Cultura 20050401 - aaeet.com

AAEET ~ Valls, abril del 2005 Nútn, 657
La indústria vallenca del segle XIX (I)
Entrevista a Francesc Frago Clols, president de la Secció de Muntanya de VAAE

i f^
Solucions en serraílería
Bonachi S,L. Serralleria del ferro i l'alumini
Taller i exposició: Polígon Industrial • c/ dels Licoristes, 44
Telèfon: 977 614 097 - Fax: 977 601 365 • 43800 VALLS
SERRALLERIA D'ALUMINI •
Finestres
Portes
Divisions d'oficina
Persianes mallorquines
Persianes de seguretat
Mosquiteres
Sostres
Cobertes
— Mampares de bany
SERRALLERIA DE FERRO •
Portes enrotllables
Portes tallafoc
Portes corredisses
Portes de ballesta
Automatismes
Reixes
Forja artística
Portes de seguretat
VIDRES •
Vidres amb cambra
Vidres laminats
Vidres decorats

Segona època - Any LXXVI-
Número657-Valls,abril del
2005
Edita: Associació d'Alumnes
i Exalumnes de l'Escola del
Treball de Valls (muralla de
Sant Antoni, 35, baixos)
Director: Andreu Garcia Jané,
president de I'MECT
Cap de redacció: Francesc
Murillo Galimany
Assessorament lingüístic:
Banús & Pros, Correctors
Equip assessor: Pere Altés
Serra, David Vallverdú Queralt
i Jordi de Bofarull
Dipòsit legal: T-2192-1985
Producció i muntatge: Associació
d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola del Treball,
de Valls
Tel. 977 613 443
culturaAAEET@hotmail.com
Imprimeix: Formes Gràfiques
Valls SA
Membre de l'Associació Catalana
de Premsa Comarcal
Editada amb la col·laboració
de la Diputació de Tarragona i
del Consell Comarcal de l'Alt
Camp
I Premi Tasis-Torrent (1981)
III Premi Ventura Gassol
(1995)
X Premi Ventura Gassol
(2002)
L'AAEET no es responsabilitza
dels articles que els col·laboradors
publiquen a CULTURA.
Portada
La xemeneia de
l'antiga fàbrica tèxtil
de Ca Vallduví
presideix la carretera
de Montblanc. Aquesta
fumera —convertida
en monument als
teixidors— és la més
impressionant de les
que es conserven a
Valls. La fàbrica va
ser enderrocada el
1981 per poder construir
el Mercat Central.
(Foto: Francesc
Murillo)
SUMARI
imMA
4__ La indústria vallenca del segle xix (!)
Francesc Murillo
!£___ Entrevista: Francesc Frago Clols
Joan Canela
Efemèrides comentades
Pere Altés
Estiu del 1936. Notes d'història oral (VI)
Àngel Gasol
21^ Més dades de les primeres camises uniformades dels xiquets
de Valls
Pere Ferrando
25, _ El mas de Teli
Lluís Cebriàn
26_^ Plantes medicinals: la xicoira
Josep M. Güell
27. _ Ressenyes culturals
Júlia Requesens i Joan de Valls
30_ Notícies al vol
Jordi
Sa,^ ÀAEET: la vida de l'entitat
Acta de la reunió general ordinària
Un any més, les diferents germandats es prepararen, a l'interior de l'església de Sant
Joan, per sortir a la processó del Divendres Sant. (Foto: Marc Lladó / El Vallenc^

(GQJÍLÏÏIM
reportatge
La indústria vallenca del segle xix (I)
Francesc Murillo Galimany
Durant el segle XIX, la carretera de Montblanc i els seus carrers esdevingueren una zona amb una forta presència
industrial. En aquesta fotografia de la carretera de Montblanc, feta cap al 1900 des de l'altra riba del torrent
de la Xamora, hi veiem diverses fàbriques i magatzems. Hi observem quatre fumeres; d'aquestes, en sobresurt la
de la fàbrica tèxtil de Ca Vallduví, l'única de les quatre que encara existeix. (Foto: AMV/ Fons Antic)
El patrimoni industrial de
la ciutat
Avui la indústria és la principal
activitat econòmica de
Valls. Les empreses industrials
es troben majoritàriament
localitzades al polígon
industrial —un espai que
està en continu creixement.
En canvi, i en estreta relació
amb l'existència del polígon
industrial, les darreres
fàbriques que encara
existien en les antigues
àrees industrials de la ciutat
han anat desapareixent
o s'han traslladat al polígon
industrial en aquests últims
anys.
Només cal anar a passejar
pel raval de Farigola, el pàrquing
del Barri Veli 0 la carretera
de Tarragona, per
adonar-se que ja fa anys
que la majoria d'aquelles fàbriques
van deixar de funcionar
Avui, en el millor dels
casos, s'usen com a magatzem
o com a local social
d'alguna entitat (en ben
pocs casos), o senzillament
es troben completament
abandonades i ruïnoses.
Per desgràcia, avui la immensa
majoria de les antigues
fàbriques vallenques
corren el perill de desaparèixer,
perquè les enderro­
caran una a una per aprofitar
el seu espai per aixecarhi
pisos, 0 perquè les eliminaran
de manera massiva
per urbanitzar de nou els indrets
on s'aixequen.
Però hem de tenir ben present
que les antigues fàbriques,
les seves xemeneies
i els magatzems industrials,
no representen només uns
espais atractius per fer-hi
promocions immobiliàries,
sinó que són part del paisatge
urbà vallenc i, sobretot,
són els testimonis tangibles
que ens queden del
nostre important passat industrial.
Són també testimonis d'activitats
avui desaparegudes o
que encara es mantenen
quasi fortuïtament, però
que tingueren una gran importància
en el Valls de la
primera meitat del segle xx
i dels segles anteriors. Algunes
d'aquelles activitats obtingueren
un gran prestigi
arreu. Em refereixo a la indústria
del tèxtil, de la pell,
dels aiguardents, dels licors,
dels anissats, de les
pastes...
Avui encara es mantenen
dempeus, sovint en un estat
ruïnós, un bon nombre
d'aquells edificis que tingué-

en un paper de primer ordre
en la història econòmica i
social de Valls. Però malauradament
els indrets on estan
situats (sobretot en les
antigues zones perifèriques)
fan que la immensa majoria
d'aquest patrimoni industrial
corri el perill de desaparèixer
completament en
un lapse relativament curt.
Això és el que, de fet, els ha
passat a les fàbriques i els
magatzems que s'aixecaven
als carrers de la carretera
de Montblanc, de la carretera
del Pla i dels seus
carrers adjacents, i dels carrers
d'Anselm Clavé i dels
Germans de Sant Gabriel.
Només hi ha quedat una xemeneia
i algun'magatzem
que ara per ara ha passat
més 0 menys desapercebut.
i, És aquest el viacrucis que
haurà de patir el nostre patrimoni
industrial? No tenim
ni un trist museu de cap de
les activitats industrials tradicionals,
malgrat que hi ha
hagut algunes oportunitats
per tenir-ne algun. Moltes viles
i ciutats són conscients
de l'existència d'aquest patrimoni
i salven el que poden.
Caldria trobar la manera de
conservar algunes fàbriques,
tot donant-los un nou ús, i
deixar de centrar-nos només
a salvar algunes xemeneies
—és clar que aquestes
s'han de protegir, però
ino tindria més sentit intentar
salvar l'edifici amb el
qual les xemeneies formen
un tot indissoluble?
En altres països ho inten-
(dfflL·MM,
reportatge
Les antigues fàbriques, les seves xeme­
neies i els magatzems industrials, no
representen només uns espais atractius
per fer-hi promocions immobiliàries,
sinó que són part del paisatge urbà
vallenc i, sobretot, són els testimonis
tangibles que ens queden del nostre
important passat industrial.
ten. I no cal anar tan lluny:
en altres ciutats catalanes
també. Aquestes ciutats converteixen
algunes de les fàbriques
en edificis readaptats,
en centres comercials,
en seus d'entitats o institucions
i, sovint, en museus
industrials —aquesta darrera
iniciativa és una assignatura
pendent que al final
potser no podrem aprovar.
Valls no són només castells
i calçots. Evidentment uns i
altres són importantíssims
En aquesta fotografia, feta al gener del 1969, hi veiem com un paleta enderroca manualment la xemeneia d'una
de les dues fàbriques tèxtils de l'empresa Dasca Boada. Als peus de la fumera hi ha les naus de la fàbrica, que
dataven dels anys quaranta. Alfons s'hi reconeix un altre edifici industrial i darrere d'aquest la xemeneia de Ca
Vallduví. La fumera i la fàbrica de Ca Dasca s'enderrocaren per urbanitzar el carrer de l'Abat Llort. (Foto: Alfons
Galimany / AMV)

per a la cultura catalana i,
per tant, els hem d'impulsar
i potenciar al màxim. Però
no podem deixar de banda
tot el que no siguin castells
0 calçots. Valls no és tan
sols un poble de cases velles
i carrers estrets on no­
més destaquen mitja dotzena
d'edificis. Aquesta visió és
molt pobra i li manca perspectiva.
Tenim un patrimoni ric —tot
i que sovint no és gaire espectaculair—
dins del qual
íDtïïOOia
reportatge
El raval de Farigola, un
dels espais industrials
més antics de la ciutat. A
l'esquerra hi veiem els
edificis ruïnosos de diver­
ses adoberies. (Foto:
Francesc Murillo)
l'antic patrimoni industrial
també ocupa el seu lloc. Ja
és hora que deixem de trinxar-ho
tot literalment —com
hem fet des del segle xix—
i intentem protegir el que
puguem transformant-ho de
manera que també serveixi
per promoure la ciutat; si no,
acabarem convertint Valls
en una altra ciutat que haurà
perdut la majoria dels
seus trets d'identitat.
Aquesta visió pessimista de
l'estat en què es troba el
nostre patrimoni industrial i
del futur que li espera s'agreuja
quan ens adonem
que, en la majoria dels casos,
no es fa cap mena de
seguiment històric ni de descripció
arquitectònica dels
edificis industrials que s'enderroquen.
Per tant, aquesta
situació ens portarà a una
mancança evident d'aquest
tipus d'informació.
De totes maneres avui encara
conservem una bona
part dels antics edificis industrials.
Per això he optat
per dedicar aquest reportatge
i els reportatges dels dos
números següents a fer
unes pinzellades sobre
l'evolució de la indústria vallenca
durant el segle xix, un
període en què aquesta indústria
visqué algunes crisis
però sobretot algunes de les
principals èpoques d'or.
En aquest primer reportatge
—que té un marcat caràcter
introductori—, a més d'exposar
el lamentable estat que
presenta el patrimoni industrial
de la ciutat, tracto breument
els antecedents vallencs
de les activitats industrials
que es desenvoluparen
a Valls al llargdel segle xix.
Els antecedents de les indústries
del segle xix
La major part de la indústria
del XIX tenia una llarga
tradició a Valls. Sovint es
remuntava fins a l'edat mitjana.
Aquest era el cas de la
fabricació de teixits, que ja
documentem al xiii i que en la
baixa edat mitjana destacà
com a principal activitat industrial
de la vila. En aquells
segles, els panyos de Valls,
fets amb fustany (cotó), llana
0 lli, aconseguiren gran
anomenada i gran prestigi'.
Relacionats amb aquesta
Dues fàbriques del segle
XIX d'una altra àrea
industrial de la ciutat: el
carrer del Paborde. En
primer terme hi tenim
l'antiga adoberia de la
família Martí, en la qual
avui hi ha un taller mecànic.
Alfons hi veiem
l'edifici de la Llar del Jubilat,
que de fet és l'edifici
de l'antiga fàbrica de
gèneres de punt de Ca
Xapes. (Foto: Francesc
Murillo)

activitat, també constatem
la fabricació de tints des del
segle xiv.
La indústria de la pell també
és d'origen medieval. A
partir de les primeres dècades
del segle xiv comencem
a trobar referències documentals
que ens informen
de l'existència d'adoberies i
de vallencs que tenen l'ofici
de blanquer. Una altra activitat
manufacturera que té
l'origen en aquesta època
però que adquirjrà un major
pes a partir del segle xvii, és
la realitzada pels corders o
filadors de cànem.
Els vallencs que es dedicaven
a aquestes activitats
econòmiques, a partir del segle
XV i durant tot el període
preindustrial, els trobarem
agrupats entorn dels
nombrosos gremis, que reunien
els individus d'un mateix
ofici. Els gremis tenien
com a principals objectius fomentar
i regular la fabricació
i la comercialització de les
seves manufactures, i també
socórrer els seus agremiats
en cas de necessitat.
Aquestes activitats industrials
—el tèxtil i les seves manufactures
auxiliars, els adobats
i la corderia— i d'altres
de més secundàries —com
ara les relacionades amb el
treball del ferro, el coure i la
fusta— tingueren un paper
important en el desenvolupament
socioeconòmic de
Valls fins ben entrada la segona
meitat del segle xx^.
Les zones on es concentraven
durant l'edat mitjana i
fins al segle xviii eren sobretot
properes als torrents.
Cal tenir ben present que
l'aigua —captada mitjançant
rescloses i conduïda a
través de recs i basses— era
essencial en moltes d'aquelles
activitats, perquè o
n'era la força motriu o era necessària
en el procés de fabricació
dels productes.
En el primer cas tindríem els
molins, tant si eren fariners
com drapers, i en el segon,
els tints, les adoberies i els
corders. Així observem que
la majoria d'aquest tipus
d'indústries eren a tocar del
torrent de la Xamora —sobretot
a la zona del raval de
Farigola, la Font d'en Bosch,
la costa del Portal Nou i el
pont d'en Cabré, i el paratge
dels Molins.
D'altra banda hi havia alguns
molins que captaven
l'aigua dels torrents del Puig
i del Catllar. També, gràcies
als recs que entraven dins
de la vila, hi havia algunes
adoberies en alguns punts
del nucli urbà, com ara la
Pobla de Santa Anna. Els
corders, per la seva banda,
tenien els espais destinats a
filar i preparar el cànem en
terrenys que eren a prop del
torrent del Catllar.
En arribar al segle xviii incorporem
a Valls una altra de
les nostres principals indústries
tradicionals: la indústria
de l'aiguardent. L'expansió
que experimentà el conreu de
la vinya a Valls (i al conjunt
del Camp de Tarragona i a
l'àrea del Penedès) al llarg
del segle xviii, en detriment
dels cereals, estigué estretament
lligada amb l'expansió
de la indústria de l'aiguardent.
La indústria de l'aiguardent
permetia, entre altres avantatges,
donar sortida comercial
als pitjors vins —que es
cremaven a les olles d'aiguardent—
i millorar els vins
que s'exportaven, remun-
Entrada monumental a
la fàbrica que l'empresa
Dasca Boada tenia al
carrer de la Indústria.
Avui és l'única part que
es conserva de les fàbriques
d'una de les empreses
tèxtils més emblemàtiques
de Valls. (Foto:
Francesc Murillo)
i^ML·
reportatge
La indústria de l'aiguardent permetia,
entre altres avantatges, donar sortida
comercial als pitjors vins —que es cre­
maven a les olles d'aiguardent— i mi­
llorar els vins que s'exportaven, remun­
tant-los amb esperit.
tant-los amb esperit. Tot
plegat féu que el 1716 ja hi
hagués 12 fàbriques d'aiguardent^
i el 1790, 35.
La majoria d'aquestes fàbriques
estaven distribuïdes
pels carrers del nucli urbà
—l'any 1790 només n'hi havia
7 en els nous àmbits de
creixement fora de les muralles:
els ravals. Com que
no depenien de l'aigua es
van poder establir en qualsevol
lloc, sense haver de
tenir en compte els torrents
0 els recs.
El Reial cadastre del 1790
permet que ens fem una
idea de l'estat de les activitats
industrials vallenques
tot just abans de començar
el segle xix. D'aquest instrument
fiscal n'extreiem que la
indústria que destil·lava
l'aiguardent, les seves indústries
auxiliars —com ara
la dels boters— i la indústria
tèxtil representaven les
principals activitats industrials
de Valls. En un segon
lloc també destacaven la indústria
de la pell i els corders".
Notes
1. Secall (1982: 20-21).

PASSEIG DE L'ESTACIÓ, 29
TEL. 977 612 189 • FAX 977 613 591
43800.VALLS
a/e: fredi@fredi-valls.com
www.fredi-valls.com
SERVEIS ADMINISTRATIUS
Alt Camp SL
Assegurances generals
Assessoria fiscal,
a/e: servad@teleline.es Alt Camp SL
Avinguda del Fornàs, 12 «Tel. 977 614 071 «Fax 977 608 846 «43800 VALLS
»- i ^ S J «"^^^^Sï Oaajsia!»**^ °
FOTOCOPIES EN COLOR DE GRAN FORMAT
PLOTEJAT, EN BLANC I NEGRE 0 EN COLOR, DE PLÀNOLS
IMPRESSIONS EN COLOR DE PÒSTERS
Productes i
I serveis per ia seva]
oficina
AMPLIACIONS I REDUCCIONS DEL 25% AL 1.000% i>M experts

^MMML
reportatge
L'antiga adoberia de la Font d'en Bosch. Tots els edificis d'aquesta antíquíssima zona industrial de la ciutat estan
completament en ruïnes. (Foto: Francesc Murillo)
2. Pinas (1947a: 8-9),
(19470; 8-9) i Garcia & García
(2003: 121).
3. Sales (1962: 9).
4. Ibarra (1991: 221, 222 i
229).
Bibliografia
GARCIA, J.; GARCÍA, P. (2003).
"La indústria, el principal
motor econòmic de Valls". A
Valls I la seva història (I).
Valls: Institut d'Estudis Vallencs.
IBARRA OLLÉ, R. (1991). Valls
a la segona meitat del segle
XVIII segons el Reial Cadastre.
Valls: Institut d'Estudis
Vallencs.
PINAS MERCADÉ, J. (1947a).
"Las primeras industrias de
la Villa de Valls". Cultura
[Valls], n.°31.
-(1947a). "Las prime­
ras industrias de la Villa de
Valls". Cultura [Valls], n.°
32.
SALES FOLCH, N. (1962). Una
vila catalana del segle XVIII.
Barcelona: Rafael Dalmau
Editor
SECALL GÜELL, G. (1982).
"Els drapers medievals de
Valls (I)". Cultura [Valls], n.°
407 11
Al gener del 1997 la construcció
delpàrquing del
Barri Vell va provocar
que s'enderroquessin
edificis industrials a la
zona del carrer de la Font
d'en Bosch. En un primer
terme hi veiem diverses
garrafes de vidre recuperades
dels edificis desapareguts.
(Foto: Martí/
AMV)

parleu-me'n
Entrevista a Francesc Frago Clols, president
de la Secció de Muntanya de TMEET
Amb uns dos-cents cinquanta socis, la
Secció de Muntanya és una de les més
importants de I'MEET. Gràcies a les di­
ferents activitats que organitza, aculi
un ventall molt ampli d'edats: hi tro­
bem des de socis amb 14 i 15 anys fins
a socis amb més de 70.-=========-
Aquest vallenc de 29 anys
té el Graduat en Fotografia
i ara estudia Enginyeria Informàtica.
Fa molts anys que
una de les seves aficions
preferides és el muntanyisme
i des de fa gairebé mig
any presideix la Secció de
Muntanya de l'AAEET.
Amb uns dos-cents cinquanta
socis, aquesta Secció
és una de les més importants
de I'AAEET. Gràcies
a les diferents activitats que
organitza, acull un ventall
molt ampli d'edats: hi trobem
des de socis amb 14 i
15 anys fins a socis amb
més de 70.
—cQuè és el que més li
agrada del muntanyisme i
on li agrada practicar-lo?
—^A mi principalment el que
més m'agrada és l'alpinisme
i l'escalada. Pel que fa
a les zones que més m'agraden
per escalar, són sobretot
els Alps (allà hi pots escalar
amb gel). A l'Alt Camp
hi ha diferents zones d'escalada
interessants, com
ara Mont-ral, la Riba i Farena.
—La Secció, equina excursió
ha organitzat últimament
que durés uns quants dies?
—^Vam anar a fer esquí de
muntanya a Mas Rivens, a
prop de Setcases, a la comarca
del Ripollès.
—iQuè cal fer per preparar
una excursió d'aquest tipus?
—Primer cal que el soci
aconsegueixi el material necessari
(normalment va a
"De cara a l'estiu, tenim previst fer diverses sortides a vies
ferrades. Aquestes vies estan equipades amb escaletes per­
què qualsevol pugui escalar una paret (sí no té vertigen,
és clar). A més en tot el trajecte hi ha un cable d'acer on
et pots assegurar amb una corda. Aquestes vies tenen
l'origen a la Primera Guerra Mundial i es construïren per­
què els soldats poguessin passar les Dolomites (als Alps
italians)."-====-
10
Joan Canela Gràcia
càrrec seu, però en l'excursió
a Mas Rivens les raquetes
les va aportar la Secció)
i que es prepari tant com
pugui físicament (a Mas Rivens,
per anar amb raquetes
no calia preparar-se gaire,
però per anar amb esquís
sí).
"Després cal preparar conjuntament
l'excursió (cosa
força més complicada): cal
fer moltes reunions, coordinar
molta gent (per exemple
a Mas Rivens hi vam anar
trenta-dos socis), organitzar
el transport (encara que sigui
privat), saber a quins refugis
hem d'anar...
»D'altra banda, activitats
com aquesta comporten dificultats
afegides: depenen
molt del temps que faci, de
l'estat de la neu...
—iQuines altres activitats
ha fet últimament, la Secció?
—La Setmana del Muntanyenc.
L'organitzem cada
any amb un campionat de
bugie (que es fa en les dependències
del local de
I'AAEET) i amb altres activitats
(com ara projeccions
de diapositives i audiovisuals).
"També fem una sortida un
cap de setmana per anar a
escalar i fer el Sopar del
Muntanyenc. Enguany vam
anar als Cogullons, a Rojals;
devíem ser una mica
més de seixanta-cinc persones.
Com a fet destacable,
cal dir que va venir al sopar
l'Óscar Cadiach i ens va

projectar com a primícia el
film de l'ascensió al K2.
»Una altra activitat molt important
en què participa una
bona part dels socis són els
senderismes, i cada mes en
fem un (destaco que fa poc
liem fet el GR que porta fins
a Santiago de Compostel·la).
D'altra banda cal dir
que una de les activitats
més emblemàtiques que
fem cada any és la Pujada
a Miramar.
—c Quines són les properes
sortides que tenen preparades?
—Volem fer una sortida
d'esquí de muntanya (probablement
a l'Aneto) una
mica abans de Sant Joan.
També preteníem anar a
escalar amb gel, però no
podrem anar-hi per culpa
de les condicions climàtiques
actuals.
»De cara a l'estiu, tenim previst
fer diverses sortides a
vies ferrades. Aquestes vies
estan equipades amb escaletes
perquè qualsevol pugui
escalar una paret (si no
té vertigen, és clar). A més
en tot el trajecte hi ha un
cable d'acer on et pots assegurar
amb una corda.
Aquestes vies tenen l'origen
a la Primera Guerra Mundial
i es construïren perquè
els soldats poguessin passar
les Dolomites (als Alps
italians).
—cCom està organitzada la
Secció?
—^Al capdavant de cada activitat
que duem a terme hi
ha un vocal que ajuda a coordinar-nosmiilor
entre tots.
Tenim el vocal d'esquí de
muntanya (el Raül Martínez),
el de, senders (el Cisco
Sànchez), el de vies ferrades
i barrancs (el Jordi
Güell), el d'escalada (el
Francesc Sunyer) i el de rocòdrom
(el Gabriel Duch).
"Després tenim el vicepre-
sident (el Llàtzer Magriüà),
el secretari (el Roger Leiva)
i el tresorer (de moment és
el Terricabres però estem
buscant-li un substitut) i el
president (jo).
—A Catalunya sempre hi
ha hagut una tradició associativa
molt forta en el món
del muntanyisme. iCreu
que es continua mantenint?
—Penso que fa bastants
anys tot el que es feia a la
muntanya es feia més en
grup. Ara em sembla que
la gent va més pel seu
compte (parlo en general,
no de Valls): la gent no busca
tant les seccions i va
més per lliure. Però si algú
vol iniciar-se a l'escalada,.
que no ho faci sol, que vingui
aquí i coneixerà gent
que ja en sap i que li'n pot
ensenyar.
"Alguns socis es queixen
que a vegades sembla que
per escalar només calgui
comprar un pack d'escalada
i llegir-se un llibre (i amb
(C,(!][LTFMa
parleu-me'n
això, és clar, no n'hi ha prou).
Altres pensen que la gent a
qui realment agrada l'escalada
es federa ràpidament i
que els que fan escalades
perilloses pel seu compte
són relativament pocs, comparats
amb els que s'associen
a seccions de muntanya.
»Sigui com sigui, qui fa activitats
de muntanya s'ha
d'acabar federant per tenir
Francesc Frago Clols
(Foto: cedida per Fran­
cesc Frago)
"Fa bastants anys tot el que es feia a
la muntanya es feia més en grup. Ara
em sembla que la gent va més pel seu
compte (parlo en general, no de Valls):
la gent no busca tant les seccions i va
més per lliure. Però si algú vol iniciar-
se a l'escalada, que no ho faci sol, que
vingui aquí i coneixerà gent que ja en
sap i que li'n pot ensenyar."
11

12
AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES
(cB
ABAT LLORT, 4 • 43800 VALLS
Tel. 977 603 074 - 977 605 803 - Fax: 977 606 154
a/e: aymerich@minorisa.es
PEIXATERIA I PESCA SALADA
VÍDAL
Peixateria, 15
Tel. 977 600 951
DOMÈNECH
ABIL·LAMENm & MODA
Carrer de la Cort, 27. Tel. 977 600 852. VALLé
avasal a ^ M viatgEsI
Tel. 977 600 729
Plaça del Pati, 12 B
43800 VALLS
www.abelux.com
valls@abelux.com
ror/oc Viu la dinàmica
9 Avda. de Catalunya, 31
« Tel. 977 216 917
• 43002- TARRAGONA
COSIP
SERVEIS TÈCNICS DE NETEJA
VALLS
Tel. 977 609 300
Fax 977 613 429
a/e: central@cosip.com
web: www.cosip.com
de l'esport
C/ del Tren, 8
Tel. 977 613 828
43800- VALLS
u M
ritures ^
òc\ésA. m
Abat Llort, 22 • Tel. 977 600 456
Fax 977 600 454

una assegurança que li cobreixi
els possibles accidents.
—cQuè és una targeta federativa?
—Es com una assegurança
per a qui va a la muntanya.
En un principi pot semblar
que t'estiguin tallant les
ales; però, és clar, si en el
moment que tens un accident
per una imprudència
teva (o no) vols que et cobreixi
la seguretat social, cal
que paguis aquest servei
(com a qualsevol lloc).
»La gent pensa que la targeta
federativa és molt
cara, però realment és molt
barata pels serveis que ofereix.
Tenint en compte que
si t'ha de venir a buscar
l'helicòpter costa 3.000 •,
val la pena pagar 30 • per
la targeta.
"També cal dir que hi ha diferents
modalitats i preus:
depenen de la zona on vagis
a fer muntanyisme, les
activitats que facis, l'edat
que tinguis, etc. De fet, el
muntanyisme és el primer
esport de risc; quan el practiques,
assumeixes uns riscos
que no trobes en altres
esports.
—i,Com veu el muntanyisme
a l'AAEET i a Valls?
—^A L'AAEET penso que està
fort i això ens permet fer
parleu-me' n
"A L'AAEET penso que el muntanyisme està fort i això ens
permet fer moltes activitats. Fem molts senderismes per­
què la gent una mica més gran que nosaltres hi té molta
tirada. Lescalada també la practiquem molt. A l'estiu fem
molt de barranquisme. I també fem expedicions més relle-
vants (al Perú, a l'Himàlaia...), en què participa un nom­
bre més reduït d'associats perquè participar-hi és més com­
plicat." -^===^
moltes activitats. Fem molts
senderismes perquè la gent
una mica més gran que nosaltres
hi té molta tirada.
L'escalada també la practiquem
molt. A l'estiu fem molt
de barranquisme. I també
fem expedicions més rellevants
(al Perú, a l'Himàlaia...),
en què participa un
nombre més reduït d'associats
perquè participar-hi és
més complicat.
»Tenim socis molt bons,
com ara l'Òscar Cadiach o
el Jordi Magrinyà, i pioners
de l'escalada (de quan s'escalava
amb espardenyes de
pagès i claus de fusta, i' es
va obrir la Penya Roja), com
ara el Sebastià Figuerola
(l'avi de la Maria Figuerola).
»Pel que fa a Valls, pel nombre
d'habitants que té, és
una ciutat on es practica
molt el muntanyisme. Si
comparessis el nombre de
persones que el practiquen
a Tarragona i a Valls, per
exemple, segurament a la
nostra ciutat hi hauria proporcionalment
un tant per
cent major.
—Bé, li agraïm que ens
hagi atès i esperem que la
seva presidència faci encara
més gran la Secció de
Muntanya de l'AAEET M
"Pel que fa a Valls, pel nombre d'habi­
tants que té, és una ciutat on es prac­
tica molt el muntanyisme. Si compa­
ressis el nombre de persones que el
practiquen a Tarragona i a Valls, per
exemple, segurament a la nostra ciu­
tat hi hauria proporcionalment un tant
per cent major. "-===^
RAMÓM M/KGRIMA BATALLA, S.A.
* Materials per a la construcció
• Exposició de Sanitaris Roca
• Transports propis
* Estudis, muntatges de cobertes i aïllaments
SERVEI DE FORMIGÓ PREPARAT A L'OBRA
CTRA. DE MONTBLANC, 14 • TELÈFONS: 977 600 210 - 977 600 332 • FAX: 977 603 302
43800 VALLS
i3_

el temps corre
Efemèrides
comentades
Telers de llana. Un cop d'ull als tor­
rents. Casos de febre terçana. Una ex-
peneduría de tabac. Dos salomons. Es­
tabliment d'un gremi. Els cortinatges
de la parroquial.
0 El 7 d'agost del 1505,
com que l'ofici o confraria
de teixidors fia determinat
que qui tingui dos telers de
llana n'haurà d'arrendar un,
Francesc Casas exposa al
Consell de la Vila que en té
dos, amb feina per a un i
l'altre, i demana ajut per defensar-se.
Els consellers
acorden que "graciosament
e amoderada ho resolguin
els jurats, oint les parts".
Observació:
Com que no sabem per quina
raó qui tingués dos telers
n'havia de llogar un, diguem
que el tal Cases es
defensà dient que de feina,
a ell, no li'n faltava.
n El 19 de juliol del 1593
es tenia en compte que era
costum de fer visura dels
torrents el dia de Santa
Margarida, i ja feia cinc anys
que no s'havia efectuat; per
això, el Consell de la Vila
acorda que l'endemà, festa
de la santa verge, es reprengui
la previsora pràctica.
Observació:
Efectivament, la festa de
Santa Margarida és el 20 de
juliol. La santa té com a atributs
un drac als peus, una
creu a l'espatlla i una corona
de perles al cap. És la
patrona de les dides, les
parteres, les embarassades
i els camperols.
Q El 23 de juliol del 1652,
considerant que pel terme
hi ha moltes persones que
tenen febre terçana i que
estan mal estatjades i pateixen
molt, el Consell de la
Vila, celebrat ahir, acorda
de permetre l'entrada a la
vila dels afectats, amb la
condició que les cases on hi
hagi hagut malalts del contagi
hauran de ser ben netejades.
En començar a entrar
en el dia d'avui s'ha
produït tan grossa alarma
que s'ha suspès l'execució
de l'acord.
El 7 d'agost del 1505, com que l'ofici o confraria de teixi­
dors ha determinat que qui tingui dos telers de llana
n'haurà d'arrendar un, Francesc Gasos exposa al Consell
de lo Vila que en té dos, amb feina per a un i l'altre, i de­
mana ajut per defensar-se. Els consellers acorden que "gra­
ciosament e amoderada ho resolguin els jurats, oint les
parts".-^.=—
L4_
Pere Altés i Serra
Observació:
La febre terçana és una febre
intermitent que es repeteix
cada tres dies.
El El 17 de juny del 1677
una persona dóna fermança
que arrendaria la imposició
del tabac per 150 lliurés.
Estudiada la proposta, el
Consell de la Vila acorda
acceptar-la.
Observació:
Segons Francesc Alentorn,
una de les obligacions generals
de l'arrendatari era
estar ben proveït de tabac,
tant del de pols —per ensumar—
com de l'anomenat
de corda, que era negre.
Fora de l'arrendatari, i de
mitja lliura en amunt, ningú
no podia expendre tabac
dins la vila.
La imposició sobre el tabac
és posterior al segle xv. A
Barcelona, el 1636 es pagava
un dret equivalent al 10%,
a l'entrada i a la sortida. Més
endavant fou concedida l'exclusiva
de sembrar-ne a tot
Catalunya, durant 10 anys,
a Jaume Duran i a Gregori
Reilló.
O Per a la lluminària i ornament
de l'església parroquial,
hom s'adona que, durant
les festivitats que s'hi
celebren durant l'any, hi manquen
alguns salomons o
aranyes. El 18 de juny del
1700 el Consell de la Vila
determina fer dos salomons
o aranyes de ferro "segons
la traza [que] ja està feta".
Observació:
El salomó és un canelobre
sense peu i amb molts braços
per posar-hi els llums.
Es col·loca penjat del sos-

¥ALLS
|2fflM_
el temps corre
Igiesio. Altar de San Juan
Els domassos negres que es veuen als laterals de l'església de Sant Joan foren donats el 1750 per Joan de Rubinat.
Eren guardats al magatzem de l'arxiprestal i es col·locaven penjats a la nau amb motiu de cicles litúrgics determinats
i en ocasions molt especials. Una efemèride d'aquest mes parla, precisament, d'un pagament per la feina de
col·locar els domassos. Desaparegueren durant la revolta del 1936. (AMV/ PostaL·)
tre per il·luminar una església
0 una sala. L'antiga fàbrica
Creus, de gèneres de
punt, tenia com a marca de
fàbrica un salomó, en honor
del poble del Tarragonès
d'on provenia la indústria.
• El 30 de juliol del 1796,
Manuel de Chanza, agent
de negocis de Madrid, té
poders dels procuradors de
la confraria de pagesos de
Sant Pere i Sant Isidre de
Valls, per gestionar l'establiment
del seu gremi, sota
l'advocació dels sants esmentats.
Ha rebut també les
ordenances que serviran
per al regiment del gremi.
Observació:
Aquesta efemèride és molt
confusa i no ens permet interpretar
res.
1 11 d'agost del 1853. L'Ajuntament
acorda pagar 95
lliures a Miquel Batalla perquè
ha posat els domassos
a l'església parroquial.
Observació:
"Posar els domassos" es
deu referir a la feina que
comportava col·locar els domassos
negres que cobrien
les parets de l'església de
Sant Joan per a les grans
solemnitats M
El 23 de juliol del 1652, considerant que pel terme hi ha
moltes persones que tenen febre terçana i que estan mal
estatjades i pateixen molt, el Consell de la Vila, celebrat
ahir, acorda de permetre l'entrada a la vila dels afectats,
amb la condició que les cases on hi hagi hagut malalts del
contagi hauran de ser ben netejades. En començar a en­
trar en el dia d'avui s'ha produït tan grossa alarma que
s'ha suspès l'execució de l'acord.
15-

Estiu del 1936. Notes d'història oral (VI)
Montserrat Mercadé Compte.
7 de maig del 2004
La vida d'aquesta dona és
una aventura digna de ser
publicada en un llibre, i és
que tot el que hi podem relacionar
és important per a
la història de Valls: començant
per la casa on resideix,
l'anomenada Ca Jaume dels
Plats —que és com es coneix
a Valls—, i acabant per
la seva família —una nissaga
d'artistes.
A la família d'artistes i a la
casa, però, no m'hi referiré
en aquesta entrevista tal
com es mereixerien perquè
no és aquest l'objectiu de
i6
l'actual investigació. Amb
tot, si en voleu conèixer alguna
cosa més, us remeto
a un interessant article apa-
. regut al n.° 566 de CULTURA,
ípubiicat al desembre del
•1.995 üsignat per Jordi Mercadé.
Us pot servir per entendre
millor la importància
de la casa, així com per saber
a grans trets la història
familiar^
Quan vaig parlar amb la
Montserrat per telèfon per
mirar de quedar un dia per
entrevistar-la, ja vaig veure
que fer-ho no seria bufar i
fer ampolles, i que les facilitats
que podia haver trobat
en altres entrevistes no les
trobaria ara. La raó no és
que la Montserrat no estigués
disposada a col·laborar
amb mi, sinó que els 83
anys que tenia aleshores
els portava ben presents,
ben a sobre.
Amb tot, no havia de deixar
perdre l'oportunitat d'entrevistar-la,
perquè tothom
sap, a Valls, la importància
que Pau Mercadé —el seu
pare— va tenir en el rescat
i la salvació de molts dels
objectes religiosos quan, a
l'estiu del 1936, tots els temples,
les capelles i les esglésies
de Valls van ser profanats.
I molts cops la Montserrat
mateixa en va ser
testimoni ocular.
Per comoditat seva, va preferir
que quedéssim a casa
seva, a Ca Jaume dels Plats,
un dels millors edificis historicoartístics
de què disposem
a Valls en aquests moments.
Aquest edifici el
recordo des de ben petit: la
meva padrina i el meu padrí
paterns vivien ben a
prop d'allí, al carrer de Sant
Oleguer
Llavors la padrina tenia tres
canaris que animaven amb
els seus refilets l'estret i
fosc carrer. Molts dies em
quedava a menjar a casa
Montserrat Mercadé, en
una fotografia de l'any
1935- (Foto: cedida per
Montserrat Mercadé)
Àngel Gasol Senorón
seva. El padrí, un cop acabada
l'escola a la tarda, ens
prenia al meu germà i a mi
a passejar i a comprar pel
barri, a berenar a la plaça de
l'Oli, a jugar amb els gats
—que sempre es passejaven
pel Barri Vell.
El padrí també ens portava
a l'adrogueria de la Solina,
que era al mateix carrer de
Sant Oleguer. En aquesta
botiga hi havia l'encantadora
senyora Solina i la seva
néta, la Montse, una amiga
de la infantesa, amb qui
passava hores i hores darrere
de l'alt mostrador de
fusta i a la vella rebotiga jugant
amb els estranys aparells
que hi tenia el seu avi.
De tant en tant acompanyàvem
el padrí a comprar
la fruita a ca la Lina, o a buscar
llaunes i paper al colmado
de la plaça. Alguns dies
el padrí ens portava a comprar
un gelat a la plaça de
les Garrofes i, en tornar, entràvem
a la botiga de Ca
Jaume dels Plats, que llavors
venia menjar per als
moixons i eines i adobs per
a l'hort. Aquelles tardes
eren per a mi una festa.
Recordo entrar dins d'aquella
decorada botiga, que
encara volia conservar les
empremtes de la seva vella
i bella glòria. Les rajoles vidrades
de l'exterior la feien
brillar enmig de les velles
cases que l'envoltaven i el
seu interior... Llavors jo estava
més pendent dels canaris,
els conills i les tortugues
que hi havia que no
pas de la decoració, que

abraçava des de les rajoles
de terra fins a les parets i les
portes. Tot, allí, era fet amb
art.
La visió que ara ofereix el
mateix espai no té res a
veure amb aquest record.
La botiga de menjar per a
les bèsties encara hi és,
però ara les eines del camp
de tota la vida han deixat el
seu lloc a les modernes
màquines de ferro, i la botiga
com a tal... El temps
passa i la seva empremta
es fa sempre present allà
on trepitja.
Entrar en el menjador de Ca
Jaume dels Plats, situat al
primer pis de l'immoble, fou
retrocedir un segle endarrere
de cop, I és que allà dins,
a l'habitatge de la Montserrat
i el Joan —el seu marit—,
tot seguia igual que el
dia que es va inaugurar la
reforma de l'edifici el 1920:
els cabirons del sostre, les
fotos, els quadres i els retrats
penjats a les parets,
els llits de les habitacions...
Només la televisió i la cuina
feien malbé aquell viatge
al passat.
Quan vaig arribar, la.Montserrat
tenia la taula del menjador
plena de vella paperassa.
—Tot ho guardo. Al revés
del que fa el Joan. ^Eh,
pare? —va dir mirant el seu
marit, que seia al sofà mentre
seguia el programa de la
Mari Pau—. Estic mirant retalls
vells de diari que guardo
aquí, no sé per què... jAh,
sí, calla, nen! Això és de
l'exposició del pare. O no.
jMira-m'ho tul —en aquell
moment vaig confirmar el
que havia intuït en la nostra
conversa telefònica.
Després de dir-li que aquells
papers eren d'una biografia
que s'havia publicat sobre
Jaume Mercadé, el seu oncle,
vaig ajudar-la a endreçar-ho
tan bé com vaig poder
en una de les moltíssi-
(CjBm^ uAi
records
Façana del carrer Major de l'edifici de Ca Jaume dels
Plats, amb l'aspecte que va adquirir després de la reforma
del 1920. (Foto: cedida per Montserrat Mercadé)
mes carpetes i caixes on
guardava la documentació
familiar.
Després d'estar ben bé una
hora endreçant tot aquell
escampall de papers i escoltar
els problemes que li
ocasionava la lent de contacte
a l'ull esquerre, vaig
aconseguir fer-la seure al
meu davant perquè em par­
lés de la seva infantesa.
—Jo vaig néixer en aquesta
casa el 9 de maig del
1921, i els meus germans
també: el Josep Maria (que
va morir amb 9 anys), el
Jordi i la Maria Rosa (que
va morir amb 21 anys).
"Anava als Caputxins, igual
que la mare, que es deia
Entrar en el menjador de Ca Jaume
dels Plats, situat al primer pis de
l'immoble, fou retrocedir un segle en­
darrere de cop. I és que allà dins, tot
seguia igual que el dia que es va in­
augurar la reforma de Tedifici el
1920.^-=—
iZ-

Rosa Compte Galofré. Tots
els germans hi vam anar,
allà. Recordo Vhermana
Conti, Vhermana Concepció,
l'hermana Juana, Vhermana
Carmen Camera i
tanibé les hermanes Llopis
i Guarro.
»A la botiga hi vaig ajudar
des de ben petita. La mare
hi despatxava i el pare treballava
al darrere, creant
les seves obres. Després
d'anar a estudi, jugàvem
amb els amics del barri al
carrer (recordo que agafàvem
canyes per tirar a terra
els rat-penats que hi havia
aquí, davant de casa).
Aquí ens coneixíem tots. Hi
havia moltes botigues: al
davant, on ara hi ha la polleria,
hi havia el Joan Conflent,
que venia les verdures
del seu hort...
La Montserrat parlava molt
de la botiga i de les belles
rajoles que la decoren. El
seu to de veu denotava una
18
tristor que no amagaven els
seus ulls blaus i petits. De
fet la casa fa una olor d'història
que t'abraça sols entra-hi,
i ella viu aquesta sensació
a tota hora. Els records
la guanyaven i ben sovint
agafava el mocador per
eixugar-se les llàgrimes.
Veient la situació que se'm
plantejava: una senyora de
més de 80 anys a qui no
aconseguia centrar en una
temàtica concreta i que se'm
presentava a punt de caure
en el bagul dels records,
vaig decidir que la millor
cosa era passar als avalots
que es produïren a Sant
Joan. Segons com reaccionés,
deixaria que es desfogués
totalment parlant de la
botiga i els records que
guardava entre aquelles parets.
—El pare era molt conegut.
La gent li tenia respecte
perquè ajudava molt els
seus veïns i les persones en
records
general. Ell es preocupava
sempre pels altres i tot el
que va arreplegar ho va fer
pel poble de Valls.
»Va arreplegar un munt de
coses de l'església. Recordo
que el pare dinava ben
aviat per poder anar a Sant
Joan a agafar tot el que podia
(ningú no li impedia que
ho fes perquè la gent el coneixia
i sabia com era).
»Va anar també alguns
cops a l'Ajuntament (hi van
guardar tot allò que era valuós,
d'or i de plata, de l'arxiprestal).
No corria cap perill
perquè el pare es podia
moure enmig d'aquella
gent. (Valls era la seva vida,
la seva passió.)
»A la casa del davant, el
pare hi guardà en un doble
sostre tot l'or i la plata que va
poder salvar Un dia la van
registrar, però el pare va ser
prou ràpid per anar a buscar
les caixes i portar-les al
sotana de casa, on va fer un
clot i on ho enterrà tot. (Teníem
por pel que feia, però
érem catòlics, i el pare abans
que res era un artista que
s'estimava com ningú Valls,
la seva gent i tot el que el
poble representava.)
»EI pare, recordo que explicava
que davant de ca Batalla,
sota els porxos de la
plaça del Blat, hi havia un
home assegut contemplant
atònit l'espectacle que s'estava
produint davant dels
seus ulls.
»En aquells moments tot el
sarau començava i el pare
va pensar que era millor
deixar-los desfogar-se una
estona abans d'atansar-s'hi
a salvar el que pogués, així
que es va asseure al costat
Pau Mercadé, en una
fotografia d'estudi feta
als anys trenta. (Foto:
cedida per Montserrat
Mercadé)
d'aquell home.
"Mentre era allà, va veure
baixar rodolant una cosa
que venia del capdamunt
de la plaça, d'allà on passaven
els camions en direcció
al camp d'esports. Era
el cap del Nen Jesús de la
marededéu de la Candela
(la marededéu l'havien tirat
des de dalt d'un camió per
esmicolar-la allà mateix). I
arreplegà el petit caparró (el
pare va fer la seva enmig
d'aquells i va arreplegar tot
el que va poder).
La Montserrat parla amb
passió del seu pare i de tot
allò que en vida va fer: des
de les petites obres d'orfebreria
que venia a la botiga
fins al seu pensament, passant
per les seves accions
per salvar el patrimoni vallenc
i la relació de simpatia
i proximitat que sempre
tenia amb la gent.
—El pare era un vallenc
d'arrel. Tot el que ensumava
que era patrimoni mirava
de conservar-ho (tenia una
bona col·lecció de vells pregons
que mon fill va donar
a l'Arxiu Municipal). Va tenir
un gran disgust quan
van destruir l'orgue de Sant
Joan.
»Era un home que vivia per
Valls: deixava la botiga en
qualsevol moment per salvar
qualsevol cosa. Tenia
molta sensibilitat vallenca, i
sabia que la qüestió local
no tenia res a veure amb la
sensibilitat general que hi
havia llavors. Era una mica
temerari, però gaudia de la
simpatia de la gent, en general.
»Ho arreplegava tot, menys
toreros i artistes de cine
—riu—. Em va traspassar
la seva passió d'arreplegarho
tot. Era un artista en tots
els sentits de la paraula.
Era una persona que no
buscava el benefici econòmic
(a diferència del seu
germà Jaume, el que s'ha

(^MMA
records
La botiga, en una fotografia de la dècada dels vint o la primeria dels trenta. S'hi reconeix fàcilment la columna de
marbre que va aparèixer al soterrani. (Foto: cedida per Montserrat Mercadé)
fet famós i que té quadres
al MNAc). El seu cor valia el
seu pes en or i si ara aixequés
el cap i veiés com
està la botiga i casa seva...
La Montserrat digué, llavors,
que em volia ensenyar algunes
fotografies velles perquè
pogués veure com eren
la botiga i l'edifici antigament,
en el seu moment de
màxima esplendor —són algunes
de les que il·lustren
aquest article. Les comentava
amb una tristor que no
intentava contenir ni dissimular:
s'hii veia massa implicada
per contenir-se.
Va voler després, tot i que
era força tard —vora les
nou del vespre—, ensenyarme
tota la casa. Des del soterrani
fins a les golfes i el
terrat, vam passar per tots
els pisos de l'immoble i les
seves habitacions, carrega­
des de mobiliari de l'època.
Primer vam baixar al soterrani
on el 1939 —un cop les
tropes franquistes havien
entrat a Valls— el Pau va
muntar una petita exposició
amb tots els objectes religiosos
que va poder salvar
de l'espoliació que patiren
els temples, les esglésies i
les capelles de la població.
Hi vaig veure dos profunds
pous d'aigua i bona part del
mobiliari que hi havia a
l'orfebreria —gairebé tot rovellat
i corcat.
Em va ensenyar la botiga i
m'explicà amb les fotografies
a les mans "com n'era,
de bonica, abans". Me'n va
mostrar els vells mobles,
que ara s'aprofiten per
guardar-hi les peces de recanvi
de les màquines d'ensulfatar
i de tallar gespa, i
que abans contenien les pe­
ces que confeccionaven els
seus pares —des d'ulleres
per a la vista fins a rellotges,
joies i vaixelles senceres.
També em va explicar allà
mateix la història de la columna
de marbre que ara
ocupa el centre de la botiga
i que s'hi posà quan es
reformà l'edifici a principi
del segle passat.
—Aquesta columna se'ns
"El pare era un home que vivia per Valls: deixava la botiga
en qualsevol moment per salvar qualsevol cosa. Tenia molta
sensibilitat vallenca, i sabia que la qüestió local no tenia
res a veure amb la sensibilitat general que hi havia llavors.
Era una mica temerari, però gaudia de la simpatia de la
gent, en general."-=^=F==^
ia_

va aparèixer trencada per la
part inferior i sepultada als
sótanos de la casa. No sabem
què hi feia, allà, però
,!,deu ser romana, no?
Sabia que existia aquella
columna i coneixia aquella
hipòtesi perquè l'havia llegida
en algun article —ara no
recordo quin.
—Romana, segurament no
ho deu ser —li vaig dir, jo—,
però potser, com he sentit
dir a algú, té a veure amb
alguna cosa del vell call;
jueu que hi havia aquí', a
Valls —que era a prop d'a:'
quella zona; però ien un soterrani?
,•-.':;.
Pujar als pisos, superiors
(un segon, un tercer r unes
golfes, a més d'un terrat) va
ser recular al passat amb la
màquinadel temps: prestatgeries
de fusta vella plenes
a vessar de llibres, moltes
andròmines de l'època —des
d'orinals fins a ulleres, llums,
plats i gots... Hi havia tot el
que calia per considerar
l'edifici com "la vella casa
dels avis".
En una de les habitacions,
la Montserrat hi guarda el
que per a ella és el seu pe­
20
/^
tit tresor: les fotografies familiars,
aquelles que li agrada
ryiirar, aquelles que fan
estrany el dia que no se les
mira per recordar...
—Aquí veig el pare, la mare,
la botiga, els amics del carrer,
els dies al mas, els cosins
i els tiets, la meva primera
comunió... M'agrada
veure-ho i recordar-ho tot.
Amb la Montserrat, aquella
extensíssima tarda, que
s'allargà fins a la nit, va ser
realment tota una experièn-
' eia, Al final de les més de
cinc'hores que la bona dona
em va tenir allà, jo ja no recordava
quin era el motiu
de la meva visita. I és que
aquella casa em va superar
—ho dic sincerament.
La sensació que tot es mereixia
la meva atenció i la
meva anàlisi, que tot em requeria
i em necessitava,
que tot ern cridava, no em
va deixar en cap moment
potser perquè la Montserrat
em convidava a sentir amb
ella, a poder arribar a recordar
amb ella.
Segurament la Montserrat
no em va aportar gaire informació
més de la que jo
records
ja coneixia, però sens dubte
aquella tarda va ser profitosa
per a tots dos: ella es
va esplaiar revivint i explicant
els seus records més
estimats, i jo vaig gaudir de
les històries i la presència
d'una dona que tenia molt
per ser escoltat.
Nota
1. "En aquesta casa hi vaig
néixer jo, ja fa més de setanta
anys i, tenint en compte
que el meu ofici és ceramista,
voldria donar quatre
notes familiars per centrar
el tema.
»Jaume Mercadé Fontanilles,
(a) Jaume dels Plats, tenia
un negoci de venda de
terrissa i objectes de regal
instal·lat en dues cases diguem-ne
adossades—: l'una
al carrer de Sant Antoni n.°
2 i l'altra al carrer Major n.'^
12. Tenia tres fills: Jaume,
que va instal·lar-se, a la casa
del carrer Major, un taller de
joieria, amb la corresponent
botiga dissenyada a l'estil
modernista, que dominava
en aquell temps; Pau, que
estudiava per a capellà, i
Josep M., que estudiava per
a metge.
»En morir Jaume dels Plats,
la situació estava molt canviada.
En Josep M. havia
mort, en Jaume s'havia instal·lat
pel seu compte a Barcelona
i en Pau, que havia
deixat el seminari, s'havia
casat i s'havia fet càrrec de
la botiga de regals i de la joieria,
després d'haver après
l'ofici de joier al taller de Ramon
Sunyer, tot assistint, per
al seu desenvolupament artístic,
a l'acadèmia de Francesc
d'A. Galí, on féu amistat
amb en Miró, Arogan i
Llorenç Artigas, ja que fou
en aquesta acadèmia on es
formaren la majoria d'artistes
d'aquell temps.
»EI 1920, en fer-se càrrec
del negoci, en Pau va canviar-ne
l'orientació. Féu una
sola casa i una sola botiga,
tot desemmotllanti obrant
de nou, dissenyant ell mateix
tots els detalls, des dels
mobles fins a les reixes, els
esgrafiats de la façana i els
murals de ceràmica. Va dissenyar-ho
tot, en estil noucentista,
perquè aquest estil
s'havia imposat pel seu
contingut nacionalista català
i pel seu aire mediterrani.
L'estil s'adeia amb la identitat
d'eh Pau.
El resultat fou una casa
senzilla, serena i equilibrada
de línies, en la qual els
balcons amb persianes verdes
i els alegres groc, carabassa,
blau cobalt i verd
coure de les clàssiques rajoles
catalanes dels segles.
xvi-xvM la situen honestament
dins l'aire del Noucentisme.
Els decorats centrals,
amb dibuixos de l'Eduard
Castells i de Pelliser, són de
la manufactura Pujol i Bausis,
d'Esplugues de Llobregat"
D
El soterrani, habilitat
com a botiga. Aquesta
fotografia va ser feta el
mateix dia que l'anterior.
(Foto: cedida per
Montserrat Mercadé)

^^lÈMM.
memòria castellera
Més dades de les primeres camises uniformades
dels xiquets de Valls
Pere Ferrando Romeu
K^M
La imatge de l'esquerra està presa durant la festa major de Vilafranca del 1927. La de la dreta, un any després.
En la primera hi observem perfectament que els xiquets de Valls encara no van uniformats i, al cap d'un any, el
1928, sí. (Fotos: Col·lecció Josep Durich Montserrat)
Sempre s'havia dit que el
primer cop que els xiquets
de Valls es van posar una
camisa del mateix color fou
arran de les actuacions fetes
amb motiu de l'Exposició
Universal de Barcelona,
a l'agost del 1929. Llavors,
certament, la Vella s'uniformà
en el parell de visites
que féu a l'esmentat esdeveniment
mundial.
Hi lia tot un seguit de testimonis
escrits i orals de l'època,
i més moderns, que expliquen
i confirmen detalls
d'aquella estrena. Aquell fet
era important i el record es
va anar transmetent, de ma­
nera que s'arribà a creure
que la Vella havia estat la primera
a uniformar-se. Com
que no hi havia cap testimoni
que aportés cap dada nova
ni ningú que la contradigués,
aquesta creença va
arribar fins a l'inici de la dècada
dels vuitanta.
Aleshores dues obres importants
de la bibliografia castellera
—Fem pinya (1981,
p. 35), del vilafranquí Eloi
Miralles, i Món casteller {\j. II,
1982, p. 941)— recolliren la
primera notícia sobre els
uniformes castellers anteriors
a l'Exposició del 1929.
La descoberta no afectà la
creença de què parlàvem,
ja que la informació era poc
concreta. Però no deixà ningú
indiferent. Aquelles obres
recollien una notícia publicada
a Quaderns Mensuals
d'Acció (Vilafranca, 31-7-
1928 —és a dir, un any
abans de l'Exposició—):
«Per la festa del carrer de
Sant Bernat, que tant de tro
va fer, vàrem veure que els
xiquets de Valls anaven correctament
uniformats, amb
llurs vestits propis, la qual
cosa, a més d'ésser una bella
nota de color, demostrava
un desig de rehabilitar
els atrevits castells que so­
vint semblaven un munt de
roba d'encants. Aquell dia
presentaren una aparença
policroma d'un campanar de
Gaudí.»
El testimoni és del vilafranquí
mossèn Manuel Trenchs
i Ribas i es refereix a l'actuació
feta, al carrer Sant Bernat
de Vilafranca, el 8 de juliol
del 1928. A falta de més
concreció i a redós d'una
versió de generacions senceres,
la notícia va quedar
al calaix pràcticament sense
que ningú no l'analitzés.
Pocs anys després, al final
del 1986, el vallenc Josep
21

Els xiquets de Valls s'uniformaren,
doncs, entre el 30 d'agost del 1927 i
el 5 de febrer del 1928. Per concretar
més, Güell aporta, en l'article esmen­
tat, una dada cabdal: per la festa ma­
jor de Valls del 1929 la premsa vallen-
ca destaca: «la novetat que tots els
castellers es presentarien amb el típic
vestit».
Maria Rodon i Barrufet va
publicar el seu opuscle La
renaixença castellera. També
parlava de les camises
del mateix color i aportava
una dada desconeguda fins
llavors: «Trobem a la premsa
vallenca la notícia, a començament
del 1929, qüe
en el desplaçament al Mas­
22
nou s'hi aniria amb l'abillament
casteller.»
Novament la informació torna
a ser poc precisa. Però
Rodon és el primer cronista
que en fa una anàlisi diferent
a la versió tradicional
i afirma, sense embuts, que
abans de les actuacions de
P. JUAN GASAS BOFARÜLL
' 'AJcaldede Valls '• •
à cuya actividaà é.intèllgencia'se debe
; el ésito de lasipresénies'{iekas.
,^^ (caiisiia
memòria castellera
l'Exposició del 1929 els xiquets
de Valls ja anaven
uniformats.
Hi ha, però, en aquesta informació,
un error que fa
poc l'investigador vilanoví
Xavier Güell va fer notar: es
féu una sola visita al Masnou
—el 5 de febrer del
1928^ i no pas dues (vegeu
E/Ua/fenc, 12-11-2004).
Per tant, les referències a la
uniformitat de la colla daten
d'aquella sortida.
Els dos setmanaris vallencs
de l'època parlen del vestuari.
La Crònica de Valls
diu: «Todos los de la colla
iran uniformades con el típico
traje de castellers.» Joventut
sentencia: «Tots ells
anaven abillats amb el seu
típic trajo.» Queda clar que
anaven tots vestits amb el
mateix color, però cap de les
dues fonts concreta quin era.
Escolats uns quants anys
més, apareix la prova irrefutable
d'allò que s'anava
intuint però que no es podia
concretar. Novament el vilafranquí
Eloi Miralles, del
maig a l'agost del 1993 i a
Terços Amunt!, publica tres
articles titulats «De quan els
castellers començaren a
anar mudats». Hi transcriu
uns textos trobats a la premsa
local que no deixen espai
per al dubte.
En la segona d'aquesta
sèrie d'articles de Miralles hi
llegim, a propòsit de la ja
esmentada actuació al carrer
Sant Bernat de Vilafranca,
un escrit prou eloqüent
publicat el 21 de juliol del
1928 al setmanari vilafranquí
Acció: «Sols i lliures ens
semblaven (portaven cami-
Joan Casas Bofarüll, regidor
i alcalde de Valls,
en el període que els xiquets
de Valls van començar
a anar uniformats.
(Foto: AMV)
sa vermella) com una gran
flama ingent que s'enlairés
espai amunt.»
Aquella indefinició que es
trobava en el text de mossèn
Trenchs, ara retroba tot
el sentit gràcies a aquesta
segona referència. La correcció
en la uniformitat es
troba en tots els castellers
vestits amb el mateix color
de la camisa. I l'aparença
policroma, a semblança d'un
campanar de Gaudí, és el
resultat de veure barrejats
els tres colors castellers més
típics: el blanc dels pantalons,
el negre de la faixa i el
vermell de les camises.
Un cop hem arribat aquí, i
per acabar de reblar el clau,
observem la fotografia del
vilafranquí Josep Durich
Montserrat (1903-1988) que
trobarem en les pàgines
d'aquest article i que es publica
per primer cop. La va
descobrir el seu fill Josep
Durich Jané fa poques setmanes.
En aquesta foto, de la festa
major de Vilafranca del
1928, hi veiem que els castellers
van uniformats. Si la
comparem amb una foto
feta durant la mateixa festa,
però del 1927 —un any
abans—, constatem clarament
que els castellers no
anaven uniformats. Aquesta
imatge i les publicades a
la premsa de l'època són els
primers documents gràfics
que mostren aquesta novetat
en el vestuari casteller.
Els xiquets de Valls s'uniformaren,
doncs, entre el 30
d'agost del 1927 i el 5 de febrer
del 1928. Per concretar
més, Güell aporta, en l'article
esmentat, una dada
cabdal: per la festa major
de Valls del 1929 la premsa
vallenca destaca: «la novetat
que tots els castellers
es presentarien amb el típic
vestit».
La novetat ho va ser per a
Valls, ja que la darrera ac-

tuació dels xiquets a casa
fou el 1927 per Santa Úrsula:
la darrera actuació d'aquella
temporada en què encara
no anaven uniformats. I
la següent sortida —la primera
de la temporada següent—
seria la del Masnou,
en què estrenaren les
camises. La datació, doncs,
queda resolta.
S'obren, però, altres interrogants
que caldrà aclarir Tots,
però, es poden resumir en
una sola pregunta: iper què
tots els testimonis, anècdotes,
records i vivències provenen
de l'estrena de camises
per anar a actuar a l'Exposició
Universal a l'agost
del 1929 i, en canvi, no se'n
sap res de l'estrena del Masnou
un any i mig abans?
Ja hem comentat a l'inici la
importància de l'esdeveniment
mundial com un generador
de records forjats al
seu entorn. Això explicaria
la pervivència d'aquests records,
que lian eclipsat un
inici sense cap singularitat.
Ens queda, doncs, saber
quines circumstàncies van
envoltar l'estrena de les camises
per anar al Masnou.
Com que no en tenim dades
concretes, hem de contextualitzar
l'estrena del vestuari.
Primer, es va decidir
durant el descans hivernal i
no pas per fer goig en una
sortida concreta a mitja
temporada. Segon, les colles
novelles de Tarragona i
del Vendrell ja s'havien uniformat,
com a mínim, l'any
abans. I tercer, el color triat
pels vallencs —el vermell—
és el contrapunt just a les
camises blaves de tarragonins
i vendrellencs, i a més
honora l'escut de Valls, on
predomina el vermell.
L'Avellanetes de Valís i
les camises
Des de Valls s'afirma que
l'inici de l'uniforme dels xiquets
està estretament relacionat
amb un personatge
vallenc. Rodon, en el seu
opuscle esmentat i a través
del testimoniatge de Josep
Noila, qüestiona la versió
que diu que el Gravat de
Rabassó, cap de colla de la
Vella, anà a buscar ajut
econòmic a Vilafranca per
comprar les camises i ho
atribueix, en canvi, a «l'Avellanetas,
prohom vallenc ficat
en la política local que
gestionà un emprèstit».
Un altre vallenc, Pere Mialet
Rabadà, escrivia un article
sobre diversos aspectes
del món casteller de l'època
a la revista Mirador, el
6 de novembre del 1930. Hi
parla del vestuari casteller i
critica la novetat dient que
és «el producte carrincló del
mal gust d'un alcalde de la
passada dictadura que els
féu uniformar per a presentar-los
al Poble Espanyol de
l'Exposició de Montjuïc».
Tant una font com l'altra
coincideixen a citar un polític
vallenc com a responsable
de la iniciativa d'anar
mudats.
El personatge en qüestió era
Joan Casas Bofarull (1877-
1946), àlies (a) l'Avellanetes.
Casas era un industrial vallenc
que col·laborava en diversos
aspectes de la vida
social i cultural vallenca. Tenia
conviccions monàrquiques
i una llarga trajectòria
política local —^fou cinc cops
alcalde de Valls i també
cinc cops regidor
Al juny del 1927 entrà a l'Ajuntament
com a regidor i
del 20 d'abril del 1929 al 26
de febrer del 1930 fou alcalde.
És a dir, quan s'actua
per primer cop amb l'uniforme
al Masnou, al febrer
del 1928, Casas ja és regidor.
Podria haver tingut,
doncs, un paper destacat
en l'adquisició de les camises.
El que no admet dubte
és que participà en l'anada
a Montjuïc perquè era
«l'alcalde de la passada dictadura
—de Primo de Rivera—
que els féu uniformar
(^\Lwm
memòria castellera
Josep Cusiné Esdasans, vüafranquí i gran aficionat als
castells, va pagar les camises a la Colla Vella dels Xiquets
de Valls per anar a actuar a l'Exposició Universal
de Barcelona del 1929. (Foto: Família Cusiné-Vilafi·anca)
per a presentar-los al Poble
Espanyol de l'Exposició».
l\ els Cusiné, de Vilafranca?
Ara cal preguntar-se quin
paper va tenir la família Cusiné,
de Vilafranca, en tot
aquest assumpte. La versió
que ha perdurat més —l'es­
mentàvem a l'inici— i que
ens han ratificat els descendents
explica que el Gravat
de Rabassó féu valer l'amistat
entre la seva família i la
dels Cusiné per comprar
50 camises, que costaren 50
duros. El tracte era que la
Vella retornaria el préstec
tan bon punt hagués cobrat
l'actuació a l'Exposició.
El Gravat de Rabassó féu valer l'amis­
tat entre la seva família i la dels Cusi­
né per comprar 50 camises, que cos­
taren 50 duros. El tracte era que la
Vella retornaria el préstec tan bon punt
hagués cobrat l'actuació a l'Exposició
Universal del 1929.
2.3-

El pare de família era Josep
Cusiné Esclasans (1880-
1966). El seu fill, Fèlix Cusiné
Martí (1909-1967) reconeixia,
sobre les actuacions
de l'Exposició (Acción, 3-10-
1964), que «Ramon de Rabassó,
com a cap de colla,
va ésser convocat a Barcelona
i, no trobant a Valls el
suport necessari per portar
a terme aquestes gestions,
va recórrer a Vilafranca. No
va mancar-hi la nostra ajuda
en tots els aspectes».
Aquesta col·laboració fou
reconeguda tres anys des­
prés: «Era tant l'agraïment
d'en Rabassó a Vilafranca
—continua Cusiné— que va
voler que el representant de
la seva colla en el Jurat del
Primer Concurs de Castells
a Tarragona, l'any 1932, fos
el meu pare.»
Cusiné també diu que, a
més de l'ajuda econòmica
per comprar les camises, a
Vilafranca el Gravat de Rabassó
lli va trobar altres
ajuts. Vegem-lio. Un parell
de mesos abans de les actuacions
a l'Exposició, la
premsa local publica que
Joan Casas, (a) Avellanetes, va interve­
nir en la iniciativa d'uniformar l'única
colla vallenca perquè les colles de Tar­
ragona i del Vendrell s'havien unifor­
mat. El resultat fou que el 5 de febrer
del 1928 els de la Vella es vesteixen
amb camises del mateix color.
24_
memòria castellera
Primera foto coneguda
dels Xiquets de Valls
uniformats. Quatre de sis
al davant de la casa dels
Cusiné al carrer de Sant
Bernat de Vilafranca del
Penedès, el 8 de juliol del
1Ç28. Els segons, sense
uniformar, serien
components de la colla
vilafranquina que
s'estava intentant
organitzar. (Foto: Josep
Durich Montserrat)
una cinquantena de castellers
—entre els quals esmenta
«els Cusines»— assagen
sota les ordres de
Francesc Sanromà, (a) Ballera,
casteller de la Colla
Vella de Valls.
«Aquesta penya —diu la
premsa— actua al pati del
popular Bar Grop Nou, del
carrer de Sant Bernat.» i Altre
cop el carrer de Sant
Bernat! Sens dubte el lloc
no és casual. Tampoc no
ho és el testimoni de Lluís
Hill López, fundador dels
actuals Xicots de Vilafranca.
Sobre el color de camisa
dels Xicots en diu: «Va
ser idea més aviat del Joan
Sol, perquè deia que la primera
colla que va existir a
Vilafranca, la colla de cal
Noi-Noi, portaven aquesta
camisa (un rosat vermellós).»
(«Joan Sol, l'home
casteller», 2003)
La validesa del testimoni de
Joan Sol queda constatada
en el fet que ell mateix reconeixia,
en una entrevista
publicada al setmanari vilafranquí
Panadés, l'I de juliol
del 1967, que el 1928 va
començar a fer castells, amb
vuit o nou anys, ajudant la
colla que dirigia Ramon de
Rabassó. Sol recordava perfectament
el color de la camisa
i la relació entre vilafranquins
i vallencs.
Ara ens hem de preguntar
si les dades que provenen
de Valls i les que apareixen
a Vilafranca són contradictòries
o complementàries.
Segons el nostre parer,
ambdues fonts es complementen
i ens fan intuir allò
que hauria pogut passar
En primer lloc Joan Casas,
(a) Avellanetes, va intervenir
en la iniciativa d'uniformar
l'única colla vallenca
perquè les colles de Tarragona
i del Vendrell s'havien uniformat.
El resultat fou que el
5 de febrer del 1928 els de
la Vella es vesteixen amb camises
del mateix color
Un any i mig després la Vella
rep l'encàrrec d'actuar a
l'Exposició Universal de Barcelona.
Casas, que era un
alcalde sensible a la dignificació
dels xiquets a través
de la bona Imatge, ordena
que la colla ha d'anar uniformada.
Però a l'inici de la
temporada del 1929 hi ha
desavinences en el si de la
Vella que fan que la colla estigui
dividida i n'hagin marxat
força castellers —tot això
just a les portes de la important
sortida a Barcelona.
El Ramon de Rabassó, el
cap de colla, fa cap a Vilafranca.
Allí el seu amic Josep
Cusiné l'ajuda econòmicament
perquè la Vella
pugui comprar camises noves.
Però també l'ajuda perquè
pugui engruixir la colla
amb gent de Vilafranca,
que, és clar, no tenen la camisa
castellera.
Concloem. Hi ha dues dates
claus en la uniformització
dels xiquets de Valls. La
primera és l'inici de la temporada
del 1928, que és
quan apareixen vestits per
primer cop amb la mateixa
camisa. I la segona és l'agost
del 1929, que és quan
la Vella ha d'actuar a l'Exposició
Universal de Barcelona
i ha de comprar camises
una altra vegada pels canvis
que s'han produït en el
si de la colla D

El mas de Teli
Si anant en cotxe per la carretera
d'Alcover ens desviem en direcció
al Milà, aproximadament a un quilòmetre
de la cruïlla, trobarem el
mas de Teli. Aquest edifici avui forma
part del catàleg del patrimoni
del municipi del IVlilà.
El mas de Teli —que data del
1550—, antigament va pertànyer
als monjos del monestir de Poblet.
Avui en són propietaris Joan Bonet
i la seva esposa, Magda Llorens,
que el compraren als hereus
d'EstanislaU Teli (cognom que encara
dóna nom al mas). En morir
aquest senyor als 90 anys, solter
i sense fills, la propietat passà a
mans de les germanes Dasca, que
eren les seves nebodes.
La façana principal del mas té un
aire eclesiàstic. S'hi obre un gran
portal que dóna pas a una grandiosa
entrada. Tres finestrals acompanyen
la façana i una torre que
potser va ser un petit campanar o
bé simplement un mirador per observar
l'entorn de la finca, que la
clou completament un mur.
A la paret del pati hi ha dibuixada
la silueta d'un vaixell d'època, amb
traços senzills i amb restes de colors
—segurament l'artista devia
conèixer la tècnica dels colors
amb terra.
Un cop entrem dins del mas, hi
observem una enorme escala que
condueix als grans espais i sales
de la planta superior. La masia
també disposa d'una gran cuina
amb un enorme foc a terra. Hi ha
una segona escala que també
dóna accés a les estances del pis
superior i que devia utilitzar el personal
del servei.
El mas té aigua pròpia, procedent
d'una mina anomenada font de la
Cabota. Segons expliquen els propietaris
actuals, hi ha un passadís
subterrani que arriba fins a les
proximitats del riu Francolí •
(cjsm
masies
Dibuix i text: Lluís Cebriàn
La façana principal del mas té un aire eclesiàstic. S'hi
obre un gran portal que dóna pas a una grandiosa en­
trada. Tres finestrals acompanyen la façana i una torre
que potser va ser un petit campanar o bé simplement
un mirador per observar l'entorn de la finca, que la clou
completament un mur. -===^
25_

Plantes medicinals:
la xicoira
Descripció
El nom científic de la xicoira
és Cichorium íntybus. És
una planta perenne, vivaç.
Pot arribar fins a un metre
d'alçària, quan és arribat el
bon temps; correntment,
però, no sobrepassa els 60
centímetres. Les tiges es ramifiquen
de forma asimètrica
i abundant.
Les fulles inferiors, bastant
abundants, són de color
verd, lobulades i tenen un
pecíol curt. Les fulles de les
tiges no en tenen, de pecíol,
i tenen una forma acuminada,
lanceolada; tenen un color
entre verd pàl·lid i verd
marronós.
Al llarg de les tiges hi surten
uns ramells robustos i
buits. En aquests hi surten
algunes.fulles i unes cabecetes
que, en arribar al migdia,
s'obren i formen unes
vistoses flors de color blau
que tenen entre 2 i 3 centí­
26
metres de diàmetre.
L'involucre el formen dues
sèries de bràctees i pètals
que tenen una longitud irregular;
les interiors són més
llargues i dretes, i les exteriors,
més curtes i esteses.
Els fruits fan entre 2 i 3
mil·límetres i els filaments de
les corol·les són tan petits i
fràgils que l'aire gairebé se'ls
emporta. Floreix a l'estiu.
Hàbitat
Generalment neix i creix al
costat dels camins i a les vores
dels marges; també en
parades i feixes incultivades
de les planes i muntanyes
fins a uns vuit-cents metres.
Recol·lecció
Se n'utilitzen les fulles, les
cabecetes florides i les arrels.
Si volem les fulles per
menjar en les amanides, les
podem collir des de mitja
primavera, que és quan han
fet estesa, fins que comencen
a groguejar.
Si volem guardar les fulles
p les cabecetes florides, han
de ser de plantes del primer
any, ja que després es fan
llenyoses i perden bona part
de les seves propietats. A
més hem de recol-lectar-les
just quan han fet florida i,
com que és una planta caducifòlia,
en lluna vella
(quart minvant), i sempre
que no estiguin humides.
Les arrels, com que és una
planta perenne, més val
arrencar-les en lluna nova
(quart creixent), i sempre al
final de l'estiu.
Consen/ació
Cal dessecar les fulles i les
•(ISffifflMplantes
medicinals
cabecetes en un lloc sec,
airejat i resguardat del sol.
Després cal guardar-les en
un envàs de vidre ben tapat
i també protegit de la claror
intensa.
Les arrels, si són una mica
gruixudes, cal partir-les i
trossejar-les —així s'assecaran
millor. Les podem
assecar al sol o en un corrent
d'aire calent, ja que en
cap cas perden les propietats.
Les podem guardar seques
0 bé torrades, també
en envasos de vidre ben tapats.
Propietats
Les flors i les cabecetes
mantenen les seves propietats
tant si són fresques
com si són seques. Les arrels
—^tendres, seques o torrades—,
també. Les propietats
més conegudes de la
xicoira, que potser encara
s'utilitzen, són:
—Aperitiva: estimula les
ganes de menjar.
—Depurativa: afavoreix l'eliminació
de substàncies tòxiques
que circulen per l'organisme.
—Diürètica: afavoreix la producció
i eliminació de l'orina.
—Eupèptica: afavoreix la
digestió i, a més, actua com
a aperitiu.
—Tònica: afavoreix les funcions
de l'organisme.
Usos més freqüents
Com a laxant suau: podem
fer infusions de fulles seques
i cabecetes; també po­
Josep M. Güell Rodríguez
dem fer la decocció de les
arrels, fresques o seques.
Com a digestiu: el suc de
les arrels seques i torrades
pres després de menjar és
un bon substitut del cafè.
D'altra banda, les fulles tendres,
durant la primavera i
fins que comencen a groguejar,
enriqueixen les amanides
i les fan més aperitives.
Com a medecina casolana:
avui la xicoira està molt en
desús, ja que la farmàcia
ofereix productes més fiables.
Curiositats
Antigament, per ajudar els
nounats a expulsar el meconi,
se'ls donava un xarop fet
de xicoira —avui en desús
perquè és molt amarg i les
farmàcies ofereixen productes
més fiables. D'altra banda,
a França i a Bèlgica, durant
molts anys la xicoira fou
cultivada per fabricar, amb
les arrels torrades, un substitut
del cafè —molt apreciat.
Finalment apuntarem que,
en algunes comarques de
l'Aragó, la xicoira encara
és bastant utilitzada. De fet
l'Aragó fou una de les regions
de l'Estat espanyol on
més fou apreciada i consumida.
Bibliografia
FONT QUER, Río (1993). Plantas
medicinales. El Dioscórides
renovada. Barcelona:
Labor.
RoMO, Àngel M. (1991). Les
plantes medicinals dels Països
Catalans. Barcelona:
Pòrtic íl

PUBLICACIONS
Els maquis
Esther Rodríguez. Els maquis.
Col·lecció En Guàrdia!
Cossetània Editorial.
Valls, març del 2005.
"Venim d'un silenci antic i
molt llarg", deia la cançó, i
val a dir que aquest silenci
ha estirat les urpes fins als
nostres dies —sobretot pel
que fa a determinats episodis
de la història recent del
país que no han pogut o no
han volgut ser explicats
com calia.
Amb la voluntat de refer la
legítima continuïtat històrica,
l'equip del programa En
Guàrdia!, format pels televisius
Oriol Junqueras i Enric
Calpena, es proposà de dur
a terme un programa radiofònic
per divulgar la història
A les terres del Quixot
Lluís Albert Arrufat i Roger
Roig. A les terres del Quixot.
Col·lecció Els Amics
del Zum-zum, n.° 2. Cossetània
Editorial. Valls, febrer
del 2005.
Ara que s'escau l'Any del
Quixot, a tot l'Estat espanyol
s'ha produït una eclosió important
de produccions al
voltant del clàssic castellà.
Cossetània Edicions ha volgut
celebrar-ho i publica un
conte que actualitza la figura
del cavaller i l'atansa als
nostres infants tot passejant
l'heroi per llocs i situacions
contemporànies; l'objectiu
és que trobi, finalment, un
merescut repòs amb l'estimada
Duicinea.
d'una manera amena i al
mateix temps rigorosa. I,
com que van reeixir en els
seus propòsits tot assolint
una popularitat notòria amb
bons índexs d'audiència i
fins i tot algun premi, decidiren
d'editar aquests episodis.
Aquest volum que presentem,
Els maquis, escrit per
la guionista del programa,
Esther Rodríguez, és el primer
de la col·lecció En Guàrdia!
La col·lecció l'acull Cossetània
Editorial, que hi seguirà
les premisses que con^
figuraren el programa de
ràdio.
El resultat és atractiu des
del primer moment: el disseny
de la publicació ja l'a­
Després de 400 anys, de la
mà de la Caria, el Pol i el globus
Zum-Zum, els protagonistes
de la història faran un
nou tomb per les terres de
Castella i mostraran al Quixot
que el món actual pot
ser tan desconcertant com
el que va viure de la mà del
seu creador
La narració —àgil i acurada—,
de Roger Roig, i les
il·lustracions —polides i lluminoses—,
de Lluís Albert
Arrufat, es complementen
perfectament i ens fan viure
una història entretinguda
que honora l'heroi manxec
amb un registre nou, a la
recerca de nous lectors i de
nous públics •
i^MM,
ressenyes culturals
llunya dels manuals tradicionals.
Vol ser una lectura
plaent, i ho aconsegueix amb
un estil clar i directe que explica
les vicissituds de les
guerrilles antifranquistes que
van operar a Catalunya des
de l'eclosió del conflicte bèllic
fins a principi dels anys
seixanta.
A més, l'autora hi incorpora
tot de materials gràfics
—com ara fotografies— i
apunts d'anècdotes o de
curiositats sobre el tema
que engresquen la lectura i
que en permeten nivells de
lectura diferents. La informació
s'articula amb agilitat
i el volum és, com els seus
autors volien, un tribut a
tots aquells que van perdre
i que, com a perdedors, no
fGy
Júlia Requesens
van tenir dret a reivindicar el
seu paper en la història, sinó
que van ser condemnats al
silenci, antic, molt llarg.
• •
•• • -i.» «"..-•• , ••il
I Ín"·!'''·\jl·. rï. Àtni
2Z-

EXPOSICIONS
Escultures í dibuixos de Mercè Bessó
Escultures i dibuixos de
Mercè Bessó. Sala de Sant
Roc. Del 4 al 20 de febrer
del 2005.
Hem pogut veure una interessant
mostra de l'escultora
Mercè Bessó, de Reus.
El 1992 es llicencià en Belles,
Arts —en J'especiaíitat
d'Escultura— a la Universitat
de Barcelona —matrícu­
la d'honor en Escultura,
amb el Dr. Josep Salvadó i
Jassans, i també en Història
de l'Art, amb la Dra.
Erika Bornay—, féu el doctorat
al Departament d'Escultura
i després, durant tres
anys, estudià i practicà amb
marbre i pedres diverses al
taller de Mariano Andrés Vilella,
a Barcelona.
Li han concedit diverses beques
d'estudi. Del 1987 al
2005 ha realitzat 9 exposicions
individuals a Reus,
Tarragona, Cambrils, Grenoble
(França), Barcelona i
Valls (la que ara comentem).
També ha participat
en moltes exposicions collectives
a Catalunya i en diverses
capitals d'Espanya.
Ha fet diferents escultures
religioses per a esglésies de
Reus, Tarragona i Lleida.
A Valls presentà 26 escultures
realitzades en diferents
materials —bronze (hi predomina),
pedres distintes,
marbre blanc, fusta i terracuita.
Les acompanyen els
dibuixos, a llapis o a ploma,
molt elaborats i relacionats
directament amb l'inici de
Fotografies de Gabriel Pascual
Fotografies de Gabriel
Pascual. Sal Grossa-Espai
d'Art. De ri1 de febrer
al 6 de març del 2005.
Tenim un bon record d'aquest
fotògraf de Vila-rodona.
També de la seva obra.
Ara fa dos anys, en aquesta
sala, en vam gaudir molt.
28_
En aquesta mostra presenta
un conjunt de 26 fotografies,
emmarcades, penjades a les
parets i repartides sobre una
taula. Una fou premiada i publicada
en un calendari.
Ara aporta imatges de molta
sensibilitat. Tota la temàtica
gira a l'entorn del cel.
ressenyes culturals
les obres. L'obra és figurativa,
digna de la tradicional
escultura mediterrània catalana.
Totes les obres són de qualitat
i presenten interpretacions
molt variades. Els nus
es poden veure asseguts,
agenollats i fent el gest
d'ajaure's. La interpretació
transmet a aquestes posicions
un ritme molt agradable
que els dóna un sentit
molt dinàmic, ple de vitalitat.
Entre altres, en destaco:
Poesia, Horitzó, Marta, La
noia del banc i Meditació.
Em criden l'atenció dos
bustos de noies africanes:
Fatu i Amandine —molt ben
treballades en pedra de Calatorao.
La majoria de les obres són
nus femenins (14); dos,
però, de masculins (de format
petit). En destaco els
que estan dempeus: L'aigua
—la gràcia del gest inicial
de la nedadora—, El vent
—rèplica de l'anterior amb
la figura vestida—, L'Anna
—l'obra més gran, de bronze,
amb un ritme estilitzat i
ben plantada.
Podem dir que ens fa descobrir
els núvols, i ens els
presenta amb tota mena de
formes i colors, tots diferents.
La majoria són formes impressionades
al capvespre, i
també en diverses postes de
sol. Les fotografies es presenten
sense cap manipulació
tècnica afegida, i les
Joan de Valls
I encara L'Almudena —la
postura fa una composició
rítmica—, La Verònica —figura
de bronze verd, esvelta
i estilitzada—, Blanca —obra
de marbre blanc iugoslau,
destaca per la seva bellesa—,
Ensomni —tallada en
fusta de bedoll, la figura
descansa ajaguda (una posició
molt ben interpretada).
Cal parlar dels retrats. N'exposava
tres: un home, un noi
i un nen —tots en terracuita.
També presentava —en
bronze— diferents etapes
vitals de la dona: les dues
germanes Maria i Andrea
reflecteixen l'encant dels infants,
la Marí Jo és la joventut
plena de vida —una obra
valuosa— i el retrat de Mame
mostra la serenitat dels
anys. I encara voldria afegir-hi
la Glòria, una bella
jove feta en pedra d'Ulldecona.
Esperem que en un futur
proper puguem continuar
gaudint d'altres exposicions
d'aquesta artista reusenca:
no ens en voldríem perdre
la trajectòria artística.
llums i els colors són reals.
Referent a la composició, el
cel i els núvols ocupen quasi
tota la superfície del retrat,
i només la complementa,
a la part de sota, una
silueta del paisatge —en
una és el pantà de Ciudad
Real; en una altra, el capó

del cotxe on es reflecteixen
els núvols i el cel, I en la majoria,
arbres i tot el que hi ha
a la natura.
A la paret del costat, hi ha
una col·lecció on predominen
les tonalitats blaves.
Cinc s'han realitzat a Holanda;
les altres, a l'Alt Camp
—en una hi veiem el campanar
de Vila-rodona.
Cal ressaltar que, encara que
l'autor s'hagi inspirat sempre
en els mateixos temes, les
fotografies no són pas gens
monòtones, tot al contrari:
les diferències ens revelen
unes formes celestes inèdites
per a molts de nosaltres,
plenes d'encant i de poesia.
«Gent del Perú»
«Gent del Perú», fotografies
d'Enric Nogués Farré.
Local social de I'AAEET. Del
18 de febrer al19 de març
del 2005. -i
La mostra que comentem
ens va sorprendre. En primer
lloc perquè ens va revelar
que l'Enric Nogués és
un bon fotògraf —ha estat
la seva primera exposició. I
en segon lloc perquè hi vam
descobrir aspectes inèdits
del Perú —un gran país
amb moltíssima història.
D'altra banda diguem què
l'exposició es concentrava
en tres aspectes del viatge
que va fer l'autor: la gent de
l'altiplà, la gent de les comunitats
que habiten al llac
Titicaca i la gent dels mercats.
Comencem per la família
rural a l'altiplà de la regió de
Puno. Veiem un primer pla
d'un fragment de la cara
d'una nena, molt bonica,
amb la galta vermella i una
mirada enigmàtica; una
dona mol el gra de manera
primitiva; també és primiti­
va l'eina agrícola amb què
treballa un home; una mare
jove porta l'infant a l'esquena;
una cabanya de fang,
amb la teulada vegetal.
Les venedores d'articles de
llana d'alpaca, que confeccionen
artesanalment, s'instal·len
a la vora de la carretera
de l'altiplà, esperant els
turistes i els futurs compradors;
un altre tema, una dona
amb barret, triant i pelant
les papàs, un dels aliments
bàsics.
Els Uros, una societat flotant,
habita al llac Titicaca.
Veiem una barca molt original,
com també el detall de
les illes flotants, on les cases,
mobles, barques i tot el
que hi ha està fet de totora,
un material vegetal molt
eficient i original. Completen
la col·lecció: una nena i
un nen; una nena amb capell
i tapissos; dues nenes
amb barrets típics; també
en du un la dona amb una
peça de ceràmica.
De l'illa de Taquile en veiem
quatre fotografies i compro­
i^Slia.
ressenyes cu Itura Is
vem que l'habita una societat
autogestionada: tots els
habitants es reparteixen tant
la feina com els guanys del
turisme que els visita. Les
fotografies: un camp amb
cultius; la plaça del poble;
eís escolars surten de l'escola;
homes nadius amb les
gorres característiques —un
en porta una que determina
la seva autoritat.
Els mercats són el mitjà de
vida més important, perquè
és el lloc on els habitants de
la zona poden vendre els
seus productes. Els venedors
poden passar tota la nit
viatjant en la caixa d'un camió
per traslladar-se d'un
indret a l'altre.
Podem apreciar el que acabem
de dir en aquestes versions
fotogràfiques: una
perspectiva del mercat; la
nena amb un barret molt
original, tant per la forma
com pel colorit; una venedora
de jerseis i peces d'alpaca;
una altra nena amb
barret, tota cofoia, amb dues
nines de drap a les mans;
una parada d'aliments de farina;
la venedora de pigments
de colors per tenyir la
llana; parades de fruita; etc.
Tot això ens fa entendre que
els mercats són vitals per a
totes aquestes persones, i
al mateix temps són un festival
de llum i de color, de
vida i cultura del país •
GENT DEL PERÚ
La Secció de Fotografia de l'AAEF^T es complau convidar-vus a la
inauguració de l'exposició de fotografíes de
l'Enric Nogués Farré
L'acte tindrà lloc cl proper divendres 18 de febrer a Ics 8 del vespre
a la .sala de l'Entitat
nata: dit 18 di fibrcr fln^ t\ 19 dr mar^ de ZOOS
Hor»ri; dicK laborables d< 2/4 d« 8 » 9 del vespre
Adrcfi: Murallii di Sant Anloni, n' 3S-baita*-
ValU, Febrer 2005.
29_

NOTICIES AL VOL
Noves en titulars.
Març
• Jordi Rius dimiteix de regidor
de l'Ajuntament. Portaveu
i responsable del Centre
Històric, va comunicar la
decisió una hora abans del
ple del 28 de febrer. Com
que li ho ha demanat l'alcaldessa,
dimiteix per lleialtat.
B Àgata Prats ha estat nomenada
gerent de la Casa
de Caritat, a proposta del
president, Andreu Fernàndez.
H L'alcaldessa de Valls, Dolors
Batalla, va fer una conferència
al Col·legi de Periodistes
en què va demanar
que el Consorci del Camp
definís un objectiu comú.
Creu que, al diàleg entre
Reus i Tarragona, la nostra
ciutat hi pot aportar molt.
30
S Dos alumnes de l'IES
Jaume Huguet guanyen un
premi estatal amb una màquina
cultivadora.
H L'any passat hi va haver
més robatoris, més furts i
més danys que el 2003. El
nombre de detinguts es va
incrementar un 10'6%.
S El llibre Aproximació a la
història de Sant Roc, de Pilar
Vives Corbella, expressa
el batec de la ciutat, segons
l'historiador Josep Sànchez
Cervelló.
ü Els alumnes de l'escola
Robert Gerhard ofereixen a
la Casa de Cultura un concert
basat en l'obra fotogràfica
de Pere Català Pic.
M La neu va cobrir l'I de
març la ciutat. Tot i la intensitat,
no va causar contratemps
importants.
B El Pio Hospital posa en
••(Bafeïïiia
noticia ri
marxa un nou servei de rehabilitació
més modern i
funcional. Les obres han
costat 180.000 euros i s'han
invertit 28.000 euros més en
la compra de maquinària.
M Albert Palau és escollit
president de la Colla Joves
dels Xiquets de Valls.
H El Valls Fèlix Hotel de
bàsquet ha canviat d'entrenador
quan falten set partits
per al final de la lliga. Se'n va
Joan M. Gavaldà i entra el
seu segon, Josep Abasolo.
M L'alcaldessa recompon el
grup de ciu i reforça els regidors
propers. Confia la
funció de portaveu a Albert
Batet i la coordinació de les
obres estratègiques a Carme
Mansilla.
S Els armats de Valls segellen
l'apadrinament amb
els Armats del Gremi de
Marejants de Tarragona. To­
Jordi
tes dues formacions van
completar un vistós recorregut
pels carrei^s de la ciutat,
que eren plens de públic.
Q L'arquebisbe de Tarragona
pronuncia el pregó de la
Setmana Santa a l'església
de Sant Joan.
D La benedicció de palmes
i rams fou multitudinària al
Pati i al passeig dels Caputxins.
O Cespa i Cintra s'adjudiquen
el concurs del segle
de Valls, l'import del qual és
astronòmic. El punt principal
és construir un pàrquing
al Pati.
D L'Ajuntament posa les
bases per assegurar la futura
seu de la televisió supramunicipal.
Es posa la
mirada als baixos de l'edifici
del Kursaal.
M Jordi de Bofarull i Antonino
Mestieri prenen possessió
del càrrec de regidors
municipals. Supleixen
les baixes, respectivament,
de Lídia Garzón (ERC) i Jordi
Rius (ciu).
• Les empreses de l'àmbit
de la Cambra de Comerç
de Valls exporten a 60 països.
Els additius i components
per a pinsos són els
productes amb més sortida.
Els armats de Valls segellen
l'apadrinament amb
els Armats del Gremi de
Marejants de Tarragona.
Totes dues formacions
van completar un vistós
recorregut pels carrers
de la ciutat, que eren
plens de públic. (Foto:
Marc Lladó / El Vallenc;

11 El Consell Comarcal de
l'Alt Camp programa un itinerari
per la Ruta del Cister
amb carro de cavalls. El
recorregut passarà pels monestirs
de Santes Creus, Poblet
i Vallbona de les Monges.
M L'Ajuntament tanca els
comptes del 2004 amb un
superàvit d'l'2 milions d'euros.
M La cinquena edició de
l'Espai de l'Estudiant obre
les portes al Kursaal amb
tota l'oferta formativa.
M La processó del Sant Enterrament
es consolida amb
un 4'2% més de participants.
La confraria del Cla-
L'Ajuntament posa les
bases per assegurar la
futura seu de la televisió
supramunicipal. Es posa
la mirada als baL·os de
l'edifici del Kursaal.
(Foto: Francesc Murillo)
ret i la germandat del Sant
Sepulcre són les que han
crescut més.
M L'íEv organitza el curs
"Aprendre a mirar", destinat
(cmïïil^
noticia ri
a la formació del públic.
M Xavier Salat és escollit
president de I'IEV, càrrec que
ja exercia accidentalment
des de feia mesos •
La processó del Sant En­
terrament es consolida
amb un 4'2% més de par­
ticipants. (Foto: Marc
Lladó / EWaWenc)
ai-

agenda cultural - MAIG
—1 de maig. Ball _ —19 i 26 de maig. Teatre
Ball de tarda amb el Grup Loren
Centre Cultural Municipal /19:00
Organitzen: Fundació Pública d'Acció Cultural (FPMAC) & Ajuntament de Valls
—3 i 5 de maig. Seminari
Els Secrets del Vi: Uira Aproximació a l'Enologia, dirigit pel Dr. Nicolàs Rozès
Sala d'actes de l'IEV/19:00
Organteen: Consorci ProuniverBitari de l'Alt Camp 1 la Conca de Barberà & Universitat
Rovira 1 Virgili
Hi col·laboren: Institut d'EsIudIs Vallencs (lEV) & Ajuntament de Valls
—4 de maig. Conferència ,
Memorial Josep Ramon López: "Els camins de l'aigua. Les fonts de la zona NE
de les muntanyes de Prades", a càrrec de Joan Pallisé
Sala d'actes de l'IEV/19:30
Organitza: lEV
—6 de maig. Festival de teatre
XIX Festival de Teatre Infantil i Juvenil
Parcdel Mas Miquel/15:00
Organitza: Centre de Recursos Pedagògics
—6,13 i 27 de maig. Curs
Aprendre a Mirar, a càrrec de Glòria Cot.
Sala d'actes de l'IEV/19:30
Organitza: lEV
—7 de maig. Teatre infantil ,
Pa Sucat presenta Tòfol a la ciutat
Teatre Principal/18:30
. Organitza: Grup Xarxa de Valls
—8 de maig. Ball .
Ball de tarda amb el Grup PIérico
Centre Cultural Municipal /19:00
Organitzen: FPMAC & Ajuntament de Valls
—10 de maig. Conferència ,
"Una petita història de la Lluna...", a càrrec de Carles Schnabel
Sala d'actes de l'IEV/19:30
Organitza: lEV
Hi col·labora: Planetari Mòbil Fora d'Òrbita
—11 de maig. Música ,
La Parra, Activitats de Petit Format: Inauguració del cicle amb el concert de Joan
Martí & Efrem Roca SAX-DUET
, Pati de Sant Roc/20:00
Organitza: lEV
—12 de maig. Conferència
"Descobrir Grècia, una aventura sorprenent", a càrrec d'Alfons Martí Bauçà
Local de la Sal Grossa / 20:30
Organitza: Sal Grossa
—12 de maig. Cíneclub ,
1
Diarios de motocicleta (2004), de Walter Salles
Sala d'actes de l'IEV/21:30
Organitzen: Cine Club Valls & lEV
—Del 12 de maig a l'11 de juny del 2005. Exposició ,
"El cinema que vàrem veure", exposició de programes de cinema de mà del
cartellista Josep Saligó
Local de la Sal Grossa / Dijous: 20:30-21:00
Organitza: Sal Grossa
—15 de maig. Ball
Ball de tarda amb el grup 9 Stíl
Centre Cultural Municipal /19:00
Organitzen: FPMAC & Ajuntament de Valls
—17 de maig. Visita del Planetari
Una Petita Història de la Lluna...: Visita del Planetari Fora d'Úrbita, amb Montserrat
Parellada
Sala d'actes de l'IEV/19:30
Organitza: lEV
Hi col·labora: Planetari Mòbil Fora d'Òrbita
—18 de maig. Sant Joan Bosc
La Parra, Activitats de Petit Format: "Sant Joan Bosc", a càrrec dels alumnes de
l'IES Jaume Huguet (Antiga Escola del Treball de Valls)
Pati de Sant Roc / 20:00
Organitza: lEV
32.
1
1
1
1
1
1
1
1
, —25 de maig. Teatre
1
^ Fam de Teatre presenta Miles gloríosus
Teatre Principal / 20:00
Organitza: AMPA del Col·legi Cor de Maria
1
, —26 de maig. Cineclub
1
Gato negro, gato blanco (1998), d'Emir Kusturíca
Sala d'actes de l'IEV/21:30
Organitzen: Cine Club Valls & lEV
1
' Alumnes del Col·legi Cor de Maria presenten El soldadet de plom
Teatre Principal/19:30
Organitza: Col·legi Cor de Maria
—19 de maig. Presentació d'un llibre
Jujol a Vallmoll, a càn-ec dels autors, Josep M. Vall, Conxa Peig, Jordi Vidal i
Josep Batalla
Sala d'actes de l'IEV/19:30
Organitza: lEV
—19 de maig. Taller
Taller de Literatura: Un Llibre una Pel·lícula: Frankenstein, a càrrec de Sílvia Güell
Segarra
Local de la Sal Grossa / 20:30
Organitza: Sal Grossa
—20 de maig. Teatre
XII Gala Teatral del Col·legi Lledó
Teatre Principal/20:00
Organitza: AMPA del Col·legi Mare de Déu del Lledó
—20 de maig. Cinema
Cinema Literari: Remando al víento (1987), de Gonzalo Suàrez, a càrrec de Sílvia
Güell Segarra
Local de la Sal Grossa/21:00
Organitza: Sal Grossa
—Del 20 de maig al 5 de juny. Exposició
Exposició d'obres seleccionades al XVII Premi Nacional d'Artesania Ramon
Barbat i Miracle
Sala de Sant Roc / Dilluns-dlvendres i diumenges i festius: 19:00-21:00; dissabtes:
12:00-14:00119:00-21:00
Organitza: lEV
—21 de maig. Premis
1
' Nit de l'Esport
Teatre Principal/19:30
Organitza: Patronat Municipal d'Esports
—22 de maig. Excursió
La Ruta del Ferro: Ripoll-Ogassa
Estació d'autobusos
Organitza: Sal Grossa
—22 de maig. Ball
Ball de tarda amb el grup Shiriíam
Centre Cultural Municipal /19:00
Organitzen: FPMAC & Ajuntament de Valls
—24 de maig. Sortida
Una Petita Història de la Lluna...: Observació del Cel Nocturn i de la Lluna amb
Telescopi, a càrrec de Caries Schnabel I Montserrat Parellada
Sortida als afores de la ciutat / 21:00-22:30
Organitza: lEV
Hi col·labora: Planetari Mòbil Fora d'Òrbita
—25 de maig. Contes
La Parra, Activitats de Petit Format: "Sacs plens d'Andersen", a càrrec de la
Carme i l'Imma
Pati de Sant Roc/20:00
Organitza: lEV
—27 de maig. Teatre
Alumnes de l'IES Narcís Oller presenten Només hi faltes tu
Teatre Principal / 20:00
Organitza: AMPA de l'IES Narcís Oller
—28 de maig. Premis
' Nit de Premis de Valls
Centre Cultural Municipal / 21:00
Organitza: lEV
amb el suport de: ^ ^
" V Ajuntament de Valls

La vidaide l'entitat
(C^QJtïï
AAEET: la vida de l'entitat
Acta de la reunió general ordinària
Reunió general ordinària celebrada el divendres 4 de març
del 2005, al local social de I'AAEET, muralla de Sant Antoni,
35 baixos, amb el següent ordre del dia:
1. Aprovació, si escau, de l'acta de l'assemblea general
ordinària del 2004
2. Informe de la Presidència.
3. Informe de les seccions.
4. Aprovació de l'estat de comptes de l'exercici del 2004.
5. Aprovació de les quotes per al 2005.
6. Aprovació, si escau, del pressupost per al 2005.
7. Renovació de càrrecs.
8. Torn obert de paraules.
Amb l'assistència de quinze associats, el president, Andreu
Garcia i Jané, obre la sessió a les 20:40.
1. Aprovació, si escau, de l'acta de l'assemblea general
ordinària del 2004
El secretari llegeix l'acta de la reunió general anterior, que
s'aprova per unanimitat.
2. Informe de la Presidència
El president manifesta que el 2004 ha estat força tranquil
per a I'AAEET. L'entitat ha fet poques inversions en el local
social. Amb tot, s'ha ampliat el rocòdrom i s'ha adquirit un
ordinador, un escalfador, un televisor i diverses estufes.
La línia d'acció de l'entitat, al llarg del 2004, ha estat orientada
cap a liquidar el deute que va generar la celebració
del 75è aniversari de I'AAEET. D'altra banda, ha estat un any
en què les seccions han portat el pes de les activitats de
l'entitat.
A continuació exposa que el 2004 es van celebrar diverses
reunions amb l'alcaldessa de Valls, Dolors Batalla, per manifestar-li
les inquietuds de l'entitat, solucionar mancances
i estudiar la possibilitat de realitzar diversos projectes.
El president també diu que, a més, durant el 2004 I'AAEET
va col·laborar en els actes per commemorar el 80.^ aniversari
de riES Jaume Huguet —l'antiga Escola del Treball.
El president informa, després, que el 14 d'octubre del 2004
es va renovar tota la Junta de la Secció de Muntanya, amb
A^:EE=T
-Francesc Murillo
associats joves que tenen moltes ganes de treballar. També
explica que la Secció de Muntanya confecciona el lloc
web de l'entitat.
Destaca com a novetat que el 2004 l'entitat es va fer càrrec
directament de la producció i el muntatge de la revista
CULTURA. En aquest aspecte l'experiència ha estat positiva,
excepte el fet que es publica amb retard. Aquest retard,
però, si no hi ha cap imprevist, se solucionarà en un parell
de mesos.
Finalment explica les converses amb un grup de vallencs
que practiquen I'SLOT (les competicions d'Scalextric) i que
properament es constituiran com una nova secció de
l'entitat. Són uns vint o trenta aficionats a l'Scalextric que
disposen d'un local propi al polígon industrial de Valls, on
tenen un circuit de grans dimensions.
Fruit de les reunions realitzades, la Junta de I'AAEET i els
representants d'aquest grup acordaren que aquest primer
any de la nova secció seria de prova. Es vol comprovar si
funciona la fusió i si les quotes de I'AAEET i les del grup són
compatibles, ja que la seves són força més cares que les
nostres. Enguany veurem si ens interessa o no acollir la
nova secció.
Tot seguit diversos associats plantegen preguntes sobre la
qüestió econòmica de la quota de I'SLOT i ho estenen als
casos d'altres seccions. Per exemple, pel que fa a la Secció
de Muntanya, Llàtzer Magriiïà exposa que hi ha hagut
persones interessades a formar-ne part, però que finalment,
a causa de la quota de I'AAEET, no se n'han fet membres.
L'administrador, Josep M. Gistau, planteja la possibilitat que
els socis nous només paguin la quota reduïda el primer any.
També proposa que la quota es pugui pagar fraccionadament.
Llàtzer Magrifià diu que la Junta de la Secció de Muntanya
estudiarà aquestes propostes i que les respondrà en
la propera reunió de la Junta de I'AAEET.
3. Informe de les seccions
3.1 Secció de Bàsquet
En la temporada 2003-2004, la Secció de Bàsquet va disposar
de set equips: quatre de masculins (sènior, sub-25,
cadet A-Claret i cadet B-AAEET) i tres de femenins (sènior,
33-

eiDMffiM
AAEET: la vida de l'entitat
Un moment de la celebració de la reunió general ordinària de l'entitat. (Foto: Marc Lladó / El VallencJ
júnior i infantil).
Per a la temporada 2004-2005, la Secció augmenta el nombre
d'equips: cinc de masculins (sènior, sub-25, júnior, cadet
i infantil) i quatre de femenins (sènior, sub-21, cadet i
infantil).
Pel que fa a les categories on juguen, trobem el sènior masculí
a la 3.^ Catalana intentant ascendir a 2.^, mentre que
la resta d'equips juguen en la categoria Territorial.
La Secció compta amb uns 130 associats, entre jugadors,
entrenadors i membres de la Junta. Enguany les escoles
vinculades a l'entitat són: el Cor de Maria, l'Eladi Homs, el
Baltasar Segú i l'Eugeni d'Ors.
El patrocinador oficial segueix sent el Restaurant Masia
Bou, però també cal tenir en compte que hi ha altres patrocinadors
que donen suport a la Secció: Tot-Joc, Plana-
Bàtlle SA, Kònig, Instal·lacions Basora, Fruita Fresca i Pub
Epcot.
El 19 i el 20 de juny el sènior femení i l'infantil femení foren
els campions del II Torneig de Bàsquet Femení Toyota,
que es va disputar al Vendrell. Del 28 de juny al 3 de
juliol va tenir lloc, a la Sala Kursaal, el I Campus de Bàsquet
de l'AAEET.
Finalment, el president de la Secció de Bàsquet, Manel Odina,
explica que el 17 de desembre la Secció celebrà, com
cada any, al Restaurant Masia Bou, el tradicional sopar de
Nadal.
La Junta de la Secció de Bàsquet no es modifica:
President: Manel Odina i Roig
Vicepresident: Ricard Méndez Langa
Secretari: Joan Vil·laró i Ferré
Vocal primer: Joan M. Miró i Jové
Vocal segon: Sebastià Prats Gomis
Vocal tercer: Jordi Prades i San-Nicolàs
Vocal quart: Francesc París i Ribé
Vocal cinquè: Joan Rull i Roca
Vocal sisè: Antoni Busquets i Altés
Vocal setè: Sergi Jornet i Batlle
Vocal vuitè: Roger Martí i Mercadé
Vocal novè: Jordi Finestres i Alcaina
L'estat dels comptes de la temporada 2003-2004:
Ingressos: 30.868,33 €
Despeses: 30.810,59 €
El pressupost per a la temporada 2004-2005 és de 31.142
La quota per als jugadors serà de 120 € i per als socis serà
de 33 €.
3.2 Secció de Muntanya
El vicepresident de la Secció de Muntanya, Llàtzer Magrifià
informa que al llarg del 2004 els muntanyencs de l'entitat
participaren en diferents senderismes. Al febrer se celebrà
una sortida d'escalada hivernal a la serra del Cadí i al juny
la XXIII Pujada a Miramar.
Com de costum, en la segona setmana de novembre tingué
lloc la Setmana del Muntanyenc, que va incloure, en-

tre altres actes, la projecció de les pel·lícules Touching the
void I Los Ojos del Salado, comentades per Joan Plana, I
una projecció de diapositives sobre l'obertura de la via Estel
Naixent, al Marroc, a càrrec de Ramon Canyelles i David
Orpinell.
A més durant aquella setmana es féu la conferència "K2
Màgic Line: la muntanya més difícil per la via més difícil",
a càrrec d'Òscar Cadiach, i la xerrada de Jordi Magrinyà
sobre els 20 anys de l'ascensió al Nanga Parbat. I també
es dugué a terme una estada al refugi dels Cogullons, on
es feren activitats d'escalada i senderisme i el Sopar del
Muntanyenc.
A l'agost i al setembre alguns components de la Secció realitzaren
expedicions al Marroc i als EUA. La segona
d'aquestes expedicions s'organitzà per escalar a Yosemite.
També es va ampliar el rocòdrom, i al desembre es va
muntar el rocòdrom portàtil al Parc de Nadal de Valls.
Els projectes per enguany són, fins a l'estiu (inclòs): acabar
de muntar el rocòdrom; senderismes; (gener-maig) sortides
d'escalada, d'escalada en gel, d'esquí de muntanya i
de raquetes; (juny) Pujada a Miramar; (estiu) muntar ei rocòdrom
portàtil en les festes majors i fer sortides de barranquisme
i d'iniciació a la via ferrada.
Després de l'estiu: (octubre) una sortida d'escalada en bloc
i la 1 .^ competició Open Ciutat de Valls d'escalada en bloc
—s'intentarà introduir-la en el circuit de la Copa Catalana—;
(novembre) la Setmana del Muntanyenc, i finalment (desembre)
participar en el Parc de Nadal de Valls amb el rocòdrom
portàtil.
Després de remodelar-la gairebé absolutament el 14
d'octubre del 2004, la Junta de la Secció de Muntanya ara
és aquesta:
President: Francesc Frago i Clols
Vicepresident: Llàtzer Magrifià i Andreu
Secretari: Roger Leiva i Cabús
Tresorera: Elisenda Carles
Vocal de l'Escalada: Francesc Suiïé
Vocal de l'Esquí: Raül Martínez i Rubi
Vocal dels Senders: Francesc Sànchez i Sànchez
Vocal dels Barrancs i les Ferrades: Jordi Güell i Pujazón
Encarregat del Rocòdrom: Gabriel Duch i Haro
L'estat dels comptes del 2004:
Ingressos: 1.205,30 €
Despeses: 1.650,45 €
El pressupost per al 2005 és de 1.900 €. La quota per a
l'any 2005 serà de 10€.
3.3 Secció d'Espeleologia
El nombre reduït d'espeleòlegs de l'entitat ha comportat que
sovint les sortides s'hagin fet amb espeleòlegs d'altres
grups, com ara I'ECT O I'EGAN. Al llarg del 2004, la Secció
va explorar cavitats d'arreu del país i també de fora —les
de Santander, amb companys de I'ECT i el Matienzo Expeditions.
AAEET: la vida de l'entitat
Es continuaren fent diverses sortides per zones càrstiques
de les muntanyes de Prades, buscant i explorant noves cavitats.
Alguna d'aquestes darreres sortides fou d'espeleokinder
(espeleologia orientada als infants), com ara la feta
a la cova Gran del Massiet (la Riba), el 25 de juliol.
El 21 de febrer del 2004 iniciaren el projecte per explorar
els refugis antiaeris de la Guerra Civil i de les mines d'aigua
que hi ha al subsòl de Valls; al llarg de l'any s'hi va continuar
treballant i, fins ara, han explorat el refugi antiaeri de
la plaça del Blat i diverses mines del torrent del Catllar. El
19 de desembre la Secció va posar el seu pessebre a la
cova del Gat, al terme de Figuerola del Camp.
Finalment, el president de la Secció també informa que, l'any
passat, els espeleòlegs de la Secció que són membres de
I'ECE van participar en diverses activitats de formació i perfeccionament.
En aquestes activitats impartiren els seus
coneixements en espeleologia i en el descens d'engorjats.
A més, els espeleòlegs aetistes que són membres del grup
de rescat en espeleologia de la FCE també van prendre part
en els entrenaments i simulacres realitzats per aquell grup.
El president de la Secció acaba dient que per al 2005 s'han
tramitat un total de 6 targetes federatives.
Els projectes que la Secció vol dur a terme el 2005 són:
un curset d'iniciació a l'espeleologia —el curset d'iniciació
previst per al 2004 no es va poder fer—; finalitzar el treball
d'exploració dels refugis antiaeris i de les mines d'aigua vallencs,
i organitzar \'espeleokinder.
La Junta de la Secció la formen:
President: Xavier Torrell i Tarragona
Vicepresident: Carles Figuerola i Martí
Secretari i tresorer: Andreu Garcia i Jané
Vocal de Material: Jordi Delgado
Vocal de Relacions: David Vallverdú i Queralt
Vocal de Biblioteca: Andrés Sanvicente i Madrid
El pressupost per al 2005 és de 560 € i la quota és de
120 €.
3.4 Secció de Ràdio
Davant de l'absència justificada del president de la Secció,
el president de I'AAEET informa que el 2004 es van continuar
les gestions per poder recuperar l'emissora de l'entitat,
AAEET Ràdio.
També explica que al departament corresponent de la Generalitat
de Catalunya hi consta que l'emissora emet des
del 2000, la qual cosa és absolutament falsa i evidentment
caldrà aclarir el malentès.
Per la Firagost d'aquell any es va obtenir un permís per
emetre en període de proves en una freqüència determinada.
Així es va fer durant la festa i uns quants dies més, fins
que la delegació de Tarragona va fer aturar l'emissió fins que
no es rebéis el permís i la freqüència definitius, fet que encara
no s'ha produït.
Quan ja s'havia aturat l'emissió, durant un temps hi va ha-
35-^

ver uns individus que, a través de la freqüència que l'AAEET
Ràdio havia usat per la Firagost, emetien de manera il·legal
i amb el nom de I'AAEET des d'una casa del carrer de Sant
Antoni.
La Junta de la Secció no es modifica:
President: David Bellviure i Blgas
Vicepresident: Màrius Güell i Magrinyà
Secretària: Marta Sancho i Calvet
Tresorer: Antoni Martínez i Ballesté
El pressupost per a l'any 2005 és de 300 €.
3.5 Secció de Fotografia
El president de I'AAEET, davant de l'absència justificada de
la presidenta, informa que des de la darrera assemblea general,
la Secció ha organitzat dues exposicions al local social
de I'AAEET. ,
El 27 de març del 2004 s'inaugurà l'exposició "Un passeig
per les Rambles", d'Albert Rovira Cos, i el 18 de febrer del
2005 l'exposició "Perú, un viatge rodó", d'Enric Nogués.
La Junta de la Secció no es modifica:
Presidenta: Marta Sancho i Calvet
El pressupost per al 2005 és de 600 €.
3.6 Secció de Cinema
El president de l'entitat explica les activitats realitzades, perquè
el president de la Secció, Francesc Fàbregas, ha excusat
l'assistència.
La Secció va organitzar el X Concurs Estatal de Curtmetratges
Ciutat de Valls, que es va desenvolupar durant el
novembre. S'hi presentaren 89 pel·lícules, 46 de les quals
foren seleccionades.
L'acte de clausura i lliurament dels guardons del Concurs
tingué lloc el 20 de novembre al Teatre Principal. L'acte fou
conduït per Pere Cano, el qual va presentar les set pel·lícules
premiades, que tot seguit es projectaren.
3j6-
A»Í6BRANCES
M ^mmA
AAEET: la vida de l'entitat
Després es lliuraren els premis d'acord amb la decisió
del jurat qualificador. L'Enxaneta d'Or va ser per a la
pel·lícula Chatarra, de Rodrigo Rodero. Finalment se celebrà
un emotiu homenatge al cineasta vallenc Josep Nadal
i Sanromà.
El principal projecte que es planteja la Secció per al 2005
és organitzar ri1.^ Concurs.
La Junta de la Secció no es modifica:
President: Francesc Fàbregas i Bonet
3.7 Secció de Filatèlia. Numismàtica i Col·leccionisme
El president de la Secció, Enric Nogués, explica que han
consolidat el Mercat del Col·leccionisme, que se celebra
cada primer dissabte de mes a la plaça del Pati. S'observa
que va augmentant el nombre de persones que hi assisteixen,
i que fins i tot alguna s'ha anat iniciant en el món
del col·leccionisme.
També explica que, de la mateixa manera que es va fer
l'any passat, aquest 2005 la Secció ha col·laborat amb
l'Ajuntament en la confecció d'un calendari de les festes de
la ciutat. En aquest calendari s'hi recullen els mercats que
organitza la Secció.
El 5 de setembre es va visitar la Fira Nacional del Col·leccionisme
en General Replega, a Monzó (Osca). Els associats
que hi van assistir pensen que es podria,muntar una
fira similar a Valls, i el president de la Secció ja n'ha començat
a parlar amb el regidor de Promoció de la Ciutat,
Eduard Gonzàlez.
El president de la Secció considera que per fer possible
aquesta fira caldria el suport de tota l'entitat i de l'Ajuntament.
La Sala Kursaal podria ser un bon lloc per acollir-la,
i es podrien usar els estands del Firagost. També diu que
en tornarà a parlar amb l'Ajuntament, ara més seriosament.
D'altra banda, Nogués considera que es podria intentar aprofitar
una mica més l'espai reservat per a les exposicions
que hi ha al local social de I'AAEET. Proposa que a més d'exposicions
de fotografia també se n'hi facin de diferents
col·leccions.
•VALLS. Es lloga un pis nou per estrenar i moblat (70 m^): 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo, terrassa i
galeria. Carrer de l'Avenir. 540 €.
•VALLS. Es ven una finca rústica (4.000 m2): una masia petita, 75 oliveres, avellaners, horta, aigua, pou
comunitari, camí asfaltat i llum fins a l'entrada de la finca. Partida dels Fontanals, a 5 quilòmetres de Valls.
•VALLS. Es ven un local comercial (38 m^): enrajolat, porta metàl·lica i magatzem (42 m^). Carrer de
Mossèn Martí. Zona en expansió. 60.000 €.
•VALLS. Es ven una finca rústica (4.000 m^): una casa (4 habitacions, 2 banys, menjador amb llar de
foc, porta automàtica, llum, aigua i telèfon), piscina, arbres fruiters. Carretera d'Alcover.
•VALLS. Es ven una finca agrícola (20.000 m^ aproximadament): una masia petita, ametllers, garrofers,
oliveres i bon camí d'accés. Partida de Baiona, a 4 quilòmetres de Valls. 40.800 €.
•VALLS. Es lloga un pis seminou i moblat (90 m^): 4 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, galeria,
terrassa. Hi toca el sol tot el dia. Molt cèntric.
•VALLS. Es ven una parcel·la urbana (500 m^). Zona molt tranquil·la i amb tots els equipaments.
•MAS DEL PLATA. Es ven una parcel·la (750 m^). 27.000 €. ^ ^ Grups
•^^^^ Immobiliaris

^MA.
AAEET: la vida de l'entitat
Alguns dels associats que assistieren a la reunió general. (Foto: Marc Lladó / El Vallenc^
La Junta de la Secció no es modifica:
President; Enric Nogués i Farré
Secretari: Pau Gil i Lacoma
Tresorer: Anton M. Prats i Vives
3.8 AAEET Secció Grup Atlètic
El president, Quim Guinovart, ha excusat l'assistència i el
president de I'AAEET explica els actes que la Secció va fer
el 2004.
Al llarg de l'any els components de la Secció van prendre
part en nombroses maratons i curses fetes a Catalunya i
en altres indrets de l'Estat. A més el 20 de juny es dugué
a terme la XV Pujada a Miramar en BIT.
La Junta de la Secció no es modifica:
President: Quim Guinovart i Llagostera
Secretari: Víctor Prats i Solé
Tresorer: Manel Soto i Pérez
4. Aprovació de l'estat de comptes de l'exercici del 2004
El tresorer presenta la liquidació del pressupost del 2004.
Informa que l'entitat encara deu diners: entrem en el tercer
any d'amortització del préstec del 75.* Aniversari, i a més
tenim un deute amb l'empresa Formes Gràfiques per la impressió
de CULTURA.
L'estat de comptes s'aprova per unanimitat.
5. Aprovació de quotes per al 2005
La proposta de quotes per al 2005 és la següent:
Associat major de 25 anys: 45 €
Associat menor de 25 anys: 20 €
Altres membres de la unitat familiar: 20 €
Les quotes proposades s'aproven per unanimitat.
6. Aprovació, si escau, del pressupost per al 2005
El tresorer presenta el pressupost per al 2005 i s'aprova
per unanimitat.
7. Renovació de càrrecs
La Junta de I'AAEET queda constituïda de la següent manera:
President: Andreu Garcia i Jané
Vicepresident: Àngel A. Ramon i Torres
Administrador: Josep M. Gistau i Güell
Secretari: Francesc Murillo i Galimany
Tresorer: Daniel Aznar i Tello
Vocal primer: Joan M. Magrinyà i Güell
Vocal segon: Pere Plana i Turch
Vocal tercer: Llàtzer Magrinà i Andreu
Vocal quart: Ricard Méndez i Langa
President de la Secció de Muntanya: Francesc Frago i
Clols
President de la Secció d'Espeleologia: Xavier Torrell i
Tarragona
President de la Secció de Bàsquet: Manel Odina i Roig
President de la Secció de Ràdio: David Bellviure i Bigas
President de la Secció de Cinema: Francesc Fàbregas
i Bonet
President de la Secció de Filatèlia, Numismàtica i
Col·leccionisme: Enric Nogués i Farré
Presidenta de la Secció de Fotografia: Marta Sancho i
Calbet
3Z-

President de l'AAEET Secció Grup Atlètic: Quim Guinovart
i Llagostera
8. Torn obert de paraules
L'associat Manel Odina s'interessa per l'estat en què es troba
la modificació dels Estatuts. El secretari li contesta que
només falta una fotocòpia d'un DNI i que la setmana vinent
ja estarà preparada la documentació per tramitar la modificació
dels Estatuts.
L'associat Pere Plana dóna suport a la proposta d'Enric
38
Estat de comptes del 2004
INGRESSOS
Socis:
Subvencions oficials:
Ingressos financers:
Llibre del 75.^ Aniversari:
Extraordinaris:
Aportacions de les seccions:
Venda d'exemplars de CULTURA:
Total:
DESPESES
CULTURA*: '
Manteniment del local:
Interessos i comissions:
Inversió local:
Primes d'assegurances:
Administració i general:
Altres despeses:
Aportació a les seccions:
75.* Aniversari:
Devolució del préstec de La Caixa:
Total:
* Pagament a lmatge-9 2003:
RESUM
Saldo el 31-12-2003:
Ingressos del període:
Despeses del període:
Saldo el 31-12-2004:
fcGItï -rn
Sd-A
;.j^ / 3
RlfANTAIDiTNíTE RIOR
^-y···'TC-—t í-
RlfANTAWIEX-TERIOR
-./^-í If-y ,. . ^ Éf.-í.í^•'^ /-t
26.410,00 €
4.500,00 €
500,00 €
31.410,00 €
16.307,29 €
3.100,00 €
500,00 €
180,00 €
800,00 €
4.600,00 €
5.922,71 €
31.410,00 €
''i'V^'

_^fflL·ÏÏIM_
39=

El nostre restaurant li ofereix
celebracions de qualitat
RESMJRANT
jyjASIAgOU
Des del 1929, família, tradició i bona cuina.
Crta. de Lleida, km 21,5 - Tel. 977 600427 - Fax 977 613 294 - 43800 Valls