Viure als Pirineus - Grup Nació Digital
Viure als Pirineus - Grup Nació Digital
Viure als Pirineus - Grup Nació Digital
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
evista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran núm: 133 · març 2013<br />
REVISTA ESPECIAL<br />
www.viure<strong>als</strong>pirineus.cat<br />
Made in Pirineu<br />
Únic escorxador de porcí de l’Alt Urgell<br />
Pernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques<br />
Per celebrar amb els nostres clients cada setmana tindrem<br />
productes amb promoció. Vingui a les nostres botigues on<br />
trobarà tota la clase de productes de qualitat<br />
Troba’ns al: c. Major, 18 ∙ La Seu d’Urgell ∙ T. 973 352 148 / Noves de Segre ∙ T. 973 387 147
www.viure<strong>als</strong>pirineus.cat<br />
núm: 133 · març 2013<br />
DISTRIBUCIÓ<br />
Gratuïta<br />
EDITA<br />
Edicions Salòria SL<br />
25700 La Seu d’Urgell<br />
DIRECCIÓ EDITORIAL<br />
Marcel·lí Pascual<br />
REDACCIÓ<br />
Joan Obiols<br />
Joan Aixàs<br />
Marià Cerqueda<br />
Marcel·lí Pascual<br />
Ramón Ganyet<br />
DISSENY i MAQUETACIÓ<br />
www.creativa.cat<br />
FOTOGRAFIA<br />
Albert de Gràcia, Montse Colell<br />
Anna Solans, www.droz-photo.com<br />
DL: L-701-702<br />
Tel. 699 24 18 71<br />
viure<strong>als</strong>pirineus@yahoo.com<br />
“<strong>Viure</strong> <strong>als</strong> <strong>Pirineus</strong>” no es fa responsable de<br />
les opinions dels col·laboradors de la revista.<br />
viure <strong>als</strong> pirineus<br />
Especial 10è aniversari<br />
04-07<br />
· Deu anys, dues portades<br />
· Una dècada de més <strong>Pirineus</strong><br />
· La força dels mitjans loc<strong>als</strong><br />
Opinió<br />
10-13<br />
· Marià Cerqueda<br />
· Joan Aixàs<br />
· Joan Obiols<br />
Cartes dels lectors<br />
14-16<br />
Made in Pirineu<br />
18-47<br />
· Dossier central d’iniciatives<br />
pirinenques<br />
esport<br />
48-54<br />
· Fundació d’Isidre Esteve<br />
natura<br />
56-57<br />
· Marmotes<br />
· La neu i el seu gruix<br />
benestar<br />
58-61<br />
una mica de ciència...<br />
62<br />
· La investigació aplicada a la<br />
vida quotidiana<br />
30 març<br />
Bellver de Cerdanya<br />
Concert de Música Clàssica<br />
al Centre Cívic les Escoles<br />
VellesDINO<br />
Revista Especial<br />
10è aniversari<br />
agenda<br />
portada<br />
núm<br />
133<br />
La portada d’aquest número<br />
especial i la primera portada de la<br />
revista<br />
3
Deu anys, dues portades<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
MARCEL·LÍ PASCUAL· Director<br />
Primavera del 2002. Dissabte.<br />
Després de dinar, amb el Seat<br />
Ibiza blanc enfilàvem, a poc<br />
a poc, la sinuosa carretera d’Ossera<br />
en direcció a la Formatgeria Serrat<br />
Gros on ens esperava l’Eulàlia.<br />
Preparàvem un reportatge sobre la<br />
recuperació d’aquest poble de l’Alt<br />
Urgell a mans d’un grup d’artesans.<br />
Havia de sortir publicat en una revista<br />
que encara no existia.<br />
L’Eulàlia ens va atendre de forma<br />
hospitalària, magnífica, com<br />
sempre ha fet amb tothom. Tots els<br />
veïns del poble, igual. Ossera està<br />
viu gràcies a l’esforç d’un grup de<br />
gent extraordinària.<br />
El 15 de maig d’aquell mateix<br />
any sortia al carrer el primer número<br />
de la revista que, finalment,<br />
es diria VIURE ALS PIRINEUS.<br />
Encara no sé com, al company Toni<br />
Alet, se li va ocòrrer aquest nom<br />
però de seguida vam entendre que<br />
era el definitiu: era clar, original,<br />
nítid. Una mica llarg, potser sí, però<br />
transmetia allò que volíem, el missatge<br />
del que havia de ser la revista<br />
que teníem al cap. El temps li ha donat<br />
la raó.<br />
A qui vam triar per aquella<br />
primera portada de la revista? A<br />
l’Eulàlia amb una taula dels seus<br />
formatges a les mans. Així es presentava<br />
VIURE ALS PIRINEUS.<br />
Hivern del 2013. Primer cap de<br />
setmana de març. La climatologia fa<br />
una treva i diumenge pel matí tornem<br />
a encarar la carretera d’Ossera,<br />
igual de sinuosa que aquell dissabte<br />
de primavera. El poble d’Ossera<br />
es mantè pletòric, la neu no els es-<br />
4<br />
10è aniversari<br />
panta, al contrari. A la porta de la<br />
formatgeria Serrat Gros ens espera<br />
la Mercè. Ella i el seu company, el<br />
Raül, van pujar a Josa amb la intenció<br />
de fer una formatgeria, van<br />
conèixer l’Eulàlia i, l’any 2006, van<br />
agafar el relleu del Serrat Gros. Va<br />
ser un relleu molt acurat. “Era una<br />
oportunitat única però també un<br />
repte difícil”, diu la Mercè. Havien<br />
Deu anys després<br />
d’aquella primera<br />
portada que<br />
protagonitzava<br />
l’Eulàlia vam tornar<br />
a Ossera on ens va<br />
rebre, entusiasta,<br />
la Mercè, una altra<br />
formatgera de primera<br />
divisió. Quin luxe!<br />
de donar continuïtat a una formatgeria<br />
única al món, punta de llança<br />
del moviment artesanal pirinenc.<br />
Com va ser la rebuda? Igual que<br />
el primer dia, magnífica, entusiasta,<br />
entranyable. Deu anys després<br />
ens trobem al mateix escenari, les<br />
condicions han canviat, el context<br />
social i econòmic és diferent, segurament<br />
més incert, però les sensacions<br />
hi són i les cabretes també,<br />
igual d’esplèndides que sempre. El<br />
bestiar ben cuidat parla amb els ulls.<br />
Aquestes cabres continuen sent un<br />
emblema per a tot el Pirineu.<br />
Tornàvem a ser a Ossera. Més<br />
de 10 anys després. I teníem al davant<br />
la protagonista de la portada<br />
d’aquest número especial de la revista<br />
que ara teniu a les mans. No<br />
podia ser ningú més. Havia de ser<br />
ella, la Mercè. I amb la mateixa taula<br />
de formatges que tenia l’Eulàlia.<br />
Mil gràcies a tots per ajudar-nos<br />
a fer camí!
10è aniversari<br />
10 anys de la revista VIURE ALS PIRINEUS<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
ARTUR MAS · President de la Generalitat de Catalunya<br />
És tot un plaer i un goig felicitar a tot l’equip humà de<br />
la revista VIURE ALS PIRINEUS per la celebració del<br />
desè aniversari de la publicació, deu anys informant<br />
mes rere mes de tot el que passa a les comarques de l’Alt Pirineu<br />
i Aran.<br />
Avui en dia, que podem conèixer qu<strong>als</strong>evol fotesa que<br />
passa a l’altra banda del món gairebé a l’instant, moltes vegades<br />
deconeixem el que succeeix ben a prop de casa nostra o al<br />
poble veí. En aquest sentit, la premsa comarcal i local catalana<br />
ha estat una eiena molt útil per informar les persones dels<br />
fets, actes i notícies que es generen al territori.<br />
La revista VIURE ALS PIRINEUS és un molt bon exemple<br />
de compromís amb el país i amb la llengua catalana. Una<br />
dècada de servei públic a les comarques pirinenques mereix<br />
tot el meu reconeixement, i vull aprofitar aquesta oportunitat<br />
per agrair <strong>als</strong> lectors i a les persones de la revista, <strong>als</strong><br />
anunciants i patrocinadors i a totes les persones que han treballat<br />
i segueixen treballant a la seva participació i implicacióen<br />
aquest projecte per fer possible que la revista arribi a<br />
les llars cada setmana.<br />
La celebració d’aquests primers 10 anys és una bona<br />
mostra de la necessitat de l’existència de publicacions com<br />
la vostra, de l’interès de les persones per conèixer i saber les<br />
notícies més properes, les que afecten més directament el seu<br />
dia a dia.<br />
Us vull desitjar que no falteu a la vostra cita mensual (i<br />
ara també diària a través de la xarxa) amb la gent del Pirineu,<br />
que seguiu assabentant puntualment de tot el que s’esdevé, i<br />
que continueu amb el vostre compromís amb la informació i<br />
amb la nostra llengua.<br />
5
La celebració dels 10 anys d’un mitjà de comunicació<br />
com VIURE ALS PIRINEUS ens permet (a banda<br />
de felicitar a tots els profession<strong>als</strong>, les persones<br />
col·laboradores, institucions i patrocinadors que han fet possible<br />
aquesta dècada) revisar amb perspectiva l’evolució del<br />
nostre territori.<br />
Un mensual, com el seu nom indica, és un retrat d’un<br />
moment concret, però 10 anys de publicacions mensu<strong>als</strong> esdevenen<br />
una autèntica imatge panoràmica. Aquesta panoràmica<br />
ens ofereix la imatge d’uns territoris que han avançat,<br />
s’han modernitzat i que continuen treballant a fons per bastir<br />
una bona qualitat de vida en base <strong>als</strong> nostres punts forts. I<br />
qui ho fa tot això? Doncs la gent, les institucions, les empreses,<br />
les associacions... i també els mitjans de comunicació<br />
que, com els nostres municipis, també heu avançat i us heu<br />
modernitzat a fons. Ens n’hem de sentir orgullosos d’aquest<br />
camí fet i prendre les noves singladures amb empenta i esperit<br />
positiu.<br />
No és fàcil bastir un projecte cultural, empresarial o social<br />
que sigui transversal a tot el Pirineu i vosaltres heu perseverat.<br />
Enhorabona. No deixeu d’aprofundir en la vostra<br />
6<br />
10è aniversari<br />
Una dècada de més <strong>Pirineus</strong><br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
ALBERT BATALLA I SISCART · Alcalde de la Seu d’Urgell<br />
feina en els valors fonament<strong>als</strong> que configuren la identitat<br />
pirinenca: mirada pròpia, persistència i autenticitat.<br />
Des de la Seu us felicitem, us desitgem sort i encert en la<br />
propera dècada i us encoratgem a continuar explicant la vida<br />
de la gent d’uns pobles, d’unes ciutats, d’unes comarques i<br />
d’un territori des del qual volem ajudar a construir una Catalunya<br />
millor i lliure.<br />
La força dels mitjans loc<strong>als</strong><br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
RAMON MOLINER · Alcalde d’Alp i president del Consell Comarcal de Cerdanya<br />
E<br />
n aquest moment de complexitat, rebo com una molt<br />
bona notícia la celebració dels 10 anys d’una publicació<br />
tan arrelada a les comarques pirinenques com és<br />
VIURE ALS PIRINEUS. Ara més que mai, en plena globalització,<br />
es fa necessari tenir mitjans de comunicació loc<strong>als</strong><br />
forts, propers, dinàmics, que ens informin del que passa al<br />
nostre poble o al poble del costat, que facin de vehicles de la<br />
informació quotidiana i de notaris de l’actualitat.<br />
Ara més mai necessitem que mitjans com el vostre siguin<br />
forts, mantinguin el seu compromís amb el territori i ens<br />
ajudin a cohesionar l’espai social i territorial que ens ocupa.<br />
Sé que des de VIURE ALS PIRINEUS us heu convertit,<br />
també, en una finestra oberta al món gràcies al vostre diari<br />
digital www.viure<strong>als</strong>pirineus.cat que arriba a tots els racons Us felicito i us encoratjo a continuar treballant al costat<br />
del planeta i que fa d’altaveu del nostre territori. Heu sabut dels veïns de Cerdanya i de tot el Pirineu per fer possible que<br />
aprofitar la tecnologia i les xarxes soci<strong>als</strong> per fer més forta algun dia els nostres objectius i els nostres somnis es puguin<br />
una publicació de referència.<br />
fer realitat. Gràcies per la vostra feina i endavant!
10è aniversari<br />
Que en vinguin molts més!<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
És amb un gran somriure que he après que VIURE<br />
ALS PIRINEUS celebrava el seu 10è aniversari, una<br />
publicació que amb el temps ens ha anat informant,<br />
entretenint i acostant-nos a les coses de “casa” de tots els pirinencs.<br />
Volia felicitar a tots els que ho heu fet possible i que<br />
en vinguin molts més per seguir disfrutant-vos!<br />
Kilian Jornet<br />
Un riu d’històries<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
Tots els que vivim lluny de casa agraïm el fet de poder<br />
seguir informats del que passa al Pirineu gràcies al<br />
vostre digital i, sempre que podem, amb la vostra revista<br />
en paper i el riu d’històries que expliqueu. Seguiu així!<br />
Andrea Zayas<br />
Som-hi i endavant!<br />
///////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
Crèixer, viure i aprendre <strong>als</strong> <strong>Pirineus</strong>. Seguiu explicant<br />
com és el Pirineu i tot allò que hi passa durant molts<br />
anys més. Som-hi i endavant! Enhorabona!<br />
Guille Díaz-Canedo<br />
Implicats amb el territori<br />
///////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
Tenim la sort de viure en una de les zones més boniques<br />
de Catalunya, per la diversitat del seu paisatge,<br />
per la riquesa cultural i gastronòmica i per la proximitat<br />
a la natura, que ens permet gaudir-ne de mil maneres<br />
diferents. I en aquesta tasca entra la revista VIURE ALS PI-<br />
RINEUS, que ens permet conèixer el nostre territori més<br />
enllà, recollint i apropant-nos tota aquesta riquesa a través<br />
de les seves pàgines. Gràcies per la vostra implicació amb el<br />
territori i per la vostra feina.<br />
Isidre Esteve<br />
7
8<br />
agenda de l’Alt Pirineu i Aran | març<br />
LA POBLA DE SEGUR<br />
· Dia 9. XXXI Olimpiada<br />
Flamisell. Participació d’escolars<br />
de tota la demarcació<br />
al camp de futbol.<br />
www.pobladesegur.cat<br />
· Dia 29, 23.30 h. ANTIKA-<br />
RAOKE 2013. Bar Kastri.<br />
BELLVER<br />
· Dissabte 2, 18.00 h.<br />
FESTIVAL FLIC: Els 10 barrets<br />
del gegant del Pi.<br />
Centre Cívic Escoles Velles.<br />
· Diumenge 3. CAMPIONAT<br />
INTERCOMARCAL<br />
DE PATINATGE ARTÍSTIC.<br />
Poliesportiu Municipal.<br />
· Diumenge 10.<br />
CAMPIONAT COMARCAL<br />
DE RÍTIMICA.<br />
Poliesportiu Municipal.<br />
· Dissabte 23, 20.00 h.<br />
BALL DE TARDA.<br />
Poliesportiu Municipal.<br />
· Dissabte 24, 11.45 h.<br />
DIUMENGE DE RAMS.<br />
Benedicció de Rams.<br />
Al Portal.<br />
· De dimarts 26 a dijous 28.<br />
1r TORNEIG D’ESCACS.<br />
Centre Cívic Escoles Velles.<br />
www.contragambito.com<br />
· Divendres 29, 22.00 h.<br />
VIA CRUCIS de les torxes.<br />
Església de St. Jaume.<br />
· Dissabte 30, 19.30 h.<br />
CARAMELLES. Pl. del<br />
Portal.<br />
· Dissabte 30, 20.00 h.<br />
CONCERT Música clàssica.<br />
Centre Cívic Escoles Velles<br />
ACTIVITATS centre<br />
d’interpretació (TALLÓ)<br />
· Dia 16 i 17. Taller i sortida<br />
amb raquetes de neu.<br />
Dissabte 17.30h-19h taller<br />
teòric i diumenge 09 h-17 h<br />
Sortida de pràctiques. 35€<br />
(Llibreria Horitzons)<br />
· Dissabte 23. 09h-14h. Excursió<br />
amb raquetes de neu<br />
a Lles de Cerdanya (iniciació).<br />
30€/persona.<br />
· Divendres 29. 09h-14h.<br />
Esquí de muntanya (iniciació).<br />
30€/persona.<br />
(Guies de Muntanya).<br />
· Dissabte 30. 09h-14h.<br />
Excursió amb raquetes de<br />
neu al llacs de Malniu. 30€.<br />
(Guies de Meranges)<br />
· Dissabte 30 i diumenge 31.<br />
Curs intensiu mapa i brúixola.<br />
Dissabte 17,30 h- 19h<br />
taller teòric i Diumenge 9h-<br />
17h sortida de pràctiques.<br />
35€. (Llibreria Horitzons)<br />
ALTRES ACTIVITATS<br />
Vol en globus, demostració de<br />
gossos pastor, visites al romànic,<br />
visites i tallers a obradors<br />
de productes làctics, excursions<br />
amb bicicleta elèctrica,<br />
lloguer de BTT...<br />
Més informació i reserves:<br />
centredetallo@bellver.org,<br />
www.bellverecoturismecerdanya.cat.<br />
639 27 42 86.<br />
OSSEJA<br />
· Dia 8.<br />
Saveurs en piste.<br />
· Dia 16. Carnaval.<br />
· Dia 23/24. Concours de<br />
meutes sur lievres.<br />
· Dia 31. Marche de paques.<br />
ALP<br />
· Dia 8. Celebració del dia<br />
de la Dona. 20h. “Porta i<br />
posa” al Teatre. Cadascú<br />
porta un plat. Seguidament,<br />
taller de contes de “Fades,<br />
fetilleres i heroïnes”.<br />
· Dia 13, 15.00 h. Taller<br />
“Cuina amb microones”.<br />
Ambulatori antic. (2€).<br />
· Dia 18 al 24. XXII Campionat<br />
de Tennis Taula d’Alp.<br />
Entrenaments del 11 al 17<br />
de març. Inscripcions i info:<br />
972890385.<br />
Teatre Municipal.<br />
LA MOLINA<br />
· Dia 2 i 3. “Weekend<br />
Freestyle”.<br />
· Dia 4 i 5. Men European<br />
Cup.<br />
· Dia 10. 17è Trofeu Pepeta<br />
Planas.<br />
· Dia 16. Copa del Món<br />
Snowboard (PGS).<br />
· Dia 22. Tour Fricandó Matiner<br />
de RAC 105.<br />
· Dia 23 i 24. 32è Derby<br />
Internacional ciutadans<br />
ALWC.<br />
· Dia 30, 18.30h. Mecal Picurt<br />
Snow. Entrada Lliure.<br />
Museu.<br />
MASELLA<br />
· Dia 1. Fricandó Matiner –<br />
RAC 105 al Pla de Masella.<br />
· Dia 2. Cursa Social Círculo<br />
ecuestre.<br />
· Dia 9. 16è Pista-Pista.<br />
· Dia 9. Cursa Minialevins<br />
(CANM-C).<br />
· Dia 9 i 10.9è Trofeu Vila de<br />
Llívia (CE Llívia - FCEH).<br />
· Dia 16. 20è Cargol de Neu<br />
(CANM-C - FCEH).<br />
· Dia 27 i 28. 4rt Open Parallel<br />
(CE Llívia - FCEH).<br />
· Dia 30. X Cursa d’abonaments<br />
temporada Masella.<br />
· Dia 30 i 31. Curses Soci<strong>als</strong><br />
CE Masella Team.<br />
· Dia 31. II Mostra de Formatges<br />
i productes làctics<br />
frescs de la Cerdanya i l’Alt<br />
Urgell.<br />
BOLVIR<br />
· 23 al 25. II Fira Material<br />
esportiu 2a mà i ocasió.<br />
Matins: 11:30h a 13.30h.<br />
Tardes de 17:0 h a 20:00 h.<br />
Poliesportiu.<br />
· Dia 23 i 24. I Esquiada i<br />
I Ruta BTT familiar.<br />
· Dia 28, 19:30 h. a 22 h.<br />
I excursió nocturna raquetes<br />
de neu.<br />
· Dia 29 i 30, 17:30h a 20 h.<br />
II Taller de Circ i Acrobàcia.<br />
· Dia 31, 17:30h a 19 h.<br />
I Circuit habilitats gegant.<br />
Inscricpció: Poliesportiu de<br />
Bolvir. 686 008 443.<br />
poliesportiubolvir@gmail.com<br />
MONTELLÀ i MARTINET<br />
· Dia 28, 21 h. Dijous Sant:<br />
Processó després de la<br />
missa. Sortida Església de<br />
Sant Eloi. Martinet.<br />
El parc dels Búnquers de Martinet<br />
i Montellà obre tots els<br />
caps de setmana a partir del<br />
dia 2 de març i tota la Setmana<br />
Santa.<br />
PUIGCERDÀ<br />
EXPOSICIONS<br />
· Del 15 de març al 14 d’abril.<br />
Collages. Carol Gharghur.<br />
· Del 22 març al 14 abril.<br />
Centre excursionista de Catalunya.<br />
De la Segona República<br />
al franquisme.<br />
· Del 15 març al 14 abril. Exposició<br />
Pintors de Cerdanya;<br />
“Estudi la Voliaina”.<br />
· Del 9 març al 27 abril.<br />
Exposició“Santa Maria: Una<br />
església per un campanar. Del<br />
temple romànic a la guerra<br />
civil”.<br />
ACTIVITATS ADULTS<br />
Biblioteca comtat de cerdanya.<br />
· Dia 18, de 18 h a 20 h. Taller<br />
gratuït d’introducció a la<br />
viquipèdia.<br />
· Dia 19, 20.30 h.Club de<br />
lectura “El mètode<br />
Grönholm”.<br />
GRUP DE RECERCA<br />
DE CERDANYA<br />
· Dia 8. 20,15h. Dia Mundial<br />
de la dona treballadora.<br />
Conferència: “4 científiques<br />
amb problemes”.<br />
Museu Cerdà.<br />
· Dia 9. 18h. Dia Mundial de<br />
la dona treballadora.<br />
Conferència. Museu Cerdà.<br />
· Dia 16. 18h. Fòrum Cerdanya<br />
dona treballadora.<br />
1r debat de la temporada.<br />
Museu Cerdà.<br />
· Dia 21. 21.30 h.<br />
Dia Mundial de la Poesia.<br />
Museu Cerdà.<br />
· Dia 23. 18.00 h. Dia Mundial<br />
de la Meteorologia.<br />
Conferència, per Albert de<br />
Gracia. Museu Cerdà.<br />
· Dia 23. 21.30 h. III Cerdanya<br />
Classic Music.<br />
Museu Cerdà.<br />
www.puigcerda.cat/cultura<br />
VALL DE CASTELLBÓ<br />
· Dies 23 i 24 de març. Taller<br />
de periodisme digital .<br />
LA SEU D’URGELL<br />
· Dia 10, 9h Sortida guiada<br />
amb raquetes Del Coll de la<br />
Basseta a la Culla<br />
· Del 4 de març al 17 d’abril<br />
Exposició -Emocions en<br />
colors- a l’Aparador
jorfabrega Bienvenida<br />
Jana! “@Ped<strong>Pirineus</strong>:<br />
Nova estudiant de medicina<br />
que rotarà amb nosaltres<br />
aquest març a #alturgell<br />
pediatriadelspirineus.<br />
org/blog/post/278/…<br />
José Rafael Briceño@<br />
profesorbriceno La fama<br />
es la suma de los malentendidos<br />
que se reúnen<br />
alrededor de un hombre.<br />
Rainer Maria Rilke.<br />
Enzo Maqueira @Enzo-<br />
Maqueira El mayor valor<br />
que tiene un líder popular<br />
es saber despertar el<br />
amor propio de sus pueblos.#HastaSiempreComandante<br />
QuéLeer? @QueLeer<br />
“No se percatan que<br />
la televisión, es tal vez<br />
aún peor que la escuela<br />
obligatoria.” Pier Paolo<br />
Pasolini<br />
María G Colmenares@<br />
mgcolmenares RT @<br />
JuanNavarrete_: Alguien<br />
me puede explicar que<br />
significa esto “La dirección<br />
político-militar del<br />
Gobierno “ por si acaso<br />
#SoyCivil<br />
Àngel Daniel ||*|| @danieltorrelles<br />
CAP INTEL-<br />
LECTUAL espanyol ha<br />
defensat la llibertat d’expressió<br />
del fiscal destituït.<br />
Cap. Silenci. Desert. Àfrica.<br />
Adéu.<br />
Cocina y Vino @CocinayVino<br />
“Lo que embellece<br />
al desierto es que en<br />
alguna parte esconde un<br />
pozo de agua” Antoine de<br />
Saint-Exupery<br />
Pablo @Pablo_8_9 Aquí<br />
nacionalizamos equipos<br />
de fútbol como el Valencia<br />
C.F., y Chávez nacionalizaba<br />
sectores estratégicos<br />
como el petróleo.<br />
Por eso no gusta<br />
Vicente Lozano @vicentelozano<br />
Maduro ha llorado.<br />
Como Arias Navarro<br />
en color.<br />
petits anuncis<br />
· Vols viure en la tranquil·litat<br />
d’un poble, però al costat de<br />
la Seu? Es lloguen pisos a<br />
Arfa, amb plaça de pàrquing,<br />
despeses de comunitat i WIFI<br />
gratuïta inclosos en el preu.<br />
Pisos amb dues habitacions,<br />
bany, cuina-menjador, terra<br />
radiant i balcó amb vistes.<br />
Pisos moblats i sense moblar.<br />
Vine’ls a mirar: 654 85 35 38<br />
· Es lloga local de 120 m2 ,<br />
(amb altell i oficina). Guillem<br />
Graell, 17. Preu i condicions<br />
molt interessants!<br />
Tel. 973 351 287<br />
· Es lloga local 120 m2 oficina<br />
+ bany + dona’t d’alta llum,<br />
aigua, gual. Preu molt interessant<br />
T. 973 350 280<br />
· Es ven mercedes benz<br />
advangarde, e-300 diesel,<br />
granate full equip, perfecte<br />
estat, motor nou 40.000 km,<br />
preu negociable.<br />
tel. 677 495 661 - 973 355 587<br />
· Vendo o traspaso negocio en<br />
la Seu, con o sin maquinaria<br />
para fabricación de mangueras<br />
y distribución de productos<br />
agro-industriales.<br />
Tel. 677 495 661 / 973 355 587<br />
· Es necessita senyora sense<br />
càrregues familiars per a portar<br />
casa d’un matrimoni sense fills<br />
a Ba rcelona ciutat. S’ofereix<br />
habitatge i flexibilitat d’horari.<br />
Interessades: 608 367 856<br />
· Es busca comercial freelance<br />
per la zona de l’Alt Urgell i<br />
Cerdanya. Enviar CV:<br />
edicionssaloria@gmail.com<br />
· Lloguer de pis<br />
Situat a la ctra.<br />
d’Andorra, númº20,<br />
4rt, espaiós (130 m2),<br />
assoleiat, molt bones<br />
vistes, possibilitat<br />
moblat. 290 euros al<br />
mes.<br />
Tel: 973351537<br />
663056999<br />
Petits museus amb encant<br />
Museu de l’Esclop<br />
Meranges<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
NÚRIA BOLTÀ · Escriptora<br />
L’esclop, en diverses versions i formes, ha estat<br />
i és present encara en cultures ben diferents.<br />
Però, fins i tot, en un mateix continent ha<br />
adoptat característiques específiques segons la naturalesa<br />
climàtica i territorial, fins al punt de poder<br />
discernir entre un esclop de terres gallegues, un de la<br />
planúria holandesa, un sabot francès o bé un de casa<br />
nostra, fet a Meranges.<br />
Potser alguns de nosaltres mai no ens hauríem<br />
pensat que d’un calçat humil com és l’esclop se’n podria<br />
fer un museu monogràfic, segurament perquè<br />
només l’hem vist com un tipus de calçat per a no<br />
enfangar-se, sense anar més enllà. Però una visita al<br />
Museu de l’Esclop de Meranges ens canviarà radicalment<br />
aquesta pobra percepció. Ja a primera vista podrem<br />
copsar que aquest museu té unes característiques<br />
que el fan, objectivament, digne de ser visitat.<br />
El contingut està històricament molt ben documentat<br />
per la qual cosa, allò que a priori semblava<br />
que no podia donar massa de sí, acaba resultant una<br />
lliçó molt profitosa d’història de l’esclop així com de<br />
l’ofici d’escloper i de la matèria prima que s’emprava,<br />
extreta de l’entorn més immediat. A més, l’espai dedicat<br />
al museu és atractiu i ajuda a crear el caliu necessari<br />
per a mostrar de manera pedagògica i àgil la<br />
història d’aquest calçat.<br />
9
10<br />
opinió<br />
A poc a poc<br />
///////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu<br />
Fa pocs dies vaig trobar-me pel carrer amb l’escriptor<br />
Joan Obiols. Després de parlar una mica de tot i de res<br />
o, el que seria el mateix, del transcendent i del insubstancial,<br />
i quan ja gairebé ens acomiadàvem em va dir: “Cada<br />
dia vaig més a poc a poc. I no et pensis, tinc temps per a tot”.<br />
Com sempre que parles amb ell, la frase em va fer pensar, i<br />
més en un moment en el qual tinc la sensació que vaig més<br />
atrafegat que mai.<br />
Pocs dies després vam tenir la sort d’anar a la Rabassa, a<br />
fer una estona de raquetes. No cal recordar que, aquest any,<br />
la temporada de neu ha estat més que bona. Ensopegàrem<br />
amb un dia fantàstic. Com que no hi havia pressa, paràvem<br />
sovint i gaudíem del lloc i del silenci. Aviat, però, vam notar<br />
un element que va trasb<strong>als</strong>ar el paisatge completament. Unes<br />
quantes motos de neu van fer acte de presència amb un gran<br />
serramball. Lògicament el seu ritme de passeig era molt més<br />
elevat que no pas el nostre.<br />
Mentre observàvem la magnífica perspectiva que de la<br />
serra del Cadí en oferia aquell indret, també vaig comprovar<br />
que no hi havia ni una sola de les motos que s’aturés en<br />
aquell punt. El paisatge era digne de les millors fotografies,<br />
i els que tripulaven els estris mecànics ni se n’adonaven. Tot<br />
plegat em va fer tornar a pensar amb el que m’havia dit el<br />
Joan. Potser sí que la velocitat resulta un xic gormanda i ens<br />
transmet la f<strong>als</strong>a aparença de què podrem arribar a molts<br />
més llocs. Però en aquell moment vaig adonar-me’n de què,<br />
anant a poc a poc, havíem gaudit molt més del paisatge i de la<br />
conversa que havíem travat durant la caminada.<br />
Arribats a aquest punt, de ben segur que algú es pensa<br />
que mantinc un cert odi envers les motos de neu. Res més<br />
lluny de la veritat. Reconec que fan força fressa i que, quan<br />
hom busca la tranquil·litat, trobar-se amb una d’elles resulta<br />
un xic molest. Però com en totes les coses d’aquesta vida, un<br />
ús racional pot ser divertit, útil o, fins i tot, instructiu. I com<br />
no podia ser d’un altra manera, cadascú tria el seu tarannà.<br />
Per la nit, abans de què tornés a ser dilluns, vaig tenir la<br />
sensació de què en el meu dia a dia vaig a sobre d’una moto<br />
i de gran cilindrada. La pressa per arribar, i tots sabem que<br />
només hi ha un destí segur, potser no em permet aturar-me<br />
a observar els paisatges (de tota mena) que m’ envolten. I<br />
en aquell moment vaig entendre el per què cada cop que,<br />
pel carrer, em trobo al Joan noto que està adquirint el posat<br />
dels savis.<br />
Un capellà d’Astell<br />
//////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
JOAN AIXÀS · Metge Al Josep Obiols Perearnau<br />
El Posidoni de Ca l’Aixut d’Àreu era molt aficionat a la toponímia.<br />
De jove havia estudiat al seminari de la Seu i mossèn<br />
Jordà, d’Astell, de la Vall Fosca, li n’havia fet agafar l’interès.<br />
Sempre que tenia una estona, el mossèn els feia un xiulet de pastor<br />
i arreplegava uns quants alumnes a la seva vora per explicar-los històries<br />
de llogarets, noms de cases i de pobles. De bon començament,<br />
no hi plegaven pas massa re, però amb el pas del temps ho van anar<br />
trobant distret i, de més grans, ja ho preferien al trebolosi del pati.<br />
El mossèn els havia explicat que el nom d’Àreu, juntament amb<br />
Araós, tenien un possible origen cèltic i basc: ara (camp conreat) i otz<br />
(fred): camp de conreu fred. El Sisebut de cal Feixuc d’Aransa els va<br />
informar que segons el seu padrí, l’Isidro, els noms d’Aransa i Mussa<br />
també venien del basc. I, quan els experts de la plana van dictaminar<br />
que les denominacions d’aquests pobles havien de ser actualitzades a<br />
Arànser i Músser, es va establir una bona polèmica. De fet, tant l’un<br />
com l’altre, des del segle IX havien anat rebent diverses grafies però,<br />
des del segle XVIII s’havien escrit com tradicionalment i la gent del<br />
país no ho acabava de tenir clar.<br />
El cas és que, a poc a poc, els estudiants van anar sortint de la<br />
seva inèpcia i d’aquí van anar a parar a què els ibers, que van ser els<br />
habitants preromans de llevant i del sud de la península ibèrica, van<br />
habitar el territori de l’actual Catalunya i hi van deixar la seva petjada<br />
en forma de restes de poblats, art i, també, com veiem, en els noms<br />
dels pobles. També, abans de la llengua llatina, va existir el tartessi,<br />
que es parlava al sud i a l’oest de la península. Per això es parla de<br />
l’origen iber-tartessi de l’euskera.<br />
Mossèn Jordà, a mesura que anava comprovant els progressos<br />
dels alumnes, els va dir que heus ací fins on ens pot portar la toponímia<br />
i va explicar-los que a mitjans del segle XX es van endegar diversos<br />
estudis científics per investigar la possibilitat de l’existència de<br />
diferències genètiques entre els bascs (una raça?) i la resta de la població.<br />
Per certificar-ho, es van obtenir mostres de sang de molts habitants<br />
del Pirineu. Es van demostrar els lligams dels seus orígens amb<br />
els poblats celtes procedents de les illes britàniques. La conclusió fou<br />
que, tot i que es tracta d’un grup homogeni, des del punt del vista del<br />
genoma, els bascs no es diferencien d’altres poblacions ibèriques.<br />
A hores d’ara, el Posidoni, que ja torna a viure a Àreu, a la seva<br />
casa de la Força, li agrada anar sovint fins a l’estany d’Aixeus des d’on,<br />
tot contemplant la panoràmica de la Pica d’Estats, reflexiona i decideix<br />
que, en resumides qüentes, sort que no se’ns poden trobar diferencies<br />
genètiques perquè, altrament i, tal i com està el món, a algú se<br />
li podria acudir denunciar-nos per anticonstitucion<strong>als</strong>. I encara ens<br />
fotrien en un esbarzer. Vatua l’olla!
opinió<br />
Del segon al darrer<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
JOAN OBIOLS · Des de Setúria...<br />
Joaquim Purito Rodríguez, l’excel·lent ciclista vallesà,<br />
viu i entrena al Principat d’Andorra. El dia que ho<br />
vaig saber, va venir-me al cap el meu admirat Raymond<br />
Poulidor, l’exciclista francès, que no va guanyar mai<br />
el Tour de França, però va quedar tres vegades segon i cinc<br />
vegades tercer.<br />
El Purito ha estat darrerament ben a prop de guanyar<br />
el Giro d’I tàlia i la Vuelta a Espanya, però no ho va aconseguir<br />
per ben poc. El seu saber perdre i la meva desmitificació<br />
del triomf, me’l van fer entranyable i ja s’ha convertit<br />
en el meu nou Poulidor. Pou Pou, era fill d’un poblet de<br />
poc més de tres-cents habitants del centre de França i, com<br />
nosaltres —almenys així ho teníem entès—, era fill de pagesos,<br />
la qual cosa ens el feia encara més proper i estimat.<br />
Relacionada amb els pagesos i l’esport em ve ara al cap una<br />
anècdota que vaig viure fa uns anys amb un alumne.<br />
El noi va arribar un dilluns a l’escola amb l’autògraf<br />
d’un dels seus futbolistes preferits. Me’l va ensenyar<br />
il·lusionat i va preguntar-me si jo encara demanava autògrafs<br />
<strong>als</strong> famosos. Li vaig dir que no. I si n’haguessis de<br />
demanar algun a algú, a qui el demanaries?, em va preguntar.<br />
A un pagès, va ser la meva resposta. A un pagès!?, va<br />
reaccionar incrèdul. Però al millor pagès?, va insistir. No,<br />
no, a un pagès treballador i honrat, vaig concretar. I per<br />
què?, va voler saber. Doncs, perquè un pagès és una persona<br />
important i sàvia, ha de conèixer els sòls, els conreus,<br />
els adobs..., ha de saber gestió i climatologia, construccions<br />
i maquinària... I si té bestiar, com teniu a casa vostra, ha<br />
d’entendre d’alimentació, conèixer les princip<strong>als</strong> malalties...<br />
A més, el pagès i ramader coneix el seu entorn i la<br />
nostra cultura com ningú.<br />
L’alumne va fer una rialla i va assegurar-me que al final<br />
de curs, “quan seré oficialment un pagès i ramader, et signaré<br />
un autògraf”. Molt agraït.<br />
11
El futur dels consells comarc<strong>als</strong> torna a ser motiu<br />
de debat, just quan són a punt de complir 25 anys<br />
des de la seva creació. Penso que és un debat que,<br />
no només no hem de defugir, sinó que l’hem d’acarar<br />
en profunditat i, sobretot, amb coneixement de causa i<br />
dades a la mà. També fóra bo que s’esporgués de tòpics,<br />
llegendes urbanes i mitges veritats, que no fan altra<br />
cosa que enverinar-lo ja des de bon començament. Per<br />
tant, cal que en parlem serenament, que confrontem<br />
punts de vista i que, al final del recorregut, prenguem<br />
les decisions que permetin millorar la qualitat de vida<br />
dels nostres conciutadans, que al capdavall és el que tots<br />
volem.<br />
No està de més recordar que el model d’organització<br />
comarcal de Catalunya no és conseqüència d’un caprici<br />
de la classe política, sinó que respon a la realitat geogràfica,<br />
econòmica, social i cultural del nostre país. Les comarques<br />
no les han inventat el Parlament de Catalunya<br />
ni —encara menys— els consells comarc<strong>als</strong>, sinó que<br />
les han anat model·lant, al llarg dels anys, generacions<br />
i generacions d’homes i dones a través, simplement, de<br />
la seva vida quotidiana. Les comarques les han fetes la<br />
gent.<br />
I cada comarca és diferent. Comparteixo plenament<br />
la proposta d’abandonar el “cafè per a tothom” d’aquests<br />
vint-i-cinc anys de consells comarc<strong>als</strong> i substituir-lo<br />
per un nou model que prengui per patró la realitat i les<br />
necessitats de cada comarca o, si més no, de cada regió<br />
o vegueria. En aquest sentit, cal recordar que els primers<br />
consells comarc<strong>als</strong> que es van crear a Catalunya<br />
van ser els de muntanya. Potser ara seria el moment de<br />
recuperar l’esperit amb què van ser creats, d’acord amb<br />
el que va establir la Llei d’Alta Muntanya de 1983, ac-<br />
12<br />
opinió<br />
El debat dels Consells Comarc<strong>als</strong><br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
JESUS FIERRO RUGALL · President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell<br />
tualment en ple debat per adaptar-la <strong>als</strong> nous temps.<br />
Serveis mancomunats<br />
Quan se’ns diu que els consells comarc<strong>als</strong> han de ser<br />
substituïts per mancomunitats de municipis s’oblida<br />
—o s’ignora— que, a la pràctica, els consells comarc<strong>als</strong><br />
ja fan de mancomunitats de municipis. Cal despullar un<br />
sant per vestir-ne un altre? Actualment, els municipis<br />
comparteixen serveis per mitjà dels consells comarc<strong>als</strong>.<br />
I en poden compartir més. Els posaré només un exemple<br />
d’optimització de recursos per part dels consells comarc<strong>als</strong>.<br />
Una de les despeses corrents més importants<br />
que han d’assumir els petits municipis són els costos<br />
salari<strong>als</strong> de secretaria. Doncs bé, per mitjà d’un conveni<br />
amb la Diputació de Lleida, entre només cinc funcionaris<br />
del Consell Comarcal de l’Alt Urgell es gestiona<br />
la secretaria d’11 dels 19 ajuntaments de la comarca.<br />
Molts altres serveis dels ajuntaments, encara que<br />
no estiguin formalment mancomunats, compten amb<br />
el suport dels consells comarc<strong>als</strong>. En el cas del de l’Alt
Urgell, per posar un altre exemple ben il·lustratiu, el<br />
tècnic de Patrimoni Cultural del Consell és, de facto, el<br />
tècnic de Patrimoni Cultural dels 19 ajuntaments de la<br />
comarca —121 nuclis de població, 292 elements romànics,<br />
104 megàlits, 8 museus etnogràfics... Més optimització<br />
de recursos humans i econòmics, impossible.<br />
I el mateix exemple del patrimoni cultural es pot estendre<br />
a la promoció econòmica, la promoció turística,<br />
les infraestructures, el medi ambient, els serveis soci<strong>als</strong>,<br />
ensenyament, joventut, consum...<br />
Amb dades a la mà<br />
Es diu que l’estructura política dels consells comarc<strong>als</strong><br />
és molt costosa. Un altre f<strong>als</strong> mite. La despesa del<br />
Consell Comarcal de l’Alt Urgell —torno a parlar del<br />
que conec de primera mà— en concepte de dietes per<br />
desplaçament i assistència a plens i òrgans col·legiats<br />
dels 19 consellers només representa el 0,29% del pressupost<br />
(30.000 euros sobre un total de 10,3 milions<br />
d’euros pel que fa a l’exercici de 2011).<br />
Fa pocs dies, 8TV va publicar que cada conseller de<br />
cada consell comarcal de Catalunya cobra 500 euros<br />
per l’assistència a cada plenari. Ignoro quina és la font<br />
d’aquesta dada. Només els diré que és completament<br />
f<strong>als</strong>a pel que fa a l’Alt Urgell, on els consellers comarc<strong>als</strong><br />
cobren 40 euros per l’assistència al ple. Aquests 40<br />
euros serveixen per compensar el temps de dedicació<br />
(un mínim de dues hores) i se’n celebren sis a l’any.<br />
Confesso que no acabo d’entendre què significa<br />
la proposta de despolititzar els consells comarc<strong>als</strong>. A<br />
qu<strong>als</strong>evol administració pública hi ha uns polítics que<br />
prenen uns acords que després executen els tècnics. Els<br />
consells no en som, ni n’hem de ser, una excepció. Al<br />
nostre Consell fem camins rur<strong>als</strong> —carreteres secundàries,<br />
per entendre’ns. La decisió de donar prioritat<br />
a una obra o a un altra és, per se, una decisió política<br />
que pren el plenari del Consell en base a uns projectes<br />
tècnics i havent-ho parlat —i consensuat— amb els<br />
alcaldes afectats. Nosaltres hem cregut amb el Consell<br />
d’Alcaldes, i si el futur ha d’apuntar cap aquí, doncs per<br />
què no? Qui volen que prengui aquests acords? Responsables<br />
tècnics des del seu despatx a Barcelona? O<br />
els polítics del territori que coneixen més que ningú les<br />
necessitats dels seus municipis?<br />
Reformulem els consells comarc<strong>als</strong>, adaptem-los <strong>als</strong><br />
nous temps i <strong>als</strong> moments econòmicament difícils que<br />
estem vivint, redefinim-los en base a les característiques<br />
de cada territori i detectem i corregim els errors<br />
que hem comès amb ells al llarg d’aquests anys. Si fem<br />
tot això, s’entendrà la raó de ser dels consells comarc<strong>als</strong>.<br />
13
14<br />
cartes dels lectors<br />
L’escola Santa Cecília de<br />
Bolvir, abans i ara<br />
/////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
Equip de mestres de l’Escola Santa Cecília, a Bolvir<br />
L’escola Santa Cecília de Bolvir és una escola pública<br />
i rural, que pertany a la ZER Cerdanya. Som una<br />
agrupació de tres escoles (Ger, Llívia i Bolvir) que<br />
compartim mestres i fem activitats conjuntes (excursions,<br />
esquí, piscina...).<br />
No tenim massa documentació des de quan està<br />
oberta l’escola de Bolvir, però sí que molta gent d’arreu<br />
de Cerdanya la recorda. Segons ens han informat des de<br />
l’Ajuntament, l’escola està oberta d’abans del 1900. Un<br />
senyor de Queixans, i exalumne, ens ha explicat que cap<br />
<strong>als</strong> anys 50 anaven a l’escola Santa Cecília caminant des de<br />
diferents poblacions, Ger, Guils, Talltorta... També recorden<br />
que el mestre es deia Salvador i que la classe estava a<br />
la planta baixa i que al primer pis hi vivia el mestre, també<br />
a la nit els joves que treballaven anaven a fer repàs, que hi<br />
havia un hort, on ara estan els gronxadors i un galliner a la<br />
part del darrere...<br />
Actualment, aquest edifici citat és l’escola, s’ha remodelat<br />
però l’estructura és exactament la mateixa i s’ha quedat<br />
obsolet. No obstant, la matrícula de l’escola se n’ha ressentit<br />
ha anat minvant i l’escola ha estat en perill de tancament.<br />
Però, actualment l’Ajuntament de Bolvir està construïnt<br />
una nova escola i una llar d’infants, per tal de poder renéixer<br />
l’escola que tants anys ha estat permanent en aquest<br />
poble.<br />
Un dels princip<strong>als</strong> objectius de l’educació<br />
ha de ser ampliar les finestres<br />
per les qu<strong>als</strong> veiem el món.<br />
Arnold H. Glasgow<br />
16 anys: la meva història<br />
/////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
EVA CLAUSÓ · La Seu d’Urgell<br />
Durant 16 anys he donat a conèixer a través de TV3,<br />
l’Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra, i si mai ha convingut<br />
he anat al Pallars.<br />
Sense ser funcionària he treballat com la que més, sense horaris,<br />
ni festes... amb dificultats per compaginar la vida familiar<br />
amb la laboral ja que la feina la vivia amb passió i dedicació.<br />
He donat passió i sentiment a la meva feina. Ho sé, perquè<br />
així ho sento per tota la tristesa interior que avui tinc dins<br />
meu. No tinc enemics i sí molts amics que saben que el NO<br />
PUC mai ha existit en el meu vocabulari. He explicat històries<br />
del meu territori que sense nosaltres no s’haurien conegut. He<br />
cregut amb la feina, amb la meva feina, amb mi mateixa. He<br />
crescut com a persona i com a periodista.<br />
He pujat amb esquís per tot arreu per filmar, perquè<br />
creiem, el meu company Balta i jo, que les imatges sempre<br />
havien de ser espectaculars. He patit fred, he esperat llargues<br />
hores fins a treure els cadàvers del Túnel de La Massana, no<br />
m’ha importat agafar la bici i anar corrent amb una càmara petita<br />
mentre el meu company Balta, atrapat a la cua d’Andorra<br />
patia perquè no arribava a un accident. Hem anat a La Molina,<br />
a Meranges a Oliana i Andorra en un mateix dia per cobrir<br />
notícies, de Sant Joan de l’Erm a Aransa, a Tuixent i després<br />
a Puigcerdà en un mateix dia. He fet un Sarcozy, un Pujol, un<br />
Mas, un Maragall, un Montilla..., he fet nit sencera al bosc per<br />
controls polici<strong>als</strong>, he parlat de pobles sense llum, sense aigua,<br />
de pobles deshabitats... He fet tantes coses perquè Catalunya<br />
conegués el PIRINEU del meu cor. Són 16 anys.<br />
He patit i plorat per la feina. No m’ha importat, perquè<br />
creia en el que feia, la disfrutava. Volia que el meu territori<br />
se situés al mapa i sobretot a les cases de la gent que no el coneixia.<br />
Ho he aconseguit.<br />
Ara no hi ha diners diuen. S’ha de retallar. Els ingressos<br />
han baixat, perquè hi ha menys publicitat i la Generalitat no<br />
pot fer més aportacions econòmiques. Sóc una víctima més de<br />
les retallades, com ja han patit altres companys meus d’altres<br />
productores. Un número per <strong>als</strong> gestors.<br />
També el meu company, amic... amb qui he compartit<br />
plors, rialles i emprenyades, BALTASAR BORRA. A qui<br />
porto al cor ja que hem viscut moltes coses junts. Treballant<br />
no érem dos, sinó un. Jo he posat la veu i la cara, però ell les<br />
imatges amb el seu ull darrera la càmara. La notícia del nostre<br />
acomiadament també l’ha agafat per sorpresa.<br />
No puc acomiadar-me sense dir un GRÀCIES a tots els<br />
meus companys de la delegació de Lleida. Sou part de mi, de la
meva història com a periodista i com a persona. M’emporto<br />
amics més que companys.<br />
CAROLINA, senzillament no tinc paraules per agraïr-te<br />
el teu suport. Ets GRAN com a periodista i HUMANA sense<br />
límits com a persona. Aquesta combinació és la millor per<br />
fer que el periodisme amb el qual creiem continuï. Sempre<br />
has cregut amb les comarques i això la gent ho ha de saber.<br />
EVA, tens segell propi com a persona i com a professional.<br />
Sé que sempre t’he tingut allà. GRÀCIES, des del cor, a<br />
les dues.<br />
A la resta de companys de Barcelona Girona, i no diré<br />
noms perquè no em voldria deixar a ningú, lluiteu per fer<br />
una Televisió de Catalunya per a tot el territori català, i perquè<br />
les comarques no desapareguin. La televisió s’ha fet gran<br />
entre tots. No deixeu de tenir conviccions i opinió pròpia<br />
quan les coses no es fan bé.<br />
Gràcies a tots els que m’heu fet sentir més periodista amb<br />
cada entrebanc o amb cada dificultat que he tingut per donar<br />
resposta al que m’encomaneveu. Les adverssitats m’han fet<br />
crèixer. He treballat de valent per arribar on sóc i ningú m’ha<br />
regalat res.<br />
Demà, com diu un amic meu, no tindràs feina, però seràs<br />
igual de bona professional que avui i nosaltres t’haurem perdut.<br />
Gràcies amics!!!! Visca el Pirineu i la feina feta pel periodisme<br />
ple de conviccions, integritat i coherència. El periodisme<br />
en el qual crec. El meu futur d’aquí un mes serà més<br />
incert que mai i, com molta altra gent, estaré al carrer sense<br />
feina.<br />
Sóc un 10 treballant. Ho he demostrat sobradament, i ho<br />
dic amb la boca ben oberta. Avui parlo des del cor i des de la<br />
ràbia de veure tantes injústies, i jo ara ser una d’elles. Avui<br />
tinc foc a la sang i la mirada perduda per no saber cap a on<br />
tirar, després del 31 de març.<br />
Us trobaré a faltar moltíssim. Avui tinc el cor fred i els<br />
ulls butits i plorosos. Això és el que se sent quan et trobes al<br />
carrer. I el que suposo que altres companys ja han sentit.<br />
Avui deixo d’explicar les històries dels altres per explicar<br />
LA MEVA PRÒPIA HISTÒRIA.<br />
Instantànies del meu Pirineu<br />
/////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
MONTSE GARRIGA · Fragments d’escrits<br />
ESTIU<br />
Agost 1996: Prats de Cadí<br />
Cap a la Canal de Cristall falta gent! Asseguda al mig<br />
de la tartera, no arribava. El premi: a Prats de Cadí, tota la<br />
colla de Caminaires del Sol Ixent, estirats damunt l’herba,<br />
abans d’agafar els cotxes i tornar cap al Montseny, fent parada<br />
a Bellver per sopar, és clar.<br />
Agost 2006: Ficció, de Cesc Gay<br />
El camí de “la ciutat” cap <strong>als</strong> <strong>Pirineus</strong>, pel retrovisor i just<br />
davant.<br />
Els fulls del guió volen en un prat. El cel és gris de tempesta<br />
de final d’estiu a la Cerdanya. Comença a ploure. Al radiocasset<br />
antic, música clàssica.<br />
L’amic veterinari arriba amb moto, content de veure l’amic<br />
reservat, tristot, instal·lat ja fa uns dies a la casa del mig del prat,<br />
per trobar la pel·lícula de la crisi dels quaranta.<br />
Un sopar al poble, a casa d’una amiga comuna que ha rebut<br />
la visita d’una amiga violinista. L’amistat dels amics que<br />
t’estimen, t’aprecien, et respecten, sense ficció.<br />
Una sortida a cavall, una excursió <strong>als</strong> llacs de la Pera, xerrant,<br />
ballant i fumant al voltant d’un foc de camp. Guionista i<br />
violinista, una nit perduts en un refugi, un dia en un hotel esperant<br />
per ser retrobats, un dia a Puigcerdà (qui ho diria, aquí,<br />
el París dels <strong>Pirineus</strong>!). El Pep Lizandra amb les seves danses a<br />
Bellver. La importància del que no es diu, dels silencis, de les<br />
mirades, de tantíssima contenció aparentment serena.<br />
La «Love letter» del Nick Cave. S’ha fet fosc i continua plovent.<br />
La companya i els nens arriben, sense avisar. L’altra realitat<br />
que retorna tan brutalment. Quanta quanta tristor.<br />
Una immensa història d’amor que recorre paisatges emocion<strong>als</strong><br />
subtilíssims, discrets, intensíssims, re<strong>als</strong>.<br />
Setembre 2012: Estelades<br />
Caminant pacíficament sota les estelades cap a la justícia.<br />
A Paisatges de La Seu un divendres d’octubre desfilen els herois<br />
animats d’infantesa, dels dels trenta-quaranta d’ara, en<br />
francès, Calimero, el Druida, la Pipi… enmig d’unes panoràmiques<br />
per al paladar deliciosament elaborades i servides. I<br />
assaborides encara més intensament per l’acompanyament<br />
de pa de casa i la companyia d’amistat, ja? I a més a més amarades<br />
de la pluja dels Costers del Segre. Una crema de pastanaga,<br />
xocolata amb sal i oli amanida, conill desossat, escarxofes<br />
sorpresa, pinya… Mentre l’Or negre per a la setmana de la<br />
pau passa al Guiu, de franc.<br />
Continua a la següent pàgina<br />
15
16<br />
cartes dels lectors<br />
El Cadí assolellat des de Castellciutat dissabte al migdia,<br />
amb estovalles, plats i coberts de festa major, dels que honoren<br />
els convidats senzillament, però fent-los sentir com els<br />
reis del castell. Amb el Barbastro aragonès presidint la taula,<br />
Castellciutat amb dos representants, el Montseny-Montnegre,<br />
la Lleida de la Cris, Molins, Salamanca, Barcelona i<br />
Ansovall, passant per París, of course, Mollet, Granada i el<br />
poble de la nostra biòloga, Castellbò i… sobretot La Seu des<br />
de l’Institut, amb el poeta berber sentit de nom per primer<br />
cop.<br />
A Sant Domènec, Estanislau Verdet i companyia omplen<br />
estadis paisatgístics amb una vintena de desgraciats, d’àvids<br />
de descobertes music<strong>als</strong>. Lletres que val la pena veure en colors<br />
de natura. Sant Domènec, un escenari que descobreix<br />
aires music<strong>als</strong> de colors molt diversos, <strong>als</strong> qu<strong>als</strong> val la pena<br />
fer-hi cap. Com el Pascal Comelade de fa unes estacions, que<br />
és a Molins. O el Kevin Johansen del fred d’Alaska i dels colors<br />
càlids d’Argentina. O tants altres racons… I les estrelles<br />
del Nick Cave, a Barcelona, des del cel sobre Berlin i els paisatges<br />
de la Ficció catalana.<br />
I la lluna gairebé plena arreu, que es va fonent al matí<br />
a quarts de set des de l’estació de la torre del rellotge. Però<br />
que reapareix en la foscor de les terres vallesanes fent cap a<br />
l’Hospital de la comarca, on l’anestèsia que ennuvola la vista,<br />
el cap i el cos, fa veure pomes a les finestres de l’habitació,<br />
com en un Magritte.<br />
I les pomes de la Seu, del carrer Major, de cal XXXX que<br />
encara fan olor, com les d’abans. I que en són, de bones ! Les<br />
haurien de fer pagar a preu d’or !<br />
I el Serrat Gros que volta per tot el món des de Sant Ermengol.<br />
Com les trementinaires que des d’aquestes terres<br />
arribaven al mercat de Sant Celoni de començament de segle,<br />
quan la Iaia baixava de can Pareres. I les castanyes del Corredor<br />
d’en Miquel, les nous cel camí de la font del Forn del<br />
Pare i l’ametller del jardí de la Mare. I els immensos panellets<br />
de la Glòria. I els crisantems dobles blancs de ca l’Amat que<br />
acompanyaven els sants de Casa i la Glòria del Cesc, a Santa<br />
Fe, on anaven a buscar bolets.<br />
Els cirerers d’arboç rojos, grocs i verds, els castanyers i<br />
la carretera tapissada de fulles seques, l’aire fresc, el cel tapat,<br />
tot pujant cap a la tardor de Santa Fe...
El Marc Dubosson és un jove<br />
pagès de la vall de Verbier, al<br />
cantó suís de Valais, que té la<br />
intenció se seguir els passos del seu<br />
pare i continuar amb la producció<br />
artesanal de formatges. Forma part<br />
d’una generació que, tot i el retrocés<br />
progressiu de l’agricultura, s’esforça<br />
amb entusiasme per continuar la<br />
tradició formatgera. La vall de Verbier<br />
rep cada any 40.000 visitants i<br />
el turisme és, des de fa anys, el sector<br />
predominant. Tot i això, el Marc,<br />
com altres dels seus companys, es<br />
neguen a guanyar-se la vida treballant<br />
en una estació d’esquí.<br />
Al cantó de Valais, on viu el<br />
Marc, a causa de les modalitats de<br />
l’impost sobre successions suís, la<br />
proporció d’explotacions de petit<br />
tamany és molt notable: la majoria<br />
d’elles constitueixen una font<br />
d’ingressos complementaris. Segons<br />
el Departament d’Agricultura<br />
de Sion, el cantó compta encara<br />
amb 3.900 explotacions i mentre<br />
que el nombre disminueix, el tamany<br />
dels ramats creix. No obstant,<br />
només un 11% dels ramaders té més<br />
de 16 vaques (*).<br />
18<br />
made in Pirineu<br />
Preservar la muntanya, guardar la identitat<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
MARCEL·LÍ PASCUAL · Ossera<br />
Els Alps i els <strong>Pirineus</strong>?<br />
Entre aquestes dues regions hi<br />
ha grans diferències però també<br />
grans semblances. Una diferència<br />
(1): al cantó suís de Valais l’opinió<br />
pública es mostra majoritàriament<br />
favorable a subvencionar les petites<br />
explotacions ramaderes de muntanya<br />
perquè creuen que si aquestes<br />
desapareixen la regió s’empobriria<br />
a tots els nivells: ecològicament,<br />
culturalment, gastronòmicament i<br />
socialment. Una semblança (2): els<br />
productors alimentaris del Pirineu<br />
elaboren productes excepcion<strong>als</strong>,<br />
de primeríssima qualitat, que en la<br />
majoria dels casos es venen directament<br />
al mercat intern de manera<br />
que l’exportació és mínima perquè<br />
no hi ha prou producció.<br />
(1) A Valais tothom és conscient<br />
que les explotacions ramaderes a<br />
l’alta muntanya no poden ser via-<br />
bles sense subvencions de l’Estat i<br />
els primers interessats en defensar<br />
aquestes ajudes són els hotelers i<br />
empresaris turístics de la zona. Precisament,<br />
els propietaris de l’estació<br />
d’esquí de Verbier, a Valais, són els<br />
princip<strong>als</strong> defensors de la ramaderia<br />
Al cantó suís de<br />
Valais els primers<br />
interessats en<br />
defensar les ajudes<br />
<strong>als</strong> ramaders són els<br />
empresaris turístics<br />
i hotelers de la zona.<br />
Saben que sense<br />
ramaders la regió<br />
s’empobriria
local que de juny a setembre pastura<br />
a l’alta muntanya, neteja prats i boscos,<br />
i a l’hivern baixa a les quadres<br />
del fons de la vall.<br />
(2) En aquest dossier especial<br />
expliquem alguns exemples del treball<br />
que duen a terme la gent del<br />
territori, emprenedors, bàsicament<br />
pagesos i ramaders, de forma cada<br />
cop més coordinada amb el sector<br />
turístic i amb els restauradors de la<br />
zona, tal i com fan, des de fa molt<br />
més temps, suïssos, francesos o alemanys.<br />
Al Pirineu s’han fet passos<br />
importants en la cooperació i en la<br />
conciliació entre sectors, també s’ha<br />
prosperat en la consolidació d’una<br />
producció agroalimentària artesana<br />
de qualitat; però cal un major reconeixement<br />
social a la tasca que fan<br />
els pagesos i ramaders de la muntanya.<br />
Quan això s’aconsegueixi, el<br />
turisme millorarà i es començaran<br />
a recuperarar pobles, bordes i explotacions<br />
ramaderes abandona-<br />
des (en tenim massa), tal i com ja<br />
succeeix actualment en algunes<br />
regions muntanyoses d’Europa. Fa<br />
poc, en aquestes mateixes pàgines,<br />
l’escriptor Marcel Fité ens convidava<br />
a reflexionar sobre l’abandó dels<br />
nostres pobles. S’hi ha de treballar i<br />
buscar solucions!<br />
(*) Article “Preservar la montaña gracias a la<br />
agricultura”. Revista Campo y mecánica. Dierk Jensen.<br />
Febrer 2013.<br />
19
20<br />
made in Pirineu<br />
L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de<br />
l’Alt Pirineu i Aran, un instrument per a l’impuls de<br />
l’economia pirinenca<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
PERE PORTA · Director de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran<br />
Què és l’IDAPA?<br />
L’IDAPA és un organisme<br />
públic autònom, adscrit al<br />
Departament de Territori i Sostenibilitat,<br />
que va ser creat l’any 2003<br />
per impulsar el desenvolupament<br />
socioeconòmic i territorial de l’Alt<br />
Pirineu i Aran, fomentar la seva<br />
projecció i reforçar i fer conèixer<br />
els princip<strong>als</strong> trets de la seva identitat.<br />
És també un espai de trobada<br />
i d’interlocució on les institucions i<br />
els agents soci<strong>als</strong> i econòmics amb<br />
compromís territorial poden treballar<br />
i cooperar, seguint el principi de<br />
la transversalitat.<br />
El territori<br />
L’Alt Pirineu i Aran, regió situada<br />
al punt més septentrional de<br />
Catalunya, està integrat per les comarques<br />
de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça,<br />
la Cerdanya, el Pallars Jussà,<br />
el Pallars Sobirà i el territori d’Aran,<br />
el qual té una identitat política i cultural<br />
pròpia.<br />
Tot i que el territori de l’Alt Pirineu<br />
i Aran ocupa el 18 % de la superfície<br />
de Catalunya, només representa<br />
l’1% de la població. Els prop de<br />
80.000 habitants es distribueixen en<br />
més de 600 nuclis de població, agrupats<br />
en 77 municipis.<br />
Les prioritats: dinamitzar<br />
l’economia i reforçar la identi at pirinenca<br />
Per la seva accidentada geografia,<br />
el clima rigorós i la seva situa-<br />
ció perifèrica respecte de les grans<br />
àrees industri<strong>als</strong>, el Pirineu ha estat<br />
tradicionalment un territori agroramader<br />
i poc industrialitzat, però<br />
amb importants recursos natur<strong>als</strong><br />
i ambient<strong>als</strong> de molta potencialitat<br />
i de valor afegit. L’aprofitament<br />
d’aquests recursos (neu, aigua, pastures<br />
i boscos) per a la produccio<br />
d’energia i per al turisme; la valorització<br />
del patrimoni artístic, especialment<br />
l’art romànic, i la producció<br />
agroalimentària (a l’alça com a<br />
alternativa de qualitat i confiança<br />
en contraposició a les produccions<br />
a gran escala) són alguns dels camps<br />
en què l’Institut centra la seva actuació.<br />
Unes activitats i uns productes —<br />
la majoria d’escala local— que requereixen<br />
estratègies de cooperació, de<br />
treball en xarxa entre els diferents<br />
agents públics i privats i que fora<br />
de l’ambit pirinenc són encara poc<br />
conegudes. En aquest sentit, l’Idapa<br />
treballa en el procés de creació d’una<br />
imatge i una identitat territorial encara<br />
poc definida, tant fora com dins<br />
del propi Pirineu. La participació en<br />
fires d’arreu del territori, el suport<br />
<strong>als</strong> projectes cultur<strong>als</strong> i a les publicacions<br />
loc<strong>als</strong>, a les activitats formatives<br />
i a la recerca són accions que<br />
realitza l’Institut de forma recurrent<br />
amb la finalitat de reforçar la identitat<br />
pirinenca i l’autoestima del seus<br />
habitants. Un pas obligatori, pensem,<br />
per després projectar-la amb<br />
força a l’exterior.<br />
ALGUNES INICIATIVES CON-<br />
CRETES I REPRESENTATIVES:<br />
Senderisme<br />
El senderisme és una activitat<br />
turística i social emergent amb una<br />
dinàmica de creixement molt remarcable.<br />
L’Institut ja fa anys que<br />
treballa en la seva consolidació. Ha<br />
elaborat un pla estratègic, organitzat<br />
jornades de divulgació i cursos de<br />
formació i creat una taula de treball<br />
que integra els diferents agents publics<br />
i privats del Pirineu amb la finalitat<br />
de definir estratègies de promoció<br />
i comercialització conjuntes<br />
Xarxa de museus i equipaments<br />
patrimoni<strong>als</strong><br />
A l’Alt Pirineu i Aran hi ha una<br />
cinquantena d’equipaments museístics,<br />
la majoria de petites dimensions,<br />
amb recursos tècnics i hu-
mans precaris i aïllats uns dels altres.<br />
L’any 2008, l’IDAPA va impulsar<br />
la creació d’una xarxa per agrupar<br />
tots aquests equipaments, establir<br />
un programa de treball conjunt en<br />
matèria de formació i promoció i<br />
fixar les bases de la cooperació en el<br />
manteniment de les peces o la creació<br />
de productes conjunts. L’edició<br />
d’una guia amb tots els museus i la<br />
creació del producte PassaPorts són<br />
alguns exemples tangibles de la feina<br />
feta.<br />
Línia d’ajuts a projectes loc<strong>als</strong> de<br />
desenvolupament local<br />
L’Institut ha promogut una línia<br />
d’ajuts per <strong>als</strong> ens loc<strong>als</strong> i les associacions<br />
pirinenques destinada a reforçar<br />
els projectes de desenvolupament<br />
local i la formació. Tot i la seva<br />
modesta dimensió —els ajuts atorgats<br />
no superen mai els 6.000€—<br />
contribueixen a materialitzar molts<br />
projectes que, d’altra manera i atesa<br />
la precarietat financera de les institucions<br />
loc<strong>als</strong>, no podrien ser materialitzats<br />
pels seus promotors. Amb<br />
aquests recursos, l’any 2011 van ser<br />
atesos 76 projectes, amb una aportació<br />
total de 155.000€.<br />
Turisme rural<br />
El turisme rural és un dels sectors<br />
turístics més estesos i dinàmics<br />
del Pirineu. L’IDAPA, atenent les<br />
demandes de les diferents associacions<br />
profession<strong>als</strong> existents, va<br />
crear una taula de treball, coneguda<br />
com a TRAPA (Turisme Rural de<br />
l’Alt Pirineu i Aran) que permetés<br />
afrontar els reptes de la capacita-<br />
ció dels profession<strong>als</strong> del sector, la<br />
millora dels establiments i la seva<br />
oferta i l’establiment d’estratègies de<br />
promoció conjunta.<br />
Pireníssim<br />
La promoció i la comercialització<br />
sempre han estat les baules més<br />
febles de la cadena de producció<br />
agroalimentària pirinenca, normalment<br />
de dimensions loc<strong>als</strong>. La cooperació<br />
dels agents institucion<strong>als</strong>,<br />
els productors, els comerciants i els<br />
restauradors de les sis comarques<br />
pirinenques va permetre per primera<br />
vegada, l’any 2011, endegar un<br />
projecte conjunt de valorització dels<br />
formatges pirinencs. Pireníssim, la<br />
marca comercial del projecte, apareix<br />
com un actiu que pot tenir en<br />
el futur proper un llarg recorregut.<br />
Suport <strong>als</strong> promotors cultur<strong>als</strong><br />
pirinencs<br />
El Pirineu, un territori amb poca<br />
població i baix dinamisme econòmic,<br />
té una activa i variada dinàmica<br />
cultural, amb notables produccions<br />
editori<strong>als</strong>, festiv<strong>als</strong> de cinema i de<br />
música, mitjans de comunicació<br />
propis, centres d’estudis, escoles de<br />
música tradicional i grups de creació<br />
artística. L’IDAPA, reconeixent<br />
la importància d’aquestes iniciatives<br />
per al reforçament del teixit social<br />
i la identitat pirinenca, intenta donar-les-hi<br />
suport i visibilitat.<br />
Promoció de la identitat territorial<br />
Els pirinencs encara tenen una<br />
baixa consciència de pertinença a<br />
un territori amb personalitat pròpia<br />
que ara tot just es comença a reconeixer<br />
institucionalment. El relleu i<br />
les comunicacions no faciliten la cohesió.<br />
Tanmateix, l’IDAPA ha impulsat<br />
algunes propostes que volen<br />
anar en aquesta direcció: s’ha editat<br />
un mapa topogràfic de tota la regio<br />
de l’APiA, s’ha publicat un llibre sobre<br />
les Cobles del Peirot —un relat<br />
transversal que posa de manifest la<br />
relació històrica entre les diferents<br />
valls pirinenques— i també s’ha editat<br />
un conjunt de mapes temàtics de<br />
la regió pirinenca per a ús dels escolars<br />
d’aquests territoris.<br />
21
22<br />
made in Pirineu<br />
Emprenedoria i creativitat a la Cerdanya<br />
En els darrers anys han proliferat nous projectes d’emprenedors a la comarca.<br />
En aquest reportatge presentem quatre d’aquestes propostes empresari<strong>als</strong> que<br />
combinen tradició i modernitat. Per Laura Font<br />
E<br />
l compra-ven, innova i<br />
reinventa’t no és una cosa<br />
nova. Avui, però, la crisi<br />
econòmica també afecta Cerdanya,<br />
i moltes d’aquelles propostes tradicion<strong>als</strong>,<br />
sovint de caire turístic i<br />
ramader, han vist com els ingressos<br />
disminuïen notablement. Davant<br />
d’aquesta situació en què sembla<br />
que cap negoci funcioni bé, semblen<br />
presentar-se dues solucions:<br />
plegar veles i pensar que tot temps<br />
passat fou millor o bé reinventar-se,<br />
readaptar-se i arriscar-se o, el que<br />
ve a ser el mateix: emprendre.<br />
Gelats artesan<strong>als</strong><br />
En aquest sentit, existeixen propostes<br />
emprenedores en sectors<br />
molt diversos. Un d’ells, per exemple,<br />
és la marca de gelats Pyreneum<br />
a Bellver de Cerdanya. L’Stéphane<br />
Orsoni, artesà gelater, ens explica<br />
d’on sorgeix la iniciativa: “De fet,<br />
aquesta no és una idea nova. Als<br />
Alps ja fa molts anys que existeix<br />
aquesta professió, ja que el producte<br />
bàsic, que és la llet, es troba aquí<br />
amb més qualitat i a més baix preu.<br />
Així que vaig dir-me, per què a la<br />
Cerdanya no podria també haverhi<br />
una marca de gelats?” Des de fa<br />
un any l’Stéphane elabora artesanalment<br />
gelats de sabors variats amb<br />
productes natur<strong>als</strong> i de proximitat.<br />
Entre ells, nata i formatge de la<br />
Cooperativa Cadí, fruita de les terres<br />
de Lleida, avellanes del camp<br />
de Tarragona, entre altres gustos<br />
menys habitu<strong>als</strong> com els ceps o l’oli<br />
d’oliva. El seu objectiu, diu “És fer<br />
un producte de qualitat, que pugui<br />
ser comercialitzat a restaurants<br />
però també al client final, que pot<br />
passar per l’obrador a provar-lo. A<br />
partir del mes d’abril també obrirem<br />
una botiga Pyrineum a Barcelona,<br />
a la plaça de la Vila de Gràcia.” Al<br />
preguntar-li per la experiència no<br />
dubta: “Ser emprenedor és compli-<br />
cat, però per mi val la pena, ja que<br />
em permet fer el que més m’agrada<br />
en un entorn privilegiat”.<br />
Carn de vedella ecològica<br />
Els germans Bombardó de Montellà<br />
són tots tres emprenedors i han<br />
tirat endavant Ecopyrene, empresa<br />
dedicada a la venta de carn de vedella<br />
ecològica. Parlant amb el Josep<br />
ens explica d’on va sorgir la idea:<br />
“Fa anys que ens hi dediquem, però<br />
sempre topàvem amb nombrosos<br />
entrebancs així que, arribats a un<br />
punt, vam voler deixar de dependre<br />
dels intermediaris i passar a fer nosaltres<br />
tota la cadena de producció.<br />
Per això criem els vedells a casa, els<br />
matem en un escorxador, i en una<br />
sala de desfer els preparem per a la<br />
venta directa, a més de distribuirlos<br />
a carnissers i particulars”. Al<br />
preguntar-li com se sent al ser un<br />
emprenedor a la Cerdanya ens explica<br />
que “És una batalla dura, per-
què hem de competir amb grans<br />
productors i la carn ecològica ho té<br />
més difícil que la resta. Malgrat tot,<br />
volem seguir apostant pel sector<br />
agroalimentari, un dels que es manté<br />
tot i la crisi. Aquí a la Cerdanya<br />
hem estat acostumats a que les<br />
oportunitats ens vinguessin, però<br />
ara hem de ser creatius per poder<br />
tirar endavant”.<br />
Domòtica i turisme<br />
En el sector del turisme també<br />
crida l’atenció el projecte que du entre<br />
mans la família que des de fa 60<br />
anys és al capdavant de l’icònic hotel<br />
Mirador de Lles. Ramon Sellés<br />
ens ho explica: “Era el moment de<br />
donar un nou aire a l’hotel. Primer,<br />
vam iniciar una reforma integral de<br />
totes les habitacions. De moment, ja<br />
en tenim quatre que incorporen tecnologia<br />
domòtica: aquestes aplicacions<br />
ens permeten gestionar l’hotel<br />
d’una manera més eficient. Per<br />
exemple, amb un dispositiu electrònic<br />
puc controlar, des de qu<strong>als</strong>evol<br />
part del món, si algú s’ha deixat un<br />
llum encès a una de les habitacions<br />
i tancar-la, evitant així despeses<br />
innecessàries. El client té un iPod<br />
a l’habitació des d’on pot controlar<br />
els llums, les cortines o la calefacció,<br />
aportant-li comoditat. D’altra banda,<br />
vam instal·lar una caldera de biomassa<br />
que substitueix la calefacció<br />
per gasoil que teníem anteriorment<br />
i hem aconseguit reduir considerablement<br />
els costos, a més de ser més<br />
respectuosos amb el medi ambient”.<br />
Quan els preguntem què els ha fet<br />
apostar per fer aquesta reforma<br />
en temps complicats, ens comenta<br />
“Des que hem iniciat la reforma<br />
hem augmentat les nostres res erves<br />
en un 80%, així que estem contents<br />
d’haver pres aquesta decisió.”<br />
Alternatives a la neu<br />
Els esports de neu sempre han<br />
tingut una bona acollida a la Cerdanya,<br />
degut a les evidents condicions<br />
meteorològiques. El que pot<br />
resultar sorprenent, però, és descobrir<br />
Suspect4Boards, una empresa<br />
de Puigcerdà integrada per Jordi<br />
Peña i Alex Cortés que es dediquen a<br />
la fabricació i venda de longboards,<br />
skates allargats ide<strong>als</strong> per desplaçarse<br />
per la ciutat. Al demanar-los d’on<br />
surt aquesta idea, en Jordi ens explica:<br />
“només hi ha neu a l’hivern, així<br />
que havíem de buscar alguna alternativa<br />
per seguir practicant a l’estiu!<br />
El meu pare tenia una fusteria, i<br />
després d’haver provat amb uns<br />
amics de fer les nostres pròpies taules<br />
vam decidir comercialitzar-les”.<br />
L’experiència sembla anar bé perquè<br />
els longboards ja es poden trobar<br />
a algunes botigues de Barcelona<br />
i aviat esperen fer-ho a Puigcerdà<br />
i a la resta de la comarca. “Aquest<br />
estiu ens agradaria, a més d’ampliar<br />
la distribució del producte, crear un<br />
circuit de curses a la Cerdanya. Emprendre<br />
costa, però som joves amb<br />
moltes ganes i esperem tirar-ho endavant.”<br />
En definitiva, queda demostrat<br />
que la iniciativa empresarial és<br />
més present que mai a la comarca.<br />
Una barreja d’emprenedoria, planificació<br />
estratègica i, en ocasions,<br />
finançament amb ajudes (el pla Leader<br />
ha tingut una importància vital<br />
en el desenvolupament d’algunes<br />
d’aquestes empreses) que han propiciat<br />
un futur diferent per la comarca:<br />
territori i tradició, sí; creativitat i<br />
projecció cap al futur, també.<br />
Més informació:<br />
Hotel Mirador<br />
www.lles.net/mirador<br />
Ecopyerene<br />
www.ecopyrene.com<br />
Pyrineum<br />
www.pyreneum.cat<br />
Suspect4boards<br />
facebook.com/Suspect4Boards<br />
En la pròxima entrega parlarem amb<br />
dones emprenedores de la Cerdanya<br />
23
E<br />
nguany el seminari de dones<br />
emprenedores se celebra a<br />
Montesquiu i porta per títol<br />
“La dona, pal de paller de la pagesia<br />
catalana”. Entre les novetats del curs<br />
hi ha el fet que introdueix un caire<br />
més docent, amb formació personal<br />
i empresarial. A les tardes es faran<br />
visites a explotacions innovadores i<br />
experiències referents que és on es<br />
reflexa, també, la realitat del sector<br />
de la pagesia. Es tracta del cinquè<br />
seminari, pensat i adreçat a la<br />
dona pagesa, iniciat i millorat amb<br />
el temps gràcies a un treball en xarxa<br />
entre les Escoles de Capacitació<br />
Agrària i les oficines comarc<strong>als</strong> del<br />
Departament d’Agricultura.<br />
L’any 2009 l’Escola de Capacita-<br />
24<br />
made in Pirineu<br />
La dona, pal de paller de la pagesia catalana<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
R. DURAN · Tremp<br />
ció Agrària de l’Empordà, conjuntament<br />
amb les oficines comarc<strong>als</strong><br />
de la província de Girona, organitzà<br />
el primer seminari adreçat a dones<br />
que estan al capdavant de les seves<br />
explotacions. Es va participar en el<br />
Fòrum de la Dona Rural al País Basc<br />
i es van fer visites a altres comunitats<br />
autònomes per tal d’intercanviar experiències<br />
amb altres dones del món<br />
rural.<br />
L’any 2011 es va afegir a aquest<br />
projecte una escola de les terres de<br />
Lleida, l’ECA del Solsonès, aportant<br />
noves experiències de les dones de<br />
les seves contrades i anant a explicar-les<br />
a Navarra.<br />
L’any passat la trobada es va fer<br />
a les comarques de l’Alt Pirineu i<br />
Aran: concretament al Pallars Jussà,<br />
Pallars Sobirà i Alta Ribagorça.<br />
Finalment, la trobada d’aquest<br />
2013 ha estat organitzada per les<br />
dones pageses de les comarques del<br />
Ripollès, del Berguedà i d’Osona, i<br />
es durà a terme durant els dies 12,<br />
13 i 14 de març. En total, hi haurà<br />
representació de 14 comarques catalanes<br />
i s’hi reuniran més de 40 dones<br />
emprenedores.<br />
Cal senyalar que sense el suport<br />
de les dones que lluiten, treballen,<br />
estimen i estan, dia a dia, al capdavant<br />
de les seves explotacions, no<br />
hauria estat possible la continuació<br />
d’aquesta iniciativa formativa<br />
adreçada específicament a la dona<br />
pagesa.
E<br />
nguany se celebra la segona<br />
edició del mes de la xocolata<br />
a Puigcerdà, organitzada pel<br />
Centre d’Acollida Turística i amb<br />
un programa, ple d’activitats i de<br />
novetats, que es durà a terme del 1 al<br />
31 de març (de dimarts a dissabte).<br />
Com l’any passat, hi haurà tallers<br />
i activitats per a tots els públics.<br />
Tothom que vulgui aprendre<br />
coses sobre la xocolata, i passar<br />
una bona estona, no es pot oblidar<br />
d’inscriure’s a una de les múltiples<br />
activitats que es proposen: tallers<br />
gastronòmics, concursos de pastissos<br />
de xocolata, conta contes, xo-<br />
26<br />
made in Pirineu<br />
Mes de la xocolata a Puigcerdà<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
R. DURAN · Pugcerdà<br />
colatada popular, petjades cultur<strong>als</strong><br />
dolces, creacions i demostracions<br />
farciran la graella mensual i complementaran<br />
la oferta lúdica d’aquest<br />
mes a Puigcerdà.<br />
La xocolata també serà present<br />
al comerç i a la restauració ja que<br />
l’Associació de Comerç de Puigcerdà<br />
i l’Associació gastronòmica<br />
“Cuina Pirinenca de Cerdanya” tornaran<br />
a donar suport a aquesta activitat<br />
obsequiant les compres a les<br />
botigues associades amb bombons, i<br />
oferint, durant tot el mes, plats cuinats<br />
amb xocolata.<br />
Entre d’altres, el primer divendres<br />
de Setmana Santa, el dia 22 de març,<br />
es presentarà el GRAN CAMPA-<br />
NAR DE XOCOLATA. La figura<br />
representarà un monument emblemàtic<br />
a Puigcerdà. La presentació<br />
es farà a les 17.00 h al Centre<br />
d’Acollida Turística i hi haurà un<br />
berenar popular.<br />
Per a més informació:<br />
Centre d’Acollida Turística<br />
Tel: 972880816<br />
catpuigcerda@turismecat.cat<br />
www.cat-puigcerda.com
Coincidint amb el desè aniversari<br />
de la proclamació de la<br />
Vall de Boí com a Patrimoni<br />
de la Humanitat per la Unesco, Editorial<br />
Meteora va editar, a fin<strong>als</strong> del<br />
2010, la primera guia gastronòmica,<br />
historicocultural i turística dedicada<br />
a aquesta vall pirinenca. “Cuina i terra<br />
de la Vall de Boí” ofereix un ampli<br />
recull de receptes de cuina pròpies de<br />
la Vall, amb un text divulgatiu d’Àlex<br />
Moyes sobre la història, la cultura i els<br />
atractius d’aquest extraordinari paratge<br />
pirinenc. Les receptes, il·lustrades<br />
28<br />
made in Pirineu<br />
“Cuina i terra de la Vall de Boí”, un viatge per<br />
la vall a través dels seus plats<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
ISAAC ALBESA · Vall de Boí<br />
per Àlex Fraguas, han estat recollides<br />
en bona part de la tradició oral de les<br />
cuineres de la vall pels propis responsables<br />
de Meteora, Maria Dolors Sàrries<br />
i Jordi Fernando.<br />
A la Vall de Boí les estacions de<br />
l’any són marcadament diferents;<br />
per tant, el text i les receptes s’han<br />
ordenat per temporades, associant el<br />
paisatge canviant de la Vall amb les<br />
menges pròpies de cada època. Així,<br />
s’observa el lligam indissoluble de la<br />
gastronomia amb el cicle natural de<br />
la terra.
made in Pirineu<br />
El Pirineu ja té la seva acadèmia de Gastronomia<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
M. COLELL · Andorra<br />
El projecte gastronòmic vol donar a conèixer la cultura<br />
culinària del territori pirinenc i andorrà. Els<br />
objectius del 2013 són crear uns premis i organitzar<br />
una fira internacional<br />
L’Acadèmia Gastronòmica d’Andorra i <strong>Pirineus</strong> es va<br />
presentar el passat dimarts 19 de febrer, amb l’objectiu de<br />
donar a conèixer la cuina mil·lenària i la variada oferta gastronòmica<br />
de qualitat de què disposa actualment el territori<br />
pirinenc i andorrà. L’acte de presentació el va encapçalar<br />
el president de l’Acadèmia Gastronòmica, Jaume Tàpies,<br />
acompanyat pel president de la Reial Acadèmia de Gastronomia<br />
espanyola, Rafael Anson.<br />
Jaume Tàpies va voler recordar que una part del turisme<br />
es mou principalment per temes gastronòmics, “que<br />
són determinants a l’hora de triar un destí”. I va afegir: “Sa<br />
bem que al Pirineu i a Andorra tenim un nivell molt alt en<br />
aquest àmbit i la gent que ens visita així ho aprecia”.<br />
Per la seva banda, Rafael Anson es va referir a “la cuina<br />
de la llibertat” en la qual es trenca el rigidesa de les normes<br />
més acadèmiques i el cuiner passa de ser un artesà a ser<br />
un artista. A més, es va mostrar convençut que “d’aquí a<br />
poc temps Andorra i el Pirineu seran destins gastronòmics<br />
preferents a nivell internacional”.<br />
Els primers objectius del 2013 de l’Acadèmia Gastronòmica<br />
són crear uns premis i fer una fira internacio-<br />
“Andorra i el Pirineu seran,<br />
d’aquí a poc temps, destins<br />
gastronòmics preferents a nivell<br />
internacional”, segons Anson<br />
nal. També es vol crear una pàgina web amb una guia online<br />
on es pugui conèixer l’oferta gastronòmica (amb les<br />
matèries primeres, restaurants, receptes, entre d’altres).<br />
El projecte, segons els seus impulsors, té una finalitat<br />
cultural i educativa sense ànim de lucre.<br />
29
La marca Trumfos del Pirineu<br />
s’ha convertit en un referent<br />
de prestigi en el panorama<br />
agroalimentari català i, a poc a poc,<br />
s’obre camí arreu de l’Europa. Aviat<br />
farà 14 anys que un grup de pagesos<br />
d’Oliana van decidir unir esforços<br />
per continuar produint patates<br />
i comercialitzar-les conjuntament:<br />
van crear l’empresa Elaborats Prepirineu<br />
SL i des de llavors no han<br />
parat de treballar i de crèixer.<br />
El darrer pas, el més important<br />
fet fins ara, va ser l’obertura<br />
l’octubre del 2012 d’una parada al<br />
Mercat Central de Fruita i Verdura<br />
de Mercabarna. Això va ser fa<br />
4 mesos, i aquest mes de març han<br />
ampliat la parada i han hagut de<br />
contractar més personal per atendre<br />
la demanda de producció. El<br />
treball incansable d’aquests pagesos<br />
pirinencs es veu traduït en un re-<br />
30<br />
made in Pirineu<br />
Trumfos del Pirineu obre un nou canal<br />
de comercialització a Mercabarna<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
M. PASCUAL · Oliana<br />
coneixement del mercat nacional e<br />
internacional.<br />
Amb el pas dels anys la petita<br />
empresa d’Oliana ha anat creixent<br />
i ha deixat enrere els dubtes inici<strong>als</strong><br />
sobre la capacitat que podien tenir<br />
un grup de pagesos per entendre el<br />
món, especialitzat i sempre complex,<br />
de la distribució i de la comercialització<br />
de productes alimentaris.<br />
De la primera referència que era,<br />
i és, la marca Trumfos del Pirineu se<br />
n’han derivat noves marques amb<br />
nous envasos i estratègies comerci<strong>als</strong><br />
específiques com ara la marca<br />
Mr. Trumfos per a establiments de<br />
tot l’Estat espanyol.<br />
De tota manera, segons ens explica<br />
un dels impulsors de l’empresa,<br />
Francesc Reig, el fet d’estar presents<br />
al mercat hortofrutícola més important<br />
del sud d’Europa ha obert<br />
noves vies de comercialització que<br />
van més enllà de la pròpia producció<br />
de patates a les comarques de muntanya<br />
per complementar l’activitat<br />
comercial amb altres productes de<br />
primera qualitat que ajuden a diversificar<br />
l’activitat de l’empresa.<br />
Aquells quatre pagesos d’Oliana<br />
que a fin<strong>als</strong> de la dècada dels noranta<br />
van haver d’unir esforços i recon-
vertir-se per tirar endavant amb les<br />
seves explotacions (per afrontar el<br />
que llavors també era un moment<br />
difícil, de preus baixos i de transformació<br />
profunda en el sector agrari)<br />
han aconseguit consolidar una empresa<br />
sòlida i reconeguda arreu.<br />
En l’actualitat, Elaborats Prepirineu<br />
SL és una societat que crea ocupació,<br />
creix en facturació i en prestigi<br />
amb la referència sempre present<br />
del territori i de la passió per la feina<br />
de pagesos. “La base de l’èxit és el<br />
treball i el fet que els nostres clients<br />
estiguin contents amb els nostres<br />
productes i que continuïn confiant<br />
en nosaltres com han fet fins ara. Si<br />
això passa voldrà dir que ho hem fet<br />
bé, sigui quin sigui el nostre mercat”,<br />
considera Francesc Reig.<br />
La patata, trumfo o trumfa<br />
La patata, trumfo o trumfa,<br />
és un aliment fonamental<br />
de la dieta occidental. És<br />
un cultiu originari de la cordillera<br />
andina que va arribar a Europa en<br />
el segle XVI però del qual no se’n<br />
va estendre el seu consum fins al<br />
segle XVIII. És una planta de que<br />
es pot sembrar tant en terres de<br />
secà com de regadiu. Al Pirineu,<br />
tant la terra com les condicions<br />
climatològiques de l’alta muntanya,<br />
n’afavoreixen el cultiu.<br />
La marca Trumfos del Pirineu<br />
comercialitza les varietats Kenne<br />
bec (de pell marronosa i bastant<br />
l lisa), Redpontiac (roja per fora i<br />
blanca per dins) i sobretot la Bufet<br />
que, per gust i textura, està considerada<br />
la millor del mercat.<br />
31
32<br />
made in Pirineu
Els formatges acadèmics del Molí de Ger<br />
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
A<br />
casa el Pere sempre havia<br />
vist el molí. Passaven les<br />
hores, els dies, els anys i el<br />
molí seguia al seu lloc. Cada cop<br />
més desvallestat, però al seu lloc.<br />
El Pere va anar a estudiar fil·lologia<br />
catalana a Lleida i quan tornava al<br />
niu, cada cap de setmana, el molí<br />
encara hi era.<br />
Amb aquest referent de fons,<br />
quan el jove llicenciat va decidir<br />
tornar a casa a fer de formatger,<br />
amb el títol sota el braç, el nom de<br />
la formatgeria estava escrit. En dirien<br />
el Molí de Ger. I farien el que<br />
a casa sempre havien fet, formatges<br />
amb llet crua de vaca, els de tota la<br />
vida però treballats amb la inspiració<br />
moderna i els coneixements adquirits<br />
a base de lectures, xerrades,<br />
viatges i experiències gastronòmiques.<br />
Aquest serà l’eix del Parlem de<br />
Formatge que l’Espai Ermengol de<br />
la Seu proposa per aquest mes de<br />
març. Una sessió excepcional, i un<br />
tast, en els qu<strong>als</strong> es posaran a sobre<br />
de la taula els secrets més ben guardats<br />
dels formatges de vaca fets pel<br />
Pere Pujol amb la llet de les vaques<br />
de l’explotació familiar situada al<br />
costat del riu Segre, al municipi de<br />
Ger.<br />
El tast consistirà en una degustació<br />
dels 4 formatges de la casa<br />
acompanyats amb 4 vins seleccionats<br />
per l’ocasió. Així, es podrà de-<br />
gustar el Puigpedrós, de pasta semi<br />
tova i pedra rentada; el tradicional<br />
Roques Blanques; l’Altejó, de pasta<br />
cuita i, en quart lloc, el Blau Ceretà,<br />
un blau amable, suau, amb poques<br />
vetes blaves, molt particular. Ah, i<br />
també un tastet de tupí, aquest sí,<br />
més fort!<br />
Tast de<br />
formatges<br />
///////////////////////////////////////////<br />
a càrrec de Pere Pujol<br />
Molí de Ger<br />
21 de març a les 20 h<br />
Espai Ermengol<br />
C. Major, 20 · La Seu d’Urgell<br />
33
Xavier Travé: “Estem en un país on sembla<br />
que només ens interessa el futbol”<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
SANTI MIARNAU · Adrall<br />
Avui parlem amb el Xavier Travé,<br />
nascut l’any 1964, el mateix any<br />
que es va crear l’ aleshores club<br />
Sedis Kayak avui Cadí Kanoe Kayak. Està<br />
casat amb la Cinta Pujal, té dos fills, la<br />
Isabel i el Miquel. Va estudiar ingenyeria<br />
tècnica agrícola i es va formar com a entrenador<br />
nacional de piragüisme. Va començar<br />
amb el piragüisme com a hobby i<br />
l´any 1990 va començar a treballar amb<br />
el club Cadí i al Centre de Tecnificació.<br />
Des dels Jocs Olímpics del 1992, ha estat<br />
treballant al Parc del Segre.<br />
És, des de ben petit, una persona vinculada<br />
plenament al món de les aigües braves.<br />
Avui dia és Cap Esportiu al Parc del Segre<br />
juntament amb el Valen Martín. És<br />
fill del Mas d’Eroles d’Adrall, on elaboren<br />
formatge artesanal, i d’aquí li ve el sobrenom<br />
de ‘Masde’ amb el que molta gent el<br />
coneix.<br />
Com vas començar amb això del piragüisme?<br />
En aquells moments el piragüisme es<br />
feia al riu... Tot passava per un grup reduït<br />
de persones que tiraven endavant el<br />
Club Sedis Kayak organitzant la Setma-<br />
34<br />
made in Pirineu<br />
na Internacional de Piragüisme de la Seu<br />
d’Urgell i els estius feien algun curset per<br />
mirar de captar nous practicants.<br />
Com ha evolucionat aquest esport des<br />
dels anys 70 fi ns avui?<br />
Segurament el canvi més important és la<br />
forma de viure’l. Aquells anys es practicava<br />
d’una forma més lúdica encara que<br />
no hi havia les facilitats que tenim ara. Els<br />
inicis al piragüisme pels nens d’ara són<br />
molt més còmodes: la instal·lació a la mateixa<br />
ciutat, la comoditat, la seguretat...<br />
Tot això fa que pels pares sigui vist com<br />
un esport més i no com una activitat complicada,<br />
difícil de practicar i de risc. En tot<br />
cas, la millora de condicions ha comportat<br />
un augment de nivell però potser s’ha<br />
perdut la frescor i l’ambient especial que<br />
creava allò “d’anar al riu” d’abans.<br />
I el canvi de passar del Cortingles al<br />
Parc del Segre?<br />
Es fàcil imaginar-se la dificultat que suposava<br />
organitzar competicions a Cortingles.<br />
Desplaçaments, l’entorn complicat,<br />
el transport de material i col·laboradors…<br />
Les competicions organitzades al parc<br />
permeten una excel·lència impensable en<br />
un altre lloc.<br />
El 1992 va marcar un abans i un després<br />
per la Seu i pel piragüisme?<br />
Per la Seu és molt evident. El canvi de la<br />
ciutat va ser molt gran i poder comptar<br />
amb una instal·lació com el Parc li ha donat<br />
un plus que la distingeix. Pel que fa al<br />
piragüisme, el canvi ha estat tant o més<br />
gran encara: des de la celebració dels Jocs,<br />
amb l’impuls dels Centres de Tecnificació,<br />
el salt quantitatiu i qualitatiu del club<br />
Cadí… ha fet que el nivell del piragüisme<br />
tant català com espanyol estigui entre els<br />
millors del món. Només cal recordar els<br />
noms dels piragüistes loc<strong>als</strong> olímpics i<br />
medallistes a nivell internacional: Carles<br />
Juanmartí, Jordi Domenjó, Guille Diez-<br />
Canedo…<br />
En quantes olimpíades has participat?<br />
El 1992 vaig participar a la nostra olimpíada<br />
dins l’equip organitzatiu i el 1996<br />
vaig participar com a entrenador a Atlanta.<br />
És molt dur i poc recompensat<br />
l’esforç i el sacrifi ci en un esport com<br />
el piragüisme a diferència?<br />
Com tots els esports minoritaris, el reconeixement<br />
sempre és molt limitat. Estem<br />
en un país on sembla que només interessa<br />
el futbol. De totes maneres, la pràctica<br />
d’aquest esport per si sol ja recompensa:<br />
l’aigua, l’aire lliure, la superació personal<br />
constant, la importància de la pràctica en<br />
grup...<br />
T’agradaria que el teus fi lls es dediquessin<br />
també a això?<br />
De moment han començat i els agrada
força. Crec que és un esport que aporta<br />
molt en la formació dels nens i nenes. En<br />
tot cas, d’aquí a dedicar-s’hi i voler arribar<br />
a l’alt nivell és un camí molt llarg i<br />
caldrà que vagin decidint el seu camí tant<br />
en l’esport com en tot en aquesta vida.<br />
L’esport no és més (ni menys) que una<br />
alta faceta de la seva formació.<br />
Parlem del món del formatge. Quina<br />
relació tens amb els formatges?<br />
Els formatges es fan al Mas d’Eroles i<br />
amb la llet del mas. Però l’especialista<br />
formatger és el Salvador Maura que en<br />
qüestió de 10 anys s’ha fet un lloc entre<br />
els millors mestres formatgers. Els formatges<br />
del Mas d’Eroles han rebut, entre<br />
d’altres, premis a la fira de Sant Ermengol<br />
de la Seu i al Certamen internacional del<br />
World Cheesse Awards.<br />
En aquets temps políticament decisius,<br />
com veus el futur de la Seu, el<br />
Pirineu i Catalunya?<br />
Està molt difícil a tot arreu i per a tothom.<br />
Són temps complicats que sembla que<br />
requereixen un canvi total de plantejaments.<br />
Segurament l’optimisme és el que<br />
més ens pot ajudar. Suposo que per la Seu<br />
i per al Pirineu el que sí que fa falta és tenir<br />
criteri, seguir una línia, un camí…, si<br />
no és així és difícil arribar enlloc.<br />
Un color Verd<br />
Fred o calent Fred Fred<br />
Aigua Aigua o Neu Aigua<br />
Formatge o Pernil Pernil Formatge<br />
Parlar o escoltar Escoltar i ser escoltat<br />
Un lloc per viatgar Sudamèrica<br />
El teu millor any Els 90<br />
Un animal La guineu<br />
Heroi/ïna real No sóc d’herois, però<br />
podría dir Mandela<br />
I de fi cció Charli Brown<br />
35
36<br />
made in Pirineu<br />
Fira de Formatges i Productes Làctics a Alp<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
A. SOLANS · Alp<br />
Alp acull, aquest mes de març, la segona edició de la<br />
Fira de Formatges i Productes Làctics de la Cerdanya<br />
i l’Alt Urgell, i ho fa amb convenciment<br />
després de l’èxit que va tenir la primera edició celebrada el<br />
diumenge 8 d’abril de l’any passat.<br />
El primer certamen va aplegar 7 parades de productors<br />
loc<strong>als</strong>, així com un concurs de maridatge per a parelles i un<br />
concurs de formatges i làctics. La fira va rebre la visita de<br />
milers de turistes d’arreu i tant el maridatge per a parelles<br />
com el concurs van comptar amb una notable participació.<br />
El dia va acompanyar, va fer un temps fantàstic, i el bon<br />
ambient es respirava pels carrers d’Alp.<br />
Recordem que els guanyadors del I Concurs de Formatges<br />
i Productes làctics de La Cerdanya i l’Alt Urgell van<br />
ser, amb Medalla d’Or, el formatge de Castell-llebre, amb<br />
Medalla de Plata el formatge d’ovella de Mas d’Eroles i amb<br />
Medalla de Bronze el formatge de cabra de Ca l’Ermengol.
El 9 de març de 1.983 el Parlament<br />
de Catalunya aprovava per unanimitat<br />
la Llei d’Alta Muntanya,<br />
la primera d’aquestes característiques de<br />
l’Estat Espanyol. La Llei va ser el fruit de<br />
la Proposició de Llei presentada, en els<br />
primers dies de funcionament del Parlament<br />
restaurat, pel <strong>Grup</strong> Socialista en<br />
col.laboració amb els <strong>Grup</strong>s de l’Alt Pirineu<br />
i la Unió de Pagesos. La defensa de<br />
la Proposició de Llei d’Alta Muntanya la<br />
va fer el diputat pirinenc Joan Ganyet.<br />
La Llei d’Alta Muntanya va ser possible<br />
per la tasca realitzada amb anterioritat<br />
pels <strong>Grup</strong>s de l’Alt Pirineu que, amb l’ajut<br />
inestimable dels senadors de l’Entesa dels<br />
Catalans reunits a la Seu d’Urgell en una<br />
sessió memorable, van aconseguir la introducció<br />
de l’article 130.2 de la Constitució<br />
Espanyola, en el que es reconeix explícitament<br />
la necessitat d’un tractament<br />
especial de les àrees de muntanya. Així<br />
mateix, es va fixar com a competència<br />
de la Generalitat la política de muntanya<br />
en l’article 9.10 de l’Estatut de Catalunya.<br />
40<br />
made in Pirineu<br />
Commemoració dels 30 anys de la llei d’alta<br />
muntanya<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
ANTONI PLANS, RAMON GANYET, JOAN GANYET, JOAN FONT, JOSEP ISERN · Membres dels <strong>Grup</strong>s de l’Alt Pirineu<br />
Catalunya, amb la Llei d’Alta Muntanya,<br />
seguia d’aquesta manera el camí marcat<br />
pels estats europeus alpins, de llarga tradició<br />
en aquesta sensible matèria.<br />
La Llei defineix les comarques de<br />
muntanya (la Cerdanya, l’Alt Urgell, el<br />
Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Vall<br />
d’Aran, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa,<br />
el Solsonès i l’Alta Ribagorça) i les zones<br />
de muntanya. Introdueix la figura del<br />
Pla Comarcal de Muntanya, instrument<br />
bàsic del desenvolupament i l’aplicació<br />
de la política de muntanya entès com a<br />
pacte entre cada comarca i el Govern de<br />
la Generalitat per a les inversions al llarg<br />
de 5 anys; crea els Consells Comarc<strong>als</strong> de<br />
Muntanya, que van precedir en uns anys<br />
els altres consells comarc<strong>als</strong> i, finalment,<br />
constitueix el Consell General de Muntanya<br />
concebut com a òrgan de coordinació<br />
de les comarques entre elles i amb<br />
l’administració autonòmica.<br />
A l’Alt Pirineu, els Consells Comarc<strong>als</strong>,<br />
malgrat la seva esbiaixada composició<br />
política, s’han desplegat com una<br />
eficaç mancomunitat de serveis plurimunicip<strong>als</strong>,<br />
especialment en esport i transport<br />
escolar, transport a la demanda,<br />
gestió de residus i sanejament d’aigües<br />
residu<strong>als</strong>. Però també han caigut, com en<br />
la majoria dels consells comarc<strong>als</strong> de Catalunya,<br />
en una burocratització innecessària<br />
i una politització partidista.<br />
Els membres dels <strong>Grup</strong>s de l’Alt Pirineu<br />
lamenten que l’actual Govern de la<br />
Generalitat de CIU, amb una commemoració<br />
de caràcter marcadament partidista,<br />
abandoni l’esperit unitari entre totes les<br />
forces polítiques que havia presidit tant<br />
l’aprovació de la Llei com la seva aplicació,<br />
requisit essencial per a l’eficàcia de<br />
les mesures adreçades a l’assoliment de la<br />
igualtat d’oportunitats entre els pirinencs<br />
i la resta de catalans. La manca de sensibilitat<br />
de la coalició governant a Catalunya<br />
respecte dels habitants de la muntanya<br />
catalana s’ha posat de nou de manifest fa<br />
pocs dies amb la supressió de la corresponsalia<br />
de TV3 al Pirineu.
Col·lecció Mots del Cim:<br />
1. El gust (i les ganes) de ser pirinencs.<br />
Marià Cerqueda i Marc Mateu<br />
2. Pensar el Pirineu. Isidre Domenjó<br />
3. La Cerdanya a la balitresca. Enric<br />
Quílez<br />
4. Llibre del vesc. Joan Graell<br />
5. Contrapunts. Des de l’Alt Urgell.<br />
Joan Aixàs<br />
6. Comarques oblidades. Carles<br />
Gascón<br />
7. La Cerdanya. Quadern de notes.<br />
Alfred Pérez-Bastardas<br />
8. Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes.<br />
Josep Espunyes<br />
9. Cerdanya íntima. Converses a cor<br />
obert. Alfons Brosel<br />
10. El parlar de Cerdanya. Manel<br />
Figuera, Anna Montané, Agnès Figuera,<br />
Enric Quílez, Salvador Vigo<br />
11. Lo niu dels bandolers de Catalunya.<br />
Lluís Obiols<br />
12. Bosc endins. Bernat Huguet<br />
Col·lecció Petit Pirineu:<br />
1. La trementinaire de les nenes rosses.<br />
Isidre Domenjó i Carme Invernón<br />
2. El tresor més gran del món. Mariona<br />
Mateu i Carolina Botella<br />
3. Anem a plegar manairons. Isidre<br />
Domenjó i Carme Invernón<br />
42<br />
made in Pirineu<br />
Catàleg de llibres d’Edicions Salòria<br />
4. El burot i les cireres d’Arfa. Pep<br />
Albanell i Carolina Botella<br />
5. El gegant i l’acordió. Mireia Pellicer<br />
i Sandra Castinyeira<br />
Col·lecció Pessigolles:<br />
1. Petons Perduts. Carlota Valls i<br />
Andrea Zayas<br />
2. La Clàudia i el seu casc de bombera.<br />
Carme Romero i Mari Carmen<br />
López<br />
Col·lecció La piulada:<br />
1. Els 100 dies que van canviar el<br />
món de Reus. Josep Bages<br />
2. El judici del falcó. Jordi Piqué<br />
Col·lecció Carrerada:<br />
1. Remeis populars a les Valls<br />
d’Aguilar<br />
Col·lecció De forquilla i ganivet:<br />
1. Esmorzars de Lleida. Ignasi revés.<br />
2. Esmorzars de l’Ebre. Ignasi Revés<br />
Col·lecció Guies Txafatolls:<br />
1. El Baridà. 39 indrets llegendaris.<br />
Manel Figuera<br />
Interpontes:<br />
Revista I. Any 2010.<br />
Revista II. Any 2012.<br />
Altres col·leccions:<br />
1. El conte de la lluna que plorava. F.<br />
Xavier Comella i Yolanda Giménez<br />
2. El país dels mullats. Rosa Bejerano<br />
3. L’institut Joan Brudieu de la Seu<br />
d’Urgell. Jordi Nistal<br />
4. A pagès. Núria Carles i Marcel·lí<br />
Pascual<br />
5. Núria: la llum. Josep Mas<br />
6. Pasos por la historia. Josep Mas<br />
7. Les meves memòries. Antonio<br />
Marsino<br />
8. Petita flora de Cerdanya. Mia Botey<br />
i Oriol Mercadal.<br />
9. El jardí de les Dreugels. Elisenda<br />
Ortega i maria Àngels Tapies<br />
10. Mercè Rodoreda i Coll de Nargó.<br />
Roser Porta i Tony Lara<br />
11. La bola de neu del Jordi. Mercè<br />
Garcia Molins<br />
12. La Seu, 1936. Francisco Javier<br />
Galindo<br />
13. Llívia. Vivències de quan repicaven<br />
les campanes. Valentí Surià<br />
14. La soledad encontrada. Pepa Giménez<br />
15. Fem petar la xerrada (I). Àngel<br />
Rúbio<br />
16. Fem petar la xerrada (II). Àngel<br />
Rúbio<br />
17. Obra Poètica. Josep Espunyes<br />
18. Les cobles del Peirot. Artur Blasco,<br />
Maria Feliu, Albert Villaró<br />
19. La Seu olímpica. Ramon Ganyet<br />
i Joan Ganyet<br />
20. Aiguat! Ramon Ganyet, Joan<br />
Ganyet i Jordi Mas<br />
21. Les aventures d’en pit-roig. Ricard<br />
Lobo<br />
22. Los corantos de Vilaller.<br />
23. Les meves memòries. Antonio<br />
Marsino<br />
24. Homilia 2008.<br />
25. Homilia 2009.<br />
26. Homilia 2010.<br />
27. XXVII Jocs Flor<strong>als</strong> de Cerdanya.<br />
28. XXVIII Jocs Flor<strong>als</strong> de Cerdanya.<br />
www.edicionssaloria.blogspot.com.es<br />
edicionssaloria@gmail.com
made in Pirineu<br />
43
44<br />
made in Pirineu<br />
La catedral de Santa Maria amb xocolata<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
M. COLELL· La Seu d’Urgell<br />
Per al cuiner Denís Chupin el món de la xocolata<br />
no té secrets. Amb les seves mans, una habilitat<br />
inusual i molta paciència, ha construït una maqueta<br />
de la catedral de Santa Maria de la capital de l’Alt<br />
Urgell. Un cop feta la maqueta, el Denís vol proposar un<br />
repte per <strong>als</strong> seus clients: participar en un concurs per<br />
endevinar el seu pes.<br />
Durant la segona quinzena de mes, del 15 al 30 de<br />
març, la catedral de xocolata estarà exposada al restaurant<br />
i els seus clients podran fer les seves particulars<br />
quinieles. El client que encerti el pes exacte de la maqueta<br />
o el que més s’hi aproximi, s’endurà aquesta dolça<br />
obra d’art a casa. Bona sort!
46<br />
made in Pirineu
esport<br />
Isidre Esteve crea una fundació per a persones amb<br />
lesions musculars<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
M. COLELL · Oliana<br />
És un home vital, actiu i valent<br />
com pocs. El pilot d’Oliana,<br />
Isidre Esteve, ha creat una fundacióque<br />
porta el seu nom i que vol<br />
aportar la seva experiència i els seus<br />
coneixements per tal d’ajudar a millorar<br />
la qualitat de vida de les persones<br />
afectades per una lesió muscular<br />
i transmetre que l’esport pot ser una<br />
escola de valors humans i una eina de<br />
superació personal.<br />
La fundació vol ser un punt de<br />
trobada de persones de diferents àmbits<br />
que treballen els valors de l’esforç,<br />
la determinació, l’optimisme, el compromís<br />
social i la comunicació al<br />
servei de la societat. Valors al servei<br />
d’una filosofia de vida que sempre ha<br />
caracteritzat a l’Isidre i que l’ha convertit<br />
en un referent en el panorama<br />
esportiu català. A més, la fundació ha<br />
impulsat projectes com ara el desenvolupament<br />
d’un coixí intel·ligent o la<br />
creació d’un Centre Esportiu Pont per<br />
a persones discapacitades, així com<br />
donar suport, entre d’altres, a projectes<br />
de la Fundación Wings For Life.<br />
Com diu l’Isidre,<br />
“la discapacitat no és un problema<br />
per a competir. Amb la<br />
teva actitut pots fer que cada<br />
dia sigui millor o pitjor”.<br />
www. fundacioisidreesteve.org<br />
Telèfon 902 151 751
50<br />
esport<br />
Els beneficis de l’activitat física per a la salut<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
GIMNÀS ESQUITX · La Seu d’Urgell<br />
Des de l’ESQUITX us volem explicar el per què és bo<br />
per a la salut fer activitat física. Per molts motius:<br />
• S’allarga la vida.<br />
• Es prevenen malalties cardiovasculars.<br />
• Augmenten les capacitats físiques.<br />
• Disminueix l’ansietat i la tensió.<br />
• Ajuda a controlar els nivells de colesterol.<br />
• Augmenta la sensibilitat a la insulina.<br />
A nivell ossi i articular, es produeixen millores en la<br />
composició òssia i en la retenció de miner<strong>als</strong>. També ajuda a<br />
enfortir lligaments i cartílags.<br />
A nivell muscular, es reforcen estructuralment les fibres<br />
musculars. Funcionalment guanyen amb força i resistència,<br />
major elasticitat i coordinació motriu.<br />
A nivell cardiovascular, augmenta la massa muscular<br />
del cor i augmenten les defenses. També disminueix la freqüència<br />
cardíaca, el cor es cansa menys.<br />
A nivell respiratori, augmenta la força, la resistència i<br />
l’elasticitat dels músculs que intervenen en la respiració. Millora<br />
l’activitat respiratòria.<br />
A nivell metabòlic, augmenta l’HDL (greix bo) i disminueix<br />
l’LDL (greix dolent). Millora l’activitat desintoxicadora.<br />
A nivell psicosocial, millora el benestar general,<br />
l’autoestima i la relació amb els altres. Ajuda a descarregar<br />
tensions de tot tipus i aporta alegria, diversió i confiança en<br />
si mateix.<br />
A l’Esquitx treballem des de fa 18 anys per oferir-te totes<br />
aquelles activitats amb les qu<strong>als</strong> podràs obtenir els beneficis<br />
desitjats. L’assessorament de monitors i personal degudament<br />
qualificat, t’ajudaran a trobar l’activitat més adequada per a tu:<br />
• Ioga i Pilates per a treballar la correcció postural i la relaxació.<br />
• TBC, manteniment, fitness trainning, fit 360, TRX,<br />
Cardiobox, GAC... per enfortir musculatura. • Spinning, Natació,<br />
cardio a la sala de fitness, per un treball cardiovascular.<br />
De ben segur que trobaràs el que busques!!!
52<br />
esport<br />
Els campionats del món IPC d’esquí alpí a La Molina<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
RAMON GANYET · La Molina<br />
Entre el 17 i el 28 de febrer de<br />
2013 s’han organitzat amb èxit<br />
els Campionats del Món IPC<br />
d’Esquí Alpí per a discapacitats. Un<br />
col·lectiu de 600 persones provinents<br />
de 27 països ha gaudit de l’hospitalitat<br />
de la Cerdanya, durant dotze dies<br />
d’intensa activitat esportiva, acompanyada<br />
de conferències i exposicions.<br />
La presència de Sir Phillip Craven,<br />
president del Comitè Paralímpic<br />
Internacional, i d’Eduardo Roldan,<br />
president de la Real Federación Española<br />
de Deportes de Invierno, i el<br />
patronatge de SAR la infanta Elena de<br />
Borbón, han honorat la competició<br />
esportiva. Una vegada més, Ferrocarrils<br />
de la Generalitat de Catalunya ha<br />
estat el pal de paller, al voltant del qual<br />
s’han aplegat les institucions organitzadores.<br />
Els esforços de gairebé deu anys de<br />
preparació en atenció a les persones<br />
amb discapacitats, conjuntament amb<br />
la Fundació Johan Cruyff, i les nombroses<br />
proves de Copa del Món IPC<br />
realitzades en anys precedents, han<br />
fructificat en aquest sisè Campionat<br />
Mundial, plenament satisfactori. Els<br />
treballs continuats dels equips de Sylvana<br />
Mestre, per una part, i de Joan<br />
Anton Font, d’FGC, per una altra,<br />
han assolit els primers objectius que<br />
s’havien programat: donar a l’esport<br />
paralímpic en esquí alpí el màxim nivell<br />
internacional. Ara la Molina s’ha<br />
situat en una posella de privilegi, i tocaria<br />
mantenir la posició. I, a Espanya,<br />
se l’ajuda a situar-se en els països capdavanters<br />
del món, respecte a l’esport<br />
paralímpic.<br />
L’entusiasta participació i suport<br />
de l’Ajuntament d’Alp, lloada per Sir<br />
Phillip en la cerimònia inaugural, i la<br />
contribució de les escoles i dels joves<br />
estudiants de la comarca és una mostra<br />
de sensibilitat cap al gran potencial<br />
d’integració i recuperació de les persones<br />
amb discapacitats.<br />
L’estació de la Molina ha demostrat,<br />
una vegada més, la qualitat de les<br />
pistes de competició, i del tractament<br />
de la neu, amb un reconeixement tècnic<br />
generalitzat. Per poder baixar per<br />
la pista de la Comella, a 132 km/h, sobre<br />
una cadira d’esquí, cal que la neu<br />
estigui molt ben preparada. Aquesta<br />
demostració, a través dels mitjans de<br />
comunicació, és la prova més evident<br />
que hi ha prou base per aspirar a organitzar<br />
uns jocs olímpics i paralímpics<br />
d’hivern el 2022, conjuntament<br />
amb la potent ciutat de Barcelona. Els<br />
equips tècnics dirigits per Lluís Breitfuss,<br />
amb el suport de la Federació<br />
Catalana d’Esports d’Hivern, han tornat<br />
a posar en valor la importància capital<br />
dels recursos humans en aquests<br />
esdeveniments. I els mitjans de comunicació,<br />
amb una producció de TV3<br />
esplèndida i la difusió per Internet,<br />
han confirmat que, a més a més de<br />
saber organitzar competicions és convenient<br />
comunicar bé la notícia, com<br />
molt bé entenen el director de premsa<br />
Toti Roselló i els seus col·laboradors.<br />
Els atletes ens han ensenyat que<br />
no hi ha dificultat que no es pugui superar,<br />
amb esforç i dedicació. La seva<br />
perseverança, voluntat i decisió ens<br />
dóna una prova d’esperança que ens
pot ser molt útil en moments de crisis<br />
de valors i de pèrdua de confiança en<br />
la societat. L’elit d’aquestes persones<br />
tan esforçades s’ha reunit aquí a la<br />
Cerdanya durant uns quants dies per<br />
fer-nos veure que sempre hi ha un<br />
camí de superació si sabem on volem<br />
anar i posem els mitjans per arribarhi.<br />
La meva felicitació especial a Jon<br />
Santacana i al seu guia Miguel Galindo<br />
que, amb la seva medalla d’or en<br />
Descens, van tornar a coronar el pòdium.<br />
Una baixada de 2,5 km en esquí<br />
a una velocitat mitjana de 101 km/h<br />
és un mèrit que molt pocs dels que<br />
ens creiem capacitats podríem assolir.<br />
I repetir medalla en la prova Supergegant<br />
encara té més mèrit.<br />
Els campionats també han deixat<br />
alguna ombra, que convindria superar.<br />
No sembla justificable que el<br />
Comitè Organitzador no s’hagi constituït<br />
fins a quatre setmanes abans de<br />
les competicions, indicant les dificultats<br />
per aplegar les institucions en<br />
un programa concret. Tampoc no es<br />
pot entendre fàcilment que aquesta<br />
prova IPC i la propera prova FIS de<br />
snowboard de març vinent, tanquin<br />
i deixin sense continuïtat deu anys<br />
en què FGC ha organitzat a la Molina<br />
més de 150 proves internacion<strong>als</strong><br />
d’esquí. Ni tampoc comparteixo les<br />
crítiques interessades d’alguns que<br />
difonen que les competicions perjudiquen<br />
l’economia i l’activitat social<br />
de l’entorn de la Molina, perquè restringeixen<br />
durant unes poques hores<br />
a l’any la lliure circulació d’esquiadors.<br />
Crec que 600 persones allotjades durant<br />
dotze dies en hotels de la comarca<br />
i la publicitat de la marca, associada a<br />
l’esport i a les persones discapacitades,<br />
compensen amplament aquelles indemostrables<br />
inconveniències. Invito<br />
a la reflexió de quin seria el futur de<br />
l’esquí familiar i turístic si les joves<br />
generacions s’allunyen de l’esquí esportiu.<br />
I els campionats han portat molta<br />
llum per encarar la nostra conducció<br />
en el túnel on els darrers anys ens<br />
anem encarrilant. En primer lloc, a<br />
nivell individual, la lliçó dels atletes,<br />
els qu<strong>als</strong> sobreposen admirablement<br />
els valors positius sobre les limita-<br />
cions de la seva discapacitat. En segon<br />
lloc, a nivell d’empresa conjunta,<br />
el capital humà que representa una<br />
organització ben greixada, afegint<br />
jutges, voluntaris, escoles d’esquí, federatius,<br />
clubs a un nucli eficient de<br />
persones d’FGC; un equip de treball<br />
no s’improvisa fàcilment, i desmuntar-lo<br />
és probablement més fàcil. I,<br />
per acabar, confirmar que la unitat fa<br />
molta força: el suport conjunt d’FGC,<br />
CSD, CCE, Diputació de Girona i<br />
Ajuntament d’Alp, a les federacions<br />
catalana i espanyola, té força suficient<br />
per afrontar el major repte olímpic.<br />
Molt especialment, cal agrair <strong>als</strong><br />
patrocinadors institucion<strong>als</strong> i a les<br />
empreses col·laboradores el seu estimable<br />
suport.<br />
53
54<br />
esport<br />
Acrobàcies des de l’aire a Organyà<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
M. COLELL · Organyà<br />
Amb el pas dels anys Organyà<br />
s’ha consolidat com<br />
una de les princip<strong>als</strong> capit<strong>als</strong><br />
europees i mundi<strong>als</strong> del parapent.<br />
Avui ja resulta normal trobar-se<br />
entre els carrers d’aquesta<br />
població <strong>als</strong> millors pilots del món<br />
de parapent o veure’ls fent maniobres<br />
espectaculars d’acrobàcia a<br />
l’aire.<br />
La magnífica ubicació del terme<br />
municipal, situat en l’encreuament<br />
de tres valls, fa que a Organyà hi<br />
hagi unes condicions atmosfèriques<br />
idònies per a la pràctica del<br />
parapent, un esport cada cop més<br />
practicat arreu del món.
Molt probablement n’hem vist alguna en<br />
qu<strong>als</strong>evol de les nostres sortides a l’alta<br />
muntanya, sovint confosa amb la llúdriga<br />
(Lutra lutra) però només per una simple qüestió de<br />
desconeixement, ja que la llúdriga tot i ser una mamífer<br />
com la marmota (Marmota marmota), és un<br />
mamífer carnivor i, a banda d’això, el seu hàbitat és<br />
majoritàriament aquàtic.<br />
La marmota, com dèiem, és una mamífer de la família<br />
dels mustèlids, de potes curtes i cos més aviat<br />
robust poques vegades el veureu a l’aigua, viu sota<br />
terra, en caus que normalment fa sota els matolls o<br />
en grans rocs. Contràriament a la llúdriga, és un rosegador,<br />
això vol dir que menja arrels, fruits, flors i,<br />
fins i tot, molsa.<br />
És un mamífer que viu en petites colònies, en les<br />
qu<strong>als</strong> els caus es troben a poca distància l’un del altre.<br />
Aquestes colònies, com molts altres grups jerarquitzats,<br />
per exemple l’isard, tenen un individu que resta<br />
sempre alerta en algun punt amb bona visibilitat, i<br />
avisa a la resta d’individus amb un xiulet força estrident.<br />
Aquest xiulet, si no hi estem acostumats, es pot<br />
confondre amb el crit d’algun ocell, hi ha gent que el<br />
confón amb les gralles o els corbs.<br />
Mai veurem una marmota allunyar-se més d’un<br />
parell de metres del seu cau, són anim<strong>als</strong> molt porucs,<br />
de la mateixa manera tampoc la veurem en un bosc.<br />
El seu hàbitat es alpí i la podem trobar a partir dels<br />
mil metres d’alçada. De tamany una mica més gran<br />
que un gat domèstic, el mascle pot arribar a pesar fins<br />
a 8 quilos, mentre que la famella com a molt arribarà<br />
<strong>als</strong> 4 o 5.<br />
És habitual trobar-les de pujada a la Tossa Plana,<br />
per exemple, nosaltres acostumem a veure-les al costat<br />
dels estanys del Setut, Malniu, Puigpedròs, etc.<br />
No és gens difícil si estem alerta i no fem gaire soroll.<br />
Si escoltem el seu xiulet d’avís vol dir que ràpidament<br />
s’amagaran, llavors és el moment per identificar els<br />
caus i quedarnos a un distància prudencial inmòvils i<br />
sense fer soroll. Passats cinc o deu minuts tornarant<br />
a sortir, sobretot a l’estiu, ja que els hi agrada molt<br />
prendre el sol.<br />
56<br />
natura<br />
Marmotes<br />
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
DAVID MANZANERA · <strong>Pirineus</strong> Outdoor<br />
Encara que sembli que sempre hi han estat, les<br />
marmotes es van introduïr <strong>als</strong> <strong>Pirineus</strong> francesos<br />
provinents dels Alps cap <strong>als</strong> anys cinquanta per evitar<br />
que hi hagués un excés de depredació de les cries<br />
d’isard, concretament la que feia l’àliga daurada (Aquila<br />
chrysaetos). Poc després, cap <strong>als</strong> anys setanta, van<br />
expandir-se cap a la zona de l’Alt Pirineu català.<br />
Tot i no trobar-se en perill d’extinció sempre hem<br />
de procurar no molestar aquests anim<strong>als</strong>, ni tampoc<br />
intentar capturar-los. Ells no ho fan amb nosaltres.<br />
Gaudiu de la natura i transmeteu aquest valors<br />
<strong>als</strong> vostres fills. Només d’aquesta manera ells podran<br />
gaudir-ne com vosaltres i, a la vegada, transmetre els<br />
mateixos valors <strong>als</strong> seus fills.
La neu i el seu gruix<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
ALBERT DE GRÀCIA · Geòleg i aficionat a la meteorologia<br />
Tot just fa un any, vam patir la sequera més forta<br />
que ha afectat al Pirineu durant les últimes dècades,<br />
i aquest 2013 en algunes zones del Pirineu<br />
tenim un rècord completament diferent, els gruixos de<br />
neu més important mai mesurats per les nostres estacions<br />
meteorològiques, fins al mes de febrer.<br />
Per citar dos exemples, fins al dia 12 de febrer a la<br />
Bonaigua porten acumulats, aquest any, 4,05m de neu,<br />
mentre que la mitjana en aquesta època és d’1,5m. I com<br />
podem veure en la gràfica, a prop del refugi de Malniu<br />
hi ha 1,20m. quan la mitjana és d’uns 30cm. Els gruixos<br />
són especialment destacables a la cara nord del Pirineu,<br />
on s’han superat, en algunes zones, els 6 metres de neu!<br />
A l’estació d’esquí de Baquèira Beret, aquesta temporada<br />
també han tingut un hivern de rècord. Tot i<br />
acumular a mitjans de febrer 4,50m. de neu a la part<br />
més alta de l’estació, si no s’hagués fos ni s’hagués transformat<br />
en aigua la neu caiguda des de la primera nevada<br />
de la tardor, avui tindrien 11,44 metres de neu!<br />
Aquestes nevades han estat provocades majoritàriament<br />
per un flux constant de vents molt humits del<br />
NW durant un mes (del 13 de gener al 14 de febrer), i a<br />
part de registrar rècords de gruixos de neu, ens ha donat<br />
un altre interessant rècord: el nombre de dies que<br />
ha nevat. Per citar dos clars exemples, a la Seu d’Urgell<br />
en aquest període d’un mes, s’ha vist nevar 14 dies, i en<br />
10 d’ells (8 nevades) la neu ha agafat, o a Sant Joan de<br />
l’Erm, on en aquest període ha nevat 19 dies!<br />
Caldrà estar molt atents la resta de la temporada, ja<br />
que fins a fin<strong>als</strong> de abril o mitjans de maig, per estadística,<br />
el gruix de neu a la muntanya s’ha d’incrementar.<br />
Aquest factor serà molt important a tenir present, donat<br />
que aquesta primavera el desglaç pot ser molt destacable.<br />
Ja ho diuen… “neu de febrer, aigua en un<br />
paner”<br />
57
Pilates és un mètode d’exercici físic on s’uneix el<br />
moviment amb la consciència corporal, creat a<br />
principis del segle XX per Joseph Hubertus Pilates.<br />
En els seus inicis s’anomenava Contrologia, ja que<br />
aquest mètode utilitza la concentració per “controlar”<br />
el moviment corporal, buscant un equilibri entre ment<br />
i cos.<br />
Els Principis Fonament<strong>als</strong> del Pilates són:<br />
• Alineament.<br />
• Centralització.<br />
• Concentració.<br />
• Control.<br />
• Precisió.<br />
• Fluidesa.<br />
• Respiració.<br />
La sèrie d’exercicis que es realitza amb aquest mètode<br />
es basa en el control del moviment, la consciència<br />
corporal i la coordinació de moviment i respiració, per<br />
aconseguir una bona postura.<br />
58<br />
benestar<br />
Pilates i salut<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
MONTSE SANSA I LAURA GRÀCIA · Centre de fisioteràpia<br />
Amb aquest mètode podem aconseguir una sèrie de<br />
beneficis com:<br />
• Millorar la força.<br />
• Augmentar la fl exibilitat muscular.<br />
• Millorar la coordinació.<br />
• Tractar els músculs encarregats de<br />
l’estabilitat i postura corporal.<br />
Una de les finalitats de Pilates és enfortir la musculatura<br />
profunda per millorar l’equilibri corporal i estabilitzar<br />
la columna vertebral, per tan és una bona eina<br />
per tractar i prevenir dolors d’esquena.<br />
En el cas de patir una lesió i/o patologia de qu<strong>als</strong>evol<br />
tipus, és aconsellable escollir un professional qualificat,<br />
que entengui la nostra problemàtica i que ens<br />
pugui adaptar, si cal, els exercicis que es faran durant<br />
les classes.<br />
Centre de Fissioteràpia Montse Sansa<br />
Tel. 654093008 - 630785363
enestar<br />
R.A.M<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
ÒSCAR ROSELL · Pediatra<br />
Després de diversos anys de tractar amb pares<br />
que tenen fills amb malalties, en alguns casos<br />
greus i altres lleus, hem pogut observar que el<br />
pitjor no és la falta de salut, sinó com s’afronta i com es<br />
viu la situació.<br />
Existeix un procés laboriós i difícil, que podríem<br />
denominar per les inici<strong>als</strong> R.A.M, que pot ajudar-nos<br />
a enfocar d’una manera més satisfactòria tota aquesta<br />
problemàtica.<br />
R – Reconèixer el problema per tal de saber a què<br />
ens enfrontem.<br />
A – Acceptar, que és la clau per poder ser lliures.<br />
No es activisme (“quant més faci millor”), ni és resignació<br />
(“no puc fer res”), ni passotisme (“no m’afecta”), ni<br />
masoquisme (“quant més sofriment millor”). És la decisió<br />
de veure la situació no com enemiga ni com amiga,<br />
com aliada.<br />
M – Millorar en base <strong>als</strong> dos passos anteriors. Ara<br />
estem en la condició de lluitar amb efectivitat per modificar<br />
la situació i, fins i tot, poder aprendre i gaudir<br />
durant el camí. La meta no és tant canviar com créixer.<br />
Sembla molt teòric, així que posarem algun exemple:<br />
1. Una nena amb Síndrome de Down:<br />
R – Reconèixer les seves limitacions i dependència<br />
de per vida. No hi ha culpables.<br />
A – Acceptar-la com és i la seva condició. Veure la<br />
seva bellesa més enllà. Aprendre a apreciar el que té, no<br />
el que no té.<br />
M – Millorar ajudant-la a créixer amb els seus límits,<br />
des de l’acceptació, com a persona única i irrepetible.<br />
2. Un nen amb difi cultats en l’aprenentatge:<br />
R – Reconèixer els seus límits. No és com la “mitjana”.<br />
Possiblement hi ha factors hereditaris i altres adquirits<br />
en la seva vida.<br />
A – Acceptar-lo com és, encara que no canviï. No<br />
posar la nostra ansietat en ell. Veure les àrees que se li<br />
donen millor i gaudir-les. Evitar les comparacions que<br />
només generen frustració.<br />
M – Millorar donant-li oportunitats de desenvolupar<br />
el seu potencial, no les nostres expectatives.<br />
Quantes vegades hem vist pares molt esforçats i dedicats<br />
però, en canvi, sense gaudir dels seus fills en el<br />
camí, hagin arribat o no a les metes autoimposades!<br />
59
enestar<br />
La importància dels contes<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae<br />
La tasca més important i més difícil de l’educació<br />
d’un fill@ és la d’ajudar-ho a trobar sentit a la vida”.<br />
Són paraules de Bruno Bettelheim, educador, psicòleg<br />
infantil i autor de nombroses obres dedicades al<br />
món dels contes. Segons aquest autor, la literatura infantil<br />
és la que possibilita aquesta tasca.<br />
Els contes infantils satisfan i enriqueixen la vida interna,<br />
proporcionen seguretat, donen esperances respecte al<br />
futur, possibiliten que expressi els seus desitjos a través<br />
dels personatges, transmeten missatges educatius.<br />
Com pedagogues, expliquem contes sovint i els triem<br />
amb un final feliç, buscant equilibri entre les forces del bé<br />
i del mal, que acaba sempre inclinant-se a favor del primer<br />
i fa sorgir en el nen l’esperança que els episodis més<br />
o menys desafortunats de la seva vida vagin disminuint<br />
d’intensitat i acabin per desaparèixer.<br />
Contes per edats:<br />
D’1 a 2 anys, gaudeix escoltant i observant imatges que<br />
siguin cotidianes i familiars, històries simples de nen@s<br />
com ell@s, amb argument senzill. Anar al parc, al zoo, al<br />
mercat...<br />
De 3 a 4 anys, comencen a ser exigents amb els contes,<br />
amb els arguments i explicacions. Volen comprendre<br />
i no perdre’s res. Haurem de proporcionar històries senzilles,<br />
afectives i d’acció lineal, que no siguin complexes ni<br />
excessivament llargues. Li interessen els relats formats per<br />
episodis similars <strong>als</strong> de la seva vida quotidiana: aixecar-se,<br />
esmozar, rentar-se les dents...Els contes d’anim<strong>als</strong> els fascinen.<br />
Aquests personatges poden estar humanitzats o no.<br />
Les rimes són ide<strong>als</strong> perquè la capacitat d’imitació a aquesta<br />
edat és extraordinaria.<br />
De 5 a 7 anys, volen gegants, nans, sirenes, dracs, castells,<br />
prínceps i princeses. Volen fantasia i creativitat. La<br />
seva expressió oral i la seva comprensió els permeten exi-<br />
gir qualitat en els seus contes, emoció i imaginació. Contes<br />
amb estructura repetitiva i amb elements familiars, <strong>als</strong> nens<br />
els costa parar atenció durant molta estona, per això prefereixen<br />
històries d’acció ràpida.<br />
De 8 a 12 anys, A partir dels vuit anys comença a despertar-se<br />
l’emoció artística. Els interessa la descripció detallada<br />
del relat. Totes aquelles històries emocionants o que<br />
els mantinguin en suspens fins al final els faran identificarse<br />
amb els personatges i sentir-se part de la història. És<br />
molt probable que prefereixin llegir els seus propis llibres.<br />
Sentirà predilecció per temes com: aventures, històries de<br />
colles, còmics llibres d’anim<strong>als</strong>... Al voltant dels 12 anys<br />
comencen a interessar-se per llibres de suspens i intriga,<br />
aventures perilloses, novel·les realistes, biografies…<br />
I per acabar l’article una frase per reflexionar...<br />
Un llibre obert és un cervell que parla, tancat un amic<br />
que espera, oblidat una ànima que perdona i destruït un<br />
cor que plora.
La investigació aplicada a la vida quotidiana<br />
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////<br />
ENRIC QUÍLEZ · Puigcerdà<br />
En un número anterior parlàvem<br />
dels possibles avantatges<br />
que es deriven de projectes<br />
d’investigació com ara enviar<br />
sondes a l’espai o a altres planetes.<br />
Darrerament, amb el descobriment<br />
del bosó de Higgs, el CERN (Conseil<br />
Européen pour la Recherche Nucléaire)<br />
ha estat en el punt de mira<br />
d’aquells que creuen que aquests tipus<br />
d’experiments són molt cars i que<br />
hi ha altres prioritats en el món, com<br />
ara solucionar la guerra, la fam o la<br />
pobresa.<br />
Però del CERN n’han sortit moltes<br />
més coses que no pas descobriments<br />
del món subatòmic. Aquest<br />
enorme centre d’investigació, situat a<br />
la frontera entre França i Suïssa, dóna<br />
feina a multitud de físics, matemàtics<br />
i enginyers de tot el món. Del CERN<br />
n’han sortit tecnologies molt sofisticades<br />
que s’apliquen posteriorment<br />
al món “real”, és a dir, a les indústries<br />
que contribueixen al bé comú.<br />
Però permeteu-me que esmenti<br />
ara només una d’aquestes tecnologies<br />
que, de fet, no tenen res de supersofisticat<br />
però que han contribuït a<br />
transformar el món en què vivim de<br />
dalt a baix: el World Wide Web: la<br />
Web d’internet.<br />
Va ser al CERN on es van desenvolupar<br />
els primers protocols de la<br />
62<br />
una mica de ciència...<br />
navegació senzilla per la xarxa a partir<br />
de llenguatges com l’HTML i una<br />
sèrie de protocols informàtics que<br />
han convertit internet en allò que és.<br />
Avui en dia, el servei d’internet més<br />
emprat, molt més que el mail o l’ftp,<br />
és la navegació web.<br />
La idea inicial era poder compartir<br />
dades entre tots els equips de<br />
científics tant de dins com de fora del<br />
CERN, però ja se sap que les bones<br />
idees s’acaben encomanant i el Web<br />
és el cor d’internet avui dia. Si no<br />
existís, s’hauria d’inventar.<br />
Ens podem fer una idea, doncs,<br />
del potencial creatiu que té una entitat<br />
tan immensa com és el CERN que<br />
es dedica a la investigació bàsica, però<br />
de la qual se n’aprofiten totes les tec-<br />
nologies que es desenvolupen.<br />
Per això, quan es diu que potser<br />
fóra millor gastar diners en coses diferents<br />
a la investigació científica, cal<br />
ser molt primmirats, perquè si bé és<br />
cert que algunes línies d’investigació<br />
poden ser estèrils i no conduir a res,<br />
algunes altres poden portar-nos a un<br />
veritable paradís d’aplicacions científico-tecnològiques.<br />
S’explica l’anècdota del físic anglès<br />
Michael Faraday que en el segle<br />
XIX va ser preguntat, pel primer<br />
ministre de torn, sobre la utilitat de<br />
l’electricitat i l’electromagnetisme<br />
i Faraday li va contestar: “No ho sé,<br />
però algun dia segur que vostè cobrarà<br />
impostos per les seves aplicacions”.<br />
I així ha estat.
Change language