JOSEP M. RIUS, JOMA

ENTR EV ISTA JO S E P M . R IU S , JO M A
com La G alera, quan era l’editorial independent, i l’àrea
estètica a què donava suport R osa Sensat i els moviments
de renovació pedagògica, tot i admetre la tutela
pedagògica sobre aquest món– , semblava que hi
havia unes possibilitats de creixement en una direcció
de llibertat creativa. Era una llibertat d’obertura de mires,
de creixement cap a l’art contemporani, cap a una
visió de la literatura més progressista – tant en termes
literaris com gràfics, que són els que jo controlo més.
I constato que això no ha passat i que hem anat fins i
tot enrere en alguns aspectes. No només no ens hem
mogut sinó que penso que hem reculat. El meu diagnòstic,
basat en una precisió de cua d’ull, seria aquest.
Jo ara no tinc nens petits i el llibre infantil no és un
material que passi per les meves mans, i professionalment
hi tinc un contacte més tangencial, menys de primera
fila, com havia tingut abans, i vull ser molt prudent
amb el que dic, però sí que tinc aquesta sensació.
En tot cas, tinc la certesa que els que empenyíem cap
a una direcció – els grans noms del voltant de la meva
generació, com ara M aria R ius, Asun Balzola, Carme Solé,
M arta Balaguer, M ontse G inesta, Arnal Ballester... o de
més joves, com ara Pep M ontserrat, T àssies– hauríem
d’admetre el fracàs del nostre esforç en la mesura que
volíem que fos contaminant, que el que fèiem acabés tacant
els altres amb el desig d’avançar amb aquestes línies.
I veig que no, que triomfen versions ben diferents...
— Però sí que es publiquen llibres que van en aquesta
línia trencadora que tu comentes...
—Sí que es fan llibres, sí, jo això no ho nego pas,
però la quota de mercat és petita i segueix tenint aquesta
cosa de raresa, amb aquestes reticències, aquesta prevenció...
H i ha qui es pregunta si agradarà això, i són
els fills dels que ho deien quan jo era petit – i no sé si gairebé
els néts ho tornaran a dir... Em costa creure que això
s’invertirà. Nosaltres crèiem que aportant idees, fent propostes
i amb la nostra feina, torçaríem el rumb. I si el
barco editorial infantil semblava que anava en una direcció,
pensàvem que a còpia d’empipar aconseguiríem
que més o menys es tingués en consideració un altre tipus
de llibre diferent del que es publicava i que tenia més
pes. Nosaltres fèiem els nostres llibres havent metabolitzat
coses d’altres autors, estrangers o d’aquí, com ara
del Cesc, que ha mort fa poc i a qui des d’aquí vull retre
un homenatge. I oferíem la nostra feina amb una versió
nova, perquè ni la de la M ontse G inesta ni la de l’Arnal
Ballester ni la meva eren les mateixes. I esperàvem
que altres persones també ho fessin.... É s clar que hi ha
gent que ara ho fa, però desitjàvem que fossin més, que
36 ESCOLA CATALANA n ú m . 4 39 AB R IL 2 0 0 7
fos una armada que s’anés fent ampla, que acabés essent
una tropa important, una taca d’oli. Pensàvem que
provocaríem un cert interès que faria retrocedir o caure
en desinterès les propostes més conservadores, ajudats
per les posicions sobre la vida, per l’evolució de la nostra
societat, els costums, la moral, la manera de viure del
nostre país... Que ha canviat, afortunadament en la bona
direcció. ¿ Estem decebuts? Potser no, perquè en el fons
estava cantat, però si érem ingenus ho érem amb entusiasme.
I ara no ens hem desil·lusionat perquè continuem
insistint, seguim batallant.
En tot cas, el panorama el trobo poc afalagador;
per un artista no és un territori on et puguis plantejar
d’investigar, deixar-te anar... Saps que tindràs els receptors,
perquè hi seran, però estaran segrestats darrere
una muralla de gent amb por, amb por de l’experimentació,
de les novetats, del risc... Una muralla de
gent que, com dèiem al principi, volen encauar. ■
OB R ES P U B LICAD ES D E JO M A
A part del treball editat a novel·les, contes i publicacions
periòdiques, també podeu llegir i mirar les obres
de Joma a:
• Magma i altres matèries. L’Hospitalet de Llobregat:
Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2004.
• Clau de pas. Barcelona: Museu de les Aigües. Fundació
AGBAR, 2004.
• Joc de claus: les claus d’una exposició. Barcelona:
Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona,
1998.
I si voleu saber més del Viatge incessant a través del Mediterrani,
en el qual Joma treballa actualment, podeu
entrar a:
http://www.barcelonareview.com/50/c_joma.htm
http://weekly.ahram.org.eg/2006/820/fe2.htm