libras 3 sueldos y 4 dineros fueron depositados en manos del ingeniero inglés Mackellar, con el compromiso de concluir
la fabrica y emplear en ello a los necesitados de la región”.
Desconeixem, en aquest moment, si els desitjos es van veure complerts i si les obres van continuar amb un ritme semblant, perquè la
referència d’arxiu referent a la fàbrica és de l’any 1782 (24-07) i correspon a una Visita Pastoral efectuada pel Bisbe de Mallorca, Pedro Rubio
Benedicto Herrero, assenyalant, en l’apartat d’ordenacions, el següent “... en atención a lo distante de la población del oratorio publico de Sn Luis y lo
dificil que es dar el pasto espiritual a sus moradores y vezinos, el Rdo. Rector ponga en el un Vicario que animara a aquellos fieles a concluir su
fabrica, y a hacer los ornamentos correspondientes para que se ponga Reserva, y se les pueda administrar los Stos. Sacramentos con la devida
puntualidad contribuyendo los mismos por su parte con lo que se juzque correspondiente segun han ofrecido en la presente y ofrecieron en suplica
2 Una polsada equival a 23 mil.límetres.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 25
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
hecha en mil setecientos sesenta antes de la ereccion del actual oratorio...” (Arxiu Parroquial de Santa Maria, Maó, signatura provisional núm. 23).
D’aquesta ordenació, i per l’inventari d’objectes que s’efectua, es desprèn que l’església estaria acabada en la seva totalitat a falta de detalls propis
per a la seva consagració, com és, per exemple, el fet que no disposés d’un calze propi, utilitzant-se pels serveis religiosos un que pertanyia a
l’oratori de Gràcia. Certament, les obres es van anar acabant a poc a poc, amb diferents aportacions de la “Fàbrica de la Parròquia de Maó”, amb la
capta duta a terme pels Pares Missionistes (1782), i amb les donacions dels particulars, col·locant-se la Reserva el dia 17 de juliol de l’any 1783
(Arxiu Parroquial de Sant Lluís. Entrades d’Obreria). Les obres de la torre campanar es van finalitzar l’any 1793.
5.1.1.2. EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ
La personalitat d’Antoine d’Allemand (1679-1760).
La vinculació d’aquest arquitecte i enginyer francés amb Menorca era desconeguda fins fa ben pocs anys. Jean Bisson a la seva obra
“Géopolitique et hasards de l’histoire: la France à Minorca (1756-1763)” fou el primer en vincular la figura d’Allemand com a autor del projecte per a la
construcció de l’església de Sant Lluís; amb posterioritat a aquest estudi Joan J. Gomila (1993) estableix d’una forma definitiva la seva autoria en el
disseny de la fàbrica.
El desenvolupament del moviment neoclàssic a l’illa de Menorca va junt amb les vicissituds polítiques d’aquesta al llarg de tot el segle XVIII.
Les influències polítiques tindran el seu reflex immediat, sobretot en els edificis públics i privats, per ús de governants i burgesos, mentre que
l’arquitectura religiosa es mantindrà fidel a les formes barroques decadents d’aquest segle. Així doncs, l’església de Sant Lluís junt amb l’església i el
convent de Ntra. Sra. del Carme, o la portada de l’església de Sant Antoni a Maó, seran uns dels pocs edificis desenvolupats dins una estètica
neoclàssica. El neoclassicisme fou el primer moviment artístic que –des del gòtic internacional– evolucionava casi d’una forma simultània al context
europeu i no nacional. A diferència del classicisme de l’alt renaixement i el del segle XVII, que es va concentrar a Roma i va tenir una gran
homogeneïtat, el neoclassicisme prové d’un corrent internacional amb infinitat d’estils, temes i actituds que impossibiliten totalment una definició
senzilla, però, que tenia en l’estudi i interpretació de les formes clàssiques la raó de la seva mateixa existència.
Antoine d’Allemand va desenvolupar la seva feina al poble de Carpentras (Provença) i als seus voltants. Pels seus treballs sabem que es va
dedicar més a la construcció d’obres civils (un aqüeducte entre els anys 1720 i 1734, i un hospital entre els anys 1750 i 1762), encara que va deixar
les seves petjades en la construcció d’alguns edificis religiosos (esglésies i capelles). Per la seva obra coneguda, podem afirmar el seu coneixement
de l’estudi de l’Abat Jean-Louis de Cordemoy titulat “Nouveau traité de toute l’Arquitecture” (1706), que fou una peça clau dins la teoria de
l’arquitectura a França al segle XVIII. Com Cordemoy estructura l’arquitectura seguint els conceptes generals de tipus vitruvià: “ordonnance,
disposition (distribution) i bienséance”.
Des del punt de vista formal, d’Allemand concep el disseny de l’església de Sant Lluís tot reconeixent la validesa universal conferida als
cànons clàssics, projectant-se l’esperit neoclàssic en la concepció de religiositat, entenent la pietat sense angoixes ni alsuraments. Dins aquesta
perspectiva projecta un edifici exempt i elevat com a objecte de contemplació, introduint així una novetat expressada per l’arquitectura neoclàssica en
contraposició a la barroca com és haver d’assumir els problemes estilístics de l’urbanisme i distribuint les construccions en funció del conjunt.
Amb aquesta idea s’atenien les indicacions bíbliques sobre l’emplaçament dels temples d’acord amb els exemples que figuren en els llibres
sagrats, i amb les ubicacions d’esglésies cristianes famoses. Així doncs, els llocs més apropiats per construir aquest tipus d’edifici serien les places.
L’estètica justificaria aquesta norma, perquè la contemplació més adient d’un edifici d’aquestes característiques requereix una amplia perspectiva; a
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 26
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
més es pot afegir una altra característica d’ordre semiològic, argument posat damunt la taula per nombrosos liturgistes de l’època: “... porque si
Jesucristo es proclamado Pontífice Santo, puro, inocente y segregado de los pecadores, su habitación ha de estar, asimismo, aislada y separada de
toda otra casa, morada o edificio que no le este consagrada 3 ”.
Per com elabora el plànol podem apreciar clarament que beu d’allò expressat per Cordemoy a la seva obra citada, basant-se l’arquitectura en
el principi de l’harmonia, tant entre les diferents parts del temple com la relació d’aquest amb l’entorn. Assumeix la norma de la claredat en front a la
confusió i l’hermetisme, perquè no només admet sinó que propugna l’ús d’una ornamentació moderada.
5.1.1.3. DESCRIPCIÓ DEL EDIFICI
Comptant, com s’ha mencionat amb anterioritat, amb abundant material gràfic de l’època de la construcció, la descripció s’anirà fent a partir
d’aquests plànols originals comparant les parts existents avui amb l’original.
5.1.1.3.1. FAÇANA
Segueix un model característic de l’època, organitzat mitjançant tres cossos verticals. El cos inferior constitueix un atri –en el seu origen– alçat
sobre una escalinata i format per tres obertures en arc de mig punt, essent el central d’accés a l’església. Les pilastres d’aquest cos, sis, dos als
laterals, unes altres dues delimiten els espais buits rematades per capitells dòrics, que sustenten un senzill entaulament limitat per motllures on
s’inscriu la següent dedicatòria “Divo Ludovico Sacrum Dedicavere Galli An. MDCCLXI”, que podem suposar com original, malgrat que en la
documentació remesa per Causan en la carta del 12 de desembre de l’any 1760 exposi la següent “Divo Ludovico Aedem Dedicavere Galli An.
MDCCLX” (l’equivalència entre “Sacrum” i “Aedem” seria la mateixa, identificant totes dues un lloc sagrat i només canviaria l’any 1761 en tost de l’any
1760). Sobre aquest entaulament se situa un cos superior definit d’igual forma que l’inferior per pilastres de característiques idèntiques, emmarcant
les dues centrals un finestral com a única obertura de llum a l’exterior; aquestes pilastres sustenten un frontó on s’inscriuen les Armes de França.
Tant en els vèrtexs inferiors dels frontons com en els cantells del cos superior es decoren amb gerros; en l’actualitat només resten els corresponents
al cos superior.
Les façanes laterals s’organitzen d’una forma molt massissa, sense accés secundari a la nau –l’existent a l’actualitat és d’època posterior a la
construcció– amb tres finestrals a l’exterior, tres a cada costat, que proporcionen una llum suficient a l’interior.
5.1.1.3.2. INTERIOR.
3 MOLINA Y SALDÍVAR, Gaspar de (Marqués de Ureña). Reflexiones sobre arquitectura, ornato y música del templo contra los procedimientos arbitrarios sin consulta de la
Escritura Santa, de la disciplina rigurosa y de la crítica facultativa. Imprenta Ibarra, Madrid 1785.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 27
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
És de planta de nau única i absis rectangular sense diferenciació amb la capçalera. L’alçat interior es distribueix mitjançant capelles laterals,
tres a cada costat, obertes amb arc de mig punt i separades per pilastres adossades que s’alcen sobre un basament que recorre tot el perímetre
inferior del temple i que es rematen amb un senzill capitell dòric. Sobre aquest, corre un robust entaulament que revela en el seu perfil el relleu de les
pilastres, que com si continuessin sobre ell, arriben a connectar amb els arcs faixons de la volta de creueria simple. En el seu origen, com a
característica comuna a tots els temples de l’època, la decoració de les parets interiors del temple duria un enlluït en vermell pompeià i ocre, imitant
el marbre.
El cor es situa en una tribuna sostinguda per una volta de creueria i un arc rebaixat sobre l’accés principal.
La capella de l’altar major o del presbiteri és de planta rectangular i s’obra directament a la nau, mitjançant un arc concebut a mode d’arc
triomfal delimitat per dues pilastres simples, coronades per sengles capitells jònics que sostenen un arc de mig punt. La il·luminació interior
s’organitza, com s’ha assenyalat, mitjançant tres finestrals als laterals del cos superior de l’edifici i un obert a la portada proporcionant, per les seves
dimensions, llum natural suficient a l’interior de la nau essent aquesta una característica poc freqüent en les esglésies de Menorca que sempre
necessitaven de la llum artificial per a la seva il·luminació. L’altar major està concebut d’una forma molt senzilla i es constitueix de quatre pilastres de
característiques iguals a les descrites amb anterioritat, i emmarquen un espai rectangular constituït, a la part inferior, sobre unes grades, que
contenen un altar en forma de sarcòfag decorat en els seus cantells amb unes motllures vegetals, i en la seva part central es repeteix el motiu
col·locat en el frontó de la portada, és a dir, es decora amb les Armes de França; sobre ell figura un espai on s’ubicaria el quadre dedicat a Sant Lluís.
Les pilastres sostenen un entaulament coronat per un frontó semicircular que es remata en la seva part central, amb una glòria esplendent que ocupa
tot el centre de l’arc de la capçalera. Aquesta part de l’església és, sens dubte, la part que ha sofert més modificació respecte al disseny original,
aquestes modificacions com veurem més endavant, quan parlem de l’administració de la vicaria i de la parròquia, es van iniciar a començaments del
segle XIX.
5.1.1.3.3. CAMPANAR.
En el disseny original figura localitzat a prop el presbiteri, en la seva part esquerra. És de planta rectangular i el seu alçat està conformat per
diferents cossos separats per motllures en voladís, i a totes les cares del cos superior s’obren arcs de mig punt, està rematat per una senzilla cúpula.
Aquest element com els tractats en l’apartat anterior són els qui han sofert nombroses modificacions.
5.1.1.4. CONSIDERACIONS URBANÍSTIQUES.
Dins aquest apartat analitzarem les vicissituds que van concórrer en el desenvolupament de l’inici d’urbanització; procés que serà un fet a
partir de la sentència del Tribunal del Reial Patrimoni de l’any 1761.
Comentàvem la comanda per part de les autoritats franceses d’un plànol topogràfic de la Garriga de Binifadet que havia de servir com a
prova documental per part del govern contra els drets que reclamaven els propietaris de les possessions dels voltants. D’aquest plànol, al qual
Causan es refereix repetidament (CARAN: doc. K-145 núm. 170), es conserva una còpia als arxius francesos i una altra, que segurament formava
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 28
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
part de l’expedient judicial, a l’Arxiu Històric de Maó. Els dos són molt semblants i l’única diferència existent és que en el conservat a França se situà
l’església en el seu lloc d’ubicació i el de Maó no. Tot dos assenyalen la xarxa de camins existents, a més de localitzar els noms dels propietaris de
les finques dels voltants de la garriga com també les seves cases i construccions existents; dins la garriga només s’identifiquen dues cases, les dels
germans Pere i Joan Sintes assenyalades com a “isle figuerelet dans la commune”, i un pou de torn situat a la part sud de la garriga. Al voltant de la
part est figuren algunes petites explotacions d’horta i vinya com també a la part de l’indret de Binifadet, és a dir al nord-est; a part d’aquests edificis la
resta del territori és deshabitat.
Els següents documents són els plànols d’infeudació o cadastrals. Com en els anteriors també n’hi ha dos, un a França i l’altre a Maó, que es
conserva com a annex al llibre d’establiments de Sant Lluís (aquest llibre serà analitzat posteriorment), Gutiérrez Pons (1962) l’assenyala com una
còpia que pertanyia al vicari Joan Frontí i que fou agregat al llibre amb posterioritat (el llibre és del 1762). Aquests dos documents gràfics ofereixen
nombroses diferències i consideram el conservat a França com a molt més precís que el que es conserva a Maó, que sembla molt més un document
per a treball de camp.
Tenint com a referència aquests dos plànols, podem passar a l’anàlisi del procés d’urbanització. Primer de tot, hem de fer una reflexió que
serà una constant en tot el procés urbanitzador: l’edifici religiós és l’element aglutinador del conjunt (per tractar-se d’un poblament rural) on la funció
sacra serveix com a punt de referència. S’estableix una relació església-plaça, perquè les funcions religioses es complementaven amb la festa i el
mercat.
5.1.1.4.1. EL TRAÇAT.
Si observam l’estructura del traçat de la població, tant si ho feim sobre el terreny com si l’observam sobre els plànols d’infeudació, veurem
com aquesta no ha canviat massa al llarg del temps. El seu disseny es fa mitjançant una retícula formada per diferents eixos longitudinals que
configuren els carrers (ambdós plànols n’assenyalen cinc) i que és troben tallats per uns altres eixos transversals que formen les travessies (també
cinc). Amb aquesta disposició es donaran distintes illetes, amb els punts de tall dels eixos, que seran terrenys aptes per a la urbanització. En el
document que hem anomenat de camp, és a dir, el plànol existent a l’arxiu històric de Maó dins el “llibre de Stabliments de Sant Lluís”, està
identificada cada illeta mitjançant una lletra que serà el punt de referència per a la confecció de les actes d’establiment.
5.1.1.4.2. LA DISTRIBUCIÓ. (vegeu el plànol de l’Axiu Històric de Maó i el dibuix 1).
Ve marcada per les illetes L, M, i N, de menor extensió que la resta on se situen: dins l’M l’església, a l’L un terreny apte per infeudar, i la
plaça i a la N terreny apte per infeudar.
1r. Tenint com a referència l’illeta M, es divideix el plànol en tres grans zones d’una amplitud major que la resta, identificades amb les lletres
C, H i Q, solars que dónen als carrers de Sant Lluís i Comte de Lannion.
2n. La referència de la plaça junt amb l’illeta N dóna les parcel·les D, E, I i K, orientades la D i la I al carrer de Sant Lluís i d’Allemand, i les E i
K al carrer d’Allemand i a un altre carrer sense identificar (avui seria el carrer de Son Perruquet).
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 29
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
3r. Amb la referència de l’illeta L dóna als solars B, G i P, d’iguals dimensions que els anteriors i que dónen als carrers del comte de Lannion i
Causan.
4t. Al mateix temps, en els dos plànols resten per definir les parcel·les A, connexió de les esmentades a l’apartat primer; F, terreny situat a
l’est de l’illeta G; O, situada a l’est de les illetes L i P; R, situada a l’oest de l’illeta Q, i S, localitzada al sud de les illetes Q i P.
Una vegada hem vist la distribució i traçat del poblament ens hem de remetre als documents del CARAN números 174 i 181 que s’han
analitzat en el capítol anterior; el primer de data de 13 de juliol de 1761 es fa ressò de les peticions de particulars que sol·liciten la infeudació de les
diferents parts del terreny per poder construir cases, el següent document de data de 9 de febrer de l’any 1762 es dóna compte, com hem vist, de les
superfícies urbanitzables. L’esperit dels dos documents, té el seu reflex immediat en la constitució del llibre d’establiments, que ja hem esmentat.
Aquest conjunt de documents s’inicià amb una carta del Controlador General de Finances Mr. Bertin a Causan de data de 8 de gener de l’any 1761.
Al darrere figura la traducció del mateix document, que es troba protocol·litzat pel notari Francesc Segui on ens diu: “sa majestat aprova que V.M.
cedeix a títol d’infeudació les porcions de terreny sobre les quals hauran de construir, i sense fer-los pagar als particulars, qui els obtindran, els drets
d’entrada qui pot esser degut en semblant cas”. Amb aquest document se suprimeix, sens dubte per animar al poblament, un dret que tenia el rei, el
dret d’entrada. En suprimir-lo es posaven a disposició de particulars terrenys que eren de la corona, amb aquesta supressió el govern francès deixa
de recaptar cinc sous per cadascun dels sol·licitadors.
Les actes d’infeudació són unes fulles impreses per les dues cares que consten d’un encapçalament on figura l’autoritat de Causan; segueix
una breu exposició on es dóna compte de l’origen del terreny i les actuacions administratives que han fet possible la parcel·lació per a la seva
posterior infeudació. Segueix un espai on s’indica de puny i lletra el nom de l’adjudicatari, la quantitat de solars concedits i la situació dels mateixos
damunt el plànol de situació, per acabar amb la renta, en concepte de cens, a satisfer anualment al Reial Patrimoni.
Al darrere, hi figuren tota una sèrie de pactes que s’estableixen entre el beneficiari dels solars i el Reial Patrimoni. L’incompliment per part del
titular es resolia amb l’anul·lació del títol d’infeudació, quedant el Reial Patrimoni facultat per poder donar una nova infeudació sobre aquests terrenys.
L’adjudicatari dels solars estava obligat a tancar el terreny amb una paret de vuit filades de cantons, sense mescla de materials, és a dir, no
es podien mesclar pedres ni terra, a més estava obligat a construir una casa en el terme de dos anys que començaven a comptar des del dia de la
infeudació. Malgrat açò i davant les súpliques fetes pels propietaris, sobretot a l’hora de poder col·locar tot el peltret que sortia dins el seu solar o
solars, es va incloure un afegitó que figura dins l’acta que especifica que el propietari tindrà la facultat de poder construir les parets amb els materials
que surtin de l’obra a excepció de les parets que confronten al carrer que hauran d’esser de cantons com s’ha dit.
El nombre de títols concedits (vegeu el quadre 1) és de 54, i representen la cessió de 302 solars en el període que va des del 22 de maig de
1762 fins al 10 de maig de 1763, després d’aquesta data les següents infeudacions les podem trobar assenyalades en els llibres de fadigues del
Reial Patrimoni, identificades com a novells establiments; així podem trobar, per exemple, com el dia 19 de gener de l’any 1766, Jaume Bennace
com a titular dels solars 29 i 30 de l’illeta C els ven a Pere Sintes (Arxiu Històric de Maó. Reial Patrimoni F-23); o també l’establiment que realitza la
senyora Antònia Orfila, vídua de n’Antoni Orfila de Binifadet, que el dia 11 de febrer de l’any 1783, dels trasts 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11 i 12 de l’illeta A, que
havien estat establerts pel seu difunt marit, però que no van poder esser culminats d’acord amb les ordenacions del Reial Patrimoni i per evitar perdre
la propietat sobre els mateixos, sol·licita la infeudació (Arxiu Històric de Maó. Reial Pratimoni 194). Com es pot comprovar en el plànol on s’han
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 30
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
identificat els titulars de les actes d’infeudació (dibuix 2), a més de tenir en compte els canvis de propietaris i nous establiments, el procés
urbanitzador continuaria fins ben avançat el segle XIX.
Quadre 1: Titulars de les actes d’infeudació.
DATA NOM
22-05-1762
Josep Soler i Vives
de Maó
Miquel Geroni Ruby
i Squella
Antoni Fiol,
negociant habitant
de Maó
Convent de
Religiosos de Ntra.
Sra. del Carme
Agata i Margarita
Gornes, vídues de
Biniali
Llorenç Olives,
casolà des Pou
Nou
Bernat Pons,
casolà de Binifadet
Pere Pons, casolà
de Binifadet
Joan Pons, casolà
de Binifadet
Joan Gomila,
casolà de Binifadet
Antoni Orfila de
Binibecó
Josep Gornes de
Bartomeu, casolà
de s’Ullestrar
ILLETA DE
SITUACIÓ
Q
Q
H
NÚM. DELS
SOLARS
AFRONTES CÀRREGUES
1, 2, 3, 4, 19, 20, 21 i carrers Sant Lluís, Sant Jacint i Causan i amb els
22 trasts 5 i 23 de l’illeta. (1)
2 s. 8 d.
carrer de Sant Lluís, amb els trasts 4 i 22 infeudats a
5, 6, 7, 8, 23, 24, 25 i
Josep Soler, amb el carrer de Lannion i amb els trasts
26
9 i 27 de l’illeta. (2)
2 s. 8 d.
carrer de Sant Lluís, amb els trasts 13 i 31 de l’illeta,
9, 10, 11, 12, 27, 28,
amb el carrer de Lannion i amb els trasts 8 i 26
29 i 30
infeudats al Dr. Ruby.
2 s. 8 d.
13, 14, 15, 16, 17,
carrer de Sant Lluís, els trasts 12 i 30 de l’illeta amb el
18, 31, 32, 33, 34, 35
carrer de Lannion i amb el carrer de Sant Antoni.
i 36
4 s.
19, 20 i 21
22 i 23
H 24 i 25
H 26 i 27
28, 29 i 30
I 9, 10 i 11
I 12 i 13
carrers de Sant Lluís i Sant Esteve i amb els trasts 1,
2, 3 i 22 de l’illeta.
carrer de Sant Lluís i amb els trasts 21, 4, 5 i 24 de
l’illeta.
carrer de Sant Lluís i amb els trasts 23, 6, 7 i 26 de
l’illeta.
carrer de Sant Lluís i amb els trasts 25, 8, 9 i 28 de
l’illeta.
carrer de Sant Lluís i amb els trasts 27, 10, 11, 12 i 31
de l’illeta.
amb els trasts 8, 12, 27, 28 i 29 de l’illeta i amb el
carrer de Sant Lluís.
amb els trasts 11, 14, 30 i 31 de l’illeta i amb el carrer
de Sant Lluís.
I 14 i 15 amb els trasts 13, 22, 33 i 16 de l’illeta. 8 d.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 31
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553
1 s.
1 s.
1 s.
8 d.
8 d.
8 d.
8 d.

30-10-1762
30-10-1762
11-11-1762
28-11-1762
15-03-1763
18-04-1763
10-05-1763
CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Francesc Orfila de
Antoni, casolà de
Binifadet
Bartomeu Pons,
casolà des Pou
Nou
Bernat Segui,
casolà de Binifadet
Joan Orfila, casolà
de Binifadet
Joana Ponsati i
Mascaro, vídua de
Maó
Joana Cavaller,
vídua de Pere
Sintes
Joan Sintes, casolà
de Binifadet
Josep Soler i Vives
de Maó
Jaume Bennace de
Maó habitant
Josep Soler i Vives
de Maó
Rafael Montañes,
Infanson
Elizabeth Lizen i
Bazilini, vídua
Patró Domingo
Hernandes de Maó
Gabriel Orfila de
Binifadet de la
Torre
Llorenç Poly,
negociant de Maó
Josep Neto de Sant
Felip
I 16, 17 i 18
G 19 i 20
amb el carrer de Sant Lluís, amb la plaça de Sant Lluís
i amb els trasts 36, 35, 34 i 15 de l’illeta.
trasts 1, 2 i 21 de l’illeta amb el carrer de Lannion i
amb el de Sant Esteve.
G 21 i 22 trasts 3, 4, 20 i 23 de l’illeta i amb el carrer de Lannion. 8 d.
G 23 i 24 trasts 5, 6, 22 i 25 de l’illeta i amb el carrer de Lannion. 8 d.
D
I
K
15, 16, 17, 18, 33,
34, 35 i 36
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,
19, 20, 21, 22 i 23
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,
19, 20, 21, 22, 23,
24, 25 i 26
5, 6, 7, 8, 23, 24, 25 i
26
carrers de Sant Lluís i d’Allemand, amb els trasts 14 i
32 i amb el carrer de Sant Esteve.
carrers de Sant Lluís i d’Allemand i amb els trasts 9 i
24 de l’illeta. (3)
carrers de Sant Esteve i d’Allemand i amb els trasts 9 i
27 de l’illeta. (4)
carrers de Sant Lluís i Lannion i amb els trasts 4, 9, 22
i 27 de l’illeta. (5)
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 32
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553
1 s.
8 d.
2 s. 8 d.
4 s. 4 d.
4 s. 4 d.
2 s. 8 d.
C 29 i 30 amb els trasts 11, 12, 28 i 31 de l’illeta. 8 d.
C
I
B
13, 14, 15, 16, 17,
carrers de Sant Lluís, d’Allemand i Sant Esteve i amb
18, 31, 32, 33, 34, 35
els trasts 12 i 30 de l’illeta. (6)
i 36
29, 30, 31, 32, 33, amb els trasts 28, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 i 18 de
34, 35 i 36 l’illeta i amb els carrers de Sant Antoni i d’Allemand.
9, 10, 11, 12, 27, 28, carrers de Sant Lluís i Lannion i amb els trasts 8, 13,
29 i 30 26 i 31 de l’illeta. (7)
16, 17, 18, 34, 35 i
36
E tots (22 trasts)
C
C
carrers Lannion i Causan i amb els trasts 15 i 33 de
l’illeta.
carrers de Sant Esteve i d’Allemand i amb el camí de
Llucmaçanes. (8)
1, 2, 3, 4, 5, 6, 19, carrers de Sant Lluís, Lannion i Santa Anna i amb els
20, 21 i 22 trasts 7 i 25 de l’illeta.
7, 8, 9, 10, 25, 26, 27 carrers de Sant Lluís i Lannion i amb els trasts 6, 11,
i 28 24 i 29 de l’illeta.
4 s.
2 s. 8 d.
2 s. 8 d.
2 s.
4 s.
Exempt
2 s. 8 d.

10-05-1763
CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Jaume Bennace de
Maó
C 11 i 12 carrer Lannion i amb els trasts 10, 13, 29 i 30 de l’illeta. 8 d.
Domingo Preto D 1, 2, 3, i 4
carrers Sant Lluís i Santa Anna i amb els trasts 5, 19,
20, 21, 22 i 23 de l’illeta.
1 s. 4 d.
Joan Baptista
Subiela
D
5, 6, 7, 8, 23, 24, 25 i carrers Sant Lluís i d’Allemand i amb els trasts 4, 9, 22
26 i 27 de l’illeta.
2 s. 8 d.
Dr. Antoni
Fontcuberta Pre.
D
carrers Sant Lluís i d’Allemand i amb els trasts 8, 12,
9, 10, 11, 27, 28 i 29
26 i 30 de l’illeta.
2 s.
Senyor Josep
Chiesa
D
1, 2, 13, 14, 30, 31 i carrers Sant Lluís i d’Allemand i amb els trasts 11, 15,
32 29 i 33 de l’illeta. (9)
2 s. 4 d.
Bernat Pons des
Pou Nou
G 1, 2 i 3
carrers de Sant Esteve i Causan i amb els trasts 4, 19,
20 i 21 de l’illeta.
1 s.
Joan Orfila de
Binifadet
G 5 i 6 carrer Causan i amb els trasts 4, 7, 23 i 24 de l’illeta. 8 d.
Francesc Segui i
Sintes, notari
G
7, 8, 9, 10, 11, 25,
26, 27, 28 i 29
carrers Lannion i Causan i amb els trasts 6, 12, 24 i 30
de l’illeta. (10)
3 s. 4 d.
Margarida Quintana
de Maó
G 12, 13, 14 i 15
carrer Causan i amb els trasts 11, 16, 30, 31, 32 i 33
de l’illeta.
1 s. 4 d.
Llorenç Orfila
Binifadet
de
30, 31 i 32
carrer Lannion i amb els trasts 29, 33, 12, 13 i 14 de
l’illeta.
1 s.
Bernat Segui G 4 carrer Causan i amb els trasts 3, 5 i 22 de l’illeta. 4 d.
Joan Sintes i
Cardona
H 1, 2 i 3
carrers Lannion i Sant Esteve i amb els trasts 4, 19, 20
i 21 de l’illeta.
Llorenç Olives H 4 i 5 carrer Lannion i amb els trasts 3, 6, 22 i 23 de l’illeta. 8 d.
Antoni Sabater H 6 i 7 carrer Lannion i amb els trasts 5, 8, 24 i 25 de l’illeta. 8 d.
Nicolau Ribot 8 i 9
Joan Pons de
Binifadet
Joana Cavaller,
vídua
H 10, 11 i 12
I 24, 25 i 26
Joan Gomila I 27 i 28
Joan Pons de
Binifadet
carrer Lannion i amb els trasts 7, 10, 26 i 27 de l’illeta.
(11)
carrer Lannion i amb els trasts 9, 13, 28, 29 i 30 de
l’illeta.
carrer d’Allemand i amb els trasts 23, 27, 8, 7 i 6 de
l’illeta.
carrer d’Allemand i amb els trasts 26, 29, 10 i 9 de
l’illeta.
R 13, 14, 15 i 16 carrer d’Allemand i amb els trasts 12 i 17 de l’illeta. 1 s. 4 d.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 33
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553
1 s.
1 s.
1 s.
8 d.
8 d.

NOTES:
CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Joan Orfila de
Gabriel
K 17 i 18
carrers de Sant Antoni i d’Allemand i amb el trast 16 de
l’illeta.
8 d.
Tomàs Sintes K
9, 10, 11, 12, 27, 28, carrer d’Allemand, amb cases del mateix i amb els
29 i 30 trasts 8, 13 i 26 de l’illeta.
2 s. 8 d.
Joan Orfila de
Gabriel
N tots (9 trasts)
carrers de Sant Antoni i d’Allemand i amb les terres
d’en Domingo Pons, ciutadà.
3 s.
Francesc Portella
de les Barraques
P 30, 31 i 32
carrer Lannion i amb els trasts 29, 33, 12, 13 i 14 de
l’illeta.
1 s.
Domingo Vidal,
ciutadà
Q
13, 14, 15, 16, 17,
carrers de Sant Lluís, Lannion i del Bisbe i amb els
18, 31, 32, 33, 34, 35
trasts 12 i 30 de l’illeta. (12)
i 36
4 s.
Guillem Orfila de
Binifadet
A 2, 3 i 8
carrers de Sant Lluís i Lannion i amb els trasts 1, 4 i 9
de l’illeta.
1 s.
Antoni Orfila Batle
de Sant Lluís.
A
4, 5, 6, 7, 9, 10, 11 i carrers de Sant Lluís, Lannion i Santa Anna i amb els
12 trasts 3 i 8 de l’illeta. (13)
2 s. 8 d.
1.- Figura una indicació que assenyala que pel fet que el Sr. Soler ja disposa d’una casa construïda i tancada dins el terreny infeudat, d’acord amb les
instruccions verbals rebudes, queda dispensat de formalitzar el tancament del terreny dins el temps esmentat (instruccions donades el 22 de maig de
1762). L’esmentada construcció no figura en el plànol topogràfic, com a construcció realitzada amb anterioritat al procés de la Garriga de Binifadet.
2.- Dia 20 d’octubre de 1762, figura dins l’acta d’infeudació una diligència practicada pel Notari Francesc Seguí davant el Tribunal del Reial Patrimoni,
on el Sr. Miquel G. Ruby i Squella renuncia als mateixos, i així, aquests, reverteixen de nou al Reial Patrimoni. Figuren com a testimonis el Rector
Josep Panedas i Bernat Comellas.
3.- Es concedeix l’establiment amb la condició que haurà de deixar lliure la porció del seu terreny, que formarà part dels carrers anomenats
d’Allemand i Sant Esteve, tal com s’indica al plànol (instruccions donades el 30 d’octubre de 1762). La casa d’en Pere Sintes junt amb el seu terreny
figura perfectament identificada en el plànol topogràfic.
4.- L’establiment es concedeix, a l’igual que l’anterior, amb la condició de deixar lliure la porció del seu terreny, que formarà part del carrer
d’Allemand, a partir de la plaça de Sant Lluís cap al nord. La porció haurà de tenir l’amplada designada pel carrer, és a dir, 35 pams, tal com queda
indicat en el plànol (instruccions donades el 30 d’octubre de 1762). Aquesta construcció com el terreny que l’envoltava figura identificada en el plànol
esmentat.
5.- Mateixes instruccions de les que s’han indicat en el primer punt (instruccions donades el 11 de novembre de 1762).
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 34
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
6.- S’indica que les terres que confronten amb el carrer de Sant Esteve les podrà realitzar de còdols, però “en crepida de mescla” i, malgrat que en
aquest terreny no fabriqués cases la present infeudació, tindrà el seu degut efecte perpètuament. Només serà necessari que dins aquest terreny
construeixi les quatre parets de la forma indicada (instruccions donades el 28 de novembre de 1762).
7.- El Reial Patrimoni absol el titular de la infeudació de l’obligació de tancar amb cantons i de fabricar cases dins el terreny adjudicat (instruccions
donades el 10 de març de 1764, pel president del tribunal, l’enginyer anglès Mackellar).
8.- El terreny adjudicat, correspon a la totalitat de l’assenyalat amb la lletra E, en compensació d’una expropiació efectuada pel Reial Patrimoni d’uns
terrenys confrontant amb la garriga, eximint-lo de contribuir econòmicament “conciderant el gasto que ha de fer en parets per tancarlo”. També “...
tindra la facultat de fer las perets de codols per las rahons sobreditas. I ly sera tambe permes de fer un pont devall del Cami Reyal a la part ahont ly
appareixera per poder tenir comunicacio ab las dames terras de la seva possesio. Declarant aixi be, que el present estabbliment se ly fa ab la
condicio que deura deixar el terreno i carrers que quedan marcat en lo plan ...” (instruccions donades el 10 de maig de 1763).
9.- Una nota al marge de l’acta d’infeudació indica que no es va dur a terme, signa el Sr. Delgado escrivent del Reial Patrimoni.
10.- El titular es veu beneficiat amb data de 10 de juliol de 1763 amb l’exempció de construir dins el terreny infeudat en el termini de dos mesos, amb
posterioritat i amb data de 24 de maig de 1764 figura a l’acta que signa l’escrivent del Reial Patrimoni Miquel Delgado la renúncia dels mateixos a
favor de Josep. Amb posterioritat, el 14 de juny de 1764, el president d’aquest tribunal, Mackellar, rubrica aquest acord.
11.- El titular renuncia a uns solars adquirits amb data de 10 de maig de 1763 (instruccions donades el 25 de setembre de 1764).
12.- El titular renuncia als solars que li pertoquen a favor de Josep Soler, que una vegada més rebé l’exempció de construir en aquest terreny;
aquesta actuació es veu refrenada pel president del Reial Patrimoni, Mackellar, amb data de 24 de maig de 1764.
13.- El present establiment no va tenir efecte, segons s’indica “... per los motius que se expressen en lo establiment de 11 de fabrer de 1783 fet a
Antonia Orfila Vª de Antoni net de dit Antoni Orfila Batlle”.
CÀRREGUES: les sigles del quadre equivalen a: s: sous ; d: diners.
Cadascun dels trasts té una càrrega anual de 4 d. per cada trast, a favor del Reial Patrimoni.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 35
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
5.2. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC EN EL MÓN RURAL.
5.2.1. L’EVOLUCIÓ DELS LLOCS PERIURBANS EN CASOLANIES.
5.2.1.1. BINIFADET.
Sens dubte les possessions més involucrades en el procés de formació de la nova població de Sant Lluís, són les denominades de Binifadet.
La primera referència que trobem d’aquestes possessions és en una fadiga del 1530 (F-115) quan en Jaume Coll cedeix el domini útil a en
Joan Baptista Gomila del lloc conegut com Rafal de Son Sellent, que passant els anys s’integrarà dins la possessió de Binifadet de la Torre, i per les
afrontes assenyalades dins aquest mateix contracte d’establiment, ja hi figura una possessió anomenada de Binifadet, que en aquesta data era
senyor del seu domini útil, en Pere Cardona.
La següent referència que trobem és en el Fogatge 4 del 1545, quan són assenyalades tres possessions amb la mateixa denominació de
Binifadet: una primera, que era d’en Bernat Segui; un altre d’en Joan Todori i una tercera d’en Pere Cardona (ROSSELLÓ: 1983).
En un altre contracte d’establiment del Rafal de Son Sellent del 1553 (F-116) figura un canvi de domini útil de la possessió que passa d’en
Miquel Gomila, fill d’en Joan Baptista, a n’Antoni Olives, i en les afrontes apareix un altre lloc anomenat de Binifadet, que fins hores d’ara no havia
figurat dins cap referència d’arxiu consultada, que pertany, en aquestes dates, a en Pere Orfila; a més torna a aparèixer Binifadet d’en Pere Cardona
encara que s’assenyala com de l’heretat d’en Pere Cardona, fet que vol dir que en aquest any en Pere Cardona era difunt i encara no s’havia
transmès la possessió als seus hereus.
En una fadiga del 1560 (F-32), el lloc de Binifadet, que fins hores d’ara era senyor del seu domini útil en Bernat Segui, passa a esser del
domini d’en Miquel Palliser i per les afrontes que hi figuren, apareixen tres possessions identificades amb la denominació de Binifadet: una, la d’en
Pere Orfila; una segona de l’heretat d’Antoni Todorí, i una tercera, de l’heretat d’en Pere Cardona.
Més referències a les possessions de Binifadet, les podem trobar en les actes notarials d’en Francesc Abadia (Arxiu Històric de Maó, protocol
notarial núm. 801), per exemple en l’acta del 26-12-1561, on figuren diferents disposicions d’en Pere Orfila de Binifadet; en una altra acta del mateix
notari, del 17-10-1569, és mencionat com a testimoni d’una causa a en Pere Cardona de Binifadet, i en una altra del 27-12-1751 hi figuren tota una
sèrie de disposicions d’en Pere Orfila de Binifadet a favor de la seva filla Margarida, que es casa amb en Cristòfol Villalonga, dins aquest acte públic
trobem que actuà com a testimoni n’Antoni Todori de Binifadet.
L’any 1575 (F-112) en Miquel Palliser transmet el domini útil de la seva possessió de Binifadet a n’Antoni Pons; tres anys després, el 1578
(F-115), un fill d’aquest, en Guillem Pons, la transmet a en Joan Orfila en dos actes, i per les afrontes de la possessió tornen a aparèixer les
4 Era una imposició a raó d’una quantitat per foc o casa habitada.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 36
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
possessions de Binifadet d’en Pere Orfila –a partir de la primera data, 1575, aquest és anomenat com Pere Ramon Orfila fet que fa pensar que es
tracta d’un fill– i la de n’Antoni Todorí.
De totes maneres, la fita on apareixen relacionades totes les possessions de Binifadet i la del Rafal de Son Sellent és a la causa que segueix
el Tribunal de Reial Patrimoni l’any 1585 contra en Joan Olives de Biniparrell, per raó d’una denúncia per una suposada usurpació de terres
d’aquestes possessions. El desenvolupament d’aquest judici el veurem en detall més endavant, dins el capítol de la construcció de l’església, perquè
ara l’aspecte que ens interessa és l’anàlisi i desenvolupament de les possessions; no obstant, per aquesta acta judicial sabem que en el lloc del Rafal
de Son Sellent era senyor del seu domini útil en Joan Baptista Gomila i els quatre llocs de Binifadet que hi figuren eren d’en Francesc Orfila, de
n’Antoni Todorí i d’en Pere Cardona.
L’acte d’establiment del 1597 (F-65) marca en certa manera l’evolució de les possessions de Binifadet; en aquest contracte de transmissió en
Joan Baptista Gomila cedeix l’establiment de la possessió del Rafal de Son Sellent a en Gabriel Orfila, senyor del domini útil d’una de les
possessions dites de Binifadet; així en la Capbrevació General de l’any 1600 (realment és dels anys 1598-1603) hi figura com a senyor del domini útil
de la possessió del Rafal de Son Sellent i de Binifadet en Pere R. Orfila; a partir d’aquesta data la denominació de Rafal de Son Sellent desapareix
en tota la documentació consultada. En aquesta Capbrevació, veiem que les altres possessions de Binifadet pertanyen a Francesc Orfila, Antoni
Todorí i Pere Cardona.
Poc temps després, al 1623 (F-60), apareix la transmissió de la propietat d’en Pere Cardona que passa a en Bartomeu Segui i, per les
afrontes de la mateixa, hi figura la de Binifadet d’en Gabriel Orfila.
Una altra data important és la del 1694 (F-39) quan en Francesc Orfila ven la meitat de la seva possessió a en Francesc Caules. Per les
afrontes del nou lloc que per aquesta acta es forma sabem que la resta de possessions de Binifadet eren la de l’heretat d’en Llorenç Orfila, la d’en
Miquel Todorí i la d’en Domingo Segui; un any després, el 1695, en Francesc Orfila és mort i la seva heretat passa al seu fill Pere Orfila Olives.
A partir d’aquestes dades, 1694 i 1695, comencen a aparèixer a les afrontes de les possessions diferents segregacions que ocupen terres
que amb anterioritat estaven integrades a les possessions de Binifadet. Pel nom d’aquests nous propietaris, podem afirmar que la majoria estaven
emparentats amb els propietaris dels llocs matrius; el perquè d’aquesta circumstancia el podem trobar pel sistema de transmissió hereditària que se
solia adoptar per part dels cultivadors directes: quan es reservava el lloc amb les seves cases pel fill major i als altres, els corresponia una part
alíquota, més tost petita, dels béns familiars; aquesta era anomenada legítima. Amb freqüència, aquesta herència consistia en una parcel·la de terra
de sembradura o una vinya on s’edificava una casa, a més de mantenir certs serveis comuns amb la casa pairal, com l’ús d’aigua, el molí per moldre
gra, o el forn. D’aquesta manera es van desenvolupar petites agrupacions d’estatges amb terres dedicades a cultius d’horta i de vinya que es
denominaran casolanies.
És molt interessant poder constatar el procés de formació d’aquestes agrupacions. El quadre que s’ofereix seguidament s’ha extret a partir
del Llibre de Manifest de l’any 1758 –realment comença al 1757– (Arxiu Històric de Maó, ref. U-227) i podem observar com era la repartició de la
terra a la part de la Garriga de Binifadet, més propera a les possessions esmentades, en un moment anterior al procés urbanístic iniciat per
l’administració dels governants francesos.
Aquest, com molts d’altres Llibres de Manifest, són un conjunt de documents individualitzats per propietari, en què hom manifesta l’existència
d’alguna cosa: casa, lloc, vinya, campet, censos a pagar tant en diners com en blat, etc., amb la seva equivalència impositiva. Tots aquests elements,
estant consignats en el document individual com a càrrecs i tenen la seva subtracció, assenyalada com a descàrrecs, normalment censos a
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 37
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
comunitats religioses tan regulars com seculars o fundacions de misses, amb el seu valor impositiu. La diferència entre els dos conceptes, era el total
de la càrrega impositiva a pagar.
Veiem, doncs, la relació d’aquests casolans de Binifadet amb la relació dels seus béns:
NOM DEL DECLARANT BÉNS DECLARATS EXTENSIÓ
Antoni Pons i Galmés Cases i hortet.
Antoni Orfila Possessió de Binifadet Nou.
Antoni Cardona i Orfila
Cases i dos campets, un campet a Biniparrell, vinya as Pou Nou i vinya a
Biniparrell.
Antoni Orfila Cases i hort, dos campets, una vinya nova i una vinya vella.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 38
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553
Terra de sembradura 1 q. 5 b.
Terra de sembradura 1 q. 4 b.
Vinya de 8.000 ceps.
Antoni Cardona i Capó Cases i hortet, un tros de vinya nova. Vinya de 2.000 ceps.
Antoni Orfila Hort.
Bernat Segui i Pons Cases, campet i mitja vinya nova. Vinya de 2.000 ceps.
Bartomeu Coll i Sintes Cases, hortets i vinya vella as Pou Nou. Vinya de 5.000 ceps.
Bartomeu Orfila i Gonyalons Possessió de Binifadet.
Bernat Orfila Casa i hortet.
Francesc Orfila i Gonyalons Cases derruïdes, campet i vinya a Torret.
Terra de sembradura 1 q.
Vinya de 5.000 ceps.
Francesc Orfila Cases, hortet, campet, vinya a Llucmaçanes i una vinya nova a Biniparrell. Terra de sembradura 1 q.
Francesc Orfila i Pons
Cases, hort, terra a Binifadet, altre a Llucmaçanes, una vinya nova i una
altra vella.
Terra de sembradura 5 q.
Vinya de 5.500 ceps.
Francesc Mascaró i Orfila Una vinya nova. Vinya de 2.000 ceps.
Francesc Orfila i Gonyalons Un tros de vinya a Binifadet d’en Caules.
Francesc Orfila i Mercadal Una taula de vinya.
Gabriel Orfila i Olives Terra de sembradura. 1 quartera.

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Gabriel Orfila Possessió de Binifadet de la Torre, una vinya vella i una altra nova.
Joan Segui i Pons Cases, hortet i una vinya i mitja nova.
Llorenç Orfila i Gonyalons Una porció de vinya a Binifadet d’en Caules.
Llorenç Pons Cases, hortet i un tros de vinya.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 39
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553
La vinya nova és de 12.000
ceps.
Les vinyes són de 10.000
ceps.
Pere Sintes i Sintes Cases, hortet a Binifadet i la meitat d’una vinya nova a Torret. És la meitat de 1.500 ceps.
Pere Sitges i Vilallonga Dues vinyes noves. De 15.000 ceps cadascuna.
Pere Orfila i Segui Possessió de Binifadet Nou i dues vinyes.
Un altre indret, sorgit de les legítimes de la possessió de Binifadet d’en Pere Orfila i Olives, fou el paratge conegut com “ses Barraques”, que
va donar una petita agrupació de cases dedicades al cultiu d’horta i vinya. Diversos autors com Guillem Pons Pons (1990), han manifestat que el mot
de “ses Barraques” prové de la denominació donada per maonesos per identificar aquestes cases, pel fet que algunes d’elles eren molt petites i
estaven construïdes amb materials pobres, còdols i fang vermell, o sigui amb la tècnica amb què s’edificaven les establies i cabanes al camp.
Veiem la relació, com en el cas anterior, d’aquests casolans:
5.2.1.2. ES POU NOU.
NOM DEL DECLARANT BÉNS DECLARATS EXTENSIÓ
Antoni Portella i Pons Casa.
Francesc Portella i Pons Caseta i hortet.
Llorenç Supenya i Segui Cases i hortet.
Pere Cardona i Capó Cases, hortet i tros de vinya.

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Un procés idèntic, encara que de menor magnitud, perquè només hi ha involucrada una possessió, és el des Pou Nou. Abans de trobar
referències de canvis en el domini útil de la possessió i per les afrontes d’altres llocs estudiats, ja hi trobem segregacions; aquestes fan referència a
unes tanques que a l’any 1578 pertanyien a en Cristòfol Carreras i a en Pere Pons.
L’única referència d’un canvi de domini útil de l’explotació la trobem en la transmissió efectuada el 1586 (F-115), en la que en Francesc Vidal
cedeix l’establiment a en Pere Pons, figurant, aquest nom, a la Capbrevació General del 1600. Per les afrontes que hi figuren dins aquesta acta,
sabem que feia mitgera amb les terres de Binifadet d’en Ramon Orfila, amb el camí de Binifadet, i amb les tanques d’en Cristòfol Carreras.
En una acta del protocol del notari Tomàs Abadia (Arxiu Històric de Maó, protocol notarial núm. 796), sabem que l’any 1695 era senyor del
seu domini útil en Bernat Todorí. A partir d’aquesta data perdem qualsevol pista de les transmissions de la propietat; però podem pensar que se
produirien, com en el cas anterior, divisions successives del lloc matriu en parcel·les marginals donant, com a conseqüència d’açò, un petit nucli de
població que explotaria terres a precari, fet que explicaria, i així es pot constatar encara en l’actualitat, una complexa xarxa de camins i caminets
donant al conjunt un aspecte molt particular.
En el següent quadre es podrà constatar, com en el cas anterior, com està disposat el repartiment de la terra d’aquest indret els anys 1757 i
1758, extret del llibre de manifest abans esmentat:
NOM DEL DECLARANT BÉNS DECLARATS EXTENSIÓ
Antoni Todorí i Vidal Una vinya. 3.000 ceps.
Antoni Begur Casa i hort.
Bernat Todorí i Orfila Unes cases, terra i vinya vella.
Benet Sintes Casetes, hortet i un tros de vinya.
Francesc Todorí i Vidal Una vinya nova. 3.000 ceps.
Heretat d’en Francesc Todorí i Carreras Unes cases, terra de sembradura i dues vinyes.
Joan Vidal i Pons Cases i hort.
Jaume Vidal i Pons Cases i hort.
Llorenç Cardona i Sintes Caseta, hortet i un tros de vinya nova. 1.000 ceps.
Llorenç Pons i Todorí Casetes i hortet.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 40
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553
Terra de sembradura són 9 q. La vinya és
de 6.000 ceps.
La terra de sembradura són 14 q. Les
vinyes són una de 7.000 ceps i l’altre de
3.000 ceps.

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Miquel Sintes Casetes, hortet i tros de vinya.
Miquel Pons i Sintes Hortet i tros de vinya nova. 700 ceps.
Pere Segui i Portella Cases i hortet.
Pere Gornés Cases, campet i vinya vella. Terra de sembradura 2 q. 4 blls.
Pere Gornés i Orfila Cases i campet. Terra de sembradura 2 q. 4 blls.
Rafel Vidal i Pons Caseta i hortet.
5.2.1.3. TORRET - S’ULLASTRAR.
La primera referència que trobem, és per les afrontes d’altres possessions (F-115 i F-116) quan es menciona un lloc anomenat de Torret que
en els anys 1530 i 1543 era senyor del seu domini útil en Tomàs Sintes. A la mort d’aquest, no podem precisar la data, es produiria una segregació
del lloc matriu amb dues finques denominades també de Torret i passaria el seu domini útil als dos fills d’en Tomàs, Tomàs i Nadal Sintes. Aquest
dos llocs ja figuren així identificats com a possessions independents en dos protocols del notari F. Abadia, quan menciona dues possessions dites de
Torret dels germans Tomàs i Nadal Sintes (Arxiu Històric de Maó, protocol notarial núm. 801, actes del 24-06-1561 i 11-01-1565).
A la Capbrevació General que hem esmentat figuren els dos llocs: l’un, que el senyor del domini útil era en Joan Sintes, fill d’en Nadal, pagès
i que posseïa aquest lloc per herència; i un altre el d’en Tomàs Sintes, pagès i que també el posseïa per herència.
Per les fadigues estudiades sabem que la possessió d’en Tomàs Sintes, l’any 1629 (F-1629), va passar a esser, per cessió de l’establiment,
d’en Joan Segui de Binissaida, i, per les afrontes que hi figuren dins aquest document contractual, sabem que feia mitgera amb la possessió de
Binifadet d’en Bartomeu Segui, amb la de Binifadet d’en Gabriel Orfila, i amb la de Torret d’en Joan Sintes per la tanca anomenada “na ponjub”. A
més, afronta amb els horts d’aquesta possessió de Torret que estan enmig de la garriga, amb el camí que va a Binibèquer, amb la Garriga de Biniali,
amb la possessió de Binibèquer, amb la de Binialcóller d’en Pere Sintes, amb el revellar (=s’ullastrar) de la possessió de Binialcóller del capità Antoni
Vidal i Pere Sintes, i amb els horts de la possessió de Torret d’en Joan Sintes.
Aquesta possessió, que hem identificat com a Torret de Dalt, romandria dins la família Segui fins al 1842 (F-9), quan en Gabriel Segui Febrer
va vendre una part de la seva possessió, 41 quarteres de sembradura i 12.000 ceps de vinya, a més d’alguns edificis de servei, a en Pere Orfila
Carreras de Binialcollet, quedant les seves afrontes de la següent manera: amb els horts de Jaume Pons, amb terres d’en Llorenç Sintes i Mascaró,
amb terres de n’Antoni Mercadal i Todori, amb la possessió de Binialcollet de na Magdalena Mercadal i Pons, muller del comprador, amb la
possessió de Sant Gabriel d’en Gabriel Segui i Febrer, el venedor, formada per terres de Torret, amb l’altra possessió de Torret de l’Honor Antoni
Sintes, amb la vinya d’en Miquel Olives i Coll, amb una altra vinya d’en Miquel Olives i Pons, amb un altre d’en Bartomeu Portella i Pons, amb un altre
d’en Llorenç Sintes i Fanals i amb el camí públic. L’altra possessió de Torret d’en Joan Sintes, identificada de sa Talaia, fins a temps molt recents
sempre a estat propietat de descendents d’aquesta família.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 41
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Com en el cas de Binifadet o el des Pou Nou, en època no determinada es produirien diferents segregacions dels dos llocs matrius a favor de
familiars dels senyors del domini útil de les dues possessions (com es pot comprovar, fàcilment, pels llinatges dels propietaris) que cultivaven petites
parcel·les, desenvolupant, com en els casos anteriors, petites agrupacions de cases amb terres dedicades a cultius d’horta i de vinya.
La relació d’aquests casolans de Torret als anys 1757 i 1758 s’ha extret del Llibre de Manifest que hem esmentat:
NOM DEL DECLARANT BÉNS DECLARATS EXTENSIÓ
Antoni Vidal i Segui Possessió i una vinya de Torret i 1/4 part de vinya
a Binifadet.
La vinya de Torret és de 8.000 ceps.
Josep Sintes i Orfila Casa, hortet i una vinya nova. La vinya és de 7.000 ceps.
Gabriel Sintes i Orfila Casa, hortet i una vinya nova. La vinya és de 7.000 ceps.
Josep Sintes i Coll Casa, hortet, terra de sembradura i una vinya
vella.
Llorenç Sintes i Coll Casa, hortet, terra de sembradura i quatre vinyes
noves.
Llorenç Sintes i Pons Casa, hortet i tros de vinya.
La terra de sembradura és de 3 q. i la vinya és de 4.000 ceps.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 42
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553
La terra de sembradura són 10 q. i les vinyes són de 6.000, 5.000
(plantats només 3.000) i de 5.000 (plantats només 2.000) ceps.
Miquel Sintes i Coll Casa, hortet, terra de sembradura i una vinya La terra de sembradura són 10 q. i la vinya és de 6.000 ceps.
nova.
Miquel Sintes i Pons Casa, hortet i un campet. El campet és de terra de sembradura de 2 blls.
Tomàs Sintes Casa, hortet, terra de sembradura i vinya nova. La terra de sembradura són 4 q. i la vinya és de 5.000 ceps.
La primera i única referència documentada de l’indret anomenat com s’Ullastrar la trobem per les afrontes de la possessió de Biniparrell (F-44
i F-36), quan, als anys 1709 i 1710, es mencionen unes tanques d’en Josep Orfila situades en aquest lloc. Tal vegada, i com a hipòtesi, el seu origen
seria el revellar de la possessió de Binialcóller que hem citat a les afrontes del lloc de Torret de l’any 1629 i que fou rompuda per a la seva
transformació en terres de cultiu. No obstant açò, pensem que el poblament d’aquest indret deu esser relativament recent, perquè en el Llibre de
Manifest esmentat només es menciona una propietat existent a l’any 1758, i què pertany a l’heretat d’en Llorenç Mercadal, consistint en unes cases,
hort i un tros de vinya.
Amb l’anàlisi que hem fet fins aquí del procés d’evolució dels llocs periurbans en casolanies, al nostre entendre, es confirma que és
conseqüència d’un fet que esmentaven al començament del capítol: l’eclosió militar i comercial del port de Maó durant el segle XVIII.

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Açò no vol dir que les successives dominacions estrangeres de l’illa introduïssin canvis estructurals en el sistema econòmic de les
explotacions agràries, sinó que la presència d’una nombrosa guarnició representa un fort increment en la demanda de queviures i de productes
bàsics que, en part, havia de satisfer l’economia menorquina. Açò va obligar les explotacions a haver de realitzar un procés d’especialització en els
cultius: la vinya –que experimentà un creixement espectacular per proveir les assedegades tropes i tripulacions– i els productes d’horta –les verdures
i fruites fresques.
Per aquesta raó les possessions més properes a Maó, aprofitant les escasses vies de comunicació del llevant de Menorca amb la ciutat,
tendeixen cap a una especialització de les sembradures, com a conseqüència de la demanda real existent, i són d’una importància clau aquestes
petites explotacions agrícoles que hem analitzat. Quan en el llibre de Manifest ens parlen, els declarants, d’horts i vinyes, i, sobretot, quan veiem la
quantitat de ceps existents, podem entendre el que significà aquesta demanda de queviures per una població arrelada a unes fonts tradicionals
agrícoles de producció, a més de poder constatar que l’evolució d’aquestes petites explotacions agràries cap a unes noves formes de sembradura
havia estat un fet molt recent. Ho demostra el fet que, en els documents consultats, ens parlin de la vinya amb el qualificatiu de malloles –açò vol dir
que eren vinyes joves, d’un a dos anys, sense empeltar ni podar. Malgrat açò i les possibilitats de desenvolupament econòmic, com a mínim teòric de
les explotacions analitzades, era perfectament lògic l’intent de constituir un centre aglutinador –un poble– de totes aquestes explotacions per garantir,
com a mínim, que la demanda dels productes de vinya i horta estigués assegurada.
5.2.2. L’EVOLUCIÓ DE LES POSSESSIONS DEL TERME DE SANT LLUÍS.
A l’apartat anterior hem vist com és transformaven les possessions del voltant del poble, en petites parcel·les marginals dels grans llocs
donant pas a les casolanies; l’evolució de la resta de les possessions del terme no genera grans transformacions dels llocs originals, a excepció de
Biniarroca i Biniparrell, seguidament veurem alguns dels processos seguits a alguns llocs:
5.2.2.1. ALCALFAR.
NOTES DELS LLIBRES DE FADIGUES I NOVELLS ESTABLIMENTS.
15-07-1528: Cristòfol Sintes, possessió anomenada Alcalfar. Afrontes: possessió de Binialcóller d’en Bartomeu Vidal, possessió de Rafalet d’en Joan
Pons i dos camins reials un que va a Binialcóller i l’altre a Alcalfar. Establiment a favor d’en Sebastià Olives.
15-07-1528: Sebastià Olives, possessió anomenada Alcalfar. Afrontes: possessió de Binialcóller d’en Bartomeu Vidal, possessió de Rafalet d’en Joan
Pons i dos camins reials, un que va a Binialcóller i l’altre a Alcalfar. Ven a Nadal Sintes.
* 604: Alcalfar de l’heretat d’en Marc Sintes, per herència del seu pare Nadal Sintes 1580. Afrontes: Binialcóller d’en Francesc Vidal, vorera de la
mar, Rafalet d’en Guillem Olives i Rafalet d’en Joan Vidal.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 43
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
F-54 del 27-07-1660: Antònia Sintes i Segui i Rafaela Sintes i Segui, vídua d’en Marc Sintes, que la posseeixen per herència venen al Reverent
Bartomeu Pons, prevere i rector de la Parròquia de Maó. Afrontes: Rafalet Petit, Rafalet Gran, Binialcóller del capità Antoni Vidal i la vorera de la mar
F-55 Antònia Sintes i Segui i Rafaela Sintes i Segui, vídua d’en Marc Sintes, que la posseeixen per herència venen al Reverent Bartomeu Pons,
prevere i rector de la Parròquia de Maó. Desconeixem les afrontes d’aquesta fadiga perquè falten les fulles corresponents al llibre de protocols.
NOTES EN ELS LLIBRES DE MANIFEST DE BÈNS.
U-222 Anys 1743-1747: Propietari Mag. Joan Mercadal i Segui. Entre altres propietats trobem possessió de Son Sintes o Alcalfar Nou que tributa
110 ll. ( per aprox. 40 q. de sembradura ); possessió de Alcalfar de la Torre (Alcalfar Vell ?) que tributa 105 ll. ( per aprox. 38 q. de sembradura ).
U-224 Anys 1752-1753: Pere Vidal i Carreras manifesta entre altres propietats, unes cases i horts a Alcalfar per les que tributa 4 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Propietari Mag. Joan Mercadal i Segui. Entre altres propietats trobem possessió de Son Sintes (Alcalfar Nou ?) que tributa
120 ll. ( per aprox. 43 q. de sembradura) ; aquesta possessió té una càrrega de blat cens de 20 q. això són 30 ll. possessió de Alcalfar de la Torret
(Alcalfar Vell ? ) que tributa 140 ll. ( per aprox. 50 q. de sembradura ); aquesta possessió té una càrrega de blat cens de 20 q. això són 30 ll..
U-230 Anys 1767-1768: Propietari Mag. Joan Mercadal i Segui. Entre altres propietats trobem possessió de Son Sintes o Alcalfar Nou que tributa 130
ll. ( per aprox. 47 q. de sembradura ); aquesta possessió té una càrrega de blat cens de 20 q. això són 40 ll.; possessió de Alcalfar Vell que tributa
150 ll. (per aprox. 54 q. de sembradura); aquesta possessió té una càrrega de blat cens de 20 q. això són 40 ll.
Com és pot observar, les segregacions sofertes en aquesta possessió, rés tenen que veure a les que hem vist en l’evolució dels llocs
periurbans del voltant de Maó, que com resultat de les seves segregacions donen pas a les casolanies de Binifadet, Pou Nou – Consell i Torret
autèntic embrió del futur poble de Sant Lluís.
Les segregacions d’aquesta gran possessió, són més bé fruit de posar en conreu terres noves donant com a resultat particions del lloc
original, en aquest cas Alcalfar Vell – finca antiga – sofreix una segregació per part del propietari emfiteuta i és transforma, al principi del segle XVIII,
quasi la meitat de la mateixa amb un altre finca coneguda actualment com Alcalfar Nou. En el segle XIX la finca matriu de Alcalfar Vell, sofriria un
altre segregació amb la creació del lloc de Alcalfar de la Cala d’una menor extensió de les anteriors i dedicada en part al conreu d’horta del barranc.
5.2.2.2. BINIALCÓLLER.
NOTES DELS LLIBRES DE FADIGUES I NOVELLS ESTABLIMENTS.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 44
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
07-06-1540: Mateu Pons de Binillautí, possessió de Binialcóller. Afronta amb la possessió de Torret d’en Nadal Sintes, camí reial que va fins la vorera
de la mar, camí reial que va de Binialcóller a la mar fins a la cala de Binialcóller, vorera de la mar, Binialcóller d’en Martí Pons. Venedor Joan Triay.
* 660: Binialcóller d’en Francesc Vidal, que la posseeix del seu pare Pere Vidal i aquest del seu germà per herència a l’any 1544. Afronta: Alcalfar,
Rafalet d’en Guillem Olives, Trebalúger d’en Pere Vidal, el Pou Nou, Torret d’en Joan Sintes, Binialcóller d’en Nicolau Gomila i la vorera de la mar.
18-03-1546: Margalida, vídua d’en Joan Segui, vinya a terres de Binialcóller d’en Pere Vidal. Afronta amb terres de la possessió de Binialcóller d’en
Pere Vidal, camí sender pel qual se va a dita possessió. Ven en Pere Vidal.
* 235: Binialcóller d’en Nicolau Gomila, que la posseeix del seu pare Guillem Gomila i aquest d’en Llorenç Villalonga a l’any 1571. Afronta amb
Binialcóller d’en Francesc Vidal i Binialcóller d’en Miquel Pomar.
F-66 del 11-12-1571: Llorenç Villalonga de Binialcóller, dues possessions anomenades Binialcóller. Afronten amb la possessió de Binialcóller d’en
Bartomeu Vidal, possessió de Torret d’en Nadal Sintes i vorera de la mar. Establiment per venda a Guillem Gomila.
15-03-1577: Jaume ? Segui de Binissaida, tanca i campet amb una vinya contigua situada al migjorn. Afronta amb la possessió de Alcalfar, possessió
de Binialcóller de l’adquiridor i el camí reial de Binialcóller. Establiment a favor d’en Francesc Vidal.
18-12-1581: Joan ? Gomila, horts contigus en terres de la possessió de Binialcóller. Afronten amb la possessió de Torret d’en Nadal Sintes.
Establiment a favor d’en Rafel Gornès.
16-01-1582: Rafel Gornès, quatre hortets contigus en terres de la possessió de Binialcóller. Afronten amb terres de Torret del comprador. Ven a
Nadal Sintes.
22-01-1582: ? Gomila de Binialcóller, cases, quatre hortals i una quintaneta contigus, junt a les cases de la possessió de Binialcóller del comprador.
Afronten les cases, possessió Binialcóller, ..., hortal i quintaneta: possessió de Binialcóller, .... d’Alcalfar. Ven a Francesc Vidal de Binialcóller.
07-07-1582: Jaume Gomila de Binialcóller, campet dit de l’era i un hort dit del llorer contigu en terres de la possessió de Binialcóller. Afronta en terres
de dita possessió de Binialcóller. Establiment a favor de Antoni Cardona.
05-10-1584: Guillem ? de la possessió de B.? habitador, altres possessions anomenades B.? de dalt, ... del Pou Nou de B ? i el Pou Nou i dos hortals
de dita possessió contigus a les cases del comprador. Afrontes possessió de Trebaluget avui de Joan Pons major, garriga de la possessió de
Binifadet de Ramon Orfila, d’altra part possessió del comprador, camí sender ... que ... de Binifadet a les possessions del Rafalet. Venen a Francesc
Vidal de Binialcóller.
04-12-1584: Antoni Cardona, casa, campet i tros de maiola contigus de les terres de la possessió de Binialcóller. Afronta amb terres de la possessió
de Binialcóller del comprador, terres de la possessió de Trebalúger d’en Joan Pons. Ven a Francesc Vidal.
28-02-1586: Francesc Vidal, possessió dita el lloc del Pou Nou. Afronta amb possessió de Binialcóller de l’establidor, possessió de Binifadet de
Ramon Orfila, caminet sender que va a Binifadet, tanques d’en Rafel Carreras dites les algorfes. Estableix Pere Pons.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 45
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
1606: Nicolau Gomila de Binialcóller a Joan Sintes de Torret: alzinar a Binialcóller. Afronta amb alzinar de Binialcóller de Francesc Vidal, marina de la
possessió del esmentat Vidal, garriga que afronta amb les cases i terra del esmentat Gomila.
1608: Bartomeu Vives a Nicolau Gomila de Binialcóller, tanca coneguda com la vinyeta i quatre hortals: dos coneguts com dels morers i els altres dos
coneguts com dels ametllers. La tanca afronta amb la possessió de Binialcóller de l’adquiridor i els hortals amb la possessió de Binialcóller d’en
Francesc Vidal.
1608: Nicolau Gomila al Reverent Bartomeu Vives, tanca coneguda com la vinyassa i quatre hortals que pertanyen a la possessió de Binialcóller. La
tanca afronta amb la seva possessió restant i els hortals amb les possessions de Binialcóller d’en Francesc Vidal i Miquel Pomar.
F-50 del 16-04-1615: Nicolau Gomila ven al Rvt. Bartomeu Vives. Afrontes: baliachs (marina) d’en Joan Sintes de Torret, amb el camí reial que va al
mar, amb l’alzinar de la possessió de Binialcóller d’en Francesc Vidal, amb la tanca coneguda com de les pereres, amb la tanca dita del pou, amb la
tanca del alzinar, amb l’alzinar de la possessió de Torret d’en Joan Sintes i amb l’altre alzinar de la possessió de Binialcóller d’en Francesc Vidal i
amb l’hort de la possessió de Binialcóller d’en Francesc Vidal vulgarment conegut com de la batalla.
Procedeix el domini del lloc per herència d’en Guillem Gomila, pare del venedor, que el posseïa per establiment fet i signat per Llorenç Villalonga de
Binialcóller i formalitzat el dia 11 de desembre de l’any 1571.
F-34 del 27-11-1625: Rvt. Bartomeu Vives ven a Pere Sintes fill d’en Joan de Torret. Afrontes possessió de Binialcóller d’en Francesc Vidal, amb la
marina de Torret d’en Joan Sintes, amb l’alzinar d’en Francesc Vidal i amb la tanca anomenada la perera.
Procedeix el domini de la possessió de la venda realitzada per Nicolau Gomila el 16-04-1615.
F-59 de l’any 1637: Antònia Sintes i Segui vídua d’en Pere Sintes ven a Joan Segui la possessió de Binialcóller. Afronta amb la possessió de
Binialcóller de Antoni Vidal, possessió de Torret d’en Joan Sintes, la vorera de la mar i la possessió del Pou Nou.
Anys 1661-1670: Maria Anna Pons ven a Benet Mercadal la possessió anomenada Binialcóller (fol. 342).
F-48 del 26-02-1651: Joan Segui i Caterina Vidal, cònjuges, venen la possessió anomenada com Binialcollet a Miquel Pons fill de Antoni. Afronta amb
la possessió del Pou Nou, amb la de Torret d’en Joan Sintes, amb la de Torret d’en Tomàs Sintes, amb el camí reial que va a la costa i amb la marina
comuna de les esmentades possessions de Torret amb la de Binialcóller del capità Antoni Vidal.
NOTES EN ELS LLIBRES DE MANIFEST DE BÈNS.
U-222 Anys 1743-1747. Joana Gornès, vídua d’en Bartomeu de s’Uestrà, manifesta entre altres propietats una vinya molt vella a Binialcóller de 2500
maiols per la que tributa 1 ll.
U-222 Anys 1743-1747. Pere Mercadal, fill d’en Pere, manifesta una casa i 15 b. de sembradura a Binialcollet per les que tributa 9 ll.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 46
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-222 Anys 1743-1747. Benet Mercadal i Pons, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcollet per la que tributa 113 ll. (aprox. 41 q. de
sembradura); un cens de 18 q. de blat per el que paga 27 ll. i una vinya que substitueix a un altre molt vella i aquesta nova es de 13.000 maiols
assignant un càrrec de 3 ll.
U-222 Anys 1743-1747. Miquel Pons, fill d’en Jaume de Alcalfar, manifesta entre altres propietats una vinya molt vella a Binialcóller de 6000 maiols
per la que tributa 6 ll.
U-222 Anys 1743-1747. Antoni Vidal i Carreras, fill del capità Joan Vidal de Binialcóller, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcóller;
un cens de 11 q. de blat; una vinya molt vella a Binialcóller que quasi no treu profit de 6.000 ceps per la que tributa 1 ll. i una vinya nova plantada
recentment al mateix lloc que no tributa.
U-222 Anys 1743-1747. Joan Vidal i Carreras, fill d’en Joan de Binialcóller, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcóller per la que
tributa 108 ll. (aprox. 39 q. de sembradura); un cens de 11 q. de blat per el que tributa 16 ll. 10 s. i una vinya nova a Binialcóller de 7000 maiols per la
que tributa 6 ll. 10 s.
U-222 Anys 1743-1747. Josep Vinent i Borràs, fill de Antoni de s’Uestrà, manifesta entre altres propietats una vinya a Binialcóller per la que tributa 2
ll. (aprox. 1.200 ceps).
U-224 Anys 1752-1753. Joana Gornès, vídua d’en Bartomeu de s’Uestrà, manifesta entre altres propietats una vinya molt vella a Binialcóller per la
que tributa 1 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Benet Mercadal i Pons, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcollet per la que tributa 113 ll. (aprox. per 41 q.
de sembradura); un cens de 18 q. de blat per el que paga 27 ll. i una vinya de 3.000 maiols per la que tributa 3 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Miquel Pons, fill d’en Jaume de Alcalfar, manifesta entre altres propietats una vinya vella a Binialcóller de 6000 ceps per la
que tributa 5 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Antoni Vidal i Carreras, fill del capità Joan Vidal de Binialcóller, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcóller
per la que tributa 92 ll. (aprox. per 33 q. de sembradura); un cens de 11 q. de blat per el que tributa 16 ll. 10 s.; una vinya molt vella a Binialcóller de
6.000 ceps per la que tributa 1 ll. i una maiola a Binialcóller de 4.000 maiols per la que tributa 8 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Joan Vidal i Carreras, fill d’en Joan de Binialcóller, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcóller per la que
tributa 108 ll. (aprox. per 39 q. de sembradura); un cens de 11 q. de blat per el que tributa 16 ll. 10 s. i una maiola a Binialcóller de 7000 maiols per la
que tributa 11 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Pere Vidal i Carreras, manifesta entre altres propietats 6 q. de terra de sembradura i una maiola de 2700 maiols a Binialcóller
per la que tributa 4 ll. 10 s.
U-227 Anys 1757-1758: Benet Mercadal i Pons, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcollet per la que tributa 125 ll. (aprox. per 45 q.
de sembradura); un cens de 20 q. de blat per les que tributa 30 ll. i una vinya a Binialcollet de 3000 maiols per la que tributa 3 ll.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 47
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-227 Anys 1757-1758: Miquel Pons, fill d’en Jaume i pagès de Alcalfar, manifesta entre altres propietats una vinya vella a Binialcóller de 6.000
maiols per la que tributa 5 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Joan Vidal i Carreras, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcóller per la que tributa 120 ll. (aprox. per 43 q.
de sembradura); un cens de 12 q. de blat per la que tributa 18 ll., una maiola a Binialcóller de 7000 maiols per la que tributa 11 ll i una peça de terra
de 6 q. 4 b. 3 a que pertanyia a la possessió de Binialcóller d’en Joan Vidal i Carreras per la que tributa 12 ll..
U-227 Anys 1757-1758: A Pere Vidal i Carreras, se l’arbitra per 6 q. de terra a Binialcóller per el que tributa 9 ll. i una maiola de 3500 maiols a
Binialcóller per 4 ll. 10 s.
U-227 Anys 1757-1758: Vicens Vidal i Carreras, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcóller per la que tributa 92 ll. (aprox. per 33 q.
de terra de sembradura); un cens de 11 q. de blat per el que tributa 10 ll. 10 s.; una vinya molt vella a Binialcóller per la que paga 1 ll. i una maiola de
6.000 maiols a Binialcóller per la que paga 12 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Benet Mercadal i Pons, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcollet per la que tributa 135 ll. (aprox. per 49 q.
de sembradura); un cens de 20 q. de blat per el que tributa 40 ll. i una vinya a Binialcollet per la que tributa 3 ll. (seran 3.000 ceps).
U-230 Anys 1767-1768: Miquel Pons i Ferrer, manifesta entre altres propietats una vinya vella a Binialcóller de 6.000 maiols per la que tributa 6 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Vicens Vidal, manifesta entre altres propietats la possessió de Binialcóller per la que tributa 92 ll. (aprox. per 33 q. de terra de
sembradura); un cens de 11 q. de blat per la que tributa 22 ll.; una vinya a Binialcollet per la que tributa 1 ll. i una maiola a Binialcóller de 6000 maiols
per la que tributa 10 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Maria Vidal i Pons, vídua d’en Pere de Binialcóller, manifesta entre altres propietats 6 q. de terra a Binialcóller per les que
tributa 10 ll. 10 s.
U-230 Anys 1767-1768: Francesc Vidal i Segui, manifesta la possessió de Binialcóller per la que tributa 123 ll. (aprox. per 44 q. de sembradura); un
cens de 17 q. de blat per el que tributa 34 ll. i una vinya a Binialcóller de 4000 maiols per la que tributa 5 ll. 10 s.
U-230 Anys 1767-1768: Els germans Pere i Antoni Vidal i Segui, fills d’en Joan de Binialcóller, manifesten una casa a Binialcóller i 11 b. de terra de
sembradura per la que tributen 2 ll.; unes peses de terra de 6 q. 9 b. per les que tributen 12 ll. i una maiola a Binialcóller de 7.000 ceps per la que
tributen 12 ll. més diferents censos sobre els béns d’en Vicens Vidal de Binialcóller (20 ll.) i sobre el seu germà Francesc Vidal (60 ll.).
Un altre cas distint és Binialcóller, un lloc matriu, molt gran, que en el seu origen incloïa els tres llocs actuals de Binialcóller –de Baix, de Dalt i
Cas Patrons- fins Torret i la possessió del Pou Nou sofreix nombroses segregacions sense arribar a les proporcions de Binifadet, per exemple, la
possessió del Pou Nou és segregada a l’any 1586 i també per aquestes dades, any 1584, sabem que existien dues possessions anomenades
Binialcóller de D’alt i de Baix, en data indeterminada és crearia el lloc de Binialcóller des Patrons i segregacions poc significatives dels llocs matrius
amb petites parcel·les figurant com a propietaris familiars dels propietaris emfiteutes dels llocs més grans.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 48
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

5.2.2.3. BINIALI.
CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
NOTES DELS LLIBRES DE FADIGUES I NOVELLS ESTABLIMENTS.
* 132: Biniali d’en Gabriel Coll que el posseeix d’en Joan Sintes a l’any 1567. Afrontes: possessió de Binissafúller de Antoni Enrich, Binibèquer, Torret
d’en Joan Sintes i Biniparrell.
F-32 del 15-01-1558: Jaume Pons que la posseeix per establiment, el cedeix a Joan Pomar. Afrontes: possessió de Biniparratx, possessió de
Matxani, possessió de Tornaltí, possessió de Biniparrell i amb el camí que passa per la possessió de Binissafúller.
F-39 del 24-01-1625: Caterina Meliá, vídua d’en Josep Coll, que la posseeix per herència, cedeix l’establiment a Joan Sintes. Afrontes: possessió de
Binibèquer, possessió de Binissafúller i possessió de Torret.
F-64 del 21-01-1627: Pere Segui i Margarida Enrich que la posseeixen en virtut de donació feta per en Jordi Segui per raó de matrimoni d’en Pere
Segui el 13-10-1619, cedeixen l’establiment per subhasta de censalistes a Francesc Segui. Afrontes: possessió de Biniali d’en Jordi Seguí es a dir:
amb la vinya d’aquesta possessió amb el pou del mateix propietari i amb la tanca anomenada com “na corberana” d’en Jordi Segui; amb la possessió
de Biniparratx de Antoni Borràs; amb la possessió de Matxani es a dir amb el camí que va d’aquesta a la garriga de Tornaltí d’en Llorenç Gomila i
Joan Carreras; amb el pou de Biniati d’en Jordi Segui al qual pertanyien – a Biniati - les següents tanques: la tanca de les oliveres, la vinya, el pou i el
abeurador, en el que tenen empriu els dos Biniatis, el campet de les oliveres i un tros de vinya que és troba entre els dos llocs, la tanca anomenada
“la coma gran” i uns hortals un que es troba a la casa excepte un hortalet que es troba junt a l’aprisc que és del lloc del seu pare, la era antiga
d’aquestes possessions en la que hi ha una alzina, la meitat de la garriga que és troba començada a tancar amb paret, la tanca dita de “les
morratxes”, la tanca dita de “la clota” que afronta amb la mitgera de Biniparratx i la nova mitgera que s’ha de fer i que ha de passar per en mig dels
cocons i per la mateixa tanca dita “dels cocons”, afrontant amb la tanca de “la clota” de la possessió de Biniparratx i amb el camí que va a la mateixa
així mateix tindrà que afrontar amb la garriga de Matxani, la tanca dels cocons per ha on ha de passar la mitgera i amb el campet a on hi ha una
perera a la part de ponent.
F-33 del 01-05-1646: Joan Segui, fill i hereu d’en Pere Segui a Francesc Segui. En aquest establiment s’indica el següent: “cens als hereus d’en
Francesc Segui de Binissaida i a en Bartomeu Segui de Binissaida: un cens de 62 lliures i en aquest últim un cens de 4 lliures sobre la possessió de
Biniati de l’heretat d’en Pere Segui, i per raó d’aquests censos es deuen a en Francesc Segui prop de 200 lliures i a en Bartomeu Segui prop de 125
lliures, a més d’altres quantitats que es deuen a diferents creditors”. L’hereu d’en Pere Segui, Joan, està encarregat, segons es disposa en el
testament del seu pare, a fer front a tots els censos endarrerits, i, fins i tot, a vendre aquesta possessió en encant públic i desitjant procedir a fer
aquest acte i no poder-lo fer per estar la possessió fideïcomisa a altres per mort del mateix sense infants. És per aquesta raó que es té la necessitat
de posar-la a la venda a instàncies dels creditors censalistes, fet acceptat per la Batlia General. Afrontes: possessió de Tornaltí d’en Bernat Tuduri,
amb la possessió de Biniparratx, amb la de Binissafúller d’en Joan Cardona; amb la de Biniparrell d’en Pere Olives i amb el camí reial.
12-05-1651: Joan Roger, estableix pont en el camí per a on se va a la possessió de Biniali per poder passar d’una tanca de Binissafúller que abans
era de Biniali a l’abeurada del pou de Biniali.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 49
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
25-06-1759:Josep Sintes i Coll, tros de la garriga de s’Uestrà confrontant amb tanques de la vídua Pons, hort d’en Cristòfol Mercadal, tanques d’en
Tomàs Sintes i el camí reial que va a Binibèquer i Torret. I un altre tros de l’esmentada garriga que confronta per totes les seves parts amb els
esmentats camins reials, segons plànol, deixarà camins reials de 20 pams i aquest – Josep Sintes i Coll – obrirà un camí d’igual amplària per entrar a
les tanques de la vídua Pons.
F-18 del 23-10-1777: Porció de la possessió de Biniali dels hereus d’en Francesc Coll a Pere Carreras. Els hereus d’en Francesc Coll – Miquel,
Francesc, Joan i Bartomeu – ho són en virtut del testament de data 25-10-1766. En Francesc Coll posseïa aquest lloc en virtut de la donació feta per
en Cristòfol Coll segons consta en el protocol de data 03-02-1743. En Cristòfol Coll la tenia en virtut, també de donació, d’en Miquel Coll protocol del
11-07-1706, transmesa per herència d’en Cristòfol Coll del 12-01-1693. El domini útil de la propietat era en virtut de l’acte de transmissió i concòrdia
entre aquest darrer – Miquel Coll – i en Joan Sintes de la possessió de Torret en data del 24-01-1646. Afrontes: amb terres de Biniali d’en Miquel
Coll; amb terres de Binibecó Vell; amb terres de Binibecó; amb terres d’en Cristòfol Coll, amb el camí reial que va a Sant Lluís; amb terres de l’heretat
d’en Joan Coll: amb terres d’en Bartomeu Coll i amb terres de Binissafullet d’en Francesc Orfila.
NOTES EN ELS LLIBRES DE MANIFEST DE BÈNS.
U-222 Anys 1743-1747: Cristòfol Coll manifesta tenir: la possessió de Biniali per la que tributa 93 ll. (aprox. 33,5 q. de sembradura); un cens de 16 q.
de blat per el que tributa 24 ll. i cinc vinyes a n’aquest indret, la primera es de 4.500 maiols per la que paga 4 ll. 15 s., la segona és una vinya vella de
12.000 maiols per la que paga 4 ll., la tercera és de 4.500 maiols per la que paga 8 ll., la quarta es de 3.000 maiols i paga 5 ll. i la cinquena és de
3.000 maiols i paga 4 ll. 10 s.
U-222 Anys 1743-1747: Miquel Coll, fill d’en Cristòfol de Biniali, manifesta tenir un cens sobre el seu pare Cristòfol Coll de 8 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Joana Coll i Mercadal, vídua d’en Miquel de Biniali, manifesta tenir unes cases i 2 q. de terra de sembradura a Biniali per lo
que tributa 8 ll. i un cens sobre el seu cunyat Cristòfol Coll per 3 q. 2 b. de blat tributant 5 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Francesc Coll i Orfila, fill d’en Cristòfol de Biniali, manifesta tenir un cens sobre el seu pare Cristòfol Coll de 8 ll. i sobre el
mateix per 3 q. de blat tributant per aquestes 5 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Gabriel Coll i Pons, fill d’en Miquel a s’Uestrà, manifesta tenir en aquest indret una casa i 15 barcelles de terra de
sembradura i mitja vinyeta a Biniali.
U-222 Anys 1743-1747: Josep Gomila i Orfila, fill de Antoni a s’Uestrà, manifesta tenir en aquest indret unes cases i 7 b. de terra de sembradura a on
està compresa una vinya molt vella tributant per aquests bens 8 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Joana Gornès, vídua d’en Bartomeu de s’Uestrà, manifesta tenir entre altres pertinències unes cases i horts en aquest indret
tributant 4 ll.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 50
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-222 Anys 1743-1747: Miquel Olives i Pons, fill d’en Joan de Biniparrell, encara que totes les seves propietats són a Biniparrell, manifesta tenir unes
cases recentment construïdes a la part de Biniali – podem sobreentendre que és tractaria de la part de la possessió de Biniparrell que afronta amb
Biniali – per les que tributa 3 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Miquel Pons i Orfila, fill d’en Pere, manifesta tenir unes cases i horts a s’Uestrà i 2 b. de terra de sembradura per el que
tributa 9 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Cristòfol Coll, manifesta tenir la possessió de Biniali per la que tributa 87 ll. (aprox. per 31 q. de terra de sembradura); un
cens de 16 q. de blat per el que paga 24 ll.; una vinya de 4.500 maiols per la que tributa 4 ll. 15 s.; una vinya vella situada dins la possessió de 12.000
maiols per la que paga 3 ll.; un altre vinya a Biniali de 4.500 maiols per la que paga 8 ll. i un altre vinya contigua a l’anterior de 3.000 maiols per la que
paga 4 ll. 10 s. a més d’altres propietats.
U-224 Anys 1752-1753: Joana Coll i Mercadal, vídua d’en Miquel Coll de Biniali, manifesta unes cases i 2 q. de terra a Biniali per la que paga 8 ll i un
cens sobre el seu cunyat Cristòfol Coll per 3 q. de blat per el que tributa 5 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Francesc Coll i Orfila, fill d’en Cristòfol de Biniali, s’arbitra per 8 ll. cens que rep del seu pare Cristòfol Coll i per el cens sobre
el mateix de 3 q. 2 b. de blat per el que tributa 5 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Miquel Coll i Orfila, fill d’en Cristòfol de Biniali, manifesta el cens que rep del seu pare Cristòfol Coll per una casa i un tros de
terra tributant 8 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Joana Gornès, vídua d’en Bartomeu Gornès a s’Uestrà, manifesta unes cases i hortets a n’aquest indret per els que tributa 2
ll. 10 s.
U-224 Anys 1752-1753: Bartomeu Gornès i Mercadal, manifesta tenir una casa i un hort a s’Uestrà per el que tributa 2 ll. 10 s.
U-224 Anys 1752-1753: Josep Gornès i Mercadal, manifesta tenir una caseta i horta a s’Uestrà per el que tributa 2 ll. 10 s.
U-224 Anys 1752-1753: Cristòfol Mercadal, fill d’en Pere de s’Uestrà, manifesta tenir en aquest indret unes cases i uns hortets per el que tributa 6 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Francesc Orfila de Binibecó, avui a s’Uestrà, arbitrat de 100 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Francesc Orfila, fill d’en Sebastià, de s’Uestrà arbitrat de 25 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Miquel Pons i Orfila, fill d’en Pere a s’Uestrà, manifesta tenir un tros de vinya per la que paga 3 ll. i el cens que rep del seu
pare per el que tributa 7 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Pere Pons i Orfila, fill d’en Pere de Biniali, manifesta tenir un tros de vinya per part del seu pare per la que paga 3 ll. i un cens
sobre el mateix per el que tributa 7 ll.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 51
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-224 Anys 1752-1753: Miquel Pons i Orfila, fill d’en Josep a s’Uestrà, manifesta tenir una casa i hortets a n’aquest indret per el que paga 5 ll. 15 s. i
un cens que rep sobre el seu germà Antoni sobre el que tributa 5 s.
U-224 Anys 1752-1753: Josep Pons i Sintes, fill de Antoni a s’Uestrà, manifesta tenir unes cases amb 4 q. de terra de sembradura per lo que tributa 4
ll. i un campet a Biniali de 2 q. per el que tributa 3 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Francesc Sintes de s’Uestrà, s’arbitra per 25 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Cristòfol Coll, manifesta tenir la possessió de Biniali per la que paga 75 ll. (aprox. per 27 q. de sembradura); cens de 16 q. de
blat per el que tributa 24 ll.; una vinya de 4.500 maiols per la que paga 4 ll. 15 s.; una vinya vella de 2.000 maiols per la que paga 3 ll.; un altre vinya
vella de 4.500 maiols per la que paga 8 ll.; un altre vinya vella de 3.000 maiols per la que paga 4 ll. 10 s. i unes cases i hortets a Biniali per els que
tributa 3 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Cristòfol Coll, fill d’en Cristòfol de Biniali, manifesta el cens que rep del seu pare 12 ll.
U-227 Anys 1757-1758: L’heretat d’en Llorenç Mercadal, fill d’en Pere a s’Uestrà manifesten posseir unes cases, hortet i un tros de vinya a s’Uestrà
tributant 6 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Cristòfol Mercadal, fill d’en Pere a s’Uestrà pagès de Biniparratx manifesta entre altres propietats unes cases i hortets a
s’Uestrà per el que tributa 6 ll. i unes altres cases amb dos hortets i un tros de vinya de 2000 maiols en el mateix indret per els que tributa 4 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Pere Pons i Bagur, fill d’en Josep a s’Uestrà manifesta tenir unes cases i hortet a n’aquest indret per el que tributa 5 ll. 15 s. i
un cens que rep sobre el seu germà Antoni 5 s.
U-227 Anys 1757-1758: Miquel Pons i Orfila, fill d’en Pere a s’Uestrà, s’arbitra per un cens sobre un tros de vinya que rep del seu pare 3 ll. i per un
altre cens sobre el mateix per el que tributa 7 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Bartomeu Coll, fill d’en Cristòfol de Biniali, manifesta tenir unes cases i 3 q. de sembradura per el que tributa 7 ll. 10 s.
U-230 Anys 1767-1768: Cristòfol Coll, fill d’en Cristòfol de Biniali, manifesta tenir unes cases i 3 q. de sembradura per el que tributa 7 ll. 10 s. i una
vinya en el mateix indret per la que tributa 2 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Joan Coll i Bagur, manifesta tenir unes cases i 3 q. de sembradura per la que tributa 7 ll. 16 s. i una maiola de 2.700 maiols
en el mateix indret per la que tributa 3 ll. 10 s.
U-230 Anys 1767-1768: Francesc Coll i Orfila, fill d’en Cristòfol de Biniali, s’arbitra per una casa, campet i 16 q. de sembradura a Biniali per el que
tributa 41 ll. 14 s. i una vinya en el mateix indret de 4.500 maiols per la que tributa 5 ll.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 52
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-230 Anys 1767-1768: Miquel Coll i Orfila, fill d’en Cristòfol de la possessió de Biniali, manifesta tenir la possessió de Biniali consistent amb 18 q. de
sembradura per la que tributa 50 ll.; una vinya en la possessió de 12.000 ceps per la que tributa 3 ll.; una maiola en el mateix lloc de 7.000 maiols per
la que tributa 7 ll. 10 s. i un altre vinya en el mateix lloc de 8.000 maiols de capacitat a on tant sols estan plantats 4.000 maiols per la que tributa 4 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Francesc Gonyalons i Orfila, fill d’en Bartomeu de Binissafúller, manifesta tenir entre altres propietats unes cases i 2 q. 3 b.
de terra a Biniali per les que tributa 8 ll.; unes altres cases i 2 q. 3 b. de terra a s’Uestrà per les que tributa 8 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Josep Gornès i Mercadal, fill d’en Bartomeu a s’Uestrà, manifesta entre altres propietats una caseta i un hortet a s’Uestrà.
U-230 Anys 1767-1768: Heretat d’en Francesc Orfila de s’Uestrà, manifesten unes cases i 3 q. de terra a s’Uestrà per la que tributen 9 ll. i una vinya
vella en el mateix indret amb un càrrec de 3 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Bartomeu Mercadal, fill d’en Llorenç a s’Uestrà, manifesta tenir un hortet de 4 almuds amb una caseta i un tros de vinya de
1.000 maiols per lo que tributa 4 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Francesc Orfila, fill d’en Francesc a s’Uestrà, manifesta tenir unes cases i hortets a s’Uestrà per les que tributa 4 ll. i per la
quarta part d’una maiola de 2.000 maiols en el mateix indret que tributa 2 ll. 5 s.
U-230 Anys 1767-1768: Josep Orfila i Pons, fill d’en Francesc de s’Uestrà, manifesta la tercera part de una maiola de 6.000 ceps a s’Uestrà per la
que paga 6 ll. 15 s.
Un casa paregut a l’anterior és Biniali encara que les seves segregacions són d’una major magnitud. Una part del lloc matriu, és transforma
amb la posta en conreu de la garriga de s’Uestrà amb nombroses petites parcel·les i tres finques anomenades Biniali que la propietat de les mateixes
son de fills del propietari de la finca matriu.
5.2.2.4. BINIARROCA.
NOTES DELS LLIBRES DE FADIGUES I NOVELLS ESTABLIMENTS.
* 528: Biniarroca de Bartomeu Segui, que té per donació de la seva mare Antònia Segui 1578; de Gabriel Segui, per herència. Afrontes Bintalfa,
Trebaluger i Binifadet.
* 601: Heretat d’en Joan Sintes casa, vinya i campets contigus que té de Nicolau Carreras 1597. Afrontes: Biniarroca, camí reial.
12-10-1543: Antònia, vídua d’en Gabriel Orfila, possessió de Biniarroca i un rafal anomenat el rafal Ciscar. Afrontes: possessió de Bintalfa de Joan
Orfila, camí que va a Binifadet, possessió de Binifadet d’en Joan Segui que era del difunt Joan Tuduri, possessió de Trebaluger, el rafal de Antoni
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 53
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Carreras, possessió de Trepucó de l’heretat de Antoni Pons. La vinya del esmentat rafal afronta amb la possessió de Torret de Nadal Sintes.
Establiment a favor de Bernat Segui el seu gendre.
9-7-1548: Bernat Seguí de Biniarroca, cases, pallissa, molí amb arreus, era de roca i vinya, en terres de les possessions de Binifadet. Afrontes:
possessió Binifadet d’Antoni Bernat Seguí; la vinya afronta amb possessió Torret de Nadal Sintes, possessió Binialcóller de Pere Vidal, possessió
Binifadet de Pere Cardona. Est. a Jaume Coll.
10-6-1558: Llorenç Bertran, rafal dit el Rafal Ciscar contigu a la possessió de Biniarroca del comprador. Afrontes: segons cartes. Ven a Bernat Seguí
de Biniarroca.
12-12-1570: Antònia viuda de Bernat Seguí, possessió de Biniarroca i rafal Ciscar contigu a dita possessió. Afrontes: possessió Bintalfa de Joan
Orfila, possessió Binifadet d’Antoni Tudurí, possessió Binifadet de Sebastià Carreras, possessió Trebaluget de Cristòfol Carreras, possessió de Pau
Seguí olim de Miquel Carreras dita Trebalúger, possessió Trepucó de Joan Seguí olim d’Antoni Pons. Est. a Gabriel Seguí.
28-7-1572: Gabriel Seguí de Biniarroca, casa amb un molí i una pallissa dita el Rafal Ciscar amb un hortal i un campet. Afrontes: segons cartes. Est.
a Joan Sintes.
5-10-1575: Joan Sintes, cases, pallissa, campet i un hort, dit el Rafal Ciscar. Afrontes: cases i hort: cases Antoni Pons; campet: terres possessió
Binifadet de Pere Cardona, camí reial; pallissa: altres pallisses de la possessió Binifadet avui del dit Antoni Pons i olim de Sebastià Carreras. Ven a
Antoni Sintes.
8-12-1577: Gabriel Seguí de Binissaida, possessió de Biniarroca. Afrontes: possessió Bintalfa de Joan Orfila, possessió Binifadet de Sebastià
Carreras, possessió Trebaluget de Cristòfol Carreras, possessió Trebalúger de Pau Seguí olim de Martí Carreras, possessió Trepucó de Joan Seguí
olim d’Antoni Pons. Est. a Antònia, vídua del dit Seguí de Biniarroca.
1602: Bernat Pons a Bartomeu Llorenç i la dona Blanca, casa i tres hortals que té per heretat de Rafel Pons. Afrontes: casa Joan Sales, tanca
Gabriel Orfila fill de Ramon, camí reial, garrigueta comuna.
1603: Heretat de Joan Sintes, curador son cunyat Pere Pons, a Francesc Coll, casa vinya i campet a les barraques. Afrontes: Binifadet d’Antoni
Tudurí i Joan Orfila, Biniarroca de Bartomeu Seguí, camí reial.
1603: Francesc Coll a Antoni Pons, casa mitja vinya i campet a les barraques, que té per venda de Joan Sintes 1-7-1603. Afrontes: mitja vinya i
campet a dit Coll romanent, terres de Biniarroca, terres de Binifadet de Francesc Orfila, possessió d’Antoni Tudurí, camí reial.
21-3-1718: Josep Gaià, la garriga de Biniarroca a on desitja fabricar vinya, que tira de llarg 136 canes i d'ample 40 canes, la qual garriga està davant la
propietat de Francesc Vidal als. Baró, a la part de tramuntana.
13-3-1718: Josep de Lanuza, tros de terra per fabricar vinya que pertany. de la garriga de Biniarroca, de 125 canes de llarg i 75 d'ample. Afronta amb la
possessió de Trebalúger, paratge dit el forn de calç.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 54
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
22-4-1724: Josep Gaià, tros de terra que pertany de la garriga de Biniarroca, junt la tanca sortida de dita garriga, al capdavall de dita tanca, Afronta amb el
camí per anar al castell. Té 43 canes de llarg des del cap de dita tanca fins al lloc on se l'ha assenyalat, 40 canes d'ample a la part de la mateixa i 16 a
l'altre cap com anem al castell.
20-4-1726: Joan Prats, tros de terra per fabricar vinya que pertany de la garriga de Biniarroca. Afronta amb tros de terra est. a Anna Fàbregues i Tarragó
Vídua, vinya de Josep Nuça sortida de dita garriga a la part de llevant, amb un camí nou que s'ha de fer a la part de migjorn, amb vinya d'Antoni Vidal a la
part de ponent, amb altre camí que s'ha de fer a la part de tramuntana, segons planta que s'ha fet de dita garriga. Tira, a tramuntana 147 canes de llarg, a
la part de la vinya de dit Vidal 35 canes, a migjorn 116 canes i a llevant 67,5 canes.
20-4-1726: Jaume Latour, anglès, tros de terra a Biniarroca Afronta amb tros de terra de Jaume Aughmurty, terres de Magdalena Vidal a migjorn, a llevant
amb camí reial que s'ha de fer davant la vinya de Josep Gaià. Tira, a tramuntana...com llarg.., a ponent ... canes i tres pams, a migjorn 99 canes i a llevant
114 canes.
20-4-1726: Jaume Aughmurty, anglès, tros de terra de Biniarroca Afronta amb tros de terra de Jaume Latour a llevant, terres de Magdalena Vidal a
migjorn, tros de terra d'Abraham Pinchinat a ponent, camí reial que s'ha de fer davant la vinya de Josep Gaià. Tira, a 58 canes a tramuntana, a llevant 48
canes i 3 pams, a migjorn 58 canes i a ponent 54 canes.
20-4-1726: Abraham Pinchinat, anglès, tros de terra a Biniarroca Afronta amb tros de terra de Jaume Aughmurty, terres de Magdalena Vidal, tros de terra i
vinya de Josep Nuça, tros de terra establert a Carles Sant Maurice i Anna Fàbregues i Tarragó, enmig dels quals ha de passar un camí reial nou per la
seva divisió. Tira, a 112 canes a tramuntana, a llevant 54 canes, a migjorn 107 canes i a ponent 70 canes i 5 pams.
20-4-1726: Carles Sant Maurice, tros de terra a Biniarroca Afronta amb tros de terra de Abraham Pinchinat, vinya i tanca de Josep Nuça per aquesta
divisió s'ha de passar un camí reial nou, tros de terra Anna Fàbregues i Tarragó, tros de terra Humphrey Herbert. Tira, a 79 canes a tramuntana, a llevant
124 canes, a migjorn 108 canes i a ponent 96 canes i 6 pams.
20-4-1726: Humphrey Herbert, tros de terra a Biniarroca Afronta amb vinyes de Josep Roca, Francesc ?, Joan Lludrigus ? i vinya ? Meliá, camí reial nou
que s'ha de fer per donar passatge a altre tros de terra establert a Carles Sant Maurice i altre de Anna Fàbregues. Tira, a 106 canes a tramuntana, a
llevant 40 canes ? d'un tros i 17 de l'altre, a migjorn 106 canes i a ponent 127 canes.
20-4-1726: Anna Fàbregues i Tarragó, tros de terra a Biniarroca Afronta amb tros de Carles Sant Maurice, vinya Josep Nuça, tros de Joan Prats i altre de
Humphrey Herbert. Tira, a tramuntana 35 canes, a llevant 90, a migjorn 58 i a ponent 102.
NOTES EN ELS LLIBRES DE MANIFEST DE BÈNS.
U-222 Anys 1743-1747: Joan Basset i Gomila, fill d’en Francesc de les Barraques, manifesta tenir en aquest indret una casa, hortets i vinya per els
que tributa 6 ll. a més d’un cens de 2 ll. sobre el seu gendre Llorenç Supenya.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 55
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-222 Anys 1743-1747: Joan Mercadal i Segui, fill del Mag. Joan Mercadal i Ferrer, manifesta entre les seves propietats un cens sobre el Mag.
Gabriel Segui i Sintes sobre la possessió de Biniarroca de 68 ll. a més d’un cens sobre la mateixa possessió per 10 q. de blat per les que tributa 15 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Guillem Pons, fill de Antoni de Biniarroca, manifesta tenir en aquest indret unes cases a més d’uns campets annexes a les
mateixes per els que tributa 11 ll.; una vinya en el mateix lloc de 11.000 maiols per la que tributa 20 ll. i un cens sobre l’heretat del seu germà Antoni
per unes cases i un campet a Biniarroca 7 ll. 10 s. i per mitja vinya de 4.000 maiols a la mateixa heretat tributant 8 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Margalida Pons i Cardona, vídua d’en Marc de Biniarroca, manifesta tenir unes cases i 2 q. de terra de sembradura a
Biniarroca per les que paga 11 ll.; una vinya de 12.000 maiols tributant 20 ll. i un campet a Biniarroca de 4 b. per el que tributa 1 ll. 15 s.
U-222 Anys 1743-1747: Llorenç Supenya i Segui, fill d’en Pere, manifesta tenir a les Barraques una caseta i un hortet per els que tributa 4 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Antoni Tuduri i Carreras, fill de Antoni de Trebaluger de la Creueta, manifesta tenir a Biniarroca una vinya a la garriga de
2.000 maiols per la que tributa 1 ll. 10 s.
U-222 Anys 1743-1747: Miquel Tuduri i Carreras, fill de Antoni de Trebaluger de la Creueta, manifesta tenir a Biniarroca mitja vinya a la garriga de
1.500 maiols per la que tributa 1 ll. 10 s. i una tanca abans vinya d’en Melcior Rodriguez dins terres de Biniarroca tributant 7 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Sebastià Vinent i Fàbregues, fill d’en Josep de Binidali, manifesta entre les seves propietats una vinya a Biniarroca per la que
tributa 10 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Antoni Cardona i Capo, fill d’en Pere a les Barraques, manifesta unes cases, hortets i un tros de vinya de 2.000 maiols per el
que tributa 5 ll. 10 s.
U-224 Anys 1752-1753: Joan Cardona i Capo, fill d’en Pere a les Barraques, manifesta unes cases, hortets i un tros de vinya de 2.000 maiols per el
que tributa 5 ll. 10 s.
U-224 Anys 1752-1753: Llorenç Fanals, fill d’en Pere de Binifadet, manifesta unes cases i hortets a les Barraques tributant 6 ll.
U-224 Anys 1752-1753: L’heretat de Antoni Pons, fill d’en Marc de Biniarroca, manifesta mitja vinya de 5.000 maiols per la que tributa 8 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Francesc Orfila, fill d’en Francesc i pagès de la possessió de Binifadet d’en Caules, manifesta unes cases a les Barraques
per les que tributa 4 ll. 10 s.
U-224 Anys 1752-1753: Guillem Pons, fill de Antoni de Biniarroca, manifesta unes cases amb tres campets contigus de poc més de 2 q. 11 ll.; una
vinya a Biniarroca de 12.000 maiols 18 ll.; una casa i un campet a Biniarroca 7 ll. i mitja vinya de 4.000 maiols a Biniarroca 8 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Margalida Pons, vídua de Antoni Pons de Biniarroca, manifesta a Biniarroca mitja vinya de 7.000 maiols 13 ll. 10 s. i un
campet de 4 barcelles de terra 1 ll. 15 s.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 56
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-224 Anys 1752-1753: Gabriel Pons i Cardona, fill d’en Guillem de Biniarroca, manifesta un cens que rep del seu pare per una casa i una taula de
vinya a Biniarroca per el que tributa 5 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Margalida Pons i Cardona, vídua d’en Marc de Biniarroca, manifesta unes cases i terres a Biniarroca per les que tributa 11 ll.;
una vinya de 9.000 maiols 14 ll. i un campet de 4 barcelles 1 ll. 15 s.
U-224 Anys 1752-1753: Bartomeu Portella, fill d’en Martí a les Barraques, manifesta una casa i horts 4 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Josep Portella, fill d’en Martí a les Barraques, manifesta unes cases i horts a les Barraques 5 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Martí Portella, fill d’en Martí a les Barraques, manifesta unes cases, horts i un tros de vinya a les Barraques 5 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Francesc Portella i Gornès, fill d’en Martí a les Barraques, manifesta unes cases amb dos hortets adjunts 4 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Antoni Portella i Pons, fill d’en Josep a les Barraques, s’arbitra per 25 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Llorenç Supenya i Segui, fill d’en Pere a les Barraques, manifesta tenir unes cases i hort per els que tributa 4 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Miquel Tuduri i Carreras, fill de Antoni de Trebaluger, manifesta tenir a Biniarroca mitja vinya a la garriga amb 2.500 maiols
plantats per la que paga 1 ll. i una tanca que tributa 7 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Sebastià Vinent i Fàbregues, de la possessió de Binidali, manifesta tenir a Biniarroca una vinya per la que paga 10 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Antoni Cardona i Capó, fill d’en Pere a les Barraques, manifesta tenir unes cases i horts junt amb un tros de vinya de 2.000
maiols per el que tributa 5 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Joan Cardona i Capó, fill d’en Pere a les Barraques, manifesta tenir unes cases, hort i un tros de vinya pagant 6 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Pere Cardona i Capó, fill d’en Pere a les Barraques, s’arbitra per dues cases, hortets i un tros de vinya.
U-227 Anys 1757-1758: Llorenç Fanals, fill d’en Pere a Binifadet, s’arbitra per unes cases i horts a les Barraques per el que tributa 6 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Joan Mercadal i Segui, manifesta tenir entre altres propietats la possessió de Biniarroca per la que tributa 85 ll. ( aprox. per
31 q. de sembradura ) a més d’un cens sobre la propietat de 10 q. de blat per el que tributa 15 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Francesc Orfila i Gonyalons, fill d’en Antoni a Binifadet, manifesta tenir entre altres propietats un campet a Biniarroca abans
de la vídua Magdalena Pons i Cardona d’en Marc per el que tributa 1 ll. 15 s.
U-227 Anys 1757-1758: Marc Pons, fill d’en Antoni de Biniarroca, manifesta tenir mitja vinya de 3.500 maiols per la que tributa 3 ll. 10 s.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 57
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-227 Anys 1757-1758: Guillem Pons i Cardona, fill d’en Marc a Biniarroca, manifesta tenir unes cases i 2 barcelles de sembradura per el que tributa
4 ll. i un tros de vinya de 2.200 maiols tributant 3 ll. 10 s.
U-227 Anys 1757-1758: Gabriel Pons i Cardona, cens que rep sobre la casa i taula de vinya de l’heretat del seu pare 5 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Joan Pons i Cardona, fill d’en Marc a Biniarroca, manifesta tenir unes cases i 2 barcelles de terra per les que tributa 4 ll. a
més d’un tros de vinya de 2.200 maiols 3 ll. 10 s.
U-227 Anys 1757-1758: Josep Pons i Cardona, fill d’en Guillem a Biniarroca, cens que rep sobre la casa i taula de vinya de l’heretat del seu pare.
U-227 Anys 1757-1758: Magdalena Pons i Cardona, vídua a Biniarroca, manifesta tenir unes cases i tres campets contigus de poc més de 2 q. de
terra per el que tributa 11 ll.; vinya a Biniarroca de 1.200 maiols 18 ll.; cens per una casa a Biniarroca 2 ll. i mitja vinya de 4.000 maiols 6 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Margalida Pons i Pons, vídua d’en Antoni a Biniarroca, manifesta tenir mitja vinya de 7.000 maiols per la que paga 10 ll. i un
campet de 4 b. per el que tributa 1 ll. 15 s.
U-227 Anys 1757-1758: Bartomeu Portell, fill d’en Marc a les Barraques, per unes cases i hortets tributa 4 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Josep Portella, fill d’en Martí, manifesta unes cases i hort a les Barraques paga 5 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Martí Portella, fill d’en Martí, s’arbitra per unes cases, hortet i un tros de vinya a les Barraques.
U-227 Anys 1757-1758: Francesc Portella i Gornès, fill d’en Martí a les Barraques, manifesta unes cases i uns hortets pagant 4 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Miquel Tuduri i Carreras, fill de Antoni de Trebaluger, manifesta tenir entre altres propietats mitja vinya a terres de la garriga
de Biniarroca per la que tributa 1 ll. i una tanca tributant 7 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Josep Vinent i Borràs, de Binidali, manifesta tenir entre altres propietats una vinya a Biniarroca per la que paga 10 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Antoni Cardona i Capó, fill d’en Pere a les Barraques, s’arbitra per unes cases, hortet i un tros de vinya de 2.000 maiols
tributant 15 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Els germans Gabriel, Bernadí i Antoni Cardona i Pons, manifesten una vinya a Biniarroca de 3.000 maiols per la que tributen
5 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Antoni Carreras i Vidal, fill de Antoni de Trebaluger, manifesta tenir una vinya a Biniarroca, abans del patró Francesc Nuza
de 5.000 maiols per la que tributa 6 ll. 10 s.
U-230 Anys 1767-1768: Josep Gomila i Sintes, manifesta tenir unes cases i hortets a les Barraques per el que tributa 3 ll.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 58
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-230 Anys 1767-1768: Pere Gornès i Olives, fill d’en Joan a les Barraques, manifesta tenir entre altres propietats unes cases, un campet i hortets de
dos almuds a aquest indret tributant 4 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Benet Mercadal i Pons, fill d’en Benet a la possessió de Binialcollet, manifesta tenir entre altres propietats 3 q. de terra de
sembradura a Biniarroca amb un vinyot de 4.000 maiols per el que tributa 8 ll.; en el mateix indret un campet de 2 barcelles per el que paga 15 s. i un
altre campet de 3 barcelles per el que paga 1 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Joan Mercadal i Segui, manifesta entre altres propietats tenir la possessió de Biniarroca per la que tributa 70 ll. (aprox. per 25
q.); un cens de 10 q. de blat per el que tributa 20 ll. i una maiola en el mateix indret de 12.000 maiols per la que paga 10 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Francesc Orfila, fill de Antoni a Binifadet, manifesta entre altres propietats tenir un campet abans de la vídua Margalida Pons
i Cardona per el que tributa 1 ll. 15 s.
U-230 Anys 1767-1768: Antoni Orfila i Gonyalons, fill d’en Francesc a Binifadet, manifesta unes cases i hortet a les Barraques per els que tributa 4 ll. i
una vinya de 3.000 maiols en el mateix indret per el que paga 4 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Margalida Pons, vídua d’en Guillem a Biniarroca, manifesta tenir unes cases a Biniarroca i 2 q. de sembradura per el que
tributa 11 ll.; una vinya a Biniarroca de 12.000 ceps 18 ll.; mitja vinya a Biniarroca abans d’en Josep pons que fa cens 20 ll.; una casa a Biniarroca 2
ll.; una vinya a Biniarroca de 4.000 maiols 7 ll. i un altre tros de vinya a Biniarroca 4 ll. 10 s.
U-230 Anys 1767-1768: Antoni Pons i Cardona, fill d’en Guillem a Biniarroca, per el que rep d’una taula de vinya i casa de l’heretat del seu pare 5 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Gabriel Pons i Cardona, fill d’en Guillem a Biniarroca, cens per una taula de vinya i unes cases de l’heretat del seu pare 5 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Josep Pons i Cardona, fill d’en Guillem a Biniarroca, per una taula de vinya i casa de l’heretat del seu pare 5 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Margalida Pons i Pons, vídua de Antoni a Biniarroca, manifesta mitja vinya de 7.000 maiols per la que tributa 10 ll. i un
campet de 4 barcelles a Biniarroca 1 ll. 15 s.
U-230 Anys 1767-1768: Josep Portella, fill d’en Martí a les Barraques, manifesta unes cases i dos hortets adjunts per els que tributa 5 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Joana Portella i Basset, vídua d’en Francesc a les Barraques manifesta unes cases i hortets per els que tributa 3 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Llorenç Supenya i Segui, fill d’en Pere a les Barraques, manifesta unes cases i hortet per el que tributa 4 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Josep Vinent i Borràs, de la possessió de Binidali, manifesta entre altres propietats una vinya a Biniarroca per la que tributa
10 ll.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 59
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Un cas molt paregut a Binifadet es aquesta possessió de Biniarroca. A partir de l’any 1718 quan el Reial Patrimoni decideix parcel·lar les
garrigues de Biniarroca, Trebaluger i Trepucó, malgrat la oposició de la Universitat de Maó que tenia en aquestes garrigues terrenys per alleujar la
situació dels necessitats en temps de crisi econòmica. Les necessitats de queviures per part de la flota com hem dit, obligà a posar en cultiu
parcel·les d’aquesta garriga i podem constatar que comencen a partir de l’any 1718 i sobretot a l’any 1726. Fruit d’aquestes successives
segregacions es la petitesa de la possessió matriu que ès troba envoltada d’una multitud de parcel·les dedicades al cultiu de la vinya.
5.2.2.5. BINIBÈQUER.
NOTES DELS LLIBRES DE FADIGUES I NOVELLS ESTABLIMENTS.
20-4-1511: Pere Sintes, possessió de Binibèquer. Afrontes: possessió Torret de Miquel Pons, Biniali de Blai Pons?, Binissafúller, vorera de la mar.
Ven a Pere Seguí.
7-8-1539: Margarida Pons, muller de Joan Seguí, possessió apel·lada Binibèquer. Afrontes: possessió Torret, possessió Biniali, possessió Binibèquer
de Blai Sintes, la mar. Establiment a favor de Antoni Sintes.
F-116 del 4-1-1543: Cristòfol Sintes, possessió de Binibèquer. Afrontes: possessió Binissafúller Major, possessió Biniali, possessió Binibèquer d’en
Joan Sintes i amb la vorera de la mar. Establiment a favor de Antoni Sintes.
* 584: Binibèquer d’Antoni Sintes, que té de son pare Antoni Sintes 1595. Afrontes: Torret de Tomàs Sintes, Biniali, els llocs de Binissafúller, vorera
de la mar.
F-63 del 01-03-1632: Antoni i Antònia Sintes com hereus propietaris del Honor Antoni Sintes, el seu pare, segons consta en el seu darrer testament
de data 14-11-1631; cedeixen l’establiment / venen a Damià Pons, fill d’en Miquel del Cugullò. Afronta amb la possessió de Torret d’en Tomàs Sintes;
amb la possessió de Biniali d’en Joan Sintes de Torret; amb la possessió de Binissafúller d’en Joan Sintes abans d’en Francesc Gomila; amb l’altre
possessió de Binissafúller d’en Joan Gomila i amb la vorera de la mar.
F-39 del 26-10-1695: la Cúria de la Batlia General als Hereus de Antoni Pons i Vidal i Hereus de Antoni Pons a Hereus de Pere Pons.
Aquesta possessió venuda per els germans Antoni i Antònia Sintes, fou comprada per en Damià Pons pare de Antoni Pons i Vidal que la posseïa en
virtut de donació. Després, aquesta possessió fou heretada per el capità Joan Pons i Rotger que va morir sense testar, per lo que la seva vídua Anna
Pons i Mercadal, va sol·licitar a la Cúria de la Batlia General el poder vendre la possessió: “En mesos passats, el capità Joan Pons i Rotger de la vil·la
de Maó, va passar d’aquesta vida a l’eterna deixant sobrevivint un fill anomenat Antoni de infantil edat, sense haver disposat dels seus béns, ni haver
pogut assenyalar – per el seu fill – tutor i curador testamentari qual cosa afecta a les seves propietat al quedar sense cap persona que legítimament
pugui ser administrador.
Per tant la seva vídua, Anna Pons i Mercadal, muller que va ser del mateix i mare del anomenat pupil, suplica a Vostra Magnífica que sigui
anomenada i decretada tutora i curadora del seu fill en detriment del vostre nomenament per aquest càrrec, en la persona d’en Alòi Caules elegit per
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 60
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
vostès a instàncies del Convent de Santa Clara de Ciutadella, qual cosa suplica per estar ajustada al Acte de Concòrdia en poder del notari Rafel
Febrer amb data 26 d’agost de l’any 1695.
Serveixi, a demés el acceptar l’acte d’establiment de la Possessió de Binibèquer que fins a les hores no s’ha acceptat, per haver-se adquirit en
encant públic ara fa més de set anys, de l’heretat del difunt Antoni Pons i Vidal, pare del meu difunt marit i així poder signar l’acte de venta del
establiment de l’esmentada possessió a favor de la seva vídua Caterina Pons i Enric que ja la posseeix en virtut d’aquest lliurament, i que es troba
amb la impossibilitat de poder fer les quitaments corresponents al no estar en el seu nom.
Tingui per presentat aquesta sol·licitud i acceptin el meu nomenament tal com queda reflectit amb aquesta petició” (05-09-1695). La Cúria de la Batlia
General, després de verificar tot el que en la sol·licitud assenyalaven, va voler tenir més informació i documentació sobre el particular, demanant
l’acta de Baptisme de la sol·licitant i finalment va accedir a la seva petició amb data 8 d’octubre de l’any 1695. Indicant que el valor de la possessió
serà de 800 lliures i que és donarà a càrrec de la persona que la compri.
Afronta amb terres de la possessió de Binibèquer de l’heretat de Antoni Pons i Vidal i amb terres de la possessió del Dr. Mateu Costabella.
1715: Binibèquer de Guillem Pons.
F-69 del 25- .. – 1725. Binibecó: Els Hereus d’en Gabriel Pons, venen l’establiment a Antoni Orfila, fill d’en Pere Orfila. L’heretat d’en Gabriel Pons, és
la seva vídua Maria Pons i Tuduri, filla d’en Antoni Tuduri, usufructuària dels seus béns segons consta en el seu darrer testament de data 03-01-
1717. Afronta amb la possessió de Binibèquer del Magnífic Guillem Pons; amb la possessió de Binibèquer Vell d’en Joan Pons i amb la possessió de
Torret.
NOTES EN ELS LLIBRES DE MANIFEST DE BÈNS.
U-222 Anys 1743-1747: Pere Orfila, manifesta la possessió de Binibecó i una maiola en el mateix indret amb una càrrega de 12 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Miquel Pons, fill d’en Miquel de Binibèquer, manifesta entre altres propietats un cens de 15 ll. 7 s. sobre el seu oncle Joan
Pons de Binibèquer en concepte de major quantitat sobre l’heretat del seu pare.
U-222 Anys 1743-1747: Pere Pons, fill de Pere, manifesta entre altres propietats unes cases i hortets a Binibèquer amb un càrrec de 5 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Pere Pons, fill d’en Joan de Binibèquer Vell, manifesta un cens sobre el seu pare Joan Pons de 6 ll.; un cens sobre el mateix
per 4 q. de blat amb un càrrec de 6 ll. i un altre cens sobre el mateix per una quartera de sembradura que suposa 2 ll. 10 s.
U-222 Anys 1743-1747: Joan Pons, manifesta la possessió de Binibèquer Vell amb un càrrec de 135 ll. ( aprox. 49 q. de sembradura ); un cens de 22
q. de blat 33 ll. i una vinya molt vella de 19.000 ceps que suposa un càrrec de 12 ll.
U-222 Anys 1743-1747: Pere Pons i Orfila, fill d’en Pere de Binibèquer, manifesta un cens sobre el seu pare Pere Pons 3 ll; per una caseta, 4 q. de
terra de sembradura i un tros de vinya 9 ll.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 61
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
U-222 Anys 1743-1747: Joan Pons i Vidal, fill d’en Joan de Binibèquer, manifesta en aquest indret un cens a càrrec del seu pare per 10 ll. i un tros de
vinya per valor de 1 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Heretat del Mag. Joan Pons de Binibèquer Nou, compareix el seu fill Domingo Pons i manifesta en aquest indret la possessió
de Binibèquer Nou que tributa per un valor de 115 ll. ( aprox. per 41 q. de sembradura ); un cens de 24 q. de blat 36 ll.; una vinya vella a Binibèquer
Nou 8 ll. i un altre vinya de 3.000 maiols 3 ll. 10 s.
U-224 Anys 1752-1753: Antoni Orfila i Segui, fill de Antoni de Binibecó, manifesta tenir la possessió de Binibecó per valor de 62 ll. 10 s. (aprox. 22 q.
de sembradura ) i una vinya nova recentment plantada de 9.000 maiols que no treu fruït.
U-224 Anys 1752-1753: Joan Pons, capità de Binibèquer, manifesta la possessió de Binibèquer Vell que tributa 135 ll. ( aprox. 49 q. de sembradura );
un cens de 22 q. de blat 33 ll. i una vinya vella de 19.000 ceps que tributa 12 ll.
U-224 Anys 1752-1753: Pere Pons, fill d’en Joan de Binibèquer Vell, manifesta un cens sobre el seu pare Joan Pons de 6 ll.; un cens per 4 q. de blat
6 ll. i un altre cens sobre el mateix per 1 q. de terra i un tros de vinya 2 ll. 10 s.
U-227 Anys 1757-1758: Heretat del Mag. Joan Pons, fill d’en Miquel, es manifesta en aquest indret la possessió de Binibèquer Nou per un valor de
115 ll. ( aprox. per 41 q. de sembradura ); un cens de 24 q. de blat 36 ll. i una vinya vella de 3.000 maiols 4 ll. 10 s.
U-227 Anys 1757-1758: Antoni Orfila i Segui, fill de Antoni de Binibecó, manifesta la possessió de Binibecó per un valor de 53 ll. 10 s. ( aprox. per 19
q. de sembradura ); un cens de 6 q. de blat per valor de 9 ll. i una vinya en aquest indret de 25.000 maiols per valor de 40 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Pere Pons, fill de Pere a Binibèquer, manifesta en aquest indret unes cases i hortets per valor de 5 ll.
U-227 Anys 1757-1758: Pere Pons, fill d’en Joan capità de Binibèquer, manifesta la possessió de Binibèquer Vell per valor de 157 ll. ( aprox. 57 q. de
sembradura ); un cens de 22 q. de blat 33 ll. i una vinya vella a la possessió de 19.000 maiols 10 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Heretat del capità Pere Pons i Vidal de Binibèquer Vell, manifesta la possessió de Binibèquer Vell per un valor de 157 ll.
(aprox. per 57 q. de sembradura ); un cens de 22 q. de blat 22 ll. i una vinya vella a la possessió de 19.000 maiols 10 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Heretat del Mag. Joan Pons i Pons, fill d’en Guillem, és manifesta en aquest indret la possessió de Binibèquer Nou 135 ll.
(aprox. 49 q. de sembradura); un cens per 21 q. de blat 42 ll. i una vinya de 4.000 maiols a Binibèquer per 5 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Antoni Orfila i Segui, manifesta a possessió de Binibecó per un valor de 59 ll. ( aprox. per 21 q. de sembradura ); un cens de
6 q. de blat per 12 ll.; una maiola a Binibecó de 25.000 maiols 38 ll. i un altre vinya a Binibecó que actualment se està plantant de 7.000 maiols 2 ll.
U-230 Anys 1767-1768: Antoni Pons i Orfila, rep un cens de 6 q. de blat sobre la possessió de Binibèquer Vell 12 ll.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 62
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Aquesta possessió, té una evolució pareguda a la soferta per Binialcóller del lloc matriu, és segreguen tres llocs: Binibecó, Binibèquer Nou i
Binibèquer Vell amb unes dimensions semblants els tres.
Amb aquest exemples a diferents possessions, hem pogut veure com ha sigut l’evolució dels llocs del terme. Podem afirmar que si
exceptuem els llocs més propers al nucli de població, les segregacions sofertes ha estat minses i gairebé les extensions dels llocs originals no han
sofert variacions al llarg del temps. Les grans variacions a les possessions costaneres comencen a tenir gran importància en el segle XX.
5.3. BIBLIOGRAFIA.
FONTS D’ARXIU:
Arxiu Històric de Maó (Maó):
Reial Patrimoni.
Llibres de fadigues reials de l’Escrivania de Maó. En el text, els llibres consultats estan identificats per la lletra “F” seguida del nombre del
llibre al que correspon les dades.
Expedients / Causes judicials. Segle XVIII.
“Llibre de Stabliments de Sant Lluis”. Administració llibres núm. 103.
Lluísmes i novells establiments. Referències: 192 llibre 23; 194 llibre 25 i 195 llibre 26.
Universitat de Maó.
Llibre de Manifest de béns dels anys 1743-1747. Ref. U-222.
Llibre de Manifest de béns dels anys 1752-1753. Ref. U-224.
Llibre de Manifest de béns dels anys 1757-1758. Ref. U-227.
Libre de Manifest de béns dels anys 1767-1768. Ref. U-230.
Protocols Notarials:
Protocols del notari Francesc Abadia (1559-1573). Actes: del 26-07-1559; del 23-08-1569; del 21-09-1561; del 26-12-1561; del 17-10-1569;
del 27-12-1571.
CARAN (Centre d’Accueil de Recherche des Archives Nacionaltes, Paris):
Secció d’Història de la Reialesa. Anys 1756-1763.
Arxius Parroquials:
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 63
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Arxiu Parroquial de l’Església de Santa Maria (Maó):
Llibre de Visites a L’Església Parroquial. Signatura Provisional núm. 23.
Arxiu Parroquial de l’Església de Sant Lluís (Sant Lluís):
“Llibre en que se atroben notades las entrades en la obra de la Iglesia de St. Llois...” Anys 1783-1816.
FONTS PRIMÀRIES:
Manuscrites i/o impreses:
CORDEMOY, Jean Louis de. Nouveau traite de toute l’Arquitecture. 1706.
MOLINA Y SALDIVAR, Gaspar de (Marqués de Ureña). Reflexiones sobre arquitectura, ornato y música del templo contra los procedimientos arbitrarios
sin consulta de la Escritura Santa, de la disciplina rigurosa y de la crítica facultativa. Imprenta Ibarra. Madrid. 1785.
FONTS SECUNDÀRIES:
Llibres:
BISSON, Jean (1977): Géopolitique et hasards de l’histoire: la France à Minorca (1756-1763). Edisud. Aix-en-provence.
CARRERAS, F. (1996): Memòries d’una festa. Sant Lluís. Col·lecció Flor de lis. Sant Lluís.
CARRERAS, F. (1998): L’obraria de la Fàbrica de Sant Lluís (1783-1839). Col·lecció Flor de lis. Sant Lluís.
MATA, M. (1991): Menorca, medio siglo de dominaciones extranjeras. Institut Menorquí d’Estudis. Maó.
PONS PONS, G. (1987): La fundación del pueblo de Sant Lluís. Editorial Menorca. Flor de lis. Sant Lluís.
PONS PONS, G. (1990): La antigua población rural de Sant Lluís. Editorial Menorca. Flor de lis. Sant Lluís.
ROSSELLÓ VAQUER, R. (1983): El fogatge de Menorca de 1545. Consell Insular de Menorca. Maó.
Sintes Espasa, G. (2000): El procés de formació del poble de Sant Lluís. Institut d’Estudis Baleàrics i Institut Menorquí d’Estudis. Maó.
TERRÓN PONCE, J.L. (1990): Origen, desarrollo y consolidación de la propiedad inmueble en la isla de Menorca (1287-1837). Institut Menorquí
d’Estudis. Maó.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 64
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553

Articles i assajos:
CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
FRONTÍ HERNÁNDEZ, Joan (1927): “Relación de los hechos más notables que han sucedido en San Luis, relativos tanto a la iglesia como a sus
Vicarios y Rectores, desde su fundación hasta 1834”. Revista de Menorca.
GOMILA PORTELLA, J.J. (1993): “El poble de Sant Lluís i els d’Allemand”. Rev. S’Auba. Sant Lluís. Agost.
GUTIÉRREZ PONS, J. (1962): “El bicentenario de la fundación de San Luis”. Revista de Menorca.
HERNÁNDEZ SANZ, F. (1945): “Notas sobre el pueblo de San Luis”. Revista de Menorca.
SEGUÍ SEGUÍ, A. (1987): “Breus apunts sobre el llibre d’establiments de Sant Lluís”. Programa de les Festes de Sant Lluís de l’any 1987.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 65
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553