Butlletí núm. 22, juny - juliol 2003 - Ajuntament de La Pobla de ...

El Parc del marquès de Camps
El rètol de Parc del marquès de
Camps es troba a la cantonada
de ponent de la masia de can
Galan. Aquest espai és en record
dels anteriors propietaris de
l’actual possessió municipal destinada,
després de la restauració
realitzada el 1998, a serveis
administratius i activitats diverses.
La masia és propietat de
l’Ajuntament des de 1991.
El parc és en record
dels antics propietaris
de la masia de can
Galan
El títol de marquès de Camps és
d’origen pontifici i va ser atorgat
el 1876 pel Papa Pius IX a favor
de Pelagi de Camps i de Matas
(1828-1889), que va ser hisendat
i polític. El segon marquès de
Camps va ser Carles de Camps i
d’Olzinelles, que va néixer a
Girona el 1860 i va morir a Sant
Sebastià el 1939. Les seves
vinculacions amb la Pobla van
ser la masia i les seves finques
rústiques i forestals. Les relacions
amb la comarca de l’Anoia
van ser diverses, com a militant
de la Lliga Regionalista i del partit
conservador. L’any 1918 va ser
elegit diputat a Corts pel districte
d’Igualada. Entre 1930 i 1935 va
ser el cap de la Confederació
Hidrogràfica del Pirineu Oriental
i va afavorir les gestions del
projecte de construcció del pantà
de Jorba.
Carles de Camps va exercir
nombrosos i importants càrrecs:
president de la Diputació de
Girona (1891); president de la
Federació Agrícola Catalano-Balear
i de l’Institut Agrícola de Sant
La masia de can Galan actualment és propietat municipal
Isidre (1897-1901); diputat a
Corts per Olot (1900-1902);
diputat a Corts per Barcelona
(1916); diputat a Corts per Igualada
(1918); senador per Girona
(1903-1905 i 1919-1923) i director
general d’Agricultura (1917).
El 1924, amb l’adveniment de la
dictadura del general Primo de
Rivera, es va retirar de la vida
política. El 1930 va ser elegit
president de la Reial Acadèmia
d’Arts i Ciències de Barcelona,
corporació de la qual era membre
numenari des de 1895.
Carles de Camps va
tenir diversos càrrecs
de responsabilitat
Com a enginyer forestal, havia fet
i publicat diversitat de treballs,
com l’elaboració de la primera llei
de conservació i foment de la
riquesa forestal i altres temes
professionals.
Entre els seus llibres de
narracions en català i signats com
a marquès de Camps trobem Del
meu sarró (1912), Cortal Marí
(1912) i Floren (1923). Per a
nosaltres, els poblatans, resulta
molt interessant l’obra Toia
virolada (1915) on dedica un
capítol per explicar unes maniobres
militars i en el primer
paràgraf diu: “A la Pobla de
Claramunt tot era fressa i gatzara:
els nois corrien pels carrers darrera
els soldats, l’alcalde, l’agutzil,
el carter i el secretari anaven
allotjant-los per les cases; les
noies també es posaven de festa
per veure si feien fira, i a la porta
del cafè de cal Mariner hi havia
un estol d’oficials asseguts a
l’entorn de diverses taules i
prenent diferents begudes”.
Josep Riba i Gabarró
Historiador i escriptor
Juny - Juliol 2003 • Núm. 22
L’ A j u n t a m e n t
i nforma 17