Descargar - Els arbres de Fahrenheit

manifestos, formar part de comissions de treball, oferir suport institucional,
ajudar a cercar finançament, assistir a manifestacions, etc.
En aquesta relació de caràcter militant “En Buey”, el catedràtic Francisco
Fernández-Buey, sempre tancava els correus electrònics amb les paraules:
“Un fuerte abrazo. Paco.” Uns mots afectuosos que no eren protocol·laris, en ell
res era protocol·lari, i que traspuaven la sòlida fraternitat, la profunda
humanitat, que va guiar la seva forma de viure, de practicar l’acció política
(l’ètico-política) i d’encarar el treball intel·lectual.
Paral·lelament a la descoberta del militant, vaig tenir la fortuna de conèixer el
professor. Puc afirmar amb una certesa diàfana, que Paco Fernández-Buey és
el millor professor universitari que he conegut. I, en el seu honor, val a dir que a
la Facultat d’Humanitats i en d’altres on he cursat estudis he tingut molt bons
professors.
Francisco Fernàndez-Buey exercia la docència amb una vocació que es
plasmava en els detalls del dia a dia: la preparació de les classes, la passió
serena en l’expressió oral, la claredat expositiva, la cura en la revisió dels
treballs ―que sempre retornava amb comentaris enriquidors―, etc.
El seu magisteri no era un acte d’exhibició intel·lectual ni el seu discurs s’erigia
damunt de cap tribuna. Per contra, la seva veu greu i pausada davallava en un
constant gest fàtic que buscava esdevenir rigorosament comprensible o
entenedorament rigorós: dilucidava conceptes, marcava distincions, establia
relacions, senyalava matisos, oferia referències, filava ironies,
desemmascarava fal·làcies, descobria fissures... La d’en Paco era, en
definitiva, una didàctica de principis: exercitar els fonaments del pensament per
aprendre a pensar. I una última cosa sobre el professor Buey, un xic inefable:
en la seva forma d’entendre, transmetre i treballar el coneixement, el cor i el
cervell s’agermanaven.
Això últim em retorna a la idea que la humanitat o l’humanisme va ser l’horitzó
regulador o el principi vital de la conducta i l’activitat intel·lectual d’en Paco.
Aquest no és l’espai per a desenvolupar una interpretació consistent de l’obra
de Fernández-Buey, però evocant les seves classes i fragments de lectures,
40