projecte executiu dels enderrocs de la segona fase del parc científic ...

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO,S.L.
Carles Buxadé i Joan Margarit, Doctors Arquitectes. Catedràtics d’Estructures de l’ETSAB
Àgata Buxadé i Ramon Ferrando, Arquitectes
La torre A és un edifici en forma d'H amb dues ales i un nucli central. Les dues
ales tenen una amplada d’uns 9,40 m. i cadascuna d’elles és una el·lipse
allargada amb un eix principal de 25 m. Els caps d’aquestes el·lipses són molt
massissos de formigó vist. El tram central no ocupat pel nucli de comunicacions
que lliga ambdues ales és d’obertures separades per matxons verticals de
formigó que defineixen un llistat molt acusat.
L’estructura és de formigó armat. La part vertical està formada pels murs i
matxons de façana ja descrits i els sostres, sense suports intermedis són de
biguetes monodireccionals d’uns 8,30 m. de llum amb capa de compressió, en
la direcció de l’eix curt de les el·lipses que defineixen la planta.
La torre A té una planta soterrani i una planta baixa gairebé idèntiques. A més,
té sis plantes pis i una setena planta limitada a una sola ala, totes elles
pertanyents actualment a la facultat de Geografia i Història o a la de Filosofia.
Tant pel que fa als elements estructurals com als tancaments i divisions
interiors no s’observa cap mena de deteriorament important.
Les torres B i C (el present projecte d‘enderrocs només inclou la demolició de
les seves particions interiors i dels seus cel rasos, l’arrencament d’una part dels
paviments i el desmuntatge de l’escala d’emergència de la torre B) són
essencialment idèntiques a la torre A, tret que la primera té planta soterrani,
planta baixa, deu plantes pis i una planta onzena limitada a una sola ala, i la
segona només té una planta soterrani limitada al seu nucli central, planta baixa,
cinc plantes pis i una planta sisena limitada a una sola ala. Actualment, la torre
B és ocupada per la Facultat de Geografia i Història i la torre C per la Facultat
de Filosofia.
Les galeries d’instal·lacions actualment existents dessota aquests edificis seran
igualment enderrocades en les zones en què no es preveu refer-les.
Per tant, doncs, davant de les tipologies constructives definides podríem dir que
aquest projecte d’enderroc vol donar unes directrius de treball clares tant pel
que fa a les mesures de protecció, preparació de l’enderroc, anàlisi (abans i
durant l’enderroc) dels diferents elements constructius i del procés a seguir
durant l’enderroc.
2. ASPECTES GENERALS A TENIR EN COMPTE ABANS I DURANT
L’ENDERROC.
• Inspecció i anàlisi de les escomeses i la comprovació de l’anul·lació de totes
les xarxes d’instal·lacions i corresponents subministraments.
• Cal tapar els desguassos, clavegueram afectat i la galeria de serveis.
• Inspecció i anàlisi de les possibles esquerdes i altres patologies de l’edifici.
• Instal·lació de tanques, mesures de seguretat, senyalitzacions y adaptació
dels accessos.
• Abans de començar a enderrocar els edificis es protegiran els arbres
colindants. Si els arbres estan dins l’àmbit de perill, es procedirà al seu
4