A LA MEDITERRÀNIA... L'ARC LLATÍ - Arco Latino
A LA MEDITERRÀNIA... L'ARC LLATÍ - Arco Latino
A LA MEDITERRÀNIA... L'ARC LLATÍ - Arco Latino
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
HORITZONS<br />
nº1 setembre/desembre 07<br />
El paper dels governs locals a<br />
les xarxes internacionals<br />
Les dinàmiques internacionals tenen<br />
un impacte en el desenvolupament<br />
econòmic dels territoris. Els governs<br />
locals, com a administracions més<br />
pròximes als ciutadans, han d’assegurar<br />
la cohesió social i econòmica.<br />
Balanç estratègic i claus de<br />
futur d’Arc Llatí<br />
Abans que es constituís formalment<br />
l’Arc Llatí, existia una pluralitat d’experiències<br />
de cooperació transfronterera<br />
entre les províncies mediterrànies<br />
d’Itàlia, França i Espanya. En alguns<br />
casos, però, aquesta cooperació entre<br />
territoris limítrofs d’aquests països es<br />
mostrava insuficient per afrontar reptes<br />
d’una certa envergadura.<br />
A <strong>LA</strong> <strong>MEDITERRÀNIA</strong>... L’ARC L<strong>LA</strong>TÍ
2<br />
Sumari<br />
2<br />
3<br />
4<br />
8<br />
Editorial<br />
El racó del president<br />
El reportatge<br />
Balanç estratègic i claus<br />
de futur d’Arc Llatí<br />
Orientacions<br />
estratègiques<br />
Arc<br />
16<br />
Llatí Horitzons<br />
El punt de partida<br />
Celestino Corbacho<br />
La construcció de la xarxa<br />
André Vezinhet<br />
Cap al 2010<br />
Antonio Saitta<br />
22<br />
Un cafè amb Assia<br />
Bensalah Alaoui<br />
El diàleg per integrar<br />
la immigració<br />
24 26 Edició:<br />
Espai Euromed<br />
El Procés de Barcelona:<br />
esperances i desil·lusions<br />
al Mediterrani<br />
Lletres capitals<br />
Mallorca, un país enmig<br />
del mar<br />
El Conseil Général<br />
des Alpes-Maritimes:<br />
una acció propera<br />
i voluntarista<br />
Salerno, el món en<br />
una província<br />
Editorial<br />
Teniu entre mans el primer exemplar<br />
d’Arc Llatí Horitzons, la nova publicació<br />
d’Arc Llatí que, quadrimestralment,<br />
us oferirà una perspectiva a<br />
fons de les qüestions en què treballa<br />
l’Associació, dels debats més actuals en<br />
què l’Arc Llatí fa sentir la seva veu, així<br />
com entrevistes als seus socis membres i<br />
experts sobre diferents temàtiques que<br />
repercuteixen en el dia a dia de l’activitat<br />
de la nostra Associació.<br />
Al llarg de la història d’Arc Llatí, des<br />
que es va crear l’any 1999 i es va constituir<br />
formalment el 2002, s’han creat diversos<br />
instruments de difusió i comunicació que<br />
han servit perquè les nostres tasques, els<br />
nostres objectius i les nostres posicions<br />
puguin tenir una repercussió i un impacte<br />
mediàtics. En aquesta mateixa línia s’ha<br />
considerat que, una vegada consolidada<br />
l’Associació –en paraules del president del<br />
Conseil Général de l’Hérault, André<br />
Vezinhet, quan va acabar el seu mandat<br />
com a president de l’Associació (Nuoro,<br />
gener del 2007), l’Arc Llatí ha passat de<br />
l’estatus de “xarxa coneguda” al de “xarxa<br />
reconeguda” a Europa i el Mediterrani– i<br />
davant els diversos reptes actuals que hem<br />
d’afrontar, es tractava d’un moment òptim<br />
per crear un nou element comunicatiu amb<br />
el qual es pretén constituir una nova plataforma<br />
per mitjà de la qual es pugui suscitar<br />
un interès més gran per Arc Llatí, els<br />
seus membres, els seus espais i els seus<br />
Arc Llatí<br />
Administració:<br />
Secretaria Permanent Arc Llatí<br />
Diputació de Barcelona<br />
C/ Còrsega, 273 - 279 2ª<br />
E-08008 BARCELONA<br />
Tel: +34 93 40 22 0 77<br />
Fax: +34 93 40 22 4 73<br />
www.arcllati.org<br />
Direcció: Agustí Fernández de Losada<br />
Producció: Brand_comunicación<br />
Coordinació: Xavier Tiana i<br />
Octavi de la Varga<br />
Redacció: Cristina Colom, Davide<br />
Strangis i Octavi de la Varga<br />
Impressió: Argra Trading<br />
territoris tant geogràfics com polítics,<br />
socials i culturals.<br />
A més, a través d’Arc Llatí Horitzons es<br />
pretén fomentar la creació d’un fòrum de<br />
debat i participació de tots els seus membres.<br />
Es tracta d’una via més per aportar la<br />
nostra visió i impulsar una reflexió més<br />
profunda davant la manera com cal afrontar<br />
els reptes propis de la nostra Associació<br />
i els de la Unió Europea i el Mediterrani,<br />
que són el nostre marc de referència.<br />
En aquesta publicació, que ens agradaria<br />
que es convertís en la publicació per<br />
excel·lència en el nostre àmbit d’actuació,<br />
tindran cabuda tots els temes que ens<br />
interessen i ens preocupen, les opinions i<br />
els punts de vista dels membres de<br />
l’Associació, les actuacions dels nostres<br />
grups de treball i també elements de<br />
reflexió que ajudaran els associats a interrelacionar-se.<br />
Esperem que us agradi i deixem la<br />
porta oberta a comentaris i opinions i<br />
també a les crítiques per millorar-ne els<br />
continguts.<br />
Bona lectura!<br />
Secretaria Permanent<br />
Arc Llatí<br />
Dipòsit legal: B-000000-2007<br />
ISSN 0000-0000<br />
Arc Latí s’imprimeix en dues versions:<br />
català-castellà i italià-francès<br />
TOTS ELS DRETS RESERVATS<br />
Aquesta publicació no pot ser produïda ni<br />
total ni parcialment, ni registrada en un<br />
sistema de recuperació d’informació,<br />
sense el permís previ per escrit de l’empresa<br />
editora.<br />
La Secretaria Permanent d’Arc Llatí no subscriu necessàriament les opinions manifestades en els articles signats.
El racó del president<br />
El paper dels governs locals a les xarxes internacionals<br />
Cada vegada més, les decisions i les estratègies que s’adopten a escala europea i internacional tenen un impacte<br />
directe en la vida dels ciutadans i les ciutadanes. Els governs locals han d’implantar polítiques i normatives que no<br />
han tingut en compte la seva pròpia realitat. És un fet constatat que les dinàmiques internacionals tenen un impacte<br />
en el desenvolupament econòmic dels territoris, i els governs locals, com a administracions més pròximes als ciutadans,<br />
han d’assegurar la cohesió social i econòmica, així com promoure el creixement econòmic. I, malgrat tot, aquesta situació<br />
es viu com una competència o enfrontament amb territoris semblants, i no pas com una necessitat de cooperació amb<br />
altres governs locals.<br />
D’altra banda, fins fa poc la dimensió internacional dels governs locals es veia com un element accessori de la política<br />
local. Avui dia, la visió internacional forma i ha de formar part integral de totes les polítiques locals.<br />
La participació en xarxes internacionals ofereix als governs locals una possibilitat de treballar a escala internacional amb<br />
un cost mínim, de manera que es maximitzen les inversions i es capitalitza l’experiència i el saber fer d’altres territoris.<br />
En el cas europeu, un dels valors principals que ha comportat el procés d’integració europea ha estat la creació d’una<br />
xarxa molt diversa i important d’actors que operen al territori. La cooperació entre aquests actors ha generat espais de cooperació<br />
que tenen una dimensió socioeconòmica, geogràfica i política molt important.<br />
S’han anat creant múltiples euroterritoris, espais transnacionals que responen a l’esquema territorial europeu i que treballen<br />
a la seva zona d’influència per donar resposta a interessos territorials, polítics, econòmics i socials semblants. Tot i<br />
així, es constata que no hi ha una interrelació permanent i constant entre aquests territoris.<br />
L’any 2002, un grup de províncies del Mediterrani occidental amb característiques socioeconòmiques i culturals semblants,<br />
van decidir treballar plegades per poder donar resposta a problemàtiques comunes i van crear l’associació Arc Llatí.<br />
Actualment, l’Arc Llatí està formada per 69 socis (41 províncies italianes, 17 diputacions provincials i consells insulars espanyols<br />
i 11 departaments francesos). Els territoris que la componen abasten més de 360.000 km 2 (el 10% de la UE), més de 46<br />
milions d’habitants (gairebé el 10% de la UE) i uns 8.000 municipis.<br />
L’Arc Llatí és un espai de cooperació política en el marc del Mediterrani en el qual s’articulen posicionaments conjunts<br />
per defensar interessos comuns. El seu potencial li permet ser escoltat sobretot per les instàncies europees perquè incorporin<br />
la perspectiva mediterrània i local en la formulació de les seves polítiques.<br />
Les administracions que s’adhereixen a l’Arc Llatí s’incorporen a una plataforma que permet potenciar les seves capacitats<br />
i internacionalitzar la seva acció i les seves estratègies a favor d’uns objectius comuns que es defineixen prèviament.<br />
Entre els seus objectius destaquen definir una estratègia integrada de desenvolupament i d’ordenació de l’espai; establir<br />
una concertació periòdica, dinàmica i flexible, centrada en els àmbits més significatius del desenvolupament del territori; treballar<br />
projectes i iniciatives conjuntes; defensar els interessos i les necessitats d’aquests territoris davant les institucions<br />
comunitàries i nacionals, i obrir un espai de cooperació amb els països del sud del Mediterrani.<br />
El fet que l’Arc Llatí aplegui tants governs locals del sud d’Europa ens ofereix múltiples oportunitats, com ara la possibilitat<br />
de definir una posició forta i decisiva en debats tan importants com la política regional i la política de cohesió de la UE,<br />
la reforma de la PAC, l’ampliació de la UE i, sobretot, el procés de diàleg i cooperació amb el sud del Mediterrani.<br />
L’Arc Llatí s’ha convertit en un espai de cooperació excel·lent, cada vegada més intens i efectiu, que resulta decisiu en el<br />
procés de reequilibri entre el nord i el sud d’Europa. Aquesta cooperació ens ha de permetre ser més competitius, més integrats<br />
socialment i més respectuosos amb el nostre entorn natural i amb la nostra realitat cultural.<br />
Antonio Saitta<br />
President d’Arc Llatí<br />
President de la Província Torí<br />
3
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
4 El reportatge<br />
Balanç estratègic i<br />
claus de futur<br />
d’Arc Llatí<br />
"Els membres de l’espai Arc<br />
Llatí eren conscients que<br />
aquest, mostrava grans<br />
contrastos que debilitaven el<br />
seu creixement no només<br />
econòmic, sinó també social,<br />
cultural o científic,<br />
contrarestades per les seves<br />
fortaleses i potencials, que<br />
no són pas pocs"<br />
Abans que es constituís formalment l’Arc Llatí, existia una pluralitat d’experiències<br />
de cooperació transfronterera entre les províncies mediterrànies d’Itàlia, França i<br />
Espanya. En alguns casos, però, aquesta cooperació entre territoris limítrofs d’aquests<br />
països es mostrava insuficient per afrontar reptes d’una certa envergadura. Amb<br />
l’ajuda de la política regional europea, i atesa la necessitat de fer del Mediterrani occidental<br />
una àrea d’influència i d’interès estratègic, es va plantejar la creació d’un partenariat<br />
que superés els límits estatals i, des del coneixement del territori, contribuís al<br />
seu desenvolupament i dinamisme.<br />
Debilitats i fortaleses<br />
Així doncs, l’Arc Llatí va sorgir, a proposta del Conseil General des Alpes-Maritimes el<br />
desembre de 1999, com a resposta a aquest repte i com a instrument per desenvolupar i<br />
consolidar dinàmiques de cooperació més estables i amb més impacte que les iniciatives<br />
existents fins aleshores.<br />
Des del començament, i tot i que aquest euroterritori es caracteritza per diversos elements<br />
comuns de tipus geogràfic, climàtic, cultural, lingüístic i històric, els seus membres<br />
eren conscients que l’espai Arc Llatí també mostrava grans contrastos que feien difícil<br />
un bon creixement no tan sols econòmic, sinó també social, cultural i científic.<br />
Les fragilitats que caracteritzen aquest territori són, principalment, les següents:<br />
• Els desequilibris territorials: la congestió i la sobre ocupació del corredor urbà litoral;<br />
la despoblació i l’aïllament d’algunes zones de l’interior i de les illes; una població cada<br />
vegada més urbana, les relacions camp-ciutat; una estructura de la població i dels seus<br />
ingressos i de la seva taxa d’atur important, així com una proporció elevada d’habitants<br />
més grans de 65 any, gairebé 50 milions<br />
• La degradació creixent del medi ambient<br />
• Un incert desenvolupament econòmic i social causat fonamentalment per una estructura<br />
socioeconòmica fràgil caracteritzada per uns ingressos baixos i una taxa d’atur<br />
elevada en una economia dominada pels serveis, una agricultura que difícilment resisteix<br />
la urbanització, un sector pesquer important però fragmentat i un retard en matèria<br />
d’infraestructures portuàries (tot i que l’Arc Llatí és un corredor per a Europa)<br />
Malgrat tot, aquestes debilitats poden i han de ser contrarestades per les fortaleses i els<br />
potencials, que són molts:<br />
• L’existència d’estructures portadores de desenvolupament<br />
• El potencial de les energies renovables<br />
• La indústria agroalimentària: l’augment del valor afegit dels productes agrícoles i dels<br />
que procedeixen de la piscicultura; primer productor europeu de fruites i llegums (producció<br />
del 60% del total produït a Europa); bressol de la vinya i primer productor mundial<br />
de vi (producció del 30% d’Europa i el 29% del món); l’oli d’oliva com a símbol d’Arc<br />
Llatí<br />
• El turisme com a font primordial de riquesa. És la primera destinació turística d’Europa<br />
i la que té una capacitat d’allotjament més gran; un turisme de sol i platja que evoluciona<br />
cap a un turisme cultural
• Una economia diversificada articulada al voltant de ports i sistemes de producció<br />
locals (districtes industrials); uns ports comercials que s’estan reactivant gràcies als<br />
hubs del Mediterrani<br />
• La xarxa de pimes<br />
• L’herència històrica i cultural, com a portadora de riquesa econòmica i factor<br />
d’integració<br />
• La qualitat de vida a tot el territori<br />
L’Arc Llatí 2010: un model mediterrani sostenible, l’estratègia que cal seguir<br />
Per poder desenvolupar aquestes fortaleses i afrontar les debilitats, l’Arc Llatí es planteja,<br />
com a objectius principals, els següents:<br />
• Definir una estratègia integrada de desenvolupament i d’ordenació de l’espai que<br />
inclogui i mobilitzi els seus actors socioeconòmics amb una perspectiva de baix<br />
a dalt<br />
• Establir una concertació periòdica, dinàmica i flexible, centrada en els àmbits més<br />
significatius del desenvolupament del territori<br />
• Treballar iniciatives i projectes conjunts<br />
• Defensar els interessos i les necessitats d’aquests territoris davant les institucions<br />
comunitàries i nacionals<br />
• Obrir un espai de cooperació amb els països del sud del Mediterrani<br />
Es tracta d’objectius ambiciosos que representen una gran implicació dels seus socis,<br />
ja que, a partir d’haver aconseguit aquests objectius, es pretén crear un instrument<br />
potent i organitzat de cooperació interregional en el context europeu i de defensa dels<br />
interessos d’aquesta zona mediterrània de la UE.<br />
Per aconseguir-ho, es va elaborar el pla estratègic “L’Arc Llatí 2010: un territori<br />
mediterrani sostenible”, que s’articula en sis grans orientacions: cultura, ciutadania,<br />
economia i innovació, territori i desenvolupament sostenible, igualtat d’oportunitats<br />
i riba sud.<br />
En aquests moments vivim la situació de construir plegats un projecte comú i de<br />
superar els reptes que ens imposa la història dels nostres territoris. Però per poder<br />
fer-ho hem de ser capaços de resoldre un determinat nombre de qüestions, com ara<br />
les següents: com es poden integrar les noves poblacions?; quin és l’equilibri entre<br />
immigració, població activa i deslocalització d’empreses?; com es poden valorar les<br />
nostres produccions agrícoles i com es pot definir una agricultura que participi<br />
d’una manera notable en el desenvolupament del territori?; quines accions comunes<br />
cal definir per assegurar l’equilibri dels nostres territoris, frenar la concentració<br />
sobre el litoral i preservar el nostre mar, que és, de fet, l’avantatge principal que<br />
tenim en aquesta problemàtica?; com es pot posar a la disposició de les pimes les<br />
innovacions i el nostre potencial d’investigació?; com es pot passar de la pluriculturalitat<br />
a la interculturalitat indispensable per aconseguir la integració?; com es pot<br />
anar cap a una igualtat d’oportunitats entre homes i dones?; com es pot teixir un<br />
vincle durador amb la riba sud i quin tipus de cooperació s’ha de definir conjuntament<br />
amb la riba sud?<br />
Imatge aèria d'Algesires.<br />
© IDT<br />
"Els objectius de l’Arc Llatí són<br />
ambiciosos i suposen una gran<br />
implicació per part dels seus<br />
socis ja que mitjançant la seva<br />
consecució es pretén crear un<br />
instrument potent i organitzat<br />
de cooperació interregional en<br />
el context europeu i de defensa<br />
dels interessos d’aquesta zona<br />
mediterrània de la UE"<br />
5
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
6<br />
Port d'Algesires.<br />
© IDT<br />
Els grups de treball, elements clau per al desenvolupament de l’Associació<br />
Les sis grans orientacions es concreten a través de projectes dins el territori i accions<br />
d’incidència política i comunicació, i, en definitiva, contribueixen a la cohesió social, econòmica<br />
i territorial del nostre espai.<br />
En aquest sentit, s’han creat grups de treball temàtics que es corresponen amb les sis<br />
orientacions estratègiques. Aquests grups de treball són els braços operatius que proposen<br />
i implanten els projectes de l’Associació, a més d’ajudar a alimentar el debat i els<br />
posicionaments sobre les polítiques i les estratègies d’interès i d’actualitat que poden<br />
tenir un impacte en el desenvolupament del nostre espai.<br />
Avancem cap al futur<br />
L’Arc Llatí va néixer en un moment molt concret i en el context d’una agenda política europea<br />
i mediterrània marcada pel debat i la revisió de la política de cohesió i les perspectives<br />
financeres 2007-2013; el procés d’ampliació cap a l’est; la definició d’una política exterior<br />
europea amb un instrument clar per relacionar-se amb els estats veïns i el desè aniversari<br />
del Procés de Barcelona.<br />
A hores d’ara, l’ampliació cap a l’est es pot dir que gairebé ha acabat, la nova programació<br />
de fons europeus s’està executant, el nou instrument europeu de veïnatge ja està en<br />
marxa i damunt la taula hi ha noves propostes per a l’espai euromediterrani.<br />
Podria semblar, doncs, que l’Arc Llatí s’hauria de replantejar la seva estratègia. No obstant<br />
això, en aquest nou context es fan encara més evidents els reptes que cal afrontar, a<br />
més de confirmar-se els nostres plantejaments estratègics.<br />
Per exemple, pel que fa a la cohesió veiem que encara la meitat dels territoris que<br />
componen l’Arc Llatí se situen per sota de la mitjana comunitària en termes de PIB per<br />
capita. Pel què fa a l’atur, també hi ha grans diferències entre els territoris d’Arc Llatí.<br />
Alguns membres pertanyen a regions amb taxes d’atur semblants a les regions europees<br />
amb més atur. En un altre ordre de coses, la despesa en desenvolupament i en<br />
innovació, en termes absoluts, als tres països on és present l’Arc Llatí, mostra que, tret<br />
del cas de França, és molt inferior als països més dinàmics de la UE. A més, mentre<br />
que el sector serveis és un dels sectors més importants per als països de la zona d’Arc<br />
Llatí, el percentatge d’empreses que fan activitats innovadores en aquest sector és<br />
relativament baix.<br />
En el cas de la població, tot i que hi ha diferències notables i situacions diverses, en<br />
conjunt l’espai litoral d’Arc Llatí s’observa com un dels espais europeus més densament<br />
poblats, fins al punt que és el més densament poblat del sud d’Europa. D’altra<br />
banda, i amb l’excepció del sud d’Itàlia, els territoris d’Arc Llatí constitueixen l’espai<br />
europeu amb el percentatge més alt de creixement anual de la població. Aquest creixement,<br />
tal com apunta el IV Informe de la Cohesió de la Comissió Europea, es deu en<br />
molts casos a la influència directa de la immigració, que manté les taxes de creixement<br />
a un nivell acceptable o alt, mentre que el creixement natural de la població és<br />
molt baix.
Les apostes de futur des de la perspectiva d’una associació d’administracions de segon<br />
nivell de caràcter supramunicipal, i sempre en el marc del nostre pla estratègic plenament<br />
vigent, són clares:<br />
• Assegurar la cohesió social impulsant i desenvolupant models i estratègies públiques<br />
que integrin i tinguin en compte els sectors més vulnerables o en risc d’exclusió i<br />
fomentin una ciutadania activa<br />
• Assegurar la cohesió territorial i econòmica invertint en qüestions lligades a la innovació<br />
tant en sectors tradicionals de la nostra economia com en nous sectors, i tenint en<br />
compte totes les qüestions relacionades amb el medi ambient<br />
Queda un llarg camí per recórrer i estem segurs que, per fer-ho, comptarem amb la màxima<br />
col·laboració de tots els socis.<br />
Cristina Colom<br />
Gent gran activa gaudint del seu temps lliure.<br />
© Diputació de Girona<br />
Laboratori d'investigació.<br />
© Diputació de Girona<br />
7
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
8<br />
“Arc Llatí té per vocació dur<br />
endavant la seva missió tradicional<br />
de reunió dels pobles,<br />
donant valor a un llegat comú<br />
dels països riberencs de la<br />
conca del Mediterrani”<br />
Orientacions estratègiques<br />
El Pla Estratègic “Arc Llatí 2010: un territori mediterrani sostenible” fixa sis orientacions.<br />
Mitjançant grups de treball que despleguen aquestes orientacions, Arc Llatí<br />
desenvolupa aquest pla. Arc Llatí Visions presentarà els avenços, els debats i els<br />
èxits de cada una d’aquestes orientacions.<br />
La cultura: element dinamitzador de les societats mediterrànies<br />
La necessitat del diàleg intercultural es planteja com una problemàtica a la UE, no<br />
només perquè és l'instrument que concretitza un dels principis fonamentals, com seria<br />
el desenvolupament de les cultures als estats membre i al respecte de les diversitats<br />
nacionals i regionals, posant en relleu el patrimoni cultural comú, sinó també en un<br />
context de globalització que intenta donar resposta als interrogants que planteja la trobada<br />
entre ciutadans i ciutadanes de diverses cultures, llengües, ètnies i religions a<br />
Europa i mes allà.<br />
Per raons històriques, geogràfiques i culturals, la riba sud del Mediterrani vincula a les<br />
nacions que són importants fonts d'emigrants cap a la UE. Des de fa molt temps els països<br />
de l’Arc Llatí coneixen un ric gresol cultural que va fundar als seus territoris un model<br />
cultural basat en el mestissatge. Fa poc, el president de la Comissió Europea, Durao<br />
Barroso, inquiet per l'impacte dels fluxos migratoris al territori europeu, es va felicitar pel<br />
paper d'aquestes organitzacions en el procés de desenvolupament dels darrers anys.<br />
L’Arc Llatí té per vocació dur endavant la seva missió tradicional de reunió dels pobles,<br />
donant valor a un llegat comú dels països riberencs de la conca del Mediterrani.<br />
Mitjançant la posada en comú de les seves experiències, sobretot a través de l'acció temàtica<br />
del grup cultura, es contribueix a la consecució dels objectius mitjançant diferents<br />
processos, com és la creació de xarxes de centres de conservació i restauració del patrimoni<br />
comú, l'organització de seminaris o donant suport als esdeveniments culturals del<br />
Mediterrani i participant de l'inventari de totes les manifestacions culturals.<br />
Mitjançant la dinàmica creada per l’Arc Llatí, el creixement i el foment del diàleg intercultural<br />
europeu se situen avui en la lògica del desenvolupament socioeconòmic, del descobriment<br />
del patrimoni cultural comú i en la comprensió i el respecte de la seva diversitat.<br />
Societat inclusiva i ciutadania activa<br />
L’Arc Llatí ha de representar un model d'integració per al Mediterrani. Reiteradament s'ha<br />
indicat que aquest mar ocupa un lloc central des del punt de vista geogràfic i per al futur<br />
d'Europa. La durada del conflicte palestí i els fets de l’11-S han renovat les tensions entre<br />
ideologies, religions i civilitzacions diferents i han obstaculitzat moltes esperances, per la<br />
qual cosa s’ha produït un retrocés de segles. Per a la UE s'estableix l'obligació d'integrar<br />
també els països del sud del Mediterrani.<br />
La conca del Mediterrani és una realitat geogràfica on hi ha grans diferències econòmiques.<br />
D'una banda, el nord, amb una civilització rica, amb una cultura reconeguda en tecnologia<br />
i benestar, on s'està donant lloc a una situació d'envelliment amb suficiència econòmica.<br />
D’altra banda, la riba sud, on hi ha poblacions joves amb grans dèficits econòmics<br />
i socials i amb un desenvolupament demogràfic incontrolable.
La UE aposta per fomentar una societat que no exclogui i per una ciutadania que tingui<br />
una participació activa, i que ajudi, al seu torn, les persones més febles i desfavorides,<br />
per intentar garantir-los una igualtat d'oportunitats i de drets. La UE intenta ferho<br />
reduint la distància existent entre les instàncies comunitàries i la ciutadania, per a<br />
la qual cosa utilitza els poders regionals i locals.<br />
El concepte de ciutadania europea no limita les autoritats nacionals, sinó que les valoritza.<br />
Segons l’Associació, qui neixi blanc, negre, vermell, cristià, musulmà, de pares<br />
rics o pobres, europeus o immigrants ha de tenir la possibilitat que les institucions<br />
públiques creïn igualtat de condicions. Si s'aconsegueix col·locar les institucions en<br />
aquest lloc central, s'ha de reconèixer que la UE és el lloc del planeta on s'ha fomentat<br />
més el benestar per a les comunitats i individus.<br />
En conseqüència, en l’àmbit local i regional, es fomenta la lluita contra la discriminació<br />
i la marginació. Són eficaces tant les polítiques europees com les locals.<br />
S'aconsegueix establir un marc de seguretat, llibertat i justícia allà on es pugui establir<br />
una convivència pacífica i duradora.<br />
Les poblacions i administracions locals del territori de l’Arc Llatí alimenten una societat<br />
propositiva i dinàmica, des del punt de vista social, cultural i participatiu. A més a<br />
més, presenten nombrosos reptes que entren de ple al plànol europeu, tenint en compte<br />
la complexitat social i econòmica i l'afluència de fluxos migratoris.<br />
Les administracions de l’Arc Llatí participen activament per tal d’assegurar-se uns<br />
governs participatius als territoris: aplicant polítiques democràtiques i consultives,<br />
fomentant fòrums de diàleg i creant regles i preceptes amb el desig de fomentar el<br />
concepte de ciutadania euromediterrània davant les instàncies europees.<br />
Economia i innovació: la competitivitat dels territoris mediterranis<br />
Avui dia els factors més determinants per a la competitivitat de les nostres empreses<br />
en l’àmbit internacional són la innovació, la productivitat global i la qualitat. La qualitat<br />
és més un requisit que un avantatge comparatiu i diferencial. La innovació i productivitat<br />
global sí que ens poden diferenciar.<br />
Una via per fer compatibles competitivitat, benestar i ocupació, és sustentar l'avantatge<br />
competitiu de les empreses en recursos i capacitats intangibles plenament integrades<br />
dins de la cultura i l'organització i desenvolupades mitjançant la qualificació i motivació<br />
dels treballadors i directius de l'empresa.<br />
En el context europeu, les regions de la riba del Mediterrani es presenten encara entre els<br />
territoris més pobres de la UE. Amb tot, durant els dos darrers decennis, una bona part d'aquestes<br />
regions ha experimentat un dinamisme econòmic superior al de les àrees centrals<br />
més desenvolupades del continent. Això ha fet que les regions del sud recuperin posicions<br />
en els indicadors de riquesa respecte a les poblacions del nord i que creïn esperances.<br />
El desenvolupament de la societat dels serveis ha obert noves oportunitats que<br />
entronquen amb l'expansió del turisme de sol i platja, experimentada per les regions<br />
“Les poblacions i administracions<br />
locals del territori de<br />
l'Arc Llatí alimenten una<br />
societat propositiva i dinàmica,<br />
des del punt de vista social,<br />
cultural i participatiu”<br />
Indústria agroalimentària.<br />
© Diputació de Girona<br />
9
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
10<br />
Imatge del Marroc.<br />
© Marc Costa - Camaleó Estudi<br />
“La distribució de la riquesa i<br />
oportunitats generades pel<br />
desenvolupament es reparteix<br />
de forma desigual, particularment<br />
en regions determinades”<br />
Imatge del Marroc.<br />
© Marc Costa - Camaleó Estudi<br />
costaneres de la conca. Aquest turisme no ha deixat d'impulsar el conjunt de l'activitat<br />
econòmica, particularment en els cicles de creixement. El dinamisme dels serveis més<br />
relacionats amb la indústria o els centres de decisió polítics i econòmics resta per veure.<br />
No obstant això, els retards no es poden considerar superats del tot. Amb una incidència<br />
especial en regions determinades, particularment les illes i algunes àrees rurals més allunyades,<br />
continuen algunes mancances importants en infraestructures o comunicació, que<br />
constitueixen un llast per a qualsevol nova implantació empresarial i per al dinamisme econòmic<br />
i social. Les regions mediterrànies continuen arribant amb retard a la banda ampla i<br />
altres serveis especialitzats de telecomunicacions, que limiten les seves capacitats.<br />
La distribució de la riquesa i oportunitats generades pel desenvolupament es reparteix de<br />
forma desigual, particularment en regions determinades. A més a més, la formació i el<br />
nivell cultural dels habitants de les regions mediterrànies també presenten mancances<br />
notòries. Ara bé, les singularitats de l'entorn mediterrani determinen, en particular, l’encaix<br />
que aquest haurà de tenir en la redistribució de la riquesa i poder a escala. A partir<br />
d'aquí neixen múltiples reptes i oportunitats.<br />
Un d'aquests reptes podria ser el model de l'agricultura en procés constant d'adaptació<br />
estructural. La tardança en l'adaptació als canvis que es produeixen als mercats posa de<br />
manifest una aversió a la cultura del risc, la deslocalització de la indústria manufacturera,<br />
la marginació en termes de servei i benestar de les societats rurals, l'acollida de la<br />
immigració o la falta de conversió del coneixement en tecnologia. Les regions del<br />
Mediterrani s’han de fer un lloc en les relacions internacionals a mida de reforçar les<br />
seves singularitats regionals. Aquest objectiu resulta difícilment assolible sense suprimir<br />
o ometre els elements de conflicte que caracteritzen la conca mediterrània.<br />
Territori i desenvolupament sostenible: cap a un espai econòmicament i territorialment<br />
cohesionat<br />
El territori de l’Arc Llatí és fràgil i de contrastos: el mar i la muntanya, el modern i la<br />
tradició, zones densament poblades i d’altres en procés de despoblament, grans<br />
àrees urbanes i zones rurals, les illes, zones amb recursos hídrics i d’altres exposades<br />
a la sequera…<br />
S'ha de respondre als desafiaments que planteja l'espai Arc Llatí, mitjançant la promoció<br />
de xarxes urbanes policèntriques, el reequilibri entre litoral, plana i muntanya,<br />
la insularitat, la relacions camp-ciutat, garantint el desenvolupament rural de les<br />
zones periurbanes, les illes, les zones de muntanya, de muntanyes baixes, dels deltes<br />
i del litoral; donant suport l'agricultura típicament mediterrània i l'elaboració de productes<br />
de qualitat, etc.<br />
Una altra aposta de l’Arc Llatí és valoritzar els territoris, el medi ambient i els paisatges,<br />
així com les seves potencialitats per tal d’atraure activitats econòmiques de qualitat i<br />
potenciar les produccions locals.<br />
També cal parar esment al canvi climàtic, tema que, per la seva transversalitat, s’hauria<br />
d'integrar en el conjunt de les accions de l’Arc Llatí.
Finalment, és especialment important continuar treballant i aprofundir en qüestions<br />
que tenen un impacte en la configuració del nostre espai, com:<br />
• La multifuncionalitat de l’agricultura: produccions de qualitat, típiques i segures per<br />
al consumidor; feina de valorització del territori; conservació dels paisatges<br />
• El clima: al·luvions; riscos d’incendi; erosió de les costes; capacitat de control dels<br />
territoris per garantir la seguretat dels ciutadans<br />
• L’aigua: defensa dels recursos contra la contaminació; estalvi dels recursos hidràulics;<br />
servei eficaç i segur<br />
• El desenvolupament sostenible: posar al centre de la nostra tasca l’Agenda 21, per<br />
a la qual cosa s’empraran les pràctiques de governança en coherència amb el<br />
principi de desenvolupament sostenible<br />
Les dones al Mediterrani: estereotips i realitats<br />
L’Arc Llatí és conscient que duu un cert retard en matèria d'igualtat d'oportunitats. És<br />
necessari emprendre treballs que puguin integrar el tema de la igualtat d'oportunitats<br />
entre totes les seves iniciatives, documents o propostes.<br />
Cal parlar d'estereotips i realitats. Perquè és cert que hi ha retards, però també és cert<br />
que els tres països de l’Arc Llatí han produït projectes i iniciatives del tot innovadores.<br />
S'han de dur a terme diversos salts qualitatius. El primer és passar d'una igualtat de<br />
gènere a una visió força més exhaustiva del que és la igualtat d'oportunitats, sobretot<br />
tenint en consideració que el 2007 és l'any internacional de la dona, quan es consagrarà<br />
la Carta de Drets de la UE i quan hauríem de treballar sobre la doble discriminació que<br />
particularment afecta a les dones: les dones immigrants i el tema de l'orientació sexual.<br />
Un altre salt seria la constitució de xarxes temàtiques estables i la seva vinculació amb<br />
xarxes ja existents, però hauríem de passar a la presentació d'iniciatives més concretes,<br />
perquè les xarxes ja estan construïdes, amb la qual cosa ja podem fer el pas endavant<br />
d'escollir una única temàtica i dur-la a terme entre tots tres països. Tots els projectes<br />
articulats haurien de tenir un tema central.<br />
També s'hauria de reforçar els vincles per poder organitzar activitats d'intercanvi amb<br />
els països de la Riba sud. En part, és quelcom que s'està fent amb associacions de<br />
dones de la Riba est. Aquí es planteja un problema fonamental. Cal aconseguir donar<br />
al tema de la igualtat d'oportunitats una naturalesa transversal que impliqui tots els<br />
grups de treball de l’Arc Llatí, per aportar el punt de vista i perspectiva de les dones en<br />
tots els temes.<br />
Les relacions amb la Riba Sud i Est del Mediterrani<br />
El Mediterrani ha actuat moltes vegades com una autèntica conca receptora i mescladora<br />
de les aportacions dels pobles que estan situats a la seva riba. No obstant això,<br />
altres vegades ha estat una barrera que distancia i separa els qui es troben a un costat<br />
i a l'altre, i cobra un peatge elevat als qui la volen creuar. Moltes vegades, aquest<br />
desig respon a una realitat molt concreta, com és la diferència de rendes i oportunitats<br />
entre ambdues ribes del Mediterrani.<br />
Vista d'Albarracín.<br />
© Diputación de Teruel<br />
“Una de les apostes de l’Arc<br />
Llatí és valoritzar els<br />
territoris, el medi ambient i<br />
els paisatges, així com les<br />
seves potencialitats per<br />
atraure activitats econòmiques<br />
de qualitat i potenciar les<br />
produccions locals”<br />
“El primer salt qualitatiu<br />
és passar d'una igualtat de<br />
gènere a una visió força<br />
més exhaustiva del que és<br />
la igualtat d'oportunitats”<br />
11
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
12<br />
“Sens dubte, aquestes<br />
relacions de cooperació s’han<br />
d'orientar vers una aproximació<br />
cultural més gran, vers un<br />
coneixement mutu millor i una<br />
compensació progressiva en el<br />
desenvolupament socioeconòmic<br />
a l'àrea mediterrània”<br />
Afortunadament, la voluntat de les persones per relacionar-se, conèixer-se i reconèixer<br />
allò que és comú en la seva història o tradicions, s'ha imposat a les dificultats que s'han<br />
plantejat. Per tant, aquesta voluntat s’ha de considerar com el punt de partida, el motor<br />
principal en les relacions entre les riberes del Mediterrani. Els canals de diàleg i les formes<br />
d'interrelacionar-se que adopti aquesta voluntat han de facilitar i impulsar la comunicació<br />
entre les riberes.<br />
Per això, és imprescindible preguntar-se per alguna de les claus d'aquest diàleg.<br />
Actualment és indiscutible que uns dels ponts i vehicles més poderosos, amb una presència<br />
creixent a la conca mediterrània, són els fluxos migratoris. Així, molt abans de fer-se<br />
qualsevol altre plantejament i en un àmbit molt més institucional o polític, el que es pot<br />
denominar com la societat civil ha pres la iniciativa. S'ha convertit en l'escenari i el mitjà<br />
per interrelacionar-se entre els ciutadans procedents de tots els països de la conca mediterrània.<br />
Aquesta realitat de la iniciativa de la societat civil constitueix per a l’Arc Llatí un<br />
element que el legitima i obliga davant dels ciutadans a l'hora d'assumir un paper actiu<br />
en el diàleg i cooperació entre les riberes del Mediterrani.<br />
Sens dubte, aquestes relacions de cooperació s’han d'orientar vers una aproximació cultural<br />
més gran, vers un coneixement mutu millor i una compensació progressiva en el<br />
desenvolupament socioeconòmic a l'àrea mediterrània. També han de respondre a una<br />
relació de paritat, en la qual hi hagi un marc d'associació entre iguals que treballen i s'esforcen<br />
per un bé definit com a comú. No obstant això, els esforços i recursos que s’inverteixen<br />
en aquest diàleg ensopeguen sovint amb dificultats que tenen el seu origen en una<br />
definició poc adequada de les causes, forma de diàleg i relació entre ambdues riberes.<br />
És indispensable preguntar-se com es pot organitzar aquest diàleg entre les riberes del<br />
Mediterrani, qui l’ha de liderar i com s’ha de definir.<br />
Des d'aquesta perspectiva, les administracions locals s'enfronten a un escenari difícil, en<br />
el qual la necessitat d'aprofundir en el coneixement mutu de les societats d'origen i acollida,<br />
legitima i obliga a aquestes administracions a ocupar un paper actiu en les relacions<br />
a l'àrea euromediterrània. Les administracions de tota la riba mediterrània han assumit<br />
aquest repte i consoliden el seu paper com a agents actius en els processos de cooperació<br />
i partenariat entre aquestes riberes. El seu paper actiu es basa en tres pilars bàsics:<br />
solidaritat, reciprocitat i desig d'un coneixement mutu millor. A això cal sumar-hi un compromís<br />
clar de contribuir a un desenvolupament socioeconòmic més harmoniós a l'àrea<br />
euromediterrània.<br />
L’Arc Llatí constitueix un punt de trobada, una proposta de cooperació entre les administracions<br />
locals que comparteixen, a més a més, interessos i objectius. A part d'aquest<br />
enfocament mediterrani també podem trobar una capacitat per coordinar i sumar els<br />
esforços de múltiples administracions locals. Cadascuna d'aquestes amb les seves pròpies<br />
experiències i competències constitueix un actiu molt important per tal d’articular les<br />
relacions a l'àrea euromediterrània. Per tot això, l’Arc Llatí entén que s'ha de continuar<br />
treballant per la potenciació de la cooperació local pública i que s'ha de convertir en un<br />
instrument útil per poder servir de catalitzador per al que es pugui projectar des de les<br />
polítiques de veïnatge.<br />
Octavi de la Varga<br />
Secretaria Permanent d’Arc Llatí
XARXA DE CENTRES DE CONSERVACIÓ I<br />
RESTAURACIÓ AL PERÍMETRE MEDITERRANI<br />
Orientació: Cultura<br />
Aquesta acció té com a objectiu, en una primera etapa, establir una xarxa de centres<br />
de conservació i restauració a l’espai mediterrani que permeti l’intercanvi d’usos,<br />
coneixements i experiències.<br />
A llarg termini, es preveu generar un espai per intercanviar bones pràctiques en els<br />
diferents contextos territorials.<br />
JAMO, JOVENTUT EN ACCIÓ: MOBILITAT I OPORTUNITATS<br />
JAMO és un projecte finançat pel programa europeu Joventut en Acció de la Comissió<br />
Europea que té com a objectiu crear condicions favorables per a la mobilitat de joves<br />
amb risc d’exclusió social per falta d’oportunitats a causa d’obstacles geogràfics,<br />
culturals o socioeconòmics.<br />
Es busca aconseguir una millor inserció cultural i socioprofessional d’aquests joves<br />
per mitjà d’un enfocament integrat que inclou l’animació en el terreny, la informació,<br />
la formació local i transnacional, i el desenvolupament d’eines tecnològiques i pedagògiques<br />
innovadores.<br />
www.jamonet.eu<br />
ALSO: ACHIEVING LISBON STRATEGY OBJECTIVES<br />
ALSO és un projecte finançat per IINTERACT que pretén avaluar l’impacte del programa<br />
INTERREG en l’assoliment dels objectius de l’Estratègia de Lisboa i Göteborg. A<br />
partir de l’anàlisi de més de cent projectes, s’han identificat criteris i indicadors per<br />
guiar el disseny de nous projectes que responguin a les prioritats del període de programació<br />
2007-2013.<br />
En el marc d’aquest programa s’han desenvolupat eines per poder dur a terme una<br />
avaluació ex ante i ex post dels projectes per saber en quin grau responen a les prioritats<br />
de l’Estratègia de Lisboa.<br />
www.alsoproject.eu<br />
Orientació: Ciutadania<br />
Orientació: Economia i innovació<br />
Centre escolar del Marroc.<br />
© Marc Costa - Camaleó Estudi<br />
CD Interactiu del projecte<br />
Pàgina web<br />
Logotip del Projecte also<br />
13
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
14<br />
Web de l'Observatori<br />
Web de la Guia on-line<br />
Portada del Manual de Bones Pràctiques<br />
L’OBSERVATORI D’ARC L<strong>LA</strong>TÍ DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I<br />
L’AVALUACIÓ DE RISCOS NATURALS<br />
Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de considerar l’especificitat de la zona<br />
mediterrània, sobretot pel que fa als riscos naturals.<br />
En un primer moment s’ha dut a terme un intens treball d’identificació d’indicadors<br />
relatius, entre d’altres, al medi ambient, l’erosió del litoral, la contaminació de les<br />
aigües, els incendis i les inundacions.<br />
Amb aquest projecte es pretén dotar les persones que prenen decisions polítiques i<br />
els tècnics del nostre territori d’una eina que els aporti tota la informació necessària,<br />
fidedigna i de primera mà per poder desenvolupar polítiques i estratègies per<br />
prevenir riscos naturals.<br />
www.observatoire-arclatin.org<br />
GUIA EN LÍNIA ARC L<strong>LA</strong>TÍ DE BONES PRÀCTIQUES EN MATÈRIA DE GÈNERE<br />
La guia en línia Arc Llatí de bones pràctiques locals en matèria d’igualtat d’oportunitats<br />
conté més de quaranta projectes i experiències de les col·lectivitats membres d’Arc Llatí<br />
en tres camps: la conciliació de la vida privada, familiar i laboral; la participació de les<br />
dones en la vida política i la lluita contra la violència de gènere.<br />
Aquesta iniciativa pretén dotar els serveis responsables de polítiques d’igualtat dels<br />
territoris d’Arc Llatí d’un instrument per a l’aprenentatge, l’intercanvi d’experiències i<br />
projectes, i la identificació de tendències i línies d’actuació a cada territori d’una manera<br />
àgil i ràpida.<br />
www.bbppgenere.arcolatino.org<br />
Orientació: Territori i desenvolupament sostenible<br />
Orientació: Igualtat d’oportunitats<br />
Orientació: Riba sud<br />
MANUAL DE BONES PRÀCTIQUES DE COOPERACIÓ DESCENTRALITZADA PÚBLICA<br />
El manual té quatre objectius ben definits: establir una definició i un posicionament<br />
d’Arc Llatí amb relació a la cooperació descentralitzada pública; definir un<br />
quadre de criteris per detectar bones pràctiques en els processos de cooperació<br />
descentralitzada pública i analitzar-ne exemples concrets; fer una proposta<br />
metodològica específica per coordinar les actuacions de cooperació descentralitzada<br />
pública llançades des d’administracions locals situades en territoris diferents<br />
(incloent-hi diferents estats); i, finalment, articular les propostes metodològiques,<br />
des de la perspectiva de les administracions locals, en el context del<br />
nou marc de relacions exteriors de la Unió Europea, les activitats d’agències multilaterals<br />
i els instruments que hi ha per participar en aquestes dinàmiques de<br />
cooperació.
© Marc Costa - Camaleó Estudi<br />
15
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
16<br />
El punt de partida<br />
“La nostra Associació, tot i que<br />
encara és jove, ha aconseguit<br />
posicionar-se a l’escenari<br />
europeu i mediterrani”<br />
Arc Llatí Horitzons<br />
Celestino Corbacho, nascut a Valverde de Leganés (província de Badajoz, Espanya)<br />
l’any 1949, és president de la Diputació de Barcelona des del 2004 i alcalde de<br />
l’Hospitalet des del 1994. La seva trajectòria política i professional ha estat molt vinculada<br />
al món local. Des del 1983 ha estat regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet, en<br />
el qual ha ocupat els llocs de tinent d’alcalde, portaveu, ponent d’Urbanisme, responsable<br />
de Programació i Planificació, i responsable de Pressupostos Municipals,<br />
així com diputat provincial. Actualment és membre de les comissions executives de<br />
la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i de la Federació de Municipis de<br />
Catalunya.<br />
La Diputació de Barcelona va tenir l’honor de presidir l’Arc Llatí durant el primer<br />
mandat (2003-2004). Ja fa gairebé tres anys de l’assemblea general en què em<br />
vaig acomiadar com a president de l’Associació i vaig passar el relleu a André<br />
Vezinhet, president del Conseil Général de l’Hérault, sota el mandat del qual vam desenvolupar<br />
el Pla Estratègic que és la nostra base d’actuació.<br />
Ja som al tercer mandat, sota la batuta d’Antonio Saitta, president de la Província de Torí,<br />
i crec sincerament que ens podem sentir orgullosos del balanç dels últims anys. De les<br />
50 administracions que van participar en l’assemblea fundacional l’any 2002 hem passat<br />
a 69, i altres que encara no s’hi han adherit han mostrat interès a fer-ho.<br />
Considero que la xarxa és, en primer lloc, un espai polític de primer ordre en el qual els<br />
presidents de les administracions membres es poden trobar, debatre i identificar solucions<br />
i estratègies per afrontar les problemàtiques concretes dels seus territoris. En<br />
segon lloc, representa una plataforma per dur a terme projectes concrets, i l’intercanvi i<br />
l’aprenentatge que permeten operacionalitzar i obtenir un impacte.<br />
L’Arc Llatí és un instrument d’intercanvi entre les províncies, les diputacions i els consells<br />
generals. Intervé en la definició de les polítiques dels nostres territoris i cal definir i proposar<br />
estratègies d’acció als nostres territoris.<br />
L’Arc Llatí ha estat rebut diverses vegades per les màximes autoritats de les institucions<br />
comunitàries, i ha contribuït a la construcció de les polítiques europees que tenen un<br />
impacte en el món local (per exemple, la contribució a la consulta pública “Política de<br />
cohesió i ciutats: la contribució urbana al creixement i a l’ocupació a les regions”, o<br />
sobre l’aplicació de la Xarxa Natura 2000, entre d’altres). I ha desenvolupat tota una<br />
xarxa de contactes amb altres associacions territorials i temàtiques europees. La nostra<br />
Associació, tot i que encara és jove, ha aconseguit posicionar-se a l’escenari europeu<br />
i mediterrani.<br />
La nostra xarxa va sorgir per mobilitzar els governs locals del Mediterrani occidental tot<br />
defensant la cohesió dels seus territoris. Aquest repte encara és vigent, tal com mostren<br />
per exemple les dades del IV Informe de la Cohesió (publicat fa poc per la Comissió<br />
Europea), en el qual es posen de manifest les desigualtats econòmiques, socials i territorials<br />
entre els territoris d’Arc Llatí i entre aquests i altres territoris de la UE.
Per tant, crec que l’Arc Llatí té molt a dir i ha de proporcionar als seus socis i als prop de<br />
8.000 municipis que l’integren eines i models per treballar i desenvolupar polítiques públiques<br />
locals que donin resposta a qüestions com ara l’acollida i la integració de noves<br />
poblacions, el canvi climàtic i la deslocalització d’empreses, sempre des d’una perspectiva<br />
que asseguri i promogui l’equitat social.<br />
D’altra banda, l’Arc Llatí ha de continuar defensant a Brussel·les el seu model territorial<br />
i el desenvolupament econòmic en el marc de les polítiques europees i les seves apostes<br />
estratègiques, com ara les xarxes transeuropees de transport i les inversions en infraestructures,<br />
ja que tenen un impacte directe en la nostra competitivitat i en el nostre futur.<br />
Celestino Corbacho<br />
President d’Arc Llatí durant el mandat 2003-2004<br />
President de la Diputació de Barcelona<br />
“L’Arc Llatí té molt a dir i<br />
ha de proporcionar als seus<br />
socis i als seus municipis eines<br />
i models per treballar i desenvolupar<br />
polítiques públiques<br />
locals que donin resposta a<br />
les seves preocupacions”<br />
Jornada de l'Arc Llatí a Brussel·les; novembre<br />
2006. © Danielle Pierre<br />
17
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
18<br />
Reunió amb José Manuel Barroso,<br />
President de la Comissió Europea.<br />
© Danielle Pierre<br />
La construcció<br />
de la xarxa<br />
"Abans que res, l'Arc Llatí<br />
vol ser amo del seu destí i<br />
dissenyar el seu propi<br />
desenvolupament"<br />
André Vezinhet, nascut a Rodés (departament de l’Avairon, França) l’any 1939, és president<br />
del Conseil Général de l’Hérault des del 1998. També ha estat professor investigador<br />
de l’Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA), senador de la República<br />
francesa i actualment és diputat de l’Assemblea Nacional francesa. Té una llarga trajectòria<br />
a l’Administració pública territorial: ha estat conseller municipal de<br />
Montpeller (1977-1983), tinent d’alcalde de Montpeller (1977-1983), conseller regional<br />
(1983-1989) i conseller general des del 1985.<br />
El Conseil Général de l’Hérault és un dels membres fundadors d’Arc Llatí, des del<br />
primer mandat ha format part del seu Consell d’Administració i n’ha assumit la<br />
presidència durant els anys 2005 i 2006. Després de tot aquest temps, he arribat<br />
a la convicció que podem construir junts una Europa millor per al demà, una Europa<br />
millor per al futur. I que, a més, nosaltres hi podem participar directament.<br />
Quin Mediterrani per al 2010? És la pregunta que ens plantegem des de l’any 1995, des<br />
dels famosos acords de Barcelona. En aquest marc, l’Arc Llatí és l’única xarxa europea<br />
de col·lectivitats territorials exclusivament mediterrànies que va decidir ocupar-se d’aquesta<br />
reflexió. Des que es va crear, l’any 2002, l’associació Arc Llatí ha intentat donarhi<br />
respostes adaptades des de l’àmbit de les competències dels seus membres, sense<br />
oblidar que l’Arc Llatí, abans que res, vol ser amo del seu destí i dissenyar el seu propi<br />
desenvolupament.<br />
Segons el meu parer, l’Arc Llatí es planteja com un ambiciós projecte a llarg termini. Es<br />
tracta del projecte de les administracions del nivell NUTS-3 del Mediterrani occidental:<br />
diputacions provincials espanyoles, províncies italianes i departaments francesos.<br />
El període 2005-2006 va permetre l’Arc Llatí continuar el treball de construcció de la nova<br />
xarxa en el marc del Pla Estratègic “L’Arc Llatí 2010: un territori mediterrani sostenible”,<br />
que reflecteix l’ambició comuna de les col·lectivitats membres. En aquells moments es<br />
tractava de fer sentir la veu del Mediterrani en un període frontissa en el qual es va celebrar,<br />
amb motiu del desè aniversari dels acords de Barcelona, una nova cimera en un<br />
context molt tens que va requerir fer valer les nostres especificitats mediterrànies perquè<br />
s’integressin en els nous programes europeus del període 2007-2013.<br />
Els polítics d’Arc Llatí solem parlar de tres reptes:<br />
• Defensar les nostres característiques mediterrànies específiques davant les evolucions<br />
d’Europa.<br />
• Demostrar que el nivell NUTS-3 és absolutament indispensable per a la política europea.<br />
Les diputacions, els departaments i les províncies són molt complementaris.<br />
Parlem d’una funció social de proximitat que assegura la cohesió social i que serà<br />
indispensable en la nova fase de construcció europea que abordem actualment.<br />
• Establir vincles estrets amb els territoris de la conca sud del Mediterrani. Necessitem<br />
treballar sense treva per acostar totes dues ribes en el marc dels acords de Barcelona<br />
i de la política europea de veïnatge.
Per poder superar aquests reptes, l’Arc Llatí va formular propostes en el marc de la<br />
política euromediterrània a la cimera Barcelona+10, en què va col·locar amb èxit especificitats<br />
mediterrànies en l’assignació d’ajudes de la UE per al període 2007-2013 i va<br />
aconseguir el reconeixement del nivell NUTS-3 com un enllaç pertinent i inevitable de<br />
la política europea. L’Arc Llatí va signar acords de cooperació amb el Banc Mundial per<br />
intervenir, en particular, a totes dues ribes del Mediterrani per crear una xarxa d’experts<br />
susceptibles de mobilitzar-se per fer el seguiment d’operacions tècniques.<br />
També es va signar un protocol d’acord amb el Comitè de les Regions que completa<br />
l’associació iniciada amb la Conferència de les Regions Perifèriques Mediterrànies.<br />
L’Arc Llatí va continuar també la seva acció d’implicar els protagonistes del desenvolupament<br />
local associant operadors i ciutadans i ciutadanes amb les iniciatives que porta<br />
a terme l’Associació.<br />
A més, l’Arc Llatí va organitzar unes jornades de reflexió a Zarzis al juny del 2005 i a<br />
Brussel·les al novembre del 2006, arran de la trobada al maig i al juliol amb personalitats<br />
europees com ara el president de la Comissió Europea, l’aleshores president del<br />
Parlament Europeu, la comissària europea responsable de la política regional i el president<br />
del Comitè de les Regions, entre d’altres. També va influir en el reconeixement<br />
polític de l’Associació a través d’una presència contínua davant la Comissió Europea<br />
per diferents mètodes d’intervenció: participació en els diàlegs estructurats, open days<br />
i COTER (Comissió de Política de Cohesió Territorial del Comitè de les Regions), declaracions<br />
polítiques pertinents i contribucions escrites en què es valoraven les especificitats<br />
mediterrànies que, sense cap mena de dubte, han permès demostrar que<br />
actualment el Mediterrani és l’ànima d’Europa.<br />
Des d’Arc Llatí volem una Europa que doni un rostre humà a la globalització actual.<br />
Volem construir una Europa original que posi de manifest les nostres complementarietats<br />
entre el nord i el sud, i que, al seu torn, integri el Mediterrani. Parlem d’una Europa<br />
que accepti amb naturalitat la combinació i la diversitat.<br />
No obstant això, som conscients que per poder afrontar els reptes que se’ns plantegen<br />
és necessària una acció transversal que incorpori els diferents nivells de governança i<br />
altres actors del territori.<br />
L’Arc Llatí s’esforça contínuament per fer propostes, reflexions i accions com ara<br />
aquestes jornades i d’aquesta manera generar un debat perquè Europa sigui més<br />
mediterrània, amb l’objectiu de recordar que el Mediterrani necessita Europa, però<br />
Europa també necessita el Mediterrani.<br />
André Vezinhet<br />
President d’Arc Llatí durant el mandat 2005-2006<br />
President del Conseil Général de l’Hérault<br />
“El nivell NUTS-3 és<br />
absolutament indispensable<br />
per a la política europea”<br />
19
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
20<br />
Cap al 2010<br />
“Hem de treballar amb altres<br />
actors per incrementar<br />
la potencialitat de l’espai<br />
mediterrani amb l’objectiu de<br />
generar i atreure competitivitat<br />
econòmica d’alt valor; i també<br />
promoure l’accessibilitat i la<br />
connectivitat de tots els<br />
nostres territoris”<br />
Antonio Saitta, nascut a Raddusa (província de Catània, Itàlia) l’any 1950, és president<br />
de la Província de Torí des del juny del 2004. Llicenciat en ciències polítiques, té una<br />
llarga experiència en l’administració pública territorial. Ha estat conseller de la<br />
Província de Torí del 1985 al 1990, alcalde de Rivoli del 1988 al 1995, i conseller regional<br />
el 1995 i reelegit el 2000 per a un segon mandat.<br />
La Província de Torí ha estat una de les províncies italianes que ha contribuït a la construcció<br />
i el desenvolupament de la xarxa Arc Llatí des del començament. Primerament<br />
amb la presidència del Grup Temàtic d’Igualtat d’Oportunitats durant els dos primers<br />
mandats, i, posteriorment, a partir del gener del 2007, amb la presidència de l’Associació.<br />
Durant tot aquest període he pogut observar que les expectatives dels socis són molt<br />
diverses, així com les raons que els indueixen a formar part d’aquest euroterritori. Hi ha<br />
motivacions econòmiques, però també n’hi ha d’altres de molt importants.<br />
En xarxa amb altres províncies podem fer sentir la nostra veu directament (i no a través<br />
dels governs estatals o regionals), podem intervenir en primera persona en els moments<br />
més significatius de la política de la UE i podem oferir la nostra contribució, les nostres<br />
idees i experiència en les polítiques que poden semblar llunyanes i poc concretes, però<br />
que, tot i així, afecten el dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes.<br />
L’Arc Llatí és al mig d’un espai que es defineix sempre com un espai d’interès no tan sols<br />
econòmic, sinó també cultural: el Mediterrani.<br />
A més, l’Arc Llatí i els seus membres tenen un patrimoni i una capacitat de dur a terme<br />
projectes dels quals ha de prendre nota Europa, encara que moltes vegades no sigui així.<br />
Amb vista al futur tenim grans reptes, ja que les xarxes com la nostra necessiten un<br />
acompanyament continu i demanen un compromís polític i tècnic molt important dels<br />
seus membres.<br />
En aquest sentit, hem d’afrontar la cultura no únicament en el sentit més tradicional, sinó<br />
que l’hem de convertir en un factor del desenvolupament econòmic i social, sobre el valor de<br />
l’immens patrimoni mediterrani. D’altra banda, hem de continuar assegurant la participació<br />
activa de la societat civil per contribuir a la construcció d’una societat inclusiva i dinàmica.<br />
En un altre ordre de coses, hem de treballar amb altres actors per incrementar la potencialitat<br />
de l’espai mediterrani amb l’objectiu de generar i atreure competitivitat econòmica<br />
d’alt valor; i també hem de promoure l’accessibilitat i la connectivitat de tots els nostres<br />
territoris per impulsar un veritable euroterritori policèntric. A més, hem de continuar<br />
promovent la cohesió social per afavorir el diàleg entre cultures i el reconeixement de la<br />
igualtat d’oportunitats per a tots i totes. I finalment, hem de consolidar llaços de cooperació<br />
amb les administracions locals de les ribes sud i est del Mediterrani.<br />
Les problemàtiques poden semblar molt àmplies i diverses, i les respostes són a llarg<br />
termini. El nostre Pla Estratègic no és contradictori, sinó tot el contrari, pel que fa a la
política de cohesió de la UE, i té en compte la realitat del Mediterrani, amb les seves<br />
fortaleses i les seves amenaces. Per aquest motiu, per al bienni 2007-2008 hem concretat<br />
dos grans eixos que s’han de traduir en grans accions de caràcter transversal<br />
al voltant de les quals han de girar totes les accions i els projectes dels grups de treball,<br />
i que tenen com a objectiu contribuir concretament a aconseguir la cohesió<br />
territorial i econòmica.<br />
L’eix destinat a assegurar la cohesió social, aprofitant com a excusa l’Any Europeu de<br />
la Interculturalitat, identificarà un model de convivència i cohesió social per als territoris<br />
mediterranis, i crearà un observatori de la cohesió social d’Arc Llatí que, a partir<br />
de les dades recollides, permetrà definir solucions apropiades.<br />
L’altre eix contribuirà a la cohesió econòmica i territorial prenent com a punt de partida<br />
l’agenda territorial europea i l’estat i les potencialitats de les ciutats mitjanes del<br />
nostre territori.<br />
D’aquí a poc temps, aquestes dues grans accions transversals constituiran les vies per<br />
les quals discorrerà el treball dels ens locals que formen part de la xarxa en els àmbits<br />
del diàleg intercultural, la integració social, el medi ambient, la protecció dels espais<br />
naturals, i el desenvolupament de les infraestructures i de la innovació tecnològica.<br />
La nostra contribució a aquests temes no s’ha de limitar a la facilitació d’informacions<br />
i dades, sinó que s’ha d’ampliar a la proposta de polítiques i projectes concrets,<br />
esdeveniments i moments de trobada al territori amb els actors que coneixen la realitat<br />
concreta.<br />
Crec que tots aquests reptes són molt engrescadors i realitzables, i que tenim la capacitat<br />
com a xarxa per superar-los. Estic convençut que l’Arc Llatí pot oferir una estructura<br />
important per donar resposta concreta i real a la Unió i a la necessitat d’assolir<br />
l’objectiu de la cohesió, perquè les col·lectivitats territorials aprofundeixin en el treball<br />
sobre interessos comuns i perquè augmenti l’eficàcia de l’acció dels governs locals.<br />
Antonio Saitta<br />
President d’Arc Llatí<br />
President de la Província de Torí<br />
Assemblea General de Nuoro, gener de 2007.<br />
© Secretaria Permanent Arc Llatí<br />
Consell d'Administració de Torí, març 2007.<br />
© Secretaria Permanent Arc Llatí<br />
“L’Arc Llatí pot oferir una<br />
estructura important per<br />
donar resposta concreta i<br />
real a la Unió Europea i a la<br />
necessitat d’assolir l’objectiu<br />
de la cohesió”<br />
21
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
22 Un cafè amb...<br />
El diàleg per<br />
integrar la<br />
immigració<br />
“L’educació és la base d’aquesta<br />
pedagogia de la diversitat”<br />
... Assia Bensalah Alaoui és una ciutadana mediterrània que el destí va fer néixer al<br />
Marroc. Els anys l’han portat a especialitzar-se en dret i en les cultures d’aquest<br />
mar que banya les costes europees i africanes. Ara és professora de dret internacional<br />
a la Universitat Mohamed V i directora d’Investigació al Centre d’Estudis<br />
Estratègics de Rabat. És una de les màximes defensores de la cultura del diàleg<br />
entre dos mons, l’europeu i el nord-americà, per mitjà de l’educació. Està convençuda<br />
que la immigració fa que millori el coneixement entre els pobles. També ha estat<br />
membre de nombrosos comitès per la pau i el diàleg, com ara el Comitè de Savis pel<br />
Diàleg entre Cultures, promogut per la Comissió Europea, i el Grup Consultiu<br />
Internacional sobre el Pròxim Orient del Centre d’Estudis Estratègics Internacionals<br />
de Washington.<br />
Romano Prodi va crear, quan era president de la Comissió Europea, un grup consultiu<br />
d’alt nivell per analitzar el diàleg intercultural a la conca mediterrània, copresidit per<br />
Assia Bensalah Alaoui i el periodista fundador i director del setmanari Le Nouvel<br />
Observateur, Jean Daniel. Per què creu que es va formar aquest grup i per què va acceptar<br />
formar-ne part?<br />
Crec que es volia un diàleg de civilitzacions, una idea que es va imposar tenint en<br />
compte el clima després de l’11 de setembre, quan hi va haver un veritable divorci entre<br />
l’Occident i el món musulmà. El món musulmà entès com a tal només té una existència<br />
fictícia, perquè és molt divers, i el problema és traduir-lo en un món únic sense<br />
considerar-lo amb hostilitat. Aquesta identificació entre l’islam i el terrorisme no es<br />
pot acceptar tenint en compte que Europa està immersa en aquest món musulmà perquè<br />
té veïns a tota la riba sud i est que són comunitats musulmanes. S’oblida que l’islam<br />
és molt present a Europa i això planteja un problema, perquè la integració no es<br />
va fer d’una manera harmònica. La integració depèn de les polítiques nacionals i,<br />
malauradament, assistim a l’ascensió dels partits de l’extrema dreta, amb una gran<br />
dosi de xenofòbia.<br />
El grup es va crear en un moment en què s’esperava la incorporació de nous països a la<br />
Unió Europea.<br />
D’aquí venia la preocupació del president Prodi, que volia que, en el moment en què<br />
Europa s’ampliés cap a l’est, estigués en harmonia amb la seva riba sud, sobretot en<br />
aquest moment en què hi ha punts calents com ara el conflicte israelianopalestí, la problemàtica<br />
de la invasió de l’Iraq, que ha dividit Europa, i el gran conflicte ideològic existent.<br />
El president Prodi va organitzar aquest grup de savis per reflexionar en profunditat<br />
sobre aquest problema de relacions i de diàleg entre cultures i pobles. I no únicament en<br />
un marc interestatal, sinó més enllà. La preocupació del president Prodi era fer emergir<br />
al Mediterrani un espai euromediterrani dels pobles, de la societat.<br />
Com es pot canviar, doncs, aquesta percepció que Europa té d’amenaça davant aquesta<br />
amalgama que representen els països de la riba sud del Mediterrani?<br />
És fonamental la cultura, perquè el gran problema és tot el bagatge de la història, de<br />
l’herència cultural. Aquí [referint-se a l’Estat espanyol], per exemple, hi ha la imatge<br />
pejorativa del “moro”, que és una imatge que trigarà a esborrar-se, perquè és una idea<br />
que pertany a l’imaginari comú. La gran solució és que hi hagi una experiència perso
© Eva Guillamet<br />
nal de l’altre, i que ells mateixos s’adonin que l’altre no és cap amenaça, sinó un element<br />
de riquesa i de diversitat. Hem de preparar el marc i donar l’oportunitat a aquests<br />
joves perquè es coneguin. L’educació és la base d’aquesta pedagogia de la diversitat.<br />
Cal saber com són els altres, quins problemes tenen, els seus defectes, les seves qualitats,<br />
i no tancar-se amb un sentit de l’arrogància que és contraproduent, perquè d’aquesta<br />
manera s’erigeixen parets que no són visibles, però que són dins la ment, i són<br />
les més fortes, perquè és precisament des de la ment des d’on has de combatre la idea<br />
de racisme i les incomprensions.<br />
Com es pot integrar aquests immigrants si la gent d’aquí els percep com persones que<br />
volen ocupar els seus llocs de treball?<br />
És clar que els immigrants es perceben com una amenaça, però per combatre aquesta<br />
idea hi ha una sèrie de pensaments que s’haurien de saber i sobre els quals la gent hauria<br />
de pensar. En primer lloc, Europa necessita sang nova per pagar les pensions dels<br />
jubilats, i d’on vindran aquestes aportacions? Tampoc no hem d’oblidar els operadors<br />
econòmics europeus, que, per desgràcia, utilitzen mà d’obra immigrant a la qual paguen<br />
menys perquè no està declarada legalment, i això fa que millori la competitivitat d’aquestes<br />
empreses europees.<br />
Hi ha immigrants, però, que s’han adaptat perfectament a la societat que els ha acollit.<br />
De fet, no es parla de la immigració que té èxit. Hi ha immigrants que estan integrats,<br />
que tenen feina i que aporten molt de progrés a Europa. Hi ha prop de dos mil investigadors<br />
marroquins que treballen a França. Això és una llàstima per al Marroc, perquè<br />
la seva societat científica els ha perdut, però és un plus per a la societat francesa. Per<br />
això insisteixo en la necessitat de tenir un enfocament comú per poder gestionar aquest<br />
repte de la immigració. Perquè vosaltres viviu els problemes d’una integració que us<br />
aporta coses positives i nosaltres patim la fuga de cervells, perquè és una pèrdua molt<br />
important per a la nostra societat. I també hi ha problemes de gestió: el Marroc i l’Estat<br />
espanyol han signat un acord per regular el treball temporal, i l’Estat espanyol s’ha proposat<br />
facilitar els problemes administratius, de visats i d’acollida perquè es preservin<br />
els drets humans i els treballadors tinguin una situació decent. Malauradament, aquest<br />
acord no s’ha establert abans, però espero que amb el govern actual i amb les estructures<br />
que ha creat el Marroc es resolgui d’una manera positiva, i els problemes es coneguin<br />
més i s’analitzin millor.<br />
Una qüestió fonamental és que els problemes recauen en els municipis, que no tenen ni<br />
competències ni diners. Els alcaldes tenen sovint el problema d’afrontar situacions de<br />
crisi per l’arribada massiva d’immigrants.<br />
Després del que va passar a El Ejido vam pensar que la societat espanyola rebutjava<br />
els immigrants i que els polítics locals eren racistes contra l’arribada de marroquins.<br />
Però crec que no s’ha de ser categòric. Hi ha sensibilitats diferents i no es pot negar<br />
que hi ha gent racista, però em tranquil·litza veure que hi ha un veritable desig de<br />
millorar el futur dels immigrants. Crec que ara es comprèn millor i es té el desig de<br />
cooperar amb la riba sud, i els països d’acollida estan convençuts de la utilitat d’aquesta<br />
immigració amb la condició que estigui legalitzada. Perquè, si no, planteja problemes<br />
als llocs d’acollida. Crec que són molt importants les polítiques locals, perquè<br />
als municipis es creen barris d’immigrants i s’ha de buscar una arquitectura no<br />
repressiva, sinó que tingui un enfocament integrador i en la qual les comunitats immigrades<br />
siguin molt actives en el camp de l’animació cultural. I no deixar que aquests<br />
joves puguin ser “captats” per predicadors o persones radicals que tenen un projecte<br />
polític diferent del que té el país d’acollida.<br />
Què creu que cal fer amb els immigrants il·legals?<br />
Això va més enllà del marc del diàleg. Cal fer un esforç de cooperació i és clar que les<br />
polítiques respectives creen immigració il·legal. Crec que més flexibilitat evitaria la<br />
immigració clandestina i tallaria l’aixeta a les xarxes il·legals d’immigració, perquè, com<br />
que aquesta immigració surt molt cara, és molt lucrativa per a aquestes xarxes. I, per<br />
tant, seria bo que les persones poguessin venir quan necessitessin feina i que després<br />
tornessin a casa seva; s’està parlant d’aquesta possibilitat i s’anomena emigració intermitent.<br />
Quan hi ha flexibilitat, la gent vol tornar al seu país. I, després, cal una cooperació<br />
en tots els àmbits: crear desenvolupament al lloc d’origen, formes de cooperació trilaterals<br />
entre el nord, el sud i l’estat, i fixar la població al seu propi país. Eva Viñals<br />
“Cal tenir un enfocament<br />
comú per poder gestionar el<br />
repte de la immigració”<br />
Imatge del Marroc.<br />
© Marc Costa - Camaleó Estudi<br />
Aquesta entrevista va tenir lloc amb motiu<br />
d’una visita d’Assia Bensalah Alaoui a<br />
Barcelona, convidada per la Diputació de<br />
Barcelona al març del 2005. Tenint en compte<br />
que el seu contingut és d’absoluta actualitat,<br />
Arc Llatí Horitzons ha decidit publicar-la en el<br />
primer exemplar.<br />
Periodista<br />
23
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
24 Espai Euromed<br />
El Procés de<br />
Barcelona:<br />
esperances i<br />
desil·lusions al<br />
Mediterrani<br />
“Amb les flames i la pols de les<br />
Torres Bessones veiem com<br />
esclata una crisi de dimensions<br />
planetàries que agreuja les<br />
relacions entre l’Occident i el<br />
món àrab i musulmà“<br />
Predrag Matvejevic (1932, Mostar, ex-Iugoslàvia), de pare rus i mare croata, romanista a<br />
la Universitat de Zagreb, professor de la Sorbona, assagista i narrador, és conegut per<br />
les seves reflexions sobre estètica, història de l’art i literatura. Entre els seus treballs<br />
més coneguts hi ha Para una poética del acontecimiento (1979), Breviario mediterráneo<br />
(1989), Epistolaire de l’autre Europe (1993) i Le Monde “ex”, Confessions (1996). “El mar<br />
és una llengua antiquíssima que no arribo a desxifrar. El mar és absolut, les seves denominacions<br />
relatives. Com més coses puguem conèixer d’aquest mar, menys el veurem<br />
per a nosaltres sols: el Mediterrani no és un mar de solituds.”<br />
Vet aquí noves ferides, que se sumen a altres d’anteriors: la guerra al Líban, Hezbol·là<br />
amb la seva intransigència, l’Iran que prepara les seves armes fatals i que anuncia<br />
obertament la seva voluntat de destruir Israel, i la invasió militar israeliana en territori<br />
libanès amb uns tràgics “efectes col·laterals”. Damunt un panorama ja solcat per<br />
moviments contradictoris i alarmants, ens hem d’enfrontar a aquestes noves dades.<br />
En els debats actuals sobre el Mediterrani, mai no falla tornar una altra vegada a la qüestió<br />
de la conferència que va tenir lloc a Barcelona fa més de deu anys, el 1995, amb les<br />
esperances que va suscitar i les desil·lusions causades pel Procés que va engegar. D’una<br />
banda, sobretot a l’Estat espanyol, s’intenta minimitzar el fracàs que va significar. De l’altra,<br />
en particular a diversos països europeus, es tendeix més aviat a exagerar-lo. I no ens<br />
ha de sorprendre si els presidents dels estats de la riba meridional del Mediterrani van<br />
manifestar el seu descontentament negant-se a participar en les celebracions organitzades<br />
amb motiu dels deu anys del Procés de Barcelona.<br />
Quines esperances va generar aquesta conferència? I per què en van decebre els resultats?<br />
L’any 1995, la situació del Mediterrani era una mica diferent de la d’avui. Després<br />
dels acords d’Oslo (1992), el context del conflicte a l’Orient Mitjà semblava més favorable<br />
a una solució positiva i duradora, en particular pel que fa a les relacions entre Israel i<br />
Palestina, que s’han convertit en la ferida més dolorosa del Mediterrani, sense que s’entrevegin<br />
possibilitats de solució. Vam ser –i som més que mai– testimonis de confrontacions<br />
militars, polítiques i religioses, formes de terrorisme antigues i noves, racisme i<br />
antisemitisme, mentre es nega a Israel el dret d’existir i als palestins el de reprendre la<br />
possessió dels territoris ocupats. Veiem que s’aixeca un nou mur entre els pobles.<br />
Mentrestant, Europa s’enfrontava al problema de la seva pròpia integració. Una Unió<br />
Europea poc homogènia i que possiblement no estava preparada per a una veritable<br />
ampliació va haver d’acollir diversos països de l’altra Europa i consagrar-los tota la seva<br />
atenció i tot el seu potencial polític, econòmic i d’una altra naturalesa. L’Europa continental,<br />
on hi ha les institucions comunitàries més importants, finalment no va prestar tota l’atenció<br />
necessària al seu propi Mezzogiorno, alhora que es tornava insignificant la possibilitat<br />
–o la voluntat– de construir projectes a favor de les ribes meridionals i orientals del<br />
mateix Mediterrani.<br />
Després va tenir lloc l’11 de setembre, amb les flames i la pols de les Torres Bessones,<br />
que va fer esclatar una crisi de dimensions planetàries que va agreujar les relacions entre<br />
l’Occident i el món àrab i musulmà. Amb els atemptats sagnants de Londres i Madrid es
va tocar fons. Els esdeveniments posteriors van entorpir el clima a la conca mediterrània<br />
i van afeblir els vincles ja fràgils entre els estats i les institucions, entre les cultures i les<br />
manifestacions culturals, i els van reduir generalment a acords episòdics i formals cada<br />
vegada menys acceptables. Els problemes de la immigració, acompanyats de la por de<br />
noves onades d’emigrants identificats com a terroristes, s’han convertit en una obsessió<br />
diària, cosa que representa un llast per als projectes i les exigències que van néixer l’any<br />
1995. En conseqüència, veiem com sorgeix la desil·lusió i s’enfosqueix l’esperança.<br />
A la riba meridional del Mediterrani –on, d’altra banda, la desil·lusió havia ocupat el lloc de<br />
l’esperança des del començament–, la situació es torna cada vegada més negativa: la<br />
memòria del colonialisme i la dificultat de superar les seves conseqüències, la tensió de<br />
les relacions entre Algèria i el Marroc, el conflicte amb el fonamentalisme islàmic a la<br />
mateixa Algèria, el retard i la pobresa de diferents regions del Magrib i Maixriq, l’incompliment<br />
dels drets humans i dels principis democràtics, etc. Els intercanvis entre pobles propers,<br />
sobre l’eix Sud-Sud, tenen resultats molt inferiors als que s’esperaven. Els programes<br />
MEDA, a través dels quals es volia reforçar el potencial econòmic dels països nordafricans,<br />
es van mostrar, sovint, insuficients o inadequats, amb objectius inadequats i mitjans<br />
que no van arribar als seus destinataris. La creació de la “zona de lliure comerç” que<br />
s’havia de fer d’aquí al 2010, elaborada i proposada a Barcelona, es va revelar una utopia.<br />
La idea central que va sorgir dels documents de la conferència va ser la d’“associació”.<br />
Potser des del començament va tenir un significat massa retòric o, fins i tot, abstracte.<br />
D’altra banda, no tots els socis tenen les mateixes problemàtiques, ni les mateixes possibilitats,<br />
ni les mateixes perspectives. Agafem l’exemple de dos països que no pertanyen<br />
al Mediterrani, per no qüestionar la realitat de la nostra regió: Suïssa i Bòsnia no són<br />
socis del mateix tipus, ni estan en condicions d’afrontar de la mateixa manera els seus<br />
compromisos, els acords assumits, els terminis previstos. Així doncs, cal reflexionar bé<br />
abans de decidir quina associació és la més convenient, més realista i més realitzable per<br />
als països del Mediterrani, tenint en compte la coresponsabilitat més gran que es pugui<br />
buscar i el millor resultat a què es pugui arribar. Si es confonen els desitjos amb les realitats,<br />
no s’ajuda els qui tenen necessitat, sinó que es destrueixen les esperances i prosperen<br />
les desil·lusions.<br />
Últimament, amb la idea de reduir el sentiment de fracàs, o pitjor, de fracàs de la conferència<br />
de Barcelona, s’ha posat en relleu un nou concepte, el de veïnatge. Es declara<br />
l’“aliança de les civilitzacions” i s’oposa al concepte de “conflicte de les civilitzacions” que<br />
circula ja des de fa temps als Estats Units. Teòricament, algunes formulacions proposades<br />
per la conferència de Barcelona no sembla que tinguin unes alternatives millors, però<br />
la seva realització pot seguir, i ha de seguir, un camí diferent. Les experiències concretes<br />
i els resultats insuficients imposen eliminar no únicament de cada projecte en particular,<br />
sinó també de les reflexions que els van acompanyar, tot allò que es va mostrar ineficaç,<br />
retòric i, finalment, il·lusori. Amb l’esperança només, no n’hi ha prou; les desil·lusions no<br />
són –i no haurien de ser– ineludibles.<br />
Els impulsos i els estímuls als quals s’han exposat les ribes del Mediterrani han estat<br />
sovint nocius i perillosos, i les reaccions que han suscitat rarament han estat adequades<br />
o adaptades. Augmentar la seguretat i reduir la tensió, reduir les crisis existents, controlar<br />
els processos d’immigració i emigració, proporcionar ajudes més importants a les<br />
persones pobres, indigents i malaltes, són exigències evidents i ineludibles, però els enfocaments<br />
per respondre-hi i les reaccions que susciten s’exhibeixen i es fan d’una manera<br />
massa genèrica o voluntarista.<br />
Què es pot fer llavors per canalitzar les aigües en altres direccions, perquè els resultats<br />
siguin diferents? No hi ha respostes prefabricades per a aquestes qüestions. Cal buscarles<br />
i trobar-les a poc a poc en situacions concretes, en circumstàncies reals i en conjuntures<br />
realistes.<br />
A l’origen de tot hi ha l’exigència de no abandonar el Mediterrani a ell mateix i als seus<br />
dimonis. Aquest mar –gairebé és banal repetir-ho– continua sent en qualsevol cas l’antic<br />
bressol d’Europa, l’espai on van créixer civilitzacions properes, particularment la<br />
civilització islàmica.<br />
“Aliança de civilitzacions”? Sí, però a condició de donar a aquest lema un significat autèntic<br />
perquè no es converteixi en esperances irrealitzables i desil·lusions insuportables.<br />
“El Mediterrani continua sent<br />
l’antic bressol d’Europa, l’espai<br />
on han crescut civilitzacions<br />
properes, particularment la<br />
civilització islàmica”<br />
Carrer de Rabat.<br />
© Marc Costa - Camaleó Estudi<br />
Predrag Matvejevic<br />
Pensador, filósofo y escritor<br />
25
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
26 I<br />
Mallorca,<br />
un país<br />
enmig del mar<br />
Presidenta Francina Armengol<br />
Lletres capitals<br />
Consell Insular de Mallorca en lletres capitals<br />
Tenim la voluntat de donar un impuls a la presència del Consell Insular de Mallorca en aquesta<br />
associació [en referència a Arc Llatí], de la qual formen part setanta territoris del Mediterrani<br />
occidental, i voldríem crear a la pròxima reunió de l’Assemblea d’Arc Llatí un grup de treball format<br />
pels territoris insulars que formen part de l’associació.<br />
Presidenta Francina Armengol.<br />
Dades institucionals<br />
Adhesió a l’Arc Llatí: 3 de juny de 2002<br />
El Consell Insular de Mallorca pertany també a:<br />
- Associació Mallorca Rural<br />
- Associació de Ciutats pel Reciclatge<br />
- Associació Europea de la Casa Tradicional<br />
- Europarc Espanya<br />
- Europarc Europa<br />
Pàgina web: http://www.conselldemallorca.net/<br />
Indicadors socioeconòmics<br />
Capital: Palma de Mallorca<br />
Població: 790.763 (gener del 2006)<br />
Població estrangera resident a Mallorca: 120.522 (gener del 2005)<br />
Dades de contacte: SAT@conselldemallorca.net<br />
Extensió: superfície de 360.371,55 ha (sense illots), 362.042,49 ha (total, Mallorca i els seus illots)<br />
Taxa d’ocupació/atur:<br />
- Taxa ocupació balear (inclou Menorca, Eivissa i Formentera): 63,8% (2006)<br />
- Taxa atur balear (inclou Menorca, Eivissa i Formentera): 4,8% (2006)<br />
Taxa d’ocupació/atur femenina:<br />
- Taxa ocupació balear (inclou Menorca, Eivissa i Formentera): 54,1% (2006)<br />
- Taxa atur balear (inclou Menorca, Eivissa i Formentera): 5,9% (2006)<br />
Taxa d’inflació: 2,5% de variació entre setembre del 2006 i setembre del 2007 a les Balears<br />
Aportació al PIB o PIB per capita regional: 102,9 al setembre del 2007 (variació anual del 2,5%) a les Balears<br />
Activitats econòmiques principals:<br />
Turisme<br />
- Nombre d’establiments turístics a Mallorca: 1.604 (2006)<br />
- Nombre de places turístiques a Mallorca: 286.231 (2006)<br />
- Nombre de pernoctacions hoteleres a les illes Balears: 51.972.693 (2006), que equival al 19,50% de<br />
l’Estat espanyol<br />
Construcció<br />
- Projectes visats a Mallorca: 9.023 (2006)<br />
- Construcció d’habitatges a les illes Balears: habitatges iniciats: 10.954 (2005)
Indicadors ambientals<br />
Indicadors de medi ambiet<br />
1. Clima *<br />
2006 2005 2004<br />
Precipitacions mitjanes anuals (mm) 499,8 298,2 406,9<br />
Temperatura mitjana (ºC)<br />
2. Territori i biodiversitat<br />
17,6 16,3 16,8<br />
Àrees protegides (% territori) 1,98 1,62 1,76<br />
Superfície cremada en incendis (% territori)<br />
3. Aigua<br />
0,06 0,08 0,03<br />
Cabal tractat per depuradores (m3 /hab) 81,9 80,5<br />
% tractament terciari 32,4 58,7<br />
Aigua dessalada (m3 /hab)<br />
4. Residus<br />
29,7 24,8<br />
Recollida selectiva (kg/hab)<br />
Recogida selectiva (kg/hab)<br />
644,6 626,6 629,4<br />
Paper i cartró 86,9 80,5 72,1<br />
Vidre 21,1 19,8 19,5<br />
Envasos lleugers 7,5 5,4 4,4<br />
Matèria orgànica<br />
5. Energia<br />
4,5 Sense dades Sense dades<br />
Consum energètic final (MWh) 4199149 4060807 3878913<br />
Producció d’electricitat en règim especial (MWh) 140028 127778 151209<br />
Els índexs per habitant s’han calculat sobre la base de les dades de població de l’IBAE.<br />
(*) Les dades es refereixen a la mitjana de les estacions.<br />
Font: Informe econòmic i social de les Illes Balears<br />
http://www.cre.uib.es<br />
Curiositats<br />
Personatges populars: els tennistes Rafel Nadal i Carles Moyà<br />
Una recepta gastronòmica: Sopes mallorquines (per a 4 persones)<br />
Ingredients: oli d’oliva, 4 alls, 1 ceba, 1 tomàquet triturat, un manat de bledes, 1 col<br />
petita, 2 carxofes, 1 coliflor petita, aigua i 250 g de sopes mallorquines (pa moreno<br />
mallorquí tallat en llesques molt primes, de 2 mm de gruix)<br />
Preparación:<br />
•Es renta i es talla tota la verdura.<br />
•En una cassola de fang es posen 3 cullerades soperes d’oli d’oliva i se sofregeix<br />
la ceba; a continuació s’hi afegeix el tomàquet, els alls pelats i tallats, les carxofes<br />
i la sal. Es treballa a foc lent.<br />
•S’hi afegeix la col i es remou fins que s’estova.<br />
•Es cobreix amb una mica d’aigua i quan comença a bullir s’hi incorporen les<br />
bledes i, finalment, la coliflor.<br />
•Es rectifica de sal.<br />
•Es cou fins que les verdures estiguin al punt, màxim 20 minuts.<br />
•Es retira amb compte la verdura i en el poc brou que queda a la cassola es fan<br />
bullir les sopes.<br />
•S’hi posa la verdura al damunt i es deixa reposar uns minuts, i ja es pot menjar.<br />
Vista de la costa mallorquina.<br />
© Davide Strangis<br />
27
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
28 I<br />
El Conseil<br />
Général des<br />
Alpes-Maritimes:<br />
una acció propera i<br />
voluntarista<br />
President Christian Estrosi<br />
Lletres capitals<br />
Conseil General des Alpes-Maritimes en letras capitales<br />
“Cal considerar Arc Llatí com la punta de llança d’una estratègia guanyador-guanyador (win to<br />
win) de la cooperació local euromediterrània”.<br />
Presidente Christian Estrosi, president del Conseil Général des Alpes-Maritimes.<br />
Dades institucionals<br />
Adhesió a Arc Llatí: membre fundador 2001<br />
Adhesió a d’altres associacions:<br />
Dades de contacte: dri@cg06.fr<br />
- Conferència dels Alps Francoitalians (CAFI)<br />
- Acord de cooperació denominat “Conferència de les tres províncies” (Departament dels Alps Marítims i les<br />
dues províncies d’Imperia i Cuneo); març del 1997<br />
- Conferència dels Alps Francoitalians: Va començar com a associació el 1998, agrupa deu departaments i<br />
províncies del massís i el litoral alpí<br />
Participació: l’Observatori del Mediterrani<br />
Pàgina web: www.cg06.fr<br />
Indicadors socioeconòmics<br />
Capital: Niça<br />
Població: 1.069.200<br />
Nombre de municipis: 163<br />
Superfície: 4.294km 2<br />
Taxa d’atur: 8,3% (8,1% tasa de desempleo estatal)<br />
Taxa d’inflació: 1,24% (igual que a nivel estatal)<br />
Aportació al PIB o PIB per capita regional: 22.057¤ (al voltant del 96% de la mitjana estatal)<br />
Nivell del PIB per capita regional amb relació a la UE-27: 98%<br />
Activitats econòmiques principals:<br />
Turisme<br />
- 10 milions de visitants l’any<br />
- 59% de pernoctacions són de clients estrangers<br />
- 500.000 visitants a l’interior<br />
- 400.000 congressistes anuals<br />
- 70 milions de pernoctacions anuals<br />
Tecnologies capdavanteres<br />
Construcció<br />
Comerç<br />
Nombre d’empreses estrangeres: 1.500<br />
Nivell d’ús TIC – usuaris/empreses: classificat en 8è lloc entre 95 departaments francesos en l’ús de les TIC (pal-<br />
marès 2007 del setmanari L’Express)<br />
Nombre d’empreses que treballen al sector de les TIC: 1.145 empreses (19.675 llocs de treball, C.A.: 4.200 M ¤)
Indicadors ambientals<br />
Emissions de carboni: 208 tones/any<br />
Consum d’aigua: 150m 3 per habitant<br />
Nombre de dies en alerta per ozó el 2006: 9<br />
Curiositats<br />
Personatge famós/popular: Giuseppe Garibaldi (1807-1882) va néixer a Niça<br />
Recepta gastronòmica: Petits farcis niçois / Per a 6 persones / Temps de cocció:<br />
1 h 30 min<br />
Ingredients: carbassons rodons (6), mini albergínies (6), mini pebrot vermell (6),<br />
mini pebrot verd (6), pernil (175 g), carn de vedella picada (175 g), parmesà ratllat<br />
(120 g), all (6 grans), alfàbrega, oli d’oliva, sal i pebre<br />
Preparació:<br />
•preescalfeu el forn a 210 ºC; renteu les hortalisses; talleu-les a ? de la seva<br />
alçada; buideu els carbassons i guardeu-ne la polpa; traieu els filaments i les<br />
llavors dels pebrots; guardeu-ne la part superior; aboqueu en una batedora la<br />
polpa dels carbassons, el pernil, la vedella i trinxeu-ho tot; peleu i talleu a trossos<br />
els grans d’all; renteu, assequeu, desfulleu i talleu a trossos l’alfàbrega;<br />
barregeu-ho tot; farciu les hortalisses; poseu-les en un plat que es pugui<br />
enfornar; afegiu-hi un rajolí d’oli i fiqueu-ho al forn; feu-les coure durant 1 h<br />
30 min; afegiu-hi les parts superiors a mitja cocció; serviu-les amb arròs blanc<br />
com a acompanyament.<br />
Vista d'Antibes.<br />
© CG des Alpes-Maritimes<br />
29
setembre<br />
nº1 desembre 07<br />
I<br />
30 Lletres capitals<br />
Salerno, el món en<br />
una província<br />
Provincia de Salerno en lletres capitals<br />
La cultura i el coneixement recíprocs, el diàleg entre les institucions i els pobles poden contribuir<br />
de manera real a fer superar els conflictes. El sol fet de trobar-se i parlar pot ser<br />
determinant.<br />
President Angelo Villani.<br />
Dades institucionals<br />
Adhesió a l’Arc Llatí: membre fundador des del 2001<br />
Capital: Salerno, 150.000 habitants; territori: 300.000 habitants<br />
Població: 1.100.000 habitants<br />
Dades de contacte: urp@provincia.salerno.it<br />
Adhesió a altres associacions: UPI, AICCRE i TEC<strong>LA</strong><br />
Participació als programes: S’han dut a terme i estan en fase de preparació diversos programes de desenvolupament<br />
de l’economia local, de sensibilització a les polítiques de desenvolupament sostenible i promoció de les fonts energètiques<br />
renovables (també en l’àmbit de l’Agenda 21), de protecció d’àrees ambientals marines i terrestres, de col·laboració<br />
amb empreses locals tunisianes en el sector agroalimentari, d’obertura de canals d’intercanvi entre empreses<br />
de Salerno i Jordània, i de cooperació en la governança local amb la comunitat de Fes (Marroc).<br />
Pàgina web: www.provincia.salerno.it<br />
Indicadors socioeconòmics<br />
Nombre de municipis: 180<br />
Superfície: 4.917 km2 , dels quals 200 km són de costa, planes, boscos i muntanya, la província de Salerno ocupa el<br />
primer lloc d’Itàlia pel que fa a extensió territorial<br />
Taxa d’atur: 11,6%<br />
Taxa d’atur femení: 15,8%<br />
Taxa d’inflació: 1,9% (nacional, des. 2007, ISTAT)<br />
Contribució al PIB o al PIB per capita regional: 1,33% del PIB nacional<br />
Nivell del PIB per capita regional amb relació a la UE-27: 68,4<br />
Activitats econòmiques principals:<br />
TURISME (Costa Amalfitana, Paestum, Cilento di Palinuro, Marina di Camerota)<br />
Agricultura (producció, transformació, conservació i distribució de tomàquet pelat de San Marzano i del<br />
sector hortofrutícola)<br />
Indústria (mecànica de precisió emprada en empreses de conserves)<br />
Ramaderia (mozzarella de búfala)<br />
Pesca (tonyina de la varietat pinne gialle)<br />
Nueves Tecnologies (empreses de programari, activitats de recerca informàtica de les universitats)<br />
Comerç
Indicadors ambientals<br />
Indicadors ambientals: 42,7% de la superfície forestal està protegida (2005). Gran part del territori de la província<br />
de Salerno té el privilegi d’haver estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; així, destaquen<br />
dos llocs pel seu encant excepcional, el Parc Nacional del Cilento i del Vallo di Diano, amb Paestum, Velia i<br />
Padula (és el parc natural més gran d’Europa i inclou 88 municipis) i la Costa Amalfitana (que inclou 14 municipis),<br />
van rebre aquest reconeixement tan prestigiós pel fet de ser un paratge cultural únic al món.<br />
Curiositats<br />
Notes d’història: En el territori de la província de Salerno s’han alternat al llarg<br />
dels segles totes les grans civilitzacions del passat; grecs, etruscs, romans,<br />
lucans, moros, llombards, normands hi han deixat monuments d’una bellesa particular,<br />
mostra de la seva relació amb un lloc agradable, amè, fèrtil i hospitalari.<br />
Els monuments de la Magna Grècia, l’arqueologia romana en una àmplia xarxa<br />
repartida per tot el territori, l’Escola de Medicina medieval més antiga d’Europa,<br />
però també castells llombards, torres normandes, vil·les moresques, esglésies<br />
romàniques bizantines i l’obra de grans personatges històrics que visqueren en<br />
aquestes zones en èpoques diverses, converteixen la regió de Salerno en una àrea<br />
que té un interès cultural remarcable.<br />
Gastronomia: La província de Salerno és la pàtria de l’anomenada dieta mediterrània,<br />
teoria alimentària desenvolupada en un estudi americà dut a terme pel<br />
destacat fisiòleg Ancel Keys, basada en el mode de vida d’una comunitat d’un<br />
poble a la vora de Cilento especialment longeva. Com indica l’etimologia, aquesta<br />
dieta, entesa com un “mode de vida”, es basa en una alimentació quotidiana a<br />
base de midons (pa i pasta), vegetals (llegums i verdures), a més de l’ús de l’oli d’oliva,<br />
algunes varietats de peix i carn, fruita i vi.<br />
President Angelo Villani<br />
Vista de la Costa Amalfitana.<br />
© Francesco Liberti<br />
31
6<br />
13<br />
10<br />
5<br />
8<br />
1<br />
16<br />
15<br />
17<br />
7<br />
9<br />
14<br />
2<br />
11<br />
12<br />
4<br />
41<br />
27<br />
20<br />
25<br />
26<br />
24<br />
19<br />
23<br />
21<br />
28<br />
18<br />
36<br />
68 31<br />
66<br />
30<br />
53<br />
43<br />
57<br />
39<br />
64<br />
48<br />
49<br />
47<br />
45<br />
58<br />
22<br />
65<br />
56<br />
54<br />
34<br />
51<br />
55<br />
37<br />
60<br />
32<br />
40<br />
42<br />
62<br />
38<br />
35<br />
52<br />
33<br />
63<br />
50<br />
46<br />
61<br />
67<br />
29<br />
44<br />
69
3<br />
Asamblea general / Assemblea General<br />
Consejo de Administración / Consell d'Administració<br />
Presidencia / Presidència Provincia di Torino<br />
46 Provincia di Messina<br />
47 Provincia di Mantova<br />
Vicepresidencia / Vicepresidència Diputació de Barcelona<br />
48 Provincia di Modena<br />
49 Provincia di Massa Carrara<br />
23 Conseil Général de la Drôme<br />
24 Conseil Général du Gard<br />
25 Conseil Général de l’Hérault<br />
26 Conseil Général de la Lozère<br />
27 Conseil Général des Pyrénées Orientales<br />
28 Conseil Général du Var<br />
Vicepresidencia y Secretario del Consejo de Administración Conseil Général Var<br />
Vicepresidència i Secretari del Consell d'Administració<br />
Vicepresidencia / Vicepresidència Conseil Général Hérault<br />
Vicepresidencia / Vicepresidència Provincia di Nuoro<br />
Vicepresidencia / Vicepresidència Provincia di Arezzo<br />
Vicepresidencia / Vicepresidència Diputación de Sevilla<br />
Vicepresidencia / Vicepresidència Provincia di Caserta<br />
Vicepresidencia / Vicepresidència Conseil Général Haute Corse<br />
50 Provincia di Matera<br />
51 Provincia di MedioCampidano<br />
52 Provincia di Napoli<br />
53 Provincia di Novara<br />
ITALIA/ITÀLIA<br />
29 Provincia di Agrigento<br />
54 Provincia di Nuoro<br />
55 Provincia di Ogliastra<br />
30 Provincia di Alessandria<br />
31 Provincia di Asti<br />
56 Provincia di Oristano<br />
57 Provincia di Piacenza<br />
32 Provincia di Arezzo<br />
33 Provincia di Avellino<br />
Vicepresidencia y Tesorería / Vicepresidència i Tresoreria Diputación de Zaragoza<br />
Grupos Temáticos / Grups Temàtics<br />
Ciudadanía / Ciutadania Provincia di Mantova<br />
58 Provincia di Pisa<br />
59 Provincia di Potenza<br />
34 Provincia di Cagliari<br />
35 Provincia di Caserta<br />
Socios/Socis<br />
ESPAÑA/ESPANYA<br />
1 Diputación de Albacete<br />
2 Diputació de Barcelona<br />
3 Diputación de Cádiz<br />
4 Diputació de Girona<br />
5 Diputación de Granada<br />
6 Diputación de Huelva<br />
7 Diputación de Huesca<br />
8 Diputación de Jaén<br />
9 Diputació de Lleida<br />
10 Diputación de Málaga<br />
11 Consell Insular de Mallorca<br />
12 Consell de Menorca<br />
13 Diputación de Sevilla<br />
14 Diputació de Tarragona<br />
60 Provincia di Prato<br />
61 Provincia di Ragusa<br />
36 Provincia di Cuneo<br />
37 Provincia di Firenze<br />
Economía e Innovación / Economia i Innovacíó Diputació de Lleida<br />
Territorio y desarrollo sostenible Provincia di Viterbo<br />
15 Diputación de Teruel<br />
16 Diputación de Valencia<br />
62 Provincia di Roma<br />
63 Provincia di Salerno<br />
38 Provincia di Frosinone<br />
39 Provincia di Genova<br />
Territori i desenvolupament sostenible<br />
Cultura / Cultura Conseil Général des Pyrénnées-Orientales<br />
64 Provincia di La Spezia<br />
65 Provincia di Sassari<br />
40 Provincia di Grosseto<br />
41 Provincia d'Imperia<br />
17 Diputación de Zaragoza<br />
FRANCIA/FRANÇA<br />
18 Conseil Général des Alpes-Maritimes<br />
Igualdad de Oportunidades/ Conseil Général Gard<br />
Igualtat d'Oportunitats<br />
Ribera Sur / Ribera Sud Diputación de Cádiz<br />
66 Provincia di Savona<br />
67 Provincia di Siracusa<br />
42 Provincia di Livorno<br />
43 Provincia di Lodi<br />
Ribera Este / Ribera Est Provincia di Napoli<br />
Secretaria Permanente / Secretaria Permanent Diputació de Barcelona<br />
68 Provincia di Torino<br />
69 Provincia di Viterbo<br />
44 Provincia di Latina<br />
45 Provincia di Lucca<br />
19 Conseil Général de l’Ardèche<br />
20 Conseil Général de l’Aude<br />
21 Conseil Général des Bouches du Rhône<br />
22 Conseil Général de la Haute Corse