JOSEP M. RIUS, JOMA

More documents

Recommendations

Info

L A IR O N IA N O E S T À R E N Y ID A A M B L A T E N D R E S A ENTR EV ISTA JO S E P M . R IU S , JO M A —Sí, és cert. A mi em sembla que ser artista és una actitud. É s una actitud davant les coses i segurament conseqüència d’una actitud davant el món. Bàsicament un tria ser artista perquè no pot triar una altra cosa, és a dir, perquè se sent arrossegat cap a aquesta tria i per tant s’hi posa. A partir d’aquí crec que pot haver-hi una falsa aparença. Una cosa és dir que sóc artista perquè faig un producte que la gent diu que és artístic. Faig dibuixos, sóc dibuixant, ergo sóc artista. I l’altra és dir que ho sóc perquè en sóc, perquè per mala sort m’ha tocat ser-ne, m’ha caigut al damunt, sóc així, tinc habilitat per al dibuix, tinc una manera de veure el món i surten els dibuixos que a mi m’han permès avançar perquè uns i altres n’han parlat i, per tant, els he pogut fer servir d’element d’intercanvi. A partir dels resultats del meu treball m’ha semblat que podia passar a treballar amb el volum. Certes idees que explicava amb dibuixos m’interpel·laven a mi mateix. Em deien: «Prova’m de fer-me en volum»... I vaig entrar a l’escultura i després a les instal·lacions, perquè els dibuixos tenen una atmosfera i jo sóc un narrador i, per tant, generar ambients atmosfèrics ja ho feia sobre el paper, i per això em va temptar la possibilitat de fer-ho en un espai vivencial. Per mi no són coses diferents i una cosa m’ha portat a l’altra d’una manera molt natural. M ira, en aquest estudi ja veus que hi ha barreja de piles de coses per terra, hi ha ferros, hi ha papers, hi ha fotografies, hi ha un ordinador... —S í, h i tens de tot i fas de tot... —Però jo em sento el mateix... Necessitem la tècnica suficient per dominar les eines amb què pretenem fer; ens és exigit un domini mínim de cada eina per tenir uns resultats acceptables. A partir d’aquí i fins al virtuosisme hi ha tota una gamma; un pot ser un virtuós de l’eina o no. Això pot arrossegar al manierisme i perdre’s pel camí... o potser no... Penso que els creadors que m’interessen a mi són bons dominadors de l’eina i són també bons «acadèmics» perquè tenen el coneixement però, tot i tenir-lo, no es queden en la rutina acadèmica. Les eines s’aprenen a fer funcionar d’una manera relativament senzilla. Jo treballo amb això que tinc aquí a la taula, el plomí, ja ho veus. Això no té ni manual d’instruccions... aquest pot de tinta... Funciona sol. Els llapis... són com els que has vist tota la teva vida, les gomes són petites, com sempre... Són eines molt corrents, gens sofisticades. —T u també fas fotografia... —A la fotografia li passa una mica el mateix: el fotòmetre, la mesura de la llum, la sensibilitat... H i ha as- ESCOLA CATALANA n ú m . 4 39 AB R IL 2 0 0 7 33
ENTR EV ISTA JO S E P M . R IU S , JO M A pectes tècnics que cal conèixer, però que es poden aprendre fàcilment. I un cop apreses les tècniques, que jo ara m’atreveixo a dir que sol ser senzill d’aprendre, tot el que falta ja ho tens d’abans. Algú com jo ja ho té. Pel que fa a fotografiar, un cop superada aquesta qüestió tècnica, de saber mesurar i entendre el fenomen de la llum, és com dibuixar. La diferència és que en un dibuix es parteix d’un paper en blanc, que sol tenir un format rectangular, i quan fotografies el dibuix ja el tens fet. I el visor de la càmera no deixa de ser el paper... Llavors toca decidir on col·loques el paper per agafar aquell dibuix. En aquest sentit, quan dibuixes encara és més difícil perquè te l’has d’inventar. —I en el cas de l’escultura... —En el cas de l’escultura, ha passat de vegades que no he sabut fer anar l’eina. Amb coses que he fet amb marqueteria, formigó, he anat a buscar qui ho sabia fer. H e delegat, encarregat, he fet participar algú altre en la peça. I aquesta participació no sempre s’ha quedat en un territori estrictament tècnic, perquè moltes vegades el coneixement de l’eina ha portat una informació que m’ha permès acabar d’orientar la peça. Així, on no he pogut aprendre a dominar l’eina, he demanat a algú que m’ho fes. En la mesura que això es resol, la part artística és més d’actitud, de mirada. Sobre això de passar d’una disciplina a una altra, fa que a molta gent li sembli que saps fer moltes coses, però en realitat només en faig una, de cosa, que és mirar i explicar d’una determinada manera el món. —Parla’ns una mica del teu projecte de la M editerrà - nia… —Fa més de tres anys que treballo en el projecte «V iatge Incessant». Es tracta de dibuixar un camí simbòlic que uneixi en el temps i en l’espai traces de les diferents cultures que han habitat la conca mediterrània. V aig començar a M esopotàmia, al nord de Síria, prop de l’Eufrates. I he continuat per Alep, Palmira, D amasc, Biblos, T ir, Sidó i molts altres llocs de Síria, el Líban i Egipte. H e traballat simultàniament per Catalunya i Itàlia. El projecte consisteix en una sèrie d’accions puntuals en els llocs seleccionats, que són fotografiades i repetides, després, al lloc següent. La seqüència de les fotos i els textos que vaig escrivint paral·lelament acabaran suggerint aquest camí ideal que posa en comunicació i mostra la realitat actual i els somnis que han tingut en el passat una sèrie de cultures veïnes. Les instal·lacions efímeres que faig i fotografio les realitzo amb l’ajuda de més d’un centenar de cascos d’obrer de plàs- 34 ESCOLA CATALANA n ú m . 4 39 AB R IL 2 0 0 7 tic vermell. Aquesta és potser la part més xocant del projecte. El resultat són unes imatges sorprenents i uns textos a cavall entre el llibre de viatges i els textos breus de reflexió, que s’interrelacionen. —A bans deies que quan dibuixes narres; en els teus ú ltims treballs és precisament el llibre, com dè iem, una entitat física al voltant de la qual reflexiones... —Sí, l’he fet servir molt i no sé com hi he anat a parar. Jo sóc lector, però no hi he arribat, a la lectura, per erudició, no sóc lletraferit, ni hi estic molt posat... Llegeixo com molta gent llegeix, estant a casa, per passar l’estona, però no és que estigui al corrent de la crítica literària o de les novetats. H i he entrat, doncs, per una via molt tranquil·la: tot d’una em vaig trobar fent dibuixos de llibres. R ecordo una de les primeres peces en què em vaig plantejar d’explicar, de narrar petites històries, històries breus, utilitzant les qualitats del llibre com a objecte. Per exemple, explicava una història de th riller, de novel·la negra, agafant les quatre cantonades d’un llibre i imaginant que el llibre fos un edifici. I per un costat vénen uns, per l’altre els altres, i a l’altra cantonada hi ha el policia que està esperant... O bé agafava les onades que fan les pàgines d’un llibre quan passen per explicar un clàssic d’aventures en què es mostrava el mar
Page 1 and 2: L’AR TISTA INCESSANT ENTR EV ISTA
Page 3: ENTR EV ISTA JO S E P M . R IU S ,
Page 7: ENTR EV ISTA JO S E P M . R IU S ,

JOSEP M. RIUS, JOMA

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?