Andorra - Centre Excursionista de Catalunya

VALENTÍ ZAPATER
FERRAN ALEXANDRI
FERRAN ALEXANDRI
FERRAN ALEXANDRI
FERRAN ALEXANDRI
VALENTÍ ZAPATER
186
MUNTANYA 891 10/2010
LES FLORS DE
L’ITINERARI
DE L’ESTANYÓ
1 7
2
3
4
5
Hi ha herbes que tradicionalemt es recullen per les seves propietats medicinals,
com ara l’àrnica, el comí de prat, la genciana, la imperatòria o
la cua de cavall. D’altres perquè són comestibles: els gerds, les groselles o la saxífraga
aquàtica, el coscoll o l’enciam de font.
Heus ací alguns exemplars observats en l’itinerari que va fins a l’Estanyó:
PUNT 0: EL JARDÍ BOTÀNIC
Marcòlic groc (Lilium pyrenaicum). És al jardí botànic del parc on podem
fotografiar esplèndidament aquesta flor d’alta muntanya, una de les més fotografiades
i admirades. Les flors són d’un groc encès amb taques brunes; les fulles,
lancecolades, estan disposades esparsament cobrint tota la tija.
PUNT 1: L’INICI DEL CAMÍ
Dròsera (Drosera rotundifolia). Al començament de l’itinerari, observem
una zona humida, en la baixada proviment del Refugi de Sorteny. Si tenim sort,
aquí hi podrem observar tritons pirinencs. Avui no ha estat possible; en canvi hem
vist una de les espècies més emblemàtiques del parc: una insectívora del gènere
Drosera, de fulles agrupades en roseta, entapissades, a l’anvers, de llargs pèls
mòbils terminats en una glàndula, que poden atrapar i digerir petits insectes.
Àrnica (Arnica montana). És una herba de fulles basals en roseta, amb tiges
proveïdes només d’un o dos parells de petites fulles oposades i capítols florals
d’un groc ataronjat, que es fa a l’alta muntanya i és molt emprada com a medicinal,
per guarir cops. A Andorra és especialment apreciada.
Rovell d’ou (Trollius europaeus). Herba que es pot reconèixer fàcilment,
ufanosa, de fulles palmatisectes, flors grogues, grosses i globoses i fruit format
per uns quants fol·licles, que creix en prats i herbassars humits.
Dactylorhiza maculata. Es tracta d’una espècie d’orquídea. El nom Dactylorhiza
prové del grec daktylos ‘dit’ i rhiza ‘arrel’, a causa de les formes dels dos
tubercles subterranis. Maculata vol dir ‘tacada’. La podem trobar en terrenys entollats,
i es caracteritza per tenir les fulles tacades de color porpra.
Paradísia (Paradisea liliastrum). Una flor de gran interès per la seva
bellesa. El gènere és dedicat al comte Giovanni Paradisi (segles XVIII i XIX). És una
planta d’origen alpí parenta dels lliris, notable pel color blanc tan gerd i pel perfum
suau de les flors, que neixen en nombre de dues a cinc a l’àpex de la tija, girades
totes cap a la mateixa banda.
PUNT 2: REC DEL RELLOTGE
Anemone narcissiflora. L’anomenem amb la designació científica, ja que no
disposem d’una proposta catalana. És parenta de les pulsatil·les, però sense les
arestes plomoses. Es reconeix per les seves flors agrupades en umbel·la terminal,
com les flors de molts narcisos. Sota la flor hi ha un veticil de tres fulles molt dividides;
la resta del fullatge es troba a la base de la tija fent una roseta. Les flors
són blanques.
Pulsatil·la groga (Pulsatilla alpina apiifolia). La pulsatil·la groga és una
flor típica del Pirineu. Fa una flor altiva, solitària, a l’extrem de la tija, que sembla
un conjunt de fulles grogues el·líptiques, amb la cara externa plena de pètals sedosos.
L’androceu té nombrosos estams.
VALENTÍ ZAPATER
VALENTÍ ZAPATER FERRAN ALEXANDRI
FERRAN ALEXANDRI
FERRAN ALEXANDRI
VALENTÍ ZAPATER
8
9
10
11
12
PUNT 3: SALERES DE L’ESTANYÓ
PIRINEUS
Calta (Caltha palustris). Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies,
de fulles cordades reniformes i de flors grosses d'un color groc d’or,
sempre associada a l’aigua, on creix abundosament. Viu, doncs, en terrenys entollats.
PUNT 4: L’ESTANYÓ
Genciana acaule. És una herba glabra; sovint disposa de tija, en contradicció
amb el seu nom científic (acaule vol dir 'sense tija'). Les fulles són ovades o oblongues
d’uns 3 cm de llargada. Les flors tenen una corol·la gran de color blau d’atzur
amb taques verdoses a la part interna i uns apèndixs petits entre els lòbuls.
Pastorella (Gentiana verna). Planta de la família de les gencianàcies, de floració
primerenca, de fulles oblongues, en roseta basal, i flors solitàries d’un blau
viu bellíssim, que es fa a les pastures de muntanya.
Genciana pirinenca (Gentiana pyrenaica). És una herba perenne, de tiges
ascendents. Les flors són solitàries i terminals, de corol·la de cinc lòbuls principals,
en forma d’embut, d’un blau violaci ben viu.
VALENTÍ ZAPATER
Inici del camí cap a
l'Estanyó, a la vall de
Sorteny.
10/2010 MUNTANYA 891 19
ALBERT MARTÍNEZ (BASE GOOGLE MAPS)