Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Albert
Albert Aulines
Els cingles de Sant Roc al paleolític
Aportacions d’ordre científic i social al
patrimoni arqueològic de Catalunya
TESI DE LLICENCIATURA
Universitat de Tarragona, 8 de febrer de 2005
Tarragona, 30 de setembre de 2004

Albert Aulines
Els cingles de Sant Roc al paleolític
Aportacions d’ordre científic i social al patrimoni
arqueològic de Catalunya
Tesi de llicenciatura dirigida pel Dr.
3
Eudald Carbonell i Roura,
el Dr. Robert Sala i Ramos i
el Dr. Xosé Pedro Rodríguez Álvarez
Dr. Eudald Carbonell Dr. Robert Sala Dr. Xosé Pedro Rodríguez
Universitat de Tarragona, 8 de febrer de 2005

SUMARI
Síntesi 7
Agraïments 9
Introducció. Naturalesa del treball que es presenta 17
Primera part. Documentació prèvia 33
Segona part. Evidències d’ocupacions humanes als cingles de Sant Roc al paleolític 53
Tercera part. Implicació social en el projecte arqueològic 123
Quarta part. Arqueologia i societat als cingles de Sant Roc 157
Resum final 209
Anex: Dietari de camp 211
Referències bibliogràfiques 231
Índex de figures 241
Índex de quadres 243
Índex de taules 244
Índex 245
5

SÍNTESI
El treball que es presenta a continuació ha estat redactat amb la finalitat d’obtenir un
mèrit acadèmic: una tesi de llicenciatrua. Darrera aquesta objectiu principal, però, hi ha
d’altres motivacions complementàries: intel·lectual, científiques, socials i patrimonials.
Tal com indica el seu títol, el tema objecte d’estudi són els cingles de Sant Roc
d’Amer durant el paleolític: es proporciona l’estat actual de la investigació del plistocè en
aquesta zona des de les primeres troballes de l’any 1980 (localització del primer jaciment
paleolític: Santa Elena I) fins a l’octubre del 2004 (paralització sine die de les excavacions al
jaciment solutrià de la Balma de la Xemeneia). A partir dels diferents jaciments localitzats
durant aquest període es pot establir una primera aproximació de la seqüència regional dels
cingles de Sant Roc. Es preten, però, que aquest tema específic pugui també ser inclòs en un
marc més general, panoràmic: l’origen i l’evolució biològica i cultural de l’espècie humana a
Catalunya i a Europa.
L’autor d’aquesta tesi de llicenciatura ha participat directa i activament en la darrera
etapa de les intervencions arqueològiques als cingles de Sant Roc (2001-2004, a la Balma de
la Xemeneia). És per això que les dades que s’utilitzen per a la realització de la tesi són duals.
Per una banda, les dades de la primera etapa (1980-2001) són documentals, ja siguin orals o
bibliogràfiques. Les de la segona etapa són observacions directes com a resultat de la nostra
experiència de camp i les hem anat publicant en revistes i en congressos des de l’inici (2001)
de les excavacions a la Balma de la Xemeneia: es tracta d’informació inèdita que s’ha
publicat segons la finalitat específica de cada moment. Ara, però, utilitzem la mateixa
informació i li donem una visió general que no és res més que la suma final del nostre treball
al llarg d’aquests tres anys. Es tracta, per tant, d’informació inèdita i que aporta algunes
novetats d’ordre científic i social en el context de l’arqueologia del plistocè a Catalunya.
El treball s’estructura en tres parts. La primera (documentació) fa referència al marc
disciplinar (arqueologia) on cal incloure la tesi. La segona (investigació) es presenten les
dades (científiques, patrimonials i socials) que hem obtingut després de tres anys entorn de la
Balma de la Xemeneia. Finalment, en la tercera (elaboració) s’exposen les conclusions posant
èmfasi en l’aportació dels cingles de Sant Roc i de la Balma de la Xemeneia al context del
paleolític a Catalunya i també en les possiblitats d’ordre científic i social dels cingles de Sant
Roc si es resol a favor dels interessos del Patrimoni del nostre país l’actual atzucac jurídic.
L’objectiu final de la tesi es presentar, a partir de les dades obtingudes al llarg del
període 1980-2004, un projecte d’arqueologia social de futur pel jaciment de la Balma de la
Xemeneia i un pla de protecció arqueològica específic pels cingles de Sant Roc.
7

AGRAÏMENTS
La realització d’aquesta tesi de llicenciatura i la meva trajectòria en el camp del
paleolític a les comarques gironines fins avui (octubre de 2004) ha estat possible gràcies a
dos fets. Primer: que el 24 de març de 1998 vaig entrar en contacte amb l’Associació
Arqueològica de Girona (en especial amb en Joan Abad) i, a partir d’aquesta entitat sense
ànim de lucre, em vaig poder integrar a un equip professional: l’Àrea de Prehistòria de la
Universitat de Tarragona (quadre 30). Segon: que els meus pares (la Rosa Argelès i en Lluís
Aulinas) em van ajudar econòmicament en els meus moments més difícils i tristos (durant la
llicenciatura d’història, del 1996 al 2000), a banda de donar-me l’afecte propi d’una família
ben estructurada com, per sort, és la meva.
El juliol de l’any 1997 vam emprendre amb en Joan Garcia el camí que ens duria a la
Universitat de Tarragona. L’estiu d’aquell 1997 vam coincidir perquè tots dos estàvem molt
disgustats, per motius diversos, amb la situació del paleolític a les comarques gironines.
Diferents reunions a l’Sport i al Central (dos bars d’Olot) van servir perquè decidíssim fundar
una entitat que, finalment, es va dir Associació d’Amics de l’Arqueologia, les Arts, i Les
Lletres de la Garrotxa -les 4A- perquè d’aquesta manera es reflectia la varietat del grup
(amics i estudiants de lletres: d’història, de filologa, de periodisme) que vam aconseguir
aglutinar. No vam ser capaços, però, de posar en pràctica els nostres propòsits. Per aquest
motiu, el març de 1998 vam decidir que calia integrar-nos a alguna entitat ja existent i amb
crèdit. Va ser així com vam contactar amb l’Associació Arqueològica de Girona.
A partir d’aquí tot va canviar: vam començar a fer el que volíem -paleolític i a les
comarques gironines-, prospectàvem, analitzàvem materials, treballàvem, per fi érem feliços.
Sempre, abans d’entrar al local de l’Associació ens reuníem en un bar que hi havia a dos
minuts, situat entre la plaça marquès de Camps i l’Avinguda de Sant Francesc, i que es deia
Ivan. “Ivan!!!” era el nostre crit -secret i de guerra- que volia dir fer el salt (per mitjà de
l’Associació) a l’equip de prehistòria de la Universitat de Tarragona. Aquest salt havia de
començar per poder participar en les excavacions d’Atapuerca i l’Abric Romaní, la qual cosa
vam aconseguir l’estiu de 1999. Passat l’estiu, el setembre de 1999 vam emprendre camins
diferents (ritmes, estratègies, formació), la qual cosa penso que no és bona ni dolenta, sinó
estimulant. A pesar de la distància que ens separa, continuem en contacte i compartim la
mateixa passió pel paleolític.
En Joan Abad és membre de l’Associació Arqueològica de Girona des de principis
dels vuitanta (soci número 389). La seva activitat entorn a la investigació del paleolític a les
comarques gironines es pot consultar en diferents articles publicats sobre aquesta temàtica. En
destaca el seu infatigable treball de camp, el qual li ha permès localitzar nous jaciments a
9

10
comarques gironines: bona part dels jaciments axelians descoberts en la segona etapa de La
Selva (principis dels vuitanta), Santa Elena IV-XII (cingles de Sant Roc) també a principis
dels vuitanta, La Torre i Roca Foradada (Fontcoberta) l’any 1982, la Balma de la Xemeneia
(Amer) l’any 1983, la pelvis d’Incarcal (Crespià) i Mas Sureda (Ravós de Terri) l’any 1984,
Can Puig de la Bellacasa (Banyoles) l’any 1988, el poblat neolític de La Draga (Banyoles)
l’any 1990, Llac I (Porqueres) l’any 1992, Cruïlla d’Incarcal (Maià de Montcal) l’any 1995) i
Can Gombis (Sant Julià de Ramis) i Domeny (Girona) l’any 1999 i el Pla de Jueria (Sant
Gregori) l’any 2002, entre d’altres jaciments localitzats en superfície i sense context
estratigràfic (especialment a la comarca del Pla de l’Estany i de La Selva). Ha difós el resultat
d’aquestes investigacions oralment (conferències i cursets) i per escrit (consultar Butlletins de
l’A.A.G.) i ha col·laborat en la primera obra síntesi del paleolític del nostre país: la Catalunya
Paleolítica de Josep Canal i Eudald Carbonell, de l’any 1989.
Com he dit a l’inici d’aquest apartat vaig conèixer en Joan Abad perquè en Joan
Garcia i jo ens vam presentar, el març de 1998, al local de l’Associació Arqueològica de
Girona per tal de canalitzar la nostra vocació: el paleolític. Un dels fundadors d’aquesta
entitat i pioner en els estudis sobre el paleolític inferior de Catalunya, en Josep Canal, ens va
aconsellar, davant la nostra insistència (24/3, 26/3, 31/3), que ens possesim en contacte amb a
en Joan Abad.
M’és difícil resumir aquí la relació que hem mantigut amb Joan durant aquest anys.
Han estat moltes coses: sortides de camp, viatges, redacció de projectes, d’articles,
demostracions de prehistòria i/o posar en moviment la Balma de la Xemeneia. El seu contacte
ha estat molt beneficiós per mi i alhora decisiu: d’ell és de qui més he après del plistocè a les
comarques gironines, tant el l’aspecte pròpiament científic com en el social. Hem coincidit
amb el temps: hem sumat joventut i veterania. Amb en Joan hem realitzat nombroses sortides
de camp pel Pla de l’Estany, la vall mitjana del Ter, a la despressió de La Selva, a la comarca
del Baix Empordà, a la Garrotxa i a la província de Terol (Espanya). De totes aquestes
sortides, però, les que més m’han marcat ha estat les del Pla de l’Estany (entre el 1999 i el
2002). Descobrir la riquesa paleontològica i arqueològica que encara amaga aquesta comarca
ha estat una de les sensacions més agradables que he tingut. Aquest contacte em vam
permetre no només recuperar la vocació que havia perdut per aquesta temàtica sinó augmentar
encara més el meu interès per a l’estudi de l’origen i de l’evolució biològica i cultural de
l’espècie humana al nostre país.
En Joan va fer possible, a finals dels noranta, que un grup d’aleshores joves estudiats
d’història ens poséssim en contacte amb l’equip de prehistòria de la Universitat de Tarragona,
equip en què al final ens hem acabat integrant. Per altra banda, també va localitzar la Balma
de la Xemeneia ara fa més de vint anys. Gràcies al seu suport incondicional, des del 2001
s’han pogut iniciar les excavacions sistemàtiqeus en aquest jaciment. El més important, però,

és que ens ha orientat en la necessitat que les intervencions arqueològiques anessin
acompanyades de facto amb activitats d’ordre social i la implicació de la mateixa. En
definitiva, amb en Joan hem passat molt bones estones a la recerca dels nostres orígenes a les
comarques gironines: hem fet un tàndem que també ha aportat el seu gra de sorra en el camp
de la investigació del plistocè a casa nostra..
Per tant, a l’entorn de l’Associació Arqueològica de Girona vaig iniciar la meva
trajectòria en el camp del paleolític i vull que consti que li estigui molt agraïda perquè si no jo
ara no només no hagués mantingut l’actual il·lusió pel paleolític sinó que no hagués acabat ni
la carrera (quan em vaig posar en contacte amb l’Associació feia un any i mig que havia
engegat els estudis a rodar). Per tant, el meu agraïment més sincer als membres històrics
d’aquesta entitat: Joan Abad, Pepe Bedoya (†), Josep Canal, Pere Canton, Enric Jiménez,
Conxita Roca i a l’actual president (Jordi Pibernat). En el marc de l’Associació em va ser
possible, per altra banda, també, conèixer d’altres estudiosos del paleolític, la majoria dels
quals al llarg de l’any 1999 mentre amb en Joan Garcia realitzàvem un estudi de la indústria
lítica de La Selva: Néstor Sanchiz (conservador del Museu d’Història de Sant Feliu de
Guíxols), Josep Tello (de Maçanet de la Selva), Santi Serra i Salvador Stroecker (de Calella
de la Costa) i Gerard Roca (de Besacanó). I, en aquest context, va tenir lloc el contacte
decisiu: l’Eudald Carbonell.
A l’Eudald Carbonell el vaig conèixer l’octubre de 1998 en el transcurs d’unes
xerrades sobre els jaciments d’Atapuerca que es feien al Fontana d’Or de Girona. Ens el va
presentar en Joan Abad. Era un dia que hi havia molta representació de l’Associació: en
Néstor Sanchiz, en Josep Canal, en Pepe Bedoya, l’Enric Jiménez, en Santi Serra, en Pere
Cantón, entre d’altres. Vam quedar que el gener de 1999 ens reuniríem amb ell, ara a
Tarragona ciutat, per parlar de la nostra integració en el seu equip de prehistòria. Gràcies a la
seva actitud positiva i solidària presento en les pàgines que segueixen la meva tesi de
llicenciatura i també m’he pogut responsabilitzar dels treballs arqueològics de la Balma de la
Xemeneia. No tinc prou perspectiva per valorar l’aportació, en els darrers trenta anys, de
l’Eudald en l’arqueologia del plistocè, des de les comarques gironines (Puig d’en Roca, Sota
Palou) fins al continent europeu (Atapuerca). El que sí tinc clar és que llibres com Els somnis
de l’evolució (publicat per la sempre sensacional Nathional Geographic) són un bé preuat
pels joves investigadors que, com jo mateix, estem plens d’il·lusions però també imbuïts de
les incertes pròpies de la professió que hem escollit.
En aquella reunió de gener de 1999 vaig conèixer els altres dos directors de tesi: en
Robert Sala i en Xosé Pedro. Amb en Robert hem mantingut una relació discontinua però
constant des d’aleshores. Amb ell vaig participar en la primera excavació professional del
plistocè en el jaciment de Domeny. Poc després vam emprendre la redacció d’un projecte
formal sobre la vall mitjana del Ter, el qual ens ha permès intervenir en tres àres: la Balma de
11

12
la Xemeneia, el Pla de la Jueria i a la vall de Llémena. Al llarg del 2000 tembé ens va
acompanyar amb en Joan Abad en algunes sortides de camp a la comarca del Pla de l’Estany
i, fins i tot, havíem començat a redactar un projecte formal per dur a la pràctica tot un seguit
de propostes cientírfiques i socials. La relació amb en Xosé prové bàsicament dels tres anys
(1999-2001) que vam estar excavant al matieix sector de la Gran Dolina d’Atapuerca i de
l’Abric Romaní i de la bona predisposició que ha mostrat en tot moment per a la redacció
d’aquesta tesi de llicenciatura.
Els jaciments d’Atapuerca i de l’Abric Romaní són per mi una referència vital. Amb la
distància del temps, m’adono que l’experiència d’haver participat en aquesta escola
d’estudiosos del plistocè és essencial per la meva formació científica, social i humana. D’altra
banda, en aquestes excavacions vaig establir contacte amb bons companys de professió.
A en Poli Sanchez de Valladolid el vaig conèixer a Atapuerca el juliol de 1999 i des de
llavors, malgrat la distància, hem mantingut un bona relació personal i professional. Gràcies
al seu suport, el setembre de 2001 vam poder dur a terme la primera intervenció arqueològica
a la Balma de la Xemeneia, quan aquesta no era més que una simple hipòtesis de treball. La
seva fe i el seu suport material van ser un estímul per iniciar el projecte de la Balma. En
aquell temps jo també vivia a Tarragona i estàvem en contacte permanentment. Uns mesos
abans, en Poli m’havia convidat a participar en unes prospeccions en uns ‘páramos’ de sud del
Duero (Valladolid). Vaig comprovar les diferències en la recerca de materials en superfície
que hi ha entre aquella zona i la del nord-est de Catalunya. A ell, a més, li va servir per
presentar, sota la formalitat de la tesi de llicenciatura, un nou model d’ocupació territorial a la
conca del Duero. Castella, una terra fantàstica! En aquest viatge vaig ser testimoni de
l’hospitalitat i el bon tarannà castellà. És una llàstima que la manca de llibertats nacionals que
viu el nostre país des de fa tres segles s’interposi, a vegades, a aquesta agradable realitat.
A en Joan Daura el vaig conèixer el juliol de 2001 a Atapuerca. De seguida vam
coincidir perquè, en aquells moments, tots dos estàvem tramant (il·lusions, dubtes, problemes
de plantejament, de l’entorn, de les pors) com posar en marxa un jaciment: ell a la cova del
Rinoceront (a Castelldefels, Barcelona) i jo a la Balma de la Xemeneia. L’agost del 2003 els
vaig anar visitar (a ell i a la Montse Sanz ). I, francament, molt bones sensacions: s’ha de
tenir coratge per iniciar un jaciment com el de la Cova del Rinoceront perquè és un jaciment
de proporcions enormes i, per tant, demana molta dedicació ja que cada un dels passos que es
segueix es projecta a mitjà o llunyà termini. Això no és pas fàcil si tenim en compte els temps
tan volàtils que viu l’arqueologia del nostre país. A més, l’accessibilitat del jaciment permet
plantejar un projecte ambiciós que combini arqueologia amb divulgació social. Per tant, un
jaciment estructural, feina per molts anys i una bona contribució al Patrimoni del nostre país.
Desitjo que el jaciment respongui a les expectatives que en Joan i la Montse Sanz hi han
dipositat.

A l’entorn de les excavacions d’Atapuerca i de l’abric Romaní (des de 1999 fins avui)
he conegut d’altres bons companys de professió: Miassa Aimene, Ethel Allué, Susana Alonso,
Diego Angelucci, Amèlia Bargalló, Pili Bravo, Francesc Burjachs, Artur Cebrià, Dan
Cabanes, Isabel Cáceres, Gerard Campeny, Toni Canals, Gema Chacón, Montse Esteban,
Isabel Expósito, Cristina Fernández, Marta Fontanals, Joana Gabucio, Dolores García-Antón,
Jaume Guiu, Bruno Gómez, Rosa Huguet, Núria Ibañez, Marina Lozano, Pep Martín, Isabel
Martínez, Kenneth Martínez, Carolina Mallol, Dolores Mejías, Marina Mosquera, Andreu
Ollé, Ignasi Pastó, David Riba, Anna Rodríguez, Jordi Rosell, Palmira Saladié, Alex Solé,
Manolo Vaquero, Pep Vallverdú, Albert Velasco, Jaume Vilalta, Josep Maria Vergés i Josep
Zaragoza.
Quan vaig arribar a Tarragona l’any 1999 feia poc que s’havia posat en marxa el
Graduat Superior en Arqueologia. Amb els anys, aquest curs formatiu ha anat en augment i
actualment rep professionals de tot l’estat. Una bona mostra de l’acollida que té es va poder
comprovar en el 1r congreso peninsular de estudiantes de prehistoria (2003), un iniciativa
extraordinària de l’Ethel Allué, en Pep Martín, en Toni Canals i l’Eudal Carbonell. Al voltant
de la Universitat de Tarragona, l’arqueologia del plistocè va adquirint cada vegada més
importància en el conjunt de la ciència i de la societat fins al punt que, ben aviat, s’inaugurarà
el primer centre específic sobre l’estudi de l’evolució humana a Catalunya.
Sóc conscient de la importància dels fets que acabo d’explicar. És per això que sempre
m’ha sabut greu no haver-me pogut desplaçar a Tarragona -degut a la meva economia- per
rebre una específica formació acadèmica. És cert que de les sortides de camp i de les lectures
s’aprèn molt, però, sincerament, es troba a faltar la informació que prové directament de
l’acadèmia. I em sap més greu encara pel fet que, en aquests moments, per rebre l’esmentada
formació ja no t’has de desplaçar tant lluny (a Madrid o a l’estat francès) com passava als
anys setanta i vuitanta, perquè Tarragona només està a dues hores de camí. Però, així són les
coses: la realitat econòmica impera i a mi no em ve de gust condicionar el meu entorn familiar
simplement perquè “m’agraden les pedres” en uns moments que disposo d’una bona salut
mental i física.
El setembre 2001 em vaig responsabilitzar formalment d’iniciar excavacions
sistemàtiques al jaciment de la Balma de la Xemeneia (Amer, Girona). Des d’aleshores, la
meva trajectòria professional ha estat molt lligada a aquest lloc. L’activitat generada al seu
voltant m’ha fet possible establir el contacte amb les persones i entitats que esmento a
continuació.
A nivell científic, ha estat bàsic el suport d’en Poli l’any 2001, primer, i, després, a
partir del 2002, la implicació d’en Gerard Campeny, la Palmira Saladié i en Pep Vallverdú.
Gràcies a ells tres avui disposem de les primeres dades analítiques del jaciment: un datació
13

14
radiomètica (18.950 ± 50 anys BP), un estudi faunístic detallat i una representació
planimètrica i estratigràfica del jaciment.
És necessari, però, esmentar també tots els arqueòlegs/gues que ha participat en les
campanyes de 2001 i 2003, sense la seva assistència desinteressada dels quals (ningú va
cobrar un cèntim d’euro) el projecte de la Balma no seria una realitat: Ethel Allué, Clara
Alonso, David Aparicio, Arantzazu Arbonés, Pilar Barceló, Amèlia Bargalló, Judit Bosch,
Maria Carbajales, Sandra Cocaita, Roser Casellas, Vanesa Dávila, David Domingo, Joana
Gabucio, Joan Garcia, Marisol Garcia, Núria Iglesias, Mario Lázaro, Juanma López, Isabel
Martínez, Kenneth Martínez, Margarida Montmajor, Raquel Pujades, David Valea, Ana
Velasco, Jaume Vilalta, Cati Yañez i Maia Weisman.
A nivell burocràtic, els treballs a la Balma de la Xemeneia no haurien estat possible
sense la participació de l’Ajuntament d’Amer, en especial el seu alcalde (Joan Güell), però
també els regidors de cultura (Jordi Fontàs i Josep Serrat) i el tinent alcalde (Josep Boades);
del Servei d’Arqueologia de Catalunya, en concret, de l’arqueòloga territorial (Montserrat
Mataró), la cap de la secció d’inspecció tècnica i de programació (Margarida Genera) i la
responsable de intervencions programades (Maite Mascort) i, finalment, de la Diputació de
Girona, amb l’assistència al jaciment, el dia 12 de setembre de 2003, del delegat de cultura
(Joan Domènech).
A nivell social, haig d’esmentar la participació i col·laboració del Grup Excursionista
“Els Esquetlles” d’Amer (Lluís Bosch, Carme Pujol, Carme Casacuberta i Pere Babot), del
Grup d’Esplai “La Teranyina” d’Amer (Xavier Castelló, Laura Feixes, Jordi Garangou i Lídia
Bosch), dels arqueòlegs/gues Bibiana Agustí, Gabriel Alcalde, Maria Saña, David Ortega,
Gabriel de Prado, Xavier Tarradas i Josep Tarrús per fer possible la publicació i divulgació
del jaciment, del dibuixant olotí Jordi Fernández “Franky” i del periodista del Diari de
Girona Daniel Bonaventura.
En aquest punt haig de fer una consideració pel company Marcel Matarrodona. A
banda d’haver participat en totes les campanyes, en Marcel és, després d’en Joan Abad, qui
més ha patit el procés de gestacio de la Balma de la Xemeneia, especialment aquest darrer
estiu, quan les coses s’han desenvolupat just tot el contrari del que havíem previst. Les bones
estones que hem passat amb Marcel m’ha ajudat a superar la profunda tristesa per la suspensió
de la III campanya d’excavacions.
Durant tots aquests anys he comptat amb els companys de sempre que tot seguit
esmento:
Sense la Laura Anglada, l’Helena Aulet, en Xevi Calm, l’Íngrid Lorenzo, la Marta Pi,
en David Plantés, en Marc Pons i en Marc Verdaguer no hagués acabat mai la carrera.

Reconec que en moltes ocasions vaig passar els límits de la confiança perquè des de segon de
carrera (1998) pràcticament no anava a classe. He dit abans que les sortides de camp que
fèiem els caps de setmana amb en Joan Abad em van marcar profundament, en especial, les
del Pla de l’Estany. Durant la setmana, pel meu compte, també hem passava el dia al camp o a
la biblioteca intentant conèixer el territori de casa nostra: geografia, geologia i arqueologia. És
per això que, quinze dies abans dels examen anava com un boig tot buscant els apunts. I, els
companys/es que he citat més amunt, me’ls van facilitar altruistament, cosa que sempre els hi
vaig agrair perquè així em vaig poder iniciar en qüestions teòriques i pràctiques de la
professió d’arqueòleg que ara intento aplicar.
Des de que vaig arribar a Girona el setembre de 1995 he tingut la sort de conèixer
persones amb profundes conviccions i vocacions: en Jordi Serra, Carles Serra i l’Àngel
Serrat, tots ells són amants de la muntanya. Aquells anys vam fer moltes excursions per l’Alta
Garrotxa i alhora vam mantenir algunes interminables converses filosòfiques a Los Padules
del carrer dels Torrats que sempre m’han ajudat. Tampoc puc oblidar molts companys/es de
filologia i, en especial, aquelles “enxinades” al carrer de la Rutlla. També, des del desembre
del 2000 he tingut la sort coincidir amb un bon company de pis, l’Erik Muntades, que m’ha
ajudat a suportar la manca de l’entorn plistocènic que he sentit en moltes ocasions després de
tornar de Tarragona. Finalment, a Olot hi ha els companys de sempre de la ‘penya del
cubata’. I, també, des del període de 1996 a 1999, els comanys del el Joanetes F.C: fet pols
com estava mentre era estudiant d’història vaig alliberar moltes de les meves angoixes i
desil·lusions mentre jugava en aquell equip de futbol. No em puc, però, evitar de fer aquella
pregunta que ja comença a ser eterna: aquest any sí pujarem a segona regional? De totes
maneres, ara, el futbol ja no m’interessa tant i, en canvi, sí que em comença a agradar de debò
l’hockey sobre patins a partir del que representa a nivell de llibertats del nostre país (com em
deia amb un ironia un meu amic el dia del debut oficial “és un petit pas per uns homes i un
gran pas per un país”.
També tinc una especial consideració als diferents jaciments arqueòlgics i equips de
treball que m’han ajudat a introduir en el camp de l’arqueologia i que són: Sous, Sant Julià de
Ramis, Pontós, Serinyà, Vilauba, Ullastret, La Draga i, ja l’equip de Tarragona, els jaciments
de Capellades, Domeny, Las Fuentes de Sant Cristòbal i Atapuerca. De tots ells, aficionats,
estudiants, llicenciats, doctors i professionals n’he après alguna cosa; però, sobretot, ens ho
hem passat la mar de bé, tant en el torn de dia com en el de nit.
Per altra banda, la nostra professió comporta una intensa tasca de relacions
burocràtiques i institucionals que convé tenir en compte i agrair: els responsables del Servei
d’Arqueologia de Pedret (Anna Vargas i Enriqueta Pons) i del Museu Comarcal Arqueològic
de Banyoles (Josep Tarrús, Iolanda Puigdevall, la senyora Bau, l’Imma Vergés i la Paula
Santaulària) em van facilitar l’accés a l’estudi de materials d’aquests centres.
15

16
Per acabar m’agradaria comentar dos coses. En primer lloc: cada dia quan m’aixeco al
matí i miro per la finestra del meu pis de la plaça Països Catalans de Girona hi ha dues coses
que em recorden - i alhora em motiven- que encara hi ha molt camí per recórrer: la bandera
espanyola de la Guàrdia Civil que oneja vanitosament el nostre país sobiranament ocupat,
primer, i, després, l’estat deplorable d’un dels poblats ibèrics potentcialment més rics de casa
nostra: La Creueta.
En segon lloc: mentre realitzava aquesta tesi (agost-octubre de 2004) he llegit dos llibres
que, degut a la paralització actual de les intervencions arqueològiques a la Balma de la
Xemeneia, em seran de gran ajuda pel futur. Es tracta de l’Atapuerca, perduts al turó. La
història humana i científica de l’equip d’investigació de l’Eudald Carbonell i en José María
Bermúdez de Castro i d’El Hombre de Orde. Los homínidos que llegaron del sur d’en Josep
Gibert. En el primer cas clama el cel, per exemple, les gestions sense recompensa d’un tal
José Luis Uribarri o que fins l’any 1991 els jaciments d’Atapuerca no fossin declarats Bé
d’Interès Cultural (pàgs. 71-72) tot i que s’havien trobat restes humanes del plistocè des de
feia catorze anys. En el segon cas, tot el llibre és un seguit d’embolics i de problemes
burocràtics, científics i socials. És incomprensible que més enllà de tot aquest galimaties no
imperi el sentit comú i no s’hagin dut a terme excavacions sistemàtiques ininterrompudes en
aquesta depressió, l’interès científic (arqueològic, paleontològic i, possiblement, també
paleoantropològic) i social de la qual és inqüestionable per tothom. En definitiva, si en
jaciments tant excepcionals com els de la Serra d’Atapuerca i de la conca de Guadix-Baza, on
hi una personal ben qualificat i amb molta experiència, s’han trobat i es troben en problemes
tant irracionals, fora de la lògica de l’enteniment humà, què podem esperar i què hem de fer
els joves i il·lusionats paleolitistes amb jaciments que també són estructurals però que no
tenen tanta transcendència científica, social i mediàtica?
Des Olot, amb la vista posada a l’horitzó:
el Puig Rodó, Santa Magdalena, el Puig Sacalm...
18 d’octubre de 2004, Fira de Sant LLuc

INTRODUCCIÓ
Naturalesa del treball que es presenta
17

18 Els cingles de Sant Roc al paleolític
NATURALESA DEL TREBALL
• Tipus de treball que es presenta tesi de llicenciatura
acadèmics
personals
• Motius per a realitzar aquesta tesi d’ordre científic
d’ordre social
d’ordre patrimonial
unitat territorial (cingles de Sant Roc)
• Temes objecte d’estudi unitat temporal (plistocè)
unitat analítica (arqueologia i patrimoni)
documentació prèvia (Capítols 2 i 3)
• Fases de construcció de la tesi investigació (Capítols 4 a 8)
elaboració (Capítols 9 i 10)
• Estructura de la tesi
síntesi
introducció (Capítol 1)
documentació prèvia (Capítols 2 i 3)
evidències d’ocupacions humanes als cingles de
Sant Roc (Capítols 4 a 6)
implicació social de les actuacions arqueològiques
als cingles de Sant Roc (Capítols 7 i 8 )
arqueologia i societat als cingles de Sant Roc
(Capítols 9 i 10)
conclusió / resum

Tipus, motius, temàtica, justificació i estructura 19
1. Tipus, motius (acadèmics, personals, científics i socials),
temàtica, justificació i estructura de la tesi
Debe existir un compromiso entre los investigadores y la
sociedad total, porque la investigación histórica y la social
no constituye solamente un objeto de interés académico,
sino el sustento de los procesos de transformación social
Iraida Vargas, PH Boletín, nº 20 (1997)
No hi ha un procediment únic a l’hora de desenvolupar i de presentar una tesi: aquesta
no és un treball dogmàtic, rígid, feixuc sinó que, tot el contrari, és una activitat flexible, lliure
i plural. Aquest punt de vista optimista i enriquidor (a tots nivells: acadèmic, intel·lectual,
d’investigació, personal i social) és l’essència de la tesi que a continuació ens proposem
redactar i defensar.
Per convenció acadèmica i d’ofici professional hi ha, però, uns trets comuns en tota
tesi. Entenem aquesta postura no com una imposició sinó més aviat com un valor acumulatiu:
una tesi sempre parteix d’uns coneixements i/o tradició cultural prèvia i, per tant, no és
hermètica ni atemporal. Encara que pugui tractar sobre una qüestió específica, una tesi sempre
s’insereix i s’enriqueix d’un context més ampli i compartit amb d’altres agents (comunitat
científica, sistema social); en definitiva, la tesi és un acte col·lectiu i social.
Conceptualment considerem que ‘tesi’ és sinònim de la paraula ‘investigació’ i, també,
d’una de les accepcions de la paraula ‘treball’ (“obra feta o per fer, manual, artística i
intel·lectual”, segons La Gran Enciclopèdia en Català). Per tant, una tesi és, sobretot, una
activitat intel·lectual.
Una tesi ha de respondre a un pla dissenyat prèviament pel seu autor, el qual n’ha
d’explicitar i justificar el seu procediment: la seva situació personal i professional (formació,
orígens i motius), els objectius que es persegueixen (acadèmics, intel·lectuals, científics,
professionals i socials), el tema objecte d’estudi (possibilitats, marc actual de coneixements,
límits) i, finalment, l’exposició (ordre lògic) de l’estructura del treball.

20 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Un treball de tipus acadèmic
La tesi de llicenciatura que es presenta en les pàgines següents ha estat redactada amb
una finalitat molt concreta: l’obtenció d’un mèrit acadèmic. Està previst que aquesta tesi sigui
presentada el dia 18 de novembre de 2004 davant un tribunal format pels doctors Eudald
Carbonell, Robert Sala i Xosé Pedro Rodríguez, tots ells professors a l’Àrea de Prehistòria de
la Universitat de Tarragona i reconeguts especialistes en tecnologia humana.
És lícit preguntar-se què és una tesi acadèmica. La normativa vigent i la bibliografia
existent sobre el tema ens poden orientar: segons l’article 7 del Real Decreto 778/1998, una
tesi “consistirá en un trabajo original de investigación sobre una materia relacionada con el
campo científico, técnico o artístico propio del programa de doctorado”; segons R. Sierra
“se puede definir como el trabajo escrito en el que el doctorando describe y explica el
contenido y los resultados de una investigación científica original efectuada con la
orientación de un director, sobre una materia relacionada con el programa de Doctorado
cursado por el doctorando, para, previa su presentación y defensa en una Universidad,
obtener el grado de doctor” (Sierra, 1994: 409); i segons la definició ja clàssica d’Umberto
Eco “es un trabajo mecanografiado de una extensió media que varía entre las cien y las
cuatrocientas páginas, en el cual el estudiante trata un problema referente a los estudios en
que quiere doctorarse” (Eco, 1995:18).
Podem concloure que una tesi ha de contenir, com a mínim, els trets que s’esmenten
en el quadre 1:
Quadre 1:
Deu trets bàsics que ha de contenir una tesi de llicenciatura
1) que es presenti en forma escrita
2) que parteix d’un marc de coneixements previ
3) que tracti d’un tema concret
4) que en el seu contingut s’investigui sobre aquest tema concret
5) que tracti d’un tema relacionat amb el camp científic del seu autor
6) que la investigació es realitzi sota l’orientació d’un director
7) que sigui original
8) que s’exposi amb claredat i amb un estructura interna lògica
9) que es presenti i es defensi en una universitat
10) que al final del treball resti obert a noves línies d’investigació

Una qüestió personal
Tipus, motius, temàtica, justificació i estructura 21
Amb aquest títol no es pretén espantar o ofendre a ningú: no es tracta d’un treball
reivindicatiu, venjatiu o vanitós ni tampoc respon a cap missió personal en especial. Amb
“una qüestió personal” es pretén fer explícit el camí que ha seguit l’autor per a realitzar
aquesta tesi de llicenciatura: la formació acadèmica, l’experiència en el camp de la
investigació i la divulgació del paleolític, els orígens i el desenvolupament de la tesi i els
diferents motius de la seva elaboració.
FORMACIÓ DE L’INVESTIGADOR
L’autor d’aquest treball és llicenciat en Història per la Universitat de Girona des de
l’any 2000. S’inicia en el món de l’arqueologia el juliol de 1995 amb la participació en la
campanya d’excavació del monestir benedictí de Sous, en el marc d’un dels camp de treball
per a joves de 15 a 17 anys que anualment organitza la Secretaria de Joventut de la Generalitat
de Catalunya. El 1996 comença la carrera d’Història i, com a estudiant, col·labora en les
excavacions del poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (1997), el poblat ibèric de Pontós (1998),
la vila romana de Vilauba (1998) i el poblat ibèric d’Ullastret (1998).
El març de 1998 s’incorpora a l’Associació Arqueològica de Girona i, a partir d’aquest
moment, el seu camp d’estudi es centra en l’origen i desenvolupament biològic i cultural de
l’espècie humana a les comarques gironines. A través d’aquest entitat entra a formar part de
l’Àrea de Prehistòria de la Universitat de Tarragona, amb la qual participa en les excavacions
de Domeny (1999), Gran Dolina d’Atapuerca (1999), l’Abric Romaní (1999) i las Fuentes de
Sant Cristóbal (1999) i, ja amb la possessió del títol de llicenciat, a la Gran Dolina
d’Atapuerca (2000 i 2001) i a l’Abric Romaní (2000).
Fins avui (octubre de 2004), la seva trajectòria s’ha desenvolupat conjuntament amb
Joan Abad, membre de l’Associació Arqueològica de Girona, i amb l’Àrea de Prehistòria de
la Universitat de Tarragona. Els seus treballs en el camp del paleolític han estat enfocats des
d’una doble vessant: la científica i la social.
En el camp de la investigació ha participat en el descobriment de nous jaciments
paleolítics a les comarques gironines (Domeny, Pla de la Jueria, El Terme i Sords) i és el
responsable de la Balma de la Xemeneia, jaciment ubicat als cingles de Sant Roc d’Amer i
datat en 18.950 ± 50 anys BP.
En el camp de la divulgació ha desenvolupat tallers de prehistòria a escoles i instituts i
visites guiades a diferents jaciments paleolítics de les comarques gironines. Ha publicat més
de trenta articles en diferents mitjans de comunicació: en revistes d’àmbit local i comarcal, en
congressos especialitzats i en la premsa escrita.

22 Els cingles de Sant Roc al paleolític
ORIGEN I DESENVOLUPAMENT DE LA TESI
Tot treball d’investigació té la seva història. Del que es presenta en les pàgines
següents en destaquem que l’espai de temps utilitzat per a la seva realització és relativament
llarg tenint en compte la seva naturalesa (tesi de llicenciatura) i que ha sofert constants canvis
en el seu objecte d’estudi. Els motiu: el fet que aquest treball és una part del procés de
formació de l’investigador més ampli del purament acadèmic i que ha anat acompanyat d’un
seguit de profundes reflexions a l’entorn d’una temàtica tant apassionat com és l’arqueologia
del plistocè: sobre la professió, sobre com iniciar projectes d’investigació, sobre estratègies de
treball a seguir, sobre la seva utilitat social.
L’interès per a realitzar una tesi de llicenciatura sorgeix en el context d’unes
conferències que diferents investigadors de l’equip d’Atapuerca van realitzar a la Fontana
d’Or de Girona el novembre de 1998. En acabar la primera d’aquelles conferències va haverhi
un intercanvi d’impressions entre membres de l’Associació Arqueològica de Girona (Joan
Abad, Josep Canal, Néstor Sanchiz, Enric Jiménez, José Maria de Bedoya, Santi Serra), de la
Universitat de Tarragona (Eudald Carbonell) i els estudiants d’història Joan Garcia i Albert
Aulines, en la qual es va proposar a aquests darrers realitzar unes tesis de llicenciatura sobre
la indústria lítica localitzada a la comarca de La Selva durant els anys setanta i vuitanta.
L’objectiu d’aquestes tesis era disposar d’una visió integral de l’ocupació territorial (a l’aire
lliure) per part dels humans durant el plistocè. Finalment, però, per diferents motius no va ser
possible dur a terme aquest projecte comú (Abad i Aulines, 2003; 49-50).
El 19 d’abril del 2000 va sorgir un nou tema de tesi arran d’una trobada amb l’Eudald
Carbonell en el bar Boira de Girona: la indústria lítica dels jaciments històrics de Costa Roja,
Puig d’en Roca III, Pedra Dreta i Can Rubau. L’objectiu era dur a terme un estudi diacrònic
de les indústries del Ter segons el Sistema Lògic-Analític que permetés complementar els
altres jaciments d’aquesta conca hidrogràfica estudiats recentment per Xosé Pedro Rodríguez
en la seva tesi doctoral (Rodriguez, 1997). Finalment, però, tot i haver analitzat detalladament
aquests materials, es va decidir canviar novament de tema perquè justament en aquelles dates
estava duent, amb en Joan Abad, un sèrie de prospeccions a la comarca del Pla de l’Estany
que donaven com a resultat la localització de jaciments inèdits, no històrics, i que tècnicament
es podien interpretar com les ocupacions humanes més antigues localitzades fins al moment
en aquesta comarca (Abad i Aulines, 2004; Annex: dietari de camp).
S’iniciava així una altra proposta de tesi. Una vegada més, però, va ser un projecte
inacabat, a pesar que es va redactar un treball sobre aquest tema i que es van fer els passos
formals perquè en data de 6 de març de 2002 fos llegit i presentat amb el títol de Dinàmica de
l’ocupació antròpica durant el plistocè inferior, mijtà i superior inicial en el tram central del
rius Ter i Fluvià. Interconnexió fluvial a partir del riu Terri (figura 1.1). És cert que aquest

Tipus, motius, temàtica, justificació i estructura 23
treball tenia algunes parts incompletes -mea culpa-, però, el fet que es decidís suspendre la
seva lectura tres dies abans de la seva presentació va posar de manifest un manca de
comunicació i de seguiment del treball entre les parts implicades.
Tres motius em van fer replantejar –per quarta i darrera vegada- el tema de la tesi. El
primer, un canvi dràstic a nivell personal (feina estable) em va oferir, per primera vegada a la
vida, la tranquil·litat suficient per implicar-me i posar en moviment un nou jaciment
paleolític: la Balma de la Xemeneia. El segon, no hi havia possibilitat –almenys a curt
termini i per raons formals– de continuar personalment la recerca a la comarca del Pla de
l’Estany, una vegada presentada la tesi. El tercer, els resultats de les recerques en aquesta
comarca acabaven de ser publicats a la Revista de Girona (Abad, Canal i Aulines, 2004).
Finalment, després de tot aquest seguit de vicissituds, s’ha decidit presentar la tesi “Els
cingles de Sant Roc al Paleolític” per quatre motius. Primer: és un tema conegut i ben estudiat
pel seu autor. Segon: és un treball inèdit que aportarà dades d’interès també per altres
estudiosos del paleolític a Catalunya. Tercer: hi ha possibilitats de continuar treballant en
aquest tema després de la tesi. Quart: els treballs a la Balma de la Xemeneia són beneficiosos
a nivell personal, col·lectiu, científic, social, econòmic i patrimonial.
Figura 1.1 Esquema de la tesi “Dinàmica de l’ocupació antròpica durant el plistocè inferior, mijtà
i superior inicial en el tram central del rius Ter i Fluvià. Interconnexió fluvial a partir del riu Terri”
que tenia dos objectius bàsics: 1) documentar les evidències d’ocupacions humanes més antigues
localitzades fins aleshores al Pla de l’Estany; 2) posar de manifest la intensitat d’ocupació a
nivell temporal i espacial en aquesta comarca (en abrics i a l’aire lliure), aspecte no sempre valorat
a conseqüència dels excepcionals jaciments de Serinyà (Abad, Aulines i Canal, 2004).

24 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Motius acadèmics
L’acceleració experimentada en el ritme de treball dels darrers trenta anys ha
comportat, cada vegada més, una exigent qualificació professional, la qual, gairebé sempre, es
posa de manifest ostentant la consecució d’un títol. Per tant, a la vida quotidiana del segle
XXI hi ha una realitat que s’imposa: els títols són determinants.
El món acadèmic -demandant de títols per definició-, no ha quedat al marge d’aquesta
necessitat social in creixendo. Estem segurs de poder afirmar que tanta sol·licitud de títols és
asfixiant i, intel·lectualment, desequilibrant. Un exemple: avui en dia és possible obtenir el
títol de doctor abans dels trenta anys quan, tradicionalment, aquest títol s’aconseguia al
voltant dels quaranta anys en presentar un treball que certificava definitivamnet la trajectòria
vital d’un investigador. Som conscients, però, que el món d’avui és el que és: els títols són
importants i els títols acadèmics són més fonamentals que mai, motiu pel qual ens hem decidit
a presentar aquest treball.
En relació a aquesta qüestió, tenim necessitat d’esmentar una altra realitat prou
coneguda i que podríem tipificar, modificant una coneguda expressió castellana, com ‘no tots
els que estan qualificats hi són, ni tots els que sí hi són estan qualificats’. Jesús Mosterín, en
el capítol 4 del seu llibre Ciencia Viva, ens ofereix una relació d’investigadors de renom els
treballs dels quals han significat grans avenços per la humanitat essent aficionats o mancats de
títols (Gregor Mendel, Albert Einstein, Jane Goodall i/o Jordi Sabater Pi), la qual cosa ens
permet suposar que molts altres investigadors, anònims i no acadèmics, també han contribuït
a enriquir, encara que sigui a una escala més modesta, el coneixement humà.
Satisfacció intel·lectual
Els humans som els únics éssers vius que ens preguntem sobre nosaltres mateixos i
sobre el nostre entorn perquè estem dotats d’un conjunt de funcions mentals que ens
distingeixen de la resta d’éssers vius: la intel·ligència, la qual no és una capacitat excloent,
unilateral o mecànica sinó que, ben al contrari, integra i possibilita tot un conjunt
d’operacions múltiples i complementàries, com ara la imaginació, la creativitat o el
descobriment.
Entenem que aquesta tesi és una activitat intel·lectual: l’hem realitzada amb l’objectiu
que proporcioni un sèrie de satisfaccions immaterials al seu autor i també a la resta
d’interessats en l’objecte d’estudi que s’hi tracta. Al marge dels legítims interessos acadèmics,
professionals, científics i/o socials (explicats en aquest mateix apartat temàtic), ens ha motivat
a realitzar aquesta tesi un inquietud interior -intel·lectual- que no podíem reprimir: tenim
l’esperança que aquesta actitud ens acompanyi en els futurs projectes que tenim previstos
(Carbonell et al., 2000: 9; Eco, 1995: 23; Echano et al., 1992: 144-155, Sierra, 1994: 93).

Aportació científica
Tipus, motius, temàtica, justificació i estructura 25
Una investigació científica ha de contenir, com a mínim, els quatre aspectes següents:
Primer: s’ha de centrar en un tema concret; Segon: ha d’aportar novetats en el marc de
coneixements en què s’inclou. Tercer: s’ha d’exposar i de demostrar amb fets; 4) ha de ser
útil a la resta de la comunitat científica (Arostegui, 1995: 60; Eco, 1995, 47-53).
Aquesta tesi té un objectiu científic molt concret: pretén contribuir i participar en
l’estat actual de coneixements del tema ‘Origen i evolució biològica i cultural de l’espècie
humana a Catalunya’ (capítol 2) a partir de les dades obtingudes en els treballs arqueològics
realitzats als cingles de Sant Roc i a la Balma de la Xemeneia entre els anys 1980 i 2004.
Projecció professional
Les accions humanes no són neutres, ingènues ni innocents: tot el contrari, els
individus actuen sempre en funció d’una finalitat. A la nostra societat de consum (tipificada
per alguns com ‘època dels combustibles fòssils’) aquesta és un realitat més evident que en
cap altra període de la Història humana: tot i que la majoria de la població –a occident- té les
necessitats bàsiques cobertes (això sí, després de dues guerres mundials) continua movent-se
per l’afany de posseir quelcom, generalment béns materials (Rifkin, 2002)
La nostra tesi tampoc és un treball neutre ja que no pretén altra cosa que ser un estadi
més de projecció professional en el món de l’arqueologia a partir de l’experiència que suposa
responsabilitzar-se d’un jaciment de les característiques de la Balma de la Xemeneia.
Interès social
En les conferències per presentar el llibre Planeta Humà (2000), Eudald Carbonell i
Robert Sala sovint comentaven, per tal de fer notar la necessitat que tenim els humans de
conèixer els nostres orígens, el cas d’aquella persona òrfena que es passa la vida cercant els
seus pares. Les preguntes sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra naturalesa, són les més
freqüents i antigues que s’ha plantejat la humanitat (és coneguda la frase ‘Qui som, d’on
venim, on anem?’). Per tant, entenem que totes les dades que aportin nous coneixements sobre
la nostra essència han de ser considerades una qüestió d’interès general, de les quals cap ésser
de la societat humana actual en pot quedar exclòs.
Tenim un postura molt clara sobre aquest tema: difondre els resultats d’una
investigació arqueològica no és només una obligació professional sinó també social i moral.
Escriure, comunicar o divulgar són actes socials que convé protegir, mantenir i potenciar.
Entenem que no tothom pot investigar el passat humà, motiu pel qual convé difondre les
nostres recerques a la resta de la societat, de la mateixa manera que s’ha d’exigir el mateix a
d’altres tipus d’investigacions que també puguin ser d’interès social (astronomia, biologia).

26 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Tema objecte d’estudi
Les paraules que formen el títol d’aquesta tesi (Els Cingles de Sant Roc al paleolític.
Aportacions d’ordre científic i socials al Patrimoni de Catalunya) intenten sintetitzar el
contingut d’aquest treball de la manera més exacte possible. Darrere aquestes mots hi ha la
voluntat de definir les tres unitats analítiques (territorial, temporal i analítica) que sustenten
tot el treball sense, però, que això impedeixi perdre de vista el context més ampli en què
s’inclou i, del qual, s’intenta aportar algunes novetats: la investigació del paleolític a
Catalunya i a Europa (figura 1.2).
ELS TRES EIXOS TEMÀTICS BÀSICS DE LA TESI
1) Unitat territorial: els cingles de Sant Roc i Catalunya.
Tot i que bona part de la tesi gira a l’entorn del jaciment paleolític de la Balma
de la Xemeneia, la unitat territorial objecte d’estudi d’aquest treball correspon als
anomenats cingles de Sant Roc (figura 4.1). Situats en el vèrtex on conflueixen les
comarques del Gironès, la Selva i la Garrotxa, aquests cingles configuren un entorn
natural, i també històric, ben definit, amb personalitat pròpia: estan delimitats per dos
rius, un al nord (La Llémena) i, un altre, al sud (El Burgent), tots dos afluents del riu
Ter a l’inici del seu curs mitjà. Les ocupacions humanes a la Balma de la Xemeneia
s’han de valorar, per tant, des d’aquesta visió integral del territori (els cingles de Sant
Roc).
En un marc territorial més ampli, el treball es centra principalment en l’àmbit
de les comarques gironines, entenen com a tals les comarques que, ben aviat (el
govern de la Generalitat de Catalunya preveu que sigui a finals de l’any 2005),
formaran una nova agrupació supracomarcal genuïnament catalana (vegueries) en
substitució de les actuals demarcacions imposades per l’estat espanyol (províncies),
en un gest cap a la reivindicació de la sobirania del nostre país (Artigues, 2004).
La recent (maig de 2004) datació en 18.950 ± 50 anys BP de la Balma de la
Xemeneia ens ha fet decidir a incloure el tema d’aquesta tesi en el context del
paleolític català, degut al fet que les dades a l’entorn de la Catalunya d’ara fa 20.000
anys són poques i repartides de forma desigual en el territori.
2) Unitat temporal: el plistocè.
Una tesi l’objecte d’estudi de la qual s’inclou en l’origen i l’evolució de
l’espècie humana ha de referir-se al factor temps: la consciència del temps és bàsica
per a comprendre el fenomen humà. Ara bé, tenint en compte que la percepció de les
accions que tenen lloc en el marc temporal només poden ser subjectives, per a

Tipus, motius, temàtica, justificació i estructura 27
Figura 1.2. El treball que es presenta en aquesta tesi és de caràcter monogràfic: “Els cingles de
Sant Roc al paleolític “ el qual, però, cal valorar com una aportació a un tema de caràcter més
general: “Origen i evolució biològica i cultural de l’espècia humana a Catalunya i a Europa”.
Entenem que són dos temes estretament relacionats i que es retroalimenten. Al mateix temps,
optem per tractar el tema des d’un triple punt de vista: el de la investigació, el de l’àmbit social i
el del patrimoni arqueològic (Abad i Aulines, 2002).
comprendre-les i situar-les, la ciència ha dissenyat uns mecanismes objectius que
anomena cronologia: el temps és acotat racionalment amb uns límits definits. No es
tracta d’una estratègia capritxosa: respon a una necessitat metodològica. En
definitiva, la cronologia és una unitat analítica imprescindible en un treball
d’arqueologia paleolítica. (Carbonell et al., 1996: 9-10).
El miocè superior 1 , pliocè, i el plistocè configuren el marc cronològic on ubicar
la formació i el desenvolupament de les societats humanes: és el paràmetre temporal
que conté tots els agents (naturals, ecològics, geològics, biològics, culturals) que
configuren l’essència humana. En aquesta tesi assumim aquesta condició temporal i
situem les ocupacions humanes dels cingles de Sant Roc en al marc cronològic del
plistocè.
1 Període cronològic tingut en compte en l’estudi de l’origen de l’evolució humana a partir d’un
article publicat el juliol del 2002 a la revista Nature segons el qual l’homínid més antic podria ser
una nova espècie descoberta al Txad (batejada amb el nom de “Toumai”) datada en set milions
d’anys (miocè superior).

28 Els cingles de Sant Roc al paleolític
3) Unitats d’anàlisi: arqueologia, patrimoni i societat
En aquesta tesi es tenen en compte tres tipus de categories analítiques. Primera
(l’arqueologia): els objectes són les restes materials per estudiar el passat; un dels mètodes
per analitzar els objectes lítics és el proposat pel Sistema Lògic-Analític. Segona (el
patrimoni): els cingles de Sant Roc i la Balma de la Xemeneia formen part del patrimoni
nacional i municipal; per tant, cal prendre mesures legals per protegir-lo i conservar-lo.
Tercera (l’àmbit social): necessitat d’implicar les bases socials (administració local i
entitats cíviques) i de divulgar els resultats arqueològics (demostracions, publicacions).
LA INVESTIGACIÓ DEL PALEOLÍTIC A CATALUNYA I A EUROPA, AVUI
Entenem que el nostre és un treball específic sobre “Els cingles de Sant Roc al
paleolític” que s’inclou en un tema d’estudi més ampli -i compartit per d’altres companys de
professió i institucions científiques- que anomenem “Origen i evolució biològica i cultural de
l’espècie humana a Catalunya i a Europa”. En el capítol 2 considerem que les principals
línies d’investigació sobre aquesta qüestió en l’actualitat són les següents (Carbonell et al,
2000; Carbonell et al., 2002; Champion et al. 1988; Gamble, 2002; Rodríguez et al.,
2003/2004):
1. Les primeres ocupacions humanes.
2. Frontera de la complexitat humana a l’entorn de fa 500.000 anys BP.
3. Els neandertals: patrons d’assentament, de mobilitat i de conducta.
4. Canvi cultural i evolució biològica a l’entorn de fa 40.000 anys BP
5. L’home antòmicament modern.
6. La fi del paleolític.
Considerem que el treball “Els cingles de Sant Roc al paleolític” pot contribuir a
enriquir aquest tema de caràcter general en els següents aspectes:
1. Situar els cingles de Sant Roc i la Balma de la Xemeneia en el context de
la investigació del paleolític a Catalunya.
2. Aportar noves dades per a la comprensió del paleolític superior a
Catalunya i a la península Ibèrica (Balma de la Xemeneia: 19.950±50 BP).
3. Complementar la visió de l’ocupació territorial a la comarca de la Selva:
ocupacions en abric/cova i ocupacions a l’aire lliure.
4. Socialitzar l’entorn natural i arqueològic dels cingles de Sant Roc i de la
Balma de la Xemeneia
5. Protegir i conservar el patrimoni arqueològic dels cingles de Sant Roc i de
la Balma de la Xemeneia

Justificació de la investigació que es realitza
Tipus, motius, temàtica, justificació i estructura 29
L’EXPERIÈNCIA D’UNA TESI: PUNT I SEGUIT
Hem comentat més amunt que s’ha redactat aquest treball per obtenir un títol
acadèmic. Tenim necessitat, però, d’afegir que la nostra pretensió va molt més enllà d’aquesta
formalitat. Ens explicarem seguint, una vegada més, Umberto Eco, segons el qual “no es tan
importante el tema de la tesis como la experiencia de trabajo que comporta” alhora que “el
tema es secundario respecto del método de trabajo y la experiencia que de és se extrae” (Eco,
1995: 24). Entenem aquesta tesi com la síntesi d’experiències personals i de relació amb
d’altres companys/es viscudes a l’entorn del jaciment Balma de la Xemeneia des dels inicis de
la seva excavació l’any 2001 (vegi’s l’apartat d’Agraïments). Les qüestions a què es refereix
la tesi no són aliens a la nostra essència i, conseqüentment, les opinions que s’hi manifesten,
siguin més o menys encertades, no són en cap cas fruit de l’atzar o d’una imaginació personal.
En definitiva, pretenem resumir en aquest treball la feina feta per l’autor juntament d’altres
persones i col·lectius tot esperant que la tesi sigui un punt i seguit sobre un tema del qual
tenim perspectives de continuar treballant.
TESI MONOGRÀFICA I TAMBÉ PANORÀMICA
“Tesis monogràfica o tesis panoràmica?” es pregunten Umberto Eco i Restituto Sierra
en els seus respectius manuals sobre com elaborar una tesi (Eco, 1995: 27-32 ; Sierra, 1994:
135-136). La nostra tesi és clarament monogràfica (“Els cingles de Sant Roc”), però, alhora,
forma part d’un tema panoràmic (“Origen i evolució biològica i cultural de l’espècie humana
a Catalunya i a Europa”). Tot i que bona part de la tesi és inèdita, de resultes dels treballs
d’ordre científic, patrimonial i social duts a terme des del 2001 als cingles de Sant Roc, alguns
aspectes que s’hi tracten ja han estat publicats en d’altres mitjans (veure Bibliografia i
Agraïments): entenem que tractant-se d’un treball col·lectiu estem legitimats per aprofitar
aquest material també amb fins personals. Per tant, aquesta és una tesi monogràfica que, des
d’un òptica personal i col·lectiva, s’insereix també en un tema d’estudi de caràcter global.
ABSÈNCIA D’UN ESTUDI DETALLAT D’UN REGISTRE LÍTIC
El lector d’aquesta tesi trobarà a faltar l’estudi detallat d’algun registre lític d’acord
amb la metodologia del Sistema Lògic-Analític. Tot i que l’acceptem com el nostre mètode,
no l’hem utilitzat en aquest treball perquè l’objectiu d’aquesta tesi va més enllà de l’aspecte
purament científic: entenem que estem dissenyant les bases d’un projecte de futur d’abast
patrimonial, social i científic (capítols següents). Només una vegada estigui consolidada
aquesta base tindrà realment sentit desenvolupar una metodologia analítica tal com així s’ha
fet en d’altres projectes de la Universitat de Tarragona (Aulines et al., 2004: 31-32)

30 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Estructura de la tesi
El treball s’ha estructurat d’acord amb les tres fases que considerem bàsiques en tot
treball d’investigació (quadre 2; Sierra, 1994: 34-36):
1) Documentació
Tota tesi té com a punt de partida els coneixements precedents sobre el tema que
investiga. Es pot considerar una fase d’investigació secundària perquè no es pren
contacte directe amb la realitat investigada, sinó indirecte, a través de les fonts
consultades.
La Part II d’aquesta tesi (Documentació prèvia) fa referència a aquesta fase i s’ha
tractat en dos capítols: el capítol 2 (Vessant científica de l’arqueologia) i el capítol 3
(Vessant patrimonial i social de l’arqueologia).
2) Investigació
S’entén per investigació l’observació directa i la recollida de dades que aporten
novetats respecte el tema que s’estudia, el qual s’emmarca en un context prèviament
definit en la fase Documentació.
Hem desenvolupat aquest fase en les Part II i III: capítol 4 (Medi natural i
investigacions prehistòriques als cingles de Sant Roc), capítol 5 (Els jaciments
paleolítics dels cingles de Sant Roc: Santa Elena I-XII i Balma de la Xemeneia) i
capítol 6 (Evolució prehistòrica de les ocupacions humanes als cingles de Sant Roc),
capítol 7 (La base social i entitats cíviques) i capítol 8 (Difusió i divulgació).
3) Elaboració
S’exposen els resultats dels materials recollits amb la finalitat de comunicar-los a la
comunitat científica i social i el públic en general per fer possible no només el seu
coneixement sinó també la seva crítica i revisió.
Hem desenvolupat aquest fase en la Part IV: capítols 9 (El cingles de Sant Roc en el
context de la investigació del paleolític a Catalunya) i capítol 10 (Perspectives
d’ordre científic i social respecte el paleolític dels cingles de Sant Roc).
El treball es complementa amb un apartat sobre bibliografia, un índex i un annex
(Dietari de camp). Voldríem comentar, finalment, que l’excés d’alguns recurs formals
(transcripció de textos i de documents, de figures, de fotos) la justifiquem pel fet que
considerem que són elements bàsics per iniciar un projecte de treball amb perspectives de
futur malgrat que sovint s’obviïn més enllà de l’àmbit purament administratiu.

DOCUMENTACIÓ
INVESTIGACIÓ
ELABORACIÓ
Tipus, motius, temàtica, justificació i estructura 31
Quadre 2:
Fases de construcció d’aquuesta tesi de llicenciatura
Fons bibliogràfica
Sobre què és investigar
Estat actual de la recerca
Patrimoni arqueològic
Ús social de l’arqueologia
Observació directa
Obtenció de dades
Cingles de Sant Roc
Balma de la Xemeneia
Evolució prehistòrica
Presentació formal
Sistematització de dades
Aportació científica
Aportació patrimonial
Aportació social
SÍNTESI
Capítols 2 i 3
Capítols 4 a 8
Capítols 9 i 10

PRIMERA PART
Documentació prèvia

34 Els cingles de Sant Roc al paleolític
• Objecte
• Vessant científica
• Patrimoni i arqueologia
• La prehistòria i el seu ús social
DOCUMENTACIÓ PRÈVIA
Vessant científica de l’arqueologia (Capítol 2)
Vessant patrimonial i social de l’arqueologia (Capítol 3)
Arqueologia
Els objectes lítics en arqueologia
Sistema Lògic-Analític
Context actual Origen i evolució biològica i cultural
de l’espècie humana a Europa
Llei de Patrimoni Cultural Català Cultural
Administració local i patrimoni arqueològic

Vessant científica 35
2. Vessant científica de l’arqueologia
Al igual que todos los jóvenes, me proponía ser un genio,
pero, afortunadamente, intervino la risa
Citat a Alan F. Chalmers, ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? (2000)
A partir dels avenços en el coneixement humà durant els segles XVII i XVIII
(l’anomenada “revolució científica”), en la societat occidental contemporània el mot ‘ciència’
s’ha valorat cada vegada més com un tipus coneixement únic, verdader, suprem: “oponerse a
la ‘ciencia’ es transgedir no solo una ley humana, sino también una ley de la naturaleza”
(Lewontin, Rose y Kamin, 2003: 47). És per això que convé preguntar-se què és la ciència?
quina és la seva peculiaritat? és realment tant important per la societat? què s’ha de considerar
ciència? I, també, si l’arqueologia és una ciència.
En aquest apartat no ens proposem resoldre qüestions epistemològiques entorn a la
ciència, però, sí entenem que un treball com el que es presenta en aquesta tesi ha de contenir
implícitament documentació sobre la filosofia de la ciència. Al respecte comentarem alguns
aspectes relacionats freqüentment amb la ciència: “es un modo de conocimiento que aspira a
formular mediante lenguajes rigurosos y apropiados leyes por medio de los cuales se rigen
los fenómenos” (Ferrater Mora, 2001:55); “es una estructura asentada sobre hechos” (J.J.
Davies, citat a A. Chalmers, 2000: 1); “es un conjunto sistemático de conocimientos sobre la
realidad observable, obtenidos mediante el método científico. Según esta definición son tres
los elementos que configuran su naturaleza: un contenido, un campo de actuación y un
procedimiento o forma de actuar” (Sierra, 1994: 24).
Pretenem valorar el nostre tema objecte d’estudi (arqueologia) des d’una vessant
científica, partint de les dades empíriques disponibles (els objectes lítics) i exposant un dels
mètodes per obtenir informació sobre aquest tipus de registre (Sistema Lògic-Analític).

36 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Arqueologia, ciència i investigació
En la major part de les definicions sobre el mot ‘arqueologia’ sempre es fa referència a
dues qüestions: als objectes materials i a la cronologia. Exemples: “és l’estudi de les
civilitzacions antigues realitzat a partir dels vestigis materials, de les activitats exercides per
l’home, o a partir dels elements del seu context” (segons La Gran Enciclopèdia en Català);
“és una ciència que estudia les societats humanes del passat a partir de les restes materials
que n’han perdurat” (Boj, 2000); “és aquell conjunt de mètodes i procediments tècnics per a
l’obtenció d’informació sobre les evidències d’activitat humana conservades al llarg del
temps” (Carbonell et al., 1992: 162).
És, però, l’estudi del passat a partir de les restes materials un tipus de coneixement
científic?. El debat entorn aquesta qüestió va començar a mitjans del segle passat arran de la
introducció de mètodes considerats científics (per exemple, la tècnica del carboni 14) en el
camp de l’arqueologia i, en especial, per la influència dels postulats promoguts a partir de la
dècada dels 60 per la Nova Arqueologia americana, en els quals s’insistia que l’arqueologia
havia de tenir un rang científic similar al de les disciplines naturals, aquestes sí acceptades
com a científiques (Johnson, 2001: capítols 2 i 3).
Des d’aleshores i fins avui, el caràcter científic de l’arqueologia continua essent un
tema obert i problemàtic. No ens decantarem en aquesta tesi pels arguments dels uns o dels
altres sinó que partirem del fet que, en arqueologia, l’acumulació de coneixements
(investigació) sempre va lligada a les restes materials (evidències arqueològiques) que es
disposin per estudiar el passat humà, un de les quals són els objectes lítics (Renfrew i Bahn,
1993: 43).
OBJECTES LÍTICS EN ARQUEOLOGIA
L’objecte com a font de coneixement per l’estudi de la Història humana parteix de
dues concepcions. Primer: s’entén que són objectes físics que posseeixen una realitat a nivell
temporal i espacial (Ferrater Mora, 2001: 261). Segon: s’ha de concebre aquest objecte dins
d’un sistema teòric: “tot procés d’investigació que tingui com a objecte els productes
materials derivats d’una dinàmica tècnica ha de tenir com a punt de partença una autèntica
teoria dels objectes” (Vaquero, 1992: 51).
Els objectes lítics fabricats pels éssers humans han centrat la major part d’interès per a
la investigació arqueològica perquè són el tipus d’evidència localitzats amb més freqüència en
el registre, motiu pel qual considerem que són la unitat analítica bàsica de l’arqueologia.
Des dels inicis de la investigació arqueològica (segle XIX), però, hi ha hagut diferents
mètodes i perspectives (és a dir, integració dels sistemes tècnics en un determinat corrent

Vessant científica 37
teòric) a l’hora d’analitzar els objectes lítics: fins als anys 60, aquests estudis estaven influïts
per dues concepcions teòriques: la taxonomia (com a element bàsic de classificació) i la
perspectiva cultural (visió estàtica de les societats humanes); a partir dels 60 sorgeixen dues
grans corrents teòriques: un a Europa i l’altra al món anglosaxó. (Carbonell et al. 1992: 5-15).
La corrent europea, d’inspiració francesa i caracteritzada per l’empirisme, té tres grans
corrents: la tradició empírica (significa una major sistematització de la taxonomia en l’estudi
dels objectes); l’anàlisi estructural (se centra en els processos del coneixement arqueològic:
diàlectica de la història i concepció estructural dels objectes) i l’etnotecnologia (introdueix
una nova dimensió en els processos tècnics a nivell sincrònic i social). En els anys següents,
el desenvolupament de la recerca origina noves concepcions: la tipologia crítica i
empirocrítica (l’objectiu és integrar dades dins un esquema diacrònic des de la perspectiva
cultural); la tecnologia processual i experimental (estructura una nova dimensió de la tècnica
amb la introducció del concepte de cadena operativa) i els sistemes analítics (continuadors de
la tipologia estructural), una de les línies heterodoxes dels quals origina un nou sistema
d’anàlisi: el Sistema Lògic-Analític.
Al món anglosaxó els estudis lítics es basen en la tradició empírica (a partir de les
conclusions dels Leakey a Olduvai), fins que als anys 60 la irrupció de la Nova Arqueologia
introdueix nous aspectes metodològics (la quantificació, l’experimentació) i interpretatius
(funcional) que tenen per objecte integrar la tecnologia lítica en un context cultural.
EL SISTEMA LÒGIC-ANALÍTIC
Els autors d’aquest nou sistema d’anàlisi, concebut a principis de la dècada dels 80 del
segle passat, el presenten com “un cos teòric-metodològic destinat a l’obtenció, a partir del
registre lític, d’una informació que permeti la realització d’inferències sobre els comunitats
humanes del plistocè” i expliciten que “neix com a crítica als sistemes de classificació
empírics tradicionals i de l’aplicació de la dialèctica al coneixement de la dinàmica dels
processos d’adquisició de caràcters morfotècnics dels conjunts industrials” (Carbonell et al.,
1983: 10; Carbonell et al., 1992).
És un sistema d’anàlisi que té tres influències teòriques bàsiques: la tipologia analítica
de Gerges Laplacle (1972); l’arqueologia analítica de David Clarke (1984: 296) i la lògica
històrica d’Edwuard Thompson (1978); alhora que, al llarg del temps, experimenta tres
moments de redefinició metodològica: 1) fase embrionària (1972-1982); 2) fase de
consolidació (1983-1992); 3) introducció de nous elements (1992-2004).
La proposta teòrica del Sistema Lògic-Analític s’estructura en tres parts bàsiques: 1)
l’elaboració d’un esquema conceptual per l’estudi de la tecnologia lítica; 2) la hipòtesi de
canvi històric per substitució transferencial ; 3) la matriu morfogenètica (quadre 3).

38 Els cingles de Sant Roc al paleolític

Vessant científica 39
Origen i evolució biològica i cultural de l’espècie humana a Europa
En aquest apartat situem el context del tema panoràmic d’aquesta tesi: l“Origen i
l’evolució biològica i cultural de l’espècie humana a Europa” (figura 2.1). Es tractar d’una
qüestió molt extensa i per la qual es disposa una bibliografia àmplia: Arsuaga i Martínez,
1999; Carbonell i Vaquero, 1996; Carbonell i Sala, 2000; Carbonell i Bermúdez, 2004;
Cavalli Sforza, L. 1996 i 2000; Champion et al., 1988; Gamble i Stringer, 1993; Gamble,
2001; Garanger et al., 2002; Gibert, 2004; Leakey i Lewin, 1999, Ramos, 1999; National
Geographic, 2000 i 2003, entre d’altres. Ens limitem a seleccionar aquelles dades que més ens
interessin per a comprendre el marc general en què s’insereix el nostre treball. Estructurem
aquest apartat d’acord amb els sis temes objectes d’estudi definits al capítol 1 (pàgina 28):
LES PRIMERES OCUPACIONS HUMANES
La sortida d’Àfrica dels homínids i la seva expansió per Europa i Àsia (“Out of
Africa”) és un dels temes més apassionants i alhora controvertits pels investigadors de
l’evolució humana. La problemàtica d’aquesta qüestió gira a l’entorn de 3 aspectes:
a) quan es va produir aquesta migració?
b) quina o quines va ser les primeres espècies d’homínids en marxar
d’Àfrica?
c) per on van arribar els homínids al continent europeu?
No se sap el moment exacte en què els humans van emigrar d’Àfrica malgrat
l’existència de bons registres arqueològics per a aquesta etapa (Dmanisi, Ubeideya, Riwat). Sí
es pot afirmar, però, que els primers fòssils localitzats fora d’Àfrica es poden situar a principis
del plistocè inferior (1’8 milions d’anys BP).
Tampoc s’ha pogut concretar la primera espècie que va sortir d’Àfrica. Segons la
hipòtesi tradicional aquest primer emigrant hauria estat Homo erectus. Per altres investigadors
seria Homo ergaster (identificat el 1984 a partir de l’extraordinari fòssil batejat amb el nom
Turkan Boy). Les darreres troballes a Dmanisi (2002) no descarten la possibilitat que aquesta
emigració no fos protagonitzada per un única espècie sinó per dues.
La via de penetració d’aquests homínids al continent europeu és un altre tema polèmic.
S’han proposat dos escenaris, però, cap d’ells concloent: el Corredor de Palestina (Israel) i
l’estret de Gribraltar (Marroc). En tot cas, la localització de jaciments amb evidències amb
presència com Dmanisi, Tell Ubeidiya o Aïn-Ainech demostren que l’home és a les portes
d’Europa entre 2 i 1,5 milió d’anys BP.

40 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 2.1. Esquema de la complexitat de l’origen i l’evolució biològica de l’espècie humana

Vessant científica 41
Actualment, el jaciment més ben situat per explicar l’Out of Africa és Dmanisi
(Geòrgia). El setembre de 2002 la revista National Geographic va publicar la troballa de tres
cranis humans fòssils datats al plistocè inferior (1,7 milions d’anys), probablement els primers
del gènere Homo localitzats fora d’Àfrica. Sorprenentment aquestes restes no només no
corresponen a Homo erectus o Homo ergaster, com seria d’esperar, sinó que indiquen
l’existència d’una altra espècie, Homo habilis, la qual fins avui es creia que mai havia sortit
d’Àfrica. Les troballes que tindran lloc en aquest extraordinari jaciment caucàsic poden
ser determinants per explicar quan, per on i quin homínids van marxar d’Àfrica.
Finalment, cal tenir en compte que el registre arqueològic que actualment es disposa
per l’estudi i evolució dels primers grups d’homínids que van arribar a Europa és molt escàs:
si a Àfrica existeix un buit en el registre entre els 8 i 4 milions d’anys BP, a Europa i Àsia
aquest fet es dóna entre els 2 i 0,5 milions d’anys BP. A l’espera de confirmar-se les restes
fòssils de Dmanisi i de localitzar altres jaciments que aportin més dades, de moment es pot
afirmar que ara fa un milió d’anys dues espècies humanes van començar a habitar en altres
ecosistemes no africans: Homo erectus i Homo antecessor.
Figura 2.2. La primera sortida dels homínids fora d’Àfrica és un tema controvertit i encara
avui no resolt per tres qüestions bàsiques: cronologia (quan es va produir?), homínids ( quina
o quines espècies la van protagonitzar) i la ruta (per on va tenir lloc l’emigració?).

42 Els cingles de Sant Roc al paleolític
FRONTERA DE LA COMPLEXITAT HUMANA A L’ENORN DE FA 500.000 ANYS BP
A partir de la meitat del plistocè mitjà (període arqueològic ‘axelià’, entorn els
500.000 anys BP), el registre arqueològic a Europa és més abundant que el període precedent
(plistocè inferior) i permet identificar una nova espècie: Homo heidelbergensis. Amb aquest
homínid sorgeixen els trets característics que actualment defineixen la complexitat humana:
domini del foc, desenvolupament del llenguatge, creació d’art, ornaments per vestir,
producció de llances per caçar grans mamífers i/o l’acumulació de cadàvers.
Durant els anys noranta una sèrie d’investigadors defensaven que l’aparició de la
complexitat en l’espècie humana era paral·lela a la primera ocupació del continent europeu (i
també a l’aparició d’una nova tradició tècnica: l’axelià). Aquesta interpretació era coneguda
com a Short Chronology. Però, les evidències antropològiques i arqueològiques descobertes
en els darrers anys als jaciments de la serra d’Atapuerca (Burgos) i de la conca de Gaudix-
Baza (Granada) han posat de manifest que la presència d’homínids a Europa fa almenys 1
milió d’anys BP (partidaris de la Long Chronology), malgrat que de moment no es pugui
atribuir a aquests homínids l’esmentada complexitat Per tant, el fet provat que a partir de
500.000 anys BP la humanitat passi la frontera de la complexitat no s’ha d’associar
automàticament a les primeres ocupacions humanes del continent europeu, les quals tenen lloc
durant el plistocè inferior i no en el mitjà.
ELS NEANDERTALS: PATRONS D’ASSENTAMENT, DE MOBILITAT I CONDUCTA.
Un dels períodes més interessants d’aquest llarg camí cap a la complexitat humana
actual té lloc durant el plistocè superior, el darrer del plistocè (1.800.000-10.000 anys BP).
Cronològicament, compren des de 130.000 fins a 10.000 anys BP, moment en què s’inicia el
període geològic actual, l’holocè (“temps recents”). És tracta d’un període ben conegut perquè
el registre fòssil ha proporcionat gran quantitat de dades (restes de fauna, d’eines de pedra, de
pòl·lens), la correlació de les quals ha permès reconstruir tant el medi en què van viure
aquests homínids (Homo neandertalensis i Homo sapiens) com el seu propi desenvolupament
biològic i cultural.
Amb l’inici del plistocè superior, el continent europeu experimenta, progressivament,
una forta davallada de les temperatures: el clima és, cada vegada, més fred. En conseqüència,
apareixen casquets glacials a les zones terrestres més elevades i el nivell del mar baixa, essent
ben visibles algunes plataformes continentals avui soterrades (per exemple, el pas de Calais, a
Anglaterra). També el món animal es ressent d’aquest fort canvi climàtic: l’aparició,
l’extinció o la migració d’algunes espècies són trets característics d’aquest moment. I, en
aquest medi rigorosament castigat pel fred, es desenvolupa també l’única espècie humana que
viu en aquest moment al continent europeu: la neandertal.

Vessant científica 43
Encara avui, més de cent cinquanta anys després del seu descobriment per la ciència
(el 1856 a la vall de Neander, Alemanya), els neandertals són tema de debat, de passió i de
misteri, tant pels investigadors com pel públic en general. El neandertal és l’espècie humana
fòssil més popular i enigmàtica i, a nivell científic, la més ben estudiada per l’abundància de
restes fòssils documentades.
Actualment la majoria d’investigadors consideren que el neandertal és va orignar a
Europa entorn els 250.000-200.000 anys BP i que és un descendent de l’Homo
Heidelbergensis. El període comprès entre els 120.000 anys fins fa uns 30.000 anys BP és
quan s’han documentat més evidències d’aquestes espècie. La qüestió principal és indagar
sobre les seves capacitats més enllà de l’adaptació al medi (fenomen de les glaciacions).
Durant molts anys s’havia considerat que els neandertals eren uns éssers ecològics més, però,
les darreres investigacions han posat l’èmfasi en aspectes com els patrons d’assentament, la
planificació de la conducta o l’organització de l’espai, a partir dels quals es conclou que
aquestes capacitats no difereixen tant, en essència, de l’home anatòmicament modern.
Per tant, una cosa és certa: la imatge de bèstia o de monstre amb que se’ls va etiquetar
a finals del segle XIX ja no té sentit en l’estat actual de les investigacions. Lluny d’aquest
pejoratiu estereotip, avui es pot afirmar que els neadertals formaven societats tan complexes
com les nostres: dominaven la tècnica del foc, enterraven els seus morts, disposaven de
llenguatge i tenien cura dels membres del grup.
CANVI BIOLÒGIC I CULTURAL A L’ENTORN DE FA 40.000 ANYS BP
L’escenari a què ens hem referit en l’apart anterior sobre els neandertals es mantindrà
més o menys estable a Europa Occidental fins fa 40.000 anys BP, moment en què arriba i
s’instal·la una nova espècie humana procedent de l’est d’Europa: Homo sapiens. A partir
d’aquest moment dues espècies humanes diferents conviuen al mateix territori. Però, no serà
pas per gaire temps: lentament, els grups neandertals van retrocedint terreny respecte als
nouvinguts fins al punt que, entorn els 30.000 anys BP, desapareixeran per sempre més com a
espècie biològica. Els darrers testimonis de la seva existència els trobem al sud de les
penínsules Ibèrica i Itàlica.
L’arribada i posterior ocupació de tot el territori europeu per Homo sapiens és un tema
encara no resolt i d’actualitat des del punt de vista científic, mediàtic i social. Pels
investigadors hi ha dues possibilitats. Primera (teoria multiregonial): diferents espècies
humanes han evolucionat independentment en diferents llocs del planeta mantenint, però, un
flux genètic que assegura la homogeneïtat d’Homo sapiens. Segona (Out of Africa): Homo
sapiens només té un origen africà i s’estén per tot el món substituint les espècies humanes
existents en diferents regions, una d’elles la neandertal, l’extinció de la qual podria ser deguda
a diferents causes: climàtiques, tecnològiques, bèl·liques o immunològiques.

44 Els cingles de Sant Roc al paleolític
L’HOME ANATÒMICAMENT MODERN
Les darreres troballes antropològiques al continent africà (Herto Bouri) indiquen que
cal situar l’origen de l’actual Homo sapiens a l’entorn dels 160.000 anys BP. Al continent
europeu, però, no hi ha evidències de la seva presència fins als 120.000 anys BP quan, a la
zona del Pròxim Orient, es produeixen els primers contactes amb els neandertals. A partir
d’aquest moment, l’evolució biològica i cultural d’Homo sapiens va en augment: s’expandeix
per tots els continents (Amèrica i Austràlia) essent la primera espècie homínida que ocupa tot
el planeta. A la península Ibèrica, els primers Homo sapiens arriben al voltant dels 40.000
anys BP .
Amb l’aparició de l’Homo sapiens tenen lloc avenços tecnològics, socials, simbòlics i
artístics no coneguts fins al moment (per exemple: les primeres evidències de vestit i
representacions d’art parietal). A nivell cultural, l’arribada de l’Homo Sapiens a la península
Ibèrica suposa l’inici de l’anomenat paleolític superior, en el si del qual es poden diferenciar
quatre grans tradicions culturals: l’aurianyacià (40.000 – 28.000 anys BP); el gravetià (28.000
– 20.000 anys BP), el solutrià (19.000 – 16.000 anys BP) i el magdelenià (16.000 – 10.000
anys BP).
LA FI DEL PALEOLÍTIC
A l’entorn dels 10.000 anys BP el sistema de vida de les societats paleolítiques
desapareix a bona part del planeta. Tradicionalment, s’ha relacionat aquest fet amb la l’últim
dels períodes glaciars característics al llarg del plistocè i amb l’inici d’un nou període
geològic: l’holocè. Per convenció professional s’ha situat cronològicament aquest darrer gran
canvi climàtic a l’any 8.300 anys BP. Entre els investigadors hi ha un debat entorn el terme
que s’ha d’utilitzar per definir aquest nou període: mesolític, per uns i, per uns altres,
epipaleolític. El motiu de la polèmica és la continuïtat o ruptura dels grups humans que viuen
a l’inici de l’holocè. En algunes zones, les noves terres que emergeixen amb la regressió dels
glaciars són explotades mantenint el sistema de vida anterior i, en canvi, en d’altres,
s’aprofiten les favorables condicions ecològiques per experimentar noves fórmules
d’integració al medi. Es tracti de fenòmens de continuïtat o de ruptura, el cas és que pocs
mil·lennis després aquestes comunitats experimentaran un transformació important en el seu
sistema de vida (anomenada ’revolució neolítica’ per Gordon Childe) que es basarà, a partir
d’aquest moment, en la producció de béns i en la sedentarització territorial. Comença així, un
nou període de la humanitat: el neolític.

Vessant patrimonial i social 45
3. Vessant patrimonial i social de l’arqueologia
En las puertas del siglo XXI la arqueología no
puede ser enseñada como si sólo fuera una
disciplina investigadora
Gonzalo Ruiz Zapatero,
III Seminari d’Arqueologia i Ensenyament (2000)
En els temps actuals es pot afirmar que l’arqueologia està constituïda per tres elements
bàsics (figura 1.2; Ruiz Zapatero, 2000: 225): la investigació (obtenir el màxim de dades
sobre el passat); el patrimoni (la protecció i conservació d’un espai arqueològic) i l’àmbit
social (divulgació dels resultats de la investigació i del patrimoni arqueològic).
Fins fa pocs anys, l’arqueologia catalana s’havia dedicat exclusivament a la
investigació. A la mort de Franco (1975), el conseqüent canvi de règim polític (d’un dictadura
a un sistema democràtic) propicia el context adequat perquè l’arqueologia es doti d’altres usos
a més del d’investigar. El benestar econòmic assolit i la possibilitat d’accedir a la cultura (i a
la universitat) per part de la majoria de la població són alguns dels elements que fan possible
que, a partir d’aquest moment, l’arqueologia sigui valorada també des de dos nous punts de
vista: l’àmbit patrimonial i l’àmbit social (Aulines et al., 2004).
Per tant, arqueologia i societat formen un binomi inseparable: el treball científic dels
arqueòlegs és essencial per avançar en el coneixement de les societats humanes del passat,
però, és imprescindible que els seus resultats siguin immediatament divulgats en diferents
medis i, així, arribin als màxims sectors de la societat possibles. Arqueologia i societat són
complementaris: esmerçar esforços humans i materials en una excavació arqueològica té
sentit si els resultats són àmpliament divulgats, alhora, la divulgació comporta que es dugui a
terme una investigació continuada, sense interrupcions, amb mètodes d’excavació moderns i
plantejaments crítics, renovadors. Investigació i difusió són, doncs, els pilars fonamentals en
qualsevol intervenció arqueològica (Abad i Aulines, 2004).

46 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Vessant patrimonial de l’arqueologia
El concepte de patrimoni està de moda: des de les aules escolars fins als mitjans de
comunicació, el patrimoni és un terme d’ús freqüent en el si de la societat catalana actual. Ara
bé, a què ens referim quan parlem de patrimoni? (Ballart, 1997).
Definir el terme patrimoni no és pas senzill ni tampoc és l’objectiu d’aquesta tesi de
llicenciatura. D’acord amb el seu significat etimològic (“bé que algú té per herència dels seus
ascendents”) es pot considerar que el patrimoni és el llegat d’una generació cap a una altra.
Més enllà d’aquestes consideracions conceptuals, es sol afirmar que el patrimoni sempre fa
referència almenys a tres aspectes: al fet que qualsevol generació és conseqüència d’un passat;
al fet que la diferència entre les generacions es conseqüència d’una herència cultural comuna i
al fet que d’una generació a un altra el patrimoni es reinterpreta i s’adapta. I, tot i que
s’intenta concebre com element íntegre, el cert és que de patrimoni n’hi ha de diferents tipus:
l’arquitectònic, l’arqueològic, el documental, l’etnològic, l’industrial, l’artístic o el natural.
Però, no sempre és fàcil assignar un d’aquest tipus i per això es fa necessari establir uns
mecanismes comuns de catalogació i legislació per a la seva gestió.
Tradicionalment, el patrimoni arqueològic s’ha relacionat amb dos elements: el
concepte d’antiguitat i el valor dels objectes. L’ambigüitat d’aquesta consideració i la pròpia
complexitat d’aquest tipus de patrimoni es posa de manifest en el fet que legislacions sobre
patrimoni sempre tracten d’una manera diferent l’arqueològic (per exemple, en forma de
lleis i reglaments específics).
EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC CATALÀ SEGONS LA LEGISLACIÓ ACTUAL
A principis del segle XXI Catalunya continua essent una comunitat autònoma de
l’Estat Espanyol, el qual es constitueix en l’article primer de la seva Constitució de l’any 1978
com un estat social i democràtic de dret. D’acord amb aquesta concepció, l’estat social -a
diferència de l’estat liberal- té un paper actiu en la protecció, conservació i gestió dels drets i
deures considerats fonamentals per a la societat, i entre els quals hi ha els de patrimoni:
segons l’article 46 de la Constitució “els poders públics garantiran la conservació i
promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i
dels béns que l’integren sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal
sanciaonarà els atemptats contra aquest patrimoni”; segons l’article 149.1.28 de la
Constitució, l’estat té competència exclusiva sobre la “defensa del patrimoni cultural, artístic
i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació; museus, biblioteques i arxius de
titularitat estatal, sens perjudici que les comunitat autònomes n’exerceixin la gestió”; segons
l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia, la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva del

Vessant patrimonial i social 47
“patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense
perjudici d’allò que disposa l’article 149.1.28 de la Constitució”.
A partir de i en base a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia s’ha estructurat tota la
legislació bàsica (quadre 4) que actualment regula el patrimoni arqueològic català, la qual
avarca diferents qüestions com ara: la creació del Servei d’Arqueologia de Catalunya, les
normes que han de regir els dipòsits de materials arqueològics, sobre l’1 % per cent cultural,
sobre intervencions arqueològiques o sobre la gestió de monuments (Ten, 1996).
La realització d’intervencions arqueològiques a Catalunya fins a l’agost de l’any 2004
(cas de la Balma de la Xemeneia), s’han hagut de regir bàsicament per la Llei 9/1993, el
capítol IV del títol II de la qual defineix les normes específiques de protecció del patrimoni
arqueològic (articles 46 a53), per una banda i, de l’altre, pel Decret 778/2002, el capítol 1 del
qual regula les intervencions arqueològiques i paleontològiques, estiguin o no integrades en
un projecte d’investigació i distingint, dins d’aquestes darreres, les intervencions preventives i
les d’urgència.
I. Normes fonamentals
Quadre 4:
Legislació bàsica sobre el patrimoni arqueològic català
Constitució espanyola, de 27 de desembre de 1978
Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, d’Estatut d’Autonomia de Catalunya
II. Lleis de la Generalitat de Catalunya
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català
III. Reglaments de la Generalitat de Catalunya
Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni
arqueològic i paleontològic
IV. Lleis i reglaments de l’Estat espanyol
Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol

48 Els cingles de Sant Roc al paleolític
ELS AJUNTAMENTS I EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC CATALÀ SEGONS LA
LEGISLACIÓ ACTUAL 2
En la Llei de Patrimoni Cultural Català els ajuntaments, com a administració pública,
tenen assignades unes sèrie competències les quals es poden dividir en quatre grans grups:
1) Com a propietaris de jaciments arqueològics
2) Com a promotor d’obres
3) Com a responsable de la gestió urbanística
4) Com a administració local específicament
Tenint en compte l’estat jurídic actual del jaciment de la Balma de la Xemeneia
(entorn el qual gira el treball d’aquest tesi de llicenciatura) és centrarem el darrer punt, en què
es fa referència als drets i deures dels ajuntaments com administració local.
Per tant, els drets i deures dels ajuntaments, com a administració local, respecte el
patrimoni arqueològic d’acord amb els articles de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català
són les següents:
1) Obligació de col·laborar amb les altres administracions per vetllar per la integritat
del patrimoni cultural i de dotar-se del personal necessari per a fer-ho (articles
3.1 i 3.2).
2) Obligació de comunicar immediatament les situacions de perill que afectin el
patrimoni cultural (article 3.3).
3) Dret a ésser informats de les actuacions de la Generalitat relatives al patrimoni
cultural (article 3.4).
4) Dret a exigir el compliment de la legislació (article 5).
5) Obligació de disposar d'un arqueòleg municipal (article 6.5).
6) Dret a instar la incoació de la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional per a
una zona arqueològica (article 8.1).
7) Dret a opinar sobre la declaració de BCIN situats al terme municipal (article 8.2).
8) Dret a rebre notificació de la incoació i declaració de BCIN situats al terme
municipal (articles 9.1 i 12).
2
Una síntesi sobre el marc legislatiu de l’acció municipal respecte el patrimoni arqueològic català es
pot consultar a internet: http:// sapiens.ya.com/madoz10/Comptencies.htm

Vessant patrimonial i social 49
9) Obligació d'aplicar un règim provisional de protecció als jaciments arqueològics
incoats BCIN (articles 9.2 i 9.3):
10) Competències per a la declaració de béns culturals d'interès local, obligació de
comunicar la catalogació al Departament de Cultura i d'incloure-hi els
jaciments arqueològics, i procediment de descatalogació (article 17.1 a 17.5).
11) Dret a demanar als propietaris de jaciments arqueològics informació sobre la
seva utilització (article 21.2).
12) Drets subsidiaris de tempteig i de retracte sobre els jaciments declarats Bé
Cultural d'Interès Nacional (articles 26.1 a 26.3).
13) Drets de tempteig i de retracte sobre els jaciments arqueològics catalogats
(article 26.5).
14) Limitacions a la transmissió dels béns catalogats de propietat municipal (article
28.1).
15) Dret a opinar sobre la declaració d'espais de protecció arqueològica, segons
(article 49.1 i 49.2).
16) Dret a executar intervencions arqueològiques amb l'autorització del
Departament de Cultura (article 50).
17) Dret a ésser informats del descobriment de restes arqueològiques (article 51.1).
18) Obligació d'informar el Departament de Cultura del descobriment de restes
arqueològiques, i de ser informat per aquest (article 51.2).
19) Possibilitat d'acceptar pagaments en béns culturals (article 58).
20) Exempcions i beneficis fiscals del propietaris de béns culturals (articles 59.1 i
59.2).
21) Possibilitat d'executar subsidiàriament el deure de conservació dels propietaris
de BCIN i de béns catalogats (articles 67.1 i 67.2).
22) Expropiació de BCIN per incompliment de deures dels propietaris (article 67.4).
23) Dret a exigir la reparació de danys a béns immobles catalogats (article 68).
24) Dret a imposar multes coercitives (articles 69.1, 75.1 a 75.4 i 71.2 a 71.5).
25) Dret a inspeccionar en qualsevol moment les intervencions en qualsevol
jaciment arqueològic (articles 70.1 i 70.2).
26) Dret a sol·licitar dictàmens al Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i a
rebre'n assessorament (articles 81.a i 81.c).

50 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Més enllà de la investigació: ús social de l’arqueologia
L’arqueologia ja no és avui una activitat practicada només per a un grup selecte
d’investigadors que duen a terme una intervenció en un determinat jaciment degut al seu
interès científic. Tot i que aquest darrer valor no deixa de ser el seu pilar bàsic, el col·lectiu
d’arqueòlegs és cada vegada és més conscient que un altre dels propòsits fonamentals
d’aquesta disciplina és la difusió dels seus resultats (o sigui, el coneixement del passat a grans
trets) a la resta de la societat: al públic en general.
La valoració social de l’arqueologia al nostre país comença sobretot a partir dels anys
setanta i vuitanta del segle passat i està relacionada amb els canvis polítics, socials i
econòmics que tenen lloc amb la l’anomenada “transició democràtica”. Hi ha sobretot dos
aspectes que fan possible aquesta incipient valoració social de l’arqueologia. Per una banda, la
democratització de la cultura, la qual permet l’accés de més gent al coneixement. De l’altra, el
major nombre de professional especialitzats, la qual cosa provoca que els nous llicenciats -
davant la manca de places públiques per exercir la seva professió- hagin de buscar noves
fórmules de subsistència a partir de la divulgació del patrimoni arqueològic (Ruiz Zapatero,
1998; Moreno et al., 2004)
A partir de la bibliografia existent sobre aquesta qüestió (que actualment ja és força
extensa) ens adonem que la majoria d’autors consideren que a través de la divulgació es
pretén proporcionar informació del passat a la societat humana actual perquè aquesta tingui un
millor coneixement de si mateixa i, conseqüentment, actuï amb aquest bagatge adquirit. En
aquesta línia citarem les reflexions de Victoria Moreno et al., (2004: 423) a un article publicat
al 1r congreso peninsular de estudiantes de prehistòria: “cabe entender la difusión del
conocimiento del pasado como una forma de conducir a la sociedad actual hacia un mundo
más justo e igualitario” i també que “el objetivo que subyace en esta filosofia es que en el
futuro nuestra sociedad pueda articularse bajo la igualdad y la solidaridad, entendiendo esta
última com una característica humana”.
No obstant això, s’ha d’esmentar que, moltes vegades, a banda d’aquest valor ètic, la
divulgació és una via, per part dels arqueòlegs responsables d’un determinat jaciment
arquueològic, perquè l’administració pública s’impliqui econòmicament en les tasques
d’excavació. És prou conegut que l’adminsitració actua diferencialment en la seva tasca de
protecció, conservació i investigació del patrimoni arqueològic, motiu pel qual els arqueòlegs
han de buscar la repercussió social per tal de poder continuar excavant. Colin Renfrew i Paul
Bahn al seu llibre Arqueología. Teorías, Métodos i práctica són molts clars al respecte:
“algunos arqueólogos más comprensivos se dan cuenta de que el apoyo financiero y de
cualquier otro tipo se consigue atrayendo el interés público y organizan hojas informativas,
días de puertas abiertas y, en proyectos a largo plazo, incluso visitas diarias pagadas”

Vessant patrimonial i social 51
Quadre 5:
Article d’opinió “La prehistòria i el seu ús social” publicat per Joan Abad i Albert
Aulines al Diari de Girona (1-2-03), pagina 40.
La pel·lícula de Jean-Jacques Annaud La guerre du feu (1981), incomprensiblement
traduïda al castellà com En busca del fuego, ens fa reviure les penalitats d’una petita
comunitat de neandertals, en la seva constant lluita per la supervivència. Un moment donat
la font del seu benestar, el foc protector se’ls apaga i entre els membres del clan s’escampa
la desesperació. Per entendre-ho, fem un esforç i situem-nos aproximadament quaranta ml
anys enrere. És un moment molt especial, de trànsit cultural, tecnològic, territorial. L’home
modern (Homo sapiens sapiens) fa pocs mil·lennis que és al continent europeu i el
neanderals, pressionats pels nouvinguts, es veuen obligats a viure en llocs marginals.
Com en els grans relats èpics clàssics, un petit grup de guerrers ardits, no sense
recança, parteix vers territoris ignots, naturalment plens a vessar de perills. Els magnífics
espais naturals –idíl·lics- i l’argument del fil –la mescla de realitat i ficció- són certament
sorprenents. Davant nostre hi tenim un planteaverge i amb molts camins encara per
fressar. A la sala s’hi poden percebre sentors boscanes; l’olor de perill: imatges d’urpes i
ullals de ferocitat extrema. I la nit en tota la seva plenitud: foscor absoluta, sense artificis.
Després de moltes peripècies, i més enllà de l’argument cinematogràfic, concebut
per entretenir la concurrència i fer-la riure, pensar amb crues escenes de sexe prehistòric,
aquests primers argonautes acaben tenint, malgrat tot, un feliç encontre amb els nous
pobladors del continent europeu, l’home modern. És un encontre amb la més sofisticada
tecnologia del moment. L’Ulisses de J.J. Annaud és iniciat en un dels grans avenços de la
humanitat: l’Art d’encendre foc. La cara que hi posa l’actor Everett McGill (Naoh, en la
ficció), en observar els moviments preparatoris del xamà i tot seguit quan veu aparèixer el
fum resultant de l’enèrgica fricció, és la clara imatge de felicitat extrema. La seva ment
s’il·lumina: a partir d’ara, de l’adquisició d’aquesta extraordinària tècnica, màgia pura,
ell i la gent del clan seran autosuficients! Podem afirmar que sense foc no hi hauria hagut
humanitat.
Certament, el coneixement transforma les persones. Ara que el món pateix grans
convulsions d’ordre social, entre altres coses pel moviment migratori de ciutadans de
l’anomenat “Tercer Món” creiem que un bon revulsiu contra la xenofòbia és la informació.
Una persona ben informada, amb criteri propi, deixa de ser un perill, una amenaça, per a
ella mateixa i per als altres. La riquesa cultural dels pobles de la Terra, les seves ètnies, les
seves diferències culturals, aquesta extraordinària diversitat, suma més que resta. Cada
poble i la seva cultura material i espiritual és, sense cap mena de dubte, un llegat preciós,
únic!, que cal preservar. Els coneixements que actualment tenim sobre els orígens de la
Humanitat ens poden ajudar a comprendre, a interpretar i a dissoldre en un crisol de bona
voluntat els odis interètnics, atavismes més propis de les persones de les èpoques més
fosques de l’edat mitjana que no del pas del segle XXI.

Vessant patrimonial i social 52

SEGONA PART
Evidències d’ocupacions humanes als cingles de Sant
Roc durant el paleolític
53

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 54
Medi natural i història de les investigacions (Capítol 4)
• Objecte Jaciments paleolítics dels cingles de Sant Roc (Capítol 5)
Evolució prehistòria dels cingles de Sant Roc (Capítol 6)
Els cingles de Sant Roc
• Medi natural La Vall del Brugent
La Vall del Llémena
• Història de les investigacions
EVIDÈNCIES D’OCUPACIONS HUMANES
Dècada dels 80
Santa Elena I-XII
Cau Negre de Sant Roc
1983-2004 Balma de la Xemeneia
• Els jaciments de Santa Elena I-XII ocupacions humanes a l’aire lliure
els inicis: a la recerca del mite de Solutré
intervencions arqueològiques de 2001 a 2003
• La Balma de la Xemeneia un registre arqueològic variat
primera datació radiomètrica: 18.950 ± 50 BP
context paleoecosocial
• Dinàmica del poblament humà als cingles de Sant Roc durant el paleolític

Medi natural i història de les investigacions 55
4. Medi natural i història de les investigacions
prehistòriques als cingles de Sant Roc
Dins aquest amfiteatre de muntanyes, malgrat el
progressiu despoblament, encara hi trobarem l’alè de
la vida humana. Apropem-nos-hi seguint els mateixos
camins que segles enrera utilitzaren els traginers, els
marxants, els llenyateisres, els carboners, i… qui sap
si també els contrabandistes
Ramon Sala, Narcís Puigdevall i Joseph Mª Melció,
Caminant per l’Alta Garrotxa, pàg. 15 (1984)
Joaquim Botet i Sisó (Girona 1846-Barcelona 1917), arqueòleg, numismàtic i
historiador, a l’obra Geografia General de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi
i publicada a principis del segle XX, anomena muntanya del Grony al promontori calcari
comprès entre el riu Brugent i la riera Llémena al sud i al nord, respectivament, l’ermita de
Santa Maria d’Elena, a l’oest i la de St. Roc, a l’est.
La gent que habita al nord, a la vall de la Llémena, quan parlen d’aquesta muntanya en
diuen La Barroca o Sant Roc mentre que els del sud, a la vall del Brugent, Les Serres o la
cingles de St. Roc. Impera, com veiem, una certa confusió. La causa n’és la manca de
memòria història de la poca gent que malviu en aquest territori, que és a cavall de tres
comarques: la Garrotxa, el Gironès i La Selva.
I, amb tot això, què és un grony? No és cap monstre ni cap ésser fantàstic, simplement,
segons Corominas, és un morro de porc. Certament, si hi posem una mica d’imaginació, els
cingles de Sant Roc evoquen el llarg morro d’un marrà.
Aquest magnífic espai natural (sense una protecció administrativa eficaç) és, abans
que res, un paradís per a la gent que estima les ciències naturals: geologia (roques eocèniques,
just quan els grans sauris del secudari s’havien extingit), paleontologia (abundància i bona
conservació de fòssils marins), paisatge (bosc mediterrani típic) i botànica (la farigola, el
romaní, l’espígol i el serpoll perfumen l’ambient).
El pas de la història dels homes (i de les dones) també és present en aquest entorn: des
de les primeres ocupacions durant el paleolític inferior fins als típics masos de la Catalunya
rural del segle XIX (Abad et al., 2002).

Figura 4.1. Situació geogràfica dels cingles de Sant Roc. Administrativament, estan situats en el vèrtex on conflueixen les comarques del Gironès, La
Selva i La Garrotxa. Les poblacions més pròximes són Amer, Sant Martí de Llémena i Sant Esteve de Llémena. Geològicament, són un cingles calcaris
del període Eocè i estan situats enmig de dos rius (La Llémena i El Brugent) afluents del riu Ter al seu curs mitjà. Les ocupacions prehistòriques
documentades fins avui s’han localitzat en els cingles i en el pla compresos entre l’ermita de Sant Roc i La Barroca.
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 56

Medi natural dels cingles de Sant Roc
EMMARCAMENT GEOGRÀFIC
Medi natural i història de les investigacions 57
Els cingles de Sant Roc actuen de límit natural entre les conques fluvials del Brugent i
de la Llémena (Figures 4.1 i 4.2). Sobre la quadrícula UTM, el pla de Sant Roc i la seva
cinglera abasta de la línia 4655 a la 4650 nord i de la 467 a la 473. L’extensió aproximada
d’aquest espai és d’uns 48 km 2 . L’alçària mitjana de la seva superfície pivota a l’entorn dels
250 i 600 metres sobre el nivell del mar (250 metres a Sant Climent d’Amer; 600 metres a
Sant Roc i 450 metres a Santa Brígida).
A nivell cartogràfic, aquesta zona ocupa parcialment els fulls d’Amer, número 295-III
i de Canet d’Adri, número 295-IV del Mapa Topográfico Nacional de España, escala 1:
25.000 i l’extrem sud de Mapa Comarcal de Catalunya, escala 1:50.000, número 19, de La
Garrotxa.
Administrativament engloba un total de 3 municipis agrupats en tres comarques
diferents que, situades de ponent a llevant, són: Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa), Amer
(La Selva) i Sant Martí de Llémena (El Gironès). Els principals accessos per carretera són: les
comarcals C-152 (d’Olot a Les Planes d’Hostoles) i Gi-531 (de Girona a Les Planes
d’Hostoles) i la nacional N-141 (de Girona a Anglès)
La Vall del Brugent
Situada a la serralada Transversal, la Vall del Brugent (figura 4.2) ve definida pel curs
fluvial del riu Brugent, des del seu naixement a la serra del Corb fins a la seva desembocadura
prop d’El Pasteral. La vall queda delimitada a la banda oest pel Coll de Bas, Serra de Murrià,
Coll d’Úria, Coll de Condreu, Sant Anna del Far i Serrat de les Faleres Velles. A l’est, per la
Serra de Marboleny, Serrat de dels Saiols, les Medes, Sant Roc, Santa Elena i Sant Grau.
Administrativament inclou quatre municipis que pertanyen a tres comarques diferents:
Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles, dins La Garrotxa; Amer, dins La Selva i Sant
Julià del Llor i Bonmatí, dins El Gironès. El municipi situat més a occident és Sant Feliu,
format per tres nuclis de població: el mateix Sant Feliu, Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel
de Pineda. A la vall d’Hostoles hi ha el municipi de Les Planes d’Hostoles, nucli del municipi
juntament amb dos pobles importants: Cogolls i Les Encies. A la comarca de La Selva, el
municipi d’Amer engloba els nuclis d’Amer, cap del municipi, Sant Climent d’Amer, la
urbanització Solivent i la Costa de Santa Brígida. Finalment, situat més a orient, Sant Julià de
Llor i Bonmatí, municipi del Gironès, està format per dos pobles homònims al nom del
municipi (Pujades et al., 1997).

La vall del Llémena
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 58
El nom de la vall ve definit per la riera de Llémena, la qual discorre al peu dels
principals accidents que configuren la vall (figura 4.2). Geogràficament, es troba al sector
meridional de la serralada Transversal i resta oberta cap a llevant. Per l’oest, queda limitada
per les Medes, Sant Roc, Santa Elena i Sant Grau mentre que per l’est ressegueix les serres de
Finestres, Portelles, Rocacorba (en la seva part septentrional), serrat de Cadalt i els pujols de
Bruguerol, Montcal i Sant Medir. Els límits nord i sud venen determinats per la capçalera de
la riera de Llémena (Serra de Finestres) i per la desembocadura del riu Ter (Pujades et al.,
1997).
A més de la riera de Llémena, cal destacar la riera de Canet, tributària de l’anterior, i
el torrent de Gàrrep, que desguassa directament al riu Ter, poc després de fer-ho la Llémena.
Entre la riera de Llémena i la de Canet s’interposen les carenes de Rocafesa, Bruguetar,
Rocacorba (en el sector meridional) i Boratuna. El Puigsallança (1026m.) a Finestres, i el
Puigsou (992m.), a Rocacorba, són les alçades màximes del sector.
Administrativament, la Vall de Llémena està dividia en quatre municipis que
pertanyen a dues comarques diferents: Sant Aniol de Finestres, dins La Garrotxa; Sant Martí
de Llémena, Canet d’Adri i Sant Gregori, dins el Gironès. El més orientat a ponent és Sant
Aniol de Finestres, format pels pobles: Sant Esteve de Llémena, Sant Aniol de Finestres i La
Barroca. A la part mitjana de la vall hi ha el municipi de Sant Martí de Llémena, format pels
nuclis de població de Granollers de Rocacorba, les Serres, el Pla de Sant Joan, Llorà i Sant
Martí. A la vall de Canet hi ha el municipi de Canet d’Adri que engloba Canet, Rocacorba,
Biert, Adri, Montbó i Montcal. Finalment, a llevant, Sant Gregori, nucli del municipi que
integra sis llogarets: Ginestar, Cartellà, Sant Medir, Constantins, i part de Taialà i de Domeny.
EMMARCAMENT GEOLÒGIC
Es tracta d’una àrea que presenta una variada morfologia com a resultat de
l’encadenament d’un conjunt de fenòmens que afecten la seva litologia i tectònica, en funció
de l’actuació d’uns processos i del temps durant el qual han actuat. La seva fisonomia, rica en
diversificació, constitueix un mosaic de diferents unitats geològiques que caracteritzen i
emmarquen l’acabament de la depressió de La Selva, al sud, l’inici de la serralada
Transversal, al nord-oest i la serra de Rocacorba, al nord-est.
Unitats de relleu
Les principals unitats de relleu són el bloc del Corb i de Finestres, el bloc de
Rocacorba, el bloc de Camós, el bloc de les Guilleries orientals, el pla de Girona-Salt-Sarrià i
les seves zones limítrofes i la unitat Selva (Pallí, 1991:8-10; Pallí i Brusi, 1992: 15-48).

Medi natural i història de les investigacions 59
El bloc del Corb i de Finestres, el bloc de Rocacorba i el bloc de Camós són tres subunitats
morfoestructurals de la Serralada Transversal Catalana. El bloc del Corb i de Finestres
és produït per un esfondrament entre les falles d’Hostoles i de Sant Gregori-Castellfollit de la
Roca. A la part sud, hi ha els cingles de Sant Roc, de Sant Martí de Llémena i de Santa Elena.
El bloc de Rocacorba és l’inici de la Serralada Transversal Catalana i és un bloc aixecat entre
les falles de Sant Gregori i d’Adri. El bloc de Camós és un bloc esfondrat entre les falla
d’Adri i de Banyoles i limita a orient amb la depressió de l’Empordà.
El bloc de les Guilleries orientals forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. És un
bloc que ve delimitat per les falles de Santa Coloma de Farners i Sant Gregori. L’alineació de
cares segueix la direcció NO-SE al nord del riu Ter i NE-SO al sud d’aquest. Alhora és
l’últim esglaó abans d’arribar al fons de la depressió de La Selva.
El pla de Girona-Salt-Sarrià i les seves zones limítrofes ocupa una superfície d’uns
130 Km 2 . Constitueix una extensa plana fluvial quaternària corresponen al riu Ter.
La unitat Selva és a l’extrem septentrional de la depressió Pre-Litoral Catalana i
constitueix una unitat ben delimitada pels blocs Guilleries, Gavarres i Rocacorba. La part nord
compren el planell fluvial que constitueix el pla de Girona-Salt-Sarrià.
Emmarcament tectònic
La fase principal de les diferents orogènies que han afectat el marc estructural de les
comarques gironines és l’anomenada “tectònica alpina”, la qual té lloc en els Pirineus quan es
produeix una gran complexitat d’estructures tectòniques de tipus encavalcaments, anticlinals
de rampa, corriments, complexes dúplex, fracturació i/o clivatge. Es tracta d’estructures que
impliquen materials paleozoics, mesozoics i paleògens (Pallí i Brusi, 1992: 21-22).
Es tracta d’una àrea afectada totalment pels moviments tectònics produïts durant la
“tectònica alpina”, un procés relacionat amb la Serralada Transversal, la qual, formada, per
sediments cenozoics, pateix un procés de fracturació generalitzat durant la compressió alpina
degut a la fragilitat del sòcol paleozoic. Es produeixen falles que tallen la cobertura eocena en
dues direccions: d’est a oest, d’origen pirinenc, s’inicia durant l’Eocè en plegar-se el Pirineu i,
de nord a sud, amb desviament cap al sud-est quan s’apropa a les Guilleries, és posterior i
talla els plecs alpins de considerable magnitud. Destaquem la falla de tisora que parteix dels
cingles d’Aiats i Cabrera, passa per Sant Joan de Fàbregues, i discorre per Osor i Santa
Coloma de Farners; la falla paral·lela a la vall d’Hostoles; la falla de Sant Gregori-Castellfollit
de la Roca, que continua cap al nord fins al coll d’Ares; la falla d’Adri i, finalment, la falla de
Banyoles, que separa la Garrotxa de la fossa de l’Empordà (Pallí i Brusi, 1992: 24)

Sant Roc
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 60
Vessant nord: Conca de La Llémena
Vessant sud: Conca del Brugent
Figura 4.2. Els cingles de Sant Roc estan situat entre les valls fluvials de la Llémena (al nord) i la
del Brugent (al sud). Fins avui, només s’han localitzat ocupacions prehistòriques al pla i als
cingles de la conca del Brugent. Si als cingles de la conca del Llémena no s’ha localitzat cap
jaciment és perquè les possibilitats de practicar una recerca arqueològica són molt difícils degut
als constants ensorraments i a l’espessa boscúria que recobreix els cingles calcaris (Foto: J.A.).

Estratigrafia i litologia
Medi natural i història de les investigacions 61
Els materials que han format la història geològica d’aquesta àrea són diversos.
Mencionarem els més importants per tal de comprendre el substrat geològic anterior al
quaternari. Es seguirà la descripció feta per Lluís Pallí i David Brusi (1992: 25-34).
El Paleozoic està format per esquists, quarsites, pissarres i calcàries, els quals es
localitzen a la serra de Sant Grau. Les pissarres carbonoses negres es troben a Llorà i
pertanyen al Silurià. Durant el Devonià hi ha una alternança de calcàries i nivells lutítics en
crinoids i també calcàries i margues (Sant Martí de Llémena, Girona i Montnegre).
Directament damunt d’aquests, amb absència de sediments mesozoics, hi ha la sèrie
cenozoica, la primera part del qual, el paleocè, està constituït per gresos, conglomerats i
lutites vermelles que, cap a la part superior, inclouen canals de sorrenques grolleres,
conglomerats i algun nivell de cabonatat (Sant Martí de Llémena i Girona). Durant l’eocè
inferior trobem conglomerats, sorrenques i argiles vermelloses (Sant Martí Sacalm, Sant Roc,
Sant Daniel i Girona). En l’eocè mitjà són presents les calcàries bioclàstiques (Sant Roc, Sant
Martí de Llémena i Girona) i petits afloraments calcaris a Coll d’Úria. El neogen està
representat per gresos i lutites marronoses que es troben formant un conjunt de relleus
lleugerament ondulats entre Canet d’Adri i Sant Gregori.
En conjunt, es poden destacar dues qüestions: per una banda, l’absència de materials
mesozoics i, per l’altra, la distribució de la seqüència estratigràfica en l’espai, la qual pren una
lleugera inclinació de sud-oest a nord-est des dels materials paleozoics als cenozoics.
EL QUATERNARI: TERRASSES FLUVIALS, VULCANISME, TRAVERTINS I
MORFOLOGIA CÀRSTICA
El quaternari és el període geològic més interessant des del punt de vista de l’estudi de
la prehistòria i, en especial, del paleolític per dos motius: 1) perquè durant el quaternari els
homínids ocupen el territori de les conques del Brugent i la Llémena; 2) les peculiaritats
geològiques pròpies d’aquest període: terrasses fluvials, vulcanisme, travertins i carst.
Terrasses fluvials
Durant el plistocè un seguit de pulsacions climàtiques i fenòmens tectònics van
provocar variacions importants en els règims dels rius. El ritme alternant erosiu-sedimentari
que s’esdevé forma un sistema de terrasses fluvials característic del paisatge de les comarques
gironines.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 62
Aquestes terrasses fluvials són visibles en el tram alt i mitjà del riu Ter. Els sediments
acumulats pel Ter són alternances de graves i sorres de gra fi a gros. Les graves estan
constituïdes per còdols de roques ígnies i metamòrfiques, de mides mil·limètriques a
decimètriques i de subangulosos a subarrodonits amb una matriu de sorra argilosa de gra fi a
gros. Hi ha també algunes intercalacions poc gruixudes de llims. Les roques neògenes
corresponen a gresos i lutites marronoses i els materials paleògens corresponen a l’eocè.
Al curs mitjà del riu Ter s’han detectat terrasses fluvials en tres àrees. Primera:
terrasses de Sant Ponç de la Barca (Pallí, 1976). Segona: terrasses de Sant Julià de Ramis
(Giralt et al., 1995). Tercera: terrassa fluvial a Domeny (Sala et al., 1999).
El vulcanisme
El vulcanisme és un poderós agent modificador del relleu que ha condicionat la
distribució dels assentaments humans en el territori on s’ha produït. Des del punt de vista
arqueològic és interessant perquè l’emplaçament de les colades de lava en zones deprimides
provoca generalment l’obstrucció dels cursos fluvials, la qual cosa permet, almenys dues
coses: 1) la conservació de materials arqueològics en les terrasses lacustres que s’originen.
2) la possibilitat d’obtenir datacions radiomètriques que ens aproximin a aquestes ocupacions.
Els volcans que entren en els límits de l’àrea objecte d’estudi s’associen a
l’anomenada Zona Volcànica Catalana. Aquesta es caracteritza pels fenòmens de tectònica
distensiva que es va forma durant el neogen i al quaternari, de fosses tectòniques o grabens
(Empordà i Selva) i alts tectònics o horsts (Gavarres i Guilleries) (Pujades et al., 1997: 24).
Comptabilitzem en onze el total dels volcans situats a l’entorn immediat dels cingles
de Sant Roc. A la Vall de Llémena, distribuïts de ponent a llevant, n’hi ha sis: Puig de les
Medes (Sant Aniol de Finestres), Puig Moner (Sant Martí de Llémena), Granollers de
Rocacorba (Sant Martí de Llémena), Puig de la Banya del Boc (Sant Martí de Llémena), Clot
de l’Omera (Sant Martí de Llémena) i Puig d’Adri (Canet d’Adri). I, a part d’aquests centres
eruptius amb entitat pròpia, existeixen d’altres afloraments volcànics: el turó de la Sentinella
o el Rocàs, colada del mas Ribes i pendents dels Rasos de Llorà (Pujades et al., 1997: 9). Per
la seva part, a la vall de Brugent hi ha cinc volcans: tuta de Colltort, Can Tià, Sant Marc i
Puig Roig (Sant Feliu de Pallerols) i volcà de Traiter (Les Planes d’Hostoles).
A més, s’ha obtingut datacions d’edats plistocèniques en alguns volcans d’aquest àrea:
Puig de les Medes (93.500 ± 6.500 BP); Puig de la Banya del Boc (121.000 ± 9.1000) i/o Puig
d’Adri (317.000 ± 4.000) (Guérin et al., 1986). Per altra banda, de moment, només a la colada
del Puig d’Adri ha estat relacionada amb alguna activitat antròpica en tres punts concrets: a
Domeny, al pla de la Jueria i a Canet d’Adri (Abad, Aulines i Pujades, 2002; Aulines, 2002,
Sala et al., 1990 i 2000; Verdaguer, 1989).

Els travertins
Medi natural i història de les investigacions 63
Els travertins són dipòsits de carbonat desenvolupats en l’ambient continental, en rius,
en llacs o en zones de surgències càrstica. La formació d’aquests dipòsits està associada,
normalment, a l’activitat orgànica d’una comunitat vegetal i es caracteritza per ser el resultat
del balanç entre una activitat constructiva i una altra de destructiva condicionada d’una
manera dinàmica per factors geològics, climàtics, hidrològics i biològics.
A nivell arqueològic, els travertins són interessants perquè la seva ràpida sedimentació
pot permetre la conservació total o parcial de les restes arqueològiques. La localització de
jaciments en formacions travertíniques es dóna amb relativa freqüència al nostre país.
Exemples de jaciments que es relacionen amb aquest tipus de geomorfologia: les coves del
Reclau Viver de Serinyà, els abrics de la cinglera del Capelló, Can Garriga i Pedra Dreta.
El travertí és un sediment de construcció ràpida que permet, d’una banda, una
excel·lent conservació de les relacions estratigràfiques i sincròniques de les associacions
arqueològiques i, de l’altra, la conservació d’epifenomens com el motlle natural d’objectes de
fusta que s’han recuperat a l’Abric Romaní (Carbonell i Castro-Curel, 1992). Un darrer
avantage del travertí, igual que passa amb els fenomens volcànics, el constitueix la possibilitat
d’obtenció de datacions físico-químiques fiables, especialment per a seqüènices diacròniques.
El procés de travertinització és un fenomen present en diferents punts relacionats amb
els cingles de Sant Roc. Les principals localitzacions són: els travertins de Cogolls (Les
Planes d’Hostoles), els de Torrent de Rastell (Amer) i els de Llorà (Sant Martí de Llémena).
Morfologia càrstica
Els processos de dissolució actuen eficaçment en determinades roques, especialment
en les carbonatades, generant un tipus especial de morfologia que s’anomena carst, que es
desenvolupa majoritàriament sobre calcàries, essent menys freqüents damunt dolomies, gresos
i guixos. Les formes càrstiques es solen trobar a les parts de les serres on les roques tenen una
gran homogeneïtat i gruixària (Pallí i Brusi, 1992: 45). El carst és un tipus de formació que es
pot presentar en diferents morfologies: coves, avencs, dolines, rasclers i/o perforacions.
Exemples en aquest sector: cova del Pasteral (Cellera de Ter), Avenc del Ter (Amer), diversos
avencs en el sector de Sant Martí de Llémena, l’avenc de Granollers de Rocacorba i avencs en
els gresos de la serra de Finestres i els rasclers de Sant Martí de Llémena.
A nivell arqueològic, les formacions càrstiques tenen un interès especial perquè són
susceptibles de preserva material arqueològic, tant si és en posició primària o in situ, com en
posició secundària o derivada. Els jaciments dels cingles de Sant Roc i la Balma de la
Xemeneia, objecte d’aquesta tesi, es relacionen amb aquest tipus de morfologia.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 64
Història de les investigacions prehistòriques als cingles de Sant Roc
Fins els anys vuitanta del segle passat, els cingles de Sant Roc eren desconeguts per a
l’arqueologia prehistòrica. Va ser a principis d’aquesta dècada quan es van emprendre els
primers treballs de recerca que, de seguida, van donar els seus fruits. En aquest moment
inicial s’hi poden distingir dues grans línies d’investigació. Per una banda, els estudis sobre
prehistòria recent (holocè) desenvolupats per Àngel Bosch i Assumpció Toledo, els qual van
significar el descobriment i la intervenció arqueològica en el jaciment del Cau Negre de Sant
Roc, situat a la vessant sud dels cingles de Sant Roc i pertanyent a l’edat del Bronze Final
(veure capítol 6). Els resultats d’aquesta excavació van ser publicats al número 7 de la revista
gironina Cypsela (Bosch i Toledo, 1989).
Per altra banda, els primers treballs sobre el plistocè mitjà i superior inicial van ser
protagonitzats per Jordi Barris i van comportar la descoberta d’instruments lítics pertanyents
al paleolític inferior i al paleolític mitjà (l’època de l’home de Neandertal). La principal
concentració de les evidències paleolítiques que va recollir i registrar en Jordi Barris estava
situada en un terreny de cultiu del marge esquerre del camí principal que comunica les valls
del Brugent i de la Llémena, molt a prop del mas Llepard . Va anomenar aquest nou jaciment
La Barroca-Santa Elena (posteriorment, també es coneixerà amb el nom de Santa Elena I).
Tot seguit va comunicar la notícia de la troballa a l’Eudald Carbonell, aleshores membre actiu
a l’Associació Arqueològica de Girona, el qual ho va comunicar a la resta dels seus companys
d’aquesta entitat. A partir d’aquest moment, l’Associació Arqueològica de Girona es va
incorporar i va intensificar la investigació paleolítica dels cingles de Sant Roc.
CRONOLOGIA DE LES INVESTIGACIONS PALEOLÍTIQUES ALS CINGLES DE SANT ROC
1981
Jordi Barris localitza el primer
jaciment del paleolític inferior i mitjà
dels cingles de Sant Roc
(posteriorment conegut amb el nom de
Santa Elena I). Eudald Carbonell,
aleshores membre de l’Associació
Arqueològica de Girona (A.A.G.)
informa de la troballa a la seva entitat.
1981-1987
L’A.A.G. s’incorpora a la recerca
arqueològica dels cingles de Sant
Roc, el resultat de la qual és la
localització de nous jaciments
paleolítics superficials (Santa
Elena I-XII), tots ells registrats a
la Catalunya Paleolítica (1989) de
Josep Canal i Eudald Carbonell.
1983
Joan Abad, membre de l’A.A.G.,
localitza, en un tram de la paret
calcària de la base dels cingles de
Sant Roc, dos molars de cavall,
diversos instruments lítics i
carbons. Anomena el nou
jaciment Balma de la Xemeneia,
(terme municipal d’Amer).

Medi natural i història de les investigacions 65
L’Associació Arqueològica de Girona va realitzar prospeccions arqueològiques damunt
el pla dels cingles de Sant Roc entre els anys 1981 i 1987, les quals van permetre
comptabilitzar un total de dotze estacions superficials (anomenades i enumerades de Santa
Elena I fins a Santa Elena XII), totes elles pertanyents al paleolític inferior i mitjà. L’equip de
recerques estava format per Joan Abad, Santi Serra, Josep Canal, Enric Jiménez, Gabriel
Mesquida, Eudald Carbonell i Robert Guitiérrez (Abad et al., 1983: 35).
Paral·lelament a aquestes prospeccions superficials, Joan Abad va inspeccionar també a
la base del cingles de Sant Roc. El motiu era que feia poc havia tingut notícia, a través d’un
llibre de divulgació, del mite prehistòric de Solutré (França), segons el qual els homínids
despenyaven els cavalls des La Roché, uns cingles molts semblants als de Sant Roc. Partint
d’aquest paral·lelisme es va plantejar als cingles de Sant Roc també podia existir un jaciment
d’aquestes característiques, hipòtesi que es va confirmar l’any 1983 amb la localització d’un
nou jaciment paleolític a comarques gironines: la Balma de la Xemeneia (Amer).
Des d’aleshores i fins l’any 2001, els treballs arqueològics en aquest entorn natural
havien quedat pràcticament paralitzats. El setembre de 2001, en el marc del projecte Evolució
del poblament plistocè a la vall mitjana del Ter. Conques fluvials del Brugent i de la Llémena,
l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i l’Associació
Arqueològica de Girona van reprendre la investigació paleolítica als cingles de Sant Roc i,
concretament, en el jaciment de Balma de la Xemeneia, les campanyes d’excavació de la qual
-realitzades entre els anys 2001 i 2003- han aportar la primera cronologia fiable (datació per
AMS) en el nivell més superficial del jaciment: 18.950 ± 50 anys BP.
CRONOLOGIA DE LES INVESTIGACIONS PALEOLÍTIQUES ALS CINGLES DE SANT ROC
2001
Al setembre, l’Àrea de Prehistòria
de la Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona duu a terme el primer
sondeig estratigràfic a la Balma de
la Xemeneia, en el marc d’un
projecte de recerca titulat “Evolució
del poblament plistocè a la vall
mitjana del Ter”.
2002
Al març, primera campanya
d’excavacions a la Balma de la
Xemeneia: es documenten
evidències arqueològiques també
al subsòl (fins aleshores presents
només a la paret calcària). A la
tardor, segon sondeig: localització
de tres nivells estratigràfics.
2003
Al setembre, segona campanya
d’excavacions a la Balma de la
Xemeneia: es confirma que
l’àrea del jaciment és molt
extensa i també la seva potencialitat
arqueològica. Primera
datació radiomètrica per AMS:
18.950 ± 50 anys BP.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 66

Els jaciments paleolítics dels cingles de Sant Roc 67
5. Els jaciments paleolítics dels cingles de Sant Roc: Santa
Elena I-XII i Balma de la Xemeneia
Allí dalt, estirats a terra i panxa enlaire, sentintnos
pròxims l’un de l’altre, amb cocacoles i
crispetes de balt de moro, esperàvem que fes acte
de presència la nostra sempre canviant
companya de viatge.
Joan Abad (2001); “Retrats de l’univers amb crispetes”
Ens proposem sintetitzar en aquest apartat la informació existent sobre les evidències
d’ocupacions humanes pertanyents al paleolític localitzades als cingles de Sant Roc entre els
anys 1980 i 2004. Hem comentat en el capítol anterior que el paleolític en aquesta zona ha
estat descobert en dues etapes diferents. La primera té lloc durant la dècada dels vuitanta, és
protagonitzada per Jordi Barris i per diferents membres de l’Associació Arqueològica de
Girona i té com a resultat la documentació de dotze estacions superficials (Santa Elena I-XII).
La segona la inicien, l’any 2001, l’Associació Arqueològica de Girona i la Unviersitat de
Tarragona a partir de les excavacions sistemàtiques a la Balma de la Xemeneia. Tot i que
l’autor d’aquesta tesi només ha participat directament en la segona fase hem considerat oportú
també, per tal de disposar d’una visió integral del paleolític als cingles de Sant Roc, incloure
la documentació existent sobre la primera fase de recerques.
Hem d’entendre el paleolític dels cingles de Sant Roc en el marc d’ocupació territorial
de la depressió de La Selva. Fins avui, aquesta zona ha proporcionat abundants evidències
localitzades a l’aire lliure, però, per contra, són nul·les les restes materials associades a algun
abric o cova. Els cingles de Sant Roc, en canvi, ofereixen un doble registre: també hi són
abundants les concentracions en superfície (Santa Elena I-XII), però, a més a més, es disposa
d’un jaciment relacionat amb un abric (Balma de la Xemeneia). Per tant, hem de pensar que
aquesta distribució diferencial de les restes arqueològiques ens pot aportar noves dades per a
la comprensió del fenomen paleolític a la comarca de La Selva (al capítol 9 ens estendrem
més sobre aquest qüestió).

Els jaciments de Santa Elena I-XI
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 68
Es coneixen amb aquest nom els dotze jaciments paleolítics localitzats a la superfície
del pla dels cingles de Sant Roc entre entre el nucli de La Barroca i l’ermita de Sant Roc. El
situat més a l’oest és Santa Elena XII, a l’est, Santa Elena II, al nord, Santa Elena X i, al sud,
Santa Elena V. Els tres jaciments més significatius són Santa Elena I, Santa II i Santa Elena
III, localitzats en els marges de la pista forestal que uneix Amer amb Sant Esteve de Llémena.
La indústria lítica d’aquestes jaciments ha estat descrita en les pàgines 278 i 279 de la
Catalunya Paleolítica de Josep Canal i Eudald Carbonell. Segons aquests investigadors, les
matèries primeres més utilitzades per fabricar els instruments són la diorita (60%-70%) i el
quars (20%-30%). Al quadre 6 oferim la taula estadística de l’estudi morfotècnic d’aquests
jaciments. Les eines de gran format (BN1GC) són escasses i presenten diferents morfotipus:
chopper (unifacial), chopping-tol (bifacial) i bifacial (quadre 6). La presència d’alguns nuclis
(BN1GE) utilitzats per explotar la matèria primera permet pensar que alguns objectes lítics
haurien estat fabricats al mateix lloc on avui hi ha el jaciment o en una àrea molt pròxima.
D’entre aquestes BN1GE hi ha un predomini clar de la tècnica levallois, però també hi són
presents les tècniques centrípeta i multifacial. Els instruments retocats (BN2G) no arriben al
10% i destaquen les rascadores laterals (R1 a la tipologia de Laplace) i alguns burins i
denticulats. El nombre de fragments és força elevat. La conclusió que se n’extreu al final del
treball és que “podem proposar per a aquest complex de jaciments una datació corresponent
al final del paleolític inferior en què s’utilitzà indubtablement una tècnica axeliana”
Figura 5.1. L’equip de l’Associació Arqueològica de Girona al jaciment de Sant
Elena I en un moment de les prospeccions. Al fons, la vessant est dels cingles de Sant
Roc. D’esquerra a dreta: Josep Canal, Eudald Carbonell, Santi Serra, Joan Abad i
Vidal Jubert (Foto: J. Abad).

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 69
Quadre 6
Indústria lítica dels jaciments de Santa Elena I-XI
Recompte estadístic dels materials lítics dels dotze jaciments de Santa Elena segons Canal &
Carbonell (1989). La distribució s’ha fet en tres grups: tècnica levallois; ascles no levallois i
eines sobre còdol.
Tota la informació sobre el paleolític
dels cingles de Sant Roc abans de
l’inici de les excavacions a la Balma de
la Xemeneia l’anty 2001 està
documentada a la Catalunya
Paleolítica de Josep Canal i Eudald
Carbonell (1989).
A l’esquerra de la imatge, el bifaç
sobre pórfir localitzat per Joan Abad al
jaciment de Santa Elena I evidència
l’ocupació axeliana als cingles de Sant
Roc, període cultural ben documentat
en els jaciments superficials de la veïna
depressió de la Selva (Foto: J. Abad).

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 70
El jaciment paleolític de la Balma de la Xemeneia
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
El jaciment de la Balma de la Xemeneia està situat a la cara sud de la cinglera de Sant
Roc i forma part del terme municipal d’Amer (La Selva). Sobre la quadrícula UTM avarca la
línia 4651731 nord i la 0470792 est. Està situat a 380 metres sobre el nivell del mar (figura
5.2).
El jaciment s’anomena així perquè està situat a sota d’una enorme bretxa oberta
verticalment per la calcària i que pren la forma d’una xemeneia allargada –uns vint metres- en
posició d’embut, la qual permet veure, des de terra estant, el cel.
Segons Joan Garangou (com. pers.), veí del cingle de Sant Roc, el topònim original de
la “xemeneia” és “El Botern” (és a dir, “tub per on circula l’aire calent”).
L’accés al jaciment és dificultós: arribem a la vila d’Amer seguint la carretera
comarcal 531 de Girona a Les Planes d’Hostoles. A partir d’aquí tenim dues opcions:
1) Seguir la pista forestal que uneix Amer amb el Pla de Sant Joan i, una
vegada passat el nucli de Sant Climent d’Amer, una pista forestal situada a
l’esquerra ens condueix fins al mas Sucurull, on aparcarem el cotxe. A partir
d’aquí, a peu, seguirem el traçat d’aquest mateixa pista, la qual ens porta a
la Balma de la Xemeneia en mitja hora.
2) Seguir la pista forestal que uneix Amer amb Sant Martí de Llémena.
Deixarem el cotxe al planell situat en el mas Llapart (on s’ubica el jaciment
de Santa Elena I) i, a peu, amb tres quarts d’hora seguirem per diferents
corriols emboscats que ens trobem pel camí abans d’arribar a la Balma de la
Xemeneia.
La Balma de la Xemeneia es situada a peu de cingle, enmig de grans enderrocs, i mira
a les valls dels rius Brugent i Ter. La visibilitat que ofereix pel control del territori en aquesta
vall és extraordinari. No és d’estranyar, doncs, l’existència d’un assentament en un lloc com
aquest, de tan difícil accés en els nostres dies, però que hauria estat un punt estratègic
d’hàbitat prehistòric.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 71
● Toponímia original: “El Botern”
● Municipi: Amer (veïnat de Sant Climent d’Amer)
● Comarca: La Selva (comarques gironines)
● Coordenades UTM: 4651731 nord i 0470792 est
● Altura sobre el nivell del mar: 380 metres
● Conca hidrogràfica: Vall mitjana del Ter
●Accés: Comarcal 531 (Girona - Les Planes d’Hostoles)
Figura 5.2. Situació geogràfica de la Balma de la Xemeneia en el marc natural dels cingles de
Sant Roc. A la imatge de l’esquerra es pot observar la “xemeneia” que dóna nom al jaciment. Al
mapa de la dreta s’ubica en l’actual divisió administrativa de les comarques gironines. Finalment,
a sota es detallen altres dades geogràfiques bàsiques sobre aquest jaciment.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 72
ELS INICIS DE LA INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA
L’inici de les excavacions a la Balma de la Xemeneia està estretament relacionat amb
la incorporació, el març de 1998, de joves arqueòlegs gironins (aleshores estudiants
d’Història) a l’Associació Arqueològica de Girona (Joan Abad, José Maria Bedoya (†), Josep
Canal, Pere Canton, Enric Jiménez i Conxita Roca). A través de l’Associació es posen en
contacte (gener de 1999) amb Eudald Carbonell i Robert Sala de la Universitat de Tarragona.
El contacte entre tres generacions d’arqueòlegs gironins i dues entitats amb una llarga
trajectòria en el camp del paleolític permet plantejar nous treballs de recerca: Domeny (1999);
Pla de l’Estany (1999-2002); Puig Marí (2001); Pla de la Jueria (2002) i Camp dels Ninots
(2003). És en aquest context que ens plantegem, a partir del setembre de 2001, emprendre
excavacions sistemàtiques a la Balma de la Xemeneia.
Joan Abad, membre de l’Associació Arqueològica de Girona, ens explica com va
localitzar la Balma de la Xemeneia la primavera de 1983:
“La segona visita, no exempta de dificultats, va comportar la localització de la Balma
de la Xemeneia, anomenada així pel forat creat al límit de la cornisa calcària per un
rierol en precipitar-se al buit. La sensació d’ofec, d’estar perduts i no poder sortir
d’aquell infern verd, era aclaparadora. Volíem renunciar a la recerca. Estàvem
decidits a sortir-ne just quan veiéssim algun canal que possibilités l’accés a la
“superfície”. Va ser llavors que ens vam adonar del forat –d’uns tres metres de
diàmetre- que hi havia al perfil superior, semblant a una xemeneia. Feia poc que havia
plogut, i encara l’aigua saltava al buit. El lloc permetia fer un recés, atesa l’amplitud
de la lleixa calcària. Llavors, d’esquena al paisatge, vam començar a resseguir la base
del cingle, adonant-nos de la presència d’una ascla de quars cimentada en un dels
blocs caiguts. La mirada de seguida va anar a l’encontre del lloc on podia haver-se
desprès el bloc. Va ser llavors quan un molar de cavall va cridar la nostra atenció.
Formava part d’un paquet de sediments situats en un pla vertical, formant un angle
recte amb la base del cingle. Al cap d’una estona, no exempta d’una gran excitació,
havíem localitzat dos molars de cavall, la secció d’un os de grans dimensions, altres
mostres d’indústria lítica, un nucli de pòrfir i el que semblaven carbons. Així, s’havia
confirmat la hipòtesi de treball. El model de Solutré, encara que a molt petita escala,
també era possible a la cinglera de St. Roc” (Abad i Aulines, 2003c: 9-10).
Una vegada localitzat el jaciment, es va posar en contacte amb professionals de
l’arqueologia. Però, el context general de la investigació prehistòrica al Principat els anys
vuitanta i principis dels noranta (Carbonell et al., 1992: Estévez i Vila, 1999) i, sobretot, les
dificultats del lloc on s’ubica el jaciment, el seu accés, bàsicament, van impossibilitar
emprendre-hi excavacions arqueològiques en aquells moments.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 73
1983: LOCALITZACIÓ DE LA
BALMA DE LA XEMENEIA
Crosta estalagmítica
Lítica Fauna
Figura 5.3. Evidències arqueològiques que van fer possible localitzar la Balma de la Xemeneia, el
primer jaciment paleolític in situ als cingles de Sant Roc. A dalt, la crosta estalagmítica que contenia
una molar de cavall. A l’esquerra, un nucli de pórfir (a partir del qual es planteja com a hipòtesi que es
tracti d’una ocupació neandertal). A la dreta, un fragment d’os incrustat a la bretxa. Es van localitzar, a
més, altres restes lítiques (sobretot sílexs de petit tamany i algunes ascles de quars), faunístiques
(microfauna i macrofauna) i, també, carbons. (Fotofrafies: Joan Abad)

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 74
A la recerca d’un mite de la prehistòria: la llegenda de Solutré
La localització de la Balma de la Xemeneia, per part de Joan Abad l’any 1983, va ser
el resultat de la recerca d’un mite de la prehistòria mundial: “la llegenda de Solutré” o la
“caça per despenyament de Solutré” (Bazzana, A., 1979; figura 5.4).
A finals del segle XIX a la localitat francesa de Solutré (Saona et Loire) es van
descobrir més de deu mil cavalls fossilitzats al peu d’uns d’aquesta població (La Roché de
Solutré). Immediatament va néixer una llegenda segons la qual durant la prehistòria els
homínids haurien dut a terme grans matances de cavalls en aquell indret en perseguir-los fins
a fer-los saltar daltabaix del cingle.
La difusió d’aquest mite en llibres de prehistòria va permetre plantejar a Joan Abad la
hipòtesi que també a les comarques gironines i, en concret, als cingles de Sant Roc d’Amer -
on el paisatge és idèntic- si localitzés un jaciment de característiques similars. Perseguint “el
mite de Solutré” va ser possible, per tant, localitzar el jaciment de la Balma de la Xemeneia.
Però, pels motius explicats en l’apartat anterior, serà fins l’any 2001 que Albert
Aulines, amb el recolzament de Universitat de Tarragona, l’Associació Arqueològica de
Girona, l’Ajuntament d’Amer i Servei d’Arqueologia de Catalunya, posi en marxa
l’excavació d’aquest jaciment.
Figura 5.4. Il·lustració més difosa de la “llegenda de Solutré”. Ha estat reproduïda en molts en
llibres de divulgació de la prehistòria (per exemple, Juan Merino al seu llibre La caza en la
prehistoria i, últimament, també la podem observar a internet.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 75
HISTÒRIA DE LES INVESTIGACIONS PALEOLITIQUES 3
1983: Joan Abad localitza un nou jaciment, in situ, amb fauna i indústria lítica, a la vessant
sud de la cinglera de Sant Roc i que anomena Balma de la Xemeneia.
1985: Euldad Carbonell (aleshores president del C.R.P.E.S.) i Josep Canal ( fundador de
l’A.A.G.) visiten la Balma de la Xemeneia acompanyats pel seu descobridor (Joan
Abad).
1985-1998: Joan Abad acompanya i mostra la Balma de la Xemeneia a diferents estudiosos
del paleolític de les comarques gironines.
Figura 5.5. La primera excavació formal a la Balma de la Xemeneia es van iniciar el setembre de
2001. El jaciment, però, havia estat descobert el 1983 per Joan Abad, membre de l’Associació
Arqueològica de Girona (a l’esquerra). Tot seguit va comunicar la troballa al president de l’extingit
C.R.P.E.S. de Girona, Eudald Carbonell (a la dreta). La dificultat de l’accés i la problemàtica
situació de l’arqueologia paleolítica a finals dels vuitanta i principis dels noranta a Catalunya van
impedir que les intervencions arqueològiques s’iniciessin aquells moments. (Fotos: Joan Abad)
3 Aquest apartat és una síntesi de les Agendes que juntament amb en Joan Abad hem anat publicant
sobre les activitats a l’entorn de la Balma de la Xemeneia i que es poden consultar als números 6 i 7
de la revista Amera i al número 12 del Quadern de treball de l’Associació Arqueològica de Girona.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 76
1998: 24/3: La incorporació de Joan Garcia i Albert Aulines (estudiants d’Història i membres
fundadors de l’olotina Associació d’Amics de l’Arqueologia, les Arts i les
Lletres -4A- ) a l’Associació Arqueològica de Girona genera la possibilitat de
reprendre una part de la investigació paleolítica a les comarques gironines i, per
tant, ben aviat, d’iniciar excavacions a la Balma de la Xemeneia
2000: 7/1: Joan Abad acompanya a la Balma de la Xemeneia als membres de l’Associació
Arqueològica de Girona (Albert Aulines i Gerard Roca) i de l’Àrea de
Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (Robert Sala, Joan Garcia, Kenneth
Martínez, Dolores García-Anton i Isabel Boj).
2001: Gener/Juny: Membres de l’A.A.G (J.A. i A.A.) realitzen múltiples sortides de camp
(destaquem els dies 30/4, 1/5, 5/5 i 12/5) que ens orienten a l’hora de planificar i
redactar el projecte “Evolució del poblament plistocè a la vall mitjana del Ter.
Conques fluvials del Brugent i de la Llemena”.
Abril/Maig: Primers contactes entre Albert Aulines i el Servei d’Arqueologia de
Girona (arqueòloga territorial: Montserrat Mataró) per l’esmentat projecte del
Ter: 24/4, 2/5, 8/5, 15/5.
Juny: Redacció definitiva, ara des de Tarragona, i presentació, a Girona, del projecte:
“Evolució del poblament plistocè a la vall mitjana del Ter.”
29/6: La U.R.V. (A. A.) tramet al Servei d’Arqueologia la petició del permís per la
prospecció visual a la vall mitjana del Ter i conques fluvials del Brugent i
Llémena pel setembre de 2001 i alhora s’entrega el projecte “Evolució del
poblament plistocè a la vall mitjana del Ter”
13/7: El Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
tramet a la U.R.V. la resolució sobre la petició de 15/06/2001 i en la qual
autoritza l’esmentada prospecció (Generalitat de Catalunya, Departament de
Cultura, 30/7/2001, Registre nº 1574).
Setembre. L’Ateneu Cultural de la vall del Llémena ofereix la seva seu social ubicada
a la rectoria de Cartellà per allotjar l’equip d’excavació (gentilesa de Narcís
Canadell).
17 al 30/9. Campanya de prospecció sistemàtica als cingles de Sant Roc. Primers
treballs d’identificació i neteja del tall estratigràfic que conté fauna i indústria
lítica de Balma de la Xemeneia per avaluar les possibilitats d’endegar una
campanya d’excavació arqueològica
4/10 El Punt Diari de Girona informe dels treballs duts a terme durant la campanya de
setembre.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 77
20/11: L’Àrea de Prehistòria de la U.R.V. entrega l’informe preliminar dels treballs
realitzats durant la campanya de setembre de 2001, tal com dictamina la llei
vigent (Decret 231/91).
Desembre: L’A.A.G. el Quadern de treball, nº 10. És la primera vegada que es publica
una referència de la Balma de la Xemeneia (Abad et al., 2001: 27).
27/12: Un article publicat al Diari de Girona repassa la trajectòria històrica de
l’Associació Arqueològica de Girona i informa de la represa plistocència a la
vall mitjana del Ter.
2002: 18/2 La U.R.V. i l’A.A.G. demanen formalment al regidor de cultura de l’Ajuntament
d’Amer, el senyor Josep Serrat, que ajudi a aquestes entitats a contactar amb el
propietari de la Balma de la Xemeneia (Ajuntament d’Amer, Registre d’entrada
número 496).
23/2 Membres de l’A.A.G. i la U.R.V. (Joan Abad i Albert Aulines) es posen amb
contacte amb el senyor Fèlix Llobet, propietari del jaciment, el qual,
amablement, autoritza a aquestes entitats a realitzar excavacions arqueològiques
a la parcel·les de la seva propietat.
7/3 La U.R.V. sol·licita al senyor Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia de la
Generalitat de Catalunya, la concessió del permís corresponent per dur a terme la
campanya d’excavació arqueològica a la Balma de la Xemeneia entre el 17 de
març i el 2 d’abril.
15/3 La U.R.V. sol·licita a l’Ajuntament d’Amer un ajut econòmic per dur a terme la
campanya a la Balma de la Xemeneia (Ajuntament d’Amer, Registre nº724).
Com a contraprestació per aquest ajut ens comprometem a organitzar una
demostració de prehistòria pels ciutadans i uns tallers als escolars per donar a
conèixer el passat humà més remot de la vila d’Amer.
11-15/3 Contactes telefònics –reiterats- a tres bandes (U.R.V. -A.A.-, Servei
d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona i Servei d’Arqueologia de Catalunya-
Girona) per confirmació definitivament els tràmits burocràtics del permís
d’excavació.
17/3. El Diari de Girona informa als seus lectors que l’Àrea de prehistòria de la
U.R.V., en col·laboració de l’A.A.G., reprenen la recerca arqueològica
sistemàtica del plistocè a comarques de Girona després de 16 anys
18-30/3 Primera campanya d’excavació arqueològica al jaciment de la Balma de la
Xemeneia.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 78
20/3 Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia, tramet un fax a la U.R.V. en el qual
autoritza la intervenció arqueològica de la Balma de la Xemeneia del 18 al 30 de
març de 2002.
25/3 Marc Mayer, director general del Patrimoni Cultural, tramet la resolució formal
definitiva a la U.R.V. en el qual autoritza la intervenció de la Balma de la
Xemeneia (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 25/3/2002,
Registre número 671).
27/3 Albert Aulines es posa en contacte amb l’alcalde d’Amer, el senyor Joan Güell,
per explicar-li els treballs arqueològics que duem a terme en el seu municipi.
Des del primer moment, l’acollida de l’alcalde i, en el seu nom, de l’Ajuntament
d’Amer, és molt receptiva.
30/3 Representants de l’Ajuntament d’Amer (Joan Güell –alcalde-, Josep Boadas –
tinent alcalde- i Josep Serrat –regidor de cultura-) i el propietari de la Balma, el
senyor Fèlix Llobet, visiten els arqueòlegs a la Balma. La diada acaba amb un
dinar popular al mas de Can Puig (Sant Climent d’Amer), una gentilesa de
l’ajuntament vers l’equip d’arqueòlegs.
26/4 Josep Vallverdú, professor del Graduat Superior en Arqueologia de la U.R.V. i
Palmira Saladié, paleontòloga de l’equip de prehistòria de la U.R.V., visiten la
Balma:. Els seus treballs permeten la primera planimetria i un estudi preliminar
de la fauna del jaciment.
2/5 El Diari de Girona dedica tota una pàgina, amb 2 fotografies incloses, dels
primers resultats arqueològics obtinguts a la Balma de la Xemeneia.
3/5 La notícia es transmet per l’Agència Efe i es publica a la contraportada del Diari
de Tarragona. Per primera vegada es dóna notícia de Balma de la Xemeneia fora
de l’àmbit comarcal gironí.
9/5 Reunió a l’Ajuntament d’Amer entre Joan Güell i Josep Boadas -en representació
de l’Ajuntament d’Amer- i Joan Abad i Albert Aulines -en representació de
l’A.A.G.- en la qual es planifiquen els passos a seguir en el futur immediat a la
Balma de la Xemeneia
10/5 Albert Aulines presenta per primera vegada a la comunitat d’arqueòlegs el
jaciment de la Balma de la Xemeneia en motiu de les de la celebració de les VI
Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona celebrades a Sant Joan de
les Abadesses
El Diari de Girona dóna a conèixer la reunió de Sant Joan les Abadesses i afegeix
que “s’inauguraran amb la presentació dels resultats del projecte de prospecció
arqueològica de la vall mitjana el Ter, a càrrec de Robert Sala”

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 79
12/5 Eudald Carbonell –director de les excavacions d’Atapuerca- visita la Balma de la
Xemeneia. L’acompanyen Joan Abad, Albert Aulines, Joan Garcia, Dolores
Mejías i Néstor Sanchiz –restaurador del Museu de Sant Feliu de Guíxols i pioner
en la recerca del paleolític inferior a la comarca de la Selva-. Es conclou que els
treballs a la Balma són molt importants tan a nivell històric (feia més de 20 anys
que a Girona no es treballava en un jaciment d’aquestes característiques) com
arqueològic (conservació in situ de fauna i indústria lítica pertanyents almenys a
dues fases del paleolític superior i, probablement, també al paleolític mitjà).
31/5 Memòria de la primera campanya d’excavació de la Balma de la Xemeneia.
15/6 Reunió a l’Ajuntament d’Amer (Joan Güell, Joan Abad i Albert Aulines) per
planificar, per una banda, la demostració de prehistòria a la vila d’Amer i, de
l’altra, els pròxims treballs arqueològics a la Balma (sondeig de tardor de 2002)
20/6 Sol·licitud del permís per dur un sondeig arqueològic a la Balma des de l’octubre
al desembre 2002 (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 20/6/02,
Registre número 1765)
18/7 Montserrat Mataró visita la Balma de la Xemeneia acompanyat per Albert Aulines.
Aprofitem per ensenyar-li un nou jaciment del paleolític inferior localitzat al Pla
de la Jueria (St. Gregori)
30/7 Sol·licitud, novament, del permís per una propera intervenció arqueològica a la
Balma, a desenvolupar la tardor de 2003 (Generalitat de Catalunya, Departament
de Cultura, 30/7/02, Registre número 2037).
Agost Publicació a la Revista Amera (nº 3) de l’article “Itinerari per la muntanya del
Grony”, de Joan Abad, Albert Aulines, Xavier Sunyer i Marcel Matarrodona, on
es dóna la primera notícia de la Balma de la Xemeneia als ciutadans de la vila
d’Amer.
5/9 Marc Mayer, director general del Patrimoni Cultural, tramet la resolució formal
definitiva a la U.R.V. en què autoritza l’excavació a la Balma des de l’1
d’octubre fins el 31 de desembre de 2002 (Generalitat de Catalunya, Departament
de Cultura, 5/9/2002, Registre nº 1980).
7/9 Reunió amb les responsables de l’Institut d’Amer (Carme Danés) i de l’Escola
Pública (Salvador Palou) per dur a terme uns tallers de prehistòria. Ens facilita,
amablement, el seu contacte l’arqueòloga d’Amer, Bibiana Agustí.
21/9 Reunió a l’Ajuntament d’Amer (Joan Güell, Joan Abad i Albert Aulines) per
estructurar les diferents activitats de prehistòria que durem pròximament a Amer
(sondeig a la Balma, demostració a la plaça major i tallers de prehistòria a
l’Institut)

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 80
Octubre. Dies 1, 2, 3, 4, 5, 6, 12, 13, 15, 19, 20, 27. Sondeig arqueològic a la Balma
17/10 Reunió a l’Ajuntament d’Amer (Joan Güell, Josep Serrat, Bibiana Agustí, Joan
Abad i Albert Aulines) per preparar la demostració de prehistòria a la plaça
major.
Novembre. Publicació a la Revista Amera (nº 4) de l’article “Campament provisional.
Taller d’arqueologia experimental a Amer” de Joan Abad i Albert Aulines.
Manuel Fuentes, per encàrrec de l’Ajuntament, condiciona l’accés a la Balma
Xemeneia.
4-5/ 11 Tallers de prehistòria a l’Institut d’Amer (4 grups, total 120 alumnes)
realitzats per Albert Aulines
Dies 3, 6, 9, Sondeig arqueològic a la Balma
Dies 8, 15, 20 i 29 Visita dels alumnes de l’Institut d’Amer a la Balma de la Xemeneia
(4 grups, total 120 alumnes) realitzades per Albert Aulines
17/11 Demostració de prehistòria a la plaça major de la Vila d’Amer (encesa de foc i
elaboració d’eines prehistòriques) realitzada per Joan Abad.
18/11 La Vanguardia dedica tota la portada del seu suplement Vivir en Girona a les
activitats de prehistòria realitzades ahir a Amer. Titula “Regreso a las cavernas.
Amer celebra sus 1053 años recuperando costumbre de la prehistoria”
Desembre El nº 55 de la revista de l’I.E.S. d’Amer (“Tal com sona”), es fa ressò dels
tallers de prehistòria i la vista a la Balma realitzats durant la tardor.
9/12 Reunió a l’Ajuntament d’Amer entre Joan Güell, Joan Abad i Albert Aulines per
planificar la intervenció de l’any que ve. Presentem un organigrama que és una
proposta per l’estudi i divulgació de les ocupacions paleolítiques de la Balma.
27/12 Sol·licitud del permís per excavar a la Balma el setembre de 2003 (Generalitat
de Catalunya, Departament de Cultura, 27/12/02, Registre número 3239)
2003: 6/3 Reunió a l’Ajuntament d’Amer per planificar l’excavació de setembre de 2003.
Entrega d’un monogràfic dels treballs duts a la sobre la Balma i d’un nou article
per publicar a la Revista Amera: “Prehistòria a la comarca de la Selva. Tardor de
2002: Amer i la prehistòria”.
24/3 L’Ajuntament d’Amer tramet a l’A.A.G. i a la U.R.V. un “ajut econòmic per la
manutenció de les persones que duran a terme els treballs arqueològics a la

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 81
Balma de la Xemeneia” (Ajuntament d’Amer, Registre General, 24/3/03,
número 353).
Abril. Publicació a la Revista Amera (nº 5) de l’article “Prehistòria a la comarca de la
Selva. Tardor de 2002: Amer i la prehistòria” de Joan Abad i Albert Aulines.
8/4 Albert Aulines, en nom de l’equip d’arqueòlegs/gues que ha treballat a la Balma
de la Xemeneia, presenta la comunicació “Balma de la Xemenia: la ocupación
humana in situ más antigua del valle brugent (Amer, Girona)” al 1r Congreso
Peninsular de Estudiantes de Prehistoria de la Península Ibérica (Tarragona)
23/4 Albert Aulines acompanya a la Balma de la Xemeneia a David Ortgea i Gabriel
de Prado, en el seu treball d’actualització de la carta arqueològica de la comarca
de La Selva.
2/5 El Diari de Girona (pàg. 46) publica un article d’opinió de Joan Abad i Albert
Aulines titulat “Un jaciment prehistòric inèdit als cingles de Sant Roc” en el qual
s’explica la història de la seva descoberta i es planteja una primera hipòtesi de
treball.
3/5 El Grup excursionista Els Esquetlles visita la Balma de la Xemeneia amb la
intenció de col·laborar en la seva excavació i de promoure una campanya de
recerca arqueològica al voltant dels cingles de St. Roc.
12/5 Taller de prehistòria a l’Escola Pública d’Amer realitzats per Albert Aulines
Juliol. Dies 5, 12, 19 i 26. Tasques de preparació per la campanya del setembre:
instal·lació de la quadrícula aèria, del toldo, treballs de planimetria i topografia,
entre altres.
7/07 Reunió a l’Ajuntament d’Amer entre Joan Güell, Joan Abad i Albert Aulines:
últims detalls abans de l’inici de l’excavació.
Agost. La revista Amera (número 6) publica l’article “Balma de la Xemeneia: història
de la descoberta i perspectives de futur” de Joan Abad i Albert Aulines.
La revista 440 d’Olot (número 85) publica l’article “La incògnita de l’origen
del sílex als jaciments del paleolític superior del nord-est de Catalunya” de
Joan Abad i Albert Aulines
2/8 Darrer dia de les tasques de preparació: el jaciment està a punt per ser
intervingut arqueològicament a partir de l’1 de setembre.
10/8. Carta a l’arqueològica territorial i a Margarida Genrea sobre els motius de la
suspensió de les intervencions arqueològiques a la Balma de la Xemeneia

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 82
(Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 10/8/04, Registres
números 2190 i 2191).
18/8 L’Ajuntament d’Amer fa efectiu l’ajut econòmic que ha de permetre dur a
terme satisfactòriament l’excavació arqueològica del setembre (Registre
general, número 906)
28/08 Madeo Bartina, de l’ajuntament d’Amer, ens obre les portes de l’Estació,
campament base de l’equip d’arqueòlegs durant els propers quinze dies.
28-29/08 Manel Fuentes, per encàrrec de l’Ajuntament, condiciona el sector est de la
Balma, que dóna una nova visió, molt més clara, del jaciment.
31/8 al 14/9: II Campanya d’excavacions programades. El dietari de camp d’aquesta
excavació ha estat publicada al número 7 de la Revista Amera i al número 12
Quadern de treball de l’A.A.G.
13/09 El Diari de Girona dóna notícia dels treballs arqueològics que hem dut a la
Balma de la Xemeneia aquests quinze dies. A la seva portada titula “Els
homínids caçaven cavalls despenyant-los a Amer” i a les pàgines interiors
(pàg.37) informa que “els arqueòlegs troben en un jaciment inèdit d’Amer
proves d’una tècnica de cacera única a Catalunya”. Últim dia d’excavació; un
sensació estranya, recollim tot el material arqueològic, la Balma torna a estar
deserta. Dinar de final de campanya. A la tarda, darrer dia de laboratori a
l’estació. Fins l’any que ve!.
25/09 L’Ajuntament, i en el seu nom l’alcalde, tramet una carta d’agraïment a cada un
dels arqueòlegs per la seva intervenció en els treballs d’excavació a la Balma de
la Xemeneia.
30/09 Reunió al Servei d’Arqueologia (Pedret) entre Montserrat Mataró i un de
nosaltres (A.A.) per planificar l’excavació de l’any vinent.
Octubre Núria Iglesias posa fil a l’agulla en el seu treball de recerca sobre la Balma de la
Xemeneia.
2/10 Gerard Campeny s’emporta als laboratoris de la Universitat de Tarragona les
restes faunísitiques recuperades a la Balma per fer l’informe paleontològic
corresponen.
4/10 Sobre el terreny, de nou a la Balma, planifiquem la campanya de l’any vinent.
12/10 El Diari de Girona publica l’article “Els caçadors prehistòrics dels cingles de
Sant Roc” de Joan Abad i Albert Aulines (pàg. 44)
15/11 Aprofitant la festa de Sant Martí, i per iniciativa de l’Ajuntament d’Amer i del
Grup Esquelles, tenim previst dur a terme la primera marxa popular a la Balma

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 83
de la Xemeneia per a totes aquelles persones interessades en saber què és, que
s’hi està fent i que falta per fer en aquest jaciment.
8/11 Reunió a l’ajuntament per fer una valoració de les activitats dutes a terme aquest
2003. Alhora fem noves propostes com per exemple l’organització d’un camp de
treball per a joves.
17/11 Presentem la despesa econòmica de la campanya de 2003 (Ajuntament d’Amer,
registre número 2535)
2004: 8/1: Sol·licitud per excavar a la Balma (Generalitat de Catalunya, Departament de
Cultura, 8/1/2004, Registre nº 13).
27/1: Primera reunió amb els membres de l’Esplai La Teranyina per fer el camp de
treball.
16/2: Presentació de la II Memòria d’excavacions (Generalitat de Catalunya,
Departament de Cultura, 16/2/2004, Registre nº 346).
21/2: En una reunió a l’ajuntament presentem un dossier en què planifiquem tot un
seguit d’activitats per dur el 2004.
març: La revista 440 d’Olot (número 92) publica l’article “Caçadors de cavalls als
cingles de Sant Roc (sud de la comarca de la Garrotxa) durant la prehistòria”
de Joan Abad i Albert Aulines.
26/2: Sol·licitud novament per l’excavació a la Balma de la Xemeneia (Generalitat de
Catalunya, Departament de Cultura, 26/2/2004, Registre nº 458).
6/3: Prospecció amb Joan Abad a la vessant sud dels cingles de Sant Roc: hem
localitzat una cavitat colmetada (capítol 10).
13/3: Sortida de camp. Hem localitzat un nou jaciment en superfície en un dels
camins que porten de Can Puig a Mas Sucurull
18/3: Reunió amb els membres de La Teranyina per planificar estratègies per dur a
terme el camp de treball
29/3: Sol·licitud per fer un camp de treball (Generalitat de Catalunya, Departament
de Cultura, 29/3/2004, Registre nº 801).
Sol·lictud novament per a l’excavació de la Balma de la Xemeneia (Generalitat
de Catalunya, Departament de Cultura, 29/3/2004, Registre nº 800).
17/4: Després de les fortes pluges d’aquesta primavera visitem amb en Joan Abad la
Balma de la Xemeneia i hi localitzem fora de context el primer percutor.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 84
21/4: La Direcció General de Patrimoni ens demana determinada informació per
poder dur a terme el camp de treballa a la Balma de la Xemeneia (Generalitat
de Catalunya, Departament de Cultura, 21/4/2004, Registre nº 3147).
30/4: Autorització per a realitzar la III campanya d’excavacions a la Balma de la
Xemeneia (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 30/4/2004,
Registre nº 773).
8/5: Sortida de camp amb l’Abad a la vessant est del cingles de Sant Roc. No
localitzem cap jaciment, però, visualitzem punts d’interès arran del cingles per
a pròximes sortides.
22/5: Visita a la Balma de la Xemeneia amb en Felix Llobet, en Jordi Fontàs, en
Madeo Bartina i els membres de La Teranyina (Xavier Castelló i Lídia Bosch)
per veure in situ com durem a terme el camp de treball.
20/5: Demanem novament el permís per poder realitzar el camp de treball a la Balma
(Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 20/5/2004, Registre nº
1398).
27/5: Els laboratoris de Beta Analitics ens informen dels primers resultats
radiomètrics de la Balma de la Xemeneia: 18.950 ± 50 anys BP.
31/5: Informem a la Generalitat de l’informe de Beta Analitics (Generalitat de
Catalunya, Departament de Cultura, 31/5/2004, Registre nº 1483).
Enviem un carta certificada a l’alcalde d’Amer per informa-li dels resultats de
la datació de la Balma de la Xemeneia.
2/6: Demanem novament el permís per poder realitzar el camp de treball a la Balma
(Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2/6/2004, Registre nº
1526).
3/6: El Diari de Girona publica a la portada la datació de la Balma de la Xemenenia.
4/6: Presentem a les VII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona (La
Bisbal d’Empordà) els treballs arqueològics duts a terme fins avui a la Balma
de la Xemeneia així com els resultats de la datació.
12/6: Reunió amb l’alcalde d’Amer per acabar de concretar alguns temes per a
l’excavació d’aquest 2004.
20/7: Reunió d’urgència amb els membres de La Teranyina, els quals informen que el
propietari pot obligar a suspendre el camp de treball i l’excavació.
3/8: Reunió entre Joan Güell, Albert Aulines i Felix Llobet que certifica la suspensió
de les activitats previstes per aquest 2004. El to de la conversa va ser

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 85
inadmissible, arrogant i de molt mala educació per part de la tercera persona
esmentada.
5/8: Francesc Tarrats i Bou, director general del Patrimoni Cultural, tramet la
resolució formal definitiva a la U.R.V. en què autoritza la realització d’un
camp de treball d’aprenentatge a la Balma de la Xemeneia pels dies19 a 29
d’agost (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 5/8/2004, Registre
nº 1443) (figura 7.2).
10/8: Notifiquen al Servei d’Arqueologia el motiu de la suspensió de l’excavació que
s’havia de dur el proper setembre a la Balma de la Xemeneia (Departament de
Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 2191).
17/8: Carta certificada a l’alcalde d’Amer en els quals s’expliquen els motius de la
suspensió de les activitats a Amer i les perspectives de futur (capítol 10).
18/8: Albert Aulines compila les dades existents sobre els treballs duts a terme a la
Balma de la Xemeneia i inicia la tesi de llicenciatura: “Els cingles de Sant Roc
al paleolític. Aportacions d’ordre científic i social al Patrimoni de Catalunya”
26/8: Realització d’una demostració de prehistòria (encesa de foc i talla de pedra) a
l’antiga estació de tren d’Amer en el marc del camp de treball que La Teranyin
dur a terme en substitució del que s’havia previst per a la Balma de la
Xemeneia.
15/09 Exposem al Servei d’Arqueologia de la situació actual i perspectives de futur
entorn a la Balma de la Xemeneia (Departament de Cultura, S.T. de Girona,
Registre núm. 2379)
Figura 5.6. Equip d’arqueòlegs
/gues que van formar part de la II
Campanya d’excavacions a la
Balma de la Xemeneia entre el 31
d’agost i el 14 de setembre del 2003

PLANTEJAMENT INICIAL
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 86
Quan a principis de l’any 2001 ens vam proposar emprendre excavacions
sistemàtiques a la Balma de la Xemeneia vam concebre un pla de treball que contemplés els
tres aspectes següents (figura 5.7):
1. Aspecte formal: que les administracions públiques competents en la matèria (el
Servei d’Arqueologia, l’Ajuntament d’Amer i la Universitat de Tarragona) recolzessin
aquesta intervenció pel que fa, almenys, en dos aspectes:
1) l’autorització del permís d’excavació
2) l’ajut econòmic i logístic.
2. Àmbit social: que els treballs arqueològics transcendissin del marc purament
científic pel que fa, almenys, en dos sentits (veure capítols 7 i 8):
1) implicació de la base social (administració local i entitats cíviques).
2) divulgació (didàctica escolar, visites guiades, tallers de prehistòria)
3. Investigació arqueològica: elaboració d’un projecte de recerca titulat “El poblament
plistocè a la vall mitjana del Ter. Conques fluvials del Brugent i de la Llémena” (figura 5.8).
Figura 5.7. Organigrama que reflecteix els tres eixos bàsics de la intervenció arqueològica a la Balma
de la Xemeneia. En començar els treballs d’excavació a la Balma ens vam plantejar la necessitat de
dissenyar un esquema que contemplés l’aspecte formal, la investigació i l’àmbit social des d’una òptica
integral: que els tres àmbits fossin complementaris i es retroalimentessin. Avui, tres anys després, podem
dir que hem pogut dur a la pràctica aquells propòsits (Abad i Aulines, 2003a – 2003f). És per això que,
de cares a la continuïtat dels treballs, aquests tres aspectes continuaran essent els pilars fonamentals del
nostre projecte a la Balma de la Xemeneia.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 87
Figura 5.8. El 29 de juny de 2001 vam presentar al Servei d’Arqueologia de Catalunya-Girona el
projecte de recerca titulat “Evolució del poblament plistocè a la vall mitjana del Ter. Conques
fluvials del Brugent i de la Llémena”, de tres anys de durada (2002-2004). És en el marc d’aquest
projecte d’investigació (objectius, hipòtesis , línies d’investigació, intervencions i obtenció de
dades analítiques) on hem de situar les excavacions que, des del setembre de 2001, hem estat
duent a terme a la Balma de la Xemeneia.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 88
Figura 5.9. Permís del propietari on s’ubica el jaciment de la Balma de la Xemeneia, d’acord
amb l’article 7.2 del Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni
arqueològic i paleontològic, pel que es regula la documentació necessària per a l’autorització
d’una intervenció arqueològica i, més específicament, l’apartat f d’aquest article es requereix
“la documentació que acrediti l’autorització del propietari o propietària i de la persona titular de
qualsevol dret real sobre el terreny que es pugui veure afectat per la intervenció. L’autorització
ha d’indicar el terminipelqualesconcedeix” .

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 89
Figura 5.10. Concessió del permís burocràtic per a dur a terme la III Campanya d’excavacions a la
Balma de la Xemeneia durant la primera quinzena de setembre de 2004. Amb aquesta autorització
es resolen favorablement les sol·licituds d’autorització presentades formalment alguns mesos abans i
enregistrades al Departament de Cultura, S. T. de Girona: 8/1/0 (Registre d’entrada número 458),
26/2 (Registre d’entrada número 13) i 29/3 (Registre d’entrada número 801)

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 90
Quadre 7:
Correspondència administrativa
Ajuntament d’Amer, Registre General núm.739 (23/03/01): Sol·licitud a l’alcalde que ens ajudi
a contactar amb els propietaris dels terrenys situats en el pla i els cingles de Sant Roc en el marc
del projecte que iniciarem pròximament titulat “Evolució del poblament plistocè a la vall
mitjana del Ter”.
Ajuntament de Sant Martí de Llémena, Registre núm. 202 (23/03/01): Sol·licitud a l’alcalde que
ens ajudi a contactar amb els propietaris dels terrenys situats en el pla i els cingles de Sant Roc
en el marc del projecte que iniciarem pròximament titulat “Evolució del poblament plistocè a la
vall mitjana del Ter.”
Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, Registre núm. 125 (26/03/01): Sol·licitud a l’alcalde que
ens ajudi a contactar amb els propietaris dels terrenys situats en el pla i els cingles de Sant Roc
en el marc del projecte que iniciarem pròximament titulat “Evolució del poblament plistocè a la
vall mitjana del Ter”.
Servei d’Arqueologia de Girona –no registrat- (29/06/01): Sol·licitud de la concessió del
projecte arqueològic “Evolució del poblament plistocè a la vall mitjana del Ter”. S’adjunta un
dossier en aquest sol·licitud.
Servei d’Arqueologia de Girona –no registrat- (29/06/01): Sol·licitud de permís de prospecció
arqueològica al Pla de Sant Roc i la seva cinglera, d’acord amb el projecte “Evolució del
poblament plistocè a la vall mitjana del Ter” que s’adjunta en un dossier apartat, també en data
de 29/06/01”.
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 1574 (30/07/01): Autorització d’una
prospecció arqueològica visual a la vall mitjana del Ter i conques fluvials del Brugent i de la
Llémena del 15 al 30 de setembre de 2001).
Servei d’Arqueologia de Girona –no registrat- (20/11/01): Informe dels treballs realitzats durant
la prospecció arqueològica visual a la vall mitjana del Ter i conques fluvials del Brugent i de la
Llémena durant els dies 20 al 30 de setembre de 2001.
Ajuntament d’Amer, Registre General núm. 496 (18/02/02): Sol·licitud al Regidor de Cultura
que ens ajudi a contactar amb el propietari dels terrenys on s’ubica el jaciment arqueològic
Balma de la Xemeneia.
Departament de Cultura, (Barcelona), Registre núm.2093 (7/03/02): Sol·licitud permís per a dur
a terme una intervenció arqueològica a la Balma de la Xemeneia en el període comprès entre el
17 de març i el 2 d’abril de 2002.
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 3239 (27/12/02): Sol·licitud permís
excavació a la Balma de la Xemeneia pels dies 31/8/03 al 14/09/03.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 91
Quadre 7 (continuació)
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm.448 (3/3/03): Autorització d’una
intervenció arqueològica a la Balma de la Xemeneia pels dies 31 d’agost al 14 de setembre de
2003.
Universitat Rovira i Virgili –no registrat, intern- (26/03/03): Ajut econòmic per a dur a terme
treballs arqueològics a la Balma de la Xemeneia pels dies 31 d’agost al 14 de setembre de 2003
(perquè en Robert ho trameti al Servei d’Arqueologia).
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm.757 (13/03/03): Balma de la Xemeneia.
Memòria de la intervenció arqueològica. Campanya de tardor de 2002.
Departament de Cultura, Direcció General de Patrimoni Cultural, Servei de Gestió. 12/6/03:
Subvenció per concurs públic Núm. 001 A AG (intervenció arqueològica a la Balma de la
Xemeneia pels dies 31 d’agost al 14 de setembre de 2003).
Ajuntament d’Amer, Registre General núm. 906 (18/8/03): Tramesa de xec a fi i efecte de fer
efectiu l’ajut econòmic per la intervenció arqueològica a la Balma de la Xemeneia.
Universitat Rovira i Virgili, Registre General núm. d’entrada 32331 (17/09/03): Comunicació
que s’ha rebut la subvenció que el Departament de Cultura va concedir per la intervenció
arqueològica a la Balma de la Xemeneia pels dies 31 d’agost al 14 de setembre de 2003
(D’acord amb el document: Departament de Cultura, Direcció General de Patrimoni Cultural,
Servei de Gestió. 12/6/03: Subvenció per concurs públic Núm. 001 A AG).
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 2213 (30/09/03): Informe preliminar de
la II Campanya d’excavacions a la Balma de la Xemeneia. Setembre de 2003.
Ajuntament d’Amer –no registrat- (08/11/03): Sol·licitud d’un ajut econòmic per a la
intervenció arqueològica de la Balma de la Xemeneia pels dies 30 d’agost al 12 de setembre de
2004.
Ajuntament d’Amer, Registre General núm. 2535 (17/11/03): Memòria/comprovants per
justificar l’ajut econòmic que l’Ajuntament d’Amer va trametre (Registre General núm. 906, del
18/8/03) a l’Associació Arqueològica de Girona.
Ajuntament d’Amer, Registre General núm. 2535 (17/11/03): Memòria/comprovants per
justificar l’ajut econòmic que l’Ajuntament d’Amer va trametre (Registre General núm. 906, del
18/8/03) a l’Associació Arqueològica de Girona.
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 13 (8/01/04): Sol·lictitud permís
excavació arqueològica al jaciment Balma Xemeneia (Amer) pels dies 30 d’agost al 12 de
setembre de 2004
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 346 (16/02/04): Memòria de la II
Campanya d’excavacions a la Balma de la Xemeneia. Setembre de 2003.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 92
Quadre 7 (continuació)
Direcció General del Patrimoni Cultural, Registre núm. 1211 (16/02/04): Requisit de més
documents per poder realitzar l’excavació a la Balma de la Xemeneia.
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 458 (26/02/04): Sol·lictitud permís
excavació arqueològica al jaciment Balma Xemeneia (Amer) pels dies 30 d’agost al 12 de
setembre de 2004
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 800 (29/03/04): Sol·lictitud permís per
realitzar un camp de treball pels dies 19 al 29 d’agost de 2004 al jaciment Balma Xemeneia
(Amer)
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 801 (29/03/04): Sol·lictitud permís
excavació arqueològica al jaciment Balma Xemeneia (Amer) pels dies 30 d’agost al 12 de
setembre de 2004.
Direcció General del Patrimoni Cultural, Registre núm. 3147 (21/04/04): Requisit de més
documents per poder realitzar el camp de treball a la Balma de la Xemeneia.
Departament de Cultura, Registre núm. 773 (30/04/04): Autorització del permís per dur a terme
una excavació arqueològica al jaciment Balma Xemeneia (Amer) dels dies 30 d’agost al 12 de
setembre de 2004.
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 1398 (29/05/04): Sol·lictitud permís per
realitzar un camp de treball dels dies 19 al 29 d’agost de 2004 a al jaciment Balma Xemeneia
(Amer)
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 1526 (2/06/04): Sol·lictitud permís per
realitzar un camp de treball dels dies 19 al 29 d’agost de 2004 a al jaciment Balma Xemeneia
(Amer)
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 1483 (31/05/04): Notificació dels
resultats de la datació de la Balma de la Xemeneia en 18.950±50BP.
Departament de Cultura, Registre núm. 1443 (5/08/04): Autorització per dur a terme un camp de
treball a la Balma de la Xemeneia entre els dies 19 i 29 d’agost de 2004.
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 2190 (10/08/04): Notificació al Servei
d’Arqueologia-Girona de la suspensió de l’excavació que s’havia de dur el proper setembre.
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 2191 (10/08/04): Notificació al Servei
d’Arqueologia-Barcelona de la suspensió de l’excavació que s’havia de dur el proper setembre.
Departament de Cultura, S.T. de Girona, Registre núm. 2379 (15/09/04): Notificació al Servei
d’Arqueologia de la situació actual i perspectives de futur entorn a la Balma de la Xemeneia

LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 93
Tot i ser descoberta l’any 1983, no va ser fins el 2001 que des de l’A.A.G. i U.R.V.
ens vam plantejar intervenir a la Balma de la Xemeneia, en el marc del projecte “Evolució del
poblament plistocè a la vall mitjana del Ter”. Fins avui (març de 2004) hi hem dut a terme
dos sondeigs (setembre de 2001 i tardor de 2002) i dues campanyes (març de 2002 i setembre
de 2003).
Primer sondeig arqueològic (2001)
Es va dur a terme entre el 18 i el 30 de setembre i hi van participar els
arqueòlegs/gues: Albert Aulines, Pilar Barceló, Gerard Campeny, Isabel Martínez, Marcel
Matarrodona, Policarpo Sánchez i Catalina Yañez (figura 5.11).
Els treballs arqueològics van consistir, únicament, en tasques de neteja davant el tall
estratigràfic on Joan Abad havia localitzat les restes lítiques i faunístiques, a partir de la
hipòtesi que també en el subsòl podia haver-hi restes arqueològiques. Amb aquesta incertitud
inicial vam emprendre una aventura que encara no sabíem on es portaria.
Figura 5.11. Primer tempteig
arqueològic a la Balma de la
Xemeneia.
El setembre de 2001 vam realitzar
les primeres tasques de neteja a
l’entorn de la crosta estalagmítica
on l’any 1983 Joan Abad havia
localitzat indústria lítica i fauna
fòssil. Amb aquesta incertitud inicial
vam emprendre una aventura que no
sabem on es portarà.
A la imatge, els arqueòlegs
Policarpo Sanchez, Cati Yañez i
Isabel Martínez. Des d’aquí volem
subratllar que el seu suport en la
campanya 2001 va ser decisiu per
iniciar les excavacions a la Balma
de la Xemeneia.

Primera campanya d’excavacions (2002)
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 94
Realitzada del 18 al 30 de març i hi van participar els arqueòlegs/gues: Ethel Allué,
David Aparicio, Arantzazu.Arbonés, Albert Aulines, Pilar Barceló, Amèlia Bargalló, Gerard
Campeny, Sandra Cocaita, Roser Casellas, Vanesa Dávila, David Domingo, Joana Gabucio,
Joan Garcia Paola García, Mario Lázaro, Juanma López Isabel Martínez, Kenneth Martínez
Marcel Matarrodona, Margarida Montmajor, Palmira Saladié, Policarpo Sánchez, David
Valea, Ana Velasco, Jaume Vilalta i Josep Vallverdú (figura 5.12).
La meitat de la campanya va estar dedicada a tasques de neteja. L’altre meitat, a
tasques pròpiament arqueològiques: instal·lació de la quadrícula aèria, planimetria, topografia
i excavació. Per primera vegada es van recollir materials arqueològics, localitzats al subsòl,
tots pertanyents al nivell 1 o superficial.
Figura 5.12. Inici de les campanyes d’excavacions a la Balma de la Xemeneia (2002).
Durant la Setmana Santa (març) del 2002 es va dur terme la intervenció arqueològica
programada. Hi van participar una quinzena de joves i entusiastes arqueòlegs/gues catalans i,
també, de diferents parts de l’Estat espanyol. Es van obrir els primers quadres d’excavació (un
total de 25 m 2 ) i es van recuperar les primeres evidències arqueològiques al subsòl (fins aleshores
només es coneixien les restes incrustades a la bretxa calcària), la qual cosa confirmaven la
potencialitat com a jaciment. (Fotografia: Joan Abad).

Segon sondeig arqueològic (2002)
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 95
Aquesta intervenció va estar realitzada per per Joan Abad i Albert Aulines durant la
tardor d’aquest any. Puntualment van rebre el suport d’Arantzazu Arbonés, Pilar Barceló,
Amèlia Bargalló, Joana Gabucio, Joan Garcia, Raquel Pujades i Margarida Montmajor (figura
5.13)
Els resultats d’aquest sondeig són fonamentals pel futur arqueològic del jaciment: per
una banda, la localització de tres nivells arqueològics en les dues cates sondejades (a la figura
16, la cata número 2) indica que les restes arqueològiques descobertes l’any 1983 no eren
aïllades sinó que, ben el contrari, formarien part d’un context estratigràfic ben definit; de
l’altra, en cada un d’aquests tres nivells s’extreuen in situ restes de fauna (de cavalls, sobretot,
però, també hi ha cérvols, alguns incisius de carnívors: molts d’ells cremats) i, en menys
proporció, d’indústria lítica (de sílex, sobretot, però, també de quars i quarsita).
Figura 5.13. A la tardor de 2002 vam realitzar un llarg i decisiu sondeig a la Balma de la Xemeneia.
Al llarg de tots els dissabtes, d’octubre a desembre, despuntant el dia, enfilàvem el costerut camí de la
Balma amb la ferma convicció que sota la gran caiguda de blocs, el registre arqueològic restava
intacte, ben conservat, i no pas erosionat o dispers, com a primer cop d’ull semblava. Per sondejar
aquesta hipòtesi vam realitzar dues cates. Al principi, els resultats eren descoratjadors, però a mitjans
desembre, i poc abans que el permís expirés, havíem posat al descobert tres nivells amb restes
arqueològiques, d’un dos metres de potència, els quals es distingeixen a simple vista per la seva
marcada coloració: negre (holocè), marró clar i vermell (plistocè superior).

Segona campanya d’excavacions (2003)
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 96
Es va dur a terme la primera quinzena de setembre i hi van participar els
arqueòlegs/gues: Clara Alonso, Albert Aulines, Judit Bosch, Amèlia Bargalló, Maria
Carbajales, Gerard Campeny, Joana Gabucio, Marisol Garcia, Marcel Matarodona, Palmira
Saladié, Núria Rodríguez, Pep Vallverdú i Maia Weisman. I, puntualment, Ethel Allué, Joan
Garcia, Juanjo Martínez, Policarpo Sánchez i Àlex Solé (figura 5.14).
Els treballs van consistir en l’ampliació de l’àrea d’excavació en direcció oest respecte
les dues cates obertes en el sondeig de tardor de 2002. En tot moment van aparèixer materials
arqueològics (lítica i fauna, bàsicament) en els tres nivells identificats (nivells 1, 2a, 2b i 3).
Se’ns fa evident que l’àrea del jaciment pot ser molt extensa: faran falta unes quantes
campanyes per delimitar l’extensió real del jaciment.
Figura 5.14. Des del
sondatge de la tardor del
2002 que plantejàvem la
possibilitat que els
nivells arqueològics estiguessin
ocults a sota dels
blocs despresos de la
cinglera. La campanya
del 2003 va confirmar
aquesta hipòtesi. Finalment,
els blocs emergeixen!
A la imatge s’observa la
presència dels blocs
caiguts i la seva
disposició en línia recta,
i en paral·lel, a la paret
calcària. A la dreta dues
arqueòlogues excaven el
nivell 2 (format per
arenes i llims de color
marró). A l’esquerra,
dues arqueòlogues excaven
el nivell 3 (format
per arenes i argiles de
color vermell)

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 97
METODOLOGIA DE CAMP I DE LABORATORI
La confirmació que la Balma de la Xemeneia és un jaciment amb continuïtat ha
provocat entre els responsables del jaciment- joves arqueòlegs que hem obtingut la
llicenciatura a finals del segle XX- una profunda reflexió en vers qüestions d’ordre
metodològic i teòric. Per iniciar-nos en aquesta tasca partim del model emprat en els
jaciments de l’Abric Romaní (Capellades) i Atapuerca (Burgos), jaciments de referència per
al grup que treballem a la Xemeneia, perquè són els dos jaciments on ens hem format com a
arqueòlegs. Sense dubte, els mètodes teòrico-pràctic desenvolupats en aquests dos jaciments
al llarg de més de vint anys són un model per nosaltres. En aquest sentit, opinem que són dos
jaciments que marquen a tota una generació d’arqueòlegs de la mateixa manera que, als anys
setanta, el jaciment de la Cauna de l’Aragó (situat a la Catalunya Nord) va marcar i va
orientar als en aquells moments joves i entusiastes arqueòlegs, com nosaltres avui.
Als aspectes teòrics, ens hi hem referit al capítol 2. Quan al mètode de camp, es
parteix que les dades arqueològiques s’obtenen a partir de dues etapes ben diferenciades:
1) Primera etapa: és l’anomenada Treball de Camp o Macroobservacional. Es
defineix per la durada dels treballs d’excavació pròpiament, la recollida dels
materials i una primera aproximació interpretativa de les restes extretes.
Aquests materials s’emmagatzemaran en bosses una vegada s’hagi anotat i
enregistrat en una fulla de camp tot un conjunt de dades de la peça extreta,
segons l’esquema que es defineix a continuació:
B.X. + any + nivell + quadre + número de peça + material + cota + data
2) Segona etapa: és l’Etapa Analítica o de Laboratori i consisteix en l’estudi
minuciós del material una vegada l’excavació ha finalitzat. S’introdueixen
les dades en diferents programes informàtics (per exmple, en una base de
dades del programa Filmaker). En aquest moment s’inicia l’estudi detallat de
cada una les evidències arqueològiques: indústria lítica, carbons, sediments,
i, sobretot, ateses les característiques de la Balma de la Xemeneia, de les
restes paleontològiques, les quals són analitzades des de diferents òptiques
(tafonomia, taxonomia, anatomia). Cal incloure, a més, les mostres per
obtenir datacions radiomètriques que recentment han estat analitzades en
laboratoris especialitats (com comentarem a la pàgina 109).

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 98
ÀREA EXCAVADA: ESTRATIGRAFIA I PLANIMETRIA
En posar en moviment una intervenció arqueològica (subjecte) sobre un subsòl X
(acció), aquest es transforma, automàticament, en el que anomenem Àrea Excavada (objecte).
A partir del concepte d’Àrea Excavada és possible establir dues dades analítiques fonamentals
per a la ciència arqueològica (coneixement/realitat): l’estratigrafia i la planimetria.
La interrelació de les dades proporcionades per l’estratigrafia i la planimetria ens
proporciona dues dades:
Estratigrafia
a) dimensió espaial (límits del jaciment)
b) dimensió temporal (sincronia / diacronia)
Abans de la campanya de 2003, no es disposa d’un estudi estratigràfic detallat per a la
Balma de la Xemeneia. Però, al respecte, convé esmentar dos tipus d’actuacions:
1) Durant la campanya de 2001, Marcel Matarrodona representa gràficament la
crosta estalagmítica (l’única secció estratigràfica coneguda en aquests moments)
localitzada als anys vuitanta a la cornissa calcària. El treball de Matarrodona és la
primera aproximació estratigràfica del jaciment que es publica (Sala et al., 2002).
2) Durant el sondeig de tardor de 2002 es localitzen, per primera vegada, nivells
estratigràfics in situ davant la secció estratigràfica esmentada anteriorment
(obertura de dues cates de 6 m 2 perpendiculars a la paret calcària). Tot i que
suposen un nova visió diacrònica del jaciment, no es realitza cap estudi detallat
d’aquests nivells estratigràfics, que a nivell macroobservacional sumen a tres.
A partir de la campanya de 2003, Pep Vallverdú examina amb detall les seccions
existents. La seva tasca és decisiva perquè permet correlacionar (quadre 8) els trams
estratigràfics, d’una banda, i, de l’altra, perquè il·lustra la primera estratigrafia-tipus del
jaciment i, per tant, un element de treball bàsic per les campanyes d’excavació en extensió
que tenim previstes de realitzar en el jaciment en intervencions arqueològiques futures. A la
pàgina següent (figura 5.15), s’il·lustra l’estratigrafia-tipus realitzada per Pep Vallverdú i que,
de moment, es l’única que es disposa per la Balma de la Xemeneia.

SÍMBOLS
LLEGENDA
Litologia: 1) arena argila; 2) llim i arena; 3. llim i argila; 4) graves;
5) calcitització superficial.
Trets edàfics: a) Pelets fecals; b) Microagregats c) agregats de
poliedres a prismes d) pel·lícules o revestiments orgànics o d’argila;
e) Llengua d’òxids de ferro; f) calcitització secundària.
Límits i estratificació: i) contacte gradual; ii) contacte clar; iii)
contacte erosiu; iv) estratificació mal expressada
Colors: M.G. marró groc litocròmic (10 YR 5/4); M. Marró groc fosc.
I. Nivells arqueològics.
II. Medi sedimentari
III. Horitzons i aproximació
a sòls i
paleòsols.
(segons classificació ecològica
de Duchaufour,
1977).
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 99
1
2
3
Figura 5.15. La cata 2 ha permès visualitzar els tres nivells estratigràfics localitzats fins avui a la Balma de la Xemeneia. En les llegendes es precisen les
seves dades sedimentàries i litològiques. Des del punt de vista arqueològic, el primer nivell conté abundants restes de fauna i alguns instruments de sílex,
però, es tracta d’un conjunt alterat. El nivell 2 és el primer localitzat in situ, també amb evidències faunístiques i lítiques i ha estat datat en 18.950 ± 50 anys
BP. Del nivell 3 en sabem molt poc: només s’han localitzat algunes restes de fauna que presenten un aspecte molt fossilitzat.

Planimetria
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 100
Les restes recuperades fins avui són força escasses: hem de tenir en compte el caràcter
provisional o preliminar (d’incredulitat hi podríem afegir) que, fins al setembre de 2003, havia
tingut la intervenció arqueològica a la Balma de la Xemeneia. Tot i que a partir d’aquest
moments ja es pot afirmar que es tracta d’un jaciment en tot regla, no és possible encara tenir
una visió a nivell espacial de les ocupacions humanes que hi tingueren lloc per dos motius.
Primer, només s’han intervingut en àrees concretes de reduïdes dimensions. Segon: encara no
hem pogut delimitar els límits del jaciment especialment en el sector est. No obstant això, s’ha
establert una primera aproximació planimètrica (figura 5.16).
Per tant, tot i que de moment no podem presentar un treball sobre distribució espacial
que sigui mínimament rigorós d’acord amb la nostra manera d’entendre i de treballar, ens
limitem a planificar i a estructurar –al llarg dels mesos compresos entre el setembre de 2003 i
el setembre de 2004)- la metodologia (bibliografia, programes informàtics adient, etc.) que
posarem en marxar a partir de l’excavació de 2004.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 101
Figura 5.16. Primera aproximació planimètrica de la Balma de la Xemeneia. S’hi il·lustren les àrees intervingudes arqueològicament
en les campanyes de 2001 a 2003. Aquest gràfic també dóna compta que es tracta d’un jaciment de proporcions considerables.

EVIDÈNCIES ARQUEOLÒGIQUES
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 102
Les evidències arqueològiques recuperades en l’excavació de l’any 2003 no són molt
abundants, però sí molt significatives per la seva varietat: les paleontològiques i les lítiques
són les més abundants, però, també hi ha –encara que molt escasses- carbons, malacologia,
sedimentològiques, blocs cremats i ceràmica (taula 1).
Nivell Lítica Paleontològica Carbó Malacologia Sedimentològica Bloc cremats Ceràmica TOTAL
1 1 (1,1%) 90 (96,7%) 0 0 0 0 2 (2,2%) 93 (30,2%)
2a 22 (27,8%) 53 (67%) 1 (1,3%) 0 0 2 (2,6%) 1 (1,3%) 79 (25,6%)
2b 42 (35,6%) 74 (62,8%) 0 1 (0,8%) 1 (0,8%) 0 0 118 (38,3%)
3 10 (55,6%) 8(44,4%) 0 0 0 0 0 18 (5,9%)
TOTAL 75 (24,5%) 225 (73,1%) 1 (0,3%) 1 (0,3%) 1 (0,3%) 2 (0,6%) 3 (0,9%) 308 (100%)
Taula 1.
Indústria lítica
Evidència arqueològica
Distribució de les evidències arqueològiques en els nivells arqueològics excavats durant l'excavació de 2003 a
la Balma de la Xemeneia.
Les evidències lítiques coordenades són 75. El nivell on han aparegut més restes
lítiques és el 2b (42 efectius, 56%), seguit del nivell 2a (22, 29,3%), del nivell 3 (13,3%) i el
nivell 1 (amb un sol instrument, 1,3%). Els quadres S34 i T34 del nivell 2b és on s’ha
concentrat el major nombre d’efectius: 12 (16%) i 16 (21,3%), respectivament (figura 5.17.).
A nivell de matèries primeres predominen dos materials sobre la resta: el quars és el
material més freqüent (46 restes, 61,3%) seguit del sílex (22, 29,3%). La resta de materials
són, de moment, poc representats: pórfir, quarsita, cristall de roca, corniana i lidita.
Quan a les categories estructurals, hi ha un clar predomini de les Bases Positives (de
sílex i de quars). Algunes -poques- han estat posteriorment transformades en BN2G
(rascadores i denticulats). La presència de BN1G és pràcticament nul·la. Cal esmentar la
majoria del material és de petit tamany (entre 2,5 i 3,5 centímetres) i que a vegades és fa
difícil caracteritzar el suport de les BP. No hi ha un retoc predominant en les BP, però, és
suggestiu la presència de retocs plans en algunes peces. urant la campanya de 2002 ja es va
localitzar una punta amb la tècnica del retoc pla, així com algunes BPs fragmentades amb
aquesta mateixa tècnica.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 103
Les característiques (morfologia, matèria primera i atributs tècnics) de la indústria
lítica permeten plantejar que ens trobem davant de dos períodes diferents del paleolític.Un
primer grup, el més nombrós, el formarien aquells útils –generalment de petit tamanyfabricats
amb sílex. Per comparació amb d’altres jaciments, se sap que aquests instruments
són freqüents a les comarques gironines a partir del paleolític superior (fa uns 40.000 anys
BP) coincidint amb l’arribada d’Homo sapiens. Per contra, les eines de l’altre grup aprofiten
bàsicament les roques locals (el quars, la quarsita, el pòrfir o la corniana), solen ser d’una
mida més gran i, probablement, s’associïn a Homo neandertalensis. La localització in situ
d’aquest tipus d’eines durant l’excavació d’aquest any reforça la nostra hipòtesi inicial, en què
plantejàvem aquesta possibilitat.
En resum, el material lític recuperat a la Balma és el testimoni de l’activitat de l’home
anatòmicament modern en varis moments durant el paleolític superior i, possiblement, també
de l’home de neandertal durant el paleolític mitjà.
Figura 5.17 Indústria lítica de la Balma de la Xemeneia. A les imatges superiors,
útils fabricats en roques locals com el pófir (a la dreta) o el quars (a l’esquerra) són
els que ens fan pensar en la presència d’ocupacions del paleolític mitjà a la Balma
de la Xemeneia i que poden estar relacionades amb estacions superficials de Santa
Elena I-XII, tecnològicament similars i atribuïbles als modes tècnics 2 i 3. (Fotos de
l’esquerra: Joan Abad.). A les imatges inferiors, instruments de sílex que es poden
atribuir en un moment indeterminat del paleolític superior, tot i que ara ja sabem
que hi ha, com mínim, un nivell datat en cronologia solutriana (19.000 anys BP).

Evidències faunístiques 4
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 104
Les excavacions arqueològiques realitzades el 2003 a la Balma de la Xemeneia han
proporcionat 225 restes faunístiques (90 del nivell 1; 53, del nivell 2a; 74 del nivell 2b i 8 del
nivell 3), de les quals 38 (16,8%) han estat identificades anatòmica i taxonòmicament (taula 2
i figures 5.18 i 5.19).
El procés d’anàlisi teòrico-metodològic per a l’estudi de la fauna és el que
habitualment desenvolupa el Grup de Recerca d’Autocologia Humana del Quaternari de la
Universitat de Tarragona en els jaciments paleolítics on intervé (Carbonell, coord. 2002).
Per a la determinació anatòmica i taxonòmica s’ha utilitzat la col·lecció osteològica
comparativa del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Tarragona i els manuals
d’anatomia comparada de Hillson (1990, 1992), Lavocat (1966) i Pales i Lambert6 (1971).
En alguns casos, l’atribució taxonòmica concreta s’ha vist dificultada per
característiques pròpies del conjunt faunístic (l’elevat grau de fragmentació, l’elevat nombre
d’elements pertanyents a individus immadurs) així com pel fet que determinats elements
anatòmics presenten força dificultat en la seva atribució específica. Per aquests casos en què
no ha estat possible donar una atribució taxonòmica concreta s’ha creat una sèrie de
categories per talles de pes (talla gran, talla mitjana, talla petita).
Respecte l’anàlisi tafonòmic, s’ha realitzat sense tenir en compte l’adscripció
estratigràfica de les restes perquè aquestes es presenten molt homogeneïment.
Com es pot observar en la taula 2, en la fauna de la Balma de la Xemeneia hi ha un
predomini de dos taxons: Èquids i Cèrvids, la presència dels quals varia quantitativament
entre els diferents nivells. Tots dos taxons pertanyen a ecosistemes plana oberta.
Les modificacions d’origen biològic més importants corresponen a les alteracions
produïdes pels homínids, les quals han estat detectades per tres tipus d’evidències:
1) Marques de tall: són presenten en dues morfologies: incisions (localitzades a la
superfície de fragments diafisaris i disposades obliquament respecte l’eix sagital de
l’os, aquestes estries són producte d’activitats relacionades amb la descarnació) i
cops de talls (es poden relacionar amb la fracturació de l’os, mitjançant la vora
d’una eina tallant).
4 La realització de l’estudi faunístic va ser realitzat pels paleontòlegs de l’equip de la Universitat de Tarragona
Palmira Saladié i Gerard Campeny durant el febrer de 2004

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 105
Taula 2. Representació de les parts esquelètiques per taxons identificats en els nivells excavats durant la campanya de 2003 a la Balma de la
Xemeneia (Anàlisi realitzat per Gerard Campeny i Palmira Saladié, febrer de 2004)

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 106
2) Fracturació: documentada a partir de les impremtes per percussió produïdes per
instruments lítics i de la presència d’esclats o osques produïdes en els ossos al
saltar ascles. En algunes ocasions s’han localitzat percussions de forma reiterada
sobre un mateix os. La morfologia de les fractures en fresc és igual que la resultant
de la tècnica directa pels homínids, però, donat que no han estat associades a
percussions ni impactes a aquestes, no han estat atribuïdes a cap agent en concret.
La majoria d’ossos llargs presenten aquest tipus de fracturació amb angles de
fractura oblics i superfícies suaus.
3) Cremació: Els ossos que presenten termoalteracions es situen principalment entre
els graus 2 i 4. Una resta es troba totalment calcinada (grau 5). La cremació dels
ossos és conseqüència de diferents agents –temps d’exposició, intensitat del foc-.
Figura 5.18. A la Balma de la
Xemeneia s’han localitzat un
nombre considerable restes òssies
que presenten marques de tall
(cut-marks) al seu teixit.
Les cut-marks evidèncien
l’activitat antròpica sobre els
animals per al seu consum càrnic.
Fotos: Gerard Campeny,

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 107
Figura 5.19. La majoria de les restes faunístiques recuperades durant l’excavació apareixen molt
fragmentades degut a l’acció dels homínids. No obstant això, també ha estat possible recuperar
algunes part senceres com les que s’il·lustren en aquestes dues imatges: a l’esquerra, una
extremitat i, a la dreta, quatre molars, totes pertanyents a la família dels èquids. Són aquest tipus
de restes les que més informació ens donen per poder identificar els tàxons exhumats i alhora ens
dóna una visió paleoecosial del jaciment i del seu entorn immediat (Fotos: Gerard Campeny).
Les restes pertanyents al taxó Lèporids no presenten evidències d’activitat antròpica,
per la qual cosa, la seva presència a la Balma de la Xemeneia pot ser producte d’intrusions
posteriors a les antròpiques o que hagin estat acumulades pels homínids.
No s’ha localitzat cap resta modificada per altres agents acumuladors (carnívors,
desplaçament per aigua o rosegadors), però, la majoria de restes presenten vermiculacions
produïdes per les arrels (modernes, sobretot) que han pogut bioturbar el material.
En conjunt, les diferents alteracions localitzades en els ossos, reflecteixen un
aprofitament càrnic i del moll dels ossos per part dels homínids: l’elevat grau de fracturació
indica que es dóna un aprofitament íntegre dels animals. Tot i que en molts ossos no s’ha
pogut determinar l’agent de fracturació, sí s’ha pogut determinar -a partir de les morfologies
dels plans de fractura, generalment oblics i suaus- que la fragmentació s’ha realitzat quan els
ossos encara estaven frescs. Si tenim en compte que l’agent que ha actuat amb més força en
els diferents nivells arqueològics són els homínids, és probable que aquestes fracturacions no
determinades siguin també d’origen antròpic.
En definitiva, l’anàlisi taxonòmic i tafonòmic realitzat fins avui a la Balma ens permet
afirmar -tot i que les restes no sigui molt nombroses- que l’únic agent acumulador que ha
actuat en aquests nivells és l’antròpic, explotant de manera direccional dos taxons principals
(Èquids i Cèrvids), els quals són processats íntegrament.

PRIMERES ANÀLISIS RADIOMÈTRICS
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 108
A banda del material arqueològic recuperat i l’existència de tres nivells arqueològics
que testimonien diferents ocupacions paleolítiques, un dels objectius de la campanya de 2003
era sondejar la viabilitat d’extreure mostres per a obtenir datacions radiomètriques.
Datació per Urani/Thori d’una crosta estalagmítica
Durant la campanya vam extreure de la bretxa calcària un mostra de carbonats per
efectuar un datació analítica (figura 5.20). A finals de 2003 Pep Vallverdú es va posar en
contacte i va proposar aquesta tasca a James Bischoff (especialista en datacions
radiomètriques de jaciments de la península Ibèrica)
Figura 5.20. El company Pep Vallverdú extreu una mostra de la bretxa calcària (quadre J24) per
enviar-la a un laboratori especialitzat perquè se sotmeti a proves d’Urani-Tori. A principis de 2004
s’ha Datació enviat per aquesta AMS mostra d’una resta al doctor paleontològica James Bischoff (Estats Units), el resultat de la qual ens donarà
una primera dada analítica de la temporalitat (datació radiomètrica) de les ocupacions
paleolítiques a la Balma de la Xemeneia.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 109
Al gener de 2004 vam enviar als laboratoris de Beta Analitics (Florida, Estats Units)
un fragment d’os cremat (figura 5.21) perquè obtenir una datació radiomètrica pel sistema
AMS. La referència de la mostra analitzada és: BX'03, Niv.2b, S34, No.16, 444, 10-9
Figura 5.21. Mostra Paleontològica enviada
als laboratoris de Beta Anayitis (Florida,
Estats Units) per a la seva datació per AMS.
(Fotografia: Gerard Campeny, 2004)
Resultat de la primera datació radiomètrica: 19.850 ± 50 anys BP
Tot i que des de l’inici de les excavacions l’any 2001 ja plantejàvem la possibilitat que
la Balma de la Xemeneia fos un jaciment molt antic, no serà fins el passat 27 de maig que
obtindrem la primera prova analítica que confirmi aquelles expectatives: els laboratoris de
Beta Analytic (Florida, Estats Units) ens van fer arribar el resultat de la primera datació
radiomètrica del jaciment, la qual li atribueix una edat de 18.950 ± 50 anys BP (figures 5.22 i
5.23).
Aquesta cronologia (al voltant de fa 20.000 anys) situa la Balma de la Xemeneia al
període conegut com a Solutrià, les evidències del qual a Catalunya són, fins avui, força
escasses: només són presents a les Coves del Reclau Viver de Serinyà, al Cau de les Goges de
Sant Julià de Ramis i als jaciments superficials de La Selva. Des del descobriment de
l’Arbreda (Serinyà) l’any 1972 no es localitzava i es datava a Catalunya un jaciment
corresponen al solutrià.
La mostra utilitzada per a la datació ha estat un fragment d’os de cavall descobert en el
nivell més superficial (per tant, el més recent) del jaciment. El fet que a sota d’aquest nivell hi
hagi almenys dos nivells arqueològics més –encara no excavats- fa preveure que en les
properes campanyes es puguin localitzar períodes culturals més antics, els quals es podrien
remuntar fins al paleolític mitjà (ben documentats damunt dels cingles de Sant Roc: jaciments
de Santa Elena I-XII).

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 110
FROM: Darden Hood, Director (mailto:mailto:dhood@radiocarbon.com)
(This is a copy of the letter being mailed. Invoices/receipts follow only by mail.)
May 27, 2004
Mr. Robert Sala
Universitat Rovira I Virgili
Area de Prehistoria
Plaça Imperial Tàrraco, 1
Tarragona E-43005
Spain
RE: Radiocarbon Dating Result For Sample BX'03, Niv.2b, S34, No.16, 444, 10-9
Dear Mr. Sala-Ramos:
Enclosed is the radiocarbon dating result for one sample recently sent to us. It provided
plenty of carbon for an accurate measurement and the analysis went normally. As usual, the
method of analysis is listed on the report sheet and calibration data is provided where
applicable.
As always, no students or intern researchers who would necessarily be distracted with other
obligations and priorities were used in the analysis. It was analyzed with the combined
attention of our entire professional staff.
If you have specific questions about the analyses, please contact us. We are always available
to answer your questions.
The cost of the analysis was charged to the VISA card provided. A receipt is enclosed. Thank
you. As always, if you have any questions or would like to discuss the results, don’t hesitate to
contact me.
Sincerely,
Report Date: 5/27/2004
Mr. Robert Sala
Universitat Rovira i Virgili Material Received: 4/26/2004
Figura 5.22. Resposta dels responsables dels laboratoris de Beta Analytic a la petició de la
Universitat de Tarragona per datar una mostra d’os recuperada en l’excavació de 2003 a la
Balma de la Xemeneia. En aquesta carta ens informen que el procés químic per a dur la datació
s’ha efectuat amb normalitat i, per tant, consideren que el resultat té crèdit.

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 111
Figura 5.23. Beta Analytic ens va fer arribar també aquesta taula estadística on s’exposen les dades
obtingudes durant el procés de datació de la mostra de a la Balma de la Xemeneia, la conclusió final de
la qual és que li cal atribuir una datació de 18.950 ± 50 anys BP.

HIPÒTESI PALEOECOSOCIAL
Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 112
La localització de la Balma de la Xemeneia va ser el resultat de dues hipòtesis de
treball prèvies, les quals podien intuir l’existència d’un jaciment d’aquestes característiques:
Primera: la recerca damunt el pla dels cingles de Sant Roc iniciats per Jordi Barris a
principis dels vuitanta i continuats per l’A.A.G. havia posat de manifest l’existència
d’ocupacions neandertalianes a l’aire lliure. Era lògic pensar que també n’hi podia haver in
situ a la base de la cinglera calcària.
Segona: en un jaciment francès esmentat constantment per la bibliografia (Solutré)
s’havien documentat més de deu mil cavalls morts en ser despenyats des dalt d’un cingle pels
homínids. No era improbable que als cingles de Sant Roc, on el paisatge és idèntic, també
s’hagués produït una tècnica de caça similar.
L’excavació del 2003 va proporcionar les primeres dades analítiques per plantejar una
primera hipòtesi paleoecosocial: els homínids dels cingles de Sant Roc utilitzaven un tècnica
de caça peculiar que consistia en despenyar els cavalls des del cingle (figura 5.24). A la
Balma de la Xemeneia, situada enmig dels imponents cingles de Sant Roc, s’hi han conservat
parts senceres del cavall (extremitats, peülles i molars), cosa que pot indicar que eren caçats
en aquest lloc. Si els cavalls haguessin estat caçats a la plana, els homínids no s’haguessin
emportat aquests parts; hagués estat un transport inútil. La presència de les parts senceres de
l’animal, doncs, és una prova que els cavalls podrien ser despenyats des del cingle. La majoria
de les restes estan cremades i presenten clars senyals de fractures antròpiques (marques de tall
i d’esquarterament sobre els ossos), la qual cosa significa que un cop caçats també serien
consumits allà mateix (Abad i Aulines, 2003; Aulines et al., 2004).
SÍNTESI DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES A L’ANY 2003
La campanya de 2003 va confirmar l’objectiu principal que ens va motivar a
emprendre, l’any 2001, excavacions a la Balma de la Xemeneia: poder investigar de forma
sistemàtica, amb perspectives a mitjà termini, amb continuïtat, sense presses, un jaciment
paleolític a les nostres comarques i que, alhora, reunís unes certes condicions per ser rendible
a nivell social.
L’inici de les excavacions ha estat possible perquè hem sumat esforços dues entitats
històriques en la recerca del paleolític a les comarques gironines (l’A.A.G. i la U.R.V.) i
també, després de molts anys, tres generacions d’arqueòlegs gironins.
A nivell científic, el fet que sigui possible continuar en la investigació ha provocat
entre nosaltres una profunda reflexió teòrico-metodològica. Se’ns obren nous horitzons, noves

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 113
il·lusions, noves perspectives de treball que, a partir de l’excavació de 2004, podrem
començar a posar en pràctica i, poc a poc, anar consolidant un dinàmica de treball pròpia. Per
posar en pràctica aquest objectiu científic, és lògic que partim del model aplicat a l’Abric
Romaní (Capellades, Barcelona) i a la Gran Dolina d’Atapuerca (Burgos) perquè són els dos
jaciments on ens hem format com a arqueòlegs: els treballs realitzats durant més de vint anys
en aquests dos jaciments han influït, els últims anys, a tota una generació de paleolitistes
catalans - entre els quals els que ens responsabilitzem de la Balma de la Xemeneia- de la
mateixa manera que, als anys setanta, el jaciment de la Cauna de l’Aragó (situat al Nord de
Catalunya) va ser un referent als en aquells moments, com nosaltres avui, joves paleolitistes.
En definitiva, amb l’excavació de 2003 es va acabar una primera etapa
d’investigacions a la Balma, la qual ha tingut un doble objectiu: confirmació de l’existència
d’un jaciment arqueològic amb perspectives científiques a mitjà termini, d’una banda i, de
l’altra, de rendiment social. És per aquesta raó que considerem que la II Campanya
d’Excavacions ha significat el final d’una primera etapa d’intervencions (període 1983-2003).
Figura 5.24. La caça de cavalls tot despenyant-los des dalt d’un cingle és un tècnica ben
documentada en diferents jaciments prehistòrics europeus, però, no a les comarques gironines: a
Solutré (França), per exemple, s’han recuperat més de deu mil cavalls morts a partir d’aquesta
tècnica de caça. Partint del model de Solutré vam plantejar la hipòtesi que als cingles de Sant Roc,
on el paisatge és idèntic a Solutré, també s’hauria pogut produït una tècnica de caça similar. Les
restes fòssils recuperades en l’excavació d’aquest 2003 a la Balma de la Xemeneia confirmen
aquesta hipòtesi de treball. (Dibuix: Jordi Fernández).

114

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 115
6. Evolució prehistòrica de les ocupacions humanes als
cingles de Sant Roc durant el paleolític
La arqueología tiene que ver básicamente con tres cosas:
objetos, paisajes y lo que hacemos con todo ello, ahora y
en el futuro
Clive Gamble (1002); Arqueología bàsica
Actualment, el coneixement del passat és el resultat d’un estudi interdisciplinar en el
qual intervenen arqueòlegs, geòlegs, palinòlegs i paleontòlegs, entre d’altres. La suma de les
dades analítiques obtingudes per cada una d’aquestes disciplines permet oferir una visió
general –i fiable- d’una ocupació humana en un determinat lloc i en marc temporal concret.
Per exemple: la correlació d’objectes de sílex predominantment de retoc pla (dada
arqueològica), amb un clima fred (dada palinològica), amb presència de fòssils humans
pertanyens a Homo sapiens (dada antropològica), amb una datació sobre carboni 14 de 18.000
anys BP (dada radiomètrica) i amb la presènica abundant de fauna de praderia (dada
zooarqueològica) ens permetria caracteritzar correctament les relacions socials i ecològiques
que van tenir les societats humans en una determinada zona i en període cronològic específic.
En el cas dels cingles de Sant Roc, l’estudi del poblament humà més antic (prehistòria)
està directament relacionat amb el seu entorn geològic: la morfologia càrstica (que condiciona
la calcària que formen aquests cingles), la proximitat amb un medi fluvial (situada enmig dels
rius Brugent, Llémena i Ter) i els fenòmens tectònics (que han determinat l’aixecament
d’aquests cingles respecte les valls circumdants). Aquestes característiques geomorfològiques
van fer possible, primer, que s’hi establissin grups humans en el passat i, després, han permès
la conservació, en l’actualitat, de les evidències d’activitats antròpiques que s’hi van generar.
La localització d’aquestes restes arqueològiques permet definir una primera aproximació de la
dinàmica de poblament durant la prehistòria als cingles de Sant Roc, des de les primeres
ocupacions documentades (paleolític inferior final) fins al bronze final (figura 6.1; taula3 )

Perspectives científiques i socials 116
Figura 6.1. Mapa que reflecteix les evidències prehistòriques dels cingles de Sant Roc des de la
descoberta del primer jaciment (Sant Elena I) a principis de la dècada dels vuitanta del segle
passat fins avui. La major part de les troballes pertanyen al paleolític inferior i mitjà i estan ben
documentades en diferents punts de la superfície del pla dels cingles de Sant Roc (Sant Elena I-
XII). Del paleolític superior i del bronze final només s’ha localitzat un jaciment per cada període:
la Balma de la Xemeneia i el Cau Negre. Al llarg del pla, i enmig d’un bosc d’alzines, hi ha un gran
quantitat (més de cinquanta a simple vista) de cistes: la millor concentració és molt a prop de
l’ermita de Sant Roc. No se sap a quin període pertanyen exactament perquè mai han estat
excavades formalment, tot i que sí han estat espoliades en moltes ocasions.

El paleolític inferior
La base social 117
La presència d’aquest període al cingles de Sant Roc està ben documentat a partir dels
jaciments superficals de Santa Elena I-XII, sobre els quals hem comentat en el capitol 5 que
“podem proposar per a aquest complex de jaciments una datació corresponent al final del
paleolític inferior en què s’utilitzà indubtablement una tècnica axeliana” (Canal i Carbonell,
1989: 279). La presència axeliana als cingles de Sant Roc està ben documentada, entre
d’altres indicis, pel bifaç localitzat per Joan Abad al jaciment de Santa Elena I (figura 6.2).
L’axelià és un terme sorgit a finals del segle XIX per designar el nou sistema tècnic
que els homínids van començar a fabricar a l’Àfrica fa un milió i mig d’anys (plistocè inferior
inicial) i a Europa un milió d’anys més tard (plistocè mitjà). Va ser creat per tal d’identificar i
definir els materials que apareixien al jaciment de Saint-Achel (París), situat a les vores del
riu Somme, els quals es caracteritzaven per la notable presència d’un instrument aleshores
revolucionari i molt efectiu: el bifaç. Però, tot i ser definit a partir del registre arqueològic
d’un jaciment europeu, els orígens de la cultura axeliana se situen a Àfrica: ara fa un milió i
mig d’anys en diferents jaciments africans, especialment a Tanzània, es detecta la presència
d’un nou sistema tècnic (axelià) que és ben diferent de l’existent fins aquell moment (mode 1
o cultura de còdols tallats).
Tècnicament, l’axelià es caracteritza per la fabricació d’instruments molt
especialitzats. El procés de fabricació consisteix en la selecció del còdol per ser transformat
en un objecte configurat per mitjà d’una seqüència productiva tècnica, específica i planificada,
de tal manera que s’obtingui un fil tallant en totes de les seves vores. El resultat són objectes
molt funcionals, versàtils, els més importants dels quals són els pics, els bifaços i els fenedors.
Els especialistes en tecnologia prehistòrica veuen en l’aparició de l’axelià els inicis de l’actual
complexitat tècnica dels humans. A partir d’aquell moment res serà com abans: el procés de
sofisticació en la tecnologia serà cada vegada més accentuat, sense aturador. A través del
registre arqueològic s’observa la importància que va tenir pels homínids l’ús de la tecnologia
axeliana. Després de la seva aparició es localitzen evidències d’aquesta tècnica a Àfrica,
Europa i Àsia durant un ampli període cronològic que va des d’un milió i mig d’anys fins als
dos-cents mil anys. Aquesta expansió territorial per tres continents i durant més d’un milió
d’anys converteix l’Axelià en l’invent tècnic més important dissenyat fins avui pels humans i
el que més ha perdurat.
Encara queden, però, alguns aspectes per investigar sobre el fenomen de l’Axelià, com
per exemple la seva tardana aparició i la generalització al continent europeu (ara fa uns cinccents
mil anys), quasi un milió d’anys després que s’inventés a Àfrica. Una de les propostes
més recents (1999) i innovadores per explicar aquest retard es formulada per l’equip
d’arqueòlegs de la Universitat de Tarragona segons els quals els homínids menys adaptats

118 Els cingles de Sant Roc al paleolític
El bifaç, insígnia de l’axelià dels cingles de Sant Roc
A partir de 500.000 anys es documenta
en el registre europeu l’axelià, l’invent
tècnic més important dissenyat fins avui
pels humans i el que ha perdurat més.
L’útil més característic d’aquest nou
sistema tècnic és el bifaç, una eina
molt eficaç perquè permet realitzar
tasques molt diverses (raspar fusta,
escorxar animals, perforar el sòl,...).
A diferents punts de la comarca de La
Selva (entre els quals el jaciment de
Sant Elena 1 dels cingles de Sant Roc) s’han localitzat nombrosos instruments
bifacials que evidencien la presència
humana en aquest terrotir durant el
plistocè mitjà (500.000 anys BP).
Bifaç de pórfir de Santa Elena I.
Mode tècnic 2 o Axelià (Foto: J. Abad)
Figura 6.2. Aquest bifaç de pórfir localitzat al jaciment de Santa Elena I és el testimoni de les
ocupacions humanes més antigues documentades fins avui als cingles de Sant Roc d’Amer
(Foto: Joan Abad).

La base social 119
tecnològicament (mode 1) es van veure obligats a abandonar Àfrica i emigrar cap a Euroàsia
mentre que els homínids que coneixien i utilitzaven la tècnica del mode 2 (Axelià) es van
quedar a Àfrica (teoria de la selecció tècnica).
Si bé l’arribada dels primers grups humans a Europa és un tema de debat encara
polèmic i obert (cronologia, espècie i vies d’accés), les evidències arqueològiques no ofereix
dubtes per afirmar que a l’entorn dels cinc-cents mil anys tenen lloc una sèrie de
transformacions decisives pels quals la humanitat passa la frontera de la complexitat (tal com
hem comentat en el capítol 2). A partir d’aquest moment hi ha evidències del control del foc,
de creació d’art (simbolisme), d’acumulació de cadàvers, d’aparició del llenguatge,
d’ornaments per vestir i producció de llances per caçar grans mamífers (Schöningen,
Alemenya).
El paleolític mitjà
També són els jaciments de Santa Elena I-XII els que ens permeten afirmar la
presència del paleolític mitjà als cingles de Sant Roc. Un nombre representatiu dels
instruments lítics que han estat localitzats en aquests jaciments presenten indicis d’haver estat
produïts a partir de l’anomenada tècnica levallois (figura 6.2).
Els objectes lítics de Santa Elena I-XII ens permeten fer referència, ara, a una situació
característica arreu a l’hora de classificar els sistemes de producció tècnica dels conjunts més
antics: la dificultat de distingir, en moltes ocasions, entre indústries del paleolític inferior i del
mitjà. És per això que, últimament, molts investigadors opten, quan fan treballs de síntesis
sobre aquesta qüestió, per tractar-los conjuntament, considerant que cal valorar el paleolític
mitjà com un perídoe de continuïtat i canvi gradual respecte del paleolític inferior (Rodríguez
et al., 1994).
El principal criteri per diferenciar aquestes dos períodes, però, continua essent el
tipològic. La identificació en un conjunt lític dels tipus bifaç, pic o feneador ens situa
instantàniament al paleolitic inferior final (període axelià) i, per altra banda, l’aparició de la
tècnica levallois (fa uns 350.000 anys BP al nord d’Europa i uns 130.000 anys a l’Europa
mediterrània) s’associa també ràdpidament al paleolític mitjà.
Per tant, és a partir de la identificació de la tècnica levallois en els jaciments de Santa
Elena I-XII que podem afirmar la presència del paleolític mitjà (l’època de l’home de
neandertal) als cingles de Sant Roc Per altra banda, però, no descartem, tal com hem
comentat en el capítol 5, la possibilitat de localitzar també vestigis d’aquest període en els
nivells més inferiors de la Balma de la Xemeneia, tenint en compte que s’ha identificat un
nucli de pórfir en la crosta estalagmítica que hem il·lusrat a la figura 5.3.

120 Els cingles de Sant Roc al paleolític
El paleolític superior
Les úniques dades del paleolític superior als cingles de Sant Roc provenen de la Balma
de la Xemeneia. Al llarg d’aquesta tesi ja parlem a bastament d’aquest jaciment (en especial,
al capítol 5). En aquí només esmentarem que és el jaciment de la seqüència regional que
presenta el registre arqueològic més complert de tots: a més dels instruments lítics, també, ha
proporcionat fauna, carbons i/o pol·lens i alhora és l’’unic jaciment dels cingles de Sant Roc
al qual podem atribuir una cronologia precisa: 18.950 ± 50 anys BP.
El bronze final
Les evidències pertanyents al bronze final només s’han localitzat en un jaciment: el
Cau Negre de Sant Roc (Bosch i Toledo, 1989). Es tracta d’una petita cavitat de 3,5 metres de
profunditat i d’entre 68 i 31 centímetres d’amplada situada a la vessant del Brugent del
cingles de Sant Roc, a pocs metres en direcció a l’oest de la Balma de la Xemeneia (figura
6.1). Va ser descoberta el gener de 1981 per Àngel Bosch i Miquel Vilaró. La campanya
d’excavació que hi van realitzar va permetre diferenciar fins a tres estrats, l’últim dels quals
era el que presentava la major part del material arqueològic.
El registre recuperat consta de formes ceràmiques (sis fragments de tassa de carena
alta amb nansa de cinta elevada, un plat/tapadora decorat a l’interior amb acanalts concèntric,
onze fragments de tassa carenada, 4 fragments de vas tancat amb vora decorada, 114
fragments d’urna de cos globular i una olleta de cos globular); material metàl·lic (una agulla
de bonze fragmentada i moltes tiges fragmentades); material lític polit (un polidor-picador, un
polidro sobre rierenc) i material tallat (una peça sobre quars).
A partir d’aquestes restes arqueològics, els seus excavadors atribueixen al Cau Negre
de Sant Roc una cronologia d’entre 1.200 i 650 anys BP, per tant, pertanyent al període del
Bronze Final. I, a partir de la morfologia de la cavitat, les formes ceràmiques, l’urna, la
tapadora, els tres vasets accessoris, l’agulla i els objectes lítics, consideren que aquest lloc
hauria estat utilitzat com a sepulcre d’incineració.
Per tant, les dades que acabem d’exposar ens permeten fer una primera aproximació a
la dinàmica del poblament humà dels cingles de Sant Roc durant la prehistòria. Tot i que la
seqüència no sigui molt complerta (la majoria d’evidències són únicament de pedra) i força
fragmentada (falten alguns períodes del paleolític superior i el neolític), les dades són
suficients per intuir una continuïtat de l’ocupació als cingles de Sant Roc, des dels incis dels
plistocè mitjà (paleolític inferior final) fins a l’holocè (bronze final). En definitiva, a partir
del registre actual hem de concloure que que cal valorar els cingles de Sant Roc com una àrea
més d’objecte d’estudi per al coneixement de la prehistòria del nostre país (capítol 10).

Anys a.n.E
1.200 - 650
8.300
11.000
18.950
33.000
40.000
80.000
128.000
300.000
500.000
Cronologia, paleomagnetisme
i paleotemperatures
Període geològic + EIO
Holocè
Plistocè superior
La base social 121
Bronze Final Caun Negre de Sant Roc
Neolític
Cistes amb túmul
del Pla Sant Roc ?
Balma de la Xemeneia
Santa Elena I
Santa Elena II
Santa Elena II
Santa Elena IV
Santa Elena V
Santa Elena VI
Santa Elena VII
Santa Elena VIII
Santa Elena IX
Santa Elena X
Plistocè mitjà Paleolític inferior Santa Elena XI
780.000
Plistocè inferior
Matuyama
Brunhes
2
5
19
Període arqueològic
Paleolític Superior
Paleolític Mitjà
Jaciments arqueològics
Santa Elena XII
Taula 3. Dinàmica de l’ocupació humana als cingles de Sant Roc durant la prehistòria. Tot i
que les evidències arqueològiques documentades fins avui són força escasses i parcials
(excepte en el cas de la Balma de la Xemeneia, la majoria han proporcioant només indústria
lítica), són suficients per realitzar una primera aproximació a la seqüència regional dels
cingles de Sant Roc durant la prehistòria.

Perspectives científiques i socials 122

Perspectives científiques i socials 123
TERCERA PART
Implicació social en el projecte arqueològic

124 Els cingles de Sant Roc al paleolític
• Objecte
IMPLICACIÓ SOCIAL
base social (Capítol 7)
difusió i divulgació (Capítol 8)
administració local
responsable del Patrimoni municipal
suport logístic i econòmic
• Base social adequació de l’entorn
Centre excursionista
localitzar jaciments
entitats cíviques
equip de divulgació
Grup d’esplai
camp de treball per a joves
demostracions
tallers de prehistòria
• Divulgació i difusió visites guiades (I Caminada Popular)
publicacions
mitjans de comunicació

Perspectives científiques i socials 125
7. La base social (administració local i entitats cíviques),
Els poders públics garantiran la conservació i promouran
l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels
pobles d’Espanya i dels béns que l’integren sigui quin
sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal
sanciaonarà els atemptats contra aquest patrimoni”
Article 46 de la Constitució de l’estat espanyol (1978)
Les intervencions en un jaciment arqueològic són bàsicament de dos tipus: estructurals
i no estructurals. Els jaciments estructurals són aquells en què independentment del seu grau
d’interès científic és possible la seva conservació, protecció, divulgació i socialització; són
jaciments perdurables que es transmeten d’una generació a una altra (Exemple: Empúries).
Els jaciments no estructurals, en canvi, són jaciments d’interès purament científic, sempre
estan sotmesos a la seva destrucció immediata i, generalment, formen part de les anomenades
intervencions d’urgència (Exemple: La Prunera).
La Balma de la Xemeneia és un jaciment estructural perquè està integrat en un entorn
natural molt ben definit: els cingles de Sant Roc. El fet que aquests cingles no estiguin
sotmesos a la seva destrucció per part de l’home afegeix al seu interès científic dos nous
valors: el patrimonial i el social.
Des dels inicis de les excavacions (setembre de 2001) hem estat conscients que, pel
seu caràcter estructural, és possible dur a la Balma de la Xemeneia un projecte d’arqueologia
social (investigació i àmbit patrimonial/social formen un binomi inseparable). Amb aquesta
voluntat hem posat a la pràctica tot un seguit d’activitats per tal de combinar els resultats
pròpiament científics amb l’interès que a nivell social pot generar un jaciment de les
característiques de la Balma de la Xemeneia. En totes elles, l’objectiu principal ha estat no
solament difondre les societats humanes que, temps enrere, van ocupar els cingles de Sant
Roc, sinó també que els habitants que actualment viuen a la Vall del Brugent s’identifiquin,
participin i es responsabilitzin amb aquesta part el seu passat, del seu Patrimoni .

126 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 10
Implicació de l’Ajuntament d’Amer en el jaciment de la Balma de la Xemeneia
L’administració local d’Amer ha actuat com a nexe d’unió entre els diferents
agents implicats en les intervencions a la Balma de la Xemeneia: grup excursionista, esplai
de joves, manteniment, allotjament, manutenció. De totes les gestions (reunions, trucades
telefòniques, visites al jaciment, assistència en actes públics) necessàries per realitzar
aquestes activitats en destaquem les següents:
27/03/02: Reunió. S’informa dels treballs arqueològics a la Balma de la Xemeneia
30/03/02: Primera visita institucional al jaciment (figura 7.1)
09/05/02: Reunió. Planificació del sondeig arqueològic previst per a la pròxima tardor
15/06/02: Reunió. Propostes d’àmbit social per desenvolupar durant la tardor
21/09/02: Reunió. Contacte amb l’escola per realitzar-hi tallers de prehistòria
17/10/02: Reunió. Últims detalls de preparació de la demostració del 17/11/03
17/11/02: Demostració de prehistòria en el marc de la festa de Sant Martí (figura 8.2)
09/12/02: Reunió. Proposta d’arqueologia social pel jaciment (organigrama; figura 5.7)
05/03/03: Reunió. Proposta de comprar el jaciment (quadre 27)
24/03/03: Tramesa d’un ajut econòmic (Registre general número 353)
07/07/03: Reunió: Planificació de l’excavació del setembre
18/08/03: Ajut econòmic (Registre general número 906)
12/09/03: Visita institucional: Ajuntament d’Amer i Servei d’Arqueologia
25/09/03: Carta d’agraïment als arqueòlegs/gues que han participat en les excavacions
08/11/03: Reunió. Proposta d’organitzar un camp de treball per a joves (quadre)
15/11/03: Organització de la I Caminada Popular a la Balma de la Xemeneia
27/01/04: Reunió. Primer contacte amb el Grup d’Esplai “La Teranyina”
21/02/04: Reunió. Presentació del dossier “Programa d’activitats per al 2004”
22/05/04: Visita. Planificació de les activitats arqueològiques de l’estiu
31/05/04: Notificació per carta a l’alcalde d’Amer dels resultats de la primera datació
12/06/04: Reunió. Arran dels problemes logístics sorgits a última hora (capítol 10)
03/08/04: Reunió. Es decideix suspendre totes les activitats previstes (capítol 10)

L’administració local: l’Ajuntament d’Amer
Perspectives científiques i socials 127
Segons la Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català, la Generalitat de Catalunya és
l’organisme amb més responsabilitats respecte la protecció i la gestió del patrimoni
arqueològic. No obstant això, i tal com hem comentat al capítol 3, els ajuntaments també
tenen importants competències (drets i deures) en aquesta tasca: ser informats conservar,
protegir, exposar i/o difondre (Hernández i Miret, 1999)
En iniciar les excavacions a la Balma de la Xemeneia ens vam adreçar als
responsables de l’Ajuntament per tal de demanar, d’acord amb l’esmentada responsabilitat
jurídica, el seu suport en les intervencions a aquest jaciment. A partir d’aquest moment hem
mantingut una relació constant amb l’ajuntament tal com detallem en el quadre 10.
Fins avui, la bona predisposició de l’ajuntament respecte al projecte de Balma de la
Xemeneia ha estat decisiva. Considerem que l’ajuntament ha de continuar essent l’organisme
que encapçali les activitats arqueològiques i que s’impliqui i valori les seves possibilitats com
una aposta de futur. La seva postura hauria de girar a l’entorn dels tres eixos següents:
1) Vessant patrimonial:
S’ha de centrar en una política de conservació, protecció i investigació. Abans, però
caldrà resoldre a favor dels interessos del Patrimoni municipal l’actual atzucac jurídic del
jaciment (capítol 10, figures 10.4 i 10.7). Després es podran plantejar altres mesures
patrimonials, com ara la declaració de Bé Cultural d’Interès Local o la creació d’un espai
arqueològic de protecció específic pels cingles de Sant Roc.
2) Vessant social:
L’objectiu a perseguir és la difusió: fomentant publicacions (butlletins, monografies),
demostracions de prehistòria o visites guiades. Per aconseguir aquest propòsit és necessari que
sigui capaç d’implicar el seu entorn social (per exemple, entitats excursionistes o juvenils).
3) Vessant científica:
Ha de comprendre que la investigació és la part elemental i primera del projecte
d’arqueologia social a la Balma de la Xemeneia, sense la qual pot quedar estancat tot el
projecte, tal com ha passat aquest estiu de 2004 (capítol 10). Conseqüentment, ha de potenciar
la investigació a través, per exemple, de la creació d’un conveni que li serveixi per recaptar
diners públics i/o privats i així poder gestionar el projecte.

128 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 7.1. El projecte d’arqueologia social de la Balma de la Xemeneia ha pretès implicar,
des del mateix inici de les excavacions, el màxim de sectors socials possibles dels que habiten
a l’entorn de la vila d’Amer, des de l’administració local (a baix, la corporació municipal visita
el jaciment el dia 30 de març de 2002) fins a les entitats civils (a dalt, visita del grup
excursionista Els Esquetlles, el 3 de maig de 2003). (Fotos: Joan Abad).

Perspectives científiques i socials 129
Entitats cíviques (I): Grup Excursionista “Els Esquetlles”
En el marc de l’anomenada “Renaixença”, la Catalunya del segle XIX experimenta
una sèrie de transformacions sòcio-culturals que tenen per objectiu incrementar el
coneixement del passat històric del país i alhora potenciar-ne la identitat nacional. Amants
anòmims de les ciències en general i diferents institucions públiques i privades sumen
esforços per assolir aquesta fita. D’entre aquestes entitats, les excursionistes hi tenen un paper
cabdal: amb les seves exploracions in situ sobre el territori localitzen antigues ocupacions
humanes en abrics, coves o baumes i recuperen antics camins i topònims, actuacions que
contribueixen decisivament a fomentar l’interès per a l’arqueologia. Des dels seus inicis, per
tant, l’arqueologia catalana està estretament relacionada amb les activitats excursionistes
(Abad et al., 2004; Fullola et al., 1995: 168; Marc-7, 1986).
És per aquest motiu que vam considerar necessari que en el projecte de la Balma de la
Xemeneia s’hi impliqués també el Grup Excursionista d’Amer “Els Esquetlles”: com a bons
coneixedors de l’entorn dels cingles de Sant Roc, podien contribuir a localitzar nous jaciments
així com a adequar l’entorn per facilitar les tasques arqueològiques (recerca a la cinglera,
neteja del sotabosc, obertura de nous camins).
El primer contacte amb Els Esquetlles el vam tenir el 17 de novembre de 2002 en el
transcurs de la demostració (encesa de foc tradicional i esquarterament d’un xai) que vam dur
a terme a la plaça de la vila amb en Joan Abad (figura 8.3). De seguida vam notar una bona
sintonia entre ambdues parts i que aquesta relació ens beneficiaria a tots. Vam acordar
realitzar una vista conjunta per a la pròxima primavera. D’aleshores ençà, de la nostra relació
amb Els Esquetlles respecte la Balma de la Xemeneia en destacarem les següents aportacions:
- El 3 de maig del 2003 vam realitzar la primera visita conjunta al jaciment (figura
7.1). Hi van participar un vintena excursionistes de totes les edats que van
comprovar amb expectació l’existència d’un jaciment tan a prop de casa seva.
- Al setembre de 2004, durant la segona campanya d’excavacions, Els Esquetlles
ens van visitar diverses vegades per tal de comprovar in situ el desenvolupament
de la intervenció arqueològica.
- El 15 de novembre va tenir lloc la I Caminada Popular a la Balma (capítol 8)
- Al llarg del 2004, els Esquetlles van adequar l’entorn de la Balma de la Xemeneia
(obertura de camins, desemboscar) per facilitar tant l’excavació arqueològica del
setembre com el camp de treball per a joves de l’agost, sobre el qual ens referirem
en el següent apartat.

130 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 11:
Proposta d’organització d’un camp de treball per a la Balma de la Xemeneia
Girona, 5 de novembre de 2003
Benvolgut Joan Güell, alcalde d’Amer
L’excavació arqueològica a la Balma de la Xemeneia durant la segona
quinzena de setembre del 2003 ha confirmat que els cingles de Sant Roc i la Vall
del Brugent són territoris ocupats pels humans des de fa molt de temps. Per tant,
formen part del Patrimoni Històric i Natural de les comarques gironines. Estem als
inicis d’una etapa amb moltes possibilitats de futur i en la qual hi ha molta feina a
fer.
2004
És per això que hem cregut convenient fer-li arribar la següent proposta:
l’organització d’un camp de treball de quinze dies durant l’estiu de l’any
Els camps de treball són un tipus d’activitat habitual en els jaciments
arqueològics. Es tracta d’una manera diferent de passar les vacances per part d’un
grup de nois i noies: en un medi de convivència amb d’altres joves de diferent
procedència (resta de comunitats, estranger) o condició (social, econòmica, física)
duen a terme una tasca comuna de servei a la societat.
S’hauria de fer càrrec d’aquesta proposta una entitat juvenil d’Amer.
L’organització d’un camp de treball seria un iniciativa per part de l’Ajuntament
d’indiscutible interès social i educatiu per a un col·lectiu important de la nostra
societat: el jovent.
Esperant que aquesta proposta sigui d’interès per la vila d’Amer, i en
especial pel col·lectiu de joves d’aquest municipi, aprofitem per saludar-lo
atentament.
Joan Abad Albert Aulines
membres de l’Associació Arqueològica de Girona

Entitats cíviques (II): Esplai “La Teranyina”
Perspectives científiques i socials 131
Un projecte d’arqueologia social com el que pretenem per als cingles de Sant Roc no
podia excloure un sector important de la societat: el jovent. És per això que, juntament amb en
Joan Abad, vam fer arribar a l’Ajuntament d’Amer la proposta de dur a terme un camp de
treball per a joves (quadre 11). L’Ajuntament va transmetre aquesta idea als responsables de
“la Teranyina”, l’esplai d’Amer.
L’esplai “La Teranyina”, constituït l’any 1990, és una entitat sense ànim de lucre, de
caràcter laic i independent, dedicada a l’educació en el lleure dins l’àmbit juvenil i infantil del
poble d’Amer. Aquesta entitat va rebre positivament la possibilitat d’organitzar un camp de
treball a la Balma de la Xemeneia i es van posar en contacte amb nosaltres per poder dur a
bon port aquesta iniciativa.
CAMP DE TREBALL D’APRENENTATGE
El 27 de gener de 2004 vam tenir el primer intercanvi d’impressions amb els
responsables de “la Teranyina”. En aquesta reunió hi van ser presents Xavier Castelló i Laura
Freixes i també els regidors Jordi Fontàs i Santi Sidera. Vam coincidir a considerar que el
camp de treball era una activitat beneficiosa tant pel poble d’Amer com pel mateix Esplai.
De febrer a maig vam preparar aquesta activitat. Els companys de la “Teranyina” es
van encarregar de la part logística (allotjament, participants, ajut econòmic). A finals de maig
ens van comunicar que ho tenien tot apunt (figura 7.3). Per la nostra part vam aconseguir, no
sense esforç, l’autorització de l’administració per a realitzar el camp d’aprenentatge (figura
7.2) i, també, vam dissenyar un dossier sobre les tasques arqueològiques a desenvolupar
(didàctica, metodologia, fases d’intervenció), que aquí no detallarem perquè seria molt extens.
El 22 de maig vam visitar la Balma de la Xemeneia amb “La Teranyina”, el propietari
dels terrenys, el regidor Jordi Fontàs i el cap de manteniment de l’Ajuntament, l’Amadeo
Bartrina per estructurar sobre el terreny les activitats arqueològiques del camp de treball.
Entre el juny i el juliol, però, van sorgir problemes imprevistos que ens van impedir,
finalment, dur a terme la nostra proposta (capítol 10). Davant la impossibilitat d’anul·lar el
camp de treball, per manca de temps material, els companys de “la Teranyina” van haver de
canviar in extremis de tema (d’un d’arqueologia a un altra dedicat a la conservació del riu
Brugent). Per compensar l’absència de l’arqueologia, la tarda del 26 d’agost vam dur a terme,
a l’antiga Estació del tren d’Amer, un taller de prehistòria (encesa de foc i fabricació d’eines
prehistòriques) tot esperant que el proper any es pugui desenvolupar amb normalitat el camp
de treball que teníem previst.

132 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 7.2 Per dur a terme el camp d’aprenentatge per a joves a
a l’administració central un permís específic, el qual va ser

la Balma de la Xemeneia es va haver de demanar
concedit després d’un llarg procés burocràtic.
Perspectives científiques i socials 133

134 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Fgirua 7.3. Un dels fulls d’informació elaborat pels membres de l’Esplai La Teranyina per engrescar a totes aquelles persones joves interessades a participar en
el camp de treball de la Balma de la Xemeneia.

Perspectives científiques i socials 135
8. Difusió i divulgació (premsa, publicacions, tallers,
demostracions, visites guiades i didàctica escolar )
La arqueología tiene que ver básicamente con tres cosas:
objetos, paisajes y lo que hacemos con todo ello, ahora y
en el futuro
Clive Gamble (1002); Arqueología bàsica
La Balma de la Xemeneia és un projecte d’arqueologia social: els treballs científics
són paral·lels als de la seva implicació i divulgació social. Aquest és el principi bàsic que ens
va motivar a emprendre, el setembre de 2001, l’aventura de posar en marxa aquest projecte. I,
si en el futur podem continuar treballant (capítol 10), potenciarem i ampliarem aquest aspecte
perquè, al nostre entendre, és un dels pilars fonamentals per poder continuar les excavacions
al jaciment.
Els avantatges d’aquest tipus d’enfoc dual que proposem són molts: a banda de la
millor informació que ens proporciona sobre el nostre passat humà, també permetre crear ex
novo estratègeies de participació col·lectives en un context favorable per al coneixement del
nostre propi territori, revaloritzant la relació dels humans amb el medi i dotant de nous usos
socials espais que ens són pròxims que, però, en ocasions desconeixem. En definitiva,
s’aprofundeix en la realció de la sempre complexa relació dels humans amb el seu territori
circumdant des d’una òptica temporal (passat / present).
Fins a aquests moments (octubre 2004) hem pogut posar en pràctica algunes de les
nostres propostes de divulgació a l’entorn social més pròxim de la Balma de la Xemeneia. A
nivell escrit, sempre que hem pogut hem publicat els resultats dels nostres treballs a tots
nivells: premsa escrita, revistes locals i congressos d’arqueologia. A nivell oral, totes les
nostres activitats han estat encaminades a difondre “in situ”els resultats de les excavacions:
visites guiades, tallers, demostracions, caminades populars, entre d’altres.

136 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Demostració de prehistòria a la plaça major d’Amer
Al llarg de 2002, membres de l’Associació Arqueològica de Girona vam posar en
pràctica una proposta (ideada per Joan Abad) de demostracions pràctiques de prehistòria molt
peculiar: es tractava de reproduir com les comunitats prehistòriques esquarteraven un animal
a partir d’eines de pedra fabricades prèviament. Posteriorment, la carn era sotmesa a un foc
encès a partir de sistemes tradicionals i, finalment, consumida en el marc d’un acte popular
(una festa major, una fira).
En les demostracions no es sacrifica l’animal públicament: de cap manera es pretenen
ferir la sensibilitat de l’espectador, simplement es procedeix a tallar la carn per demostrar al
públic assistent que les eines de pedra tenen el tall molt viu i, efectivament, tallen.
Mentre es realitza la demostració s’aprofita per explicar aspectes poc coneguts de la
prehistòria gironina. Un exemple: poca gent sap que al Puig d’en Roca (Fontajau, Girona) hi
ha un dels jaciments més vells d’Europa ; o que a la comarca de La Selva s’hi han localitzat
més de tres-cents assentament de totes les èpoques de la prehistòria, des dels període més
antics fins al Neolític. I tants altres llocs, com ara el Cau del Duc a Torroella de Montgrí i els
coneguts jaciments de Serinyà.
Les demostracions s’estructuren en tres parts (figura 8.1):
1. Fabricació d’eines de pedra
2. Obtenció de foc (per fricció i per percussió)
3. Esquarterament d’un animal
Els municipis de les comarques gironines on es van dur a terme aquesta proposta fins a
principis de 2003 és la següent:
1. Riudellots, La Selva. (2.3.2002)
2. Mas Serrat del Pont de Tortellà, La Garrotxa. (5.5.2002)
3. Escola d’Hostaleria Calella de la Costa, Maresme. (10.6.2002)
4. Camallera, Alt Empordà. (10.11.2002)
5. Amer, La Selva. (17.11.2002)
6. Santa Cristina d’Aro, La Selva. (24.11.2002)
7. Escola Oficial d’Hostaleria de Girona, El Gironès. (4.12.2002)
8. Mas Parés. Sant Martí Sapresa (3.02.2003)
9. Can Barraca. Sant Gregori (16.02.2003)

Perspectives científiques i socials 137
El 17 de novembre de 2002 vam dur a terme un de les esmentades demostracions a la
plaça de la vila d’Amer, en el marc dels actes organitzats per la Fira de Sant Martí i la
XXVIII Castanyada (figures 8.2 i 8.3) (Abad i Aulines, 2003).
Amb aquesta demostració, l’Associació Arqueològica de Girona i la Universitat de
Tarragona van informar als ciutadans de la vila d’Amer sobre alguns aspectes generals de la
prehistòria i, també, sobre les intervencions arqueològiques a la Balma de la Xemeneia.
Alhora, amb aquesta activitat es pretenia contraprestar l’ajut econòmic de l’Ajuntament
d’Amer per a dur a terme l’excavació a la Balma de la Xemeneia durant la Setmana Santa de
2002 (Ajuntament d’Amer, Registre General, 15 de març, entrada número 724).
Amb aquesta demostració, que vam anomenar “Campament provisional. Taller
d’arqueologia experimental”, es pretenia esquarterar un xai utilitzant pedres tallades a la
plaça major mateix i, posteriorment, encendre la carn amb els sistemes tradicionals d’encesa
de foc i, una vegada consumida la carn, abocar i cobrir de terra els ossos i les pedres tallades
en un quadrat obert prèviament de 5x5 (25m 2 ) i 40 cms. de profunditat, tot documentant el
taller amb fotos i vídeo per deixar-ne constància a futures generacions.
Figura 8.1.. La proposta de demostracions pràctiques que a partir de
l’any 2002 ha dut a terme l’Associació Arqueològica de Girona s’ha
centrat en tres aspectes centrals de la prehistòria: la fabricació
d’instruments, la invenció i el control del foc i l’esquarterament d’un
animal.

138 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 8.2. Una de les demostracions de prehistòria que, al llarg de l’any 2002,vam realitzar els membres de l’Associació Arqueològica de
Girona sota el títol de “Campament provisional” va tenir lloc el 17 de novembre de 2002 a la plaça major d’Amer. Tal com es pot veure en
aquest tríptic, la nostra demostració va ser un dels actes inclosos en la tradicional Festa de Sant Martí d’Amer.

Perspectives científiques i socials 139
Figura 8.3. 17 de novembre de 2002. Plaça de la vila d’Amer. Festa de Sant Martí.
A la imatge, esquarterament d’un xai amb trinxants de pedra fabricats moments abans amb
còdols del riu Brugent. A les 10 de matí havíem encès un foc amb el sistema tradicional de
fricció (una base plana de fusta i una broca).

140 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Tallers de prehistòria a l’escola pública i a l’institut d’Amer
En motiu dels treballs arqueològics que des de l’any 2001 estem duent a la Balma de
la Xemeneia vam creure convenient adreçar-nos als nois i noies més joves del municipi
d’Amer i pobles del voltant amb la intenció de transmetre algunes nocions pràctiques de
prehistòria.
A l’Institut de Secundària Castell d’Estela vam realitzar tallers de prehistòria pels
alumnes de 1r i 2n d’ESO. En cada taller se simulava un campament provisional al mateix
pati de l’escola per tal de reproduir experimentalment i de forma entenedora l’organització
social dels humans de la prehistòria, els quals vivien a l’aire lliure (i no en coves). Situats en
“el medi prehistòric” vam dur a terme algunes de les activitats més quotidianes durant la
prehistòria: encesa de foc i reproducció d’eines de pedra. Els tallers van tenir lloc a principis
de novembre de 2002
A l’Escola Pública Gaspar de Queralt vam posar en marxa un taller al llarg del dia 12
de maig de 2003 pels alumnes de cicle mitjà i superior. Aquí també vam instal·lar un
campament provisional al pati de l’escola. A més dels tallers d’encesa de foc i fabricació
d’instruments, també vam realitzar un taller d’elaboració de pintura prehistòrica pels més
menuts, el qual, com es pot veure en una de les imatges següents, va ser molt gratificant
(figura 8.4).
Figura 8.4. El 12 de maig de 2003 membres de l’Associació Arqueològica de Girona vam dur a
terme un taller de prehistòria a l’Escola Pública d’Amer adreçat als alumnes de cicle mitjà i
superior. En el taller es simulava, al mateix pati de l’escola, com degueren viure els humans durant
la prehistòria a patir de les dades que ens ha proporcionat l’arqueologia: fabricació d’eines
prehistòriques, procés d’elaboració de foc amb arc i fletxa i art prehistòric. A la imatge de
l’esquerra, un noi de cicle inicial durant el taller de pintura prehistòrica. A la dreta, els alumnes de
cicle mitjà contemplem el procés d’encesa de foc amb tècniques tradicionals (Fotos: Joan Abad)

Visites guiades a la Balma de la Xemeneia
Perspectives científiques i socials 141
El maig de 2002 es van iniciar les visites guiades a la Balma de la Xemeneia amb
l’objectiu d’apropar la prehistòria local a diferents sectors de la població d’Amer:
l’excursionista (3 de maig de 2002, veure capítol 7); l’escolar (novembre de 2002 als alumnes
de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Castell d’Estela d’Amer) i el públic en general (15 de novembre
de 2003 amb l’organització de la I Caminada Popular a la Balma de la Xemeneia).
VISITES GUIADES ALS ALUMNES DE L’INSTITUT D’AMER
El recorregut de cada visita era el següent: sortida de l’Institut en direcció a Sant
Climent d’Amer. Pel camí s’anava explicant l’entorn natural on ens movíem: el riu Brugent,
la massa forestal autòctona i al·loctòna. En arribar a Cal Sastre -situat al peu dels cingles de
Sant Roc- s’explicava l’evolució geològica d’aquest paratge privilegiat: l’origen marí de les
calcàries, l’enfonsament de les valls i l’aixecament dels cingles com a conseqüència de la
tectònica de plaques. Després agafàvem la pista forestal que porta a la Balma i, abans
d’accedir al jaciment, ens paràvem a esmorzar. Finalment, tenia lloc in situ un breu explicació
dels grups humans que durant la prehistòria van viure a la Xemeneia (figura 8.5): integració
de l’home amb el medi, aprofitament dels recursos vegetals i animals, fabricació d’eines
prehistòriques i l’ús del foc com a elements bàsics de la subsistència paleolítica.
Figura 8.5. Els alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Institut d’Amer van visitar la Balma de la
Xemeneia al llarg del mes de novembre de 2002. L’excursió començava a l’Institut i mentre
ens dirigíem a la Balma anàvem observant l’entorn natural i històric que ens trobàvem pel
camí (cases de pagès abandonades, el bosc autòcton, formacions geològiques singulars, el
riu Brugent). Una vegada al jaciment ens imaginàvem com van viure les comunitats
prehistòriques a partir de l’observació de les dades que ens ofereix el registre arqueològic
(eines de pedra, animals fòssils, evidències de foc). (Fotos: Institut d’Amer)

142 Els cingles de Sant Roc al paleolític
La intenció d’aquestes visites guiades era molt clara: difondre l’existència d’un
jaciment situat tant a la vora de l’Institut i del poble d’Amer al col·lectiu més jove de la vall
del Brugent perquè aquests nois i noies es sentin hereus i responsables del patrimoni històric i
natural del seu territori.
I CAMINADA POPULAR A LA BALMA DE LA XEMENEIA
El 15 de novembre de 2003, i dins els actes de la Festa de l’Aniversari de la Vila
d’Amer, l’Ajuntament d’Amer i el Grup Esquetlles van organitzar la I Caminada Popular a la
Balma de la Xemeneia, durant el transcurs de la qual membres de l’Associació Arqueològica
de Girona vam explicar el jaciment de la Balma de la Xemeneia als habitants d’Amer
interessats sobre el seu patrimoni natural i històric (figura 8.6).
Aquesta I Caminada continua i intensifica el conjunt d’activitats que des del 2002
estem duent a Amer per tal de difondre la prehistòria dels cingles de Sant Roc: en aquesta
línia ja havíem realitzat tallers de prehistòria i visites guiades a l’Institut i a l’Escola,
demostracions pràctiques a la plaça major i també una visita guiada pel Grup Esquetlles.
La sortida del 15 de novembre estava adreçada a tots el públics. Hi van assistir un total
de trenta-cinc persones, de professions i motivacions personals diferents. Això va enriquir la
sortida perquè vam intercanviar informacions molt satisfactòries per tots els assistents. Aquest
tipus d’actes són, per tant, molt agraïts perquè aproximen, de forma planera i entenedora, la
prehistòria als habitants més pròxims de la Balma de la Xemeneia.
Figura 8.6. I Caminada
Popular a la Balma de la
Xemeneia. Hi van assistir
trenta-cinc persones. Els
hi vam explicar el model
d’ocupació prehistòrica
tal com el coneixem
després de les intervencions
arqueològiques.
Alguns dels assistents,
pocs, ja havien estat
anteriorment al jaciment.
És per això, que els va
sorprendre l’ampli espai
aconseguit després de la
darrera intervenció arqueològica
(setembre, 2003)

Perspectives científiques i socials 143
I CAMINADA POPULAR A LA
BALMA DE LA XEMENEIA
Excursió i visita al jaciment prehistòric dels cingles de Sant Roc
DINS ELS ACTES DE LES FESTES DE
L’ANIVERSARI DE LA VILA D’AMER
15 de novembre de 2003
Sortirem a les 9:00 del matí de La Plaça de la Vila amb cotxes particulars fins a Can
Puig (Sant Climent d’Amer). L’excursió durarà unes quatre hores. A peu de jaciment
s’explicarà com vivien les comunitats prehistòriques dels cingles de Sant Roc.
Esmorzarem allà mateix. Cal que tothom se’l porti. Hi haurà complement d’esmorzar
a càrrec de la organització.
Organitzen: Ajuntament d’Amer
Col·laboren: Grup Excursionista Esquetlles
Associació Arqueològica de Girona
Figura 8.7. Cartell que es va col·locar a diferents punts del poble d’Amer per tal d’anunciar la I
Caminada Popular a la Balma de la Xemeneia.

144 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Publicacions a l’entorn de la Balma de la Xemeneia
En un del seus articles, Gonzalo Ruiz Zapatero esmenta que un dels investigadors que
va estudiar el famós ”Home del Gel” trobat als Alps l’any 1991 va escriure que a ell “no li
corresponia informar el públic sobre els resultats de la seva feina” (Ruiz Zapatero, 1999:42).
La postura de l’equip d’arqueòlegs responsable de les intervencions a la Balma de la
Xemeneia és justament tot el contrari: estem descaradament a favor de comentaris com els
que Colin Renfrew i Paul Bahn esmenten al seu llibre “Arqueologia. Teorías, métodos y
práctica”, segons els quals “todos los arqueólogos tienen la obligación de registrar todos sus
hallazgos y publicarlos rápidamente” (Renfrew i Bahn, 1993:505).
En el cas de la Balma de la Xemeneia hem informat puntualment del desenvolupament
de les nostres excavacions tant als companys de professió com al públic en general. Entenem
que una intervenció arqueològica és també un acte social; per tant, és obligat difondre
ràpidament les troballes a través dels màxims mitjans possibles, un dels quals és la publicació.
Hem fet un ús ampli d’aquest recurs en presentar treballs en publicacions de diferent
naturalesa (revistes científiques, revistes locals, congressos, treballs acadèmics, parts de
llibres d’història general) així com en d’altres idiomes diferents al català (figura 8.8)
Figura 8.8. Tota l’activitat realitzada a l’entorn de la Balma de la Xemeneia, sigui d’ordre
social, patrimonial o científic, ha estat publicada en diferents mitjans (revistes, congressos,
treballs acadèmics i/o administratius). Tenint en compte, però, que ens trobem en la fase
inicial d’un projecte de llarg termini hem donat prioritat a les publicacions de caire local
per tal d’ informar i també d’implicar la gent més pròxima al jaciment.

Perspectives científiques i socials 145
Quadre 12:
Publicacions a l’entorn de la Balma de la XemeneiaCorrespondència administrativa
Revista Amera (Amer)
Nº 3 (2002), pàgs. 30-32: "Itinerari per la muntanya del Grony".
Nº 4 (2002), pàgs. 8-10: "Campament provisional. Taller d’arqueologia experimental a
Amer"
Nº 5 (2003), pàgs. 8-11: "Prehistòria a la comarca de la Selva. Tardor de 2002. Amer i la
prehistòria"
Nº6 (2003), pàgs. 8-18: "Balma de la Xemeneia. Història de la descoberta i perspectives de
futur"
Nº 7 (2003), pàgs. 8-18: "Quinze dies de setembre. Excavació sistemàtica a la Balma de
la Xemeneia. II Campanya (2003)"
Quadern Associació Arqueològica de Girona (Girona):
Nº 10 (2001), pàgs. 27-28: "Balma de la Xemeneia: cingles de Sant Roc d'Amer"
Nº 11 (2003), pàgs. 14-83: "La vall mitjana del Ter: conques fluvials del Brugent i de la
Llémena"
Nº 12 (2004) (en premsa): "Resum d'activitats 1998-2003"
Revista de Girona (Girona):
(en premsa) (2004) "La Balma de la Xemeneia (Amer) caçadors de cavall durant la
prehistòria"
440. La Revista d'Olot
Nº 81.(2003), pàgs.20-21: "Evidències d'antigues ocupacions humanes al sud de la comarca
de la Garrotxa"
Nº 92 (2004), pàgs. 28-30: "Caçadors de cavall als cingles de Sant Roc (sud de la comarca
de la Garrotxa) durant la prehistòria"
Plecs de la Vall del Llémena (Sant Gregori)
Nº9 (2002), 12 pàgs: La vall de Llémena, 300.000 anys d'història humana
Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines
VI Jornades (2002, Sant Joan les Abadesses), pàgs. 17-22: "Prospecció arqueològica visual a
la vall mitjana del Ter: conques fluvials del Brugent i de la LLémena"
VII Jornades (2003, La Bisbal d'Empordà), pàgs. 23-33: "II Campanya d'excavacions al
jaciment del plistocè superior de la Balma de la Xemeneia "
Congreso de Estudiantes de la Península Ibérica
I Congreso (Tarragona, 2003), (2004) "La Balma de la Xemeneia: la ocupación humana "in
situ" más antigua del valle del Brugent (Amer, Girona)"
Història de la Garrotxa. Col·lecció Diputació de Girona
Volum IV (2004), (en premsa) "Les ocupacions humanes més antigues de La Garrotxa".

146 Els cingles de Sant Roc al paleolític
La Balma de la Xemeneia en els mitjans de comunicació
El lector habitual de premsa escrita, l’espectador de televesió o l’oient de ràdio
s’adona que molt sovint apareixen en que aquests mitjans de comunicació notícies sobre
arqueologia: la troballa d’un nou jaciment, la d’una nova resta humana molt antigua,
l’entrevista a un arqueòleg o la denúncia de la degradació d’una part del patrimoni, entre
d’altres. El fet cert és que els últims anys ha augmentat, al nostre país, la presència de
l’arqueologia en els mitjans de comunicació (Ruiz Zapatero i Mansilla, 1999).
Des del nostre punt de vista, considerem que els mitjans de comunició són també un
bon recurs per aproximar al públic en general el coneixement del passat. És per això que
sempre hem comunicat a la premsa els resultats de les nostres excavacions a la Balma de la
Xemeneneia o d’altres recerques en les quals hem participat (quadre 13).
No obstant això, hem de tenir en compte que moltes vegades, malhauradament, darrera
de la difusió d’una notícia en els mitjans de comunició hi ha, a banda de la intrínseca voluntat
d’informar, la necessitat de reivindicar el suport econòmic i logístic per continuar les
investigacions (veure capítol 10). Actualment, les excavacions en un jaciment del plistocè són
finançades majoritàriament per l’administració pública. D’entrada, això, no hauria de ser cap
problema perquè, d’acord amb la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, l’administració és la
principal responsable de vetllar pel seu patrimoni arqueològic. Dissortadament, però, la
realitat és que les arques públiques estan buides per l’arqueologia. L’expressió “no hi ha
diners per a l’arqueologia!” és una resposta habitual de l’administració. Tothom sap, però, que
això no és cert: miri’s sinó els pressupostos de l’estat espanyol per l’any 2004 els recursos
destinats al mal anoment Ministerio de Defensa. Per tant, davant aquesta manca de voluntat
(que no de diners) d’invertir en arqueologia, els arqueòlegs utilitzen la premsa, la televisió o
la ràdio com un medi de pressió social i política per tal de què no s’aturin les excavacions.
Figura 8.9. Notícia apareguda al Diari de Girona el 2 de maig de 2002 en la qual s’informa que
als cingles de Sant Roc d’Amer s’ha localitzat un nou jaciment paleolític en abric i in situ, la
Balma de la Xemeneia, les evidències de la qual han estat documentades per la presència de restes
d’animals fòssils i d’objectes de pedra tallada. (Notícia: Daniel Bonaventura).

Perspectives científiques i socials 147
Quadre 13:
Notícies de la Balma de la Xemeneia aparegudes a la premsa escrita
Diari de Girona
(27-12-01) Pàg.33. “L’Associació Arqueològica busca restes humanes d’un milió d’anyr”
(Daniel Bonaventura)
(16-1-02) Pàg. 31: “La Generalitat aprova la recerca de l’home prehistòric a la vall del
Ter” (Daniel Bonaventura)
(17-3-02) Pàg.46: “Reprenen a Girona després de 16 anys la recerca arqueològica del
plistocè” (Daniel Bonaventura)
(2-5-02) Pàg.40: “Els arqueòlegs troben a Amer restes de cérvols i cavalls de fa 40.000
anys” (Daniel Bonaventura)
(2-5-03) Pàg.46: “Un jaciment prehistòric inèdit als cingles de Sant Roc” (Joan Abad i
Albert Aulines)
(12-10-03) Pàg. 44: “Els caçadors prehistòrics dels cingles de Sant Roc” (Joan Abad i
Albert Aulines)
(13-09-03) Portada i pàg.37. “Els homínids caçaven cavalls despenyat-los a Amer” (Daniel
Bonaventura)
(3-6-04) Portada i pàg.43: “L’os de cavall trobat en un cingle d’Amer data de fa 19.000
anys” (Daniel Bonaventura)
El Punt Diari
(4-10-01) Pàg. 32 “Un grup de científics busca rastres humans de fa un milió d’anys al pla
de Sant Roc” (Ramon Esteban)
(13-09-03) Pàg. 31 “Descobreixen un assentament dels primers caçadors de la vall del
Brugent” (INTRA-ACN)
Diari de Tarragona
(3-5-03) Contraportada: “Arqueólogos de la URV hallan restos de ciervos de hace 40.000
años” (Agència EFE)
La Vanguardia
(18-11-02) Pàg. 1: “Regreso a las cavernas. Amer celebra sus 1.053 años recuperando
costubmres de la prehistoria” (Francesc Solà). Suplement Vivir en
Girona
La comarca d’Olot
(24-1-02) Pàg. 15 “La Generalitat autoritza investigar la població prehistòrica de Santa
Elena, a la Barroca”.

148 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 8.10. El 13 de setembre de 2003, el Diari de Girona va
a la Balma de la Xemeneia. A les pàgines interiors, s’informava

Perspectives científiques i socials 149
obrir la seva edició amb la notítica dels treballs arqueològiques
de l’excavació i del resultat de les primeres conclusions.

150 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 8.11 La novetat que va suposar la datació en 18.950 ± 50
va encapçalar les notícies del Diari de Girona el 3 de juny de
a les VII Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines que

anys BP de l’os aparegut a la Balma de la Xemeneia
2004, just el dia abans que el resultat fos presentat
es van celebrar a la Bisbal d’Empordà.
Perspectives científiques i socials 151

152 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 14
Article d’opinió “Un jaciment prehistòric inèdit als cingles de Sant Roc” publicat per
Joan Abad i Albert Aulines al Diari de Girona (2-5-03), pagina 46.
Al llarg de la primera part de la dècada dels anys vuitanta, el grup de
recerques de l’Associació Arqueològica de Girona va dedicar una part de les seves
sortides de camp a explorar la part superior de la cinglera de Sant Roc. Poques
vegades es té a l’abast l’oportunitat de poder observar, amb tanta llibertat de
moviments, un espai natural que reuneixi unes condicions semblants: geologia,
paleontologia, botànica, zoologia... Les hores passades en aquest altiplà calcari de
gran bellesa, resseguint els vells camins i gaudint del seu proverbial silenci, han
deixat en nosaltres uns records difícils d’oblidar.
La primera visita la vam fer acompanyats de Jordi Barris, l’any 1981, que
prèviament ens havia dut una mostra dels materials que havia recollit a tocar el mas
Llepard. La forta erosió havia posat al descobert una gran quantitat d’ascles i
fragments de roques dures tallades, com ara els quarsos i les quarsites. La
constància en la recerca va donar els seus fruits. El resultat va ser la descoberta de
dotze estacions en superfície situades entre el mas Llepard i La Barroca.
Els materials, una vegada estudiats i classificats, ens van fer arribar a una
conclusió: es tractava d’indústria lítica dels modes tècnics 2 i 3. Als cingles de St.
Roc, doncs, hi havíem localitzat un seguit de campaments a l’aire lliure que
encaixaven perfectament amb les tradicions de talla neanderthalianes, presents a la
comarca del Pla de l’Estany (Serinyà i Clot d’Espolla) i als tecnocomplexes a l’aire
lliure de la comarca de la Selva.
L’any 1983 es va fer la primera incursió a la base de la cinglera, a la seva
part sud, la que dóna a Sant Climent d’Amer. Seguíem un model; teníem una hipòtesi
de treball. A prop de Solutré (França), i en un paisatge semblant al que ens ocupa,
als peus d’un cingle s’hi van localitzar les restes òssies de més de deu mil cavalls
salvatges. Aquests èquids, segons les conclusions dels investigadors, van ser
perseguits en desbandada i obligats a saltar al buit. Els intel·ligents caçadors,
familiaritzats amb els costums dels cavalls, que coneixien a fons el territori, és
probable que perllonguessin aquesta estratègia de caça al llarg de moltes
generacions, atesa la impressionant acumulació d’ossos. La primera prospecció,
doncs, no exempta de dificultats, va comportar la localització de la Balma de la
Xemeneia, anomenada així pel buit creat per un rierol en precipitar-se a l’abisme.
En realitat és un avenc desmantellat i en la seva fase terminal. Feia poc que havia
plogut, i encara l’aigua saltava al buit. El lloc permetia fer un recés, atesa
l’amplitud de la lleixa calcària. Llavors, d’esquena al paisatge, vam començar a

Perspectives científiques i socials 153
resseguir la base del cingle, adonant-nos de la presència d’una ascla de quars
cimentada en un dels blocs caiguts. La mirada de seguida va anar a l’encontre del
lloc on podia haver-se desprès el bloc. Va ser llavors quan un molar de cavall va
cridar la nostra atenció. Formava part d’un paquet de sediments situats en un pla
vertical, formant un angle recte amb la base de la plataforma calcària. Al cap d’una
estona, no exempta d’una gran excitació, havíem localitzat dos molars de cavall, un
os molt fossilitzat i de grans dimensions, altres mostres d’indústria lítica, un nucli de
pòrfir i petits carbons. La nostra hipòtesi de treball, afortunadament s’havia
confirmat.
La Balma forma part d’un ecosistema ben conservat. Està situada en un lloc
amb molt de caràcter, enmig dels imponents cingles de St. Roc. És una talaia
formidable, des d’on es pot contemplar el començament de la vall mitjana del Ter i
les Guilleries. És un jaciment arqueològic que cal estudiar a fons i divulgar. Conté
un passat únic que cal comprendre, respectar i preservar. Pensem, naturalment, que
amb el pas del temps aquí s’hi pot habilitar un petit però ben estructurat parc
arqueològic. Fins ara hem comptat amb l’ajut inestimable del consistori d’Amer i el
seu alcalde, Joan Güell, que en tot moment han recolzat el nostres treballs al fins ara
inèdit jaciment de la Balma de la Xemeneia.
Escena de caça imaginària als cingles de Sant Roc. Dibuix: Jordi Fernández

154 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 15
Article d’opinió “Els caçadors prehistòrics dels cingles de Sant Roc” publicat per
Joan Abad i Albert Aulines al Diari de Girona (2-5-03), pagina 44.
Hem deixat enrere un estiu anormalment calorós, amb una temperatura mitjana
diària la més d’agost superior als 35ºC. Nombroses espècies d’arbres i arbustos, a
causa de l’extrema deshidratació que han sofert, s’han vist obligats a desprendre´s de
gran part de les fulles i de la totalitat dels seus fruits. És una bona estratègia de
supervivència, tot i que alguns irremissiblement han mort. Així, amb bona part dels
recursos alimentaris d’un bosc esgotat, els animals que hi viuen s’enfronten a un
hivern molt dur. La naturalesa els posarà a prova, novament. Únicament sobreviuran
els més forts. Els porcs senglars, considerats de fa temps una plaga a causa de la
manca d’enemics naturals que posin fre a la seva desmesurada població, més que mai
es veuran obligats a cercar aliments als conreus, on seran abatuts sense
contemplacions. Aquests animals seran literalment massacrats: “Són una plaga i
l’hem d’eradicar”. Si bé és cert que els porcs salvatges són una plaga, també és ben
cert que a l’origen d’aquesta no hi ha més culpables que nosaltres, que hem
transformat en fràgil un ecosistema equilibrat i amb centenars de milers d’anys de
provada eficiència. Malauradament, membres de la nostra espècies encara mantenen
viu l’instint d’abatre animals (amb armes de foc), activitat cinegètica anomenada per
alguns d’ells “el noble esport de la caça”, que és, al nostre entendre, un eufemisme
prodigiós.
Canviem d’escenari per poder parlar de la cacera i com aprofitar al màxim
aquest recurs natural de primer ordre, sense carnisseries gratuïtes. D’explotació
racional del medi. D’un sistema econòmic sostenible. En això, els nostres ancestres
són un exemple a seguir. Els éssers humans som omnívors. Ocupem el cim de la
cadena tròfica. Som els predadors per excel·lència. Fins a l’arribada del període
Neolític, fa uns 11.000 anys, els homínids canviaven de lloc contínuament. El seu
nomadisme, forçat per la recerca constat de recursos alimentaris, els mantenia en
perpetu moviment. Els humans actuals quan mirem un seguit de muntanyes, un riu,
una vall fèrtil per definir-ho emprem el terme “paisatge”, però si ens situem a la
Prehistòria hem de parlar de “territori”, que és l’espai on les antigues comunitats
duien a terme les seves activitats socials, simbòliques i de subsistència. I és al
territori on els homínids desplegaven les seves estratègies d’explotació dels recursos i
d’instal·lació des seus hàbitats, siguin aquests últims d’ordre provisional o
estacional.

Perspectives científiques i socials 155
Els arqueòlegs que han treballat al jaciment Balma de la Xemeneia (Cingles de Sant
Roc, Amer) han posat al descobert escenes de caça efectuades al Paleolític superior
(fa entre 40.000 fins a 11.000 anys abans d’ara) per part d’alguns grups de caçadors
i recol·lectors nòmades. Caçaven cavalls, com així ho indiquen els molars i els ossos
recuperats fins ara. Els ossos els trinxaven per consumir-ne el moll, i tots ells
presenten traces de descarnament. És a dir, a la superfície exterior d’aquests hi ha tot
de marques que indiquen una curosa manipulació per tal d’extreure’n tota la carn,
fins a l’últim bocí. És probable que es tracti de membres de la nostra espècie, l’Home
anatòmicament modern (Homo sapiens). No es descarta, ara per ara, la presència en
estrats inferiors encara no intervinguts arqueològicament, de l’Home de Neanderthal
(Homo neanderthalensis), atesa la recuperació d’alguns instruments d’aspecte
semblant a les indústries lítiques pertanyents en aquesta espècie d’homínids, que van
extingir-se a Europa uns trenta mil anys abans d’ara.
Una peülla de cavall, localitzada en els sondatges efectuats durant la tardor
de 2002, ens fan pensar en una estratègia de caça molt especialitzada. Un grup
d’individus, situat a l’altiplà, espanta els cavalls i els acorrala fent-los saltar al buit.
Sota el cingle, uns altres recuperen els animals i els esquarteren. El grup acaba
consumint els animals al mateix lloc on són caçats. L’acumulació de residus, producte
de la seva activitat –ossos, eines, fogars- no és molt gran. Es tracta d’ocupacions
puntuals, d’uns quants dies. Una vegada consumits els animals, canviaven
d’emplaçament i d’estratègia de supervivència. Ja els hem descrit abans: eren petites
comunitats nòmades. És probable que mai no sapiguem d’on venien ni cap on es
dirigien, però, el que sí sabem és que aprofitaven al màxim els recursos alimentaris
que els oferia la cinglera de Sant Roc i el seu entorn.

156 Els cingles de Sant Roc al paleolític

Perspectives científiques i socials 157
QUARTA PART
Arqueologia i societat als cingles de Sant Roc

158 Els cingles de Sant Roc al paleolític
• Objecte
ARQUEOLOGIA I SOCIETAT ALS CINGLES DE SANT ROC
Els cingles de Sant Roc en el context de la investigació
del paleolític a Catalunya (Capítol 9)
Perspectives d’ordre científic, patrimonial i social respecte el
paleolític dels cingles de Sant Roc (Capítol 10)
Nou jaciment paleolític de Catalunya
• Aportació científica El solutrià: noves aportacions
D’ordre regional: la comcar de La Selva
Les piemeres ocupacions humanes
Frontera de la complexitat (500.000 anys BP)
Els neandertals: conducta i estratègies
• L’època paleolítica a Catalunya Canvi biològic i cultural (40.000 ansy BP
Científiques
Homo sapiens / paleolític superior
La fi del paleolític
Continuïtat de les excavacions
Prospeccions a la cinglera
• Perspectives de futur Patrimonials Bé Cultural d’Interès Local
Socials
Formació d’un equip de divulgació
Visites guiades i parc arqueològic

Perspectives científiques i socials 159
9. Els cingles de Sant Roc en el context de la investigació
del paleolític a Catalunya
Queden foscos segurament per molt de temps, els dos
extrems: el començament de la vida humana a les nostres
comarques i la transició d’una economia de supervivència
(economia paleolítica) a la del producte excedent
(economia neolítica). Però els fonaments per anar
treballant ja són posats…
Eudald Carbonell, Narcís Soler i Josep Canal, El paleolític
a les comarques gironines (1976). Pàgina 20
L’interès per l’estudi del paleolític a Catalunya es remunta a finals del segle XIX en el
context que es viu al país pel coneixement del passat històric. Els treballs pioners són obra de
Pere Alsius i signifiquen la troballa de les primeres evidències humanes de Catalunya
pertanyents al plistocè: la Bora Gran d’en Carreras de Serinyà (1871) i la mandíbula de
Banyoles (Canal i Carbonell, 1989). Des de principis del segle XX fins a la guerra d’Espanya
(1936), la investigació paleolítica es desenvolupa a l’entorn de l’Institut d’Estudis Catalans, el
qual informa de les troballes (abric Romaní, cau de les Goges, cau del Duc de Torroella de
Montgrí, el Filador, Sant Gregori, Reclau Viver) desenvolupades per una sèrie d’estudiosos
de diferents parts del país (Amador Romaní, Manuel Cazurro, Lluís Maria Vidal, Maties
Pallarès, Lluís Pericot, Salvador Vilaseca o Josep Corominas). Fins a la mort del dictador hi
ha poques novetats i la tasca es desenvolupada per aficionats que col·laboren amb
professionals de dins i fora del país (Fullola, 1992). Amb l’aparició de l’anomenada
“generació del 75” (Fullola, 2004:19) s’aniran consolidant quatre centres d’investigació: un a
Girona (jaciments de Serinyà, Universitat de Girona), dos a Barcelona (jaciment del Parco,
Universitat de Barcelona i el C.S.I.C./Universitat Autònoma de Barcelona) i un a Tarragona
(jaciments del Capelló, Universitat de Tarragona). A finals dels vuitanta i bona part dels
noranta, l’arqueologia del plistocè a Catalunya viu un període crític (Carbonell et al., 1992;
Estévez i Vila, 1999).
A principis del segle XXI, les àrees on més s’està treballant són la zona del Reclau
Viver de Serinyà, la comarca de Noguera, al Pirneu Central, a les conques del Francolí i el
Gaià, a la cinglera del Capelló, al massís del Garraf, a l’Alta Garrotxa i a la depressió de La
Selva. En aquest context, els treballs duts a la Balma de la Xemeneia situen els cingles de
Sant Roc com una nova àrea d’interès per a l’arqueologia del plistocè.

160 Els cingles de Sant Roc al paleolític
L’aportació de la Balma de la Xemeneia al paleolític de Catalunya
La Balma de la Xemeneia té un doble significat en la investigació actual del
paleolític a Catalunya. Per una banda, d’ordre històric: suposa la descoberta d’un nou
jaciment d’aquest període. De l’altra, a nivell científic: és una novetat respecte un dels
períodes del paleolític superior de Catalunya (el solutrià) i alhora també aporta una nova visió
de l’ocupació humana en el territori de La Selva (aire lliure i abric/cova).
AIRE FRESC EN LA INVESTIGACIÓ DEL PALEOLÍTIC A CATALUNYA
L’inici de les excavacions a la Balma de la Xemeneia s’ha produït en un moment
òptim respecte a l’estat actual de la investigació paleolítica a Catalunya: s’està produint una
situació similar a la què tingué lloc durant la dècada dels setanta i principis dels vuitanta
del segle XX. Aquests cicles són freqüents en la història de la investigació prehistòrica a
nivell mundial i solen coincidir amb la incorporació de noves generacions en el procés
d’investigació i amb l’inici de nous projectes de recerca (Gamble, 2002: 164). El bon moment
en què es troba la investigació del paleolític a Catalunya a principis del segle XXI queda
reflectit en els diferents intervencions que s’hi duen a terme:
1. Localització i excavació de nous jaciments: Montlleó (Prats i Sampsor), el Camp
dels Ninots (Caldes de Malavella), el Pla de la Jueria (Sant Gregori), el Puig Marí
(Maçanet de la Selva), la Balma de la Xemeneia (Amer, La Selva), Cova del
Rinoceront (Calafell), Cansaladeta (La Riba) i/o el Molít del Salt (Vimbodí).
2. Represa de les investigacions en jaciments històrics: la Cova 120 (Sales de Llierca).
3. Continuïtat dels treballs en jaciments tradicionals: abric Romaní (Capellades),
cova del Parco (Alòs de Balaguer), l’Arbreda (Serinyà) i/o a la Cova dels Ermitons
(Sales de Llierca).
Dins aquest context, pensem que la nostra activitat puntual a la Balma de la Xemeneia
ha reportat un nou registre pel Patrimoni prehistòric de Catalunya: un nou capítol fins ara
desconegut. Hem de pensar que els jaciments paleolítics catalans, localitzats en cavitats o
abrics, fa molts anys que es coneixen: jaciments de Serinyà (finals del segle XIX); Cau del
Duc, abric Romani o Cova del Parco (principis del segle XX); Ermitons (anys quaranta); la
Cova 120 (principis dels vuitanta). La majoria d’aquests jaciments han sofert, al llarg de molts
anys, tota mena d’actuacions, excavacions formals i espoliacions furtives. Però, avui, en tots
ells, encara no s’ha dit l’última paraula. En definitiva, amb la descoberta de la Balma de la
Xemeneia s’ha trencat una dinàmica històrica. Feia molts anys que a les comarques gironines
no es localitzava un jaciment amb un potencial arqueològic tan interessant. Aire fresc, doncs,
en el panorama actual de la prehistòria gironina (Aulines et al., 2004).

Perspectives científiques i socials 161
EL SOLUTRIÀ: PRIMER PERÍODE CULTURAL DE LA BALMA DE LA XEMENEIA
Des de l’inici de les excavacions l’any 2001 vam plantejar la possibilitat que la Balma
de la Xemeneia fos un jaciment arqueològic del plistocè Ens vam basar, sobretot, en dues
evidències. Primera: la crosta estalagmítica localitzada l’any 1983 era molt potent, la qual
cosa apuntava que s’havia format durant un procés de temps considerable. Segona: el nucli de
pórfir localitzat en aquesta crosta estalgmítica era tècnicament idèntic als identificats en els
jaciments Santa Elena I i II, atribuïts al paleolític inferior final i paleolític mitjà (Abad i
Aulines, 2003; Sala et al., 2002).
No obstant això, no serà fins el 27 de maig 2004 que obtindrem la primera prova
analítica que confirmi aquelles expectatives inicials: els laboratoris de Beta Analytic (Florida,
Estats Units) van comunicar a la Universitat de Tarragona el resultat de la primera prova
radiomètrica del jaciment, la qual li atribueix una edat de 18.950±50 anys BP.El passat 27 de
maig els laboratoris de Beta Analytic (Florida, Estats Units) ens van fer arribar el resultat
definitiu de la primera datació radiomètrica del jaciment prehistòric de la Balma de la
Xemeneia (Amer). El resultat d’aquest anàlisi atribueix al jaciment una edat de 18.950 ± 50
amnysBP (figura 5.23).
Entre el 20.000 i el 18.000 anys BP té lloc al continent europeu, en el marc de l’última
de les glaciacions del plistocè (Würm), el moment de màxim fred (pleniglacial). La tradició
cultural existent fins aleshores (el gravetià, 28.000-20.000 anys BP) es divideix en dues
dinàmiques culturals diferents: l’epigravetià (a la part oriental) i el solutrià (a França i a la
península Ibèrica i amb una cronologia de 19.000-16.000 anys BP). Només en fases
avançades del magdelenià (12.000 anys BP, en el tardiglacial) hi haurà de nou una unitat
cultural a gran part d’Europa. En aquest context, es pot situar la datació de 18.950 ± 50 anys
BP de la Balma de la Xemeneia al període solutrià.
A Catalunya, les evidències solutrianes són més aviat escasses i només s’han
localitzat al nord del país: als jaciments del Reclau Viver, de Davant Pau, Pau II i l’Arbreda
de Serinyà, al Cau de les Goges de Sant Julià de Ramis i als jaciments superficials de la
comarca de La Selva. Només en un d’aquests jaciments (l’Arbreda) s’han obtingut datacions
radiomètriques, realitzades sobre carbó: 17.720 ± 290 anys BP i 17.320 ± 290 anys BP. A
partir d’aquestes dades, Josep Maria Fullola i Narcís Soler han establert la seqüència
solutriana de Catalunya: protosolutrià (nivell E del Reclau Viver, caracteritzat per les puntes
de cara plana i per les peces bifacials molt grolleres); solutrià mitjà (nivell F del Reclau Viver,
l’Arbreda, Davant Pau i Pau II, definit per les fulles de llorer i salze, les puntes amb peduncle
asimètric, les puntes losàngiques i les puntes triangulars) i solutrià final o superior (Arbreda,

162 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Davant Pau i Cova de les Goges, representat per les puntes amb escotadura de retoc abrupte)
(Fullola i Soler, 1994: 107-113).
L’atribució solutriana de la Balma de la Xemeneia es fonamenta en la datació del
nivell 2b en 18.950 ± 50 anys BP. El nivell 2b és el primer in situ del jaciment i apareix sota
una seqüència d’enormes blocs calcaris caiguts de la cinglera, la qual cosa permet afirmar que
la darrera ocupació a la Balma de la Xemeneia va tenir lloc fa uns 19.000 anys i pot estar
relacionada amb el moment de màxim fred (pleniglacial) si tenim en compte la informació
que ens proporcionen els jaciments de Serinyà d’aquest període: a la zona del Reclau també
s’hi documenta aquesta impressionat caiguda de blocs que desconfigura el lloc d’hàbitat
després de les ocupacions solutrianes motiu pel qual no hi ha presència de la tradició cultural
següent (el magdelianà). Per altra banda, els instruments lítics recuperats són, de moment,
escassos degut a la fase inicial de les excavacions, però, la datació en 18.950 ± 50 anys BP
reforça la pertinença solutriana de tres peces amb retoc pla (entre les quals una punta)
recuperades al nivell 1 en les campanyes de 2001 i de 2002 alhora que descarta que puguin
pertànyer a períodes més recents (calcolític o neolític) perquè amb l’esmentada datació ara
podem afirmar que no hi són presents (figura 5.17 ; Fullola i Soler, 2004: 107). I, també
descontextualtizades, es van recuperar més de vint fragments i dos pectens sencers que potser
es podran relacionar amb les estratègies de subsistència documentades a la cova del Reclau
Viver i al Cau de les Goges (Canal i Carbonell, 1989).
En definitiva, si tenint en compte que des del descobriment de l’Arbreda l’any 1972 no
es localitzava un jaciment al voltant dels 20.000-18.000 anys BP (Solutrià), la datació de
18.950 ± 50 anys BP de la Balma de la Xemeneia és tota una novetat per a l’estudi del
paleolític superior de Catalunya (quadre 16).
Quadre 16
Jaciments paleolítics de Catalunya amb datacions radiomètriques entorn els 20.000 anys BP
Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany) 17.320 ± 290 anys BP (solutrià mig)
Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany) 17.720 ± 290 anys BP (solutrià sup)
Balma de la Xemeneia (Amer, Girona) 18.950 ± 50 anys BP (Solutrià)
Roc de la Melca (Sant Aniol de Finestres, La Garrotxa) 20.900 ± 400 anys BP (gravetià)
Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany) 20.130 ± 290 anys BP (gravetià)
Balma de la Griera (Calafell, Baix Penedès) 21.255 ± 350 anys BP (gravetià)

Perspectives científiques i socials 163
APORTACIÓ D’ORDRE REGIONAL: EL PALEOLÍTIC I LA COMARCA DE LA SELVA
Situada al nord-est de la península Ibèrica, la comarca de La Selva és una zona d’accés
i comunicació directe amb la resta d’Europa. Aquesta privilegiada posició geogràfica i
l’abundància de recursos naturals han fet de La Selva un ecosistema habitat per l’home des de
temps immemorials (figura 9.1).
Les evidències d’ocupacions humanes a La Selva es remunten a inicis del plistocè
mitjà (780.000 anys BP ) i han estat localitzades a tota la comarca. Entre els materials
arqueològics recuperats, els atribuïts al període Axelià (500.000-120.000 anys BP) són els
més significatius per confirmar l’antiguitat de l’establiment humà al territori, per bé que
també hi són representats tots els períodes de la Història humana des que es va produir
l’arribada dels homínids a la península Ibèrica (plistocè inferior final).
Tot i que les primeres troballes van tenir lloc a finals del segle XIX (el Puig de les
Ànimes, a Caldes de Malavella) i durant la primera meitat del segle XX (Cal Coix, a Maçanet
de La Selva), no serà fins a principis dels anys 70 que, a partir dels treballs de recerca de
Néstor Sanchiz, primer, i, més endavant, de l’Associació Arqueològica de Girona, es
localitzaran nombroses evidències de l’ocupació humana durant el plistocè que situaran
definitivament la comarca de la Selva com a objecte d’estudi per a l’arqueologia del plistocè
(Canal i Carbonell, 1989; Garcia i Martinez, 2003).
Des d’aleshores s’han documentat més de cinc-cents jaciments paleolítics a La Selva
(figura 9.1). A excepció del Puig Marí (indústria lítica en context estratigràfic) i del Camp
dels Ninots (en cas de confirmar-se que les abundants restes faunístiques que s’hi han registrat
pertanyen al plistocè), tots aquests jaciments han estan localitzats en superfície, sense context
estratigràfic i han estat evidenciats només a partir dels instruments de pedra (Campeny et al.,
2004; Sala et al, 2002b).
En conjunt, les estacions paleolítiques de La Selva formen el que es coneix com a
‘tecnocomplex’, és a dir, un conjunt nombrós de jaciments ubicats a l’aire lliure en un entorn
natural específic (Gamble, 2002: 138-140). Aquesta concentració de materials arqueològics i
de jaciments a l’aire lliure és probablement un fenomen únic a Europa: les eines dels antics
habitants selvatans són uns documents excepcionals que caldria preservar per a futures
generacions (Abad i Aulines, 2003).
En aquest context, les intervencions arqueològiques dutes a terme des de l’any 2001 a
la Balma de la Xemeneia (cingles de Sant Roc d’Amer) per part de l’Associació Arqueològica
de Girona i de la Unviersitat de Tarragona han aportat noves dades per a la comprensió del
fenomen paleolític a La Selva: fins avui, aquesta comarca havia proporcionat abundants

164 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 9.1. Les evidències d’ocupacions humanes a La Selva durant el paleolític són nombroses: des de Maçanet de la Selva i Vilobí d’Onyar (nord i sud) fins a
Amer i Llagostera (oest i est) s’han documentat més de 500 jaciments d’aquest període, els més importants dels quals s’assenyalen en aquest mapa. Excepte el de
la Balma de la Xemeneia (St.13) que és un abric calcari desmantellat dels cingles de Sant Roc (nord-oest de la comarca), tots els altres es localitzen en superfície,
sense context estratigràfic, i dels quals només se n’han conservat els instruments de pedra.

Perspectives científiques i socials 165
evidències pertanyents a aquest període només en ocupacions a l’aire lliure, però, per contra,
eren nul·les les restes materials associades a algun abric o cova. En canvi, els cingles de Sant
Roc, situats al nord-oest de la comarca de la Selva, ofereixen una distribució diferencial del
registre arqueològic: també hi són presents les concentracions en superfície (els jaciments de
Santa Elena I-XII), però, a més a més, es disposa d’un jaciment relacionat amb un abric (la
Balma de la Xemeneia).
La Selva, un ecosistema habitat per l’home des de temps immemorials
Els materials arqueològics documentats a la comarca de La Selva evidencien una
ocupació humana que es remunta a finals del plistocè inferior (780.000 anys) i en el context
de l’arribada dels primers homínids a la península Ibèrica: jaciments d’Atapuerca (la Gran
Dolina i l’Avenc de l’Elefant) o d’Orce (Fuente Nueva 3 i Barranco León 5) (Carbonell i
Bermúdez de Castro, 2004).
Les proves materials de les ocupacions paleolítiques a La Selva són els milers d’eines
de pedra escampades per tota la superfície de la comarca, agrupades pel seu estudi en els
anomenats sistemes tècnics 1, 2, 3 i 4. Han estat trobades arreu: des de la zona volcànica de
Maçanet de la Selva fins a Fornells (sud i nord); des de Santa Elena d’Amer fins a Llagostera
(oest i est). Les condicions del subsòl no han permès, a excepció del jaciment del Camp
dels Ninots (Caldes de Malavella), la conservació de restes fòssils faunístiques o humanes. És
per això que cal valorar justament el caràcter d’aquestes ocupacions identificades a l’aire
lliure perquè constitueixen la major part del registre recuperat, sense el qual avui ignoraríem
que la comarca de La Selva ha estat ocupada intensament des dels inicis del plistocè mitjà
(780.000 anys BP).
Les evidències més antigues d’ocupacions humanes a La Selva han estat localitzades
en nombrosos jaciments superficials distribuits per tota la comarca, d’entre els quals destaca
el d’Avellaners (entre Santa Coloma de Farners i Vilobí d’Onyar). Els instruments lítics que
s’hi han recuperat corresponen al sistema tècnic 1 (o també cultura de còdols tallats), la
primera i més simple tècnica dissenyada pels homínids. A partir de l’explotació sistemàtica
d’un còdol s’obtenen eines de gran format (chopper, chopping-tool) per a tasques com
l’esquarterament d’un animal o objectes més petits per a usos més específics (rascadors,
denticulats i osques). És una tècnica sense una estratègia definida, fabricada per resoldre una
necessitat concreta i immediata (Carbonell i Mosquera, 2000). De moment, no hi ha prou
dades per afirmar quin homínid les va fabricar (Homo erectus?, Homo antecessor?), però, si
comparem la tècnica dels seus instruments amb jaciments ben datats (Cauna de l’Aragó, al
Roselló o la Gran Dolina d’Atapuerca, a Burgos) se’ls pot situar cronològicament a principis
del plistocè mitijà (780.000 anys BP).

166 Els cingles de Sant Roc al paleolític
La següent fase d’ocupacions humanes a la comarca correspon a la cultura axeliana o
sistema tècnic 2, un estratègia d’obtenció d’eines que apareix a Europa durant el plistocè mitjà
(780.000- 128.000 anys BP). La producció d’útils requereix en aquest moment unes habilitats
tècniques i conceptuals especials, amb una planificació prèvia imprescindible. Els objectes
més característics són el pic i el bifaç, que a la La Selva han estat localitzats a bastament als
voltants del terme de Brunyola: jaciments del Puig d’Esclats, la Casa Nova d’en Feliu i Can
Burgès (Garcia, 2001). L’homínid que probablement les va fabricar és Homo heidelbergnsis,
del qual s’han trobat evidències provades en d’altres jaciments europeus (Mauer a Alemanya,
l’Avenc dels Ossos d’Atapuerca a Castella o Boxgrove, a Anglaterra).
abric
5-10 km.
Balma de la Xemeneia
superfície
El Ter
Puig d’Esclats
Figura 9.2. La localització de la Balma de la Xemeneia aporta una nova visió de l’etudi regional de
la comarca de La Selva. A partir d’aquest moment, als tradicionals jaciments localitzats en difernts
punts de la superfície cal inclour-hi un jaciment, per primera vegada, localitzat en abric. Ambdos
sistemes (cinglera calcària i depressió) disten a poc més d 5 quilòmetres en línia recta i estan situat
a l’entorn del riu Ter al seu curs mitjà (Foto: Joan Abad).

Perspectives científiques i socials 167
Sovint s’ha associat l’aparició de l’Homo neandertalensis a Europa (fa uns 230.000
anys BP) amb la introducció d’un nou sistema tècnic, el mode 3 (o mosterià). Aquesta tècnica
suposa un avenç molt important perquè, a partir de la predeterminació de la talla, s’aprofita
molt més el nucli explotat, de manera que els objectes resultants més eficients tot i ser de
tamany reduït. Aquest sistema tècnic també està ben representat a La Selva als jaciments del
Diable Coix (Anglès) i del Puig Marí i Cal Coix (ambdós a Maçanet de la Selva).
L’arribada de l’home modern (Homo sapiens) a la península Ibèrica (fa uns 40.000
anys BP), comporta un canvi radical en les formes de subsistència dels homínids, entre les
quals destaca l’aparició del sistema tècnic 4 (o paleolític superior). Tot i que evoluciona amb
el temps, la característica comuna d’aquest mode tècnic és l’explotació piramidal dels nuclis
per aprofitar al màxim la matèria primera. L’ús del sílex com a matèria primera també és una
novetat important respecte els períodes anteriors. Els jaciments selvatans més representatius
d’aquest període han estat localitzats a l’àrea de Llagostera (Can Crispins) i a Caldes de
Malavella (el Puig de les Ànimes), ambdós atribuïts al període aurinyacià (40.000-28.000
anys BP) i, com comentarem més endavant, a la Balma de la Xemeneia (Amer).
La localització d’altres evidències prehistòriques (destrals i puntes de fletxa del
neolític i calcolític) i històriques (ibèric, romà i medieval), testimonien que La Selva ha estat
una comarca ocupada intensament pels humans, les evidències més antigues de les quals es
remunten a inicis del plistocè mitjà (780.000anys).
Ocupacions humanes al territori de La Selva durant el plistocè: establiments a l’aire lliure i
en abric o cova
La Balma de la Xemeneia ha trencat la dinàmica dels jaciments plistocènics de La
Selva: les evidències d’ocupacions humanes que s’havien documentat fins ara eren nombroses
en diferents punts de la comarca, però, sempre sense context estratigràfic (excepte el Puig
Marí i el Camp dels Ninots) i reconegudes només a partir dels instruments lítics; en canvi,
mai s’havia localitzat un jaciment paleolític en abric i amb un registre arqueològic variat.
Com hem dit més amunt, si avui tenim constància que el territori de La Selva ha estat
ocupat intensament pels humans des de finals del plistocè inferior (780.000 anys BP) és pels
nombrosos objectes lítics (modes 1 a 4) que s’hi han localitzat en superfície. En una altra
publicació (Abad, Aulines i Canal, 2004:59) hem explicat que la problemàtica dels jaciments
en superfície afecta a la prehistòria mundial i hem manifestat la necessitat de valorar-los
adequadament perquè en moltes ocasions, com és el cas de La Selva, constitueixen la major
part del registre arqueològic conegut. És cert, però, que aquest tipus de jaciments sempre
ofereixen una visió parcial perquè generalment estan constituïts només per instruments de

168 Els cingles de Sant Roc al paleolític
pedra tallada. És per això que el jaciment de la Balma de la Xemeneia, en un context en abric
i amb un registre arqueològic ampli (indústria lítica, restes faunístiques, palinològiques i
antracològiques) ens aportarà, si continuen les excavacions sistemàtiques iniciades el 2001,
una nova visió de l’ocupació humana a la comarca durant el paleolític superior.
Els arqueòlegs/gues que s’han dedicat a investigar les ocupacions humanes durant el
plistocè han posat més èmfasi en les relacions d’adaptació ecològica dels homínids que no en
les seves relacions socials. Aquesta tendència ha estat molt clara en els períodes més antics:
abans de l’inici dels paleolític superior (anomenada per alguns la primera revolució humana)
els homínids han estat considerats més com unes criatures ecològiques que no pas uns
autèntics actors socials. Prehistoriadors de renom com Gordon Childe han considerat que no
és possible valorar l’organització social dels homínids abans del paleolític superior alhora que
han negat, en el si de la història arqueològica, l’acció individual en deteniment del concepte
‘societat’. Aquesta visió dominant de la vida humana durant el plistocè no començarà a
canviar fins els anys setanta del segle passat arran de les investigacions dutes a terme en
diferents territoris africans per part d’investigadors com Glynn Isaac orientades a desxifrar els
orígens socials dels homínids: a partir d’aquest moment, la teoria social es comença a aplicar
també als períodes més antics de la prehistòria (Childe, 2003: 16; Gamble, 2001: caps. 1-3).
Des de la nostra postura entenem que també cal incloure la teoria social en
l’arqueologia del plistocè: des de l’incipient activitat antròpica (objectes lítics) per part del
gènere Homo ara fa uns 2,5 milions d’anys BP fins a l’actualitat. Les relacions socials que
tenen lloc durant aquest període s’han de considerar com a resultat d’accions individuals
integrades –i no separades- en sistema social més ampli com a conseqüència d’una activitat
humana en un determinat espai i temps (Carbonell i Bermúdez de Castro, 2004: 33-34:
Gamble, 2001: 58; Giddens, 1984).
El tipus de registre arqueològic pertanyen al plistocè localitzat fins avui a la comarca
de la Selva ha condicionat la valoració de les accions humanes: pel fet que la major part de les
evidències estiguin compostes exclusivament per instruments de pedra s’han considerat les
activitats antròpiques bàsicament des d’un punt de vista d’adaptació ecològica. És per això
que entenem que si continuen les excavacions a la Balma de la Xemeneia es podrà, per
primera vegada, aprofundir la visió de les activitats humanes del plistocè a la comarca de La
Selva des d’un marc teòric que aprofundeix en les qüestions social.
En definitiva, la presència de dos tipus de registre diferents (jaciments a l’aire lliure:
sense estratigrafia i només indústria lítica i jaciments en abric: Balma de la Xemeneia,
context estratigràfic i registre variat) aporta una visió de l’estructura de les relacions socials
(que parteix de l’acció individual integrada a un sistema social) durant el plistocè a la
comarca de La Selva (Gamble, 2001: 58)..

L’època paleolítica a Catalunya
Perspectives científiques i socials 169
A finals del 2004 es disposa de tres bons treballs de síntesi per a l’estudi del paleolític
a Catalunya: la Catalunya Paleolítica de Josep Canal i Eudald Carbonell (1989), el dossier
“El Paleolític als Països Catalans” publicat aquest mateix 2004 per la revista Fonaments
(Fullola, 2004; Fullola i Soler, 2004; Rodríguez et al., 2004;) i l’article “El paleolític i
l’epipaleolític al vessant meridional dels Pirineus catalans. Vint anys de recerca a la franja
pirnenca sud; interrelacions amb les àrees circumdants” presentat al X Col·loqui
Internacional de Puigcerdà (Fullola et al., 1995).
A partir d’aquestes referències i les d’altres de caràcter més específic esmentades a la
bibliografia, ens proposem realitzar un síntesi de l’”Origen i el desenvolupament humà durant
el paleolític a Catalunya”, tema panoràmic d’aquesta tesi (capítols 2 i 5). L’objectiu, però, és
posar l’accent en aquelles novetats en les quals hem participat directament o d’aquelles que
hem tingut notícia pels companys de professió, algunes d’elles gairebé inèdites. Estructurem
aquest apartat d’acord amb els sis temes objectes d’estudi definits al capítol 1 (pàgina 24).
LES PRIMERES OCUPACIONS HUMANES
La localització i confirmació de l’existència de les primeres ocupacions humanes
(paleolític inferior) a Catalunya Paleolític inferior a Catalunya és un fet relativament recent en
comparació amb d’altres regions del continent europeu. Mentre que a França (Abbeville i
Saint Acheul), a Espanya (Manzanares) i/o a Anglaterra (Hoxne i Swascombe) se’n comencen
a detectar les primeres evidències a principis del segle XX, a casa nostra, en canvi, no és fins
a principis de la dècada dels setanta que, a partir dels treballs al Puig d’en Roca (Girona), es
documenta per primera vegada la presència del paleolític inferior.
A partir d’aquest moment, les ocupacions humanes més antigues de Catalunya són
equiparables a les que tenen lloc en bona part d’Europa Occidental No obstant això, a
diferència d’aquestes regions no es disposa d’un quadre ecològic i arqueològic continu i ben
establer perquè el registre és parcial en tres aspectes:
1) Registre arqueològic parcial i descontextualitzat
Les evidències d’aquest període només són lítiques, s’han localitzat en superfície (en
ambient fluvial o lacustre, majoritàriament) i es poden atribuir al Mode 1. No s’ha identificat
encara una sèrie estratigràfica que contigui un registre variat (fauna, indústria o carbons): el
primer jaciment amb aquestes característiques és el Cau del Duc (Torroella), però, pertany a
una fase més moderna (>350.0000 anys BP). No es pot descartar que en el Barranc de la
Boadella (Canonja-Reus) es pugui descobrir, en el futur, aquest tipus d’associació.

170 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 9.3. Mapa dels principals jaciments paleolítics de Catalunya

Perspectives científiques i socials 171
jaciment cronologia Tècnica arqueologia evidències bibliografia
Cova Rinoceront 350.000 U/Th axelià lítica/fauna Canal i Carbonell, 1989
Domeny 317.000 Ar40/Ar39 axelià lítica Sala et al. (2000)
Mollet ± 200.000 ? musterià lítica/fauna/homo Baulenas et al. (2004)
Estret de Tragó 110.000 TL musterià lítica /fauna Castañeda i Mora (1999)
La Pena 106.079 U/Th musterià lítica /fauna López et al. (2004)
Can Garriga 103.500 U musterià lítica Rodríguez et al. (1995)
Pedra Dreta 92.008 U musterià lítica /fauna Rodríguez et al. (1995)
Arbreda 83.000 U musterià lítica /fauna Yokojama et al (1987)
Abric Romaní 70.000 U musterià lítica /fauna Carbonell et al. (1996)
Estret de Tragó 60.000 TL musterià lítica /fauna Castañeda i Mora (1999)
Cova 120 57.900 U/Th musterià lítica /fauna Agustí et al . (1991)
Roca del Bous 46.900 C14AMS musterià lítica/fauna Martínez et al . (1994)
Abric Romaní 43.800 C14AMS aurinyacià lítica /fauna Laut (1992)
Arbreda 40.400 C14AMS aurinyacià lítica/fauna Maroto et al. (1996)
Roca del Bous 38.800 C14AMS musterià lítica/fauna Martínez et al . (1994)
Ermitons 33.190 C14AMS musterià lítica/fauna Maroto et al . (1999)
Bauma Griera 21.255 C14AMS gravetià lítica/fauna Fulloa et al.(1994)
Roc de la Melca 20.900 C14 gravetià lítica/fauna Soler (1979)
Arbreda 20.130 C14AMS gravetià lítica/fauna Yokojama et al (1987)
Reclau Viver 20.130 C14AMS gravetià lítica/fauna Fullola i Soler (2004)
Balma de la Xemeneia 18.950 C14AMS solutrià lítica/fauna Aulines et al (2004)
Arbreda 17.720 C14AMS solutrià lítica/fauna Yokojama et al (1987)
Montlleó 15.400 C14AMS magdelenià lítica/fauna DdG (2004)
Bora Gran 13.080 C14AMS magdelenià lítica/fauna Fullola i Soler (2004)
Parco 13.070 C14AMS magdelenià lítica/fauna Fullola i Soler (2004)
Abric del Colls 13.000 C14AMS magdelenià lítica/fauna Berguedà et al. (1990)
Moli del Salt 12.500 C14AMS magdelenià lítica/fauna/art Angelucci et al. (2004)
La Cativera 11.135 C14AMS magdelenià? lítica/fauna Angelucci et al. (2004)
Picamoixons 11.055 C14AMS magdelenià? lítica/fauna Allué et al (1992)
Font Voltada 10.920 C14AMS magdelenià lítica/fauna Mir (1991)
Taula 4. Principals jaciments del paleolític de Catalunya datats amb tècniques especialitzades

172 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 17:
Article d’opinió “Els fòssils plistocènics del Pla de l’Estany ” publicat per Joan Abad i
Albert Aulines al Diari de Girona (1-6-03) Pàg.48
A tall d'introducció, hem de parlar d'un fet transcendental en paleoantropologia que
va tenir lloc el 24 d'agost de 2001 a Geòrgia, una de les repúbliques socialistes més
pròsperes abans de la traumàtica desintegració de la Unió soviètica. A l'excepcional
jaciment de Dmanisi, emplaçat uns 80 quilòmetre al sud de la capital, Tbilisi, l'equip
d'arqueòleg que hi treballa des de 1991 va localitzar un crani d'1,75 milions d'anys, fauna
diversa i eines configurades segons el mode 1, arcaica tecnologia d'útils tallats sobre pedra
associada als primers representants del gènere Homo. Tenia un cervell diminut, molt
inferior al que s'atribuïa als primers homínids que, procedents de l'Àfrica, es van dispersar
per Euràsia. Fins la descoberta, sempre s'havia pensat en el sistema tècnic 2 associat a una
major corpulència i un cervell com ara el d'homo erectus, però l'aspecte simiesc del fòssil el
fa més pròxim a Homo habilis, un petit homínid de 2,4 milions d'anys, la qual cosa ha fet
miques el discurs de tots aquells que pensaven en una tardana ocupació d'Europa, a l'entorn
dels sis-cents mil anys.
En filogenètica humana cap dels equips actuals que hi treballen no han dit l'última
paraula. Ara per ara, doncs, en evolució humana -l'Aventura per excel·lència- tot és
possible.
La introducció a l'article l'hem fet per buscar un paral·lelisme faunístic amb un dels
jaciments paleontològics del Plistocè inferior més importants de la Península: Incarcal,
situat al paratge conegut com cal Taco, a Pedrinyà, dins el municipi de Crespià (Pla de
l'Estany, Girona). Al jaciment caucàsic s'hi localitzen restes òssies del cavall Equus
Stenonis i a Incarcal, també. Hi és l'elefant meridional, Archidiskodon meridionalis i el
rinoceró Stefanorhinus etruscus, així com un felí de dents de sabre, Homotherium latidens,
present també a Dmanisi en la varietat Homotherium crenatidens. No hi manquen hienes,
carronyaires per excel·lència.
En el cas de Dmanisi s'hi detecta la presència de Pachycrocuta perrieri, i en el cas
d'Incarcal Pachycrocuta brevirrostris. La fauna recuperada en ambdós llocs és, doncs,
semblant. Tot i això, hem de tenir present dues diferències: Dmanisi és un lloc
d'intervenció, o d'ocupació, d'homínids cronològicament situada a inicis del Plistocè (1,8-
0,7 milions d'anys). Per contra, Incarca és, ara per ara, només un jaciment paleontològic, on
la fauna recuperada és més moderna que la de Dmanisi (1,3-0,75 milions d'anys). Malgrat
les diferències, considerem que el triangle format entre Besalú, Maià de Montcal i el Portell
i tenint com a base el riu Fluvià, mereix un interès especial. Tard o d'hora, a la perifèria
d'aquesta antiga conca lacustre o en una de les nombroses dolines -o embuts càrstics- que
conserven en molt bon estat les restes fòssil dels grans i petits vertebrats del Plistocè
inferior, hi pot aparèixer indústria lítica dels primers pobladors de la Península, o, en el
millor dels casos, les restes òssies d'algun homínid, atrapat en un dels esmentats embuts,
seguint les passes dels grans predadors o els carronyaires, que provaven d'alimentar-se dels
animals que morien en aquests paranys naturals -unes letals arenes movedises- on els
predadors i les seves víctimes eren caçats i deglutits pel fangar.

Perspectives científiques i socials 173
La informació referent a la fauna del jaciment d'Incarcal l'hem obtinguda del llibre
Els vertebrats fòssils del Pla de l'Estany, editada per Julià Maroto, Sònia Ramió i Àngel
Galobart, i il·lustrat magistralment per Mauricio Antón, dins la col·lecció Quaderns del
Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (n.23). És, simplement, un treball extraordinari,
d'obligada consulta per a tots els estudiosos d'aquesta apassionant temàtica. A l'obra figuren
una gran diversitat de tàxons del Pliocè, del Plistocè i de l'Holocè, però hi manca,
dissortadament, la presència dels vells pobladors del continent: Homo erectus, Homo
antecessor, Homo heidelbergensis.
Si es treballés en aquesta direcció, en el sector abans delimitat, si s'hi fes una recerca
ben programada probablement s'obtindrien resultats que confirmarien una ocupació molt
més antiga de la que actualment coneixem (indústria lítica de la cova de Mollet I;
mandíbula neanderthaliana localitzada a les explotacions de travertins de Mata, Porqueres).
Ara per ara només és una hipòtesi, però Dmanisi (1,8 ma., tecnologia mode 1, restes òssies
d'homínids) d'una banda i de l'altra, Atapuerca, Burgos (0,8 ma., tecnologia de mode 1,
restes òssies d'homínids) i al jaciment de Fuentenueva-5, a la conca de Guadix-Baza,
Granada (1,3 ma., tecnologia mode 1, fauna semblant a la de diversos jaciments
paleontològics del Pla de l'Estany) ens ho assenyalen, ens indiquen que és possible una
troballa d'aquestes característiques.
El sistema lacustre és molt antic, com així ho proven les restes paleontològiques
recuperades. Caldria, doncs, investigar en aquest formidable paleoecosistema

174 Els cingles de Sant Roc al paleolític
2) Manca de datacions radiomètriques
A conseqüència de l’absència d’un registre complert, no s’ha pogut datar
radiomètricament cap jaciment del plistocè inferior ni de la meitat del plistocè mitjà. El
jaciment més vell datat amb mètodes analítics és el Cau del Duc de Torroella: >350.000 anys
BP (plistocè mitjà final). D’aquesta manera, tots els jaciments més antics localitzats a
Catalunya no tenen una datació analitica precisa: la seva atribució cronològica és relativa i
s’estableix a partir de la comparació tècnica amb jaciments de regions pròximes que sí estan
ben datats radiomètricament (el jaciment que s’ha utilitzat com a referència per a aquesta
qüestió és la Cauna de l’Aragó, situada al Roselló).
3) Condicions ecològiques i faunístiques idònies, però incomplertes
A Catalunya hi ha algunes zones que conserven un bon registre ecològic del plistocè.
La més important de totes és el Pla de l’Estany: conté un registre fòssil (paleontològic i
arqueològic) excepcional, privilegiat, dels darrers dos milions d’anys. La continuïtat del
fenomen lacustre i l’existència d’un notable conjunt de cavitats i grans dipòsits d’origen
al·luvial han generat uns sediments adients per la conservació, en els nostres dies, de restes
orgàniques i arqueològiques que testimonien les diverses formes de vida que han existir a la
comarca del Pla de l’Estany durant el plistocè (quadre 17).
La presència i diversitat de mamífers al Pla de l’Estany està ben documentada des de fa
entre 1,5 i 1 milió anys BP i a partir dels últims 200.000 anys BP. Es tracta del mateix tipus de
fauna que, des del punt de vista cronològic (quaternari arcaic) i ecològic (a l’entorn de grans
llacs), es localitza en aquelles regions d’Europa on, per primera vegada, arribaven els Homo
erectus procedents d’Àfrica, la presència dels quals està ben confirmada a través dels fòssils
pròpiament (restes humanes) o de les evidències arqueològiques (eines de pedra, bàsicament).
És el cas, per exemple, de Tell Ubeidiya (Israel), Dmanisi (Geòrgia), Atapuerca (Burgos) o
Guadix Baza (Granada).
Per tant, el Pla de l’Estany conté un bon registre ecològic i faunístic quaternari, però,
el problema és que entre un milió d’anys i 300.000 anys BP hi ha, fins que nous
descobriments desmostrin el contrari, un buit important en el registre fòssil tan a nivell
paleontològic com arqueològic. Aquestes llacunes en el registre no són un fet estrany en la
història de la investigació a nivell universal. Es poden citar dos exemples: 1). La seqüència
fòssil estèril entre fa 8 i 4 milions d’anys -fins a la recent descoberta (juliol 2002) de
“Toumai” al Txad- per l’estudi dels primers fòssils humans i 2). el buit entre fa 1 milió i
300.000 anys -fins a la descoberta d’Homo Antecessor a Atapuerca (juliol de 1994)- per
confirmar l’arribada dels primers humans a Europa.
Aconsellem al lector interessat sobre aquesta qüestió el darrer número dels Quaderns
del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (número 23, titulat “Els vertebrats fóssils del Pla

Perspectives científiques i socials 175
de l’Estany”) perquè ofereix la visió més complerta i actualitzada sobre la fauna que ha existit
durant el pliocè final i el plistocè al Pla de l’Estany.
En aquest context, els únics indicis per definir les primeres ocupacions humanes de
Catalunya són les concentracions d’instruments lítics escampants en diferents punts de la
superfície del territori i, entre les quals, convé destacar el Puig d’en Roca i Palau (Girona),
Costa Roja (Sant Julià de Ramis) i Mas d’en Galí (Medinyà).
Finalment, comentarem que tres de les zones de Catalunya que ofereixen les
condicions ecològiques i de conservació del registre més òptimes perquè s’hi poguin
localitzar nous jaciments arqueològics pertanyents a les primeres ocupacions humanes són la
conca lacustre del Pla de l’Estany (Abad, Aulines i Canal, 2004; quadre 17), la depressió La
Selva (Carbonell, Rodriguez i Sala, 1992; Campeny et al., 2004) i el massís del Garraf (com.
pers. Eudald Carbonell i Joan Daura).
FRONTERA DE LA COMPLEXITAT HUMANA A L’ENTORN FA 500.000 ANYS
Hem comentat en el capítol 2 que amb l’aparició de la tradició axeliana s’inicien els
trets que defineixen la complexitat humana actual. A través del registre arqueològic s’observa
la trascendència que va tenir pels homínids l’ús de la tecnologia axeliana. Després de la seva
aparició es localitzen evidències d’aquesta tècnica a Àfrica, Europa i Àsia durant un ampli
període cronològic que va des d’un milió i mig d’anys fins als dos-cents mil anys. Aquesta
expansió territorial per tres continents i durant més d’un milió d’anys converteix l’axelià en
l’invent tècnic més important dissenyat fins avui pels humans i el que més ha perdurat.
En aquest context, a Catalunya també s’han localitzat a bastament evidències de la
cultura axeliana. Tradicionalment, les dos àrees més representatives d’aquest període han estat
el massís del Montgrí i la depressió de la Selva. Els últims anys, però, s’han localitzat nous
jaciments que amplien considerablment la visió d’aquest període: Domeny (Girona) l’any
1999; la Cova del Rinoceront (Calafell) i el Pla de la Jueria (Sant Gregori) l’any 2002 i el
Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) l’any 2003.
A Catalunya, per tant, també està ben documentada la repercussió que, a nivell global,
té l’axelià. Les evidències d’aquesta nova tradició cultural s’han localitzat, en superfície i
sense context estratigràfic, en diferents punts del territori. Els dos jaciments de referència
continuen essent els Cau del Duc de Torroella i d’Ullà (massís del Montgrí) i els jaciments de
La Selva.
A la depressió de La Selva s’han documentat nombrosos jaciments superficials
atribuïbles al període axelià. En conjunt, es pot considerar que són la millor representació del

176 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 18: La cova del Rinoceront
Aquest jaciment es troba dins el terme municipal de Castelldefels (Baix
Llobregat), en un petit promontori muntanyós de relleus calcaris conegut com la
Serra de l’Argelagosa, la qual forma part del massís del Garraf-Ordal. La cova es
troba dins d’una pedrera abandonada des de finals dels anys setanta. Té una
potència estratigràfica de 10 metres de sediments reomplerts, sobretot, de fauna.
Les intervnecions arqueològiques van començar l’any 2002 i formen part i
col·laboren en l’equip de treball el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques –
SERP- de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Tarragona, l’Institut Jaume
Almera del CSIC i la Facultat de Geologia de la Universitat de Saragossa.
De les evidències faunístiques localitzades en destaquen les troballes de vàries
restes de l’esquelet cranial i postcranial d’un “rinoceront estrusc” evolucionat del
plistocè mitjà, que és el que ha donat nom al jaciment. Altres espècies identificades
són: la daina, el cérvol, el cabirol, la cabra, la hiena i les tortugues terretres
mediterrànies. Quan a les restes lítiques són escasses i han estat tallades en sílex i
quars. Tot plegat serveix als seus responsables per situar cronològicament el
jaciment entre els nivells basalts del plistocè mitjà i el plistocè Superior.
(Font: Joan Daura i Montse Sanz (2004); “La Cova del Rinoceront”. Full d’informació de
la Societat Catalana d’Arqueologia, número 214.
Vista general de la Cova del Rinoceront i el seu responsable, el company Joan Daura,
durant la campanya d’agost de l’any 2003.

Perspectives científiques i socials 177
Quadre 19: El Camp dels Ninots
El Camp dels Ninots és el cràter d’un volcà d’edat quaternària emplaçat a la
part occidental de Caldes de Malavella (Girona). Des del juny del 2003 hi excava
un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Tarragona dirigit per Gerard Campeny,
Bruno Gómez i Robert Sala. Les campanyes arqueològiques ha donat el seus fruits,
especialment, la d’aquest any (setembre de 2004).
Durant la campanya de 2003 es van recuperar 8 objectes lítics i una
escàpula. El més significatiu va ser, però, la troballa de gran quantitat de
nodulacions d’òpal- anomenat comunament sílex –de petites i grans proporcions,
trencant així “el mite” de l’absència de nòduls de sílex a les comarques gironines.
La campanya de 2004 va ser, però, molt més exitosa. Es van excavar uns
sediments que haurien estat les ribes d’un antic llac situat en un entorn abundant
d’animals del quaternari. D’entre les restes que s’hi van descobrir en destaca
especialment la troballa d’un Leptobos sencer. També, però, s’hi van trobar rates,
peixos, ocells i amfibis.
Font: Campeny et al., (2004) “Una aproximació al jaciment arqueopaleontològic inèdit del
camp dels ninots (Caldes de Malavella, Girona)” VII Jornades d’Arqueologia de les
comarques de Girona. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. Pàgs.49-52.
Daniel Bonaventura (2004); “Troben les restes d’un bou d’un milió d’anys a
Caldes”. Diari de Girona (15-9-04). Portada i pàg. 34.
A la imatge superior, visita del
jaciment per part de l’Eudald
Carbonell el dia 7 de juny de 2003.
L’equip d’arqueòlegs ha estat format
per: Gerard Campeny, Bruno
Gómez, Robert Sala, David Riba,
Joan Garcia, Kenneth Martínez i
altres col·laboradors de la
Universitat i del poble de Caldes.
(Foto: Joan Abad)
A la imatge inferior, visió general
de les restes del bòvid (Leptobos)
descobertes durant la campanya de
2004 (Foto: Gerard Campeny)

178 Els cingles de Sant Roc al paleolític
fenomen axelià a Catalunya. Els més significatius són Puig d’Esclats, la Casa Nova d’en Feliu
i Can Burgès. Al capítol 10 ens estendrem més sobre aquesta qüestió.
Els Caus del Duc de Torroella i d’Ullà (massís del Montgrí) la presència axeliana ha
estat identificada per la identificació, en un context tècnic homegeni (tència centrípeta, bona
representació de la cadena operativa), d’un morfotipus: el pic. I, en aquest conjunt, també
s’han localitzat restes faunístiques: cavalls, cabres, conills, cérvols, cabirols, rens, isards,
braus, porc senglars, rinoceront i elefants. La seva atribució cronològica en >350.000 anys BP
ens permet afirmar que l’axelià és present a Catalunya a partir d’aquest moment. Per altra
banda, fa més de vint anys que no es duu a terme cap tipus d’intervenció arqueològic al Cau
del Duc de Torroella perquè s‘ha considerat que el jaciment està exhaurit. Nosaltres no estem
tant segur d’aquesta afirmació i, per això, ens preguntem si sota l’enorme caiguda de blocs de
l’interior de la cova no hi podrien haver més nivells arqueològics. Argumenem aquesta
hipòtesi de treball basant-nos amb la similitud que té amb la veïna Cauna de l’Aragó
(Roselló), que pertany a la mateixa cronologia del Cau del Duc, i que ha proporcinat un
informació (arqueològica, paleontològica i/ antropològic) extraordinari per al coneixement de
les ocupacions humanes durant el plistocè mitjà a Europa
Domeny i el Pla de la Jueria formen part del mateix context geològic i arqueològic. La
informació que actualment disposem d’aquests jaciments prové de les intervencions
arqueològiques que l’Associació Arqueològica de Girona i la Universitat de Tarragona hi van
dur a terme, per una banda, i, de l’altra, dels treballs geològics d’Albert Pujades (1997) i de
R. Lewis (1998). Aquest estudis ens permeten atribuir les ocupacions humanes de Domeny i
del Pla de la Jueria a l’últim terç del plistocè mitjà (350.000–128.000 anys) a partir de dos
elements. Primer: indústria lítica pertanyent als modes tècnics 2 (axelià, morfotipus: pic) i 3;
Segon: la datació en 317.000 anys BPde la colada basàltica del Puig d’Adri.
També podem incloure en aquest apartat els instruments lítics localitzats en diferents
punts de la superfície de la comarca del Pla del’Estany: La Torre i El Terme, a Fontcoberta, i
Sords i Santa Llogaia, a Cornellà de Terri. Aquest jaciment van descoberts amb l’inici de
prospeccions per part de l’Associació Arqueològica de Girona després de deixar pas als
professionals en l’excavació del jaciment de l’Arbreda (mitjans dels setanta). Aquestes
propesccions van continuar fins al maig de 2002 i van comportar la localització dels
esmentats jaciments, els quals evidencien que les ocuapcions humanes més antigues a la
comarca del Pla de l’Estany es poden relacionar amb el sistemes tècnics de transició del mode
1 al 2.
Finalment, els darres dos anys s’ha començat a excavar en dos jaciments
extraordinaris, algunes de les seqüències estratigràfiques dels quals poden ser atribuibles al
plistocè mitjà: la cova del Rinoceront i el Camp dels Ninots (quadres 18 i 19).

Perspectives científiques i socials 179
PATRONS D’ASSENTAMENT, DE MOBILITAT I CONDUCTA DELS NEANDERTALS
Al capítol 6 hem comentat que el paleolític mitjà representa més un perídoe de
continuïtat que no pas de ruptura respecte el període precedent (paleolític inferior final:
axelià). La transició entre aquest dos períodes es correspon, a nivell tecnològic, amb el pas del
sistema tècnic 2 (axelià) al 3 (mosterià). Aquest darrer mode es caracteritza, bàsicament, per
l’aplicació de l’anomenada tècnica levallois en la fabricació dels instruments lítics. A
Catalunya, les primers evidències de la tècnica levallois es poden situar a l’entorn de fa
130.000 anys BP, a diferència del nord d’Europa en què hi tenen lloc fa 350.000 anys BP.
Fins al anys setanta el coneixement sobre el paleolític mitjà era força escassa i només
s’atribuïen a aquet període els jaciments de la cinglera del Capelló (abric Agut i abric
Romaní), de la cova el Mollet, del Forn d’en Sugraneys, dels caus del Duc del Montgrí i
també la mandíbula de Banyoles.
Des d’aleshores i fins avui, la investigació ha avançat considerablement i, actualment,
el paleolític mitjà és un període ben conegut a Catalunya perquè s’han trobat més restes i
jaciments arqueològiques en diferents parts del país: abric Romaní (Capellades), Roca dels
Bous (Sant Llorenç de Montgai), cova d l’Estret de Tragó (Os de Balaguer), la coves de
l’Arbreda i de Mollet (Serinyà), la cova dels Ermitons i la Cova 120 (Sadernes), Can Garriga
i Pedra Dreta (Sant Julià de Ramis), Sobre Pedret, Puig d’en Roca III i Can Rubau (Girona),
Santa Elena I-XII, (Sant Aniol de Finestres), Diable Coix i Puig Marí, (Maçanet de La
Selva), Can Planiol (Santa Coloma de Farners), Clot de Ballester i La Pena (Artesa de Segre),
Vinyets (El Catllar), Nerets (Talarn), Mas Blanc, Forn d’Cabalet i Pont d’en Goi (comarques
de Tarragona).
Per a l’estudi del paleolítc mitjà inicial cal tenir en compte dos jaciments de referència:
la Cova 120 (quadre 20) i la cova de Mollet. Aquest darrer jaciment va ser excavat
esporàdicament pel Doctor Coromines entre els anys quaranta i setanta del segle passat. La
indústria lítica va ser classificada l’any 1965 per Henry de Lumley i Eduard Ripoll com un
musterià típic. La troballa, durant les excavacions de 1972, de tres noves espècies
faunístiques (el llop -Canis lupus lunellenis-, l’ós -Ursus praearctos- i la hiena -Crocuta
spelaea intermedia) van fer envellir la cronologia d’aquest jaciment situant-lo al plistocè mitjà
final. Des d’aleshores havia estat considerat el jaciment més antic de la comarca del Pla de
l’Estany. En un altre treball hem comentat, però, que Mollet I sí és l’ocupació més antiga
localitzada en abric o in situ, però, no la més vella de la comarca del Pla de l’Estany perquè -
tal com hem dit més amunt- els jaciments de La Torre, El Terme, Sords i Santa Llogaia
presenten caràcters tecnològics i tipomètrics que no es troben a Mollet I i que sí, en canvi, es
relacionen clarament amb les indústries de transició de l’axelià al mosterià documentades a la
vall mitjana del Ter (Puig d’en Roca III, especialment) i a la depressió de la Selva.

180 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 20: La Cova 120
La Cova 120 es troba situada al massís de l’Alta Garrotxa, en el terme
municipal de Sales de Llierca (La Garrotxa). Va ser redescoberta pel Grup
d’Espeleologia d’Olot l’any 1975. Des de l’any 1981 fins al 1989, un equip
d’arqueòlegs/gues hi van dur a terme intervencions arqueològiques sistemàtiques
sota la responsabilitat del Museu Comarcal d’Olot. L’equip estava format per
Bibiana Agustí, Gabriel Alcalde, Josep Manuel Rueda, Francesc Burjachs,
Assumpció Toledo, Xavier Terradas, entre d’altres. Des l’any 2001 fins avui,
s’han reprès les excavacions sota la responsabilitat de Xavier Tarradas.
La seqüència paleolítica està formada per cinc nivells, dos dels quals han
estat atribuïts al paleolític mitjà. Es va poder datar en 57.900 ± 6.800 anys BP la
capa carbonatada que recobria la sedimentació plistocència. En aquests moments,
s’està datant l’útim dels nivells arqueològics (nivell 7), les dades preliminars de la
qual apunten a una edat superior als 150.000 anys. La importància de la cova 120
(que conté un registre molt complert: lítica, microfauna, macrofauna, pòl·lens,
carbons i/o cargols) és que omple el buit existent en la seqüència arqueològica del
paleolític mitjà inicial de Catalunya.
Font: Terradas, X., (2004) “Les ocupacions paleolítiques de la Cova 120: resultats
preliminars de la intervenció de l’any 2003” VII Jornades d’Arqueologia de les
comarques de Girona. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. Pàgs 53-56.
L’estiu d’aquest 2004 vam efectuar una visita a la Cova 120. A la imatge de
l’esquerra, la boca d’entreda de la cova. A la de la dreta, excavació del nivell 7, el
més antic de tots, d’una edat pròxima als 150.000 anys

Perspectives científiques i socials 181
Quadre 21: L’Abric Romaní
L’abric Romaní éstà situat a la població de Capellades (Barcelona). És un
ampli abric rocós obert en les formacions travertíniques de la Cinglera del Capelló,
al marge dret del riu Anoia. Va ser descobert l’any 1909 per Amador Romaní, el
qual hi ha dur excavacions arqueològiques fins a la dècada dels trenta.
Posterioment també fou excavat per Eduard Ripoll. Però, no serà fins al 1983, quan
Eudald Carbonell es responsabilitza de la seva direcció, primer com a integrant del
CRPES i, posteriorment, de la Universitat de Tarragona, que el jaciment serà
excavat sistemàticament i amb mètodes científics moderns.
La seqüència estratigràfica té 20 metres i conté 27 nivells arqueològics. Fins
avui s’han excavat tretze nivells (A-M). Tots els nivells pertanyen al paleolític
mitjà, excepte el primer (nivell A), que correspon a l’aurinyacià.
La seva importància arqueològica rau en la localització de nombrosos fogars i
de negatius de fusta molt ben conservats i atribuïbles a l’home de neandertal, la
qual cosa ha permès demostrar les capacitats cognitives i organitzatives que,
tradicionalment, no es consideraven pròpies d’aquesta espècies humana.
Font: Carbonell et al (2004); Abric Romaní Nivell I. Models d’ocupació de curta durada
de fa 46.000 anys a la cinglera del Capelló (Capellades, Anoia, Barcelona)
A part de ser un jaciment arqueològic excepcional, a l’Abric Romaní s’hi han format
molts paleolitistes, tant catalans com de fora, entre els quals l’autor d’aquesta tesi. La
imatge recull una visita que hi vaig realitzar l’agost del 2003.

182 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 22: L’Arbreda
L’Arbreda (Serinyà) és una de les cavitats travertíniques que forma part del
conjunt de coves prehisòriques de la zona del Reclau Viver (Serinyà). Va ser
descoberta per Josep Corominas als anys quaranta, però, va adquirir la seva
importància arran d’un sondeig, realitzat entre el desembere de 1972 i el març de
1973, de vuit metres de profunditat, i que va posar al descobert l’evolució continua
de les cultures del solutrià, gravetià, aurinyacià i mosterià. Avui, trenta-dos anys
després d’aquell decisiu sondeig, el conjunt prehistòric de les coves de Serinyà és
un dels més importants d’Europa per l’estudi del pas de l’home de neandertal a
l’home modern.
Des de l’any 1975 i fins el 1987 s’hi van dur a terme excavacions amb
normalitat. A partir d’aquell any, els treballs periòdics s’aturen i no es reprendran
fins el 1996 per part de la Universitat de Girona, els quals avui continuen vigents.
Durant aquests anys la troballa més significativa ha estat una dent d’homo
neandertalensis localitzdada en la campanya del 2000.
Font: Abad, Aulines, (2004); “Trenta anys del sondeig a la cova de l’Arbreda”. Diari de
Girona (9-1-03). Pàg. 35.
Una de les visites que, des de que em vaig introduir en el camp del paleolític, he realitzat a
l’Arbreda. En aquesta ocasió acompanyat per en Joan Garcia (autor de la foto). Es pot
observar, al fons de la imatge, el sondeig de 1972 realitzat per Corominas Canal i De Bedoya.

Perspectives científiques i socials 183
A l’entorn dels 100.000 anys hi ha tres jaciments arqueològics datats radiomètricament
(Pedra Dreta, Can Garriga i cova de l’Estret de Tragó) i, recentment, es diposa també de la
datació de 106.071 ± 12.185 anys BP del nivell 6 de la terrassa fluvial de La Pena (comarques
de Lleida).
Pedra Dreta és un abric situat molt a prop del riu Ter al seu pas per Sant Julià de
Ramis que va ser localitzat a mitjans dels anys seixanta i excavat l’any 1991. Actualment ja
no existeix: va ser destruït pel pas de la nova carretera de Banyoles a Palamós. Les evidències
arqueològiques estaven formades per 682 instruments de pedra i incomptables fragments
fòssils de cavalls i de rinoceronts. A partir d’aquestes dades es va interpretar que els
homínids haurien dut a terme l’escorxament dels animals a l’interior de l’abric una vegada els
havien caçat a alguna de planes que el vorejen. A Can Garriga, situat a pocs metres de Pedra
Dreta, només s’hi van localitzar (a excepció de dues diàfisis indeterminades) evidències
lítiques: un total de 430 objectes distribuïts en els dos nivells arqueològics descoberts. Quan a
l’Estrat de Tragó esmantarem que compren una sèrie de nivells arqueològics, el més antic dels
quals ha estat datat per termoluminiscència al voltant dels 110.000 anys BP.
El paleolítc mitjà final és el període més ben conegut gràcies a l’existència de les
potents seqüències estratigràfiqeus dels jaciments de l’Abric Romaní i de l’Arbreda (quadres
21 i 22). També es disposa, però només per a la fase més moderna d’aquest període, d’altres
jaciments importants: la cova dels Ermitons i de la Roca dels Bous.
Per acabar esmentarem una de les conclusions a les quals han arribat els investigadors
que més han estudiat aquest període: les evidències del paleolític mitjà a Catalunya
evidencien les capacitats cognitives i organitzatives que tradicionalment s’havien negat als
homes de neandertal, tals com la planificació de la conducta i/o l’organització de l’espai
d’hàbitat (per exemple, el nivell I de l’Abric Romaní).
CANVI CULTURAL I EVOLUCIÓ BIOLÒGIC A L’ENTORN DE FA 40.000 ANYS
Aquest tema és un dels més debatuts, i encara no resolt, pels estudiosos del plistocè
superior, tal com ho demostren la quantitat de sympossiums i congresos que, any rera any,
s’organitzen sobre aquesta qüestió. Un exemple: el Workshp celebrat a Capellades l’any 1995
i titulat “The last neandertals, the first anatomically modern humans. Cultural change and
human evolution: the crisis at 40 Ka BP”.
Al nord-est de la península Ibèrica (Catalunya), les evidències d’aquesta transició
cultural i biològica que té lloc -encara que en diferents espais de temps- a bona part del
continent europeu només s’han documentat en dos jaciments: l’Abric Romaní i l’Arbreda
(quadres 21 i 22).

184 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 23: Montlleó
El jaciment a l’aire lliure de Montlleó es troba en el terme municipal de Prat i
Sampsor en la part prinenca de la Cerdanya. El jaciment va ser desobert l’any 1998
per Jordi Grimao. Des de l’any 2000 un equip del Seminari d’Estudis i Recerques
Prehistòriques de la Universitat de Barcelona –SERP- hi realitza excavacions
arqueològiques sistemàtiques ( 5 en total, comptant la de l’any 2004).
D’entre les evidències arqueològiques destaca la localització d’instruments de
sílex, riolita i lidita, de restes d’animals fossilitzats propis d’entorns boscosos
(cérvols i isards) i d’objectes d’ornament (cargolins marins i fluvials i una dent de
cérvol que serien utlitzats com a collarets i penjolls). La cronologia del jaciment és
de 14.500 anys BP (magadalenià).
Els seus investigadors destaquen de Montlleó el fet es tracti d’un jaciment a
l’aire lliure perquè no és un registre habitual al paleolític de Catalunya, per una
banda, i, de altra, que sigui el jaciment més antic localitzat a la Cerdanya
(endarrerin en més de 10.000 anys l’últim assentament que es coneixia fins aquest
moment).
Font: Xavier Mangado, Oriol Mercadal, Josep Maria Fullola. Full d’informació de la
Societat Catalana d’Arqueologia, número 197.
Dd (2004); “Unes excavacions a la Cerdanya revelen que l’última glaciacio no va
obstruir el Pirineu”. Diari de Girona (22-9-04). Pàgina 44.
El jaciment magdalenià de Montlleó segons una imatge
publicada pel Diari de Girona el 22 de setembre del 2004

Perspectives científiques i socials 185
L’Arbreda és l’únic jaciment català, però, que, en aquests moments, pot aportar noves
informacions sobre aquesta problemàtica d’ordre mundial. La contribució, en els propers
anys, d’aquest jaciment en el context de la paleoantropologia humana mundial pot ser de gran
transcendència si tenim en compte que, tal com es va publicar en les VI Jornades
d’Arqueologia de les comarques gironines, durant la campanya de 2000 es va localitzar una
dent humana atribuïble a Homo neanderthalensis. La potencialitat d’aquest jaciment encara
és, avui per avui, extraordinària. No hem d’oblidar que encara no s’han resolt dos dels seus
principals problemes. Primer: la potència estratigràfica, si tenim en compte que un estudi
realitzar l’any 1976 pel professor Kopper de la Universitat de Long Island va concloure que hi
ha, com a mínim, 5 metres de sediments intactes sota de l’anomenat sondeig Corominas
(nivell mosterià). Segon: encara no s’ha delimitat l’extensió horitzontal de la cavitat. En
definitva, tot aquest cojunt de dades ens fan ser optimistes a l’hora de creure que en els
propers anys l’Arbreda ocuparà, també, un lloc destacat en l’estudi de l’evolució biològica de
l’espècie humana.
L’HOME ANTÒMICAMENT MODERN
L’aparició dels humans anatòmicament moderns (Homo sapiens) a la península Ibèrica
té lloc a l’entorn dels 40.000 anys BP tal com ho indiquen les evidències localtizades als
jaciments més septentrionals de l’Arbreda i de la Cova del Castillo (Santander, estat
espanyol). A partir d’aquest moment, Homo sapiens anirà ocupant la resta del territori
peninsular: primer (fins als 30.000 anys BP) de forma parcial i compartint l’espai amb una
altre espècie humana (la neanderatal) i, després (a partir dels 30.000 anys BP) de forma total,
de tal manera que, des d’aleshores, és l’única espècie humana que hi habita.
A nivell cultural, l’arribada d’Homo sapiens a la península Ibèrica suposa l’inici d’un
nova etapa: el paleolític superior. Tal com hem explicat en el capítol 2 es poden diferenciar
quatre grans tradicions culturals dintre el paleolític superior: l’aurianyacià (40.000 – 28.000
anys BP); el gravetià (28.000 – 20.000 anys BP), el solutrià (19.000 – 16.000 anys BP) i el
magdelenià (16.000 – 10.000 anys BP).
Afirmar quina és la primera de les cultures del paleolític superior, però, és encara un
tema obert i polèmic: per alguns es tracta de l’aurinyacià i, per a uns altres, correspon al
chatelperronià. Més enllà d’aquest problemàtica, és evident que la introducció de la cultura
aurianyacià suposa un canvi important respecte les tradicions anteriors: aparició de la tècnica
de làmines de sílex de secció triangular o trapezoïdal, diversificació de l’utillatge, aparició de
la indústria en os i dels objectes d’ornamentació, la generalització de la importació de
matèries primeres i de l’ús del sílex al nord de Catalunya.

186 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 24: La Bora Gran d’en Carreres
La Bora Gran està situada a la riba esquerra del riu Serinyadell, just abans de
la seva desembocadura al riu Ser. Va ser el primer jaciment paleolític descobert a
Catalunya (any 1866, Josep Catà). Des d’aleshores ha sofert tot tipus d’actuacions
arqueològiques per part de diferents investigadors, els quals coincideixen a l’hora
d’atribuir-lo al magdalenià. Les darreres datacions que s’hi han realitzat (13.080
± 90 anys BP) confirmen l’adscripció a aquest període cultural.
Quan a les evidències arqueològiques, destaca pel fet que, a més de contenir
de restes faunístiques i lítiques, també s’hi han localtizat abundants evidències
d’eines fabricades sobre os (atzagaies, arpons, punxons). Però, a pesar de ser un
jaciment tan excepcional, encara avui no es disposa d’un estudi arqueològic global
i continua ubicat aigües avall del Serinyadell sense cap mena de protecció ni
senyalització
Font: Josep Maria Fullola i Narcís Soler (2004); “El paleolític superior a Catalunya”
Fonaments, número 10/11, pàgs. 115-116
La Bora Gran d’en Carreras, el
primer jaciment paleolític
descobert a Catalunya, continua
ubicat aigües avall del
Serinyadell sense cap mena de
protecció ni senyalització. A la
imatge, una visita que hi vam
dur a terme amb en Joan Abad
el 23 d’octubre de 1999 mentre
realitzàvem prospeccions a
diferents punts de la comarca
del Pla de l’Estany.

Perspectives científiques i socials 187
Els jaciments catalans més representatius d’aquest període són l’Arbreda (nivell H), el
Recalu Viver (nivells A i B), Mollet i l’Abric Romaní (estrat 2). Al costat d’aquests, però,
s’han localitzat d’altres evidències aurinyacianes en jaciments superficials, no per això, menys
importants, a la zona de Llagostera (Can Crispins, La Brugera), de Caldes de Malavella (Puig
de les Ànimes) i del Pla de l’Estany (Llac I).
El període següent (el gravetià) és, probablement, el resultat de l’evolució de
l’aurinyacià perquè la seva àrea d’extensió és molt similar. Els jaciments més significatius del
gravetià a Catalunya són l’Arbreda (nivell G), el Reclau Viver (nivell C) , l’abric Romaní, el
Roc de la Melca, l’abric de Castell Sa Sala i alguns jaciments més localitzats a l’aire lliure.
El solutrià és el resultat de l’evolució tecnològica que té lloc a la península Ibèrica i a
França arran de la diversificació del gravetià quan aquest desapareix (al voltant dels 20.000
anys BP). Com hem comentat a la pàgina 161, els jaciments solturians a Catalunya són
escassos i només han estat localitzats a l’Arbreda, al Cau de les Goges, en els jaciments
superficials de la comarca de La Selva i, també, a la Balma de la Xemeneia.
El darrer període del paleolític superior és el magdelenia. La primera fase d’aquesta
nova cultura correspon a l’instant posterior de la fi del pleniglacial (al voltant dels 18.000
anys BP) i és poc coneguda al nostre país. De les fases posteriors (magadalenià mitjà i antic),
en canvi, sí en tenim més evidències arqueològiques, les quals han estat documentades als
jaciments de la Bora Gran d’en Carreras, de la cova del Parco i, recentment, de Montlleó
(quadres 23 i 24).
LA FI DEL PALEOLÍTIC
En aquest apartat ens limitarem a transcriure a Josep Maria Fullola i Narcís Soler en el
seu treball de síntesi sobre le paleolític superior de Catalunya publicat la primavera del 2004 a
la revista Fonaments:
“El magdalenià final representa també el final del paleolític superior. Amb l’holocè
entrem ja en l’epipaleolític. Les indústries lítiques van evolucionar en el sentit
d’augmentar el nombre de laminetes de dors i de raspadors, que seran, ara, de petites
dimensions, al mateix temps que disminueix el nombre de burins. Les laminetes de
dors ja eren molt abundants en el magdalenià mtijà i superior. Aquest procés es dóna
també en moltes zones pròximes, on el magdalenà es transforma en azilià o en
indústries del tipus epipaleolític microlaminar. L’expansió dels boscos va comportar
un canvi en la disponibilitat de recursos i una dificultat per a les relacions entre grups
humans. En la nova etapa, els grups epipaleolitics aprofitaran de forma més intensa
els recursos del seu territori, més petits i més aïllat que no el que acostumaven a
controlar els grans caçadors del plistocè”

188 Els cingles de Sant Roc al paleolític

Bibliografia 189
10. Perspectives d’ordre científic i social respecte el
paleolític dels cingles de Sant Roc
Tot va començar quan els punkies van tornar de Bilbao.
Allí sí que s’ho muntaven bé: ocupaven cases, les
pintaven i les omplien de grafitis tal com els venia de
gust, vivien en comunitat, muntaven activitats de tota
mena, lúdiques, artístiques, jocs, concerts, debats.
Per què no podien fer el mateix a Girona?
Pep Blay, Si et quedes amb mi. Sopa de Cabra (2002)
Hem estat testimonis dels canvis produïts al jaciment de la Balma de la Xemeneia des
dels inicis de la seva excavació l’any 2001: hem observat com d’unes poques restes
arqueològiques conservades excepcionalment en una crosta estalgmítica es passava a
localitzar una àrea d’intervenció arqueològica molt més àmplia (tan horitzontal com
verticalment) i que conté diferents nivells arqueològics pertanyents tots ells al paleoltic. La
primera datació analítica del jaciment en 18.950 ± anys BP (la qual coneixem des del 27 de
maig de 2004) ha confirmat definitivament aquelles expectatives inicials.
Hem avançat lentament, però amb precisió, i sempre hem documentat puntualment els
resultats dels nostres treballs (Abad i Aulines, 2003 – 2003; Abad i Aulines, 2004; Abad,
Aulines i Canal, 2004; Abad, Aulines i Garcia, 2003; Abad, Aulines i Pujades, 2002; Aulines
et al, 2004a i 2004b).
A l’agost de 2004 la Balma de la Xemeneia és un dels jaciments estructurals (capítol
7) del paleolític català amb més possibilitats de futur tant des del punt de vista científic com
del patrimonial i social. En aquest sentit pensem que es pot comparar amb d’altres jaciments
de característiques similars: l’Arbreda, l’Abric Romaní, la Cova del Parco, la Cova 120, la
Cansaladeta, la Cova del Toll o la Cova del Rinoceront.
És a partir del setembre de 2003, en base a l’experiència dels tres anys que hi hem
estat treballant, que ens plantegem dur a terme tota un sèrie de propostes de futur per tal
d’estabilitzar definitivament el jaciment tant des del punt de vista patrimonial, social i
científic. L’objectiu d’aquest darrer capítol és exposar amb claredat algunes propostes de futur
per a la Balma de la Xemeneia i pels cingles de Sant Roc.

190 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 10.1. Aquest organigrama (inclòs en el dossier presentat a l’Ajuntament d’Amer el 21 de febrer de 2004) intenta reflectir el projecte
d’arqueologia social que tenim previst realitzar en el pròxims anys a la Balma de la Xemeneia, el qual, al llarg d’aquesta tesi, hem insistit que s’ha
planificat tenint en compte tres àmbits que estan interrelacionats: el científic, el patrimonial i el social

Perspectives científiques i socials 191
Vessant científica: Continuïtat en l’excavació arqueològica
Hem comentat en el capítol 5 que tant l’excavació del setembre de 2003 com el
resultat de la primera datació radiomètrica (19.950 ± 50 anys BP) van contribuir a confirmar
definitivament que la Balma de la Xemenia era un jaciment paleolític. A partir d’aquest
moment, la nostra estratègia de treball en l’aspecte científic es centra bàsicament en dos
aspectes: continuar en els treballs d’excavació a la Balma de la Xemeneia (III campanya, any
2004), per una banda, i, de l’altra, intensificar la recerca també als cingles de Sant Roc.
L’EXCAVACIÓ DE 2004 (III CAMPANYA): PLANTEJAMENT I SUSPENSIÓ
A principis de l’any 2004 vam emprendre les gestions burocràtiques pertinents per a
poder desenvolupar amb normalitat la III campanya d’excavacions a la Balma de la
Xemeneia. Després d’haver sol·licitat fins a tres vegades el permís, de nombrosos contactes
tant telefònics com per correu electrònic (figura 7.2), finalment, se’ns va concedir el permís
d’excavació (figura 5.10), a partir del qual se’ns autoritzava a realitzar la intervenció
arqueològica entre els dies 30 d’agost i el 12 de setembre, just després que un grup de joves
hagués finalitzat el seu camp de treball (capítol 7).
La intervenció d’aquesta campanya tenia per objectiu excavar en les tres àrees
següents (figures 7.3 i 10.2):
1. Àrea 1: sondeig a la cata 2 per comprovar si l’actual seqüència
estratigràfica té més nivells arqueològics.
2. Àrea 2: excavació en extensió del nivell 2, el primer dels nivells
arqueològics conservats in situ i datat en 19.950 ± anys BP.
3. Àrea 3: obertura d’unes cates a la plataforma oriental de la “xemeneia” per
comprovar si el jaciment té continuïtat a nivell horitzontal.
A finals de maig de 2004, la nostra planificació s’havia complert satisfactòriament i ja
només esperàvem que arribessin els mesos d’agost i de setembre per poder-la posar en
pràctica. Finalment, però, va sorgir un problema d’última hora pel qual ens vam veure
obligats a suspendre totes aquestes intervencions previstes (quadre 25).
Al setembre de 2004, les excavacions arqueològiques a la Balma de la Xemeneia estan
paralitzades. La continuïtat dels treballs dependrà de com es resolgui la qüestió de la titularitat
del jaciment, gestió a la qual nosaltres no tenim competència, però a la qual sí hem aportat
una possible solució (quadre 27). Esperem que finalment aquest espinós tema arribi a bon port
i que així puguem reprendre i continuar els treballs d’excavació a la Balma de la Xemeneia i
totes les propostes d’ordre científic i social que tenim previstes.

192 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Àrea 1
Àrea 3
Àrea 2
Figura 10.2. Al setembre de 2004 teníem previst dur a terme la III campanya d’excavacions
a la Balma de la Xemeneia, la qual, però, no vam poder dur a terme per fets aliens a la nostra
voluntat malgrat que l’havíem preparat a consciència els mesos previs. La nostra intenció era
intervenir en les tres àrees que s’il·lustren en aquesta imatge i ala figura 10.3.

Perspectives científiques i socials 193
Figura 10.3. Representació sobre la planimetria general de la Balma de la Xemeneia de les tres àrees on teníem previst excavar durant el setembre de
2004. A l’àrea 1 havíem localitzat el nivell 1 en les campanyes anteriors i la volíem excavar en extensió perquè està en contacte amb els sondegis de les
cates 1 i 2 i, per tant, era previsible que la seqüència estratigràfica fos continua. L’àrea 2 és actualment un bosc d’alzines situat a l’est de l’avenc. El
camp de treball que s’havia de realitzar l’agost hagués deixat aquesta zona a punt per ser intervinguda arqueològicament. Volíem comprovar la hipòtesi
que el jaciment s’estén també més enllà de l’esmentat avenc. Finalment, a l’àrea 3 volíem obrir un corriol arran del cingle per fer possible l’accés a la
recerca d’altres jaciments arqueològics.

194 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 25:
Carta enviada a l’alcalde d’Amer per comunicar-li la suspensió de les intervencions
arqueològiques previstes a l’estiu de 2004
Joan Güell
Alcalde d’Amer
Sr. Alcalde,
15 d’agost de 2004
Des de l’inici de les excavacions a la Balma de la Xemeneia l’any 2001, la
intenció de l’equip responsable dels treballs arqueològics ha estat molt clara: els nostres
esforços s’han centrat en combinar els resultats pròpiament científics amb l’interès que a
nivell social pot generar un jaciment d’aquestes característiques. Per tant, la investigació
arqueològica i la seva implicació/repercussió en la base social del municipi d’Amer són
els eixos bàsics del nostre projecte a la Balma de la Xemeneia.
En finalitzar la campanya de l’any passat (el setembre de 2003) vam començar a
dissenyar les properes actuacions, previstes per l’estiu d’aquest 2004. Fidels a la
filosofia de treball esmentada anteriorment (arqueologia i societat), vam aconseguir que
també s’impliquessin en aquest projecte dues entitats cíviques del vostre municipi: el
Grup d’Esplai “La Teranyina” i el Grup Excursionista Els Esquetlles.
Des de finals del 2003, l’equip d’arqueòlegs i les entitats cíviques esmentades
vam iniciar els tràmits administratius i logístics necessaris (concessió de permisos,
finançament, captació de participants, allotjament, etc.) per aconseguir els objectius que
ens havíem proposat: organització d’un camp de treball (agost) i d’una campanya
d’excavacions arqueològiques (setembre). Finalment, i després de gairebé un any
d’esforços, a principis de juny d’aquest 2004 ho teníem tot a punt i esperàvem, amb
il·lusió, poder desenvolupar aquestes activitats.
Però, com bé sap, aquestes darreres setmanes han ocorregut fets aliens a aquests
propòsits -referents al tema de la propietat on s’ubica el jaciment-, i pels quals hem
cregut convenient, malgrat tenir-ho tot planificat, suspendre les activitats esmentades
més amunt.

Perspectives científiques i socials 195
Quadre 25 (continuació)
No ens cansarem d’insistir que la Balma de la Xemenenia és un projecte molt
beneficiós, a curt i mitjà termini, pel municipi d’Amer des de tots els punts de vista:
arqueològic, històric, social, educatiu, medi natural i econòmic.
L’Ajuntament ha donat suport material al projecte de la Balma de la Xemeneia
des del mateix inici de les excavacions arqueològiques. En tot moment hem manifestat el
nostre agraïment respecte aquesta actitud, bé sigui formalment (cartes d’agraïment) bé
sigui en contraprestació de serveis (demostracions de prehistòria a la plaça del poble,
com la del 17 de novembre de 2002, o visites guiades, com la I Caminada Popular del 15
de novembre de 2003).
Les circumstàncies actuals en què es troba la Balma de la Xemeneia demanen per
part del Ajuntament una actitud clarament favorable a protegir, conservar, investigar i
difondre el Patrimoni Històric del poble d’Amer. En definitiva, un postura amb visió de
futur i que sintonitzi amb l’eslògan “un passat amb futur” que actualment dóna la
benvinguda a la Vila.
D’acord amb el marc legislatiu de l’acció municipal envers el patrimoni
arqueològic (Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català) esperem que, pròximament, es
pugui resoldre aquesta qüestió a favor dels interessos del Patrimoni Històric del nostre
país i, d’aquesta manera, reprendre les intervencions arqueològiques i d’àmbit social i
juvenil que teníem previstes per aquest any.
Tal com vam quedar en la reunió del passat dimarts 3 d’agost, a principis
d’octubre reprendrem els contactes amb vostè per tractar sobre aquesta qüestió.
Sense res més, una vegada més li volem donar les gràcies pel suport que ens ha
donat el seu Ajuntament.
Atentament,
Albert Aulines i Valentí
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Responsable dels treballs arqueològics
a la Balma de la Xemeneia

Balma de la Xemeneia
Bibliografia 196
Prospecció a la cinglera
Figura 10.4. La vessant sud (vall del Brugent) dels cingles de Sant Roc, on s’ubica el jaciment de
la Balma de la Xemeneia (a dalt), ofereix més bones perspectives per a la recerca arqueològica
que no pas la vessant nord (vall del Llémena): és menys abrupte i de més bon accés. Això no vol
pas dir, però, que les prospeccions siguin fàcils perquè el bosc espès i els blocs caiguts són els
elements predominants, tal com hem comprovat en diferents sortides de camp (a l’esquerra)
realitzades al llarg de l’any 2004. La nostra hipòtesi de treball és que en aquesta cara de la
cinglera, i en relació amb la Balma de la Xemeneia, s’hi poden localitzar cavitats soterrades (a la
dreta), que conservin evidències d’antigues ocupacions humanes i, per què no, també mostres d’art
parietal, les quals són inèdites a les comarques gironines (quadre 26). (Fotos: Joan Abad)

RECERCA ARQUEOLÒGICA ALS CINGLES DE SANT ROC
Bibliografia 197
Som conscients que tant els articles publicats juntament amb en Joan Abad des de
l’any 2002 com la publicació d’aquesta tesi l’any 2004 situaran definitivament els cingles de
Sant Roc com a objecte d’estudi per a la ciència prehistòrica de Catalunya (Abad i Aulines,
2002a a f; 2003a a f i 2004a ). Volem insistir, però, que la recerca arqueològica als cingles de
Sant Roc es va iniciar a la dècada dels vuitanta gràcies als treballs pioners de Jordi Barris,
Àngel Bosch, Miquel Vilaró, Assumpció Toledo, Santi Serra, Josep Canal, Enric Jiménez,
Gabriel Mesquida, Eudald Carbonell, Joan Abad i Raimundo Guitierrez (capítol 4).
El patrimoni arqueològic dels cingles de Sant Roc és molt ric i divers: les ocupacions
paleolítiques comentades abastament en aquesta tesi, el Cau Negre de Sant Roc, nombroses
cistes de pedra al llarg de tot el pla dels cingles, el poblat ibèric de Puig d’Àlia, les ermites
romàniques de Santa Elena i Sant Roc i unes quantes masies abandonades. No obstant això,
no és fins a l’inici de les excavacions a la Balma de la Xemeneia que es programa un pla de
recerca arqueològica des d’un òptica íntegre per aquest territori.
Respecte al període paleolític, els motius d’interès per a desenvolupar una recerca
sistemàtica a la base de la cinglera són bàsicament de dos tipus:
1) Localització de nous jaciments:
Plantegem que hi pot haver un paral·lelisme a nivell de localització de jaciments
entre els cingles de Sant Roc i regions similars, com ara el Cenac (Dordonya), on s’ubica
la Grotte Vaufrey (Rigaud i Geneste, 1988): a diferència dels cingles francesos, però, els
cingles de Sant Roc mai han estat investigats a fons degut a les dificultats de prospecció
(figura 10.4). D’altra banda, el Cau Negre de Sant Roc, -l’únic jaciment conegut a la
cinglera apart de la Balma de la Xemeneia-, no s’ha excavat del tot (com. pers. Àngel
Bosch). Finalment, comentarem que en les sortides de camp (2004) vam localitzar dos
nous jaciments en superfície just davant la cinglera on hi la Balma de la Xemeneia i,
també, que arran de cingle hi vam localitzar una cavitat ensorrada (figura 10.4).
2) Mostres d’art parietal:
La majoria de les zones de la península Ibèrica i del sud de França on hi ha cingles i
ocupacions paleolítiques idèntiques als de Sant Roc també s’hi han localitzat pintures
rupestres. A les comarques gironines hi ha evidències del paleolític arreu, però, encara
avui no s’han trobat mostres d’art parietal. És incomprensible. Ara que sabem que els
cingles de Sant Roc van ser freqüentats durant el paleolític pensem que és un bon
moment també per engegar una recerca sistemàtica al voltant de la cinglera amb
l’objectiu de localitzar proves d’aquesta primerenca manifestació artística (quadre 26).

198 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 26
Article d’opinió “Art rupestre a les comarques gironies?” publicat per Joan
Abad i Albert Aulines a la 440. La revista d’Olot, núm. 71
(abril), pàg. 42
A Santander, les coves d’Altamira, El Castillo, Las Chimeneas, La
Pasiega, El Cuco i moltes altres, són un clar exponent de l’Art Paleolític
peninsular. Cent-cinquanta quilòmetres a l’est de Burdeus, concretament a la
comarca de la Dordonya (sud-est de França), hi ha una gran concentració de
jaciments amb gravats i pintures, a les parets de les coves i els abrics, i una gran
quantitat d’art mobiliari descobert en les intervencions arqueològiques
(excavacions). A banda i banda de les ribes del riu Vezere, i des de finals del
segle XIX, la xifra de llocs on s’hi ha localitzat aquestes mostres d’art paleolític
no han parat d’augmentar. Noms mítics com ara Lascaux, La Mouthe o Bara-
Bahau, són de visita obligada per a totes aquestes persones interessades en
estudiar els orígens de l’art a Europa, datat en aquests jaciments entre els trenta i
els quinze mil anys abans d’ara, aproximadament. El centre neuràlgic del sector
es el petit poble de Les Eyzies, on els diletants o els erudits hi poden establir el
centre d’operacions. En un radi de poc més de trenta quilòmetres, essent la cova
de Lascaux la més allunyada, l’agenda de visites als jaciments serà tan atapeïda
que, si no s’organitzen bé, acabaren delirant: Cro-magnon, Font-de- Gaume, Le
Cap Blanc, La Ferrassie, La Madeleine, entre d’altres.
La majoria dels interessats en aquestes remotes mostres de les arts
simbòliques prehistòriques, mai no han entrat en una cova. Pensar que han de
penetrar a les entranyes de la terra els pot provocar sensacions difícils d’explicar,
encara que, la majoria d’elles, per poc que s’hi esforcin, afloraran
instantàniament, essent la claustrofòbia, probablement, la impressió més
impactant. Però és tan forta, encara, l’atracció que sentim els humans per les
cavernes que pocs podem resistir la temptació de no fer aquest insòlit recorregut
pels obscurs i humits corredors de les coves per anar a l’encontre de les
enigmàtiques pintures prehistòriques.
L’any 1996, i a iniciativa de la Comunitat Valenciana, les comunitats
autònomes d’Aragó, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Castella-La
Manxa van treballar conjuntament per posar en marxa un projecte molt
ambiciós: l’estudi i, tot seguit, la inclusió com a Patrimoni de la Humanitat de
tots els conjunts de pintures conegudes com “Art Rupestre de l’Arc
Mediterrani”.

Bibliografia 199
Quadre 26 (continuació)
A l’informe presentat a l’Unesco, l’any 1998, se’n van catalogar 757. Els
jaciments es localitzen en serralades interiors i litorals, entre el Pre-Pirineu
aragonès i les serres del sud-est de la cordillera Bètica, en profunds barrancs i
àrees agrestes de difícil accès. Tots aquest jaciments tenen en comú el següent:
formen part d’un mateix conjunt geogràfic, geològic i cultural. Tot seguit i amb
la publicació “Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica” hom
pot fer el següent recompte: Almeria, 25 jaciments; Granda, 2; Jaén, 42; Múrcia,
72; Osca, 78; Teruel, 67; Saragossa, 18; Albacete, 78; Cuenca, 13; Guadalajra, 2;
Alacant; 129; Castelló, 102; València; 68; Lleida, 17; Tarragona, 39 i Barcelona,
5.
“I els jaciments d’art parietal gironins on són?” pot preguntar-se el lector
arribats en aquest punt. També pot dubtar d’allò que abans hem apuntat: que les
nostres comarques no formen part de la unitat geogràfica, geològica i cultural
abans esmentada. És a dir, que les nostres comarques no s’inclouen en l’Arc
Mediterrani. Ans el contrari, a la nostra terra les cultures que van pintar les
parets de tantes i tantes grotes i abrics, hi són molt ben representades. A Serinyà,
per posar un exemple, a la cova de l’Arbreda una molt rica seqüència
estratigràfica de tot el Paleolític superior ho palesa.
A les comarques gironines són diversos els indrets que requereixen les
condicions necessàries que haurien cridar l’atenció als artistes paleolítics per
plasmar-hi les seves obres: normalment massisos calcaris. Així, el massís de
Tarroella de Montgrí, la cinglera travertínica de Serinyà, les formacions calcàries
de Girona, els cingles de Sant Roc i el massís de l’Alta Garrotxa són susceptibles
d’albergar aquests tipus de mostres. Com és possible, doncs, que hores d’ara i
després de tants anys, encara no s’hagi localitzat Art Parietal a casa nostra? No
sabem si la Universitat ha endegat cap projecte de recerca que pugui esclarir
aquest enigmàtic buit. Però una cosa és segura: tard o d’hora algun excursionista
amatent localtizarà el primer santuari d’Art Parietal gironí.
Joan Abad i Arbussé i Albert Aulines i Valentí
Associació Arqueològica de Girona i
Àrea de Prehistòria de la Universitat de Tarragona

200 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 27
Proposta de la compra dels terrenys on subica la Balma de la Xemeneia per
part de l’Ajuntament d’Amer
Benvolgut Joan Güell, alcalde d’Amer
Girona, 4 de març de 2003
Els treballs arqueològics duts a terme al jaciment prehistòric Balma de
la Xemeneia des de l’any 2001 han posat al descobert una de les ocupacions
humanes més antigues de la Vall del Brugent i, de moment, la única de la
comarca de la Selva que conserva in situ restes de fauna i eines prehistòriques
del període paleolític
És per això que hem cregut convenient fer-li arribar la proposta
següent:
la compra dels terrenys del jaciment arqueològic Balma de la Xemeneia
per part de l’Ajuntament d’Amer
D’aquesta manera l’Ajuntament contribuiria en la tasca d’ampliar el
Patrimoni de les comarques gironines. Un precedent històric reforça aquesta
proposta: la compra dels terrenys de les coves prehistòriques de Serinyà a
mitjans dels setanta per part de l’Administració corresponent va ser decisiva
perquè en l’actualitat aquest complex arqueològic sigui un dels espais més
rendibles del nostre país a nivell patrimonial, social, cultural i econòmic.
La compra dels terrenys del jaciment Balma de la Xemeneia seria una
iniciativa amb visió de futur per part de l’Ajuntament d’Amer i que sintonitza
amb l’eslògan “un passat amb futur” que actualment dóna la benvinguda a la
Vila.
Esperant que aquesta proposta sigui d’interès pel municipi d’Amer
aprofitem per saludar-lo atentament.
Joan Abad Albert Aulines

Bibliografia 201
Vessant patrimonial: protecció de la Balma de la Xemeneia i els cingles de Sant Roc
Actualment, la Balma de la Xemeneia és una parcel·la de propietat privada, motiu pel
qual en les nostres actuacions des del 2001 hem demanat el permís corresponent al seu
propietari, gest que sempre li hem agraït formalment. A finals de maig de 2004, però, un
canvi d’humor sobtat, irracional, del propietari ens ha impedit –i malgrat tenir tots els
permisos burocràtics en regla, el del propietari inclòs– dur a terme les intervencions
arqueològiques previstes per l’estiu del 2004.
Arran d’aquest desafortunat incident ens hem documentat jurídicament i ens ha
sorprès assabentar-nos que d’acord amb la legislació actual del patrimoni català les actuacions
arqueològiques s’haurien d’haver desenvolupat normalment si l’administració central hagués
estat conseqüent amb les resolucions que dictamina. No profunditzarem sobre aquesta qüestió.
Només esmentarem que en aquests moments el projecte de la Balma de la Xemeneia
dependrà, tal com vam quedar amb el responsable de l’administració municipal d’Amer
(quadre 25), de com es resolgui, durant la tardor de 2004, la qüestió de la titularitat del
jaciment. Si aquesta es resol a favor dels interessos del patrimoni local d’Amer, llavors ens
podrem plantejar d’altres mesures de protecció patrimonial, com per exemple declarar el
jaciment com un Bé Cultural d’Interès Local o atorgar als cingles de Sant Roc un espai de
protecció arqueològica.
A partir de l’experiència d’aquest 2004 a la Balma de la Xemeneia tenim la necessitat
d’exposar algunes reflexions sobre el patrimoni arqueològic del nostre país:
1) La manca d’un ofici per a resoldre casos similars als de la Balma de la Xemeneia:
No és la primera vegada –ni serà l’última- que un jaciment arqueològic està ubicat
en una parcel·la privada. És per això que ens preguntem com és possible que
l’administració central no resolgui per ofici aquests casos que repetidament es succeeixen
i, d’aquesta manera, eviti de bon començament que s’origini un problema d’aquest tipus.
2) La poca atenció als jaciments estructurals:
Ens sorprenen la poca atenció que l’administració dedica als jaciments estructurals
(capítol 7) sobretot tenint en compte l’enorme rendiment que tenen aquests (d’ordre
científic, cultural, social, econòmic i/o turístic ). Un cas extrem és el del poblat de La
Creuta, un dels jaciments ibèrics més rics de les comarques gironines, situat a dintre
mateix de la ciutat de Girona, amb un potencial il·limitat a tots nivells i que, malgrat tot,
continua en el més profund dels oblits.

202 Els cingles de Sant Roc al paleolític
3) El cas del parc arqueològic de l’abric Romaní:
L’agost de 2004 aquest extraordinari jaciment barceloní ha estat notícia a tots els
informatius del país per la localització d’evidències de cabanes de l’època de l’home de
neandertal. Darrera aquesta notícia, però, s’hi amaga una trista realitat: un canvi de color
en el govern municipal en les darreres eleccions ha suposat la paralització del parc
arqueològic dels cingles del Capelló. Ens preguntem: com pot ser que un jaciment de les
característiques de l’Abric Romaní, amb un equip de treball l’eficàcia del qual està més
que provada, amb un director de reconegut prestigi social, encara avui, després de vint
anys de treballs arqueològics, hagi d’estar sotmès a conjuntures polítiques?. Haurem de
concloure que, almenys a nivell cultural, en el nostre país encara queda molta feina a fer.
4) Un jaciment arqueològic es conserva excavant-lo
Amb motiu del desafortunat estat actual de la Balma de la Xemeneia ens hem
documentat per escrit i oralment sobre el concepte de conservació en arqueologia. Volem
deixar ben clar que estem en contra d’aquella opinió -molt més generalitzada del que abans
creia- que considera que conservar és sinònim de no excavar. Som de l’opinió que el que s’ha
de fer si es vol conservar un jaciment és justament tot el contrari: excavar sistemàticament
(quadre 28).

Bibliografia 203
Vessant social: un d’arqueologia social als cingles de Sant Roc
A nivell social, la Balma de la Xemeneia, situada en un entorn formidable, reuneix
totes les condicions perquè sigui un lloc de visita obligat tan per escolars com pel públic en
general. Poques vegades es té a l’abast l’oportunitat, i el privilegi, de poder observar amb
tanta llibertat de moviments un espai natural que reuneixi unes condicions semblants:
geologia, paleontologia, botànica, zoologia, prehistòria, construccions medievals. Les hores
passades en aquest altiplà calcari de gran bellesa, resseguint els vells camins i gaudint del seu
proverbial silenci, han deixat en nosaltres uns records difícils d’oblidar. És natural, doncs, que
pensem en un projecte social que arreli profundament entre els actuals habitants de la vila
d’Amer i que integri la observació de la naturalesa i l’estudi i divulgació del patrimoni
arqueològic de la muntanya del Grony. L’ordenació del territori i la seva explotació racional,
per força ha de comportar la seva estima i protecció integrals (Abad i Aulines, 2003).
Quadre 29
Deu aspectes bàsics pel projecte d’arqueologia social als cingles de Sant Roc
ÀMBIT CIENTÍFIC
1. Desenvolupament sense interrupcions de les excavacions arqueològiques
2. Recerca de nous jaciments: prospeccions arqueològiques
ÀMBIT PATRIMONIAL
3. Els cingles de Sant Roc: patrimoni natural i arqueològic de Catalunya
4. La Balma de la Xemeneia: declaració de Bé Cultural d’Interès Local
ÀMBIT SOCIAL
5. Implicació de la base social (administració i entitats cíviques)
6. Formació d’un equip de divulgació
7. Itineraris i visites guiades
8. Divulgació escolars: tallers de prehistòria
9. Publicacions i premsa escrita
10. Creació d’un parc arqueològic

204 Els cingles de Sant Roc al paleolític
La Balma de la Xemeneia, per tant, forma part d’un ecosistema ben conservat. Està
situada en un lloc amb molt de caràcter, enmig dels imponents cingles de St. Roc. És una
talaia formidable, des d’on es pot contemplar la vall mitjana del Ter i les Guilleries. Encara
que no fos un jaciment arqueològic, pagaria la pena desplaçar-s’hi per tal de poder gaudir
d’un paisatge tan formidable. El jaciment arqueològic de la Balma, doncs, és un valor afegit.
Hauria de ser una visita obligada de tots els escolars i ciutadans en general de la vall del
Brugent. Forma part del seu més antic passat, un llegat que cal estudiar a fons i divulgar. Un
passat únic, que cal comprendre, respectar i preservar. Costa poc d’imaginar aquest jaciment
prehistòric integrat en un pla estratègic, ben pensat i amb un horitzó temporal a mitjà termini.
Pensem, naturalment, en un parc arqueològic ben estructurat. Dissenyar-lo i anar-lo
consolidant a poc a poc, sense pressa. (Abad i Aulines, 2003).
Figura 10.5. Un dels pilars bàsics per desenvolupar el futur projecte d’arqueologia social a la
Balma de la Xemeneia és la creació d’un equip de divulgació. Entenem s’ha de responsabilitzar
de dur a terme aquesta tasca un col·lectiu de joves del poble d’Amer. No pot ser d’altra manera
ja que com podem pretendre divulgar un jaciment sinó s’implica de debò el municipi més proper
al jaciment? Aquest equip ha d’estar ben documentat (a nivell legal i a nivell arqueològic) per
tal que la informació que arribi als visitants sigui de qualitat. L’objectiu a perseguir és que les
seves activitats siguin rendibles a nivell econòmic, social i cultural al municipi on hi ha la Balma
de la Xemeneia.

FORMACIÓ D’UN EQUIP DE DIVULGACIÓ
Bibliografia 205
Des que vam iniciar els treballs arqueològics a la Balma de la Xemeneia l’any 2001
ens hem adonat de l’expectació que ha generat aquest jaciment als habitants de la vila
d’Amer i, en especial, entre el sector més jove. És per aquest motiu que pensem que és el
mateix municipi qui s’ha d’implicar i responsabilitzar de la divulgació i difusió d’aquest part
del patrimoni d’Amer a través de la creació d’un equip de treball que es dediqui a divulgar el
jaciment de la Balma de la Xemeneia i també l’entorn natural i històric dels cingles de Sant
Roc (figures 10.6 i 10.7).
Per posar en pràctica aquesta divulgació, poden servir d’exemple les experiències de
divulgació dutes a als jaciments de l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) i de la Cova de
l’Aragó (Talteüll, Perpinyà). Es tracta de dos exemples magnífics de com un jaciment
arqueològic beneficia a nivell econòmic i social a la població que viu a prop del jaciment.
Els aspectes que considerem bàsics per iniciar aquesta proposta de treball són els
següents
1. S’hauria de responsabilitzar d’aquesta tasca un col·lectiu jove del poble.
2. L’equip d’arqueòlegs responsable de les intervencions arqueològiques es
compromet a transmetre la informació necessària a l’equip de divulgació perquè
la informaicó transmessa durant les visites siguin competent.
3. Autoformació del personal (a nivell legal i de coneixements) dels membres de
l’equip de divulgació.
4. Regular les propostes de divulgació (visites, didàctica escolar) des del mateix
municipi (Casal de Joventut).
5. Les tasques de divulgació han de ser rendibles econòmicament.
VISITES GUIADES I CREACIÓ D’UN PARC ARQUEOLÒGIC
L’objectiu últim de totes les activitats i propostes exposades al llarg d’aquesta tesi és
la rendabilització a nivell social del patrimoni natural i històric dels cingles de Sant Roc a
través de dues vies: la primera, visitar in situ (museu a l’aire lliure) a través d’uns itineraris
preestablerts i, la segona, crear un parc arqueològic a la Balma de la Xemeneia (figures 10.6 i
10.7)
Som conscients que aquest és un objectiu difícil d’aconseguir: en primer lloc, perquè
només es pot aconseguir després de molts anys de treball i, en segon lloc, per les mancances
estructurals que té el nostre país en aquests temes. En tot cas, el nostre objectiu serà arribar
fins al límit de les nostra capacitat (professional, jurídica i social).

Figura 10.6. Aquesta imatge reflecteix els principals punts d’interès a nivell natural i històric dels cingles de Sant Roc. De moment (agost
2004), manca una planificació racional del territorial que en faci possible la seva visita, mancança que al nostre entendre es podria resoldre si
es regularitzessin uns itineraris i rutes sobre el terreny.
206 Els cingles de Sant Roc al paleolític

Bibliografia 207
Figura 10.7. Representació ideal del futur Parc Arqueològic de la Balma de la Xemeneia (Il·lustració: Jordi
Fernández, octubre 2004).
Al llarg d’aquesta aquesta tesi que ara estem a punt d’acabar hem exposat diferents propostes que tenen per
objectiu aconseguir que la Balma de la Xemeneia sigui un jaciment d’interès científic i social, de la mateixa
manera que actualment ho són jaciments de característiques similars: Abric Romaní (Capellades, Barcelona)
o les coves del Reclau Viver (Serinyà, Girona).
Volem manifestar que ens agradaria que tot l’esforç -individual, col·lectiu, professional, econòmic i de
relacions socials, burocràtiques i jurídiques- que hem fet fins ara (des del setembre de 2001 a l’octubre de
2004) i el que tenim previst fer si es resol l’actual problema jurídic de la Balma de la Xemeneia, es vegi
recompensat d’aquí uns anys a nivell social. En aquest sentit, ens agradaria experimentar les mateixes
sensacions que el nostre company Joan Abad, la intuïció del qual sobre les possibilitats socials de La Draga
s’han materialitzat després de 14 anys de la seva localització: “Em permeto la llicència d’imaginar la boirina
que desprèn l’aigua de l’estany a l’hivern, embolcallant-la. A contrallum, hi veig els socs fermament relligats.
Uns escolars són a l’entorn de la modesta construcció, un tant astorats. Algú els explica com i de què vivien,
els caçadors-recol·lectors; els nois i noies s’informen; aprenen; i de retop, entenen” (Abad, 1992: 16-18)

208 Els cingles de Sant Roc al paleolític

Bibliografia 209
RESUM FINAL
Al llarg d’aquest treball hem exposat amb claredat els resultats de l’activitat
arqueològica a l’entorn dels cingles de Sant Roc i de la Balma de la Xemeneia des de l’any
1980 fins avui i, en especial, del període comprès entre el 2001 i el 2004. Hem posat de
manifest que la suma de diferents persones, col·lectius i entitats ha estat beneficiosa des de
diferents punts de vista. A nivell científic ha suposat la localització i l’inici de les excavacions
sistemàtiques a la Balma de la Xemeneia, la seva atribució solutriana (datació en 18.950 ± 50
anys BP), l’existència d’un registre arqueològic variat (indústria lítica, fauna, carbons,
pol·lens, diferents nivells estratigràfics) i una nova visió al fenomen paleolític de la comarca
de La Selva (jaciments en superfície i en abric o cova). A nivell social, s’han implicat en el
projecte diferents entitats locals del municipi més pròxim (Ajuntament d’Amer, Grup
Excursionista “Els Esquetlles”, Grup d’Esplai “La Ternyaina”) i s’han divulgat intensament
els resultats de les excavacions (publicacions, demostracions de prehistòria, visites guiades,
didàctica escolar). I, finalment, a nivell patrimonial, s’ha inclòs un nou jaciment solutrià
(després de trenta anys) al Patrimoni històric del nostre país. Totes aquestes activitats situen
definitivament els cingles de Sant Roc com una zona d’interès més per a l’arqueologia del
plistocè al nostre país.
L’experiència d’aquests tres anys ens han servit per comprovar que és possible dur a
terme als cingles de Sant Roc un projecte d’arqueologia social basat en tres aspectes: ciència,
societat i patrimoni. És per això que la nostra postura és molt clara al respecte: la Balma de la
Xemeneia i els cingles de Sant Roc són una zona d’interès arqueològic estructural (capítol 7)
i, com a tals, té sentit esmerçar esforços perquè s’hi desenvolupi un projecte d’arqueologia
social que tingui, com a objectiu final, al creació d’un parc arqueològic i la creació d’una
zona de protecció arqueològica específica. Només si la ciència i l’àmbit social caminen en
paral·lel es podran obtenir resultats beneficiosos sobre aquesta qüestió. Exemples en d’altres
indrets corroboren aquest plantejament: el poblat neolític de La Draga, les coves paleolítiques
de Serinyà, les mines neolítiques de can Tintorer o el poblat ibèric de Mas Castellar de Pontós
En el moment d’acabar aquesta tesi, però, la situació real és, malhauradament, ben
diferent de la que hem exposat en aquesta tesi. Fins al maig de 2004 el projecte s’havia
desenvolupat amb normalitat. Aleshores, però, fets aliens a la nostra voluntat ens han obligat a
interrompre les activats que teníeem programades per l’estiu de 2004 i en els propers mesos.
D’acord amb l’aritcle 71 de la Llei de Patrimoni Cultural de Catalunya, aquestes
intervencions no s’hauiren d’haver suspès mai. En aquests moments, doncs, la continuïtat del
projecte pivota a l’entorn d’aquesta qüestió jurídica. La solució que ara comencem a buscar
haurà de girar a l’entorn de l’administració (Servei d’Arqueologia i Ajuntament d’Amer),
l’aval d’una institució científica (Institut de recerca sobre evolució humana de Catalunya de la
Universitat de Tarragona) i el propietari dels terrenys on s’ubica la Balma de la Xemeneia..

210 Els cingles de Sant Roc al paleolític

Bibliografia 211
ANNEX
Dietari de camp: la gestació de la tesi

212 Els cingles de Sant Roc al paleolític
1998
24/3 Estudiants d’Història i membres fundadors de l’olotina Associació d’amics de
l’arqueologia, les arts i les lletres -4A- (Joan Garcia i Albert Aulines) s’adrecen a
l’Associació Arqueològica de Girona amb l’objectiu de col·laborar en l’estudi de
l’arqueologia paleolítica a les nostres comarques. En aquest primer contacte hi són
presents Pere Canton, Josep Canal, Pepe Bedoya, Enric Jiménez i Conxita Roca.
1/4 Josep Canal posa en contacte Joan Abad amb l’A.A. i en J.G.. És així com s’inicia la
intensa relació de treball en el camp del paleolític que s’ha mantingut fins avui
(novembre de 2003), la qual es presenta en aquest Quadern de treball (nº12) i que, en
part, també es va recollir en el número anterior (nº11, any 2003).
2/4 Sortida de camp al jaciment paleolític més vell de Catalunya: el Puig d’en Roca
(Girona). Acompanyats per J.A., A.A. i J.G. per primera vegada visiten in situ aquest
emblemàtic jaciment i es complauen de comprovar que es materialitza l’expectativa per
qual van decidir posar-se en contacte amb l’Associació: vocació, il·lusió i ganes de
treball en l’estudi de les comunitats paleolítiques més antigues.
25/4 Sortida de camp als jaciments axelians de la comarca de la Selva (zona de Brunyola).
8/10 A la Fontana d’Or de Girona s’inicia el cicle de conferències titulat “Atapuerca, clau per
entendre l’evolució humana”. Durant gairebé un mes, diferents investigadors de l’equip
Atapuerca divulguen la importància d’aquest jaciment burgalès en el context de
l’evolució humana europea. Tenint en compte l’estat de la investigació en aquells
moments a les comarques gironines podem afirmar que aquestes conferències van
significar una enorme injecció de moral pels que hi vam assistir.
En acabar la conferència inaugural, J.A. va posar en contacte a A.A. i J.G. amb l’Eudald
Carbonell i es va acordar una reunió pel gener de 1999. L’objectiu era establir un pont
de treball entre l’Associació Arqueològica de Girona i la Universitat de Tarragona (Avui,
5 anys més tard, podem dir que això s’ha complert satisfactòriament).
10/11 Al local de l’Associació, Josep Canal i J.A. proposen a A.A. i J.G.dur a terme un estudi
exhaustiu de la indústria axeliana de la comarca de la Selva.
14/11 Una nova sortida de camp als jaciments paleolítics de la Selva (Sant Martí Sapresa).
17/11 Al local de l’Associació, conferència sobre les ocupacions paleolítiques de la comarca
de La Selva
21/11 Gerard Batalla, investigador del Museu de Talteüll, visita l’Associació. Batalla exposa
el mètode d’anàlisi de la indústria lítica que s’utilitza en aquest prestigiós centre
d’investigació francès.

Bibliografia 213
24/11 Reunió al local de l’Associació per definir les línies bases de l’esmentat treball sobre
la Selva.
27/11 Visita al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols: J.A. posa en contacte a l’A.A. i en
J.G. amb en Néstor Sanchiz (pioner en la recerca de la indústria de la Selva).
1/12 Publicació del Quadern de treball número 9 de l’Associació Arqueològica de Girona.
4 /12 Inici per part d’A.A. i J.G. de l’estudi de la indústria lítica de la Selva dipositada al
Museu de Sant Feliu. Fins al maig de 1999, hi vam anar dues tardes per setmana.
1999
2/1 Arran de les obres de construcció d’un nou polígon al Pla de Dalt o Pla de Domeny
(Girona), un de nosaltres (J.A.) va localitzar instruments de pedra en una de les seves
parcel·les. La singularitat d’aquesta troballa és que els útils lítics estant associats a una
colada de basalt del volcà Puig d’Adri i a una crosta carbonatada existents al llarg del
Pla, les quals han quedat al descobert per l’acció de les màquines excavadores. Un
primer anàlisi del material (ús de roques locals, nuclis bifacials, choppers i pics) permet
plantejar la hipòtesi que es tracta d’un conjunt lític del paleolític inferior.
14/1 Acompanyats pel seu descobridor, J.G. i A.A. visitem el jaciment de Domeny
18/1 Reunió a la Universitat de Tarragona entre Eudald Carbonell, J.G. i A.A. per establir el
mètode de treball (sistema lògic analític) en l’estudi de la indústria lítica de la comarca
de la Selva. Alhora es defineixen noves línies de treball conjuntes entre la Universitat de
Tarragona i l’Associació Arqueològica de Girona.
27/1 Sortida de camp a diferents jaciments coneguts i catalogats al voltant del riu Ter: Palau,
Montfullà, Pedra Dreta i Can Garriga. L’objectiu de la sortida és contextualitzar les
darreres troballes de Domeny en el conjunt d’indústries paleolítiques de la vall mitjana
del Ter.
19/2 Arqueòlegs de la Universitat de Tarragona (Eudald Carbonell, Robert Sala, Xosé Pedro
Rodríguez i Marina Lozano) visiten el jaciment de Domeny per tal d’avaluar la
possibilitat d’engegar una excavació arqueològica d’urgència. Per part de l’Associació
hi som presents Josep Canal, J.A., A.A. i J.G.
6/3 Membres de l’Associació ens reunim a la Vall de Bianya per dissenyar un catàleg de
difusió de la prehistòria, titulat “Bianya a la prehistòria” (Publicació 1999-2).
Abril La construcció d’habitatges al veïnat de Can Simó (Banyoles), situat a pocs metres del
riu Terri, posa al descobert l’existència d’un
La
nou
incorporació
jaciment
de
prehistòric.
joves arqueòlegs
Les restes
-aleshores
arqueològiques consisteixen en materials ceràmics i evidències de peus de cabana
estudiants d’Història- a l’Associació Arqueològica
retallats al subsòl. La notícia va ser comunicada al Museu Arqueològic de Banyoles. El
de Girona va marcar l’inici de nous treballs i noves
remanament de terres va permetre també visualitzar l’existència d’una petita cornisa
perspectives en el camp del paleolític a les
comarques gironines, àmbit en el qual l’Associació
ha treballat ininterrompudament des de principis
de la dècada dels setanta. En el darrer Quadern de
treball (nº 11, 2003) ens vam referir àmpliament a

214 Els cingles de Sant Roc al paleolític
travertínica, relacionada probablement amb l’ocupació prehistòrica. Actualment, aquesta
cornisa ja no existeix.
22/4 Realitzem una sortida a les parcel·les on recentment l’empresa Colonial ha començat les
obres de construcció del conjunt residencial anomenat “Els Químics”. En un tall
d’aquestes parcel·les observem l’existència d’unes quantes llars de foc. Tot i presentar
unes estructures de combustió molt clares -amb cendres i còdols rubefactes abundants-
no sabem a quina cronologia cal atribuir-les.
Maig Publicació 1999-1 “Recerca i metodologia en la indústria lítica de la Selva” (L’Arjau).
2-19/6 Primera campanya d’excavacions d’urgència a Domeny, durant la qual tenen lloc els
treballs bàsics per conèixer el tipus d’ocupacions paleolítiques de Domeny: la
realització d’una vintena cates estratigràfiques en diferents punts del Pla, el contacte
amb el geòleg Albert Pujades (ens informa que la colada de basalt del Puig d’Adri està
datada en 317.000 anys) i un estudi a fons (a partir del Sistema Lògic-Anàlitic) del
material lític recuperat.
12/6 Durant l’excavació de Domeny ens visita en Gerard Roca, natural de Bescanó i bon
coneixedor de les indústries lítiques de la vall mitjana del Ter. A partir d’aquest
moment establim una bona relació amb en Gerard, el qual ens acompanyarà,
amablement, a diferents jaciments localitzats per ell a la zona de Montfullà (veure
18/12/99).
8/7 Amb en J.G. visitem els domicilis de Josep Tello (Maçanet de la Selva), Santi Serra i
Salvador Stoecker (ambdós de Calella de la Costa) perquè ens ensenyin les seves
col·leccions d’indústria lítica de la Selva. A més, Josep Tello ens informa que al costat
del camí que porta al volcà del Puig Marí ha localitzat alguns instruments fabricats en
basalt que li fan pensar en l’existència d’un jaciment paleolític. Al cap de dos anys, J.G.
i Kenneth Martínez hi emprendran una excavació que confirmarà la intuïció de Josep
Tello.
12-25/7 Després de molts anys, membres de l’Associació Arqueològica de Girona (J.G. i
A.A.) participem en les excavacions de la Serra d’Atapuerca (Burgos). Aquesta
campanya significa, per ambdós, una recompensa pel treball dut a terme els darrers
mesos amb l’Associació, però, alhora, també una lliçó privilegiada de com
s’organitza i s’excava un jaciment paleolític..
29/7 al 4/8 Segona campanya d’excavacions al Pla de Domeny. L’objectiu era, a partir de la
realització de noves cates, localitzar una major concentració d’instruments in situ,
però, no va ser possible: per tant, no ampliem la informació extreta al juny.
5 al 19 d’agost Membres de l’Associació Arqueològica de Girona participem en les
excavacions de l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) (veure 12-25/7)
20/8 A principis de juliol es van iniciar els primers moviments de terra a la zona coneguda
com “El Pla de Politger”, en motiu de la construcció de la variant de Castellfollit a
Olot. La participació en les excavacions d’Atapuerca i de l’Abric Romaní ens havia

Bibliografia 215
impedit realitzar una visita en aquesta àrea fins avui. Tot i la intensitat de la recerca,
però, els resultats obtinguts han estat poc satisfactoris: escassetat d’útils, tots fabricats
amb roques locals (quars, bàsicament) i sense atributs tècnics concrets. Per tant, un
conjunt d’instruments lítics impossibles d’atribuir a un època paleolítica concreta.
28/9 Des del local de l’Associació dissenyem un pla de recerca arqueològica per a la comarca
del Pla de l’Estany. A partir d’una recopilació bibliogràfica i cartogràfica prèvia,
marquem un objectiu principal: la localització d’evidències d’antigues ocupacions
humanes als límits territorials de l’anomenada conca lacustre de Banyoles. Amb aquesta
nova etapa de recerca que ara iniciem es dóna continuïtat als treballs duts a principis
dels setanta (que van posar al descobert el jaciment de l’Arbreda) i a principis dels
vuitanta (diferents jaciments al Pla d’Usall i, en especial, el de Roca Foradada).
Tot i que ja feia unes quantes setmanes que pensàvem en aquest projecte, assenyalem
aquesta data (28/9) perquè marca l’inici real de la nova recerca al Pla de l’Estany, la
qual centrarà bona part de la nostra activitat la resta d’aquest any i els dos propers. Els
resultats d’aquest projecte han estat publicats recentment al Quadern de treball número
11, 2003).
2/10 Sortida de camp que té per objectiu situar-nos en el límit oest del Pla d’Usall:
resseguim les terrasses pliocèniques de Centenys (Fontcoberta), visitem el jaciment de
Roca Foradada (on recollíem unes quantes eines de quars i quarsita) i el jaciment de la
Cova Mariver (situada a Martís). La visita a la Cova Mariver ens fa adonar de la
dificultat de prospectar la cinglera travertínica de Serinyà, coberta totalment per la
vegetació (alzines) que impedeixen detectar possibles evidències arqueològiques.
16/10 En vistes de l’exposició de prehistòria “Humans! Els primers pobladors de Catalunya”
que s’inaugurarà pròximament a Girona (21/11/01), realitzem una visita al domicili
d’Esteve Ventura (Anglès) perquè ens deixi contemplar i fotografiar l’extraordinari
bifaç –únic per les seves característiques en el conjunt de bifaços localitzats en els
jaciments de La Selva- que ell mateix va descobrir a finals dels anys vuitanta.
Aprofitant l’avinentesa, l’Esteve ens acompanya al lloc exacte on va localitzar el
bifaç: un planell situat a mà esquerra del camí que surt del camp de futbol de la
Cellera de Ter.
23/10 Duem una intensa recerca per sobre els camps llaurats situats al Bosc d’en Carreras
(Serinyà), a les zones conegudes com Els Encantats i el Pla de Serinyà. Al llarg de la
recerca, recollim varis instruments en diferents indrets d’aquesta àrea: tots són
fabricats amb sílex, però, entre ells no s’hi troba cap fòssil director.
30/10 Ens endinsem per la cinglera travertínica del Bosc d’en Carreras (dissabte passat ho
havíem fet per damunt el pla), just on s’inicia l’avenc que porta al jaciment conegut i
catalogat com “Els Encantats”. Resseguim atentament la cinglera i, als pocs metres,
localitzem possibles evidències de foc incrustades a la cinglera (tenim dubtes al
respecte). Continuem i, més endavant, en un potent paquet de sediments plistocèncis

216 Els cingles de Sant Roc al paleolític
(a simple vista, d’uns 10 metres de potència) localitzem un nucli de quarsita
fragmentat associat a aquest paquet sedimentari.
5/11 Visitem les sales de prehistòria del Museu de la Gabella (Arbúcies). Aprofitem l’estada
per conversar amb el seu director (Manuel Rueda), el qual ens dóna informacions molt
interessant sobre la història i l’estat actual de la investigació formal del paleolítica a La
Selva.
6/11 Sortida de camp per la comarca del Pla de l’Estany que té per objectiu resseguir el
límits que separen l’actual cubeta de Banyoles i el Pla d’Usall: observem els escassos
travertins que afloren en aquest tram i visitem els jaciments de Can Ordis i Llac I.
Finalment, ens arribem a uns terrenys situats prop de l’Arbreda i hi localitzem tres
nuclis bifacials de quars.
11/11 Visitem l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell. El motiu: feia poc
havíem rebut l’encàrrec de projectar una sala de didàctica de prehistòria i vam pensar
que seria bo informar-nos d’aquesta temàtica tot observant in situ un dels millors
museus d’història del nostre país. El museu és extraordinari, llàstima que a l’entrada
“ens van impedir” comprar llibres...
3-5/12 Viatge a Madrid en motiu de l’exposició “Atapuerca, nuestros antecesores” que té
lloc a les sales del Museu de Ciències Naturals. De camí a Madrid ens vam anar
parant a diferents indrets que ens cridaven l’atenció pel seu interès geològic,
arqueològic i paleontològic. El dia 3 ens vam endinsar per la província de Teruel tot
voltant l’imponent pantà de Mequinenza. Més endavant vam recollir instruments
lítics fabricats amb quarsita escampats a diversos punts de l’àrea d’Andorra, Ariño i
Alloza, zona coneguda sobretot per la presència d’importants mines de lignit. Al
vespre, vam visitar també Alcañíz i la fortalesa de Molina de Aragón. El matí del dia
4 vam visitar el llac de Gallocanta, situat en una llacuna endorraica i lloc de visita
obligada per tots els amants de les ciències naturals. A Pobo de Dueñas vam
prospectar en superfície i vam localitzar també unes quantes eines. A la tarda ens
vam desplaçar fins a la província de Sòria per visitar els coneguts jaciments
paleontològics de Torralba i Ambrona. Finalment, a primera hora del matí del dia 5
vam arribar a Madrid. Vam visitar l’espectacular exposició sobre Atapuerca –motiu
del viatge- i també el Museu Arqueològic Nacional. A la tarda, de tornada a Girona,
ens vam parar a Fraga per recollir nòduls de sílex -a diferència de les comarques
gironines, a la zona de Fraga hi ha nombrosos i bons afloraments de sílex- i que
pensem utilitzar per realitzar els tallers d’arqueologia experimental que darrerament
hem dissenyant.
11/12 Sortida de camp a les terrasses fluvials del riu Ter situades just al damunt de la cruïlla
de Cornellà de Terri i del poble de Medinyà: es tracta d’una zona d’accés natural a la
cubeta lacustre de Banyoles per la vessant meridional. A principis d’any havíem
localitzat una cinquantena d’instruments lítics a prop d’un mas situat allà mateix i que
s’anomena “Can Gombis”. Volíem tornar a visitar aquest lloc perquè els camps

Bibliografia 217
estaven novament llaurats i, per tant, era possible augmentar la concentració d’útils.
Però, per altra part també volíem ampliar l’àrea de prospecció en els terrenys adjacents.
La recerca va permetre localitzar vàries restes arqueològiques (ceràmica grollera, eines
de pedra i un projectil de fona) i, sobretot, evidències al subsòl (concentració de lloses
amb ceràmica abundant) d’un enterrament , probablement neolític.
18/12: Visita als jaciments paleolítics de Montfullà. Hem comentat més amunt (12/6) que vam
conèixer en Gerard Roca durant l’excavació de Domeny. Avui, en Gerard ens ha
ensenyat la indústria lítica que ha anat recollint al llarg dels anys al voltant de les
terrasses fluvials del Ter. Després ens ha acompanyat al Puig Rigau, el qual considera
el jaciment més interessant localitzat per ell per dues raons: la concentració
d’instruments i l’existència d’una crosta carbonatada en un dels talls estratigràfics on
apareix la indústria.
30/12: Sortida de camp a la zona de Serinyà. Continuem la recerca que dies enrera havíem
iniciat a la cinglera travertínica del Serinyadell des del Bosc d’en Carreres (30/10).
Arriba un punt que, en un dels meandres del riu, observem un tall estratigràfic molt
pronunciat, ric en sediments i que alhora conté un seguit de balmes al llarg de la visera
travertínica. Visualment, el paisatge ens recorda la “mítica” ribera del Vézere, àrea de
referència constant en els manuals de prehistòria. Finalitzada la sortida, consultem
bibliografia, i pensem que es deu tractar del perfil que, a la seva obra monumental,
Ramon Julià anomena “Perfil de Can Reixach i Mas Grill”
2000
7/1 Sortida de camp al jaciment de la Balma de la Xemeneia (situat als cingles de Sant Roc
d’Amer). Es tracta d’un jaciment inèdit descobert per un de nosaltres (J.A.) a principis
dels anys vuitanta. Amb aquesta visita es dóna a conèixer el jaciment a diferents
membres de la Universitat de Tarragona (Robert Sala, Joan Garcia, Kenneth Martínez,
Dolores García-Anton i Isabel Boj) i de l’Associació Arqueològica de Girona (Gerard
Roca i A.A.) La sortida d’avui és històrica perquè -per primera vegada després de
quinze anys- es planteja la possibilitat real d’engegar un campanya d’excavacions per
provar quin és el potencial arqueològic de la Xemeneia. Els treballs que des d’aleshores
i fins avui (desembre de 2003) hem dut a terme a la Balma ens permeten afirmar que les
perspectives d’aquest primer dissabte del 2000 van ser encertades
8/1 Sortida de camp a la comarca del Pla de l’Estany. La construcció de nous habitatges i
polígons a la zona del Pla de Mata (Porqueres) comporta inevitablement la destrucció de
la formació travertínica que hi ha al subsòl. Avui ens hem dedicat a repassar els blocs de
travertí que han estat extrets durant aquests processos urbanístics. El motiu és evident: la
localització de la mandíbula de Banyoles i la majoria de les restes paleontològiques que
avui hi ha al Museu Arqueològic de Banyoles provenen de l’observació atenta de les
extraccions de blocs de travertí que en aquells moments s’efectuaven a l’àrea de Mata.

218 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 30: Article d’opinió “ De la universitat al carrer”
Aquesta reflexió la vaig escriu a finals de juny de 1999: mentre estàvem excavant a Domeny en
Joan Abad ens va venir a visitar i ens va demanar a en Joan Garcia un article d’opinió per
publicar en el pròxim Quadern de l’Associació, el qual, però es dedicar monograficament a
l’Exposició Humans!, motiu pel qual aquella reflexió no es va publicar mai. Ara, la reproduïm:
El dimarts 24 de març de 1998 vaig tenir, juntament amb en Joan Garcia, el
primer contacte amb l’Associació Arqueològica de Girona. Ara, una mica més d’un any
després (juny de 1999) es oportú fer una reflexió sobre l’activitat que he dut a terme en
aquest període de temps.
En primer lloc, voldria anotar que la meva vinculació amb l’Associació ha estat
relacionada, des del primer moment, amb el meu amic Joan Garcia que també és, com jo,
d’Olot i a qui haig d’agrair bona part dels meus coneixements sobre indústria lítica. Tots
dos som estudiants d’Història.
Amb en Joan compartíem la mateixa afecció per l’arqueologia i, en especial, pel
paleolític. Però, les circumstàncies i l’ambient en què intentàvem moure’ns per adquirir
coneixements sobre l’època paleolítica ens privaven de poder-los assolir. L’opció
paleolítica a Girona a partir de l’acadèmia ens era del tot inviable. Podria fer força
comentaris sobre aquest període que va ser improductiu, però prefereixo no fer-los
perquè només serien que crítiques destructives. Altra cosa no sabria que comentar
d’aquest època.
Aquesta situació va fer que busquéssim una entitat vinculada al món del paleolític
que realment funcionés, una entitat on el treball sobre la prehistòria fos la primera
norma, una condiote sine quan on. En Joan i jo teníem ganes de construir prehistòria (i
no haver-nos de resignar a criticar el que no s’estava fent, com així ens succeïa quan ens
movíem per l’acadèmia).
Fou així com vam entrar en contacte amb l’Associació. Les seves pretensions, la
seva filosofia, responia, encaixava amb la nostra. El paper que, en els darrers vint-i-cinc
anys ha dut a terme l’Associació pel coneixement del paleolític a Catalunya (i, en
especial, a Girona) és més que conegut. No cal que m’esplaï a comentar-lo.
Des d’aquell 24 de març de 1998, la nostra posició vers la prehistòria ha donat un
tomb de 360º. L’Associació ens ha format –i continua formant-nos- com a paleolitistes. La
“culpa” d’això la tenen, sobretot, dues persones a qui tinc una estima especial: el senyor
Josep Canal i en Joan Abad.

Bibliografia 219
El senyor Canal el vam conèixer el dijous 26 de març de 1998. Ja des del primer
moment va ser un home molt receptiu i comprensiu amb nosaltres. Fou ell qui ens va
posar en contacte amb en Joan Abad, qui vam conèixer el dimecres 1 d’abril de 1998.
Ells dos han estat les dues primeres persones que ens han escoltat i entès en
matèria de prehistòria. Mai ningú abans ho havia fet. Més aviat havíem estat rebutjats.
Sense ells dos la via del paleolític en els meus estudis s’hauria estroncat. Des d’aquestes
ratlles els vull comunicar la meva profunda admiració i donar-los les gràcies per tot el
que han fet per mi, des del seu recolzament fins a la transmissió de la seva experiència i
opinions. I, també, vull assegurar-los que, a partir d’aquest bagatge que m’han transmès,
intentaré fer tot el possible per contribuir a augmentar encara més els coneixements sobre
el paleolític de les nostres terres.
Recordo d’una manera especial la primera sortida que vam fer amb en Joan Abad.
Va ser el dijous 2 d’abril de 1998 i el jaciment a visitar era un jaciment prou important i
conegut: el Puig d’en Roca. L’Abad ens va fer una explicació in situ: fases del complex,
zona excavada, context geològic, etc. Fou una visita especial perquè era la primera
vegada que una persona mostrava interès a ensenyar-nos quelcom sobre el paleolític.
Això, ara, pot semblar molt exagerat, però, puc ben assegurar que en aquells moments em
va sorprendre tant que, fins i tot, em semblava que no podia ser. De fet, era una reacció
lògica perquè estava acostumat al tracte destructiu de l’acadèmia.
A partir d’aquest moment, l’activitat que en Garcia i jo hem dut a terme a
l’Associació, sobretot a través de l’Abad i el senyor Canal, no ha parat d’anar in
creixendo. Abans d’explicar quina tasca hem dut a terme, m’agradaria destacar cinc fets
que considero prou importants i que gràcies a l’Associació he pogut constatar:
1. La idea de projecte. Tot treball relacionat amb l’arqueologia ha de partir d’un
projecte premeditat. L’elaboració d’un projecte ben fet és fonamental pel seu
posterior desenvolupament i per totes les conseqüències que d’aquest se’n poden
derivar: ajut econòmic, publicacions, etc.
2. La capacitat d’organització. És també molt important dur a terme, ser capaç
d’organitzar diferents activitats alhora. Centrar-se exclusivament en un projecte
no ha de significar necessàriament restar al marge d’altres que també poden ser
molt interessants.
3. Una institució, entitat arqueològica ha de ser un mitjà que ha d’evitar enfrontarse
amb l’afeccionat que, a partir de la seva capacitat de treball ha possibilitat el

220 Els cingles de Sant Roc al paleolític
coneixement d’unes indústries fins aleshores desconegudes. L’activitat
d’aquestes persones és molt important i s’ha de recolzar perquè no fer-ho
suposa tancar les portes a la possibilitat de conèixer un part del nostre passat
paleolític
4. La difusió. El treball i recerca arqueològica perd molta part del seu significat
sinó es dóna a conèixer. Fins i tot en els casos de jaciments arqueològicament
poc importants és necessari, com a mínim, publicar-ne la notícia.
A continuació m’agradaria detallar alguns dels moments més importants que en
Joan Garcia i jo hem viscut a l’Associació des de que vam vincular-nos-hi.
Des del mes d’abril fins a finals de maig, la nostra tasca a l’Associació va
consistir bàsicament en les diferents sortides que realitzàvem amb en Joan Abad.
D’aquestes sortides m’agradaria destacar-ne especialment una: la realitzada el matí
del dissabte 25 d’abril de 1998 al nucli central dels jaciments axelians de la comarca
de la Selva.
Poc temps després (a partir del desembre del mateix any), en Garcia i jo
començaríem l’estudi profund de la indústria d’aquests jaciments selvatans, estudi
que actualment encara estem realitzant. El mètode que apliquem a aquestes
indústries és el Sistema Lògic-Analític. Aquest treball serà alhora objecte d’estudi de
les nostres tesines de llicenciatura.
Va ser a l’octubre, després del període estival, el qual tant en Garcia com jo ens
l’havíem passat excavant, quan des de l’Associació vam començar a perfilar el
projecte de La Selva. Ens trobàvem que el material arqueològic estava repartir en
diferents col·leccions, una de les més importants de les quals es trobava al Museu de
Sant Feliu de Guíxols. L’Associació ens va possibilitar el contacte amb aquest
Museu. El primer dia que el vam visitar fou el divendres 27 de novembre de 1998,
dia que també vam conèixer en Néstor Sanchiz, restaurador del Museu i persona clau
en el descobriment d’indústria del paleolític inferior a la comarca de La Selva. A
partir d’aquell dia, i fins el maig d’aquest any, ens hem desplaçat, normalment un
cop per setmana, al Museu per realitzar el nostre estudi. Cal dir, també, que en
Néstor i el Museu ens han donat l’oportunitat d’anar publicant periòdicament els
resultats obtinguts del nostre estudi en l’Informatiu L’Arjau que publica l’Àrea de
Cultura de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols.

Bibliografia 221
El gener de 1999 es van produir dos esdeveniments molt importants per nosaltres.
El primer va tenir lloc el dijous 14 de gener, en què l’Abad ens va informar de
l’existència d’indústria paleolítica al polígon de Domeny (Girona). Els materials que
havia trobat eren ben evidents. A partir d’aquell moment, i des de l’Associació, es va
seguir el desenvolupament d’aquest nou jaciment i, molt important, es va donar la
notícia a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, la qual hi ha realitzat
una campanya d’excavació uns mesos més tard (primera quinzena de juny del mateix
1999).
El segon esdeveniment va tenir lloc el dilluns 18 de gener en què amb en Garcia
vam anar a la Rovira i Virgili per parlar amb l’Eudald Carbonell. A partir d’aquesta
primera visita vam començar a aplicar el seu mètode d’anàlisi de la indústria lítica: el
Sistema Lògic-Analític.
Gràcies a l’Associació, doncs, va ser possible el contacte amb l’Àrea de
Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili. Entrar en la dinàmica d’aquesta, ens ha
permès formar part del grup d’excavadors d’aquesta universitat que aquest mes de
juny ha participat en l’excavació del jaciment de Domeny. I, també, ens permetrà
excavar dos altres jaciments aquest estiu que demà comença: Atapuerca (juliol) i
Abric Romaní (agost).
També cal agrair el suport que en tot moment se’ns ha donat des de l’Associació
per la tasca que estem duent a terme sobre la indústria lítica localitzada als jaciments
de la Vall de Bianya. La visita del dissabte 6 de març de 1999 a l’Ajuntament de la
Vall de Bianya per part de dos membres de l’Associació (Josep Canal i Joan Abad) va
ser molt important per encoratjar encara més la feina a desenvolupar. I, de moment,
podem dir que ja està en impremta el catàleg que hem realitzat sobre el material lític
d’aquests jaciments i, també, que hem elaborat un projecte per a la realització d’un
estudi científic sobre aquesta indústria.
Es pot dir, per tant, que els temes o projectes més importants de la tasca que hem
desenvolupat a l’Associació fins aquests moments són tres:
1. Possibilitat de contactar amb l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona, la qual cosa ha comportat diverses coses: aplicació del Sistema
Lògic-Analític en la indústria lítica, excavació a Domeny, realització de les tesines de
llicenciatura sobre La Selva, properes excavacions (Atapuerca, Abric Romaní).

222 Els cingles de Sant Roc al paleolític
2. Realització de l’estudi sobre la indústria lítica de La Selva (mètode d’anàlisi segons
el grup de la Rovira i Virgili, tesis de llicenciatura, etcètera).
3. Suport en la tasca realitzada amb la indústria lítica de la Vall de Bianya (realització
del catàleg i també del projecte de treball).
Per raons d’espai només he destacat els tres grans eixos de l’activitat duta a terme
en el meu primer any a l’Associació. Però, cal tenir en compte, que en el local mateix de
l’Associació hem parlat i discutit de molts altres temes. Les anècdotes que han sorgit al
llarg d’aquest temps també són moltes. De les explicacions que ens ha anat fent el senyor
Canal al llarg d’aquest any m’agrada destacar-ne especialment dues: la primera, el
procediment que va tenir lloc per salvar el jaciment de l’Arbreda de Serinyà i, la segona,
les dificultats en què es va trobar per donar a conèixer les indústries del paleolític
inferior a Catalunya.
L’excavació de Domeny ha marcat el final de la meva primera etapa a l’Associació.
A Domeny va ser el primer contacte amb l’arqueologia professional. És important també
perquè hem seguit tot el procés d’aquest jaciment: des del seu descobriment i primeres
prospeccions fins a la seva primera campanya d’excavació.
Finalment, per acabar, m’agradaria donar, novament, les gràcies a l’Associació
Arqueològica de Girona perquè ens ha donat l’oportunitat de continuar endavant en
l’apassionat món de l’arqueologia paleolítica. De feina a fer n’hi ha molta. De ganes de
fer-la també. Estic segur que continuat les diferents tasques fins ara iniciades amb el
mateix suport que fins ara hem rebut de l’Associació, els resultats finals seran més que
positius.
Albert Aulines i Valentí
(Estudiant de 3r d’Història)
Girona, 29 de juny de 1999

Bibliografia 223
Però, tot i ser una tasca feixuga i alhora gratificant, avui nosaltres no hem tingut “la
sort” de localitzar cap resta fòssil.
15/1: Ens hem tornat a endinsar per la cinglera travertínica del Serinyadell (veure 30/12) .
Novament prenem consciència de la dificultat de localitzar un jaciment arqueològic in
situ relacionat amb alguna de les moltes cavitats que hi ha a la cinglera, degut a que el
bosc es espès i impedeix detectar la mínima evidència arqueològica. En canvi, però,
entre la cinglera i el riu hi ha alguns camps roturats en els quals normalment sí apareixen
restes arqueològiques, encara que són sempre molt escasses. Avui, per exemple, hem
localitzat un nucli de basalt i una punta trencada de quarsita molt a prop del Mas Espiga.
5/2 Sortida de camp a l’àrea de Maià de Montcal. Deixem el cotxe a la cruïlla de Maià, just
al costat d’un dolina en què anys enrera van aparèixer diverses restes paleontològiques
que actualment estan al Museu de Banyoles. En un dels talls provocats per la carretera
de Besalú a Figueres i que està situat just davant la cruïlla de Dosquers hi observem una
altra dolina. No detectem cap resta fòssil, però, vorejant-la ens adonem que al seu
darrera, i molt amagat, hi ha enclotat un petit rierol amb un pont construït amb travertí,
probablement d’origen medieval. A final de la jornada, però, té lloc l’aspecte més
interessant de la nostra recerca: la localització d’un ascle de pórfir a la zona coneguda
com el Pla de Dosquers. Pensem que és una troballa històrica perquè es troba
aproximadament a un quilòmetre en línia recte d’Incarcal i mai, fins avui, havia
aparegut el mínim vestigi d’indústria arcaica pels voltants d’aquesta àrea que és tant rica
per a la ciència paleontològica del quaternari, però nul·la a nivell d’evidències
d’ocupacions paleolítiques.
4/3 Sortida de camp al curs baix del riu Ter. Hem observat els meandres del Ter des del
Congost (Sant Julià de Ramis) al llarg de la plana de l’Empordà. A Torroella de Fluvià,
un tall estratigrafic producte de la construcció de la via del tren posa de manifest les
constants anades i vingudes del nivell de mar durant el pliocè a la zona de l’Empordà.
La nostra recerca ha tingut els seus fruits al voltant de Sant Jordi Desvalls. Per una
banda, hem localitzat nuclis de quars de difícil atribució cultural i relacionats amb les
terrasses fluvials i, de l’altra, al costat de la carretera, just després del rètol municipal i a
l’esquerra on s’està construint un polígon, hem localitzat uns molins de mà quasi
sencers. Probablement pertanyent al neolític.
25/3 Sortida de camp al jaciment del Puig d’Esclats (Brunyola). El motiu de la visita no era
la recerca de més instruments en aquest jaciment arqueològic ja conegut i ben estudiat
sinó desconnectar d’un afer (Bianya) que últimament havia acaparat tota la nostra
atenció i que finalment, malgrat la claredat de la nostra proposta i per motius aliens a
la nostra voluntat, no s’ha pogut dur a terme. És un llàstima perquè el darrer mig any
pràcticament no havíem fet res més: reunions amunt i avall, redacció d’un projecte,
disseny d’una sala de difusió prehistòria,... en fi, tota un sèrie d’esforços que al final
han estat inútils. El xoc ha estat dur per nosaltres i, per aquesta raó, no reemprendrem
els treballs de camp fins al setembre d’aquest mateix any coincidint amb el fet que un

224 Els cingles de Sant Roc al paleolític
de nosaltres, finalment, s’ha desempallegat del trauma acadèmic que l’ha perseguit els
darrers quatre anys i, des d’aquesta òptica de llibertat, podrem plantejar i dur a la
pràctica nous projectes.
12/5 Assistim a les V Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines que es celebren a
Olot i durant el transcurs de la qual el nostre company Joan Garcia presenta els
primers resultats dels treballs arqueològics duts l’any passat al jaciment de Domey.
13/5 Sortida de camp a la zona de Maià de Montcal. És la continuació de la sortida del 5/2.
Prospectem la zona de Beuda, Palera i Segueró, al llarg de les quals són evidents els
processos càrstics i l’existència d’antigues dolines, en especial a Beuda, on les
pedreres de guixos ha posat al descobert un nombre inquantificable. Tot i que no
localitzem cap resta arqueològica ni paleontològica en les zones prospectades pensem
són del màxim interès per a l’estudi paleoecològic d’aquesta regió.
Juliol i agost: Membres de l’Associació Arqueològica de Girona tornem a participar en
les campanyes d’excavacions d’Atapuerca i de l’Abric Romaní (veure 12/7/99).
16/9 Com dèiem el dia 25/3, la recent alliberació acadèmica d’un de nosaltres obre nous
horitzons a la nostra activitat. La jornada d’avui la iniciem, per celebrar-ho, amb un
esmorzar al bar Les Goges (Sant Julià de Ramis), que està situat just entre dos dels
jaciments paleolítics més significatius de les comarques gironines: Pedra Dreta i Can
Garriga. Prospectem els rodals de Medinyà en direcció al Montaspre, en el qual anys
enrere havíem localitzat una concentració d’eines pertanyents al paleolític inferior.
Finalment, de tornada a Girona, prospectem les obres de construcció d’un camp de
futbol i de beisbol iniciades recentment entre el Turó de la Bateria (on hi ha el Puig d’en
Roca III) i davant del Geriàtric de Girona (on hi ha el Puig d’en Roca). El resultat: la
localització d’un magnífic pic de pórfir i unes poques ascles de quars i quarsita.
7/10: Localitzem un jaciment del paleolític inferior a Melianta que anomenem “El Terme”.
La troballa d’aquest jaciment és històrica perquè les caracteríques tècniques dels
materials lítics recuperats a “El Terme” són similars als localitzats a la vall mitjana del
Ter i a la depressió de la Selva i, fins avui, no s’havia documentat en tanta claredat
cap eina d’aquest mode tècnic a la comarca del Pla de l’Estany. A banda de la
presència d’algunes ascles amb la cara dorsal amb extraccions facetades com a
resultat de l’elaboració de nuclis preparats, destaca un objecte de gran format que
presenta un seguit d’extraccions abruptes en una de les seves cares (objecte unifacial).
14/10 Durant aquesta setmana havíem comunicat la troballa del Terme al nostre company
Robert Sala, el qual, interessat per la novetat que suposen aquestes restes, decideix
acompanyar-nos avui en la recerca. Visitem ”El Terme” on recollim més indústria
lítica que confirma la nostra hipòtesi. Més endavant visitem els camps situats just
davant d’”El Terme”, a l’altra banda del Garrumbert, els quals pertanyen al Mas La
Torre i en els quals Robert Sala localitza dos nuclis de quars de talla bifacial que
pertanyen, com a mínim, al període de transició del mode 2 al 3.

Bibliografia 225
13/10: Ens reunim amb l’alcalde de Girona, el Sr. Joaquim Nadal, per proposar-li la
construcció un parc temàtic al Puig d’en Roca (més informació al Quadern de treball,
nº11).
4/11 Sortida de camp al límit sud-est de la cubeta de Banyoles: zona de Camós i Miànigues.
Avui ens acompanya en Robert Sala. No trobem cap resta arqueològic, però, en sorprèn
que l’aflorament de travertí que s’origina a partir del Salt Dalmau siguin tant extens (a
simple vista, un 2 quilòmetres). Inevitablement pensem que és un àrea molt similar a la
cinglera de Serinyadell (on hi ha els jaciments de Reclau) susceptibles de contenir restes
paleolítiques..
11/11 Sortida de camp al Pla d’Usall. Prospectem en diferents direccions fins que, finalment,
just a la vessant situada damunt el camp de futbol de Fontcoberta apareix una
concentració important d’instruments lítics, dels quals destaca un nucli de quars
piramidal.
18/11 Ens endinsem una vegada més per la cinglera travertínica de Serinyà. Localitzem tres
petits abrics que probablement contenen restes arqueològiques: només un sondeig
podrà provar aquesta hipòtesi, però, de moment, no estem en condicions formals de
practicar-lo.
21/11 S’inaugura a Girona l’exposició Humans. Es tracta de la mostra de prehistòria més
ambiciosa i d’abast social realitzada a casa nostra des dels anys setanta.
2001
2/12: Localitzem al veïnat de Sords (Cornellà de Terri) un grapat d’instruments lítics del
mode 2 i 3 que revaloritzen les troballes efectuades els anys cinquanta pel Dr.
Coromines.
8/12: El Punt Diari publica l’article “El petit neandertal”.
16-17/12 Assistim al col·loqui “Els vertebrats fòssils del Pla de l’Estany” celebrat a Banyoles.
Diferents especialistes exposen l’estat de la qüestió de tal manera que, al nostre
entendre, hi ha un abans i un després d’aquest col·loqui respecte aquesta temàtica.
30-12 Sortida de camp amb en Robert Sala a la cornisa de Serinyà: li mostrem els talls
estratigràfics que hem prospectat últimament i continuem la recerca en d’altres àrees:
ens assabentem de l’existència de l’anomenat Avenc del Tall, el qual és molt
il·lustratiu del fenomen càrstic de la cinglera de Serinyà.
20/1 Assistim als Rencontres de Tautavel. Le paleolithique de Catalogne organitzats pel
Museu de Talteüll en homenatge a Josep Canal pel seu paper capdavanter en la
identificació i divulgació de les indústries paleolítiques més velles del nostre país.
3/2 Sortida de camp als cingles de Sant Roc: visitem alguns dels molts enterraments situats
damunt el pla just abans d’arribar a l’ermita de Sant Roc. No ens consta que s’hagi fet

226 Els cingles de Sant Roc al paleolític
un estudi rigurós d’aquestes estructures i, per tant, en desconeixem la cronologia: són
del neolític? són de l’edat mitjana?. Sí sabem, però, que al llarg de la dècada dels
vuitanta van ser expoliades en diverses ocasions, els danys de les quals són ben visibles
encara avui.
Abril-maig Membres de la nostra entitat participem en l’excavació del jaciment neolític “La
Prunera” (Sant Joan les Fonts), el més gran de Catalunya per la seva extensió.
28/4 Prospectem un tram de la vessant sud dels cingles de Sant Roc, des d’on hem accedit
des de dalt del Pla. Ens adonem de la dificultat de la recerca: és una zona pràcticament
inaccessibilitat (bosc espès). Malgrat tot, localitzem restes de microfauna en una
escletxa i que tenen un aspecte fossilitzant. Probablement avui no sabríem tornar en
aquest lloc...
5/5 Des de principis d’any estem preparant un projecte de recerca per presentar a la
Generalitat que inclogui les valls del Brugent i de la Llémena. A més de la informació
documental també és fonamental conèixer in situ el terreny i per això avui hem visitat el
volcà Puig Banya de Boc i alguns travertins dels voltants de Sant Esteve de Llémena.
8/5 Ens entrevistem amb l’arqueòloga territorial, la senyora Montserrat Mataró, per acabar de
definir les línies bàsiques del projecte de recerca a la vall mitjana del Ter.
12/5 Ens hem endinsat novament als cingles de Sant Roc, però, avui des de la vessant nord
(Sant Martí de Llémena) i hem localitzat alguns instruments lítics en un camp situat a
mig camí entre La Barroca i Santa Elena.
1/20-6 En desplacem al laboratori de la Universitat de Tarragona per acabar de redactar el
projecte esmentat més amunt i que titulem “El poblament plistocè a la vall mitjana del
Ter”
Juliol Un any més, participem en les excavacions a Atapuerca (veure 12/7/99).
Agost Participem en l’excavació del jaciment neolític de La Draga (Banyoles)
18-30/9. D’acord amb el permís que ens ha concedit la Generalitat duem a terme una
campanya de prospecció visual als cingles de Sant Roc. Aquest permís ens serveix
per aproximar-nos legalment a la Balma de la Xemeneia i realitzar els primers
treballs d’identificació i neteja del tall estratigràfic que conté fauna i indústria
lítica localitzat per un de nosaltres (J.A.) l’any 1983. Gràcies a la clariana oberta
observem que és possible localitzar un jaciment in situ davant la roca calcària i per
això sol·licitarem un altre permís, més específic, per continuar-hi treballant. Els
arqueòlegs que participen en aquest campanya són: Policarpo Sanchez, Cati Yañez,
Isabel Martínez, Marcel Matarrodona i Pilar Barceló.
8/11 Establim els primers contactes amb el Centre Naturalista de Salt amb l’objectiu de dur a
terme conjuntament uns tallers de prehistòria i del medi natural a la zona de les Deveses
de Salt per al curs vinent, 2002-2003.

Bibliografia 227
14/11 Els darrers mesos estàvem freqüentant el Museu Arqueològic de Banyoles en motiu
d’un estudi de la indústria lítica de diferents jaciments per preparar una tesi de
llicenciatura. Destaquem el dia d’avui, però, pel fet que el seu conservador, el Sr. Josep
Tarrús, ens ha mostrat dos unifacials de quarsita que hi havia al magatzem i de
procedència incerta (etiquetats com “terrasses del Ser”). Probablement es tracti dels
materials localitzats per Canal i Carbonell al jaciment “Fares” a principis del setanta. En
tot cas, ens interessa destacar que la presència d’aquests materials ens reforça en la idea
que a la comarca del Pla de l’Estany hi ha vestigis dels períodes més antics del paleolític
-fins avui inèdits- i que en els darrers dos anys hem anat posant al descobert en les
nostres sortides de camp (Sords, Santa Llogaia de Terri, Ravós de Terri, La Torre,
Fontcoberta).
17/11 Publiquem al Diari de Girona l’article “A propòsit dels jaciments de Serinyà” en què
manifestem el nostre malestar per la manca de memòria històrica dels responsables de la
publicació “Guies de Serinyà” vers l’Associació Arqueològica de Girona pel fet d’haver
passat per alt la tasca que aquesta entitat va dur a terme a principis dels anys setanta, la
qual va permetre salvar el jaciment de l’Arbreda de l’especulació urbanística.
11/12 Daniel Bonaventura, periodista del Diari de Girona, visita el local de l’Associació per
realitzar un reportatge sobre els trenta anys de funcionament de la nostra entitat.
Aquest reportatge surt publicat el dia 27 d’aquest mateix mes.
Desembre Publicació del Quadern de treball número 10. Es tracta d’un monogràfic que, per
una banda repassa la trajectòria de la nostra entitat al llarg dels darrers trenta anys,
i de l’altra, dedica un apartat específic a l’exposició de prehistòria Humans! Els
primers pobladors de Catalunya, que des de finals del 2000 circula a diferents
poblacions de Catalunya.
27/12 Sortida de camp a la zona de Camprodon per observar uns afloraments de matèries
primeres que, pensem, ens podran ser útils més endavant per dur a terme els tallers
d’arqueologia experimental que darrerament estem preparant. Buscàvem nóduls de
marcasita per experimentar amb l’encesa de foc per percussió.
2002
16/1 El Diari de Girona es fa ressò de l’aprovació, per part de la Generalitat, del projecte de
recerca plistocènica a la vall mitjana del Ter.
23/2 Ens posem amb contacte amb el senyor Fèlix Llobet, propietari de les parcel·les on
s’ubica la Balma de la Xemeneia, perquè ens autoritzi a realitzar excavacions
arqueològiques durant la Setmana Santa.
Març: Publicació 2002-1 “La Comarca de la Selva a la prehistòria” (El Cric)
2/3 Demostració de prehistòria a Riudellots de la Selva
18-31/3: I Campanya d’excavacions a la Balma Xemeneia (Amer)

228 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Abril: Publicació 2002-2 “Art rupestre a les comarques gironines?” (revista 440)
5/5: Demostració de prehistòria al Serrat del Pont (Tortellà)
10/5: Presentem per primera vegada el jaciment de la Balma de la Xemeneia a la comunitat
d’arqueòlegs en el marc de les VI Jornades d’Arqueologia Comarques gironines
celebrades a Sant Joan les Abadesses (Publicació 2002-3)
Juny: Publicació 2002-6 “Prendre consciència del foc” (El Cric)
10/6: Demostració de prehistòria a l’Escola Hostaleria de Calella de la Costa
3/6 Publiquem al Diari de Girona l’article “El color de la pell”
14/6 Publicació de l’article de premsa titulat “El foc. Prendre’n consciència”
Agost: Publicació 2002-7 “Itinerari per la muntanya del Grony” (Amera)
9/9 Publiquem al Diari de Girona l’article “Mones a Riudellots de La Selva”
21/9: Participació en l’acte de presentació del projecte Mona (taula rodona)
Octubre-Desembre: Sondeig arqueològic a la Balma de la Xemeneia
Novembre: Publicació 2002-9 “Campament provisional. Taller d’arqueologia” (Amera)
4-5/11: Tallers de prehistòria a l’Institut d’Amer
8-13-22-29 Visita a la Balma de la Xemeneia amb els estudiants de l’institut d’Amer
10/11: Demostració de prehistòria a Camallera
17/11: Demostració de prehistòria a Amer
24/11: Demostració de prehistòria a Santa Cristina d’Aro
4/12: Demostració de prehistòria l’Escola d’Hostaleria de Girona
Desembre. Publicació 2002-10 “La Vall de Llémena: 300.000 anys d’història humana” al
Suplement número 9 dels Plecs Vall de Llémena
Desembre: Reproduccions d’eines de tall per l’Escola d’Hostaleria de Girona
20/12: Informe preliminar sobre el jaciment Pla de la Jueria, entregat al Servei Arqueològic
2003
9/1: Premsa 2003-1: “Trenta anys del sondeig a l’Arbreda” (Diari de Girona)
16/01: Presentem el dossier “La Caixa” a la junta de l’Associació perquè faci els tràmits
oportuns.
1/2: Premsa 2003-2: “La prehistòria i el seu ús social” (Diari de Girona).
3/2: Demostració de prehistòria a Mas Parés (Sant Martí Sapresa).
Febrer: Iniciem el monogràfic “La Selva, un ecosistema habitat per l’home des de temps
immemorials”

Bibliografia 229
16/2: Demostració de prehitòria a la Castanyeda Fonda (Sant Gregori).
20/2 Premsa 2003-3: “Les armes no maten la fam” (Diari de Girona)
Març Publicació 2003-1 “Evidències d’ocupacions humanes al sud de la Garrotxa” (Revista
440)
9/3 Premsa 2003-4 “Comarca de la Selva: aigua i prehistòria” (Diari de Girona)
16/3 Premsa 2003-5: “Orígens i identitat” (Diari de Girona)
Abril Publicació 2003-2 “Prehistòria a la comarca de la Selva. Amer i la prehistòria” (Revista
Amera).
7/4 Participació en el I Congreso de Estudiantes de la Península Ibérica. Presentem dues
comunicacions.
19/4 Premsa 2003-6: “Arrels profundes” (Diari de Girona)
2/5 Premsa 2003-7: “Un jaciment prehistòric inèdit als cingles de Sant Roc” (Diari de Girona)
3/5 Realitzem una visita conjunta amb el Grup Excursionista Esquetlles a la Balma de la
Xemeneia.
12-5 Taller de prehistòria a l’Escola Pública d’Amer
1/6 Premsa 2003-8: “Els fòssils plistocènics del Pla de l’Estany” (Diari de Girona)
16/6 Premsa 2003-9: “El sílex del camp dels ninots”” (Diari de Girona)
Agost Publicació 2003-3 “La incògnita de l’origen del sílex als jaciments nord-est de
Catalunya” (440)
Agost Publicació 2003-4 “Balma Xemeneia: història de la descoberta i perspectives de futur
(Amera)
1-14/9 Setembre: II Campanya d’excavacions a la Balma de la Xemeneia
12/10 Premsa 2003-10: “Els caçadors prehistòrics dels cingles de Sant Roc” (Diari de Girona)
2/11 Premsa 2003-11:“La torre carolíngia de Ballesteries: un conflicte d’interessos” (Diari de
Girona)
15/11: I Caminada Popular a la Balma de la Xemeneia dins els actes de la Festa d’Amer.
Desembre: Publicació 2003-5 “Continuïtat i represa de la investigació i difusió del paleolític
a les comarques gironines” (Quadern de treball 11).
Publicació 2003-6 “Evidèndies d’antigues ocupacions humanes a la comarca del
Pla de l’Estany” (Quadern de treball 11)
Publicació 2003-7 “Quinze dies de setembre. II campanya d’excavacions a la
Balma de la Xemeneia. Setembre de 2003” (Amera)

230 Els cingles de Sant Roc al paleolític

Bibliografia 231
REFERÈNCIES
BIBLIOGRÀFIQUES

232 Els cingles de Sant Roc al paleolític

Bibliografia 233
Agustí, B., Alcalde, G., Güell, A., Juan-Muns, N., Rueda, J.M., Terradas, X. (1991); La cova
120, parada de caçadors-recol·lectors del paleolític mitjà. Cypsela, núm. IX.
Girona. C.I.A.G.
Abad, J. (1992); El jaciment neolític de la Draga, a Banyoles, i com fou descobert. Quadern
de treball de l’Associació Arqueològica de Girona, 7. Girona: Associació
Arqueològica de Girona. Pàgs. 16-18.
Abad, J., Abad, O., Aulines, A., Canal, J., Canton, P., Jiménez, E. i Roca, C. (2001);
"Humans! Els primers pobladors de Catalunya”. Quadern de treball de
l’Associació Arqueològica de Girona, 10. Girona: Associació Arqueològica de
Girona. Monogràfic dedicat a l'exposició de prehistòria
Abad, J. i Aulines, A. (2002); La comarca de la Selva a la prehistòria. El Cric. Número 90.
Riudellots de la Selva: Ajuntament de Riudellots de la Selva. Pàgina 31.
Abad, J. i Aulines, A. (2002); Art rupestre a les comarques gironines? 440. La revista d’Olot,
núm. 71, abril 2002. Olot: L’Au Cal·ligràfica. Pàgina 42.
Abad, J. i Aulines, A. (2002); Prendre consciènica del foc. El Cric. Número 91. Riudellots de
la Selva: Ajuntament de Riudellots de la Selva. Pàgina 31.
Abad, J., Aulines, A., Matarrodona, M. i Sunyer, X. (2002); Itinerari per la muntanya del
Grony. Revista Amera, 2 (agost). Amer: Ajuntament d’Amer. Pàgs. 30-33.
Abad, J. i Aulines, A. (2002); Campament provisional. Taller d’arqueologia experimental a
Amer. Revista Amera, 3 (novembre). Amer: Ajuntament d’Amer. Pàgs. 30-33.
Abad, J., Aulines, A. i Pujades, R. (2002); La vall de Llémena: 300.000 anys d’història
humana. Plecs de la Vall de Llémena, núm. 9. Sant Gregori: Ajuntament de Sant
Gregori. 12 pàgs.
Abad, J., Aulines, A. i Garcia, J. (2003a); Evidències d’ocupacions humanes antigues al sud
de la comarca de la Garrotxa 440. La revista d’Olot,81 (abril). Olot: L’Au
Cal·ligràfica. Pàgina 20-21.
Abad, J. i Aulines, A. (2003b); Prehistòria a la comarca de la Selva. Tardor de 2002: Amer i
la prehistòria. Revista Amera, 4 (abril). Amer: Ajuntament d’Amer. Pàgs. 8-11
Abad, J. i Aulines, A. (2003c); “Un jaciment prehistòric inèdit als cingles de Sant Roc". Diari
de Girona (2-5-03), Pàg. 46
Abad, J. i Aulines, A. (2003d); La incògnita de l’origen del sílex als jaciments del paleolític
superior del nord-est de Catalunya. 440. La revista d’Olot, 85 (agost). Pàgs. 19-21.

234 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Abad, J. i Aulines, A. (2003e); Balma de la Xemeneia: història de la descoberta i perspectives
de futur. Revista Amera, 6 (agost). Amer: Ajuntament d’Amer. pàgs. 8-18.
Abad, J. i Aulines, A. (2003f); "Els caçadors prehistòrics dels cingles de Sant Roc". Diari de
Girona (12-10-03), Pàg. 44.
Abad, J. i Aulines, A. (2003g); Continuïtat i represa de la investigació i difusió del palelític a
les comarques gironines. Quadern de treball, 11. Girona: Associació
Arqueològica de Girona Pàg. 14-83.
Abad, J. i Aulines, A. (2003h); Quinze dies de setembre. Excavació sistemàtica de la Balma
de la Xemeneia. II Campanya (2003). Revista Amera, 7 (desembre). Amer:
Ajuntament d’Amer. pàgs. 8-18.
Abad, J., Aulines, A. i Canal, J. (2004a); Evidències antigues d’ocupació humana al Pla de
l’Estany. Revista de Girona, 222 (gener-febrer). Girona: Diputació de Girona.
pàgs. 54-61.
Abad, J. i Aulines, A. (2004b); Caçadors de cavall als cingles de Sant Roc (sud de la comarca
de la Garrotxa) durant la prehistòria. 440.La revista d’Olot,92 (març). Pàgs. 28-30.
Abad, J. i Aulines, A. (en premsa, 2004); Resum d’activitats (1998-2003). Quadern de treball,
núm. 12. desembre de 2004. Girona: Associació Arqueològica de Girona.
Abad, J., Aulines, A. i Canal, J. (en premsa); Las ocupaciones más antiguas de la comarca del
Pla de l’Estany (Girona). Evidencias arqueológicas. 1r congreso para estudiantes
de la península Ibérica. Tarragona: Universitat de Tarragona.
Abad, J.; Aulines, A. i Canal, J. (en premsa); La Balma de la Xemeneia (Amer): caçadors de
cavalls durant la prehistòria. Revista de Girona. Girona: Diputació de Girona.
Abad, J.; Aulines, A. i Garcia, J.(en premsa); Les ocupacions humanes més antigues de La
Garrotxa. Història de La Garrotxa dins Història de les comarques gironines. Vol.
IV. Girona: Diputació de Girona.
Abad, J.; Aulines, A.; Allue, E.; Aparicio, D.; Arbonés, A.; Aulines, A.; Barceló, P.; Bargalló,
A.; Campeny, G.; Dávila, D.; Garcia, J.; García, P.; Martínez, I.; Martínez, K.;
Matarrodona, M.; Montmajor, M.; Pujades, R.; Sala, R.; Saladié, P.; Sánchez, P.;
Valea, D.; Vallverdú, P. i Yañez, C. (en premsa). 1r congreso para estudiantes de
la península Ibérica. Tarragona: Universitat de Tarragona.
Aulines quadetrnde al selva
Arostegui, J. (1995); La investigación histórica: teoría y método. Barcelona: Crítica

Bibliografia 235
Artigues, C. (2004); Retorn a les vegueries. Presència. Dossier. Número 1695. Del 20 d’agost
al 26 d’agost. El punt Diari. Girona.
Alcalde, G. (1999); De vacances a la prehistòria. Cota Zero, número 15. Vic: Editorial Eumo.
Pàgs. 84-90
Aulines, A. (2002); Informe preliminar sobre el conjunt de jaciments del paleolític inferior
localitzats al Pla de la Jueria (Sant Gregori).
Aulines, A.; Allue, E.; Alonso, C.; Bosch, J.; Bargalló, A.; Carbajales, M.; Campeny, G.;
Gabucio, J.; Garcia, M.; Garcia, J.; Martínez, I.; Martínez, K.; Matarrodona, M.;
Sala, R.; Saladié, P.; Sánchez, P.; Rodríguez, N.; Vallverdú, P. i Weisman, M.
(2004); II Campanya d’excavacions (setembre de 2003) al jaciment del plistocè
superior de la Balma de la Xemeneia (Amer, La Selva). VII Jornades
d’Arqueologia de les comarques de Girona. Girona: Museu d’Arqueologia de
Catalunya. Pàgs.23-33
Bonaventura, D. (2002); Troben a Girona un bloc de lava amb un os de 317.000 anys
d’antiguitat. Diari de Girona (15-VI-02). Portada i pàgina 34.
Bonaventura, D. (2003); Els homínids caçaven cavalls despenyant-los a Amer Diari de
Girona (13-9-03) pàgs. 1 i 37.
Ballart, J. (1997); El patrimonio histórico y arqueológico: valor y uso. Barcelona: Ariel
Patrimonio.
Bate, L. F.(1998); El proceso de investigación en arqueología. Barcelona:
Crítica/Arqueología.
Bazzana, A. (1979); El yacimiento prehistórico de Solutré (Saona y Loire, Francia).
Cuadernos de prehistoria y arqueología castellonenses, 6. Castelló: Diputación
Provincial de Castellón de la Plana – Servicio de Arqueología. Pàgs.19-29.
Boj, I. (2000); Retorn a la prehistòria. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, número 16.
Campeny, G.; Gómez, B.; García, S.; Riba, D.; Sala, R. (2004); Una aproximació al jaciment
arqueopaleontològic inèdit del camp dels ninots (Caldes de Malavella, Girona).
VII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona. Girona: Museu
d’Arqueologia de Catalunya. Pàgs.49-52.
Canal, J. (inèdit); Documents de salvació de l’Arbreda
Carbonell, E.; Pastó, I. i Rodríguez, X.P.(1996); cronología de la prehistòria. La conciencia
del temps. Quaderns de Vilaniu, Miscel·lània de l’Alt Camp, 29 (maig). Valls:
Institut d’Estudis Vallencs. Pàgs. 7-11

236 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Carbonell, E. i Sala, R. (2000); Planeta Humà. Barcelona: Biblioteca Universal Empúries,
núm. 135
Carbonell, E. i Mosquera, M. (2000); Las claves del pasado, la llave del futuro. Tarragona:
Arola Editors.
Carbonell, E. (coord.) (2002); Abric Romaní Nivell I. Models d’ocupació de curta durada de
fa 46.000 anys a la ringlera del Capelló (Capellades, Anoia, Barcelona).
Tarragona: Grup de Recerca d’Autoecologia Humana del Quaternari.
Carbonell, E. i Sala, R. (2002); Encara no som humans. Propostes d’humanització per al
tercer mil·lenni. Barcelona: Biblioteca Universal Empúries, núm. 162.
Carbonell, E. (2003); Els somnis de l’evolució. Barcelona: Edicions La Magrana.
Carboenll, E. i Bermúdez de Castro, J. M. (2004); Atapuerca, perduts al turó. La història
humana i científica de l’equip d’investigació. Barcelona: Columna Edicions.
Cavalli-Sforza, L. i Cavalli-Sforza, F. (1996); Qui som. Història de la diversitat humana.
Barcelona: Proa
Cavalli-Sforza, L. i Cavalli-Sforza, F. (1996); Qui som. Història de la diversitat humana.
Barcelona: Proa
Cavalli-Sforza, L. (2000); Genes, pueblos y lenguas. Barcelona: Biblioteca de Bolsillo, núm.
39.
Daura, J. i Sanz, M. (2004); La Cova del Rinoceront. Full d’informació de la Societat
Catalana d’Arqueologia. núm. 214 (maig). Barcelona: Societat Catalana
d’Arqueologia.
Echano, J.; Martínez, E.; Montarelo, P. i Navlet, I. (1992); Hermenia. Tercer curs de
batxillerat de filosofia. Barcelona: Edicions Vicens Vives.
Eco, U. (1995); Como se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de investigación, estudio
y escritura. Barcelona: Gedisa Editorial
Estévez, J. i Vila, A. (1999); Piedra a Piedra. Historia de la construcción del paleolítico en la
península Ibérica. Oxford: BAR International Series.
Ferreter Mora, J. (2001); Diccionario de filosofia abreviado. Barcelona: Edhasa-
Sudamericana.
Fullola, J. M. (coord.) (2004); El paleolític als Països Catalans. Fonaments. Prehistòria i món
antic als Països Catalans, 10/11. Catarroja-Barcelona-Palma: Editorial Afers

Bibliografia 237
Fullola, J. M. (2004); Presentació. Introducció a l’estudi del paleolític als Països Catalans.
Fonaments. Prehistòria i món antic als Països Catalans, 10/11. Catarroja-
Barcelona-Palma: Editorial Afers. Pàgs. 17-21
Fullola, J. M. i Soler, N. (2004); El paleolític superior a Catalunya. Fonaments. Prehistòria i
món antic als Països Catalans, 10/11. Catarroja-Barcelona-Palma: Editorial Afers.
Pàgs. 97-132.
Garcia, J., Aulines, A., Guardiola, G., Abad, J. i Canal, J. (1999); Bianya en la prehistòria.
L’Hostal Nou Bianya: Ajuntament de la Vall de Bianya
Garcia, J., i Martínez, K. (2003); Hominids a la Selva. L’evolució biològica i cultural dels
primers humans de les comarques de Girona. Maçanet de la Selva: Taller
d’Història de Maçanet de la Selva i Estudis Selvatans, número 8.
Gamble (2001); Las sociedades paleolíticas de Europa.. Barcelona: Ariel Prehistoria
Gamble (2002); Arqueología Básica. Barcelona: Ariel Prehistoria
Gere, R. (2002); Nuevo hallazgo. ¿El primer explorador?. National Geographic. Pàgs. 2-11.
Gibert, J. (2004); El hombre de Orce. Los homínidos que llegaron del sur. Editorial Almuzara.
Gómez, B.; Carrancho, A.; García, S.; Garrido, D.; González, J.; Muelas, B.; Riba, D.; Rosillo,
R.; Sala, R. (2004); Resultats de les excavacions arqueològiques de la Jueria (Sant
Gregori, Girona). VII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona.
Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. Pàgs.15-23
Johnson, M. (2000); Teoría arqueológica. Una introducción. Barcelona: Ariel Historia.
L.A.U.T. (1992); Abric Romaní, nivell H: un model d’estratègia ocupacional al plistocè
superior mediterrani. Estrat. Revista d’arqueologia, prehistòria i història antiga,
5. Pàgs. Igualada: Centre d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals
d’Igualada. Pàgs. 157-302.
Leakey, R. i Lewin, R. (1999); Nuestros orígenes. En busca de los que nos hace humanos.
Barcelona: Biblioteca de Bolsillo número 14.
Lewontin, R.C.; Rose, S. i Kamin, L.J. (2003); No está en los genes. Racismo, genética e
ideología. Barcelona: Biblioteca de Bolsillo número 94.
Manguado, X., Mercadal, O. i Fullola, J. Mª. (2002); Montlleó. Un jaciment magdelenià a la
Cerdanya. Full d’informació de la Societat Catalana d’Arqueologia. núm. 197
(novembre). Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia.

238 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Maroto, J. i Soler, N. (1985); Un elefant d’un milió d’anys trobat a Crespià. Revista de
Girona, 110. Girona: Diputació de Girona. Pàgs. 52-54.
Moreno, V.; Alonso, R.; Carrancho, A.; Fernández, E; Ruiz, L.; Santamaría, B. I Terradillos
(2004); La socialización del conocimento científico en Atapuerca a través de los
guías intérpretes. Actas del 1r congreso peninsular de Estudiantes de prehistoria
(eds. E. Allué, J. Martín, A. Canals i E. Carbonell). Tarragona: Universitat de
Tarragona. Pàgs. 421-424.
National Geographic (2000); Los orígenes del hombre. De los primeros homínidos a Homo
sapiens. Edició especial per Espanya.
National Geographic (2003); De África a Atapuerca. Edició especial per Espanya.
Ortega, D. (2000); Tecnologia i matèries primeres lítiques de l’aurinyacià de la cova de
l’Arbreda. Tesi de llicenciatura. Girona: Unviersitat de Girona.
Ramos, J. (1999); Europa prehistórica. Cazadores y recolectores. Madrid: Ediciones Silex
Rifkin, J. (2002); La economía del hidrógeno. La creación de la red energética mundial y la
redistribución del poder en la Tierra. Barcelona: Editorial Paidós.
Renfrew, C. i Bahn, P. (1993); Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Madrid: Ediciones
Akal.
Rodríguez, X.P.; Vaquero, M.; Sala, R.; Garcia, J.; Maroto, J.; Ortega, D.; Lozano, M. (2004);
El paleolític inferior i mitjà a Catalunya. Fonaments. Prehistòria i món antic als
Països Catalans, 10/11. Catarroja-Barcelona-Palma: Editorial Afers. Pàgs. 23-66
Ruiz Zapatero, G. (1998); Fragmentos del pasado: la presentación de sitios arqueológicos y la
función social de la arqueología. Treballs d’arqueologia, 5. Actes del II Seminari
Arqueologia i Ensenyament. Bellatera: Universitat Autònoma de Barcelona. Pàgs.
7-34.
Ruiz Zapatero, G. i Mansilla Castaño, A. (1999); L’arqueologia en els mitjans de comunicació.
Materials per a una reflexió crítica sobre la divulgació del passat. Cota Zero,
número 15. Vic: Editorial Eumo. Pàgs. 42-62.
Rodríguez, X. P. i Lozano, M. (2000), Situación actual y problemática de la investigación del
paleolítico inferior en el noreste de la península Ibérica. Actas do 3º congresso de
arqueologia peninsular (1999), pàgs. 71-80. Porto: A.D.E.C.A.P.
Romero, L.; Tarrés, A.; Belmonte, S.; Díaz, M.A.; Ortega, D. i Maroto, J.(2004); Les
campanyes d’excavació a la cova dels Ermitons (Sales de Llierca) dels anys 200 a

Bibliografia 239
2003. VII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona. Girona: Museu
d’Arqueologia de Catalunya. Pàgs.43-46
Sala, R., Aulines, A., Canals, A., García-Antón, Mª. D., Garcia, J., Martínez, K. i Pujades, A.
(1999); Domeny Industrial. Memòria de la intervenció arqueològica Campanya
de 1999. I. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. 64 pàgs. Inèdit.
Sala, R., Garcia, J., Martínez, K. i Pujades, A. (2000); "Un nou jaciment del plistocè mitjà a la
vall mitjana del Ter. Domeny Industrial (Pla de Dalt, Girona)" dins Cinquenes
Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona. Olot (La Garrotxa), pàgs. 8-
12. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona.
Sala, R., Aulines, A., Garcia, J. i Martínez, K. (2001); Evolució del poblament plistocè a la
vall mitjana del Ter. Conques fluvials del Brugent i de la Llémena. Tarragona:
Universitat Rovira i Virgili. Tarragona. Projecte de recerca. Inèdit.
Sala, R., Aulines, A., Garcia, J., Martínez, K., Barceló, P., Bargalló, A., Campeny, G., Garcia,
P., Gómez, B., Matarrodona, M., Martínez, I., Sánchez, P. i Yañez, C. (2002);
Prospecció arqueològica visual a la vall mitjana del Ter: conques fluvials del
Brugent i de la Llémena. VI Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona.
Sant Joan de les Abadesses 10 i 11 de maig de 2002
Sala, R., Aulines, A., Garcia, J., Martínez, K., Barceló, P., Matarrodona, M. Bargalló, A.,
Sánchez, Martínez, I., Garcia, P. Pujadas, R., Gómez, G., Campeny, G., Barceló,
P. (2002); El jaciment del plistocè mitjà i superior inicial del volcà del Puig Marí
(Maçanet de la Selva, Girona) VI Jornades d’Arqueologia de les comarques de
Girona. Sant Joan de les Abadesses 10 i 11 de maig de 2002.
Sala, R., Aulines, A., Garcia, J. i Martínez, K. (2002) (eds.); Bauma de la Xemeneia (Amer,
La Selva). Memòria de la intervenció arqueològica. Primera campanya
d’excavació arqueològica del projecte “Evolució del poblament plistocè a la vall
mitjana del Ter. Conques fluvials del Brugent i de la Llémena”. Girona:
Associació Arqueològica de Girona i Universitat de Tarragona. Inèdit.
Santacana, J. i Hernández, X. (1999); Enseñanza de la arqueología y la prehistoria.
Problemas y métodos. Lleida: Editorial milenio.
Sanz, E., Comas, P. i Maroto, J. (1987); Inventari paleontològic dels fons del Museu
Arqueològic Comarcal de Banyoles. Procedents de la zona Banyoles-Mata i
adjacents. Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Homenatje a
Pere Alsius. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Pàgs. 103-120
Serra, S. (1981); Caçadors neandertalians a Sant Roc. Butlletí de l’Associació Arqueològica
de Girona número 4. Girona: Asssociació Arqueològica de Girona.

240 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Sierra, R. (1994); Tesis doctorales y trabajos de investigación científica. Madrid: Editorial
Paraninfo.
Soler, N. i Maroto, J. (1987); L’estratigrafia de la cova de l’Arbreda (Serinyà, Girona).
Cypsela, 6, pàgs. 53-67. Girona: Centre d’Investigacions arqueo-lògiques de
Girona.
Soler, N., Maroto, J. i Ramió, S. (2001); Les coves prehistòriques de Serinyà. Guies del
Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-
Girona.
Soler, N. i Soler, J. (2004); Campanyes d’excavacions de 2002 i 2003 a la cova de Mollet
(Serinyà, Pla de l’Estany). VII Jornades d’Arqueologia de les comarques de
Girona. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. Pàgs.35-38
Stringer, C. i Gamble, C. (2001); En busca de los neandertales. La solución al rompecabezas
de los orígenes humanos. Barcelona: Biblioteca de Bolsillo número 74.
Terradas, Xavier (2001); Homenatge a Josep Canal. Revista de Girona, número 206, maigjuny.
Pàgs. 14-15. Girona: Diputació de Girona.
Terradas, X. (2004); Les ocupacions paleolítiques a la Cova 120: resultats preliminars de la
intervenció de l’any 2003. VII Jornades d’Arqueologia de les comarques de
Girona. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya. Pàgs. 53-56
Vaquero, M.(1992); Abric Romaní. Processos de canvi tecnològic al voltant del 40.000 B.P.
Continuïtat o ruptura. Estrat. Revista d’arqueologia, prehistòria i història antiga,
5. Pàgs. Igualada: Centre d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals
d’Igualada. Pàgs. 1-111
Verdaguer, E. (1989); Arqueologia i prehistòria. Plecs de la vall del Llémena, número 2, pàgs.
1-39. Sant Gregori: Ajuntament de Sant Gregori.

Bibliografia 241
Index de figures
Figura 1.1 Esquema de la tesi “Dinàmica de l’ocupació antròpica durant durant el
plistocè inferior, mitjà i superior inicial en tram central dels rius Ter i
Fluvià.......................................................................................................................23
Figura1.2 Els cingles de Sant Roc al paleolític: investigació, àmbit social i
patrimoni arqueològic .............................................................................................27
Figura 2.1 Esquema de la complexitat de l’origen i l’evolució biològica de l’espècie
humana ....................................................................................................................40
Figura 2.2 Dispersió dels homínids for a d’Àfrica. La colonització d’Europa i Àsia
(1,8-0,5 milions d’anys) ..........................................................................................41
Figura 4.1 Situació geogràfica dels cingles de Sant Roc..........................................................56
Figura 4.2 Els cingles de Sant Roc entre les valls del Brugent i de la Llémenat Roc..............60
Figura 5.1 Equip de recerques de l’Associació Arqueològica de Girona al jaciment
de Santa Elena I a principis dels anys vuitanta .......................................................68
Figura 5.2 Situació geogràfica dels cingles de Sant Roc..........................................................71
Figura 5.3 Localització de la Balma de la Xemeneia...............................................................73
Figura 5.4 La Llegenda de Solutré ...........................................................................................74
Figura 5.5 La Balma de la Xemeneia durant la dècada dels vuitanta i noranta........................75
Figura 5.6 Equip d’arqueòlegs/gues de la campanya de 2003 a la Balma de la
Xemeneia.................................................................................................................85
Figura 5.7 Plantejament inicial de les excavacions a la Balma de la Xemeneia
(setembre de 2001) ..................................................................................................86
Figura 5.8 Projecte de recerca: “Evolució del poblament plistocè a la vall mitjna del
Ter. Conques fluvials del Brugent i de la Llémena” ...............................................87
Figura 5.9 Permís s’excavació del propietari dels terrenys on s’ubica la Balma de la
Xemeneia.................................................................................................................88
Figura 5.10 Concessió permís d’excavació de la campanya 2004 a la Balma de
la Xemeneia............................................................................................................89
Figura 5.11 Primer sondeig arqueològic (setembre de 2001) a la Balma de la
Xemeneia.................................................................................................................93
Figura 5.12 Primera campanya d’excavacions a la Balma de la Xemeneia (2002) ...................94
Figura 5.13 Segon sondeig arqueològic a la Balma de la Xemeneia (2002)..............................95
Figura 5.14 Segona campanya d’excavacions a la Balma de la Xemeneia (2003) ....................96
Figura 5.15 Estratigrafia de referència de la Balm a de la Xemeneia ........................................99
Figura 5.16 Primera aproximació planimètrica de la Balma de la Xemeneia ..........................101
Figura 5.17 Indústria lítica de la Balma de la Xemeneia..........................................................103
Figura 5.18 Fauna de la Balma de la Xemeneia: marques de tall ............................................106
Figura 5.19 Fauna de la Balma de la Xemeneia: taxons ..........................................................107
Figura 5.20 Extracció d’una mostra de crosta estalagmítica per per la datació
radiomètrica de la Balma de la Xemeneia.............................................................108
Figura 5.21 Mostra paleontològica per la datació radiomètrica de la Balma de la
Xemeneia...............................................................................................................109

242 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Figura 5.22 Resposta formal dels responsables de Beta Analytic sobre la mostra de
datació de la Balma de la Xemeneia .....................................................................110
Figura 5.23 Resultat de la primera datació radiomètrica de la Balma de la Xemeneia:
18.950 ± 50 anys BP .............................................................................................111
Figura 5.24 Escena de caça hipotètica als cingles de Sant Roc ...............................................113
Figura 6.1. Mapa dels jaciments prehistòrics dels cingles de Sant Roc ...................................116
Figura 7.1. Visita a la Balma de la Xemeneia dels representants de l’Ajuntament
d’Amer i del Grup Excursionista “Els Esquetlles” ...............................................128
Figura 7.2. Sol·licitud i concessio de permisos d’excavació per a la Balma de la
Xemeneia (agost-setembre de 2004) .....................................................................132
Figura 7.3. Camp de treball d’aprenentatge a la Balma de la Xemeneia (agost de
2004)......................................................................................................................134
Figura 8.1. Demostracions pràctiques de prehistòria per part de l’Associació
Arqueològica de Girona entre els anys 2002 i 2003 .............................................134
Figura 8.2. Taller de prehistòria de l’Associació Arqueològica de Girona en el marc
de les Festes de Sant Martí d’Amer ......................................................................138
Figura 8.3. Esquarterament d’un xai a la plaça major d’Amer el 17 de novembre de
2002.......................................................................................................................139
Figura 8.4. La prehistòria a l’escola pública d’Amer (maig de 2003)......................................140
Figura 8.5. Visites guiades a la Balma de la Xemeneia pels alumnes de secundària...............141
Figura 8.6. I Caminada popular a la Balma de la Xemeneia: l’excursió..................................142
Figura 8.7. I Caminada popular a la Balma de la Xemeneia: cartell i anunci ..........................143
Figura 8.8. Publicacions a l’entorn de la Balma de la Xemeniea.............................................144
Figura 8.9. Retall de premsa: “Restes de cérvols i cavalls de fa 40.000 anys a Amer” ...........146
Figura 8.10. Retall de premsa: “Els homínids caçaven cavalls despenyat-los a Amer” ..........148
Figura 8.11. Retall de premsa: “L’os de cavall trobat a Amer data de fa 19..000 anys ...........150
Figura 9.1. Ocupacions humanes a la comarca de La Selva des del plistocè mitjà
inicial (780.000 – 10.000 anys).............................................................................150
Figura 9.2. Ocupacions en abric i en cova a la comarca de La Selva.......................................166
Figura 9.3. Mapa dels principals jaciments de Catalunya ........................................................166
Figura 10.1.Organigrama: un projecte d’arqueologia social a la Balma de la
Xemeneia...............................................................................................................190
Figura 10.2. III Campanya d’intervencions a la Balma de la Xemeneia: àrees
selecciondes...........................................................................................................192
Figura 10.3. III Campanya d’intervencions a la Balma de la Xemeneia: àrees
selecciondes i planimetria .....................................................................................193
Figura 10.4. Recerca arqueològica als cingles de Sant Roc ......................................................196
Figura 10.5. Formació d’un equip de divulgació.......................................................................204
Figura 10.6. Els cingles de Sant Roc: un paisatge natural i històric visitable...........................206
Figura 10.7. Representació ideal del futur parc arqueològic de la Balma de la
Xemeneia...............................................................................................................207

Bibliografia 243
Index de quadres
Quadre 1 Deu trets bàsics d’una tesi de llicenciatura .............................................................20
Quadre 2 Fases de construcció d’aquesta tesi de llicenciatura ...............................................31
Quadre 3 Sistema Lògic-Analític............................................................................................38
Quadre 4 Legislació bàsica sobre el patrimoni arqueològic ...................................................47
Quadre 5 Article d’opinió: “La prehistòria i el seu ús social” ................................................51
Quadre 6 Indústria lítica dels jaciments de Santa Elena I-XII................................................51
Quadre 7 Correspòndència administrativa..............................................................................90
Quadre 8 Correlació estratigràfica de les campanyes de 2001 a 2003 a la Balma de
la Xemeneia.............................................................................................................90
Quadre 9 El bifaç: insignia de l’axelià dels cingles de Sant Roc..........................................118
Quadre 10 Implicació de l’Ajuntament d’Amer en el jaciment de la Balma de la
Xemeneia...............................................................................................................126
Quadre 11 Proposta d’organització d’un camp de treball per a la Balma de la
Xemeneia...............................................................................................................130
Quadre 12 Publicacions a l’entorn de de la Balma de la Xemeneia .......................................145
Quadre 13 Notícies de la Balma de la Xemeneia aparegudes a la premsa escrita..................147
Quadre 14 Article d’opinió: “Un jaciment prehistòric inèdit als cingles de Sant Roc”..........152
Quadre 15 Article d’opinió: “Els caçadors prehistòrics dels cingles de Sant Roc”................154
Quadre 16 Jaciments paleolítics de Catalunya amb datacions radiomètirques entorn
els 20.000 anys BP ................................................................................................162
Quadre 16 Jaciments paleolítics de Catalunya amb datacions radiomètirques entorn
els 20.000 anys BP ................................................................................................162
Quadre 17 Article d’opinió: “Els fòssils plistocènics del Pla de l’Estany” ............................172
Quadre 18 La cova del Rinoceront .........................................................................................176
Quadre 19 El Camp dels Ninots..............................................................................................177
Quadre 20 La Cova 120 ..........................................................................................................180
Quadre 21 L’Abric Romaní ...................................................................................................181
Quadre 22 L’Arbreda .............................................................................................................182
Quadre 23 Montlleó ...............................................................................................................184
Quadre 24 La Bora Gran d’en Carreras ..................................................................................186
Quadre 25 Suspensió de la III Campanya d’excavacions a la Balma de la Xemeneia ...........194
Quadre 26 Article d’opinió: “Art rupestre a les comarques gironines”..................................198
Quadre 27 Proposata dels terrenys on s’ubica la Balma de la Xemeneia ...............................200
Quadre 28 Sobre la conservació en arqueologia.....................................................................202
Quadre 29 Deu aspectes bàsics del projecte d’arqueologia social als cingles de Sant
Roc ........................................................................................................................203
Quadre 30 Article d’opinió: “De la universitat al carrera!”....................................................218

244 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Index de taules
Taula 1 Evidències arqueològiques de la Balma de la Xemeneia entre els anys
2001 i 2003............................................................................................................102
Taula 2 Representació de les parts esquelètiques per taxons identificats en els
nivells excavats durant la campanya de 2003 a la Balma de la Xemeneia ...........105
Taula 3 Dinàmica de l’ocupació humana als cingles de Sant Roc durant la
prehistòria..............................................................................................................121
Taula 4 Principals jaciments del paleolític de Catalunya datats amb tècniques
especialitzades.......................................................................................................171

Bibliografia 245
Index
SUMARI.....................................................................................................................................5
SÍNTESI .....................................................................................................................................7
AGRAÏMENTS..........................................................................................................................9
INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................17
1. Tipus, motius (acadèmics, personals, científics i socials), temàtica, justificació i
estructura de la tesi ............................................................................................................. 19
Un treball de tipus acadèmic.........................................................................................20
Una qüestió personal.....................................................................................................21
Formació de l’investigador ...............................................................................21
Origen i desenvolupament de la tesi .................................................................22
Motius acadèmcis .........................................................................................................24
Satisfacció intel·lectual.................................................................................................24
Aportació científica ......................................................................................................25
Projecció professional...................................................................................................25
Interès social .................................................................................................................25
Tema objecte d’estudi...................................................................................................26
Els tres eixos bàsics de la tesi ...........................................................................26
La investigació del paleolític a Catalunya i a Europa, avui..............................28
Justificació de la investigació que es realitza ...............................................................29
L’experiència d’una tesi: punt i seguit..............................................................29
Tesi mongràfica i també panoràmica................................................................29
Absència d’un estudi detallat d’un registre lític ...............................................29
Estructura de la tesi.......................................................................................................30
PRIMERA PART. Documentació prèvia.................................................................................33
2. Vessant científica de l’arqueologia ......................................................................................35
Arqueologia, ciència i investigació...............................................................................36
Objectes lítics en arqueologia ...........................................................................36
El Sistema Lògic-Analític.................................................................................37
Origen i evolució biològica i cultural de l’espècie humana a Europa ..........................39
Les primeres ocupacions humanes....................................................................39
Frontera de la complextitat humana a l’entorn de fa 500.000 anys..................42
Els neandertals: patrons d’assentament, de mobilitat i de conducta.................42
Canvi biològic i cultural a l’entorn de fa 40.000 anys BP................................43
L’home anatòmicament modern .......................................................................44
La fi del paleolític .............................................................................................44
3. Vessant patrimonial i social de l’arqueologia ......................................................................45
Vessant patrimonial de l’ arqueologia ..........................................................................46
El patrimoni arqueològic català segons la legislació actual..............................46
Els ajuntaments i el patrimoni arqueològic català segons la legislació actual.. 48
Més enllà de la investigació: ús social de l’arqueologia...............................................50

246 Els cingles de Sant Roc al paleolític
SEGONA PART.Evidències d’ocupacions humanes als cingles de Sant Roc durant el
paleolític.......................................................................................................53
4. Medi natural i històric de les investigacions prehistòriques als cingles de Sant Roc ..........55
Medi natural dels cingles de Sant Roc..........................................................................57
Emmarcament geogràfic ...................................................................................57
La Vall del Brugent...............................................................................57
La Vall del Llémena..............................................................................58
Emmarcament geològic ....................................................................................58
Unitats de relleu ....................................................................................58
Emmarcament tectònic..........................................................................59
Estratigrafia i litologia ..........................................................................61
El quaternari: terrasses fluvials, vulcanisme, travertins i morfologia càrstica. 61
Terrasses fluvials...................................................................................61
El vulcanisme........................................................................................62
Els travertins .........................................................................................63
Morfologia càrstica ...............................................................................63
Història de les investigacions prehistòriques als cingles de Sant Roc..........................64
5. Els jaciments paleolítics dels cingles de Sant Roc:santa Elena I-XII i Balma de la
Xemeneia.................................................................................................................................67
Els jaciments de Santa Elena I-XII...............................................................................68
La Balma de la Xemeneia.............................................................................................70
Situació geogràfica............................................................................................70
Els inicis de la investigació arqueològica .........................................................72
A la recerca d’un mite de la prehistòria: la llegenda de Solutré ...........26
Història de les investigacions paleolítiques ......................................................74
Plantejament inicial...........................................................................................86
Les intervencions arqueològiques.....................................................................93
Primer sondeig arqueològic (2001).......................................................93
Primera campanya d’excavacions (2002) .............................................94
Segon sondeig arqueològic (2002)........................................................95
Segona campanya d’excavacions (2003) ..............................................96
Metodologia de camp........................................................................................97
Àrea excavada: estratigrafia i planimetria ........................................................98
Estratigrafia...........................................................................................98
Planimetria ..........................................................................................100
Evidències arqueològiques..............................................................................102
Indústria lítica .....................................................................................102
Evidències faunístiques.........................................................................26
Primeres anàlisis radiomètriques ....................................................................108
Datació per Urani/Thori d’una crosta estalagmítica ...........................108
Datació per AMS d’una resta paleontològica .....................................109
Resultat de la primera datació radiomètrica: 18.950 ± 50 anys BP ....109
Hipòtesi paleoecosocial ..................................................................................112
Síntesis de les intervencions arqueològiques a l’any 2003.............................112
6. Evolució prehistòrica de les ocupacions humanes als cingles de Sant Roc durant el
paleolític .................................................................................................................................115
El paleolític inferior....................................................................................................117

Bibliografia 247
El paleolític mitjà........................................................................................................119
El paleolític superior...................................................................................................120
El Bronze final............................................................................................................120
TERCERA PART. Implicació social en el projecte arqueològic.............................................53
7. La base social (administració local i entitats cíviques)......................................................125
L’administració local: l’Ajuntament d’Amer .............................................................127
Entitats cíviques (I): Grup Excursionista “Els Esquetlles”.........................................129
Entitats cíviques (I): Esplai “La Teranyina”...............................................................131
Camp de treball d’aprenentatge ......................................................................131
8. Difusió i divulgació (premsa, publicacions, tallers, demostracions, visites guiades i
didàctica escolar) ....................................................................................................................135
Demostració de prehistòria a la plaça major d’Amer .................................................136
Tallers de prehistòria a l’escola pública i a l’institut d’Amer ....................................140
Visites guiades a la Balma de la Xemeneia ................................................................141
Visites guiades als alumnes de l’Institut d’Amer ...........................................141
I Caminada Popular a la Balma de la Xemeneia.............................................142
Publicacions a l’entorn de la Balma de la Xemeneia .................................................144
La Balma de la Xemeneia en els mitjans de comunicació..........................................146
9. Els cingles de Sant Roc en el context de la investigació del paleolític a Catalunya..........159
L’aportació de la Balma de la Xemeneia al paleolític de Catalunya..........................160
Aire fresc en la investigació del paleolític a Catalunya..................................160
El solutrià: primer període cultural de la Balma de la Xemeneia...................161
Aportació d’ordre regional: el paleolític i la comarca de La Selva ................163
La Selva, un ecosistema habitat per l’home des de temps
immemorials........................................................................................ 165
Ocupacions humanes al territori de La Selva durant el plistocè:
establiments a l’aire lliure i en abric o cova........................................ 167
L’època paleolítica a Catalunya..................................................................................169
Les primeres ocupacions humanes..................................................................169
Frontera de la complextitat humana a l’entorn de fa 500.000 anys................175
Els neandertals: patrons d’assentament, de mobilitat i de conducta...............179
Canvi biològic i cultural a l’entorn de fa 40.000 anys BP..............................183
L’home anatòmicament modern .....................................................................185
La fi del paleolític ...........................................................................................187
10. Perspectives d’ordre científic i social respecte el paleolític dels cingles de Sant Roc ....189
Vessant científica: continuïtat en l’excavació de la Balma de la Xemeneia ..............191
L’excavació de 2004 (III campanya): plantejament i suspensió.....................191
Recerca arqueològica als cingles de Sant Roc................................................197
Vessant patrimonial: protecció legal de la Balma de la Xemeneia ............................201
Vessant social: un projecte d’arqueologia social amb futur .......................................203
Formació d’un equip de divulgació ................................................................205
Visites guiades i creació d’un parc arqueològic ...............................................26
RESUM FINAL......................................................................................................................209

248 Els cingles de Sant Roc al paleolític
ANNEX. Dietari de Camp......................................................................................................211
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.................................................................................231
INDEX DE FIGURES............................................................................................................231
INDEX DE QUADRES .........................................................................................................231
INDEX DE TAULES .............................................................................................................231